Lo pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Ms vell que l'olivera, ms poders que el roure, ms verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, Arbre sublim! Del geni n's ell la viva imatge: i lluita amb les ventades que atupen la ribera, domina les imatges i aguaita l'infinit; com un gegant guerrer. per ell la terra s dura, mes besa son ramatge No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Du ung d'aroma sa testa consagrada i li don per trone l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'guila marina, o del voltor qui passa sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, t pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

el cel qui l'enamora, i t el llamp i l'oratge per glria i per delit. Oh! s: que quan a lloure bramules les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta ms fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa dur jo el teu record. Lluitar constant i vncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure del cel i de llum pura... Oh vida! Oh noble sort! Amunt, nima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veurs caure a tes plantes la mar del mn irada, i tes canons tranquilles 'niran per la ventada com au dels temporals.

Introducci
Miquel Costa i Llobera (Pollena el 10 de mar de 1854-Mallorca, el 16 doctubre de 1922) Va estudiar Dret, desprs va viatjar a Pars i va conrear poesia romntica i parallelament es va formar en la lectura dels clssics. Es va ordenar sacerdot i es va doctorar en Teologia Va escriure poemes en castell (De lagre de la terra i Tradicions i fantasies) Va obtenir el ttol de Mestre en Gai Saber lany 1902, i va presidir els Jocs a Florals a Mallorca lany 1904, i dos anys desprs els de Barcelona.

Contingut
s el seu poema ms conegut

El seu oncle fou qui li descobr el paisatge local

Es va inspirar en les visions ferstegues de pins arrelats en els penya-segats de la pennsula de Formentor

Mon cor estima un arbre! Ms vell que l'olivera, ms poders que el roure, ms verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Du ung d'aroma sa testa consagrada i li don per trone l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'guila marina, o del voltor qui passa sent l'ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, t pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n's ell la viva imatge: domina les imatges i aguaita l'infinit; per ell la terra s dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i t el llamp i l'oratge per glria i per delit. Oh! s: que quan a lloure bramules les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta ms fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa dur jo el teu record. Lluitar constant i vncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure del cel i de llum pura... Oh vida! Oh noble sort! Amunt, nima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veurs caure a tes plantes la mar del mn irada, i tes canons tranquilles 'niran per la ventada com au dels temporals

Forma
4 allexandrins (6+6) Vuit estrofes de cinc versos 1 hexasllab Alternana de rima masculina i femenina, i encadenada lestructura del poema s (A, B, A, A, b), amb lexcepci de la setena estrofa on la rima s (LL, M, LL, LL, n).

Figures retriques
prosopopeia (sent lala gegantina remoure son fullam...)

personificaci (ms poders que el roure o la flor enamorada...)

smbol de larbre com la perfecci

loxmoron (leterna primavera)

comparaci (com un gegant guerrer)

anfora (No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar;) enumeraci en polisndeton (t pluges i rosades i vents i llum ardenta) allegoria (amors del cel/ sa cabellera real) lapstrofe (Oh vida! Oh noble sort!) metonmia (la llum divina/ el cel..) jo potic (dur jo el teu record) ptet (immensa mar)

Conclusi
Lautor daquest poema mostra lamor que t per aquell magnfic arbre situat a la pennsula de Formentor. Bona part de la seva obra va ser inspirats en aquells paisatges Miquel Costa i Llobera en els primers versos parla de larbre com el smbol de la perfecci, que s fort i res el podr vncer, per en el dos ltims lautor comena a tenir enveja daquest desprs dhaver-lo elogiat.

Tamb en aquests poema es pot percebre la vocaci cristiana den Llobera quan comena a fer referncia de la divinitat en els versos 8, 9 i 10.