Larribada de lsser hum Larribada lsser hum

Linici
Recordarem que en lltima histria, ja havien aparegut els primers animals amb columna vertebral, i que aquests ja havien sortit de laigua. Tamb recordarem, que el sistema de reproducci, tamb era ms complex. I que laire ja s'havia fet ms respirable. Tot estava apunt per a laparici de lhome.

Primers homnids
Els primers homes en aparixer, eren animals no gaire ben dissenyats, no tenien dents esmolades, ni urpes per poder defendres dels altres animals. Com els tigres de dents de sabre o els ossos de les cavernes. Per tenien una cosa que els feia especials, PENSAVEN, eren capaos de raonar, i aix quan feia fred, es tapaven amb pells daltres animals, i quan plovia o feia mal temps, samagaven a les coves. De no ser aix, no podrien sobreviure. I grcies a aix, van poder habitar tots els indrets del planeta.

La m
Lhum era lnic animal que les seves cries en nixer, no sabien que havien de menjar si no les ensenyaven. Els nens naixien sense closca (mamfers) els alletaven les mares. En canvi, van ser els primers en caminar a 2 potes, aix els deixava les mans lliures per poder fer moltes coses, que podeu fer vosaltres amb les mans? A ms, el dit polze es va separar de la resta dels altres dits, aix va ser la clau per a la nostra evoluci. s per aix que nosaltres podem fer tantes coses meravelloses i boniques amb les mans.

El cervell

Una altra cosa que va diferenciar l'sser hum de la resta danimals, va ser el cervell, molt ms desenvolupat i gran que els altres. Grcies a aix, va ser capa de preguntar-se el perqu de les coses, es pregunt perqu el sol sortia i samagava, perqu feien trons, ... I va ser conscient que els dies passaven, podent-se aix imaginar el que passaria i recordar el que havia passat.

Pares a fills
Aquesta capacitat de pensar, va fer que tinguessin la necessitat de comunicar-se i no noms amb les persones amb les que vivien sin amb tothom, i per aix es van inventar lescriptura i els nmeros per comunicar-se amb daltres tribus deixant escrits en les parets de les cavernes. Sinformaven de si hi havia menjar o no per la zona i la quantitat danimals que havien caat. Tamb descobriren la geometria per construir cases slides i la msica per amenitzar les estones. Tot aix ho varen deixar per escrit perqu els coneixements passessin de pares a fills, i aix anar avanant en cada generaci, fins a arribar fins a nosaltres.

Adaptaci a lentorn
Va saber adaptar-se als canvis de temps, quan tenia fred, es va fer abrics, o quan va nevar, es va buscar una cova. No els hi calia tenir un sper cos. Sols amb la imaginaci i el pensar, van fer-se cases i es van fer abrics, daquesta manera van poder viure arreu del mn, sense necessitat de modificar el seu cos.

El regal
El millor tresor que t lhome i que no te cap altre animal, s ESTIMAR, estimar a gent que coneix, per tamb a gent que no coneix, patir pel patiment dels altres i ajudar-los si fes falta. Aix noms ho fa lhome.

Els homes de les cavernes

Els prehistrics eren nmades, viatjaven molt dun lloc a un altre buscant cacera, conquerien espais nous, i deixaven un rastre al seu darrere en forma de pintades a les parets de les coves, on hi explicaven el que caaven, com vivien,... Aquests tamb descobriren el FOC!! Que gran invent! Aix els va permetre estovar la carn per poder-la menjar millor, escalfar-se quan tenien fred o defensar-se danimals ferotges quan els atacaven.

Histries
Els homes de les cavernes, sentien la necessitat de transmetre all que sabien i havien aprs als seus fills i nets, i tamb a daltre gent, primer van ser dibuixos a les parets de les coves, ms tard en tauletes dargila fent servir smbols, en papirs amb jeroglfics, i finalment en paper en alfabet.

Egipte
Dels homes de les cavernes que anaven daqu cap all (nmades) cercant caa, van comenar a quedar-se quiets creant petits pobles, i treballaven la terra per cultivar i no haver danar a buscar el menjar. Aix es varen crear els primers pobles. Aix tamb succe a Egipte, on comenaren a conrear grcies a que van saber dominar i predir les crescudes del riu Nil, que en poca dinundacions, ho regava tot al seu pas. Aquests mateixos, tamb desenvoluparen, al igual que els de mesopotmia, un codi de signes per a poder comercialitzar amb els pobles petits i deixar per escrit els seus coneixements.

Grecs i Romans
Gaireb al mateix temps que els egipcis, tamb existiren els grecs i romans, amb les seves urbes. Els romans es van expandir per gaireb tota Europa. Dins del poble, hi havien els molts rics, i els molt pobres, casi no hi havia gent pel mig. Van ser aquests els que sinventaren els pisos, viure en comunitat. Feien grans festes, i els emperadors, eren gent molt refinada amb molta riquesa.

Edat mitjana
LEdat mitjana va durar 1000 ansy, va ser la poca dels castells, reis, reines, prnceps, princeses, trobadors i cavallers. Un cop limperi dels romans sesva, els gran terratinents, van comenar a agafar poder, tenien moltes terres i feien pagar tributs als camperols que a canvi de deixar-los viure a les seves terres, havien de treballar per a ells i oferir-li part de la collita. El que ms predominava en aquesta poca, eren les grans guerres i batalles, per defensar les terres. Potser s aquest un dels motius pels quals hi haguessin tants cavallers.

Edat moderna
s una poca molt curta de la histria, comparada amb lEdat mitjana, sols va durar 400 anys. Va ser una poca en que la gent va comenar a pensar per si mateixa, i van comenar a pensar en el que els antics, com els egipcis, grecs o romans, havien arribat a fer i com tot shavia perdut amb ledat mitjana. En aquesta poca sorgiren molts pensadors, inventors, ... La gent, ja no era ms rica segons si tenia moltes o poques terres, sin per si guanyava ms o menys diners (capitalisme). En aquest temps, els navegant europeus, van descobrir Amrica, sia, Oceania, i frica.

Edat contempornia
Comena al 1789 i encara ens trobem avui dia. Den que va comenar, han passat infinitats de coses. Per el ms destacat, s levoluci de les tecnologies, que ha fet que els pobles estiguin ms junts, ja que abans shi havia danar caminant a tot arreu i ara tenim mitjans de transport que ens atansen els uns amb els altres podent aix, comercialitzar amb altres pasos. s la poca de la globalitzaci i les noves tecnologies.