Comentari Literari Tot l'enyor de dem (A mari Manent)

Biografia i Moviment

s tracta d'un moviment esttic sorgit entre les darreries del segle XIX i primer ter del segle XIX, en el qu es produeixen una srie de canvis en l'economia, les relacions socials i les formes de vida de la humanitat. Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va ser un escriptor barcelon d'extracci humil, esperit rebel i altament autodidacta. Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Des del 1919 fou un escriptor totalment en catal.

Avantguardisme

Pretenien destruir l'art tal i cam era ents tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original. Va ser en el perode d'entreguerres quan es va expandir rpidament enfrontant-se amb tota la tradici occidental i la burgesia.

Principals moviments avantguardistes

Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme Expressionisme

Trets bsics de les obres de l'autor

Predominen els calligrames i la llibertat tipogrfica. Abs d'espais en blanc i versos trencats. To directe. Vitalisme. Fora expressiva.

Tot l'enyor de dem

Va ser publicat en el llibre L'irritador del port i les gavines a l'any 1921 s un dels poemes considerats ms emotius de la literatura catalana. Enlla del poema: http://www.youtube.com/watch? v=Hg42qRELSlA

Vocabulari
Les oracions que apareixen sn simples i amb un vocabulari com, per pot haver dificultats amb les segents paraules:

aeropl: avi sengles: un o una per a cadascuna de dues o ms persones o coses. adroguer: persona que t una adrogueria o que hi despatxa. quitxalla: mainada, grup de nens. fressa: soroll, brogit, continuat. roderes: que va rodant, que roda perdut. escudella: recipient en forma de casquet esfric, on se seveix la sopa o pot se run plat de menjar con arrs, llegums, cuits en brou, etc.

Tema

Lemfermetat de lautor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat. Realment l'objectiu d'aquest poema s veure la vida des de un altre punt de vista. Tamb podem trobar en aquest poema una certa relaci entre la vida i la mort. En definitiva l'autor expressa un sentiment molt personal sobre la relaci de la vida i la mort.

Estructura

Podem veure-hi una srie d'expressions les quals descriuen les ganes de viure que t l'autor. --Com podem distingir en aquests apartats extrets del llibre: (Ara que estic al llit malat estic fora content...,Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors..., Si no em puc aixecar mai ms, heus aqu el que m'espera...) Tamb descriu l'atmesfera que es respira al seu barri, la Barceloneta, i ho descriu com si tot fos un circuit que sempre funcionar, on exposa la vida i la mort diverses vegades. --Clars exemples: (I encara aquell vailet que cridar el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent..., I les dones del barri matineres []). Finalment aquest poema que arriba a dir que les coses ms insignificatives de la vida sn les de major impotcia i rellevncia.

Forma
Anlisi de la mtrica i de la rima.

En aquest poema els versos no segueixen cap orde establer i no tenen cap ritme ningn, s a dir, sn lliures. Estrofa-1a.part: 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6(6+3),6,6,(6+6),6,(6+6),6,3,3. Estrofa-2a.part:(6+6),6,6,6,6,(6+6),6,4,(6+6),6,6,6,10,6, (6+3),10,6,6,6,6,(6+6),10,(6+6),6. Estrofa- 3a.part: 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,7,3,6,6,7,6,4,2,6,2,6,6,6,4,3.

Figures retriques

Apareixen una srie de recursos literaris, com per exemple: Hiprbole (l'aeropl que em fa aixecar el cap em mateix que em crids una veu d'un terrat), el paralelisme (I els cavalls assenyats, i els carreters dormits...), la metfora (sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes...,places lluentes,rialla fresca,somriure clar), la anttesi (la relaci del poema entra la vida i la mort), la antonomsia (el carter, les dones, ladroguer), lanfora ( les estrofes comencen amb I, i).

Conclusi

Podem dir que Joan Salvat- Papasseit s un dels mxims exemples d'autors avantguardistes de l'poca i en moltes de les seves obres expressa el seu sentiment optimista i el sentiment de la resignaci i l'enfrotament a la mort. Mitjanant records sobre petits detalls de la vida quotidiana ens mostra com viu ell aquest sentiment, ja que ell est privat d'aquesta llibertat per la seva greu enfermetat.