INFORME DE LA PAH LA LLAGOSTA PER AL SNDIC DE GREUGES CONTINGUT: 1. GREUGES/DEMANDES A LADMINISTRACI MUNICIPAL. 2.

COMENTARIS/REVISI DE LAPARTAT DINTRODUCCI DE LINFORME DENDEUTAMENT ELABORAT PER LEQUIP DEL PROPI SNDIC 3. CONCLUSIONS/DEMANDES

LA LLAGOSTA, A 12 DE JULIOL DE 2012.

GREUGES/DEMANDES ADMINISTRACI MUNICIPAL. 1. Negativa a passar lanunci que vam crear en la rdio municipal. 2. Baix suport a la ILP per la daci en pagament i la moratria dels desnonaments. 3. Sens arrenquen els cartells de suport a la ILP, de presentaci de la PAH, i altres cartells que pengem i/o octavilles, tractant-los com si fossin mera publicitat comercial. 4. Falta de suport des de ladministraci. En altres municipis es van fer presentacions pbliques de la PAH, i sels va dotar amb local propi. 5. Manca de comunicaci. Quan hem tingut reunions shan demorat massa (vam haver desperar 4 mesos per una delles). Haurem de tenir una reuni mensual, i nhem tingut 3 en 9 mesos. A ms, en una ocasi vam enviar lestat dalguns casos dels que portvem al mateix correu dAlcaldia mitjanant el qual sens convoca a les reunions, i no vam obtenir cap resposta ni sabem si ha exisitit mai cap mena de seguiment. 6. Manipulaci poltica de les intervencions. LAjuntament noms va participar en la paralitzaci dun desnonament conjuntament amb la PAH. De la mateixa manera que nosaltres reconeixem que lacci va ser conjunta, i de fet no hem sabut mai si es va paralitzar pel recurs dAlcaldia o el nostre (de fet el nostre va arribar abans al jutjat), el partit ICV sapunta el fet i el publicita al butllet municipal com intervencin ante posibles deshaucios. Desprs dall no hi ha hagut un seguiment real cap aquesta famlia ni sha seguit lluitant per la condonaci del deute, quites parcials o cessi de la vivenda a la borsa de lloguer social municipal. 7. La PAH no existeix en el teixit social municipal. Pel fet de no estar constituts com a associaci, sens margina. Aix doncs, no vam ser convidats a la primera Mostra dEntitats, i suposem que per a lAjuntament associaci s equivalent a entitat, ja que en cas contrari no ho entenem. 8. Cap de les nostres demandes sha materialitzat: - Cobertura als jutjats per comunicar-nos els possibles desnonaments. - Creaci dimpost especial per a les entitats financeres amb caixers al carrer. - Creaci de vivenda durgncia habitacional i/o reforma de les vivendes de Buenaventura amb Pla docupaci per a tals efectes. - Creaci duna taula de negociaci amb les entitats financeres, PAH, representants municipals, advocats. - Expropiaci dels terrenys del bloc del carrer San Francesc (UNNIM) amb el que hi ha construt, expropiaci del terreny de lavinguda 11 de setembre. En primera instncia ens van negar que exisitissin blocs en mans dels bancs al nostre municipi. Desprs lexcusa va ser que no hi ha diners quan estem parlant dun dret fonamental emparat pels articles 47 i

33 de la Constituci, entre daltres. - Creaci duna taula de negociaci amb les immobiliries amb efectes de crear la borsa de lloguer social municipal. - Aprovaci duna moci de suport a la ILP. - Cens vera de vivenda desocupada. - Promoure una reforma de lIBI que penalitzi els multipropietaris i en retiri la penalitzaci en cas de cedir les vivendes a la borsa de lloguer social. 9. Servilisme davant les entitats financeres, que amb donacions simbliques compren la seva nima i callen boques (dues donacions de La Caixa). COMENTARI A LA INTRODUCCI DE LINFORME SOBRE ENDEUTAMENT DEL SNDIC DE GREUGES.
1. INTRODUCCI Lany 2010, la Secretaria General de lHabitatge del llavors Departament de Medi Ambient i Habitatge va manifestar a la instituci que shavien incrementat les consultes i les peticions dajut de persones en risc de perdre el seu habitatge perqu no podien pagar les quotes dels prstecs hipotecaris. Aquest increment era tan notable que al si del Departament sacabava de crear un servei especialment dedicat a atendre aquestes consultes i intentar solucionar aquests casos: Ofideute. Quan sexecuta una hipoteca sobre un habitatge per impagament del crdit o del prstec, la persona afectada perd lhabitatge, per continua sent deutora respecte de la part del prstec o crdit que no ha pogut ser saldada amb la subhasta. Apareix, doncs, un collectiu de persones que es veuen abocades a problemes econmics greus i en alguns casos acaben en risc dexclusi social pel fet dhaver perdut lhabitatge i continuar sent-ne deutores. Certament, la contractaci dels prstecs i els crdits hipotecaris per a ladquisici dhabitatge es regeixen per lautonomia de la voluntat de les parts i pel principi de llibertat de pactes. Ara b, la posici de les entitats financeres, duna banda, i la dels qui han subscrit un prstec o un crdit per adquirir el seu nic habitatge que ser la seva llar, de laltra, sn desiguals. En molts casos, els deutors necessiten que sels ajudi a organitzar-se per fer front als deutes o pagaments, a renegociar el deute amb les entitats financeres i a saber quins ajuts poden sollicitar a lAdministraci i a quina administraci shan dadrear. Mai sha reconegut el paper de la PAH en aix. s ms, Ofideute va arribar a demanar a la PAH que deixssim dadrear-los famlies. I encara ms, la majoria de famlies vnen dofideute sense aconseguir res, o sels ofereixen refinanciacions a mode de novacions o carncies que suposen ms sobreendeutament. Tot el que ofereix ladministraci ha demostrat ser intil, estril i insuficient en la majoria dels casos. Cal destacar el paper del Sndic que, en una de les respostes quan la PAH de la Llagosta li va demanar que medis en lassumpte, va respondre que el Sndic

noms media en els conflictes entre la ciutadania i ladministraci, no en els contractes entre privats. Sense comentaris. Parlarem del paper de ladministraci en un altre apartat. Larticle 51 de la Constituci espanyola, entre els principis rectors de la poltica social i econmica, estableix: Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaos la seguretat, la salut i els legtims interessos econmics. Ms concretament, i pel que fa a lobjectiu de preservar lhabitatge, larticle 47 disposa: Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret [...]. Aqu, precisament, entra ladministraci. No est garantint el dret a la vivenda, ni est desenvolupant les poltiques adequades. s ms, podrem parlar de la violaci dels drets humans, de lincompliment de larticle 11 del PIDESC, de no fer s de larticle 33 de la Constituci que preveu lexpropiaci precisament per evitar lespeculaci amb sl o vivenda amb el fi de garantir els drets de la ciutadania en cas de necessitat, podrim parlar de com la Llei mnibus deixavs sense efectes lexpropiaci en s...ENCARA VOLEN QUE QUEDI MS CLAR EL PAPER DE LADMINISTRACI EN AQUESTA BARBRIE? (= ESTAFA?). Un govern que no acompleix amb els preceptes constitucionals s un govern ilegtim. Aix mateix, lEstatut dautonomia, dins el ttol I, sobre drets, deures i principis rectors, concretament, al captol 1, amb relaci als drets socials i econmics, estableix: - Respecte dels drets dels consumidors i usuaris: Les persones, en llur condici de consumidores i usuries de bns i de serveis, tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat. Tamb tenen dret a una informaci vera i entenedora sobre les caracterstiques i els preus dels productes i dels serveis, a un rgim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecci de llurs interessos econmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes (article 28). - Respecte dels drets en lmbit de lhabitatge: Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders pblics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis (article 26). Tornem a lexpropiaci. El cost ja ha estat pagat: ms de 150 mil milions deuros a la banca, i diverses entitats intervingudes o rescatades amb diners pblics. s a dir, la qesti del justipreu que preveu larticle 33 de la Constituci est solventat. s ms, en una intervenci vergonyosa i criminal, lAdministraci est sufragant el cost de la devaluaci dactius inmobiliaris sense cap contrapartida en matria de vivenda. A qui representen? Amb els diners del rescat ja haurien destar la meitat (almenys) dels actius inmobiliaris de la banca rescatada en mans de ladministraci i al servei del poble en forma de lloguer, gran part dell protegit i amb preu social (30% de la renta familiar amb difernets escales en funci de renta i

necessitats). Des de la PAH volem recordar que dels 350000 desnonaments, ms de 200000 han estat a famlies. I que la banca t 2,7 milions de vivendes en propietat. s a dir, per cada vivenda desnonada el banc en t ms de 10 tancades, part de les quals sels estan pagant amb diners pblics, sense cap soluci per a famlies desnonades que representen noms el 10% de les hipoteques (actualment 9 de cada 10 encara es paguen). Amb les retallades i els ajuts a la banca sestan pagant les prdues i males praxis de la banca quan el mercat inmobiliari dels particulars s sostenible per s sol, i representa ms dun mili dafectats entre titulars, fills i avalistes. La vivenda de la banca ha de sortir al mercat JA, i amb lloguer social, i reforma conseqent de la LAU. En el marc daquest manament constitucional i estatutari, el Sndic va creure necessari analitzar el context en el qual es presenten aquests problemes per determinar quins eren els factors que podien contribuir a incrementar-los i a dificultar-ne les solucions i, a partir daquesta anlisi, proposar els possibles canvis, tant en laspecte normatiu com de gesti, que podien contribuir a millorar lescenari. Amb aquest propsit, el Sndic va crear una comissi formada per representants de lAgncia de lHabitatge de Catalunya, de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona, del Collegi de Notaris de Catalunya, del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, de Critas Diocesana de Barcelona i dentitats financeres. I la PAH? On us la vau deixar? s a dir, una comissi formada per tots els culpables i beneficiaris de la bombolla, de la llei del sl, de la llei hipotecria, de la LEC, i els garants de que no sen facin reformes o en tot cas els beneficin. Moltes felicitats al Sndic, una manera bonica i totalment intil dautolegitimar-se. Ah, i la divisi immobiliria de Critas...formada per extreballadors de banca, pactant com refinanciar els deutes amb les entitats, i demanant als afectats que els tornin els diners en unes condicions beneficioses, alhora que fan la seva obra amb aportacions de privats poc transparents sota la bandera de lanonimat i reben diners de la Marat-publireportatge de La Caixa i TV3, cadena que per cert, margina sempre la PAH i centra tot el protagonisme en Ada Colau, fent-la parlar ltimament deconomia per sense atendre les nostres demandes. Tota una colla dirresponsables amb sofs de cuir i la vida resolta. Arran de les reflexions i del treball al si daquesta comissi, el Sndic va proposar, per mitj de lactuaci dofici nm. 7835/2011, les recomanacions segents:
A) Cal cercar la manera de difondre entre les persones que ho necessiten, els serveis dOfideute i de Critas. Incentivar que les entitats financeres participin i collaborin en aquests processos darranjament de deutes hipotecaris. Incentivar els acords en qu els deutors no perdin el seu habitatge, com ara la transmissi de la propietat de lhabitatge a lentitat financera i la reconversi del prstec o el crdit hipotecari en un contracte de lloguer assequible a favor del deutor, fins i tot amb la previsi de readquirir lhabitatge quan les circumstncies econmiques de la persona afectada millorin.

Aix de refinanciar el deute ja ho fan els bancs solets, no cal que els ajudeu. I TV3 fa uns anuncis preciosos dient a tothom que entri a

una pgina web i es busqui la vida. Qui ms ha assessorat les famlies sobre els recursos disponibles ha estat la PAH, per ja sabem que no existim. Pel que fa als lloguers, no s si sou conscients que no us estan fent cas. Fins i tot les entitats que han acceptat dacions en pagament reclamen que la famlia entregui les claus abans de la signatura dels papers. Altres entitats estan signant compravendes, la qual cosa es diferencia de la daci en aspectes molt significatius i agravants: la compravenda exigeix el pagament dimpostos de transmissi, plusvlua...i sovint lentitat els mant una part complementria en forma de prstec personal. s a dir, un gran endeutament abandonant la vivenda i sense rellogarlos, una nova forma destafa i de condemna a lostracisme. No ens calen paraules ni bona voluntat, calculeu la mitjana de famlies desnonades cada dia i sabreu que no es pot deixar passar ni un dia ms.
B) Cal establir una srie de modificacions fiscals sobre les operacions que puguin acordar el creditor i el deutor hipotecari, per tal que les entitats financeres no es trobin desincentivades de dur a terme certes operacions a causa de la seva tributaci i, daltra banda, que afavoreixin donar una sortida a les persones que es trobin en una situaci de sobreendeutament, la unitat familiar de les quals disposi dun nic habitatge i sigui aquell per al qual es va constituir la hipoteca.

Ms incentius que els ajuts a la banca? No sn suficients ms de 150 mil milions deuros? No oblidem que noms 1 de cada 10 hipoteques de particulars no es paguen!! Les seves operacions especulatives i el crdit sense control a la construcci shan dincentivar? Les suspensions de pagaments de societats que sota un nom tenen prdues i sota un altre tenen beneficis shan dincentivar? Les prdues per inversions en borsa dalgunes entitats quan el mercat inmobiliari dels particulars s sostenible shan dincentivar? No s prou incentiu que sadjudiquin les vivendes al 60% i gran part delles al 50%, i que a ms en quantifiquin el valor falsejant els comptes per decret llei? No s prou incentiu que no tinguin per qu posar-se al seu nom les vivendes autoadjudicades? No s prou incentiu la creaci de SOCIMI que tributen una merda? A qui sha dincentivar s a les famlies per a que en casos de daci i compravenda no calgui pagar impostos ni plusvlues, sou tots uns lladres i uns criminals.
C) Cal introduir en lordenament jurdic un sistema de redreament de deutes en cas de sobreendeutament, voluntari i gratut, mitjanant una comissi de carcter administratiu que pugui elaborar un pla de redreament del deute obligatori, tant per al deutor com per als creditors. En tant que aquesta matria excedeix lmbit de la mediaci i afecta la regulaci de les bases de les obligacions contractuals, la competncia s clarament estatal, sens perjudici de la competncia de les comunitats autnomes en matria de defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i de mediaci.

El que cal introduir en lordenament jurdic s la daci en pagament amb efectes retroactius, i en tot cas la valoraci de en quins casos sha daplicar. Ja hem vist com saplica el sistema de redreament de deutes en la banca: pujada de lIVA, increment dels trams de lIRPF, baixada del sou dels funcionaris per triplicat, congelaci de sous i de pensions, prdues i disminucions dajuts en quantia i/o temps, retallades en drets socials, reforma laboral, enviant funcionaris i treballadors pblics a latur... ara resulta que el que cal s redrear

els deutes dels pobres? La quitana ha de comenar pel poble, de la manera que la recuperaci vindr tamb del poble. Quan la vivenda representa el major percentatge dels ingressos de la famlia, redrear i refinanar el deute noms suposa allargar lagonia, limitar el consum, perpetrar el deute i impossibilitar la recuperaci. Aix doncs, aquest informe s el resultat de les reflexions del Sndic sobre aquesta ltima recomanaci. En una primera part daquest treball, es fa un reps breu i, per tant, sense nim dexhaustivitat, del context jurdic en el qual se situen avui dia els problemes dimpagament de les quotes dels prstecs amb hipoteca de la primera residncia. Duna banda, es fa referncia a la part de lordenament jurdic que regula les execucions hipotecries i, daltra banda, als instruments mitjanant els quals es poden reconduir aquestes situacions, amb les limitacions de cadascun. En una segona part es planteja la necessitat de regular el redreament de deutes en cas de sobreendeutament i saporten, de manera sinttica, com a exemples de normatives de redreament de deutes els sistemes de Frana i Alemanya. A continuaci, es presenten les reflexions entorn duna possible regulaci del sobreendeutament en el nostre ordenament jurdic i es fan propostes amb relaci a les qestions principals: les definicions de sobreendeutament i els possibles beneficiaris, competncia legislativa, procediment, contingut i efectes del pla de redreament, i la possible intervenci judicial en el redreament de deutes. Com es pot parlar dels models de redreament de deutes de Frana i Alemanya quan el parc de lloguer aqu no t res a veure amb els dall? Ni la LAU amb les lelis de protecci del lloguer dall? Ni hi ha la disponibilitat de lloguer social? I quan les poltiques de lAdministraci i la Banca han fomentat lendeutament sense control, donant crdits pel 50% o ms de la renta familiar? I finanant la totalitat del crdit hipotecari? I incentivant la compra? Es planteja la necessitat de regular el redreament de deutes...parleu clar: Les entitas financeres que es reuneixen en aquesta lamentable comissi exigeixen la regulaci del redreament dels deutes. Segui parlant clar, si us plau: El vot al Parlament de certs partits a favor de la ILP estar condicionat pel fet que es reguli el redreament dels deutes. I deixem de dir que el pagament dels deutes s legtim, si us plau. En aquest cas no...s legal, no legtim. Finalment, el Sndic fa les recomanacions pertinents sobre la regulaci dun sistema de redreament de deutes gratut, adreat als consumidors de bona fe que es vegin, per causes sobrevingudes i alienes a la seva voluntat, en una situaci dimpossibilitat actual o previsible de fer front als pagaments daquests deutes i, al mateix temps, mantenir unes condicions de vida digna. Aquestes recomanacions concreten la necessitat de regular el sobreendeutament en el nostre ordenament jurdic, que altres institucions ja han palesat. Sistema de redreament de deutes gratut? Ah, que potser alg plantejava cobrar per aix?? INDECENT. Adreat als consumidors de bona fe? s que encara no se nhan adonat que tots sn de bona fe? Qu ms dun mili de persones afectades no s parasitisme? Que el parasitisme ha existit sempre i ara i sempre ha estat residual? No se

nadonen que ja han abusat prou de la bona fe? Noms reaccionen a base de guillotina o qu? BUF!!! Pagament dels deutes i mantenir unes condicions de vida digna? Que diguin bajanades t un passi, per que es riguin de la intelligncia de la ciutadania s intolerable. Ja sabem quines institucions han palesat la necessitat de regular el sobreendeutament...les entitats financeres i Critas, que volen saber com sels retornaran els diners prestats que alhora no sn seus.

CONCLUSIONS/DEMANDES 1. Reforma de la LEC, la LAU, la llei hipotecria, el Codi Civil, la Llei del Sl i el que calgui per a la protecci del dret fonamental de la vivenda, per tal que a ms de fonamental, sigui garantit. 2. Aprovaci, en primera instncia, de la ILP. 3. Expropiaci de la vivenda en mans de la banca a canvi dels ajuts pblics rebuts com a justipreu. 4. Gesti de la vivenda alliberada com a vivenda de lloguer, amb gran part daquesta com a lloguer social en funci de renda familiar. 5. Neguem el redreament del deute, perqu entenem que s ilegtim, i noms seria acceptable en cas que es proposessin lloguers socials en la prpia vivenda a canvi de descomptar el que es pagui en les quotes del deute pendent. 6. Eliminaci de les compravendes entre afectats i bancs en cas dimpagament, acceptant nicament la supressi total del deute lliure dimpostos. 7. Obligaci de posar al seu nom les vivendes que la banca sautoadjudica i aplicar-los una fiscalitat normal o fins i tot penalitzada que noms seria bonificada en cas que apliquessin lloguers socials als propis afectats o les cedissin a les borses de lloguer social. 8. Pres sense fiana per a tots els directius de banca que durant tots aquests anys han desnonat famlies sense daci en pagament, amb efectes retroactius, per crims de lesa humanitat, i prestaci de serveis a la comunitat a partir del tercer grau. 9. El mateix per als poltics dels governs que ho han promogut, ho han perms i a ms no han intervingut. 10. Suspensi de lactual govern i convocatria deleccions, atenent que han infringit els mandats constitucionals.