IRIS

School

Improvement through Research in the Inclusive

EU-Comenius-project (2006-2009)

Sistemes de suport a lescola

IRIS
Eva Bernat, Graz, ustria Jean-Claude de Vreese, Brussels, Blgica Jenny Evans, Exeter, Regne Unit Carme Negrillo, Joan Llus Valls, Jos Diego Vargas, Mari Nuri Pont, Nria Cort, Nria de Salvador, Josep Llus Sebasti, Francesc Valverde, Mrius Domingo, Tarragona, Catalunya Adelinda Maria Arajo Cadeias, Evora, Portugal Natalia Cabrl & Graca Santoa, Porto, Portugal Jane Brodin & Anna-Lena Ljusberg, Stockholm, Sucia

Sistemes de suport per a la inclusi de lalumnat amb discapacitat des duna perspectiva de recerca
Lobjectiu principal daquesta presentaci s destacar alguns dels principals resultats dels informes i el recull de dades sobre els sistemes de suport escolars per alumnes amb discapacitats Ens centrem en la inclusi de tothom, fonamentada en: * el dret a leducaci * poltiques de discapacitat en els pasos socis * sistemes educatius i accs als suports

Dos conceptes claus per IRIS

La recerca s la base per a la presa de decisions en el treball del dia a dia, la qual cosa significa que teoria i prctica van de la m La inclusi i leducaci inclusiva per a tothom sense discriminaci per raa, sexe, llengua, religi, opini poltica, nacionalitat, tnia, origen social o discapacitat

De la integraci cap a la inclusi

Integraci significa estar inserit en alguna cosa ja existent (p.ex. una escola, clase o grup) (Brodin & Lindstrand, 2008) Inclusi no s noms un emplaament fsic sino una qesti de comunitat i digualtat doportunitats i implica moltes oportunitats pels nens, professorat i famlies (Brodin & Lindstrand, 2007) PER noms un nen que ha estat segregat o excls pot ser integrat

Cont. Integraci - inclusi

Inclusi significa ser part duna classe o grup des del comenament sense haver estat excls dels seus iguals (Ljusberg, 2009) Un nen incls comena a la llar dinfants amb els iguals del seu entorn i est incls durant la seva escolaritzaci sense cap excepci (Brodin, 2009)

Per qu la inclusi?
Laprenentatge no es dna en el buit sin en la interacci social amb daltres humans i els nens tenen el dret daprendre junts amb els altres (Sommer, 2005) Leducaci inclusiva s tamb un s ms eficient dels recursos educatius (p.ex. economia i professorat) Els infants no haurien de ser discriminats o exclosos a causa de les seves discapacitats o dificultats daprenentatge Els infants es desenvolupen, aprenen i es socialitzen millor en entorns integrats que no pas en entorns segregats (Tomasello, 2003)

Cont. Per qu inclusi

La inclusi ajuda a desenvolupar lamistat entre iguals i prepara els infants per a la vida adulta en comunitat (Matson, 2007; Renblad, 2003) Noms la inclusi t el potencial per reduir la por i la inseguretat, construir lamistat, incrementar el respecte i la comprensi (Brodin, 2009; Ljusberg, 2009)
Tots aquests aspectes han estat contemplats a lIRIS

Una escola per a tothom: la base per millorar la comprensi de la diversitat

Tots els infants tenen dret a leducaci (UN, CRC, 1989) i la recerca ha demostrat que lexclusi comena a les primeres etapes de la vida La inclusi s un procs en el qual la diversitat s vista com un recurs i no com un problema sense soluci La inclusi promou la participaci i la igualtat doportunitats (Brodin, 2000) Cap nen hauria de quedar darrera

Documents internacionals de suport a la inclusi

The Universal Declaration of Human Rights (1948) The Convention on the Rights of the Child (1989) United Nations Standard Rules on the Equalization of Opportunities for Persons with Disabilities (1993) The Salamanca Declaration (1994) The Dakaar Agreement (2000) The Convention on the Rights of Persons with Disabilities (2008)
ustria, Blgica, Catalunya, Portugal, Sucia i el Regne Unit han ratificat aquests document i segueixen els seus principis

La Declaraci dels Drets dels Infants (CRC) (ONU, 1989)

La Declaraci cont 54 articles fonamentats en 4 principis: Article 2 tots els infants tenen els mateixos drets i valor Article 3 el benestar dels infants s el ms important Article 6 tots els nens tenen dret a la vida i al seu desenvolupament Article 12 tots els nens tenen el dret dexpressar les seves opinions i dinfluir en les decisions sobre aspectes que els afectin
Aquests articles han estat ratificats per ustria, Blgica, Catalunya, Portugal, Sucia i el Regne Unit

La Declaraci dels Drets de les persones amb discapacitats (2008)

Canvis en Des de Rehabilitaci rehabilitadora Caritat o tractament mdic Ajustar el nen a la norma Exclusi Consulta dexperts Cap Societat Dret a atenci adient Acceptaci de la diversitat Inclusi, participaci, ciutadania en societat Autodeterminaci

Res sobre nosaltres sense nosaltres

La Nova Declaraci (3 de maig de 2008)

No es menciona la paraula especial en tota la Declaraci El principi nuclear s un Sistema deducaci Inclusiva Els infants tenen dret de tenir un diagnstic, assessorament, intervenci, serveis de suport i a ser avaluats des de perspectives organitzacionals, educatives i clniques (Judith Hollenweger, 2008)
Salut, educaci, igualtat i protecci sn els conceptes clau a la nova declaraci. La declaraci no substitueix la CRC sin que s un complement per a individus amb discapacitats.

Acords dels documents oficials

El dret a leducaci per a nenes i nens sense discriminaci per ra de sexe o edat Evitaci de solucions especials (aules especials, centres especfics) per alumnes amb discapacitats, diferents tnies o religions Lemplaament escolar ha de situar-se en entorns inclusius, per exemple, en una escola per a tothom (per evitar la construcci dun sistema segregat amb escoles ordinries i centres especfics)

Leducaci hauria de ser gratuta, obligatria i a labast de tothom (CRC). Encara molts infants al mn han de treballar per ajudar a les seves famlies i no assisteixen a lescola A les famlies se les hauria de permetre escollir altres escoles que les estatals, cosa que significa un desafiament per al sistema escolar (per exemple, escoles gratutes basades en religions, etc)

Leducaci a ustria, Blgica, Catalunya, Portugal, Sucia i el Regne Unit s gratuta, obligatria, a labast de tothom i tots els infants tenen atenci educativa obligatria. Les famlies poden escollir lescola per als seus fills

El dret a leducaci ustria, Blgica, Catalunya, Portugal, Sucia i Regne Unit

A tots els estats els drets a leducaci han influt a la legislaci nacional i els suports pels alumnes amb discapacitats sn similars Estat ustria Blgica Catalunya Portugal Sucia Regne Unit Any legislaci educativa 2004 (llei amb 14 drets) 2004 (2 sistemes escolars) 2006 (LOE), 2009 (LEC) 1986 1991 1994 (revisat 2008) 1968 - 1994 (revisat 2008) 1990 2002 2004 2007

Totes aquestes lleis sn revisades contnuament.

Cont. dret a leducaci

Lescola comena entre els 5-7 anys i sovint comena a preescolar i llar dinfants des dedats primerenques (0 als 3 anys) i tots els infants tenen el dret a leducaci La majoria dinfants creixen i viuen amb les seves famlies. Les institucions tancades han estat abolides o ho faran en un futur proper Educaci escolar obligatria per a tots els infants sense discriminaci pel seu grau de discapacitat

Poltiques de discapacitat
Tots els pasos, excepte Blgica, disposa duna escola per a tothom i noves legislacions estan desenvolupant-se Per tamb ustria, el Regne Unit, Portugal i Catalunya disposen descoles especials incls si no s la primera elecci per als infants amb discapacitat. Sucia disposa descoles especials per alumnes sords Tots els infants amb dificultats intellectuals, motrius, visuals, auditives, visuals, emocionals, socials, de conducta tenen el dret a satisfer les seves necessitats

Quina classe de suport i qui pot rebre suport?

El suport educatiu a lescola comena amb lavaluaci dels punts forts i dels punts febles de linfant, el desenvolupament dun pla educatiu individualitzat conjuntament entre professionals i la famlia El segent pas s la determinaci dels objectius i dun pla per aconseguir aquests objectius

Suport educatiu com ho resolem?

La comunicaci s essencial per a tots els ssers humans i la comunicaci significa compartir sentiments, accions i experincies Els infants necessiten suports per a la seva vida diria, ajuts a la comunicaci, per exemple, i tamb altres suports tcnics per compensar, p. ex., un dficit motriu Material d'ensenyament adaptat: alguns alumnes necessiten avanar el material didctic per preparar les llions

Suport educatiu com ho resolem?

Adaptacions del curriculum per atendre tots els alumnes i adaptacions de lentorn fsic (p.ex. laula) Disposici de docents competents i ben formats, d educadors especialitzats i personal auxiliar per a lalumnat amb necessitat de suport extraordinari Una majoria dinfants reben especialitzat a lescola ordinria suport

Quins sn els punts crtics?

s necessria una estreta collaboraci entre la llar i lescola i en tots els pasos de lIRIS simplica a les famlies Algunes famlies no volen implicaci tan directa amb lescola. Altres famlies no simpliquen perqu pensen que no poden contribuir molt i que els docents sn els experts (infravaloraci del seu rol). Sigui com sigui, les famlies necessiten suport

Aspectes crtics dels informes rebuts

Els suports tcnics no sn de franc a tots els pasos El suport de docncia especialitzada no est present a totes les escoles ni tampoc el manteniment de les escoles deducaci especial o les solucions especials Els suport per tot tipus de discapacitats (incloent lincrement dalumnat amb TDAH) s encara un problema i noms una minoria han estat diagnosticats a Sucia (Ljusberg, 2009)

Quin sns els reptes de la inclusi?

Objeccions contra la inclusi: Obstacle 1. Obstacle 2. Obstacle 3. Obstacle 4. lalumnat Obstacle 5. lliure Obstacle 6. Lentorn no est adaptat Massa alumnes a les aules Manca de material densenyament Manca de temps per atendre tot Manca de docents experts / de temps Suport limitat de lequip directiu

Els obstacles impliquen els alumnes, els docents / directius , les famlies... i necessiten ser superats.

Solucions per promoure la inclusi

Lentorn fsic necessita ser adaptat, per exemple, laula, el pati, el menjador... Laccessibilitat fsica facilita la inclusi de molts alumnes (dficits motrius, dficits visuals, discapacitats intellectuals...) (1) Laccessibilitat tamb ha danar acompanyada de suports tcnics (p.ex. ajuts a la comunicaci) per facilitar la participaci a totes les activitats (1) Alguns alumnes a cada grup-classe podrien millorar i facilitar la comunicaci entre els docents i els alumnes, i entre els propis alumnes, p. ex. en grups reduts (2)

Cont. Solucions per promoure la inclusi

s necessari desenvolupar material didctic previ a la impartici de les llions (3) i els docents necessiten ms temps per a la preparaci de les classes (4) Les activitats necessiten ser planificades amb molt de detall per tal devitar els obstacles (4) Els docents han de seleccionar activitats per a tots els alumnes (professionalisme) (5) Els docents necessiten el suport dels equips directius (6)

Els resultats dels informes dels diferents pasos mostra que sobre el paper la situaci dels alumnes amb discapacitats sembla que s adequada i els tipus de suports que sofereixen sn similars a tots els pasos Tanmateix, pensem que existeix una gran discrepncia entre els objectius i la realitat i creiem que els sistemes de suport descrits als informes de cada pais representen un desig de com hauria de ser per no de com s la realitat

Reptes
Esperem que la formaci del professorat inclosa a lAide Memoir, i que s un dels principals resultats de lIRIS, sigui un instrument que ajudi als docents a prendre conscincia dels suports que sn necessaris per als reptes dels sistemes escolars en Europa

Referncies
Brodin, J. (2009). Children in exposed environments and living situations [Barn i utsatta miljer och livssituationer]. Socialmedicinsk Tidskrift (SMT), 2(2009), 181-195. Brodin, J. & Lindstrand, P. (2007). Perspectives on a school for all. International Journal of Inclusive Education, 11(2), 133-145. Brodin, J. & Lindstrand, P. (2008). ICT and inclusive education in primary schools pupils with motor disabilities. Journal of Assistive Technologies, 2(3), 16-23. Ljusberg, A-L. (2009). Pupils in remedial classes. Stockholm University: Department of Child and youth studies. (Diss.). Matson, I-L. (2007). A school for or with all. A municipalitys work to reach its goals. [orgig. En skola fr eller med alla. En kommuns arbete fr att n sina ml]. Department of Child and youth studies. Stockholm University (Lic diss.). Renblad, K. (2003). Empowerment: A question about democracy and ethics in everyday life. ICT and empowering relationship as support for persons with intellectual disabilities. Stockholm Institute of Education Press (Diss.) Tomasello, M. (2003). Constructing a language. A usage-based theory of language acquisition. London: Harvard University Press. Sommer, D. (2003). Child psychology. Development in a changed world (orig. Batndomspsykologi i en frndrad tid]. Malm: Runa Press.