El Triangle nmero 1072 13 de juliol de 2012

EUROREGI

37

mostrar penediment i ganes de fer bondat. Com que ja es podia tornar sense perill, no hi va haver cap refugiat que no sho penss. No era senzill decidir. Duna banda, lenyorament constant, que es feia molt ms intens certs dies de lany: les ganes de retrobar familiars, pertinences, carrers, amics... De laltra, la natural resistncia a deixar el poc o molt que shavia aconseguit amb tant desfor, o de comprometre la famlia a una vida molt ms difcil, com era la de Catalunya aleshores. Uns, casats amb gent del pas; altres, amb una famlia impossible de traslladar completa... El cas s que nhi havia que ja havien creat fortes arrels. A ms a ms, alguns dels primers que van tornar van preferir recular al cap de poc temps. Tot ho van trobar diferent i no resultava fcil dassimilar-shi. Daltres, que van resistir i quedar-se, se sabia que cada dijous coincidien en una granja del carrer de Petritxol, per enyorar Mxic plegats. Arguments entre els qui restaren a Mxic anaven i venien. Uns consideraven que el seu deure era tornar a la ptria i es decantaven per marxar. Asseguraven que era a Catalunya on shavia de fer la feina... Altres tenien clar que el seu deure era mantenir-se ferms fins a la mort de Franco, mantenint la ra de ser de lexili i procurant fer el que es podia des de fora. De discussions i fins i tot baralles, no en faltaren: potser tots en tenien, de ra, segons la seva situaci i convenincia. Podria dir-se ara que cap de les dues actituds no fou recriminable. Com sigui, els exiliats van viure sempre amb la dolorosa buidor interna que els produa el que havien deixat a Catalunya o el que desprs deixaren a Mxic. v

PIULADES A LA XARXA

Twitts destacats (Setmana del 9 de juliol)

Manel Mrquez _@manelmarquez El 20% de fruites i verdures q entren a Mercabarna provenen del Parc Agrari del Baix Llobregat. No permetrem que sel carreguin! #Eurovegas

La directora del projecte dun documental sobre els 40 anys de lluita dArcadi Oliveres explica els entrebancs patits per coronar la iniciativa

ERIKA SNCHEZ
REALITZADORA

La meva experincia amb DocArcadi

Habermas considera que la ca- ments en qu predomina locultisme, la igpacitat duna cultura per refle- norncia poltica i el desassossec vers xionar crticament sobre els dogmes pro- lescassa informaci sobre el rumb que tindran les institucions culturals i la indstria pis s un signe de progrs. Roma, 2011. Riccardo Muti dirigeix lor- cinematogrfica espanyola (si algun cop questra i el cor del Nabucco, de Verdi. ha existit com a tal), era necessari planteEntre el pblic, el llavors primer minis- jar-nos alternatives que fessin possible el tre, Silvio Berlusconi. Tercer acte: Va documental. Haig de reconixer que espepensiero. Un cant a la llibertat. De for- rava ms suport institucional, per no s ma espontnia, el pblic aplaudeix el la- per quina ra (o s?) encara no ha arribat. Tinc la sort (o no?) que el nostre proment dels esclaus: Oh patria meva, tagonista ha adquirit una dimensi metan bella i tan perduda... Javier Gallego relata a Carne cruda com ditica que mai no hauria imaginat. s Muti es dirigeix a Berlusconi i al seu p- evident que aix ha contribut a lxit de blic, que reclama un bis del Va pensiero. les dues campanyes de crowdfunding. Esgrimeix una dura crtica a les retallades Tot i aix, ara per ara, no crec que es puen cultura i accedeix al bis, tot emprant un gui mantenir un volum de producci cijoc de paraules amb el seu propi cognom: nematogrfica sostenible basant-se nEls muts, muti, parlen als sords, sordi. tegrament en el micromecenatge. El Mirant al pblic, ala la batuta invitant-lo nostre baix pressupost dificulta la dina formar part del cor del Va pensiero. Per mica de rodatge, ja que som un equip mi, aquesta s la imatge del crowd (mul- molt redut. Per en un context com lactitud). I aquesta, la seva fora. tual sembla que saccentua laparici daFa dos anys, inicirem laventura del do- quest cine marginal, urgent, el de guercumental sobre Arcadi Oliveres. Des rilla, aquell que es resisteix a daleshores dues campanyes de crowd- desaparixer. Per, des daqu, reivindifunding (finanament collectiu) han ori- co el cinema com a ofici! S al cine de ginat un feedback molt vaFa dos anys, inicirem laventura del lus amb la comunitat documental sobre Arcadi Oliveres. [...] creada al voltant del proesperava ms reconeixement jecte. Ara b, hi ha una part que correspon al meu institucional, per encara no ha arribat interior-nit: molt sovint em sento en pilotes. La necessitat de mante- guerrilla, per no a costa dels seus nir la comunitat viva, lexcs sense clcul, treballadors. s positiu que els sistemes amb escs temps de reflexi, el pnic a en- de producci estiguin canviant, cosa que trar en dinmiques de mrqueting i de a la vegada convida a laparici de nous produir un hype, sobredimensionant les llenguatges cinematogrfics, interesexpectatives. Tot aix esgota. Per dins sants, lliures i carregats de desafiaments. de la meva esquizofrnia (perqu, amics, Acabo com he comenat, amb el Va pena hores dara, jo no tinc res de clar!) pen- siero i Muti llanant la seva veu (sumada so en aix com un joc. Pot resultar inte- a la del cor i a la del pblic) als poltics de ressant veure com les reflexions que em la tribuna. I magafo a lepleg de Javier sorgeixen durant el procs creatiu podran Gallego reflexionant sobre la falta dimveures desmentides o corroborades per plicaci actual dels artistes espanyols que la mateixa pellcula. Qualsevol director s prenien posici amb el No a la guerra pot viure aquesta fase dincertesa; all an- i el Nunca Mais. Ara, ms que mai, s goixant s mostrar-la als futurs especta- el moment de fer-nos sentir des de tots i dors abans del final. cadascun dels racons de la nostra activiEn uns temps en qu sha perdut el tat. Perqu sn molts els qui volen escolrespecte a qualsevol activitat cultural i tar-nos i unir-se al nostre cor. v sens pretn inocular la cultura del Don DiPrograma de Carne cruda: nero que deia Quevedo, com a nica ra i <http://blog.rtve.es/carnecruda/2011/10/ obligaci a la qual retre culte. En uns molos-mudos-hablaron-a-los-sordos.html>

Nomdedeu _@Nomdedeu Ara eixiran tots aquells que diuen que s immoral parlar ara de les retallades en prevenci dincendis. No, immorals sn les retallades.

UPEC _@UPEC_cat Hasta el 2008 cremos que los mercados siempre sabran dnde poner nuestro dinero para hacerlo rentable. Antn Costas #alesnostresmans

laura pelay _@laurapelay Tanquem la @UPEC_cat amb un regust agredol. Ms que mai, necessitem referents compromesos amb lesquerra i potser aquesta s la darrera edici

Ramon Mercader _@RamonMercader1 Felip Puig descarta publicar les fotos dels nazis violents de la plaa dEspanya. Van agredir immigrants, no van cremar pas cap contenidor.

I hem de mirar ms enll del rodatge. Pensar tamb en labans i desprs de la filmaci. Els animals salvatges usats en TV, cine i publicitat sn animals que sovint viuen sols, tancats en gbies i en condicions higiniques i alimentries deficitries. I el ms important: forar un animal salvatge a realitzar actes impropis de la seva natura requereix una dominaci total sobre ell, que saconsegueix mitjanant violncia fsica i verbal. Els mtodes sn semblants als emprats en circs. Els testimonis dalguns domadors confirmen la trista realitat. Els animals no sn mercaderia. Sn animals amb els mateixos drets que nosaltres, i nosaltres no som ms que ells. v
<www.adnimalsfree.org>

Eva Piquer _@EvaPiquer Trobo que encara els han deixat poc temps per amagar proves, a Millet i Montull. #vahomeva

Aina Cabau _@Ainutxi #MilletHaTingutTempsDe fer 16.354.268 granotes amb papiroflxia, utilitzant les proves que tenia al seu pis.

Renta Bsica _@Renta_Basica El 60% cobra menos de 1.000, el 40% menos de 800 y el 30% menos del salario mnimo #RentaBasicaYA!