Desenvolupament Socioemocional

3. L ESCOLA
La resilincia
Una infncia infeli no determina una vida

Vdeo : Txema Salvans http://www.youtube.com/watch?v=yWcChtsXgLE

s la capacitat de deformaci davant un objecte. El vidre s molt resilient, rpidament es trenca. Hi ha gent que ho s en quant als impactes emocionals de la seva vida. Hi ha gent que s al contrari. Aquesta capacitat t molt que veure amb la creativitat. Si el que et passa ho pots canalitzar de manera creativa t ajuda a donar-li sortida al tema. Un exemple s la fotografia. Per a ell, l ha ajudat a mirar al mn de cara i entendre s a ell mateix. Mai ha sentit que ha tingut una famlia i per aix sempre fa fotos a famlia.

Definici: originriament, el terme resilincia pertanyia a la fsica i, expressava la capacitat d alguns materials per a recobrar la seva forma original desprs de ser sotmesos a una pressi deformadora. Aquest terme va ser adoptat per les cincies socials per a referir-se a la capacitat del sser hum per fer front a les adversitats de la vida, superar-les e incls, ser transformades positivament per elles .

mbits de treball en resilincia

L adquisici de recursos interns des dels primers anys de vida (afecci). Amb una situaci segura d afecci interioritzes recursos. Et dones compta que els estats emocionals sn variables. La significaci dels fets agressius i estressants en la histria del nen. SI ha estat maltractat, separaci dels pares sn fets tant agressius com estressants. Tamb s estressant que neixi un germ, que no sigui desitjat, mort de familiars. Aquests fets es poden treballar, s un mbit important que no s ha de deixar passar i que si el treballem podem trobar estratgies de resilincia. Si anem carregant la motxilla amb pedres caminarem poc a poc, hem d anar deixant pedres pel cam. La possibilitat de retornar al lloc dels afectes, les relacions positives que ofereix l entorn.

Desenvolupament Socioemocional

Ambients que afavoreixen la resilincia:

La presncia d adults accessibles, responsables i atentes a les necessitats de nens i joves. L existncia d expectatives apropiades a la seva edat, comunicades de manera consistent, amb claredat. Que li proporcionin metes significatives que promoguin la seva autonomia. L obertura d oportunitats de participaci: sense por a que els infants puguin cometre errors. La figura de l adult com a referncia per a la imitaci.

Caracterstiques d una bona resilincia

Adequada autoestima i autoconcepte Millors i ms eficaos estils d afrontament Actitud orientada al futur Optimisme i major tendncia a manifestar sentiments d esperana Capacitat per a recrrer a l adult quan sigui necessari. Si un nen s capa de demanar ajuda s que t una de les caracterstiques de la resilincia ms importants. Com a mestres hem d estar disponibles i donar respostes contingents. Capacitat emptica Major capacitat per afrontar constructivament les relacions i aprendre dels propis errors. Accessibilitat i sentit de l humor. Major coeficient intellectual. T molt a veure amb el estat emocional que tens en aquell moment. El CI s el mateix per depn del moment i de les circumstncies quan fas la feina canvia .

Clima escolar i resilincia

Afectivitat i vincles: Sense vincle afectiu s impossible educar. Sentir-se estimat fa que responem millor en termes conductual i cognitius. Augmenta la capacitat de construir resilincia Estructurador: Actuar en funci dels interessos dels infants amb respecte i consideraci per ells. Des d aquesta perspectiva s possible interioritzar models, pautes i lmits que modelin el mn emocional i conductual de l infant. Compensador de les desigualtats: tenim una societat a escala en la que prendre conscincia de la realitat que ens envolta. Ha de ser un espai privilegiat per a construir resilincia independentment del nostre origen. Creativitat: tots som capaos de crear si la nostra organitzaci ho permet. Ens hem de sentir be per sobre de tot. En l escola hem de potenciar la creativitat.
2

Desenvolupament Socioemocional

Expectatives elevades: les investigacions sobre resilincia demostren que si els infants reben afecte i confiana, s esforcen per respondre a les expectatives rebudes. Si reben afecte i confiana no volen defraudar a la persona. Transmetre habilitats per a la vida: cooperaci, resoluci de conflictes, destreses comunicatives, habilitat per a enfrontar-se a les situacions i prendre decisions. Construcci de la seva histria: explicar la teva histria dna peu a reflexionar sobre la teva vida. Sense histria no existim.

No oblidem que:
La resilincia s un procs en el que podem incidir. Vdeo charla resilincia: http://www.youtube.com/watch?v=TrDGiiceYy4

Els bebs recipients buits que omple la mare. L escola com asil, el nin s un recipient passiu o coautors.

Desenvolupament Socioemocional

L ESCOLA

L infant com a persona capa

El nen s capa de participar activament en el seu procs de desenvolupament. Poden descobrir, equivocar -se i crear a partir dels seus errors Necessitat d un entorn ric en propostes. Un entorn que propici el contacte i la investigaci. Un entorn identitari i de respecte vers les cultures dels seus membres

La famlia com a companya de viatge en la confiana.

Les hem de fer sentir part de la comunitat educativa, amb participaci real en la vida de l escola.

Treballar els possibles conflictes amb les famlies, des de la positivitat i en benefici de l infant.

L equip educatiu com a model per al creixement emocional dels nens.

Importncia de com s estableixin els lligams de relaci, les ajudes, l abordatge dels conflictes. Espais per a treballar i compartir els problemes que es generen en el dia a dia. Informaci compartida que ens fa sentir part d un projecte. Capacitat de comunicaci. Dileg clar i net basat en l assertivitat i la confi ana. Espais per a la formaci que generi la creaci compartida del coneixement

espectar el seu rol de pares i mares. No som ms ni millors que ells.

Desenvolupament Socioemocional

La figura de la mestra com a referent afectiu i de seguretat.

Acullen a l infant, la seva famlia i a les seves diferents cultures Assumeix la part de responsabilitat que li pertoca en la construcci de la personalitat del nen. Implicaci i retroalimentaci entre les sensacions, emocions i sentiments que genera la tasca educativa i el propi procs de creixement emocional. Interrelacions en diferents contextos que impliquen molt de comproms afectiu

Educar les emocions suposa:

Coherncia: dna seguretat i ajuda a establir punts de referncia clars a l infant Lmits clars: com a representaci d una estructura de convivncia coconstruda. Afecte: creaci de vincles afectius amb els infants i les seves famlies. Afavorir l expressi de les emocions (espais, temps i recursos) Distncia: acompanyar sense avanar per a desenvolupar l autonomia Hbits: estructuren, modelen, donen autonomia, tranquillitat emocional, sabem fer. Reflexi: parar per a pensar, pensar per avanar. Individual i collectivament Optimisme: nada sin alegria.(Malaguzzi) permet poder trencar cercles tancats i trobar noves sortides.

Condicionants escolars del benestar infantil :

Vincles sans compromesos i duradors Acceptar ser part activa de la xarxa afectiva de l infant i la seva famlia. Facilitador de processos socials d interacci Entendre el procs educatiu com un procs obert a la comunitat que acull les diferencies. Promoure la participaci dels infants i les famlies en els diferents nivells i contextos.
5

Desenvolupament Socioemocional

El grup classe: eina fonamental per aprendre a viure en societat

Continent de les primeres relacions socials. Entorn nombrs, divers i complex. Mirall on veure reflectides les prpies emocions. Olla provocadora d emocions significatives: rebutjos, acceptacions, vergonyes, alegries, tristors... Encoratjador i alhora dur La mestra com a mediadora entre el grup i la construcci de la imatge interna de l infant

El grup classe: com ha de ser per a educar.

El grup crea pautes prpies de conducta encaminades a la convivncia en la diversitat. Ha de permetre l expressi del individus. Que s han de poder sentir recolzats i entesos. Aquesta comunicaci contribueix a establir la regulaci de les seves emoci ons. Fent-se conscients de les limitacions, preferncies i frustracions, integren maneres d enfrontar la vida.

Desenvolupament Socioemocional

EL PRIMER ANY D ESCOLA

Es divideix en dos perodes fonamentals:
-

El perode d adaptaci. Aquest perode involucra a tots els agents que intervenen. Famlia, escola, serveis externs (serveis socials)... Les rutines. Temps d establir hbits.

Adaptaci inicial
- Per qu s un dels moments crucials i estratgics? Per que s el moment en que l infant fa un gran canvi a la seva vida, s produeix la primera ruptura de vincle entre ell i la famlia. L infant deixa d estar exclusivament amb la famlia i passa a estar gran part del dia amb estranys , persones que tal vegada no coneix. Per que estem la relaci amb la famlia. - Per qu s inverteixen una gran quantitat d energies? Per que s un moment que hi ha que plantejar molt cuidadosament per tal de que l infant s adapti a l escola lo millor possible. s un perode vital i nosaltres l hem cons iderar com a tal i invertir en ell. - Podem establir regles de funcionament per a aquest perode? Crec que no per que tal vegada cada infant necessita un perode d adaptaci diferent. Uns s adapten abans i millor, altres tarden ms... El perode d adapta ci anir condicionat segons l infant. Les educadores hem de mantenir les estructures que sustenten l organitzaci de l escola. - Qu s all que no haurem de fer mai? Prescindir de la famlia, treballar tot sols dins de l equip, centrar el perode d ad aptaci en el nen i no accelerar -lo (la seva manera de ser, de sentir...)

Un esdeveniment excepcional per a tots

-

Primera separaci significativa des del naixement. Canvi en les costums de l infant eorganitzaci de la vida familiar

Inici de la construcci de nous vincles entre l infant i educadors/es

Desenvolupament Socioemocional

Canvi en la vida de l infant

-

S amplia la percepci del mn Necessitat d orientar-se en nous espais. s imprescindible treballar els espais. Una nova organitzaci de la seva vida Establiment de nous vincles. L infant ha de comenar a establir nous vincles.

Per a l infant s un pas necessari en el seu creixement

-

Crixer significa separar-se del cercle proper i caminar cap a un context social ms ampli. El procs de crear i trencar vincles s una condici necessria per al desenvolupament. En aquest procs hi ha moments que s adapten als temps i ritmes de l infant i d altres que no. De vegades pot suposar un salt al buit .

Hi ha un temps just per a cada cosa. Carpe diem.

-

Anar a quatre grapes, caminar, inicis de la parla... Sn processos amb temps i ritmes que marca l infant. Nosaltres podem estimular per a desenvolupar les capacitats. Anar a l escoleta s un canvi que s adapta al temps i ritme de l infant.

Reorganitzaci de la vida familiar

-

Sabr el nostre fill adaptar-se a la nostra situaci? Ser molt traumtic. Es convertir en una experincia de creixement? Com reorganitzarem les relacions familiars? Ens serviran per a dur endavant l adaptaci ?

La primera separaci llarga: preocupaci

-

Separa a l infant de la famlia i a aquesta de l infant. El vincle existeix en les dos direccions. L entrada en l escola representa l entrada en una nova histria.
8

Desenvolupament Socioemocional

El naixement d un nen comporta una reestructuraci de la vida familiar entorn a l infant. L entrada en l escola influeix en les vivncies familiars modificant els vincles familiars.

Entre tant les educadores...

-

Acullen als infants i s esforcen en construir unes relacions positives que els faciliten el pas de la famlia a l escola. Al mateix temps s ha de construir la relaci de confiana amb la famlia.

Juguen un paper fonamental

-

Les educadores sn elements actius en el perode d adaptaci i en el desenvolupament del vicle. Acompanya en un canvi que involucra a l infant i a la fa mlia. Ha de continuar mantenint les estructures que sustenten l organitzaci de l escola.

La implicaci plena es fa ineludible (no tindrem ms remei)

En el moment que ests a l escola, ests a totes.
-

Funci tutorial: promovent el desenvolupament personal individualitzat. Funci de cura de l infant: ms enll de cobrir les necessitats primries. Lligat amb la dimensi personal i emocional de la persona educadora. Envoltat de coneixement i professionalitat i capacitat de treball en grup.
9

Desenvolupament Socioemocional

10

Desenvolupament Socioemocional 7 ABRIL

PRIMERS CONTACTES
La trobada amb la famlia: una experincia nica. Objectius: qu pretenem. Conixer la famlia i que ens coneguin, s difcil conixer en la primera presa de contacte els sentiments dels pares. Hem de saber la situaci legal i tenir constncia del document de separaci legal en el qual s estipula qui te el paper de gurdia i custodia. Pretenem crear un clima de confiana, conixer all que ens interessa, que s rellevant. Continguts: Qu s all que no podem oblidar. Protocolitzem? Avantatges i desavantatges. Planificar una pluja de preguntes. Per no hem de dir-les com si fos un interrogatori. Tamb protocollitzar ho podem fer d una altra manera. Si no ho tenim per escrit les idees que vole m saber se ns aniran. Diuen que lo millor s tenir un gui. Espai: Es far a l aula per a que els pares puguin sentir l espai on el seu fill passar la majoria de temps. Han de tenir la sensaci que all estar b. Quantes persones: Si volem crear confiana amb una taula enmig no crees confiana. Si hi ha una taula, ha de ser rodona. s molt bona idea que puguin assistir pare i mare a la reuni. Hi ha escoles que prefereixen que estiguin en aquesta reuni tots els professionals que entren a l aula, per a donar una sensaci que treballes en equip. No totes les escoles ho fan aix, per s una manera de fer-ho. Si ens decidim per un gui com ha de ser? : un esquema que es pugui seguir amb la mirada. Temps, Preguntes Contrast fitxa 6: Cmo prepararse para la primera entrevista con las familiares? Algunas sugerencias. Presentarem: a tot el personal. Visita guiada al centre. Haig de saber a qui deixo el meu fill. Estil de comunicaci Motivaci de La famlia per a dur l infant Parlar i deixar parlar: comunicar i escoltar. s fonamental deixar parlar i sentim que l altra persona t escolta. Qu volem saber. Per qu aquesta escola. s important aquesta pregunta. Per com es treballa la psicomotricitat, pels projectes, perqu surten ms llestos... I de l infant, qu hem de saber? Qu s all que ens interessa. Contrast fitxa 7. Quines d aquestes reservarem per a l entrevista?

11

Desenvolupament Socioemocional

.XTEC Departament d Ensenyament

Aquestes activitats ens serveixen per no hem de perdre que el treball de les emocions es fan dia a dia. La pgina est estructurada d aquesta manera ja que s com els mestres ho demanen. Power Point de Nuria Lart. EDUCACI INFANTIL

Expressi amb les prpies emocions i iniciaci en la seva identificaci. s de la llengua oral, el gest i les imatges per expressar, desitjos, sentiments i emocions Identificaci de les emocions bsiques.

Currculum: Ed. Infantil. Apartat d orientacions metodolgiques: L establiment de vincles d afecte entre els infants i amb els adults s condici indispensable per afavorir l aprenentatge.... Objectius generals. Tamb parla de les emocions.

12