Juliol 2011 - Nm.

40

Comiat al company Pablo Calvo

Incendi a la cripta de la Sagrada Famlia Posada en marxa dels PC tctils als vehicles Nova llanterna integrable al casc
www.bcn.cat/bombers

Ajuntament de Barcelona

Prevenci, Seguretat i Mobilitat

EDITORIAL

Al servei de les persones

Lalternana poltica s una expressi de les societats democrtiques. Les eleccions del passat 22 de maig han comportat un canvi en el govern de la ciutat, amb la meva elecci com a alcalde de Barcelona. El nou govern municipal ha configurat una rea de seguretat amb un equip de persones potent al capdavant, personificades en el primer tinent dalcalde Joaquim Forn, com a responsable poltic de la seguretat de la ciutat, i en Joan Delort, com a gerent de Prevenci, Seguretat i Mobilitat. Per ms enll del canvi de responsables, el nou govern municipal implicar tamb laplicaci de noves poltiques i principis dactuaci. El nou Ajuntament ha fixat el servei a les persones i la millora de la seva qualitat de vida com els seus principis inspiradors. Aix, traslladat al vostre mbit, significa, com ja vaig expressar el dia de la meva presa de possessi, un servei pblic de qualitat i excellncia. Els Bombers de Barcelona jugareu un paper clau en lassoliment daquest objectiu, amb el desenvolupament dun pla de formaci real, constant i adaptat a les necessitats del servei. Tamb volem fer una revisi del Pla Director, tot redefinint un model de bomber que atengui les necessitats actuals i futures del la ciutat. I tots aquests canvis volem dissenyar-los i executar-los des del mxim consens, amb tots vosaltres. Som al comenament duna nova etapa en la qual assumim, renovat, el comproms de servei als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La nostra professionalitat sadrea, des davui mateix, a la consecuci del repte ms alt, per tamb el ms agrat, que pot tenir el cos de Bombers de Barcelona: ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, dels nostres vens i venes.

Desenvoluparem un pla de formaci real, constant i adaptat a les necessitats del Servei, redefinint un model de bomber que atengui les necessitats actuals i futures de la ciutat
3

CANDENT

El company Pablo Calvo

El sinistre va tenir lloc el passat 2 de maig al Parc de Montjuc, en el transcurs duna sortida del Servei
sempre. El seu funeral va tenir lloc el dia 10 de juny al tanatori de Sancho de vila, on centenars de persones van voler donar-li lltim adu i acompanyar els seus familiars i amics en un moment tan dolors. durant la missa que va celebrar-se en la seva memria el passat 7 de juliol a la parrquia de Sant Isidor. El mossn de Bombers, Josep Llus Fernndez, va oficiar una cerimnia molt emotiva, presidida per la fotografia

Multitudinari adu
Un home sempre alegre, sempre amb un somriure, que ens considerava a mi i a la seva filla, les seves nenes, el ms important de la seva vida, aix el definia la seva dona El bomber Pablo Calvo, company del torn A de lantic parc de Drassanes, va perdre la vida el passat 8 de juny a conseqncia de les lesions sofertes en un accident laboral. El sinistre va tenir lloc el dia 2 de maig al Parc de Montjuc, on en Pablo estava de gurdia, i va produir-se en el transcurs duna sortida per cobrir un servei al districte de Ciutat Vella. En un primer moment, va ser traslladat a lHospital Clnic de Barcelona amb pronstic molt greu, on va romandre ingressat diverses setmanes durant les quals es va produir un degoteig constant de visites de companys per donar-li el seu suport, tant a ell com a la seva famlia. Posteriorment, els metges van autoritzar el seu trasllat a lInstitut Guttman de Badalona, centre de referncia en el tractament de lesions medullars i neurolgiques. Per la gravetat de les seves lesions va guanyar la batalla per la vida que Pablo lliurava des de feia gaireb cinc setmanes, i el 8 de juny es va acomiadar per 4

Un mes desprs de la seva prdua, el Mossn del Cos va oficiar una missa pstuma presidida pel seu casc i la seva fotografia. Familiars, amics i companys de Bombers van recordar en Pablo a travs de les emotives paraules de la seva dona

perd la vida en un accident

En Pablo va gaudir del dinar de celebraci dels seus 30 anys com a bomber de Barcelona, junt amb tots els seus companys de la promoci dels becaris, el passat 2 de mar

i el casc de bomber den Pablo, i va recordar als presents la seva vocaci de servei a les persones. Nombrosos companys i amics van acompanyar la seva famlia en el seu record, aix com diverses autoritats del Cos i de lAjuntament.

Minut de silenci

Tota una vida al Cos

En Pablo va accedir al Cos a principis dels 80, com a membre de la promoci ms nombrosa de la histria i una de les ms entranyables: La lleva dels becaris. Dos mesos abans del fatdic accident, el 2 de mar, en Pablo es reunia amb els companys de tota una vida per commemorar els seus 30 anys com a bomber de Barcelona en un dinar multitudinari. Els becaris festejaven la seva efemride entre ancdotes i records: les proves dofici per accedir-hi, els quatre mesos de formaci a la Zona Franca, els primers zambullos, els patrons, els festivals destiu i les ses-

Den laccident mortal del company Pablo Calvo, han estat moltes les mostres de dol que shan produt. A tall dexemple, el passat 9 de maig, representants de diversos cossos de seguretat i emergncies de Tarragona, juntament amb membres del Cos de Bombers de la Generalitat, van guardar un minut de silenci al parc de bombers de la localitat en record seu. sions de gimnstica que feien sota les ordres dels caporals, entre daltres. Havien passat tres dcades per el sentiment de companyonia i de germanor shavia mantingut inalterable des del seu primer dia al parc. Aquesta famlia que s Bombers el recordar per sempre. 5

NOTCIES

Disminueixen els serveis a la nit del foc

cos sense vida dun home que va ser atropellat pel metro a lestaci dUniversitat, a quarts de set del mat. Al llarg de la revetlla es va registrar 41 falses alarmes i 56 serveis van ser anullats en no ser finalment necessria lactuaci del Cos.

La pre-revetlla
La clau perqu la revetlla sigui tranquilla resideix tant en els esdeveniments de la prpia nit de Sant Joan com en els treballs de prevenci realitzats amb antelaci. En aquesta ocasi, la Divisi de Prevenci de lSPEIS va revisar lemplaament de 16 fogueres, autoritzant 12 delles. Durant aquestes visites, els bombers verifiquen que es compleixin les distncies de seguretat exigides i que no hi hagi cap element que pugui resultar afectat com ara balconades o arbres. I si les fogueres sn les reines indiscutibles de la nit ms curta de lany, els focs dartifici no es queden enrere. Les 74 casetes que van installar-se juntament amb dos dels locals permanents de venda de pirotcnia, van ser inspeccionats per Bombers durant les setmanes prvies a la revetlla, algunes en ms duna ocasi, per verificar que el material complia les condicions de seguretat que exigeix la normativa.

Durant la revetlla de Sant Joan, Bombers va realitzar un total de 132 sortides, un 26% menys que al 2010. Al llarg de la nit, no va registrar-se cap incendi forestal i van disminuir els focs produts al carrer de manera notable.

La nit de Sant Joan va seguir lestela de les passades edicions quant a labsncia dincidents destacats. La bona coordinaci de prop dun miler defectius municipals, un centenar ms que lany 2010, que van formar part del dispositiu especial de prevenci, seguretat i neteja, van garantir que fogueres, focs dartifici i la sorra del litoral fossin els nics protagonistes de la nit. 120 efectius de Bombers van atendre sense descans les 132 incidncies registrades des de les 22 hores del dia 23 i fins a les 10 del mat del 24, moment en qu va desactivar-se el dispositiu especial municipal. Al llarg daquestes intenses 12 hores, les dotacions van atendre cinc incendis en vivendes, 71 contenidors cremant i 17 focs de diversa naturalesa a la via pblica, unes xifres 6

inferiors a les de lany 2010, quan lSPEIS va haver datendre dos incendis forestals, 92 contenidors en flames i 64 focs a la via pblica. Un descens que pot estar relacionat amb la disminuci de gent que va escollir la ciutat per celebrar-hi la revetlla. Els efectius van realitzar quatre salvaments en ascensors, tres actuacions dauxili a persones, vuit assistncies tcniques i van realitzar el rescat del

Estiu sota control

El passat mes de maig, va posar-se en marxa el dispositiu especfic de prevenci de risc dincendis forestals. Aquest comprn lobertura del Parc de Vallvidrera, els recorreguts forestals preventius i la monitoritzaci de les condicions climatolgiques a la zona de Collserola.

Lestiu denguany es preveu amb un risc dincendis moderat, allunyat de la situaci dalt risc que es va viure durant el 2010, degut a la gran quantitat darbres caiguts acumulats en la nevada del mes de mar. Tot i aix, lhivern ha estat molt sec i aix fa que lalerta persisteixi. A Barcelona, Bombers savana a lOperaci Estiu dels serveis municipals i enceta la seva campanya al mes de maig, amb lobertura del Parc de Vallvidrera i linici de recorreguts forestals preventius des dels parcs de Vall dHebron, Sant Andreu i lEixample, que participen en la vigilncia de Collserola. Daltra banda, tamb sactiva la vigi-

lncia meteorolgica de la zona, mitjanant la informaci que emet lObservatori Fabra i els avisos des del Consorci del Parc de Collserola.

Les dotacions fan reguardes a la zona de Collserola de maig a setembre, durant el dispositiu especfic de prevenci de risc dincendis de lSPEIS

Les xifres de 2010

Durant lestiu passat, les dotacions dels parcs esmentats van realitzar 235 sortides, la majoria reguardes de vigilncia, i van registrar-se 27 inicis dincendis que van cremar una hectrea escassa de massa forestal. Tot i que el risc era elevat, la climatologia va ser favorable i noms va activar-se el PAEM per risc dincendis forestals en fase de pre-alerta meteorolgica 27 vegades, i en prealerta crtica en 8 ocasions.

Primer foc forestal

El passat 17 dabril, un foc causat per una imprudncia de tres menors va calcinar prop de quatre hectrees de matolls als voltants del castell de Torre Bar. Bombers va rebre lavs a les 18:25 hores i va desplaar-hi nou dotacions per controlar les flames alhora que Bombers de la Generalitat enviava un helicpter i dos hidroavions. La rpida intervenci dels efectius va fer innecessari desallotjar els habitatges propers, per es va haver de tallar el trnsit de la Carretera Alta de Roquetes pel risc que suposava per als conductors. Foto Flickr: SISOR

NOTCIES

Ordinadors a punt

Bombers de Barcelona ultima la posada en marxa del sistema I-mobile de comunicacions i la implantaci dordinadors tctils a bord dels vehicles
A ms tecnologia: ms seguretat i ms eficcia. Aix s, sempre i quan els avenos tcnics sajustin al que necessiten els bombers i comandaments per fer millor la seva feina. I aquesta s la directriu que guia el nou sistema I-mobile de comunicacions. Un sistema que connecta informticament el CGE amb les dotacions operatives de Bombers, i que es materialitza amb la implantaci dordinadors tctils que convertiran els tancs i vehicles del Servei en autntiques estacions de treball mbils. El nou sistema es va comenar a testar al novembre i ha funcionat en proves a dos camions 8 de Bombers des de finals de lany passat. La previsi s que al llarg de la segona meitat del 2011 i el 2012, sincorpori progressivament a un total de 22 vehicles, un cop es consideri que el sistema est consolidat. els bombers. Lordinador ser tamb una eina de consulta molt til per als comandaments de la sortida, doncs els permetr accedir in situ a totes les bases de dades de Bombers, a una detallada cartografia de la ciutat

Connectats amb el CGE

La clau del nou sistema s que informatitza lassignaci de serveis. Quan el CGE assigni un servei a una dotaci, a ms de donar-se lavs al parc, la pantalla del vehicle corresponent mostrar de forma automtica totes les dades que es coneguin sobre la incidncia i ubicar sobre el mapa la localitzaci exacta on shan de dirigir

El nou sistema I-mobile de comunicacions i gesti dincidncies convertir els vehicles de Bombers de Barcelona en autntiques estacions de treball mbils

permetre una perfecta visualitzaci des de tots els angles del vehicle i en qualsevol circumstncia lumnica fins i tot amb sol directe sobre la pantalla, grcies a un sistema que evita lenlluernament. Tot i que les aplicacions funcionen de forma tctil, lequip informtic dels vehicles tamb disposa dun teclat de sobretaula per facilitar la redacci de textos. El teclat va incorporat a la consola de comandament del cami i compta amb un sistema de retroilluminaci de les tecles que permet escriure sense problemes tamb de nit.

Qestions tcniques
Els ordinadors de bord ja funcionen de manera normalitzada en una vuitantena de vehicles de la Gurdia

Urbana; tanmateix, la seva installaci a Bombers ha topat amb algunes complicacions tcniques que nhan retardat la posada en marxa definitiva. El principal escull, que ja est en vies de soluci, s que el sistema, per ser gil, necessita estar activat sempre que el vehicle estigui en servei. Lordinador salimenta a travs de la bateria del vehicle, una circumstncia que no suposa cap problema en el cas dels cotxes policials, doncs estan gaireb sempre amb el motor en marxa. Amb els camions de Bombers, que solen estar aturats la major part del dia, es corre el risc de deixar sense reserva de bateria al vehicle, un fet al que la Unitat de Tecnologia i Comunicacions ja sestan encarregant de posar remei.

La installaci dordinadors a bord dels vehicles de Bombers s la cara ms visible del nou sistema I-mobile de comunicacions i gesti dincidncies

incloent equipaments de risc, xarxes de subministrament, hidrants, etc. i als procediments i protocols dactuaci aplicables.

Mxima operativitat
El nou equipament ha estat sotms a un rigors procs dadequaci tcnica i ergonmica, per tal de maximitzar la seva funcionalitat. Els ordinadors disposen duna pantalla tctil dalta lluminositat, dissenyada per 9

NOTCIES

Nacional dExcarceraci
La setena edici de lEncontre Nacional de Rescat en Accidents de Trnsit va reunir 120 professionals a la localitat valenciana de Cullera

Membres dAPRAT i diversos participants durant lEncontre Nacional de Rescat en Accidents de Trnsit cies amb els companys espanyols. Com en les anteriors edicions, els equips van realitzar dues maniobres: lestndard i la complexa, mentre un jurat valorava la seva intervenci. En aquesta ocasi, els companys de Badajoz van alar-se com a millor equip, mentre que el segon lloc va ser per als bombers de Granollers.

La millor manera daprendre s practicar. I si es tracta de rescat en accidents de trnsit, res com participar en els encontres dexcarceraci que organitza anualment lAssociaci Professional de Rescat en Accidents de Trnsit (APRAT). La setena edici daquesta gran trobada de bombers va celebrar-se a Cullera, Valncia, del 26 al 29 dabril, i va comptar amb la participaci de

120 professionals de la Generalitat de Catalunya de Granollers, Reus i Terrassa, Badajoz, Burgos, Toledo, Conca, Terol, Guadalajara, Mlaga, Alacant i Almeria, aix com nou membres de Bombers de Barcelona de lequip dAPRAT. Lencontre tamb va rebre la visita de tres equips internacionals, de Regne Unit, Irlanda i Portugal, que no van voler perdres loportunitat dintercanviar experin-

Classificaci general 1r Consorcio de Badajoz 2n Generalitat de Catalunya (Granollers) 3r Consorci de Valncia (Gandia) Maniobra estndard 1r Consorcio de Badajoz 2n Consorci de Valncia (Paterna) 3r Generalitat de Catalunya (Granollers) Maniobra complexa 1r Consorcio de Badajoz 2n Generalitat de Catalunya (Granollers) 3r Consorcio de Toledo

Mundial dExcarceraci

Nou material a Bombers

ploma amb caixa, de caracterstiques similars als dos de qu ja disposa. Aquest material operatiu ha estat cedit per lAutoritat Porturia en compliment del conveni que va signar amb lAjuntament de Barcelona. Daltra banda, sespera que en breu arribin a Barcelona els quatre nous tancs amb tecnologia CAF encarregats pel Consistori. Membres de la Unitat de Recolzament Tcnic i de Prevenci, Seguretat i Mobilitat van viatjar a Sevilla el passat 5 de juliol per realitzar les darreres comprovacions en lltima fase del procs de construcci dels vehicles.

El World Rescue Challenge va celebrar-se finalment a Wellington, capital de Nova Zelanda, entre els dies 14 i 17 de juliol. Aquest canvi de seu va donar-se arran del terratrmol que va sacsejar lemplaament inicial, Christchurch, el passat mes de febrer. Foto: APRAT.

Bombers de Barcelona ja t un nou contenidor especialitzat en material per a grans sinistres. El K-7, que va arribar a lSPEIS a finals de juny, incorpora un ampli ventall de prestacions i substituir en un futur a lactual J10. Juntament amb el nou contenidor, el Cos ha incorporat un cami

10

19.999 corredors a la Cursa de Bombers

La XIII edici de la Cursa Nike-Bombers es queda a noms un atleta dels vint mil participants. Un nou rcord dassistncia, per tamb de temperatures: 25 graus i un sol esferedor van acompanyar als corredors al llarg dels 10 quilmetres de traat.
La Cursa de Bombers trenca rcords any rere any. Des de la seva primera edici, disputada el 1998, la participaci no ha fet ms que multiplicar-se fins assolir la xifra poc usual de 19.999 corredors alg deu estar a casa sentint-se culpable per no haver-shi presentat. Tampoc s gens habitual que un 10 dabril sassoleixin temperatures estiuenques durant les primeres hores del mat, per va succeir: 25 graus i un cel net com poques vegades es veu en aquesta poca de lany van vestir la jornada esportiva. Precis per gaudir de lespectacle al marge del traat, amb crema solar i ulleres de sol, per terrible per participar-hi, com va demostrar-se en els temps assolits pels atletes professionals, molt per sobre dels de la passada edici. Aquest fet, per, tamb va venir determinat per labsncia de corredors africans, habituals lders de la prova, i de grans atletes espanyols com Chema Martnez, qui no va poder participar per una lesi dltima hora i que no va dubtar en animar als presents micrfon en m. Aix, i desprs danys dhegemonia kenyana, el corredor Ayad Lamdassem, dorigen marroqu i nacionalitat espanyola, va encapalar el podi mascul amb un crono de 3002, mentre que latleta Natalia Rodrguez va fer el propi en el femen amb un temps de 3525.

Cursa i rocknroll
Enguany, litinerari va repetir la frmula danys anteriors: sortida i meta a lavinguda del Marqus de lArgentera, seguint fins a Colom, i passant pels carrers habituals: Parallel, Gran Via i Via Laietana, entre daltres, fins a completar els 10 quilmetres del recorregut. La tronadora melodia de Thunderstruck, dAC/DC, va ser la banda sonora del tret de sortida, ajudant a disparar ladrenalina dels presents juntament amb els crits dnim del locutor. Entre la marea groc fluorescent que esquitxava lasfalt barcelon, destacaven els jaquetons i els cascs dels companys de professi que van participar amb els 23 quilos de lequip dintervenci al damunt.

Una marea de samarretes grogues va envair el passat 10 dabril els carrers de Barcelona

11

SERVEIS DESTACATS

Incendi intencionat a la Sagrada Famlia

El foc va danyar la cripta subterrnia del temple i en va calcinar per complet la sagristia. El presumpte pirman, un home de 65 anys, va poder ser arrestat a linterior mateix de la parrquia, desprs de ser retingut per un grup de visitants.

Va entrar a la cripta de la Sagrada Famlia al crit de tot aix s robat! segons els testimonis recollits per la policia, es va tancar dins la sagristia i va comenar a calar-hi foc amb lajuda dun aerosol i un esprai doli. El mat del 19 dabril, un home de 65 anys va incendiar presumptament de manera premeditada la cripta del temple de Gaud. En el moment dels fets, hi havia unes altres set persones visitant linterior de la cripta recinte que est sempre obert al pblic, doncs funciona com a esglsia. Va ser aquest grup qui va veure sortir a lhome i el primer en notar olor a cremat. Tot seguit, lhome va arrencar a crrer i es va amagar dins unes dependncies de la parrquia, on el van retenir fins que va arribar la policia. Durant la seva detenci, els agents li van trobar els utensilis amb qu, presumptament, havia iniciat el foc, aix com diversos objectes litrgics que havia sostret. 12

Vidrieres salvades
Bombers va rebre lavs demergncia a les 10:30 i va desplaar fins al temple una dotaci de nou vehicles i 26 bombers, que van extingir lincendi en 45 minuts. El foc va calcinar del tot la sagristia, mentre que la resta de la cripta es va veure afectada pel fum. Entre els bombers, la Policia i el personal de la Sagrada Famlia, van evacuar sense incidncies prop de 1.500 persones que en aquell moment es trobaven a linterior del temple i van acordonar els voltants. Els bombers tamb van rescatar quatre operaris atrapats dins un ascensor a la zona en obres del temple, que van resultar lleugerament intoxicats pel fum. Enmig del lament generalitzat, el president del Patronat de la Sagrada Famlia, Joan Rigol, va destacar que shaguessin salvat les vidrieres exteriors de la cripta, dissenyades per Antoni Gaud. Coneixedors de la seva importncia, els bombers van evitar trencar-les, tal i com shauria fet en

Els equips de Bombers a lentrada de la cripta de la Sagrada Famlia, durant lincendi del passat 19 dabril. A sota, lestat en qu va quedar la sagristia

altres circumstncies. Una excepci que va dificultar les tasques de ventilaci de la zona afectada, que es van demorar ms de tres hores, per grcies a la qual milers de visitants podran continuar gaudint daquesta obra Patrimoni de la Humanitat.

26 famlies desallotjades a causa dun incendi

Un total de 42 efectius van treballar durant nou hores en un incendi que va afectar 13 vivendes dun mateix immoble al carrer Navas de Tolosa
Passades les tres de la tarda, Bombers rebia lavs dun incendi al nmero 334-336 del carrer Navas de Tolosa. Quan van arribar les dotacions, una enorme columna de fum negre sortia de ledifici i es podien veure les flames a linterior del quart pis, aix que els efectius van equipar-se amb els ERA i van installar cinc lnies de 25 mm per fer-ne lextinci, que es va allargar durant ms de tres hores. El foc va propagar-se als pisos superiors a travs del pati interior i als pisos inferiors a causa dels objectes inflamats que anaven caient, resultant greument afectades 13 vivendes de limmoble. Les dotacions van atacar les flames de les vivendes superiors accedint a ltic mitjanant lautoescala, mentre que el foc dels pisos inferiors es va atacar accedint pel portal. Els subministraments de ledifici van quedar molt afectats, aix que es va desallotjar les 26 famlies residents, que no podien passar la nit a casa seva. Fins a 13 vivendes van quedar total o parcialment afectades per lincendi originat al pis 4t 2a

Espelma sense vigilncia

Presumptament, el foc va originarse al pis 4t 2a a causa duna espelma que va bolcar-se, segons va explicar la prpia vena resident. En adonar-se de lincendi, la dona hauria abandonat la vivenda rpidament deixant-se la porta oberta, fet que podia haver provocat que el foc sestengus amb gran facilitat.

Torna a cremar lantiga fbrica de Myrurgia

Lincendi va originar-se a la cuina i es va estendre a travs dun conducte de ventilaci
Molts veterans recorden lespectacular incendi de la fbrica de Myrurgia, lany 1963. Gaireb 50 anys ms tard, i sota la propietat de la firma Puig, la nau industrial va tornar a ser devorada per les flames el passat 12 de maig. Cinc dotacions van desplaar-se a la crulla de Mallorca amb Npols pel requeriment del personal de lempresa, que havia activat el Pla dEmergncia i ja havia pro-

cedit al desallotjament de tots els empleats de les oficines. El foc estava localitzat a la tercera planta, amb origen a la cuina, per posteriorment shavia propagat a altres sales mitjanant un conducte de ventilaci, arribant a afectar una superfcie superior als 100m. Els efectius van realitzar lextinci amb una lnia de 25mm i, un cop controlades les flames, van refredar la superfcie afectada per evitar que les flames poguessin revifar-se i van ventilar lestana. 13

SERVEIS DESTACATS

Xoc de trens a lestaci dEl Clot-Arag

Aquest s lestat en qu va quedar la capalera dun tren de rodalies desprs dimpactar contra la part posterior dun tren Talgo

El passat 28 dabril, 18 passatgers van resultar ferits en collisionar el tren en qu viatjaven amb un altre comboi que estava aturat a landana
18 efectius de Bombers van participar en el rescat dels passatgers dun tren de Rodalies amb destinaci Matar que va xocar amb un tren-hotel Talgo que estava aturat a landana 4 de lestaci El ClotArag. Laccident va produir-se vora les 10 del mat i mitja hora ms tard, lAjuntament activava el Pla Especfic dEmergncia Municipal en transport ferroviari de viatgers en fase dalerta. La primera trucada a Bombers va arribar de linterior dels combois, des don una de les vctimes va informar dun fort cop al tren entre les estacions dArc de Triomf i dEl Clot-Arag. Quan van arribar les dotacions, una part del comboi estava atrapat a linterior del tnel, impedint que els passatgers afectats poguessin sortir pel seu propi peu, aix que van procedir

a la seva evacuaci. Al mateix temps, el Servei Sanitari de Bombers juntament amb personal del SEM va revisar els sis vagons del tren, efectuant un triatge de les vctimes en funci de la gravetat de les seves lesions. Dues vctimes van haver de ser traslladades en llitera, dues ms en cadira de rodes i les 12 restants van fer-ho caminant, acompanyades pels efectius al llarg dels 200 metres que separaven els combois de lestaci. En total, 18 passatgers van resultar ferits, 16 dels quals van ser traslladats a centres hospitalaris. El rescat va estar coordinat des dun Centre de Comandament Avanat emplaat a landana i format per lSPEIS, Gurdia Urbana, Mossos, SEM, Protecci Civil, ADIF i RENFE.

Onze ferits en lincendi dun edifici ocupat

10 de les vctimes van resultar intoxicades pel fum i lonzena va patir cremades de segon grau
Nou dotacions de bombers van desplaar-se al carrer Sant Carles, a la Barceloneta, el passat 13 dabril, on un incendi cremava amb virulncia a la primera planta dun immoble. Ledifici, format per una planta baixa i cinc pisos, estava en rehabilitaci i havia estat ocupat per persones sense sostre. Desprs demplaar els vehicles, els efectius van fer un primer atac des de lexterior amb una lnia de 25 mm, mitjanant lautoescala. Una segona dotaci va accedir a limmoble amb una altra mnega de 25 mm per tal de fer el rastreig i rescat de les vctimes. Un cop localitzades, els bombers van procedir a traslladar-les a lexterior amb la caputxa de salvament, on van rebre atenci sanitria. 10 de les vctimes van ser traslladades a centres hospitalaris amb intoxicaci per fum, mentre que lonzena va patir cremades de segon grau i va ser ingressada a lHospital de la Vall dHebron. 14

Foc a la Facultat de Farmcia

El laboratori de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona va omplir-se de fum, el passat 6 dabril, per un petit incendi originat en un armari assecador de recipients. El foc no va estendres grcies a lactivaci automtica del sistema antiincendis. Els 12 efectius desplaats van equipar-se amb ERA i van acabar de sufocar el foc amb un extintor de CO2, procedint desprs a ventilar la sala. Segons sembla, el termostat de laparell va espatllar-se i va assolir els 240C, fonent i trencant els recipients que hi havia assecant-se.

Foc a una fbrica abandonada

35 efectius van treballar en lextinci dun foc en una nau al Bon Pastor
Un ve va alertar a Bombers dun incendi a una nau del carrer Costa Daurada, el passat 30 de maig. Ledifici, format per una planta baixa separada en dos volums, estava ple de deixalles i mobles i era freqentat per indigents. LSPEIS va desplaar-hi 10 dotacions, les quals van dividir-se en dos equips: el primer va accedir a lhabitacle ms petit amb una lnia de 45 mm descuma, mentre que el segon va atacar el focus de lincendi des de lexterior, ja que les flames havien afectat lestructura i no era segur accedir-hi. En veure que el foc sestenia al volum principal de la nau, els efectius van realitzar dues obertures: una des de la faana i laltra des del sector interior que les dotacions havien pogut extingir. Des daquests emplaaments, els bombers van installar dues lnies daigua mentre una tercera dotaci atacava el foc amb escuma des de lexterior fins a la seva extinci total.

Sensorra part dun edifici a Sant Antoni

Laccident va produir-se mentre es realitzaven obres a lescala
Dijous 30 de juny va produir-se un ensorrament parcial per collapse duna barana en un immoble de la ronda de Sant Antoni mentre es realitzaven els treballs dinstallaci dun ascensor. Un operari que hi treballava va quedar atrapat i un altre va resultar ferit per va poder sortir pel seu propi peu. Bombers va desplaar-hi set dotacions que van excarcerar loperari, el qual va ser traslladat a un centre hospitalari. La barana de lescala shavia desprs des de la planta baixa fins al cinqu pis, quedant diversos trams de lescala en molt males condicions. Les dotacions van confinar els vens a les seves vivendes fins que van tenir els fragments de barana afectats assegurats i es va retirar la runa. Ms tard, es va desallotjar els vens i limmoble va quedar precintat fins que es va procedir a la installaci duna barana provisional.

Extinci amb CAF al Port

El passat 15 dabril, una grua portacontenidors va incendiar-se al Moll Prncep dEspanya, generant una gran quantitat de fum. Bombers va desplaar-hi cinc dotacions que van protegir-se amb EPR i van atacar les flames amb una lnia de 45 mm descuma CAF. Lincendi va controlar-se rpidament, tot i que la total extinci de les flames es va dur a terme amb ms dificultat de lhabitual degut a la poca accessibilitat al compartiment incendiat i a lelevada temperatura que havien assolit les parts metlliques de la grua. 15

EINES DE PREVENCI

Quan el foc crema sota terra

Bombers de Barcelona organitza una srie de visites de prevenci operativa a les obres de construcci de la Lnia 9 del Metro
Ens trobem dins dun immens cilindre de formig excavat a 35 metres sota terra. Som a tocar del Camp Nou i del bullicis trnsit de lavinguda Maran, per sembla que estiguem molt lluny, gaireb en un altre mn. Noms un muntacrregues i una escala descapulari clavada a la paret que fa estremir noms de pensar que alg pugui fer-la servir sense anar lligat, connecten aquest mn soterrat amb la superfcie. I, tanmateix, constatem que hi ha molta vida sota terra. Lnia 9 aprofitant que la tuneladora est aturada, mentre el grup puja a la precria locomotora que fan servir els obrers per desplaar-se. Desprs dun llarg recorregut a les fosques, la locomotora entra en una zona del tnel que sembla una fbrica, amb bastides i plataformes a banda i banda i al sostre. Som dins la tuneladora: un colossal giny mecnic de 125 metres de llarg capa de perforar el subsl de forma autnoma. Quatre grans canonades i un cable delectricitat a 20.000 volts transporten laigua i lenergia necessria per fer funcionar aquest talp gegant. Laire que respirem tamb prov de lexterior a travs dun conducte de ventilaci.

A linterior del talp

Estem entrant al tram en construcci de la Lnia 9. Tenim per endavant 4 quilmetres de tnel sense possibilitat de sortida: al final hi ha la tuneladora, explica la tcnica de prevenci de les obres del tnel de Mandri, Mara ngeles Muoz. Ladvertncia desperta mirades de recel entre lexpedici de Bombers de Barcelona una de les moltes que fan visites de prevenci operativa a les obres de la

Lobjectiu de les visites s que els bombers coneguin la singularitat de les installacions subterrnies en cas que hi haguessin dintervenir

16

PCI a la tuneladora
Intervenir en un tnel sempre s complicat, per ho s molt ms quan est en construcci, doncs les mesures de PCI i devacuaci que sn habituals i obligatries a la xarxa ferroviria encara no han estat installades. Levacuaci s molt complicada, per aix tenim dues cmeres de confinament que serveixen de refugi contra el fum i les temperatures en cas dincendi, explica Muoz. La tuneladora tamb disposa dampolles daire i dun total de 40 equips dautorescat. Lobjectiu de les visites de prevenci operativa a la Lnia 9 s que els bombers de Barcelona coneguin de primera m les singularitats que presentaria una hipottica intervenci en un tnel en obres. Singularitats com, per exemple, la impossibilitat daccedir als tnels amb els vehicles del Cos, ni tant sols amb les vagonetes per a rescats al Metro o al tren, ja que resultaria molt dificults dur a terme el trasllat dels seus components. Les locomotores i els vehicles de les obres serien els nics que podrien utilitzar els bombers en cas dhaver defectuar un rescat a linterior del tnel.

Control de les installacions de PCI dels tnels viaris

Pierre lvarez Bombers comprova peridicament el funcionament de les installacions de Protecci Contra Incendis (PCI) dels tnels viaris de Barcelona. Les proves es fan de nit quan el trnsit ha minvat i es coordinen des de la Sala de Control de Tnels del CGE. Mentre un equip sencarrega de la feina de camp, des de tallar el trnsit a comprovar in situ les installacions, un altre equip controla des del CGE lexecuci de les proves i el funcionament remot dels equips. Les installacions de PCI varien segons la geometria del tnel, la configuraci dels sentits de circulaci o loperador que ns el titular, per tots els tnels disposen dun protocol dactivaci dels sistemes de seguretat en cas dincendi. Les proves sinicien fent la comprovaci dels sistemes de Detecci Automtica dIncidents (DAI). Per fer-ho, satura un cotxe en cada zona de detecci i el DAI corresponent envia el senyal dalarma a la Sala de Control, des don es valora el tipus daccident i si cal o no activar el protocol dactuaci. Per comprovar la resta delements, se simula que un cotxe est cremant a dins del tnel. Llavors, un agent de la Gurdia Urbana activa el protocol definit per aquella zona i es posen en marxa tots els elements de seguretat per garantir levacuaci de la gent, la ventilaci i extracci de fums i el tancament de laccs al tnel. Un cop lequip de camp i el del CGE comproven que tot funciona, es repeteix loperaci en el sentit contrari de circulaci. Al final, es contrasten les dades de camp i les que shan rebut de forma remota, i es fa un informe que valora si cal aplicar alguna mesura correctora.

Lincendi del tnel del Guadarrama

Les actuals mesures de seguretat en obres ferroviries es van adoptar o, si ms no, actualitzar, arran de lincendi registrat el 6 dagost del 2003 en un dels tnels en construcci de lAVE que travessen la serra del Guadarrama, a Segvia. Lexplosi duna mquina de maniobres va calar foc en una zona en obres i va deixar 34 operaris atrapats a linterior del tnel. Els treballadors es van poder refugiar en una bossa daire, a 3,9 quilmetres de la boca dentrada, on van romandre atrapats durant cinc hores. Linforme dels Bombers de Segvia va revelar grans deficincies en les mesures de seguretat, i va constatar dos fets: que si el fum hagus arribat fins on eren els treballadors, aquests no haurien sobreviscut ms de 30 minuts, i que els equips de rescat no haurien pogut fer front al foc si lincendi hagus assolit major envergadura. Amb tot, la investigaci va posar les bases per revisar els sistemes de seguretat als tnels en construcci arreu de lEstat.

Un equip de Bombers abans dentrar al tnel en construcci de la lnia 9 de Mandri. A baix, i desquerra a dreta, fotos en detall del motor de la tuneladora, de la locomotora amb qu saccedeix als tnels, de la verge que els miners situen a les obres perqu els protegeixi, i una de les cmeres de confinament que serveixen de refugi en cas daccident

17

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Nova llanterna integrable al

Bombers ha incorporat una nova eina per facilitar la tasca dels seus efectius: una llanterna recarregable i dissenyada especficament per ser acoblada al casc dintervenci

No s estrany que els bombers haguem de treballar en espais confinats i amb manca de visibilitat. Als serveis en tnels, prquings i altres espais soterrats se sumen els incendis en locals o pisos, en qu sovint el fum ho tenyeix tot de negre. s per aix que lSPEIS ha adquirit una nova llanterna especialment dissenyada per a la professi de bomber, adaptable al casc i homologada per poder ser utilitzada en atmosferes potencialment explosives, com ara una fuita de gas. La nova llanterna ADALIT L-10 s una eina molt lleugera no arriba als 200g de pes, i de dimensions redudes. Est dotada duna bombeta LED 18

blanca dalta intensitat situada en una lent especial que afavoreix la projecci dun feix de llum que illumina estances senceres. Daltra banda, la llanterna tamb incorpora un LED vermell intermitent al capal rotatori, que fa de balisa i assenyala la posici del bomber.

Autonomia
Leina funciona amb una bateria recarregable de liti-ion i t dos modes de funcionament: el normal,

amb una autonomia mxima de tres hores, i el mode destalvi denergia, amb un feix de llum menys potent amb qu saconsegueix doblar el temps inicial, assolint les sis hores. Per tal de conixer lautonomia restant, un cop sencn la llanterna, aquesta emet unes pampallugues inicials que indiquen el nivell de bateria: tres pampallugues = 3 hores, dues pampallugues = 2 hores, una pampalluga = 1 hora. Un cop superat el llindar de les tres hores de llum, el LED sapagar durant un quart de segon cada 15 segons per avisar del

l casc

Llanterna
Fabricant: ADARO Model: ADALIT L-10 Material: carcassa de plstic Autonomia: 3 hores (en mode normal) 6 hores (en mode estalvi denergia) Intensitat lluminosa: 50 lm Tipus de bombeta: LED Bateria: LI-ION Pes: 180 g. Dimesions: 156 mm x 56 mm x 48 mm Seguretat: certificaci ATEX per a s en atmosferes potencialment explosives

Com funciona?

La llanterna ADALIT L-10 s la primera dissenyada especficament per a la professi de bomber i pot ser utilitzada en atomosferes explosives
nivell baix de bateria. Quant a la balisa, un cop activat el LED vermell, aquest es mantindr fix durant els primers 15 segons i tot seguit emetr una pampalluga cada cinc segons.

1a pulsaci
Encesos LED blanc i vermell

2a pulsaci
Encs LED blanc

3a pulsaci
Fixaci al casc
La llanterna queda fixada al casc mitjanant una pea dallotjament, que la hi mant fermament subjecta. Un cop emplaada, la llanterna pot variar la seva inclinaci en set posicions respecte el pla horitzontal. Per tal de moure-la, cal estirar de la seva part posterior cap a lexterior i desprs girar-la per donar-li la inclinaci desitjada. Apagat

Pulsaci continuada (5)

Mode destalvi denergia. Repetir la pulsaci continuada per tornar al mode normal.

19

SOM BARCELONA

El Full de Rescat: una ajuda per als que ajude

El RACC impulsa un projecte perqu tots els conductors catalans duguin al cotxe una fitxa informativa amb els elements tcnics i estructurals del vehicle, que ajuda a fer ms rpida i segura la intervenci dels bombers en cas daccident.

El Full de Rescat s una fitxa de suport per als equips que atenen accidents de trnsit i que permet, amb un sol cop dull, copsar tota la informaci tcnica del vehicle. Simple i efectiu, consisteix en un foli imprs per una sola cara on hi ha dibuixat un croquis zenital i un altre lateral, on sindica la ubicaci dels components crtics daquell model que poden influir a lhora de forar la carrosseria per excarcerar-ne els seus ocupants. Un senzill codi de formes i colors permet situar fcilment aquests elements des del dipsit de gas dels airbags als reforos estructurals o la ubicaci de la bateria per agilitzar i fer ms segures les tasques de rescat. 20

La intenci del RACC s que tots els conductors catalans i espanyols acabin duent el Full de Rescat a linterior del seu autombil. Una bona intervenci depn molt de la informaci que es tingui, i el Full de Rescat s el DNI del vehicle, apunta al respecte el president del RACC, Sebasti Salvad, qui profetitza que daqu uns anys ens preguntarem com podem treballar sense dur el Full de Rescat als vehicles. La manera dobtenir el document s ben senzilla. Els conductors es poden descarregar gratutament la fitxa corresponent a la marca, model i any de fabricaci del seu vehicle a travs dInternet (www.fullderescat.cat) o demanar-la a qual-

sevol oficina del RACC, on tamb els donaran un adhesiu que hauran denganxar al parabrises i que indicar als bombers que el vehicle disposa daquesta informaci. De moment, la iniciativa s un xit, i ja sn ms de 100.000 els conductors que shan descarregat el Full.

Un senzill croquis indica la ubicaci dels components crtics daquell model de vehicle que poden influir a lhora de forar la carrosseria

n
Ajuda per als que ajuden
Carrosseries reforades, mltiples coixins de seguretat, ABS, ESC... Els cotxes que es fabriquen ara sn ms segurs i ecolgics que els que es feien fa 10 anys, grcies en part als nous sistemes de propulsi basats en motors hbrids, elctrics, dhidrogen o de gas natural. Tanmateix, tota aquesta sofisticaci t tamb un vessant negatiu, doncs la gran diversitat i complexitat dels cotxes actuals suposa una dificultat afegida per als equips de rescat. Ho certifica el cap drea de Bombers de Barcelona i president de lAPRAT, Jordi Asn: Cada cop hi ha un major desconeixement sobre el funcionament general dels vehicles: com saber on s la bateria abans sempre estava sota el cap, la ECU (unitat de control electrnic), els dipsits del gas dels airbags o els elements dalta tensi dels vehicles hbrids. Les estructures tamb varien molt, i sovint no sabem si amb les eines que duem podrem o no tallar en un determinat punt. Ens

Sebasti Salvad, president del RACC: Daqu uns anys ens preguntarem com podem treballar sense dur el Full de Rescat als vehicles
Com aconseguir el teu Full de Rescat
1. Descarrega la fitxa corresponent a la marca, model i any de fabricaci del teu vehicle al web www.fullderescat.cat o demana-la a qualsevol oficina del RACC. 2. Imprimeix el full en format DIN A4 (la mida per defecte de les impressores domstiques), doblegal en tres parts i collocal al para-sol del seient del conductor. 3. Enganxa al parabrisa l'adhesiu que indica que el cotxe disposa daquesta informaci (el pots trobar a qualsevol oficina del RACC).

fa falta ms informaci, sobretot de cara a preparar-nos per als vehicles elctrics.

Qesti de temps
El llindar entre la vida i la mort, entre patir danys de per vida o poder superar les lesions que ens ha produt un accident de trnsit, depn en gran mesura del temps que triguem en rebre atenci mdica. Noms 1 de cada 10 morts ens accident de trnsit perden la vida en els segons o minuts immediatament posteriors al sinistre, i un 15% ho fan dies o setmanes desprs per complicacions durant el tractament. La majoria de

Per qu no duen les fitxes els propis vehicles de Bombers?

Sovint es fa difcil identificar alguns vehicles que han quedat molt danyats, a la vegada que la ubicaci dels components pot variar entre models fabricats en anys diferents. Per aix proposem que cada conductor es descarregui la fitxa especfica del seu vehicle, enlloc que les portin a sobre els equips de rescat, explica el tcnic del RACC Llus Puerto.

vctimes, el 75%, es produeix durant la primera hora posterior a laccident: s lanomenada golden hour (hora dor). Daqu la importncia cabdal darribar al lloc del sinistre i defectuar el rescat amb la mxima prestesa possible. Segons un estudi de lalemanya ADAC, la major organitzaci automobilstica del mn, en vehicles fabricats a la dcada dels 90, el 40% dels rescats per accident de trnsit duren menys de 50 minuts, mentre que si els vehicles daten del 2005 en endavant, les intervencions superen lhora. La major complexitat dels autombils i la manca dinformaci incrementen el temps de rescat, apunta Llus Puerto, responsable de Seguretat Viria del RACC. Lobjectiu del Full de Rescat s proporcionar als bombers aquesta informaci vital que els permeti agilitar el rescat i esgarrapar uns minuts vitals. 21

SOM BARCELONA

La histria de Bombers recorrer Barcelona

Una exposici itinerant amb peces del fons histric de Bombers donar a conixer el Cos als barcelonins
Ms de 175 anys dhistria de Bombers de Barcelona concentrats en pocs metres quadrats, tot un repte que han assolit els responsables dARHID, lAssociaci per a la Recerca Histrica i Documentaci de la Guerra Civil i del Poble Sec, en collaboraci amb el Cos. El resultat s una exposici que detalla la cronologia dels bombers de la ciutat, des del segle I fins 22 a la moderna estructura de parcs i dotacions de lactualitat, tot complementat amb peces niques del fons documental de la casa. La mostra va inaugurar-se el passat dia 7 de juliol al local de la Fundaci Artes, al Poble Sec, i es desplaar al llarg de lany pels diferents edificis municipals amb lobjectiu de donar a conixer la nostra histria a tots els barcelonins. El primer tinent dalcalde, Joaquim Forn, juntament amb el gerent, Joan Delort, acompanyats pel cap de lSPEIS, Joan Pedreny

Un desig: el museu del Cos

La inauguraci de lexposici va ser presidida pel primer tinent dalcalde de Presidncia, Rgim Interior, Seguretat i Mobilitat, Joaquim Forn, qui va recordar al nombrs pblic la importncia de mantenir viva la memria histrica i fomentar el seu coneixement sobretot perqu els ms joves puguin gaudir-ne i aprendren. Forn va agrair la iniciativa i la

Lexposici detalla la cronologia de Bombers, i inclou eines i documents del fons histric del Cos
va definir com un homenatge als milers de persones que formen part dels 177 anys dhistria de Bombers de Barcelona, i va expressar el seu desig que tant les peces exposades com les que romanen actualment al dipsit del Parc de Vall dHebron acabin traslladades a les vitrines dun museu de Bombers. El primer tinent dalcalde tamb va manifestar la seva sorpresa davant la tecnologia dalguns dels objectes exposats, com ara una galleda, precedent de les actuals mnegues, o uns curiosos extintors. A la presentaci tamb va assistir-hi el gerent de Prevenci, Seguretat i Mobilitat, Joan Delort, aix com diverses autoritats del Cos i una gran quantitat de companys i vens.

Lequipament del Cos al 1865

Bomba impellent amb mnega Bomba aspirant Carro amb dipsit daigua Bomba de m Sac de salvament Aparell Paulin Aparell Rovira Farmaciola Vestuari complet (operatiu i de gala) 5 1 5 2 1 1 1 1 120 23

COS A COS

La collaboraci amb les companyies de subminis

Aiges de Barcelona, Gas Natural Fenosa i Endesa valoren molt positivament el procediment conjunt subscrit amb Bombers de Barcelona. Les companyies preparen un seguit daccions formatives perqu bombers i tcnics coneguin millor les xarxes de subministrament de la ciutat.
Han passat ms de dos anys des que es va signar el conveni de collaboraci entre Bombers de Barcelona i les companyies subministradores daigua, gas i electricitat de la ciutat. Den daquest acord, sha treballat dia rere dia per refermar la seguretat i leficincia en les situacions demergncia, reduint els riscos potencials de les intervencions, i per ampliar la relaci tamb a lmbit formatiu, responent a la necessitat inherent de prevenir abans dactuar. 24 tots quatre serveis valoren les actuacions que shan dut a terme i, si sescau, aporten propostes de millora per acabar de perfilar lacord. En aquestes sessions, que acostumen a ser trimestrals, es posen sobre la taula els serveis en els quals shan activat els procediments definits al conveni, se supervisen per determinar si sha produt algun incident i, en cas afir-

Coordinar el servei
El conveni se sustenta en dos pilars bsics. En primer lloc, Bombers de Barcelona es configura com a eix de lemergncia, actuant de coordinador entre els diferents agents implicats i, en segon terme, pren la responsabilitat de garantir la seguretat dels vens afectats, controlant el risc amb els mitjans propis i tamb mitjanant la collaboraci de les companyies. A partir daqu, a les taules de seguiment i anlisi els representants de

Seria interessant que el procediment que funciona a Barcelona sestengus a tot Catalunya per coordinar i refermar la seguretat en les intervencions

Bombers de Barcelona
Els responsables dAiges de Barcelona, Endesa i Gas Natural Fenosa, amb els representants de lSPEIS, durant la reuni del passat 14 dabril Miquel ngel Fuente, cap dOperacions de lSPEIS: El protocediment amb les companyies per incidents en la via pblica que afecten a les xarxes de subministrament, ha estat un model pioner de collaboraci entre lAdministraci i les empreses privades per aconseguir un nic objectiu: la millora de la seguretat ciutadana. A ms destablir un model de collaboraci mtua sota la direcci de Bombers, la disminuci del risc que provoquen les fuites en les xarxes del subsl pblic aporta un valor real per als ciutadans, doncs aquestes poden afectar a mig o llarg termini altres canalitzacions.

Gas Natural Fenosa

Ral Font, Control dOperacions de Gas Natural Fenosa: La signatura del conveni i la posada en marxa dels procediments dactuaci han suposat un gran aven en la prevenci de possibles afeccions a les xarxes de gas natural. Entre les prioritats de la nostra empresa es troben la seguretat, la qualitat i la continutat del subministrament, i en aquest sentit el conveni ha perms una millora notable de les actuacions preventives de seguretat i de la coordinaci operativa entre les diferents empreses de serveis.

Aiges de Barcelona
Francisco Javier de Fuentes, director de la zona Barcelona Nord dAiges de Barcelona: El conveni de coordinaci entre Bombers i les companyies de servei ha esdevingut una eina fonamental per a la resoluci de les situacions de risc que es puguin donar a Barcelona. Aquest procediment ha comportat el desenvolupament i la modificaci dels procediments d'actuaci de la companyia, de forma molt encertada. Creiem que shan de potenciar aquests acords per millorar la nostra eficcia i la de la resta d'equips que participen en la Protecci Civil.

Endesa

trament

Francisco Javier Ugarte, dEndesa: El conveni de collaboraci amb Bombers de Barcelona ha perms compartir un objectiu solidari per part de les tres companyies de subministrament: la seguretat en les intervencions. Treballar en conjunt millora el coneixement mutu de les installacions i enforteix la idea dequip, tan bsica i necessria en actuacions demergncia. Seria molt interessant que aquest procediment, actualment noms vigent a la ciutat de Barcelona, sestengus a tot lmbit de Catalunya per tal de coordinar i refermar lestructura de seguretat de les intervencions. persones en transformadors subterranis. Gas Natural Fenosa, per la seva part, vol seguir lexemple de lelctrica i dur a terme revisions tcniques acompanyats de personal de lSPEIS. Daltra banda, tamb aposta per organitzar visites a estacions de regulaci de gran magnitud i per fer sessions informatives sobre elements de risc a la ciutat perqu els efectius coneguin els diversos aparells que es poden trobar amagats, soterrats, en armaris, etc. Aiges de Barcelona tamb aposta pel coneixement de la xarxa com a mesura preventiva, per tenir una visi conceptual de labastiment daigua a la ciutat i de les seves singularitats, aix com millorar la coordinaci operativa. En la mateixa lnia, Bombers

matiu, es planteja com evitar que es repeteixi. En la majoria dels casos, lactivaci preventiva del conveni facilita el treball de tots, doncs evita laparici dincidncies i afavoreix que el subministrament no es vegi afectat.

Accions formatives
La collaboraci entre les companyies de subministrament i Bombers va ms enll de les prpies intervencions en cas demergncia. Totes tres companyies shan mostrat molt interessades en organitzar sessions formatives juntament amb lSPEIS per tal de reforar els coneixements tant dels bombers i tcnics de nou accs com de la resta defectius. En el cas dEndesa, sha plantejat fer sessions prctiques devacuaci de

El conveni entre Bombers i les companyies de servei ha esdevingut una eina clau per resoldre les situacions de risc que poden aparixer en el dia a dia a Barcelona
ha fet saber a la companyia les incidncies amb qu sha trobat en alguns hidrants i sha establert un procediment per tal de poder abastir ms cabal per atendre les necessitats dels serveis. 25

UN APUNT DHISTRIA

51 nimes americanes al Po
En un context de postguerra, quan encara eren vigents el dol i les cartilles de racionament, els joves soldats americans desembarcaven a la Rambla vestits de blanc nuclear i amb les butxaques farcides de dlars, disposats a buidar-les durant la seva estana a terra ferma. Barcelona va veure com el Gtic, el Barri Xino i el Born somplien en manada dhomes altssims dulls blaus que repartien xiclets entre la canalla, utilitzaven encenedors que mai sapagaven (zippo) i ignoraven les exquisideses de la cuina catalana, demanant sempre bistec, pollastre a last o amanida.

La Sisena Flota Americana va desembarcar a Barcelona a la dcada dels 50. Lany 1977, un terrible accident al Port va acabar amb la vida de 51 marins i la brigada submarinista de Bombers va treballar nit i dia per rescatar-ne els cossos.

Port de consumisme
Durant aquelles visites, el ritme de Barcelona era frentic. Noms durant la dcada dels 50 es calcula que la Sisena Flota deixava un mili i mig de pessetes a diari als carrers de la ciutat. Eren molts els qui vivien a costa dels americans. Els bars, restaurants i quioscs van establir el sistema de la doble carta de preus, una per als autctons i laltra per als marins, i les botigues de records feien lagost cada cop que un vaixell de larmada tornava a port americ, com fan ara els turistes a les tendes dels aeroports per tal dexhaurir les ltimes divises sobrants. LAutoritat Porturia repartia llistats amb les dates darribada i el nombre de tripulants dels vaixells americans pels comeros de Ciutat Vella i les comandes als provedors es multiplicaven fins a linfinit. Tot plegat, una 26

Una barcassa de transport de personal com la que utilitzaven els soldats americans per desplaar-se entre els seus cuirassats i el Port de Barcelona

festa de consumisme que empenyia amb fora la pauprrima economia del pas.

La llanxa de la tragdia
Als anys 70, els joves disposaven de permisos per arribar al vaixell passada la mitjanit i les escenes dels mariners esperant la darrera barcassa de la nit a Colom eren el pa de cada dia a la ciutat. El 17 de gener de 1977, 130 homes lesperaven. La barcassa que els va recollir, de 17 metres des-

lora, va sortir a tota pressa en direcci al vaixell a les 2:15 de la matinada. No hi havia ni manca de visibilitat ni marejada, per el pilot va impactar contra un vaixell mercant. La llanxa va tombar-se i tots els homes van caure a laigua gelada. A les 2:30 de la matinada, Bombers rebia una trucada alertant-los que una barcassa de la Sisena Flota havia naufragat.

A contrarellotge
Dels 130 tripulants, en van sobreviure

rt de Barcelona
79. Alguns van aconseguir arribar al Moll nedant, guiant-se pels llums de la Rambla, daltres van ser rescatats pels pescadors que comenaven la seva jornada laboral. A les tres de la matinada, els submarinistes de Bombers es tiraven a laigua glaada i observaven que encara hi havia supervivents. En tombar la barca shavia creat una cambra daire i aquesta era la petita lnia que els separava de la mort. Lestat de pnic era evident entre els marins i a la dramtica situaci shi afegia la dificultat idiomtica per efectuar el rescat. El primer bomber en submergir-se va buidar una ampolla daire comprimit perqu les vctimes disposessin daire fresc alhora que va ajudar a elevar una mica la barca i, amb lajut de submarinistes americans, es va rescatar cinc persones amb vida. Les darreres.

Un monument situat al Portal de la Pau recorda encara avui als mariners morts en el naufragi del 1977 i als equips que van collaborar en el seu rescat

Rescat a les palpentes

Degut a les dificultats que implicava treballar de nit, les tasques de rescat dels cossos sense vida es van posposar fins lendem. Bombers, el Centre de Recerques i Investigacions Submarines (CRIS), la Marina de Guerra Espanyola i lAmericana van establir una base doperacions a les portes de lEstaci Martima. All, es va installar un sistema de comunicacions mitjanant una rdio i dos telfons que va permetre el contacte permanent entre la Comandncia de la Marina, lAutoritat Porturia, els comandaments de la Sisena Flota i el

Durant els tres intensos dies que es va allargar el rescat, els submarinistes de Bombers va rescatar un total de 25 cossos sense vida a les aiges del Moll de Barcelona

Parc Central de Bombers. La recerca de cossos va allargar-se durant tres dies en qu cada equip actuava en una zona de treball delimitada. Els submarinistes de la casa van quedar-se amb la ms conflictiva, on es concentrava la majoria de vctimes. La manca de visibilitat dificultava molt les tasques: aigua quieta, poca fondria i enterbolida per la pols que saixecava en fer anar les aletes. Aix, el rescat dels primers cossos es va dur a terme al tacte. Els granotes es dispersaven pel Moll, feien una circumferncia amb les cames i quan tocaven quelcom, ho lligaven i shissava per dur-ho a terra. En els dies posteriors, Bombers va establir altres sistemes de recerca basants en la senyalitzaci de punts clau amb boies per pentinar cada rac del fons del Moll, i tot plegat va donar com a resultat un total de 25 cossos rescatats. En record daquesta trgica nit, a tocar de les Golondrines, va aixecar-se un monument en memria dels marins que van perdre la vida i en agrament als cossos que van collaborar en el rescat.
Aquesta i moltes altres histries de larribada de la Marina Americana a la ciutat les trobars al llibre La Sisena Flota a Barcelona, de Xavier Theros.

27

APRN A CUIDAR-TE

Has sofert un Trastorn per Estrs Postraumtic?

Els serveis traumtics poden provocar canvis en lestat dnim i malestar. Uns sentiments que sn normals sempre que no superin certs lmits. Aquest article et donar les pautes per saber si un trauma ha derivat en un trastorn que cal tractar.

Un accident, un rescat, un auxili de persona..., recollim eines, arrenquem motors i tornem al parc. Per aqu no sacaba el servei. s possible que mentre et canvies de roba, seus a sopar o et prepares per a la segent sortida, les imatges et rondin pel cap, els records tangoixin o tenvaeixi un sentiment de tristesa, sobretot en els casos amb vctimes greus o mortals. s all que, clnicament, anomenem trauma. Desprs de viure una situaci traumtica pots patir una srie dalteracions fsiques, cognitives i conductuals relacionades amb lestat destrs que has viscut: culpabilitat, confusi, insomni, mal destmac, irritabilitat... Aquests smptomes, que poden perllongar-se fins a les quatre setmanes, sn considerats normals i habituals, i en si mateixos no impliquen que necessitis ajuda professional. 28

mals. No intentis combatrels. Disminueixen amb el pas del temps i es fan menys dolorosos.

No mho puc treure del cap

Si fa ms dun mes que pateixes els smptomes descrits al quadre, has posat en marxa les estratgies descrites i, tot i aix, continues sentint-te angoixat i desbordat; o si els smptomes es manifesten duna manera severa, necessites ajuda professional. En aquests casos, s molt possi-

ble que no hagis pogut gestionar lestrs derivat de la vivncia traumtica i que hagi esdevingut un Trastorn per Estrs Postraumtic (TEP). Normalment, aquest trastorn apareix dins dels tres mesos posteriors al trauma, per tamb es donen casos dinici endarrerit en qu els smptomes apareixen passats sis mesos en endavant. En el segent quadre trobars els criteris que els professionals fan servir per determinar si es pateix un TEP.

Com pots combatre aquests smptomes?

No controlis en excs les teves reaccions. Permetet sentir-te malament i no te navergonyeixis. Parlar-ne s un dels millors remeis per alleujar tensions. Busca companyia, passa temps amb altres persones. No tallis. Ajuda altres companys compartint sentiments i escoltant-los. Fes exercici fsic moderat, alternant-lo amb exercicis de relaxaci. Ocupa el teu temps. Fes-te un horari que reguli les hores de menjar, fer feina i descansar. No prenguis decisions drstiques. No s el moment. Descansa les hores suficients. Si no pots dormir, escriu durant les hores dinsomni. Els somnis i els malsons recurrents sobre la situaci viscuda sn nor-

Aquest article ha estat elaborat amb la collaboraci i la supervisi de la psicloga Begoa Villoria. Si ests interessat en ampliar la informaci pots consultar els manuals: Intervencin psicolgica en desastres (J. I. Robles, J. L. Medina) i Asistencia psicolgica a vctimas (F. Lorente).
29

AIX SOM CANDENT

(Salva)Vides a lasfalt
De la parpalina i la cisalla manuals a la pina hidrulica ms sofisticada han passat 30 anys. Lexcarceraci ha evolucionat molt, tan a nivell tecnolgic com hum. Lindividualisme ha deixat pas al treball en equip actual i, evidentment, les coses surten millor.
Saltem enrere en el temps fins a la dcada dels 80. Anys en qu no hi havia radars, els lmits de velocitat es consideraven orientatius i el cintur de seguretat estava per fer bonic. Una dcada durant la qual prop de 10.000 persones van perdre la vida a les carreteres i carrers de Catalunya. La ciutat ha canviat molt. Quan es van construir les rondes no hi havia mitjaneres ni controls de velocitat, i cada cap de setmana, sense excepci, anvem a atendre accidents amb vctimes. Era escandals. Aix recorda els seus inicis com a bomber el cap drea Jordi Asn, un dels referents del Cos en matria dexcarceraci, precursor del procediment operatiu que aplica lSPEIS i president de lAssociaci Professional de Rescat en Accidents de Trnsit (APRAT). Ara, a banda de reduir-se molt el nmero daccidents, aquests sn de menys gravetat i poques vegades hem daplicar el procediment raona Asn. Tot i aix, hem destar perfectament preparats i formats perqu noms que hagis de salvar una vida, ja sho val.

Jordi Asn
Jordi Asn (Barcelona, 1960), va accedir a Bombers lany 1981. Apassionat de lexcarceraci, sha dedicat en cos i nima a promoure-la i millorar-la. Un exemple s el manual de maniobres que va publicar lany passat, els beneficis del qual es destinen a lInstitut Guttman.

Seguretat passiva
Lactual concepte de seguretat al volant tamb t molt a veure en aquest canvi, tal i com explica Llus Lpez Cuadradas, sergent del torn B de la Zona Franca i integrant dun dels primers equips dexcarceraci que es va crear a Bombers: La majoria de gent es corda el cintur i ning circula sense casc si va en moto. Si reprodussim un impacte en les 30

mateixes condicions ara i fa 30 anys, no tindrien res a veure: els vehicles actuals compten amb sistemes de protecci passiva que abans no existien, com la coberta reforada o els airbags. Tanmateix, alguns daquests revolucionaris sistemes de seguretat han introdut una dificultat afegida en el treball dels bombers: Abans sabies com eren els cotxes per dins: tots eren semblants. Ara trobes turismes amb fins a 12 airbags, amb estructures ms resistents al tall, cotxes amb fins a tres bateries o que les tenen situades a llocs no habituals. Aix hi afegeix dificultat perqu si treballes amb la bateria connectada pot disparar-se lairbag i causar danys

Les primeres eines per excarcerar que van entrar a Bombers eren unes pinces separadores i unes cisalles tan petites que les fulles de tall sencavalcaven
tant a les vctimes com als bombers, afegeix Asn.

Levoluci tecnolgica
De la mateixa manera que han canviat els vehicles, tamb ho han fet les

eines dexcarceraci: Lany 1981 noms tenem una grua, la G-1, per fer aquests serveis. Tres anys ms tard, va arribar el primer Charlie amb unes pinces separadores i unes cisalles tan petites que les fulles de tall sencavalcaven quan la feies servir, rememora Asn. Ms tard, aquestes eines es van substituir per una de sola: la pina multis, que tallava i separava. Per als cotxes de lpoca, ja era suficient per obrir una porta i tallar els muntants. Actualment, el Cos disposa deines de tot tipus, des de serres de sabre fins a eines hidruliques. Amb el que tenim podem donar un bon servei. Per crec que tenim una assignatura pendent amb els camions, un servei que ens trobem sobretot a la Zona Franca per ser lrea logstica de la ciutat. Sn vehicles molt diferents als cotxes i les prctiques i el procediment no els contemplen, exposa Lpez Cuadradas.

mativa i fins lany 1999 no es va posar sobre la taula la necessitat dimpartir cursos de rescat en accidents de trnsit: Abans, la formaci era el dia a dia. Passaves uns mesos a lescola i desprs aprenies en els serveis reals que et toquessin al carrer, recorda Asn. Avui dia, quan entres al Cos et donen una formaci en excarceraci bsica explica el sergent Lpez Cuadradas, per jo on realment vaig aprendre tot el que s sobre rescat en accidents va ser a lequip que vam muntar per participar als encontres. Grcies a aquesta iniciativa, Bombers va convertir-se en un referent a tot lEstat en matria de

rescat en accidents de trnsit. Ara portem uns anys endarrerits i estem perdent nivell, per el recuperarem, reconeix Lpez Cuadradas. Els encontres sn una escola essencial: observes les tcniques i el material daltres comunitats i pasos, intercanvies experincies i tendus a casa all que pots aplicar al teu Servei per millorar-lo, comenta el cap drea Asn. I, com s lgic quan et trobes un accident real, ten surts molt millor, puntualitza el sergent.

La prova de foc Jordi Asn

El treball en equip que tant fomentem en lexcarceraci s un concepte bastant nou en aquest tipus de servei, a diferncia de la intervenci en incendis. Anys enrere, en un accident de trnsit, el bomber que agafava leina es posava a tallar el vehicle i fins que no estava gaireb desmaiat de lesfor no deixava que un altre company lagafs. Aix ara s impensable. Cadasc t una tasca i treballem en equip per aconseguir un tot.

Lescola del carrer

Levoluci tecnolgica, per, no va comportar una evoluci en matria for-

Amb el que tenim actualment podem donar un bon servei. Per trobo que tenim una assignatura pendent amb lexcarceraci de camions
Llus Lpez Cuadradas
Llus Lpez Cuadradas (Barcelona, 1971), va entrar al cos lany 2002, desprs de tres anys a la Gene. Va ser dels primers companys en participar en els equips dexcarceraci voluntaris i afirma que aix lha fet millor company, millor bomber i millor persona.

Llus Lpez
De l1 al 10, formar part dun equip dexcarceraci mha aportat un 11. A la formaci aprens les maniobres per el sentiment dequip no te lensenya ning, tha de venir a tu de dins. Has de voler formar part dun tot, ser una pea de lengranatge i bolcar-te en fer perfecte el teu paper perqu tot funcioni. I aix s aplicable a qualsevol servei: accidents, focs, auxilis... Com ms timpliques amb el teu equip, amb els teus companys, ms b surt el servei. Tots depenen de la teva feina, igual que tu en depens de la seva, i aix inevitablement uneix 31

ACTIVITATS

Contrarellotge escales amunt

Tres edificis, 75 plantes dalada, 25 quilos a les esquenes i el crono corrent. Arriba la tercera edici del Circuit Nacional de Cursa Vertical, una disciplina en qu Bombers de Barcelona arrasa a nivell nacional i internacional des de fa vuit anys. La competici, organitzada per lACE i Airbox, creix enguany amb una nova etapa a Saragossa. La capital aragonesa va acollir la primera etapa el passat 19 de juny, a ledifici World Trade Center, de 21 plantes dalada, on bombers darreu dEspanya van lluitar aferrissadament per guanyar-se un lloc al podi. Els companys de lACE van aconseguir la tercera posici al podi dequips, per darrera dels companys de la Comunitat de Madrid i de Saragossa, mentre que en la categoria individual, Vctor Dobao va assolir la sisena plaa i scar Romera la desena de la general, i la segona plaa de les seves categories dedat, amb uns temps de 338 i 345 respectivament. Cal destacar tamb la tercera posici aconseguida pel company Jordi Grau en la categoria Gran Master. Tots els participants van destacar lalt nivell de la present edici, en qu els podis sestan decidint per pocs segons i incls per dcimes.

Etapa nocturna
La segona etapa del circuit va tenir lloc el 10 de juliol a la Torre Multiespacio Aqua de Valncia, de 24 plantes dalada, repetint lescenari de la passada edici. En aquest cas, com a novetat, es va incloure un recorregut horitzontal a lexterior de la Ciutat de les Arts i les Cincies per a la prova open. I per posar-hi el punt i final, lHotel Hesperia Tower de lHospitalet ser lescenari de la tercera etapa, el 30 de juliol. Donada la data i per tal de minimitzar els efectes de les temperatures extremes que es podrien assolir en hores de sol, aquesta prova es dur a terme al vespre, amb lespectacular illuminaci nocturna de la torre de 30 plantes. Tot plegat, un bon entrenament de cara a la cita que tenim el 27 dagost als Jocs Mundials de Nova York, on els companys de

El proper 30 de juliol, LHospitalet acollir letapa de tancament de la tercera edici Circuit Nacional de Cursa Vertical

lACE pujaran les 49 plantes de ledifici 7 del World Trade Center, derrut a causa de lesfondrament de les torres bessones pels atemptats terroristes de l11-S i posteriorment reconstrut lany 2006.

Els inicis
Donat lxit de la primera edici de la Cursa Vertical a lHotel Hesperia Tower, i aprofitant la gran afici que va generar aquesta prova, els seus principals impulsors (ACE i AIRBOX) van treballar de valent per crear un circuit nacional. El patrocini dAIRBOX va ser cabdal en aquell primer projecte i en la segent consolidaci. Grcies a la seva implicaci i a la gran qualitat del seu equip hum, va ser possible comptar amb els ms de 100 equips ERA de darrera generaci necessaris per a la prova, aix com gaudir duna magnfica organitzaci i duna elevada assistncia de participants darreu de lestat. 32

Campions de mitja triatl a la Costa Brava

Aleix Elias, Jaume Cnsola i Guillermo Castao van pujar a lesgla ms alt del podi, coronant-se com a campions en la modalitat de relleus del Campionat de Policies i Bombers, celebrat el passat 29 de maig dins del marc de la tercera edici de la Half-Challenge Barcelona-Maresme. Els companys van superar 1.900 metres per mar, 90 quilmetres sobre dues rodes i 21 quilmetres de cursa a peu recorrent els pobles mariners de la Costa Brava. A la prova per a cossos de seguretat van participar-hi uns 150 companys darreu dEuropa, i ms dun miler datletes van fer-ho a la prova general. Si et vas perdre la cita o et vas quedar amb ganes de ms, el 2 doctubre tindr lloc la triatl completa. Ms informaci a www.challenge-barcelona.es.

Calendari sota laigua

Campionat dEspanya de BTT

La tercera edici del Campionat dEspanya de BTT per a policies i bombers ja est en marxa. Lesdeveniment tindr lloc el proper 1 doctubre a Montjuc, emmarcat dins del festival Sports Outdoor Experience, en qu es podr gaudir de multitud dactivitats gratutes relacionades amb lesport a laire lliure. No et perdis aquesta oportunitat per gaudir de lesport outdoor. Ms informaci a bttpolyb@gmail.com.

La secci dActivitats Subaqutiques de lACE t un calendari ben farcit dactivitats per als propers mesos. Apuntat a conixer el litoral catal des duna nova perspectiva i coneix tota la flora i la fauna que amaga el fons mar. Pots informar-te a sasbombers@hotmail.com.

JULIOL: La Mar Menuda, Tossa de Mar AGOST: Illes Medes SETEMBRE: Llafranc, Palafrugell OCTUBRE: Aiguafreda, Begur NOVEMBRE: Enderoc, Sant Feliu de Guxols DESEMBRE: Comiat de lany amb cava subaqutic

Marc Coll i lvar Mndez van guanyar la plata a la categoria elit de lOpen Raid X-Races que va tenir lloc a Vandells el passat 11 de juny. Els companys van completar un circuit de 45 quilmetres format per diferents modalitats: 21 km de BTT, 2 km dorientaci urbana, 22 km de trekking, 45 m de rpel i 150 m de nataci, en 7 hores i 25 minuts. 33

CALAIX DE SASTRE

Les Olimpades ja sn aqu!

Nova York ja est a punt per rebre els milers de companys darreu del mn que shi desplaaran el proper 26 dagost per competir en 69 modalitats esportives i commemorar el des aniversari de latemptat terrorista contra les Torres Bessones
Record i Gratitud, aquest s el lema dels Jocs Mundials de Policies i Bombers que se celebraran del 26 dagost al 5 de setembre. Record per les vctimes dels atemptats terroristes de l11 de setembre, que van sumar gaireb 3.000 persones, 343 de les quals eren bombers, i gratitud pel suport internacional que va rebre la ciutat. Durant els 10 dies que sallargaran els Jocs, els participants gaudiran duna completa oferta dactivitats a banda de la competici en les modalitats escollides. A ms, se celebraran cerimnies dobertura i de clausura, una viglia amb espelmes en Fora i nims a tots els memria dels caiguts a l11S i una cerimnia en qu els amfitrions agrairan el suport intercompanys i companyes que nacional rebut en els moments ms difcils participareu als Jocs! de la seva histria. A les nits hi haur entreEsperem les vostres fotografies teniment al village dels atletes, i els familiars i acompanyants podran participar en les i crniques a: nombroses activitats organitzades al voltant fahrenheit451@bcn.cat daquest gran esdeveniment esportiu.

Sabies qu... ?
LEmpire State t 1.575 esglaons, des de la planta baixa fins a la 86. Laustrali Paul Crake va batre el rcord dascens lany 2003, amb un temps de 9 minuts i 33 segons. Broadway s lavinguda ms llarga de Nova York, amb una longitud de 33 quilmetres. El seu nom deriva de lholands breede wegh, que significa cam ample. Per construir el World Trade Center van ser necessaris 330.000 metres cbics de formig, quantitat suficient com per cobrir una autopista que uns la Terra amb la lluna. Els departaments de policia i bombers de Nova York disposen de cossos especials dedicats a lassessorament i participaci als rodatges de pelcules i sries de televisi. Els taxis de Nova York sn grocs perqu el fundador de la companyia, John Hertz, va llegir un estudi de la Universitat de Chicago que indicava que el groc s el color ms fcil de divisar.

Les mascotes dels WPFG

Als Estats Units, la conjugaci desport i competici per equips sempre t un element com: la mascota. Els World Police & Fire Games (WPFG) de Nova York no sn una excepci i a falta duna, nhan creat tres. Siren, PAL i Rescue, un cami de bombers, un vehicle patrulla de policia i un tanc de rescat de la policia porturia, respectivament. Les seves versions en peluix sn una bona opci per portar de record als ms petits de la casa.

26 anys dhistria
1985 San Jos, USA 1987 San Diego, USA 1989 Vancouver, Canad 1991 Memphis, USA 1993 Colorado Springs, USA 1995 Melbourne, Australia 1997 Calgary, Canad 1999 Estocolm, Sucia 34 2001 Indianpolis, USA 2003 Barcelona, Espanya 2005 Quebec, Canad 2007 Adelaida, Australia 2009 British Columbia, Canad 2011 Nova York, USA 2013 Belfast, Irlanda del Nord 2015 Fairfax, USA

Els WPFG en xifres

10 dies 15.000 competidors 7.500 voluntaris 69 modalitats esportives 70 pasos representats 1 mili de visitants

Fins a 18 bombers van intervenir en lincendi duna grua portacontenidors al Port de Barcelona, el passat 15 dabril. Els efectius van extingir-lo mitjanant una lnia de 45 mm de CAF. Foto: Eduardo Juan
35