CENTRE DE REPRODUCCI DE TORTUGUES DE LALBERA

QUADERN PER ALS ALUMNES

CICLE INICIAL
DESCOBERTA DE LA TORTUGA MEDITERRNIA I EL SEU MEDI

CRT LALBERA Santuari del Camp 17780 Garriguella Tel. 972552245 crt@tortugues.cat www.tortugues.cat

PRESENTACI Properament realitzareu una visita a les installacions del CENTRE DE REPRODUCCI DE TORTUGUES DE LALBERA , per primer caldr que conegueu alguns aspectes i curiositats de les tortugues per tal de poder aprofitar al mxim la visita. La tortuga s un animal simptic i popular, considerat per molts com un animal domstic. Per tot i que hi ha gent que les t a casa, al jard, al pati etc., la tortuga s un animal salvatge que viu en llibertat, als boscos i matollars les que sn terrestres, i al mar, rius i estanys les que sn aqutiques. Tres classes de tortugues viuen en alguns indrets del nostre pas, per de la seva vida en llibertat i dels seus problemes en sabem ben poca cosa. Per tal de conixer una mica millor el mn de les tortugues hem preparat aquest dossier que, juntament amb la visita al CRT de lAlbera, us ha de servir per saber com viuen aquests animals.

MORFOLOGIA DE LA TORTUGA. COM S ?

Les tortugues sn uns animals molt primitius que tenen el cos envoltat per una closca dura, formada per plaques ssies i que les protegeixen dels seus enemics.

Quan sespanten amaguen el cap i les potes dins la closca i no tornen a sortir fins que veuen que el perill ja ha passat. Tenen 4 potes i una cua, i la seva pell est coberta per unes escates, igual que tots els rptils. A les potes no hi tenen dits, per tenen unes ungles molt fortes que els serveixen per excavar caus a la terra. A la boca no hi tenen dents, per tenen un bec corni molt esmolat per poder tallar el menjar, i si us mosseguen veureu quin mal que fan ! Tampoc no els hi veurem les orelles, per malgrat aix hi senten molt b. La seva mida pot variar molt segons la classe de tortuga i ledat que tingui. Hi ha tortugues que quan neixen tenen la mida duna moneda d 1 euro i nhi ha que dadultes poden arribar a pesar centenars de quilos.

CLASSES DE TORTUGUES
Al mn hi ha ms de tres-centes espcies de tortugues, per per fer-ho ms entenedor les dividirem en tres grans grups :

Les que viuen al mar. Sn les tortugues marines. Viuen en els mars de tot el mn, excepte en les zones ms fredes. De totes les tortugues sn les que es fan ms grosses i algunes delles poden arribar a pesar 900 quilos ! Salimenten de peixos, crustacis, algues i meduses. Viuen sempre dins laigua del mar i treuen el cap de tant en tant per respirar. Noms surten a terra per enterrar els ous a la sorra de la platja. Tenen les potes en forma daletes per aix poder nedar molt b.

Les que viuen als rius i estanys Sn les tortugues daigua dola. Sn de mida molt ms petita que les de mar i els agrada molt ms de sortir a terra per anar a prendre el sol. Sn molt espantadisses i al mnim soroll que senten es capbussen dins laigua. Fan el niu fora de laigua, fent un forat al terra per pondre-hi els ous. Mengen peixos, insectes i petits animals que troben a laigua.

A Catalunya hi viuen dues espcies, la tortuga de rierol i la tortuga destany i les podrem veure totes dues quan visitem el CRT de lAlbera.

Les terrestres Sn les tortugues que viuen als boscos, garrigues i deserts. En general la seva mida s petita tot i que hi pot haver espcies que pesin ms de 200 quilos. Quan caminen sn molt lentes i poden viure molts anys, a vegades poden passar dels 100 anys. A Catalunya noms hi ha una espcie de tortuga terrestre, s la tortuga mediterrnia. Com que daquestes tortugues en queden molt poques, sn les que fem criar en el CRT de lAlbera. Un cop les tortugues han nascut i han aprs a menjar i a amagar-se, les deixem en llibertat als boscos de lAlbera.

LA TORTUGA MEDITERRNIA
s la nica espcie de tortuga terrestre autctona de Catalunya. Antigament vivia a la majoria de boscos i muntanyes de la zona litoral del pas, per avui dia en queden molt poques, i la nica zona que sobreviu de manera natural s a la serra de lAlbera. Les causes de que quasi hagin desaparegut sn els incendis forestals, els canvis que shan produt en el seu hbitat (carreteres, urbanitzacions, agricultura etc.) i la gent que les ha anat a buscar per poder-les tenir a casa, al seu jard o al pati. Per aix, la millor manera de contribuir a recuperar aquesta espcie de tortuga s conservar els llocs on encara viu i sobretot no agafar-ne cap per portar-la a casa nostra. La tortuga mediterrnia t uns colors groc i negre molt contrastats a la closca, amb dues bandes negres molt marcades a la part del ventre. La seva mida no passa dels 20 cm. en les femelles. Els mascles sn ms petits.

Hbitat. On viu ? Viu a la garriga i als boscos poc densos de la regi mediterrnia. A lAlbera viu a les zones on domina lalzina surera, un arbre molt sofert i resistent als incendis forestals. La vegetaci dominant en lhbitat de la tortuga, apart de lalzina surera, s la formada per ginesta, estepes i brucs.

Alimentaci. Qu menja ? Les tortugues daigua generalment sn carnvores i salimenten de cucs, insectes, peixos i altres petits animals que troben a laigua. Per la tortuga mediterrnia, com la gran majoria de tortugues de terra, salimenta de vegetals. Menja moltes classes dherbes, flors i fruits. Ocasionalment, per, tamb pot menjar algun insecte o cargol.

Reproducci. Com crien ? Les tortugues, igual que tots els rptils, ponen ous. En el cas de la tortuga mediterrnia, les femelles fan dues postes a lany, durant els mesos de maig i juny, i ponen de 3 a 6 ous per posta. Abans de pondre els ous, per, cerquen un lloc ben assolellat, on hi faran un forat amb les seves potes del darrere, i hi pondran els ous a dins per desprs enterrar-los. Un cop fet aix la femella abandonar el lloc i ja no hi tornar ms. Ser lescalfor del sol que durant uns tres mesos incubar aquests ous, i far que a finals destiu puguin sortir les joves tortugues.

Un cop han sortit de lou, les petites tortugues ja saben espavilar-se totes soles i no necessiten que els seus pares les cuidin.

La hivernaci. Com passen lhivern ? A la tardor, quan comena a fer fred, lactivitat de la tortuga s cada vegada menor, fins que arriba el moment de comenar a hivernar. Quan noten que la temperatura s massa baixa comencen a cercar un cau o fan elles mateixes un forat a terra per enterrarshi, on hi passaran tot lhivern adormides i protegides del fred. A la primavera, quan lescalfor del sol fa pujar la temperatura, les tortugues es despertaran i comenaran la seva activitat anual.

PER DESPRS DE LA VISITA AL CRT DE LALBERA.

Si ja has visitat el Centre de Reproducci de Tortugues de lAlbera i has tingut els ulls ben oberts, no et ser difcil de contestar les segents preguntes :

1 Has observat que fan les tortugues. Fes una creu on correspongui ......prenien el sol ......estaven amagades arbres ......menjaven ......nedaven ......volaven ......senfilaven als

2 Creus que caminen molt rpid ?

3 Qu creus que els agrada ms per menjar ?

4 Situa en el dibuix les segents parts del cos :

Cap

Potes

Closca

Cua

5 Sabries aprendre aquestes poesies ?

LA TORTUGA Jo sc la tortuga em diuen poruga perqu sempre he dut en joia o en pena aquest gran escut a sobre lesquena
Josep Carner

TORTUGA A poc a poc va fent cam, arriba a un lloc ja pot dormir ! Amaga el cap, i peus tamb ! tota ella hi cap i passi-ho b !
Ricard Bonmat

6 Dibuixa i pinta una tortuga

7 Segueix els nmeros fins a completar el dibuix

8 Pinta aquestes dues tortugues daigua

9 Pinta la tortuga mediterrnia