Vicent Andrs Estells

[Foto: Pau Barcel Serra dOr]

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

SEMINARI El gust per la lectura 2007-2008

Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dImmersi i s de la Llengua

Vicent Andrs Estells

VICENT SANZ ARNAU

NDEX INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 9 9 9 11 13 15 17 21 25 30 37 51 53 56 60 63 72 82 89 91 94 96 96 98 102 103 107 111 113 115 117

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT. 1. Objectius . . . . 2. Continguts . . . . 3. Orientacions didctiques . .

I. MHE ESTIMAT MOLT LA VIDA. TRAJECTRIA VITAL 1. De famlia de forners 2. Anys de cauteles . 3. Espere a Burjassot . 5. En arribar al terme . . . . . . . . . . . . . . .

4. El pedregs altar de la ptria

II. A MI ACORDA UN DICTAT. FONTS, REFERENTS I COETANIS III. EL GRAN FOC DELS GARBONS. TEMTICA . 1. Animal de records. Vida quotidiana i record 2. Feixos de pinassa. Els orgens . . . . . . . . . . . . .

3. Un plat dels dobra, de Manises. Cultura popular . 4. Un entre tants. Conscincia i expressi civil 5. Mort i pam. La mort en la poesia dEstells

6. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Amor i erotisme IV. LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS. LLENGUATGE POTIC .

1. Jo sc aquest que es diu Vicent Andrs! Lexpressi del jo potic 2. Felicitat suprema, lhora descriure els versos. Mtrica i versificaci 3. Les pedres de lmfora. Recursos estilstics 3.1. Recursos formals . . . 3.2. Trops . . . . . 3.3. Recursos lgics . . . 4. Com mamares la llet, vares mamar lidioma BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ANNEXOS . . . Annex 1. Poemes de lantologia Annex 2. Poemes del dossier Annex 3. Solucionari .

INTRODUCCI

Diu el tpic que Vicent Andrs Estells s el millor poeta valenci des de lEdat Mitjana. Concretament des dAusis March. Per si el tpic no s prou emblemtic, es pot tenir en compte que lautor en va ser Joan Fuster, al capdavall amic i company de lletres del poeta. Efectivament, lobra dEstells, per volum, per riquesa esttica i per diversitat temtica, ocupa un lloc dhonor en el panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. No s menys cert que aquesta obra i la figura mateixa del poeta, per causes diverses, han estat desplaades del lloc que els correspon en el cnon de la poesia catalana contempornia. Per aix, la inclusi duna mostra antolgica de la seva poesia com a lectura de lassignatura Literatura catalana del Batxillerat constitueix una novetat significativa per a la seva recuperaci com a veu potica personalssima dins el panorama de la cultura literria catalana. Els continguts daquest dossier didctic no sn ms que un intent de facilitar laccs a aquesta veu potica, tot transmetent-ne el gust per la lectura, per la lectura de poesia i per la lectura de la poesia de Vicent Andrs Estells en particular. Amb la finalitat, doncs, dapropar aquesta figura i la seva poesia a lalumnat de Batxillerat, sha organitzat el dossier en un seguit dapartats que permetin, per una banda, fer un recorregut per la vida, lobra i el moment histric de Vicent Andrs Estells i, per laltra, entrar a fons en lanlisi de la seva poesia. Per introduir aquests apartats, sha triat una citaci del mateix poeta com a encapalament, seguint la seva prctica de posar ttol a llibres, reculls i apartats tot al llarg de la seva obra: Mhe estimat molt la vida. Trajectria vital. Lalumnat hi trobar una srie dactivitats que li permetran de conixer les diferents etapes de la vida de lautor alhora que fa un seguiment de la seva activitat creativa i de la seva projecci en la societat de lpoca. A mi acorda un dictat. Fonts, referents i coetanis s lapartat en qu es treballen les fonts literries, els referents culturals i les influncies descriptors coetanis que Estells incorpora a la seva obra en un exercici continuat, fecund i intelligent dintertextualitat. El gran foc dels garbons. Temtica entra de ple, mitjanant activitats organitzades en subapartats, en lanlisi dels eixos temtics del conjunt de la poesia estellesiana. La vida quotidiana i el record, els orgens, la cultura popular, la conscincia i lexpressi civil, la mort i lamor i lerotisme es treballen a partir dels poemes de lantologia i es complementen amb activitats sobre altres poemes illustratius dels nuclis ms importants de la creativitat del poeta. - La clau que obri tots els panys. Llenguatge potic tracta els aspectes ms tcnics de lesttica potica dEstells: lexpressi del jo potic, la mtrica i versificaci, els recursos estilstics i els aspectes ms estrictament lingstics. El dossier es completa amb una bibliografia que inclou els llibres del mateix poeta que shan emprat en lelaboraci del dossier, les referncies sobre lautor i la seva obra que shan tingut en compte, una tria dels poemes musicats que es poden trobar ms fcilment, les referncies de tot tipus que parteixen de la personalitat i lobra del poeta per generar un producte artstic, les referncies dInternet i, finalment, un recull de les fonts de consulta general que han servit per elaborar el dossier.

Finalment, en lapartat dannexos, shi reprodueix lantologia prescrita, la numeraci de la qual sha emprat en les referncies als poemes, una llista de poemes que apareixen al llarg del dossier, de Vicent Andrs Estells i daltres autors, i el solucionari. A lhora de seleccionar aquests continguts, no sha pensat nicament en la utilitzaci que sen pugui fer en lassignatura de modalitat del Batxillerat, sin que sha volgut proporcionar una guia de lectura apta per a la utilitzaci en aquesta etapa educativa i en els darrers cursos de lESO. Per aix, si b les activitats dediquen una atenci especial als poemes de lantologia, shi han incls altres continguts que en faciliten la comprensi lectora i lanlisi literria, a ms daltres poemes que poden servir dampliaci. Les activitats presenten graus diversos de dificultat i, a ms de plantejar qestions relacionades amb lestudi de lautor i de la seva poesia, posen en prctica habilitats relacionades amb les tecnologies de laprenentatge i la comunicaci, el coneixement de la histria i la geografia, la can, etc. de manera que tamb es dna peu a un treball interdisciplinari. Si tot aix pot servir per donar a conixer el poeta i la seva obra, i per gaudir amb la lectura i lestudi dels seus poemes, de ben segur que els objectius del dossier podran considerar-se assolits.

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT 1. Objectius 1. Utilitzar la lectura com a font dinformaci, de lleure i de projecci personal. 2. Manifestar inters per la literatura com a mitj per interpretar la realitat i la memria histrica. 3. Conixer el context sociopoltic, cultural i literari de lrea lingstica catalana durant el segle XX. 4. Conixer els aspectes fonamentals de la vida i lobra de Vicent Andrs Estells. 5. Llegir significativament i de manera comprensiva una tria seleccionada de poesia de Vicent Andrs Estells. 6. Conixer els elements que componen lesttica potica de lobra literria de Vicent Andrs Estells. 7. Conixer els recursos expressius emprats per lautor a lhora de formalitzar la seva obra. 8. Consultar diferents fonts bibliogrfiques i en lnia, i saber sintetitzar i destacar tota la informaci obtinguda. 9. Emprar els recursos que proporcionen les TAC per produir diferents tipus de textos. 10. Produir textos amb claredat, coherncia, cohesi, adequaci i correcci lingstica. 11. Valorar la diversitat geogrfica de la llengua com un element constitutiu de la societat catalana moderna. 12. Valorar la literatura com una herncia cultural, com un mitj dinterpretaci de la realitat i de comunicaci personal i social. 2. Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Les diferents etapes de la vida i lobra de Vicent Andrs Estells. 2. El context histric, cultural i literari al llarg del franquisme i la transici democrtica. 3. Intertextualitat de lobra de Vicent Andrs Estells: fonts, referents i coetanis. 4. Els grans eixos temtics de la poesia de Vicent Andrs Estells. 5. Caracterstiques i variacions de la veu potica. 6. Principals recursos expressius. 7. Lexpressi lingstica

Procediments 1. Recerca dinformaci relativa a la vida, lobra i els contextos social, cultural i literari de lautor 2. s de fonts bibliogrfiques i informtiques per a la recerca daquesta informaci. 3. Lectura comprensiva de la selecci de textos. 4. Anlisi temtica de poemes. 5. Anlisi de les caracterstiques i variacions de la veu potica. 6. Anlisi dels recursos literaris i lingstics de la selecci potica. 7. Comprensi i interpretaci de diferents tipus de textos literaris i crtics. 8. Argumentaci escrita dopinions personals. 9. Creaci de materials multimdia. 10. Comparaci de textos amb lobjectiu didentificar temtiques similars. 11. Actitud crtica respecte de les idees literries. 12. s del diccionari per assimilar la correcta significaci dun mot dins el context en qu apareix. Valors, normes i actituds 1. Inters per la lectura i per la prpia expressi escrita. 1. Inters, a partir de la lectura de poemes, pel coneixement de la histria del propi pas i la reflexi cultural i esttica. 2. Contrastaci de la validesa i de lactualitat de la informaci localitzada. 3. Valoraci crtica i responsable de la informaci obtinguda. 4. Respecte per lopini dels altres. 5. Valoraci de les noves tecnologies i Internet com a eines per a la recerca dinformaci i la millora de la presentaci dels treballs propis. 6. Reconeixement de la importncia de les diferents aportacions de la literatura universal com a font de coneixement i enriquiment personal. 7. Inters per la diversitat de lrea lingstica catalana. 8. Inters per la recuperaci de la memria histrica de la societat catalana.

10

3. Orientacions didctiques Per a lensenyament aprenentatge Tal com ja sha dit, aquest dossier est pensat per a lalumnat de batxillerat, tot i que, a criteri del docent, tamb es pot treballar als darrers cursos dESO. Els diferents apartats estan pensats perqu es pugui fer un treball de la poesia dEstells organitzat per centres dinters. Aix, les diferents activitats estan organitzades de manera que es puguin treballar sistemticament les principals caracterstiques de la vida de lautor i de la seva esttica potica. La majoria daquestes activitats se centren en els poemes de lantologia tot i que tamb se nhan incls a partir de textos crtics sobre el poeta o b sobre poemes que no formen part de lantologia per que poden servir dampliaci. En conseqncia, hi ha activitats en apartats diferents sobre un mateix poema. Aquesta organitzaci respon a lobjectiu de treballar la poesia estellesiana de manera global i guiada, de manera que lalumnat pugui introduir-shi a partir dels coneixements literaris generals. A criteri del professorat i a partir de les diferents activitats sobre un mateix poema, poden generar-se comentaris de text guiats. Consulteu lannex 1 per localitzar-les en el dossier. En el dossier no shi han incls activitats especfiques sobre els trets diferencials de la llengua de la poesia de Vicent Andrs Estells, tret de les corresponents al cabal lxic. Pel que fa als trets dialectals, s recomanable que el professorat els comenti i aclareixi oralment en el moment de la lectura dels poemes. Una bona part de les activitats del dossier es basen en la documentaci en fonts dinformaci digital i en lelaboraci de documents en suport electrnic. Sha de tenir en compte a lhora de la tria dactivitats a realitzar a classe. Per a lavaluaci Aquest dossier sadrea a lalumnat de batxillerat i tamb al dels darrers cursos dESO. Per tant, els estudiants daquesta etapa educativa han de ser capaos de reconixer els principals perodes de la literatura universal, identificar-ne els principals escriptors i situarlos en el seu context literari. A ms, durant lESO, shan estudiat els gneres literaris i els principals aspectes que configuren lesttica de la poesia. Lavaluaci inicial haur de permetre al professorat determinar el grau de coneixement literari de lalumnat, tant de concepci terica com daspectes concrets. Aix doncs, com a activitat davaluaci inicial, es pot proposar a lalumnat que respongui un qestionari que inclogui preguntes sobre el context histric, cultural i literari de lautor, sobre la seva producci literria i sobre aspectes terics de la poesia com a gnere. Lavaluaci formativa derivar de la comprovaci de la posada en prctica, tant a classe com a casa, de les diferents propostes didctiques, aix com tamb de linters i del grau dimplicaci que demostri lalumnat, sobretot en les que sn de resoluci individual i de resposta lliure, oberta i creativa, les quals poden ser, a la vegada, objecte directe de lavaluaci sumativa.

11

[Arxiu Serra dOr]

I. MHE ESTIMAT MOLT LA VIDA. TRAJECTRIA VITAL

Per les caracterstiques de la poesia que va escriure, la vida de Vicent Andrs Estells t una rellevncia definitiva a l'hora d'entendre el mn potic que va bastir amb la seva obra literria. Perqu aquesta obra literria i el mn potic que se'n deriva estan ntimament imbricats en un lloc geogrfic i un temps histric molt concrets, que sn els que ell va viure i que constitueixen, si no la part central del mn potic estellesi, s els elements imprescindibles per comprendre, per descodificar la poesia d'una veu especial.

1. DE FAMLIA DE FORNERS
1. L'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) mant una web dedicada a Vicent Andrs Estells: <http://www.escriptors.cat/autors/andresv/> Visiteu-la, llegiu els dos primers pargrafs de l'apartat dedicat a la biografia i redacteu un esbs de la infantesa i l'adolescncia del poeta tot contestant aquests punts: a) Quan va nixer Vicent Andrs Estells? b) On va nixer? c) A qu es dedicava la seva famlia? d) Quin ambient es respirava en la seva famlia durant la seva infantesa? Per qu? e) Quina edat tenia quan va comenar la Guerra Civil espanyola? f) Com va passar Vicent Andrs el temps de la guerra? g) Qu va haver de fer, en acabar la guerra? h) Quan comen a escriure? 2. Fixeu-vos com parla el mateix Estells del seu pare. Llegiu el fragment que hi ha a continuaci i desprs contesteu: El meu pare era de l'horta. Mai no he sabut aclarir si la barraca on va nixer, i que, temps enll, per una evoluci brbara i natural, es convertiria en una modesta alqueria, pertanyia al terme municipal de Valncia o a qu collons. Treballava de forner. Abans havia estat aprenent de mecnic i quatre o cinc coses ms. Es va convertir, probablement tot sn conjectures, per a mi: no en s res de cert, en forner en conixer la que seria la seua dona, que era filla d'un vell patriarca republic que havia creat diversos forns a Burjassot i a la ciutat i que, finalment, va trobar la mort, d'un tir d'escopeta, a la boca d'un forn. El meu pare, possiblement aix, es va iniciar en l'ofici de forner. Amb el temps fou un paler de molta anomenada: d'anomenada, fins i tot, comarcal. (pg. 19) Vicent Andrs Estells, Tractat de les maduixes a) Esbrineu el significat d'aquestes paraules: barraca, alqueria, patriarca, paler Podeu fer les vostres consultes al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC 2, en lnia (<http://dlc.iec.cat/>).

15

b) Quin sentit t en el text l'expressi de l'horta en relaci amb els orgens del seu pare? c) Quins sn els orgens poltics ideolgics de Vicent Andrs Estells, si ens atenim a l'ascendncia familiar? 3. Llegiu el segent text autobiogrfic, en qu el poeta parla d'uns seus records d'infantesa, i contesteu les qestions que hi ha a continuaci: A la porta de l'alqueria de la meua via hi havia una parra. Tamb hi havia, entre unes pedres d'un bancal, enfront, diverses plantes: hi predominaven els geranis i hi havia una amable conflagraci d'aromes. Per, sobretot, recorde el luxe, ubrrim, de la parra, el goig dels pmpols movent-se amb una mica de brisa, i entre ells els pomells. Davant casa la meua via hi havia un camp, que era del tio Mena, tamb parent meu, un home en la meua memria gran i sanguini, molt bevedor. El tio Mena, moltes vegades, anava amb un llegonet a treballar el seu camp. De vegades, mig vinclat, encara, sobre la terra, raonava, deia disbarats, coses gracioses, acudits, al meu pare, a la meua via, sempre tan seriosa. (pg. 42) Vicent Andrs Estells, Tractat de les maduixes a) Esbrineu el significat d'aquestes paraules: parra, bancal, pmpols, pomells, llegonet Feu les vostres consultes (<http://dcvb.iecat.net/>). al Diccionari catal-valenci-balear, en lnia

b) Es tracta d'uns record bons o dolents? En qu us baseu per afirmar-ho? c) Al text hi ha algunes expressions que pertanyen al camp semntic dels sentits. Indiqueu-les. d) Si hagussiu de prendre el tio Mena i l'via del poeta com a model de la manera de ser de la gent de l'Horta de Valncia del primer ter del segle XX, com direu que eren els homes i les dones? e) Aix doncs, durant la infantesa del poeta, la vida a Burjassot tenia un carcter ms aviat urb o rural? Per qu? 4. Actualment, Burjassot s una ciutat propera a Valncia. Malgrat les transformacions modernes, la comarca de l'Horta de Valncia conserva un paisatge molt caracterstic, que Vicent Andrs Estells va viure de petit. Busqueu imatges del paisatge de Burjassot i la seva comarca, i redacteu-ne una descripci. (Dues fonts interessants per trobar imatges sn la Hiperenciclopdia i el programa Google Earth. Hiperenciclopdia: Des de l'escriptori de l'edu365. <http://www.edu365.cat>. Google Earth: <http://earth.google.com/>) 5. Quan Estells tenia dotze anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola. En la segent citaci, ell mateix explica com va viure aquells anys. Llegiu-la i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:

16

Hi ha una cosa que necessite dir-la, no perqu vaja b en aquests moments que vivim a l'Estat espanyol, sin que, per ser honest, he de dir que recorde especialment el 14 d'abril. Si vols, uns dies desprs; a Burjassot, foren uns dies frentics, era un poble que es posava en marxa per fi, amb banderes, un poble que es llanava al carrer. Recorde que la meua mare em va dur, agafat de la m, jo tenia aleshores sis o set anys, a la plaa del poble. La meua germana, que era ms petita, tenia uns mesos, la duia al bra. Recorde aquell 14 d'abril d'una manera fulgurant, una cosa bellssima. Desprs, del 18 de juliol, exactament, no me'n recorde. Del 19, que fou un diumenge, s. Uns llauradors havien deixat al meu pare que sembrs melons en un solc. El dia 19 va anar per tal de carregar-los i em va dur amb ell i, quan rem a la muntanya, es va parlar que els militars s'havien revoltat. Per res, una cosa vaga. D'aquell temps, recorde ms canons de Carlos Gardel... Desprs, en tornar de la muntanya, a la tarda, recorde un control que s'havia establert a l'entrada de Burjassot, un control de milicians, i llavors va comenar un temps bellssim, un temps per a mi memorable, ho guarde com una petita relquia. El temps de la guerra fou per a mi un temps feli a ms no poder. La guerra, la vaig passar sencera al meu poble. Durant la guerra, vaig conixer coses bellssimes, coses que m'han acompanyat i coses que m'han desesperat de vegades. I contrastava amb el temps de la postguerra, ple de cauteles. (pg. 169170) Montserrat Roig, Retrats i personatges a) Quins fets histrics van produir-se exactament un 14 d'abril i un 18 de juliol? Indiqueu-ne l'any concret. b) Quines diferncies hi ha entre els records d'una i altra dates? c) Qui era Carlos Gardel? d) Com s'explica que es recordi ms de les canons de Carlos Gardel que del que va passar el 18 de juliol? e) Penseu en l'edat que tenia Estells aleshores i escriviu per qu us sembla que la valoraci que fa del temps de la guerra s tan positiva. f) Expliqueu la diferncia que ell mateix assenyala entre el temps de la guerra i el que va venir desprs.

2. ANYS DE CAUTELES
1. Llegiu els pargrafs tercer i quart de la biografia que hi ha a la pgina de Vicent Andrs Estells de l'AELC (<http://www.escriptors.cat/autors/andresv/>) i contesteu aquestes qestions: a) Quina va ser la vocaci professional de Vicent Andrs Estells? Com va encarrilarla? b) Accediu a l'escriptori de l'edu365, cerqueu informaci a la Hiperenciclopdia i escriviu una ressenya resumida de Manuel Sanchis Guarner i de Joan Fuster. c) Com va arribar Estells a tenir la seva prpia famlia?

17

d) La mort de la primera filla, quina incidncia va tenir en la seva creaci literria? e) Accediu a l'escriptori de l'edu365, cerqueu informaci a la Hiperenciclopdia sobre el diari Las Provncias i escriviu-ne un resum. Entre altres dades d'inters, especifiqueu quines personalitats hi han tingut relaci al llarg de la histria i quina ha estat l'evoluci ideolgica del diari. Si voleu ampliar els vostres coneixements sobre aquest diari, podeu visitar la web del manifest fundacional del diari, en la qual tamb se n'explica la histria des del punt de vista del mateix diari: <http://servicios.lasprovincias.es/comun/manifiestolp/manifiesto1.htm> 2. La joventut de Vicent Andrs Estells va coincidir plenament amb l'poca de la postguerra. Llegiu aquest fragment del poema Creuant la nit, pertanyent a l'obra Llibre de meravelles (pg. 85), en qu el poeta recorda la seva vivncia personal del temps en qu estudiava a Madrid. Desprs, contesteu les qestions que hi ha a continuaci: CREUANT LA NIT Tant que no sai qui m'ajut en est cas. JORDI DE SANT JORDI EL vag de tercera que creuava la nit, la bruta nit d'espart, la gran nit de la Manxa, els sacs entre les cames, les maletes de fusta, tota la nit encs el miserable llum, all, en el miserable passads del vag, aquell llum que tenia el color del pixum. Els hmens que oferien navaixes d'Albacete. Aquelles veus de pls que demanaven aigua. L'aigua queia calenta de les locomotores. Els bults entre les ombres de les estacions. Les terres de la nit, la gran terra deserta. Creuava un tren de fusta amb un llum de pixum. En Chinchilla pujaven, de dos en dos, els presos, lligats per les monyiques amb un tros de cordell i amb una barba de mil dies en el rostre groguenc. Creuen tota la nit els miserables trens, els vagons de tercera, per una nit d'espart. Orinaves, dempeus, des de la plataforma. En el com s'oen els gemecs de l'amor. El salconduit costava em sembla sis quinzets. a) Aclariu el significat d'aquestes paraules: pixum, navaixes, monyiques, cordell, com, salconduit, quinzets Feu les vostres consultes (<http://dcvb.iecat.net/>). al Diccionari catal-valenci-balear, en lnia

b) Feu un resum de l'assumpte que tracta el poema. c) Quin ambient es respirava en aquests trens?

18

d) Quan es fa referncia als presos, de quins presos penseu que devia tractar-se? e) Expliqueu el sentit del penltim vers. f) Qu opineu del fet que es necessits un salconduit per viatjar? 3. A Madrid, l'Estells estudiant de periodisme publica poemes en castell que escriu originalment en catal, en una etapa en qu s'est formant com a escriptor. Joan Fuster ho explica aix: La veritat s que vam aprendre a llegir versos en les pgines de Garcilaso, i no ai! en les de Riba o en les de Foix. [...] Tenem l'edat exacta de llegir, i, si les circumstncies no hi eren gaire propcies, en general, per a nosaltres resultaven rabiosament abjectes. rem valencians, de poble i no procedem de llars on el llibre fos un moble necessari. Podem comprar, de tant en tant, Garcilaso, que venia a ser una revista plena de sonets i de liras Si de mi baja lira... d'octavas reales, de mil augustes bagatelles retriques. La confeccionaven a Madrid els poetes de les oficines pbliques i resplendia d'illusions imperials o agro-pecuries [...] En tot cas, lEstells en deriva. Si no m'enganye, el seu primer llibre de poemes aparegu en una altra publicaci de la mateixa empresa industrial que fabricava garcilasos: Fantasia. Aleshores, ell, un xicot innocent de Burjassot, que estudiava periodisme a Madrid, havia d'escriure en castell i segons els cnons. (pg. 22-24) Joan Fuster, Nota provisional i improvisada sobre la poesia de Vicent Andrs Estells a) Quin era el carcter de les publicacions Garcilaso i Fantasia? Documenteu-vos fent les vostres consultes a Enciclonet, a partir de l'escriptori de l'edu365. b) Per quines raons, segons el text, Estells va comenar a publicar poemes en castell en aquest tipus de revistes? 4. Desprs del seu pas per Madrid, on, a ms dels models garcilasistes, havia conegut la literatura d'altres escriptors castellans com Vicente Aleixandre i Pablo Neruda, Vicent Andrs Estells comena a treballar al diari Las Provincias. A Navarra, durant el servei militar, havia tornat al catal com a llengua de la seva poesia. Aix s que comena a publicar a l'editorial Torre, l'nica que, a la Valncia dels anys cinquanta, publicava exclusivament en catal: a) L'editorial Torre va aparixer el 1943, en plena postguerra. Com pot explicar-se la presncia d'una editorial valenciana editant exclusivament en catal, en aquell temps? b) Xavier Casp i Miquel Adlert sn els impulsors de l'editorial Torre i de la seva tertlia, en qu Estells va participar espordicament. Cerqueu informaci d'aquestes persones a la Hiperenciclopdia i escriviu-ne una breu ressenya. c) Quins llibres de poemes va publicar Estells en aquesta editorial? Especifiqueu-ne tamb la data. 5. Valncia ocupa un lloc central en la vivncia potica de Vicent Andrs Estells. Es tracta d'una Valncia viscuda com viu la gent del carrer la seva ciutat. Per aix, recorrent

19

al poema inventari, els noms de llocs, carrers, places, edificis emblemtics, adquireixen sovint el valor potic de l'autenticitat. Comproveu-ho llegint aquest poema del Llibre de meravelles (pg. 55): COS MORTAL S com aquell que s jutjat a mort AUSIS MARCH TRINQUET dels Cavallers, La Nau, Bailn, Comdies, Barques, Trnsits, En Llop, Mar, Pasqual i Gens, Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, Merc, Lope de Vega, Colom, Hernn Corts, Trenc, Ciril Amors, Pelayo, Campaners Palau, Almirall, Xtiva, Cabillers, Avellanes, Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel, Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans, Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat, Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins, Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus, Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero, Miracle, Cordellats, Misser Masc, Minyana el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos, Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple, Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar, d'Arag, dels Serrans, de Sant Josep, de l'ngel. I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garca Sanchiz. a) Amb quin tipus d'esport tradicional es relaciona el trinquet? Consulteu-ho a la Viquipdia: <http://ca.wikipedia.org> b) En aquest poema inventari del Llibre de meravelles, Estells hi consigna, entre altres, carrers, places i altres llocs emblemtics de la ciutat de Valncia. Mitjanant el cercador Google (<http://www.google.com/intl/ca/>) feu una cerca d'imatges corresponents als segents llocs que apareixen en el poema:

Torres de Quart Plaa del Mercat Mercat de Colom Pouet de Sant Vicent Carrer dels Cavallers Torres de Serrans Passeig de l'Albereda Portal de la Valldigna Jardins del Real
[Valncia. Torres de Serrans. Foto: Vicent Sanz]

Amb aquestes imatges, elaboreu una presentaci amb el PowerPoint que porti per ttol La Valncia de Vicent Andrs Estells. Podeu ampliar la presentaci amb

20

ms imatges dels llocs que apareixen en el poema. Intenteu que siguin de l'poca que va viure el poeta i acompanyeu cadascuna d'un peu de foto explicatiu. c) Al darrer vers, Estells crea un efecte irnic contraposant el nom que cont el vers al de la resta del poema. Expliqueu com aconsegueix aquest efecte irnic a partir del contrast de la denominaci que cont el vers en relaci amb la resta de denominacions.

3. ESPERE A BURJASSOT
1. Al diari Las Provincias, Vicent Andrs Estells va arribar a ser-hi redactor en cap. Va escriure-hi tot tipus de textos periodstics, preferentment crtica literria i de cinema. Tamb va escriure-hi gasetilles rimades, que van ser molt populars. A ms, el diari va oferir-li la possibilitat de viatjar. Fixeu-vos quina era l'opini de l'escriptor respecte de la seva feina professional: Tu, que vas passar per diversos oficis, al final t'aboques al periodisme. Sobta una mica que tu no t'hagis desenvolupat ms com a periodista. Qu ha representat per a tu? [...] Des del primer article que vaig publicar, he practicat un periodisme ms aviat literari; m'evadia de la realitat que m'envoltava i escrivia articles sobre literatura. Llavors, vaig anar a Madrid a l'Escola de Periodisme, perqu calia anar-hi per tenir un sou segur al diari. [...] I a Las Provincias em van donar feina i hi treballe, per exclusivament per la seguretat que dna un sou, la nmina, aquelles coses... (pg. 170; 172) Montserrat Roig, Retrats i personatges a) Quina actitud t Estells respecte de la seva feina com a periodista? b) Quina relaci mant amb la realitat amb la qual se suposa que ha de treballar el periodista? c) Per quines raons penseu que mant aquesta relaci amb la realitat que l'envolta? d) Aix doncs, quina diferncia essencial podria establir-se entre l'Estells periodista i l'Estells poeta? 2. A Las Provincias, l'Estells periodista treballa durant quasi una dcada, entre 1949 i 1958, sota la direcci d'un dels millors periodistes valencians del segle XX: Mart Domnguez i Barber. Fixeu-vos en quina va ser l'actuaci d'aquest periodista arran de les riuades del Tria que van assolar la ciutat de Valncia: En la tardor de 1957 Valncia sofreix les conseqncies devastadores de la riuada del Tria. [...] Motivat pel record latent de la riuada del 57 i perqu no acabaven d'arribar les ajudes a causa de la ineficcia del govern, i les malversacions econmiques que es produen amb les ajudes internacionals, Mart Domnguez va aprofitar per fer un examen de conscincia valenciana en pblic i amb veu alta, amb el clebre discurs

21

Cuando enmudecen los hombres... hablan las piedras, que resumeix la frustraci i loblit que pateix Valncia per part de Madrid: El 6 de juny, Mart Domnguez va pronunciar en lAteneu Mercantil una conferncia sobre Blasco Ibez, ignorat i malet pel rgim per la seua condici de republic i anticlerical. Dies desprs, com a conseqncia duna nova riuada que torn a assolar Valncia, lalcalde, Toms Trnor Azcrraga, fu un discurs que Mart Domnguez intent reproduir en el diari. La censura li ho va impedir; tanmateix, en la primera plana del diari del 19 de juny insinuava el contingut censurat en un requadre amb el ttol Palabras?: Lendem, un text en el seu diari sense signar, titulat Una sesin histrica del Ayuntamiento, repassava els esdeveniments daquells dies. Mart shavia convertit, sense proposar-sho en cap moment, en un element incmode. Les reaccions no es feren esperar: arribaren els diners, per les autoritats, que des de feia temps el tenien entre ulls per les intromissions impertinents i ressentides i per la seua claredat, primer feren dimitir l'alcalde Toms Trenor. Poc desprs el propietari de Las Provincias, Enrique Reyna, for Mart Domnguez a dimitir obligat pel Ministeri d'Informaci i Turisme, que us lestratgia de reduir progressivament lassignaci oficial de paper per a imprimir el peridic. Mart Domnguez va presentar la dimissi el 25 de juliol, que li va ser acceptada oficialment el 2 dagost. (pg. 6-7) Antoni Teruel, Estudi sobre la figura i l'obra de Mart Domnguez i Barber a) Informeu-vos sobre la relaci prvia existia entre Mart Domnguez i el rgim franquista. Una bona font d'informaci per esbrinar-ho s aquesta adrea web: <http://www.acpv.cat/php/pagina.php?id_text=53> b) Quina va ser l'actitud de Mart Domnguez, com a director de Las Provncias, davant la gesti poltica que es feia de les riuades de Valncia dels anys 1957 i 1958? c) Qu era exactament la censura? d) Com va actuar el rgim franquista davant les reaccions de la societat valenciana per les riuades? 3. Vicent Andrs Estells va ser testimoni directe del tractament que Mart Domnguez i Barber va rebre per la seva actuaci. Ms tard, a l'obra Ora martima (Manual de conformitats, OC 3) el poeta hi recull referncies d'homenatge i defensa d'aquest escriptor periodista. Llegiu aquests fragments d'Ora martima i contesteu les qestions que hi ha desprs: [...] Oh clar pas que ara volen obscur homes obscurs de tenebrosa lletra i el fan funest amb baralles i plets! [...]

22

Lamente molt el teu present polmic. No puc fer res ms que pregar per tu. a) A qui poden fer referncia els tres primers versos? b) Els dos darrers versos s'adrecen directament a un interlocutor identificable amb Mart Domnguez i Barber. Quina actitud hi adopta el poeta? c) Tenint en compte que, en aquell temps, Estells publica poc per en canvi escriu ininterrompudament, expliqueu en qu consisteix l'anomenat exili interior tot prenent com a referncia la relaci amb Mart Domnguez i Barber que indica el poema. 4. Als primers anys seixanta, s'havia comenat a desenvolupar una represa cultural de caire valencianista, en la qual Vicent Andrs Estells participa directament malgrat l'hostilitat que se li comena a dispensar al diari Las Provincias. Des del mateix diari, el 1963, s'inicia una virulenta campanya contra Joan Fuster, que s referida en aquests termes pels estudiosos del poeta: L'any 1963 fou l'inici de la virulenta campanya antivalenciana emmascarada d'anticatalanisme que ha anat creixent en aquests darrers anys, dirigida pels sucursalistes que ja havien renunciat a la seva llengua i a la seua cultura i ajudada de tot cor pels nostlgics que encara en sn bastants del franquisme. Per l'any anterior, el 1962, havia marcat ja el retrobament dels valencians, el despertar d'una nova conscincia democrtica i anticentralista, l'aparici progressiva de nous escriptors, poetes i artistes, nous estudiosos del passat del nostre poble. (pg. 3132) Jaume Prez Montaner i Vicent Salvador, Una aproximaci a Vicent Andrs Estells Efectivament, la campanya que shavia llanat contra lescriptor de Sueca [...] t els inicis en laparici del llibre El Pas Valenciano, que el 1962 publicava Edicions Destino. I aix pot resultar una mica sorprenent perqu podrem considerar que El Pas Valenciano s prcticament inofensiu, sobretot si el comparem amb el llibre que Fuster publicava aquell mateix any tamb escrit per encrrec en Edicions 62: Nosaltres, els valencians. Perqu si Nosaltres, els valencians marca clarament les bases del que havia dsser el nacionalisme al Pas Valenci i en certa mesura, a la resta de Pasos Catalans, El Pas Valenciano, malgrat que no s un llibre innocent polticament, per donar-hi un qualificatiu, no va molt ms enll dsser una molt bona guia del Pas Valenci, un text a mitjan cam entre el llibre de viatges i la guia turstica. Aix s, molt exhaustiu i sense cap voluntat dexcessos aduladors i, tampoc, sense evitar la crtica si la considerava necessria.

[Portada de Nosaltres els valencians de Joan Fuster. 1962]

Potser, el que marca la diferncia entre Nosaltres, els valencians i El Pas Valenciano s la llengua de publicaci. El primer es va publicar en catal; el segon, en espanyol. Amb tota certesa, els responsables de Las Provincias [...] van

23

considerar el segon molt ms perills perqu podia arribar a ms gent, fins i tot als seus lectors. Daniel P. Grau, Vicent Andrs Estells: la resistncia silenciosa a) Quina s la proposta poltica de Nosaltres, els valencians? b) Quines diferncies de contingut hi ha entre Nosaltres, els valencians i El Pas Valenciano? c) A quin moviment poltic va donar lloc Nosaltres, els valencians? d) Com van reaccionar, entre altres, els responsables de Las Provincias davant aquesta nova interpretaci de la identitat valenciana? 5. Al poema LI del seu poemari Horacianes (Les pedres de l'mfora, OC 2; 19 de lantologia), Vicent Andrs Estells expressa la seva vivncia d'aquesta campanya antivalenciana. Llegiu-lo i feu aquestes activitats: a) Ja coneixeu qui sn Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner. Feu ara una ressenya resumida de Vicent Ventura, tot tenint en compte el vers 4. b) Quina valoraci fa el poeta de la campanya antivalenciana a partir del que es diu en el vers 3? c) Quina actitud adopta Estells davant aquestes circumstncies, segons el poema? Ha canviat en relaci amb conflictes anteriors com ara la sortida de Mart Domnguez i Barber de Las Provincias? Per qu? d) En quins fets es va concretar la campanya antivalenciana, tal com s'indica als versos finals del poema? 6. La segona meitat dels anys cinquanta i tots els anys seixanta s una poca molt productiva en la creativitat del poeta. Aix no obstant, les publicacions sn espordiques i els reconeixements, comptats. s a partir de 1968 que Estells decideix publicar el que havia anat escrivint anteriorment: a) Feu una llista dels volums que publica fins a 1970. Apunteu-ne les editorials i el lloc d'edici. Feu la vostra cerca a partir de la pgina que el web Lletra dedica al poeta. Qu se'n pot deduir? b) Feu la llista dels premis obtinguts en aquesta poca. Apunteu el nom del premi, l'any i el ttol del poemari premiat. c) S'ha apuntat que una figura que possiblement el va influir perqu es decids a publicar s el poeta mallorqu Josep Maria Llompart. Elaboreu-ne una ressenya resumida. d) Quins factors poden apuntar-se per explicar que, en aquesta poca, mentre escrivia de manera frentica, no publicava gaireb res del que escrivia?

24

4. EL PEDREGS ALTAR DE LA PTRIA

L'evoluci de la situaci poltica, social i cultural al nostre pas, caracteritzada per un creixement significatiu de l'oposici al franquisme, per la superaci definitiva de la situaci social de la postguerra i per la progressiva normalitzaci social de la cultura catalana, va permetre una veritable eclosi de la figura potica de Vicent Andrs Estells. 1. La dcada dels anys setanta s una etapa decisiva en la carrera literria de Vicent Andrs Estells, ja que s'hi materialitza la difusi de la seva obra i, per tant, es produeix l'accs del gran pblic a la seva poesia. Joan Fuster ho explica aix: El 1971, de sobte, Vicent Andrs Estells publica Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, L'inventari clement, Primera audici: un bloc de versos massa dens i massa complex perqu l'hgem pogut digerir amb la perspectiva deguda. Per l'impacte hi quedava consumat. Un impacte allucinant. En el fons, aquesta trajectria editorial era absurda, i ha perjudicat, sens dubte, la figura pblica del poeta. No l'hem pogut seguir, pas a pas, en el descabdellament cronolgic de la seva creixena, i, en encarar-nos-hi, ens l'hem trobat parcial i desconcertat. Tant se val, si b es mira. Avui, desprs d'una recapitulaci reflexiva i circumspecta, poden sortir aquestes Obres completes, que, si ms no, tindran la virtut d'exhumar textos antics o indits, i, en especial, de proposar-nos-els amb una articulaci sistemtica i viva. Tindrem, doncs, l'oportunitat de llegir Andrs Estells no solament com cal, sin com ell vol que des d'ara hauria de ser llegit, en una raonable estipulaci. Joan Fuster, Nota -provisional i improvisada- sobre la poesia de Vicent Andrs Estells a) Per quines raons creu Fuster que la trajectria editorial d'Estells al comenament dels anys setanta no s l'adequada? b) Quin sentit t dir, com diu Fuster, que l'aparici del primer volum de les Obres Completes, titulat Recomane tenebres, s una recapitulaci de la trajectria potica d'Estells? c) Quan comencen a publicar-se les Obres Completes de Vicent Andrs Estells? Quants volums van assolir? 2. Com a conseqncia de l'xit obtingut amb la publicaci dels seus poemaris, el 1973, dins dels Premis Octubre, es va crear el Premi de Poesia Vicent Andrs Estells. Per en qu consisteixen els Premis Octubre? Consulteu bibliografia o b feu una cerca a Internet, seleccioneu almenys tres webs que presentin informaci d'aquests premis i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci: a) Quina entitat organitza els Premis Octubre? b) Qui hi ha al capdavant? Feu-ne una ressenya resumida.
[Als Premis Octubre de 1977. Foto: Montserrat Manent Arxiu Serra dOr]

c) Quins premis es concedeixen dins d'una edici dels Premis Octubre?

25

d) Quina relaci va existir entre Vicent Andrs Estells i els organitzadors dels Premis Octubre? 3. Arran del seu xit editorial, la poesia de Vicent Andrs Estells aviat va ser musicada per cantants del moviment de la Nova Can: a) Visiteu la web Msica de poetes (<http://www.musicadepoetes.cat>) i cerqueu les canons que corresponen a poemes musicats de Vicent Andrs Estells i feu-ne una audici. b) Quins poemes d'aquesta web estan inclosos en l'Antologia? c) Quins cantants hi ha en aquesta web que hagin musicat poemes d'Estells? d) Cerqueu, a partir dels enllaos que proporciona la mateixa web, els discs en qu aquests cantants han musicat poemes d'Estells i elaboreu-ne una fitxa bibliogrfica seguint aquest model: Cantant/Grup Ttol del disc Edici Lloc i data d'edici Poemes musicats Observacions

4. La relaci de Vicent Andrs Estells amb la Nova Can queda descrita en primera persona en aquest text: Hi ha dues fotografies meues, totes dues fetes a Pars, que mai no he pogut ni tan sols veure. Una d'elles, la varen fer mentre jo saludava Maria del Mar Bonet, la meua bona amiga, al seu camerino. Fou el mateix dia, un diumenge d'abril, de la seua presentaci i la d'Ovidi Montllor al teatre Olympia de Pars. L'altra, tamb la varen fer el mateix dia, en una espcie de pati per on hi havia la sortida i l'entrada de l'escenari. Recorde que, en un rac, hi havia una font. La fotografia aquesta, possiblement la va fer el meu amic Miquel Veyrat; hi apareixem la seua dona, Clara, jo i no s quina persona ms, asseguts a terra, mentre espervem la sortida d'Ovidi Montllor. Tinc un record bastant minucis i immensament llumins d'aquell dia. Vrem sopar, al Quartier Latin, en un restaurant grec, a la cave. Jo vaig anar a dormir, desprs, a casa de Clara Jans i de Miquel Veyrat. L'endem, dilluns, vaig canviar la poca moneda belga que duia per francs francesos, i vaig anar, perdut, pel Quartier Latin. Em va acompanyar, gratssimament, la meua entranyable amiga Clara Jans. A la tarda vaig tornar, en vol directe, a Valncia. Encara a l'avi, vaig enllestir una espcie de crnica del debut de Maria del Mar i d'Ovidi, els meus admirables amics. Vicent Andrs Estells, Quadern de Bonaire a) Emprant eines de cerca per Internet, esbrineu quan va tenir lloc la presentaci de Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor al teatre Olympia de Pars. A quin perode de la histria d'Espanya correspon aquell moment?

26

b) Expliqueu el significat que aquest teatre parisenc va tenir en el desenvolupament del moviment de la Nova Can. c) Com es pot interpretar que Estells guardi un record immensament llumins d'aquell dia en qu cantants que musicaven els seus poemes es van presentar al teatre Olympia de Pars? d) Ms concretament, quina s la rellevncia d'aquest teatre parisenc en relaci amb la Nova Can? Qu va representar que aquests i altres cantants catalans hi cantessin en aquella poca? 5. Durant la dcada dels anys setanta i primers anys vuitanta van produir-se esdeveniments histrics que van comportar canvis poltics substancials en les societats dels Pasos Catalans. Ordeneu en la taula cronolgica els esdeveniments que apareixen desordenats a continuaci. Per ordenar-los, podeu ajudar-vos, a ms d'altres fonts de recerca, amb aquesta web: <http://www.buxaweb.com/historia/index.htm> Diada nacional de Catalunya: Volem l'Estatut; ETA assassina el president del govern espanyol, almirall Carrero Blanco; Adolfo Surez, cap del govern espanyol; Plenari de Parlamentaris valencians per a l'elaboraci de l'Estatut d'Autonomia; Cop d'estat a la democrcia espanyola; Estatut d'Autonomia de Catalunya; Fundaci de l'Assemblea de Catalunya; Congrs de Cultura Catalana; I Premis Octubre a Valncia; Referndum per a la reforma poltica; Diada nacional del Pas Valenci: Ara, volem l'Estatut; Jornades Catalanes de Berln; Reinstauraci de la Generalitat de Catalunya i retorn de l'exili del president Josep Tarradellas; Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana; Execuci de Salvador Puig Antich i Heinz Chez; Eleccions al Parlament de Catalunya: Jordi Pujol, president de la Generalitat; Eleccions espanyoles a Corts Constituents; Constituci del Consell del Pas Valenci, ens poltic preautonmic. Informaci ampliada en el documental Del roig al blau (reproducci en lnia, en temps real): <mms://147.156.41.66/DO-del_roig_al_blau> Any 1971 1972 1973 1974 1975 1976 Mes novembre octubre desembre mar novembre tot l'any juliol desembre 1977 juny agost setembre Mor el cap de l'Estat, general Francisco Franco. Joan Carles I, rei. Fet

27

Any 1978

Mes octubre abril juny desembre

Fet

Constituci espanyola.

1979 1980 1981 1982

octubre mar-abril febrer juliol octubre El PSOE guanya les eleccions generals espanyoles

6. Vicent Andrs Estells, des de la seva posici de poeta valenci que havia escrit en silenci durant tot la seva vida, va participar d'una manera directa en aquests esdeveniments, ja que la seva poesia, sobretot a partir de la publicaci de Llibre de meravelles, va convertir-se en un exemple de comproms cvic. Llegiu aquest text en qu explica la seva experincia personal i contesteu les qestions que hi ha a continuaci: Tu ets un smbol al Pas Valenci. Ara, per sort, et reconeixen a tots els Pasos Catalans com a poeta cvic que estima molt el propi pas. De quina manera el poeta Vicent Andrs Estells deixa, a la cambra solitria, els records, l'amor a la vida, la idea de la mort, i baixa al carrer i veu els canvis que estem vivint tots? [...] He viscut febrilment a partir del 20 de novembre de 1975. La nit anterior, el 19, vam sopar junts l'Ovidi Montllor, la meua dona i jo. Era el sant de la meua dona, encara eren moments d'inquietuds. Al dia segent, vaig pegar un peu, no el vaig pegar fsicament perqu tinc les cames i aix, per molt content, molt content. I recorde el cam del Perell un dia que en un dipsit d'aigua molt alt hi havia un retrat de Lenin, aquella cosa i aquell nom all dalt eren per a mi tot un smbol, el que em faltava per a continuar endavant. Montserrat Roig, Retrats i personatges a) A quin fet concret fa referncia la data exacta del 20 de novembre de 1975? b) Per qu diu que abans d'aquesta data eren moments d'inquietuds? c) Per qu desprs va experimentar alegria? Qu suposava per a ell com a poeta? d) Estells parla d'un retrat de Lenin. Qu podia simbolitzar aquest retrat per a ell en el moment que el va veure? 7. A finals dels anys setanta, la figura de Vicent Andrs Estells havia esdevingut, tal com afirma Montserrat Roig, un smbol per al Pas Valenci. Aix no obstant, el carcter convuls de la Transici valenciana va afectar directament el nostre poeta. Llegiu els textos que hi ha a continuaci i desprs contesteu: L'any 1975 obtingu la Lletra d'Or de la literatura catalana amb el segon volum de les seues obres completes, Les pedres de l'mfora. I el 1978, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la mxima distinci dins l'mbit de la nostra llengua, en uns

28

moments en qu la fbia antivalencianista eixia als carrers de la ciutat de Valncia amb senyals inequvocs de terrorisme feixista; en uns moments tamb dolorosos per al poeta, desprs de sofrir una segona intervenci quirrgica la primera fou l'any 1977, a causa d'una llarga malaltia. [...] Com a poeta particip a les Jornades Catalanes de Berln, el juny de 1978, i a finals d'octubre del mateix any el Centre Pompidou de la capital francesa acollia per primera vegada una mostra de la poesia en la nostra llengua amb la presncia dels poetes Vicent Andrs Estells i Joan Brossa. El 30 de juny de 1979, patrocinat per l'Associaci de Vens i l'Ajuntament de Burjassot, s'inaugur un monument al poeta en seu mateix poble. [...] Uns quants dies desprs, la barbrie feixista i antivalenciana intent destruir el bust que des d'aquell moment s conservat als locals de l'Ajuntament. Jaume Prez Montaner i Vicent Salvador, Una aproximaci a Vicent Andrs Estells Malalt de les cames i gens d'acord amb la lnia poltica i la manera d'actuar d'algunes persones, fou arraconat i finalment l'any 1978, desprs de trenta anys, el feren fora del seu treball pocs mesos desprs d'haver-li estat concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'nica eixida a una situaci tan difcil fou la jubilaci anticipada amb 54 anys. Foren uns anys dolorosos, el fet d'haver d'assabentar-se a travs de la premsa que havien nomenat un altre redactor en cap en substituci seua i que per tant ell ja no hi treballava, quan encara es trobava en plena convalescncia d'una intervenci quirrgica, el sum en una forta depressi. [...] Durant aqueixa mateixa poca tamb hi hagu amenaces telefniques i a travs del correu. Una matinada son el telfon i en despenjar-lo el meu germ li preguntaren si ja s'havia mort el meu pare. Carmina Andrs Lorente; Introducci a Mort i pam. Antologia potica a) Cerqueu informaci sobre el premi Lletra d'Or i sobre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i redacteu un text en qu n'expliqueu la significaci i les diferncies (cerqueu-ho a: <http://www.uoc.edu/lletra>). b) L'atac a l'esttua del poeta al seu mateix poble respon a l'aparici d'un moviment poltic encaminat a intervenir en la definici de la identitat nacional del Pas Valenci en temps de la Transici espanyola. Redacteu una definici d'aquest moviment anomenat blaverisme (per cercar-ne informaci visiteu: <http://ca.wikipedia.org/>). c) Quina opini us mereix l'actuaci contra l'esttua de Vicent Andrs Estells? Redacteu un text argumentatiu en qu exposeu de manera raonada la vostra opini (podeu treballar el text argumentatiu a partir daquesta aplicaci en lnia: <http://www.xtec.cat/aulanet/quadern/>). d) Torneu a visitar l'entrada blaverisme de la Viquipdia i cerqueu-hi les causes per les quals, segons aquesta font d'informaci, Vicent Andrs Estells va ser acomiadat de Las Provincias. Redacteu un text especificant-les. e) Quins parallelismes poden establir-se entre la sortida de Vicent Andrs Estells i la de Mart Domnguez i Barber del mateix diari Las Provincias?

29

f) De les amenaces telefniques a Vicent Andrs Estells, aix com dels atemptats contra Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, la justcia mai no va acusar ning formalment. Feu una valoraci d'aquests fets i de les possibles causes.

5. EN ARRIBAR AL TERME
Els darrers anys de la vida de Vicent Andrs Estells estan marcats per la vivncia de la malaltia que va motivar la seva jubilaci professional, per tamb per la projecci definitiva de la seva personalitat literria, plasmada en l'edici de la seva obra completa i en la creaci de la seva obra monumental Mural del Pas Valenci. 1. Tot i que l'escriptura del Mural del Pas Valenci es desplega sobretot als anys vuitanta, la idea original s anterior. De fet, la intenci de fer un cant a Valncia ja apareix expressada en alguns dels seus poemes, com ara Cant de Vicent (Llibre de meravelles). Tanmateix, la seva concreci respon a unes circumstncies histriques molt determinades. Llegiu aquest text i doneu resposta a les qestions que hi ha tot seguit: El 20 de novembre de 1975 va ser per a mi, modestament, l'esperana, l'alegria. A partir d'aquell dia vaig observar com arribava a mi l'alegria de fer una cosa viva, alegre, molt ms lluminosa que la resta de la meua obra. s tot el Pas Valenci que canta i que he cantat jo. Desprs es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del Pas Valenci units en l'alegria d'un futur que s'endevinava jois desprs de la mort de Franco. Recorde que el dia 22, dos dies desprs d'haver comenat, fins i tot vaig estripar algunes coses escrites perqu no em semblaven prou alegres. Tamb hi ha fragments trgics, en el Mural; pense en l'afusellament de Peset, per exemple. Per hi domina l'alegria. Vicent Andrs Estells, citat a Una aproximaci a... a) Segons el mateix poeta, quina diferncia hi havia d'haver entre el Mural i la seva poesia anterior? b) Quina evoluci hi ha entre la idea inicial expressada en el poema Cant de Vicent i com es va anar concretant ms tard? A quines raons es poden atribuir aquests canvis? c) Estells inclou en el Mural el passatge trgic de l'afusellament de Joan Baptista Peset i Aleixandre. Cerqueu informaci a Internet sobre aquesta persona i redacteune una ressenya resumida, tot especificant les circumstncies de la seva mort. d) Per quines raons creieu que el poeta es proposa d'infondre al Mural un carcter eminentment alegre? 2. Bona part del Mural del Pas Valenci s escrita al Perell, poble turstic del municipi de Sueca, a l'Horta de Valncia, on Estells i la seua famlia tenien casa. Fixeu-vos com descriu el mateix poeta el procs creatiu d'aquesta obra: Seia a la taula de la casa del Perell, davant del mar, i no sabia per endavant el que anava a sortir. Agafava les quartilles; si sortia el llibre de Morella, doncs escrivia aix. La meua muller, Isabel, hi ha tingut molta participaci. Alguna vegada li havia comentat com recordava la lluminositat dels murals de Siqueiros o de Diego Rivera; els tenia com a font d'imaginaci. I ella es va presentar un dia amb llibres de reproduccions de Siqueiros i de Rivera... Un altre dia em va portar el Guernica de

30

Picasso; el vaig plantar amb xinxetes al menjador i va presidir la redacci del Mural, conjuntament amb un cartell de Joan Mir sobre el Congrs de Cultura Catalana, un retall d'un peridic amb la foto de Baudelaire i un altre amb Pablo Neruda i Matilde Urrutia. Vicent Andrs Estells, citat a Una aproximaci a... a) Quins procediments feia servir Estells per escriure la seva poesia a l'hora de compondre el Mural del Pas Valenci? b) Pot dir-se que treballava a partir d'una planificaci estricta o ms aviat a partir de la inspiraci? Raoneu la vostra resposta. c) La muller d'Estells, Isabel Lorente, t una participaci directa en la creaci del Mural. De quina manera es concreta aquesta participaci? d) Emprant les eines de recerca per Internet, busqueu imatges corresponents a les obres esmentades en el fragment: murals de Diego Alfaro Siqueiros i Diego Rivera; el Gernica de Pablo Picasso; el cartell del Congrs de Cultura Catalana realitzat per Joan Mir, i dels poetes Charles Baudelaire i Pablo Neruda. Imprimiu-ne cpies i exposeu-les a l'aula. Afegiu a cada imatge un peu de foto identificatiu. 3. En el segent text, escrit al comenament de la seva convalescncia, el poeta retrata vivament la situaci vital a qu va sotmetre'l la malaltia: De vegades, aquests dies, pense que jo ja he viscut; que jo ja he viscut massa, vull dir. No exactament; molta gent, en aquest temps, a la meua edat, gaudeix de la consideraci de jove: s jove. Tampoc no s que jo haja viscut molt. He arribat a una edat amb una criminal vaguetat aix que hom en diu, una certa edat o a una situaci laboral anormals, que el meu pare no va conixer, i la veia arribar amb una vaga illusi: la jubilaci. Jo espere, ara, ancorat per la malaltia, que un dia d'aquests m'arribe per correu certificat, amb els segells corresponents, la jubilaci per invalidesa permanent. Vull dir que, si de cas, m'he d'anar avesant a la nova situaci. Em sorprenc a mi mateix, de vegades, enyorant, recordant, inquirint absurdes coses familiars. La meua dona acudeix, sollcita, al meu desfici, i em proposa una partida de cartes o de parxs. O b arriba a casa, com a deshora sempre, algun amic, alguna amiga, i em diuen, em narren coses desagradables i fatals: em troben millor, tinc millor aspecte... La veritat, l'amarga i nefasta veritat, me la calle per a mi sol. Darrere els vidres, mire els llums encesos dels pisos d'enfront. Vicent Andrs Estells, Tractat de les maduixes a) Qu pensa sobre la seva prpia vida? b) Quin paper juga la seva dona Isabel en aquesta nova situaci? c) Quin l'estat anmic del poeta en aquesta situaci? s optimista o pessimista? d) Quin sentiment s el que predomina al llarg del text? 4. Malgrat l'estat de la seva salut, en aquesta poca, Vicent Andrs Estells va participar molt activament en la vida pblica, que al Pas Valenci es trobava en el moment crucial d'accs a l'autonomia estipulada per la Constituci espanyola de 1978, situaci que va durar fins a 1983. La seva activitat va desplegar-se arreu dels Pasos Catalans.

31

Llegiu aquest fragment corresponent a un recital fet a Vallada (la Costera): Ahir vaig haver d'anar a Vallada. Un sector, furibundament esquerr, de la poblaci de la Costera iniciava una setmana cultural d'actes en favor de l'autonomia. No m'hi vaig saber negar, com tantes altres vegades, i a ms a ms tenia un inters extraordinari per conixer Vallada. L'excursi fou magnfica i els companys m'hi varen fer grata, desprs, molt grata, l'estada. Pel cam m'anaren informant d'algunes de les peculiaritats poltiques del sambori de la vida local. El poble s delicis. Vaig conixer la plaa Major, a la qual volen posar, de nom, plaa del Pas Valenci o plaa de Jaume I, en lloc de plaza del Caudillo. [...] Senten autntica devoci, aquestes gents, per Xtiva, la capital de la comarca. En acabar la lectura de versos, una jove i bella senyora em va besar i em va regalar un vaixell de vmet precis. Vicent Andrs Estells, Tractat de les maduixes a) Quina direu que era la tendncia ideolgica d'Estells segons el que es diu en el text? Raoneu la vostra resposta. b) Quina s l'actitud personal del poeta davant les peticions perqu vagi a fer recitals? c) Per quines raons penseu que es volia canviar el nom de la plaa Major de Vallada? d) Redacteu un text argumentatiu en qu exposeu la vostra opini sobre l'arribada de la democrcia a final dels anys setanta i primers vuitanta. Si no coneixeu el tema, abans de fer la redacci, pregunteu als vostres familiars com la van viure i qu en pensen. 5. De 1980 a 1990 es publiquen sis dels deu volums de la seva Obra Completa. Ja de manera pstuma, apareix, el 1996, Mural del Pas Valenci. Torneu a la web de l'AELC sobre Vicent Andrs Estells i cerqueu-hi la resposta a aquestes qestions: a) Escriviu el ttol de cada volum de l'Obra Completa. b) El primer volum de l'Obra Completa va ser publicat inicialment el 1972, a l'editorial Estel. La resta de volums, aix com Mural del Pas Valenci, van ser editats tots pel mateix editor. Especifiqueu-ne el nom. Amb quin esdeveniment literari cal relacionar aquesta persona? 6. Heu pogut comprovar que Vicent Andrs Estells va relacionar-se molt activament amb la societat que li va tocar viure. Ara us proposem de fer aquesta activitat de sntesi, consistent a completar aquesta taula. Hi teniu la imatge de persones que van relacionarse significativament amb el poeta. A continuaci hi ha els seus noms desordenats i, finalment, una informaci relacionada amb cada persona. Cal que associeu cada foto amb el nom i que completeu la tercera columna amb la informaci corresponent:

32

Personatge

Nom

Informaci relacionada

33

Personatge

Nom

Informaci relacionada

34

Noms:

Josep Maria Llompart Manuel Sanchis Guarner Eliseu Climent Xavier Casp Maria del Mar Bonet Joan Fuster Vicent Ventura Isabel Lorente Ovidi Montllor Mart Domnguez i Barber

Informaci relacionada:

Cantant. Ha musicat poemes d'Estells. Periodista i escriptor. Va dirigir el diari Las Provincias en la primera etapa d'Estells al diari. Escriptor. Amic personal d'Estells, va animar-lo a final dels anys seixanta a publicar la seva obra. Cantant. Va musicar i recitar diversos poemes d'Estells, entre els quals Coral romput. Era amic personal del poeta. Periodista i poltic, dirigent als anys setanta del Partit Socialista del Pas Valenci. Va ser amic personal d'Estells. Filleg, historiador i folklorista. Va mantenir correspondncia amb Estells i va aconsellar-lo sobre la seva poesia. Muller del poeta. Editor i activista cultural. Ha editat Llibre de meravelles, l'Obra Completa i Mural del Pas Valenci, el gruix ms important de la poesia estellesiana. Escriptor i fundador de l'editorial Torre de Valncia, que va editar els primers llibres d'Estells. A partir dels anys seixanta va esdevenir el postulador del secessionisme lingstic. Escriptor, autor de Nosaltres, els valencians i formulador del valencianisme modern. Va ser amic personal d'Estells.

35

[Imatge tradicional dAusis March]

II. A MI ACORDA UN DICTAT. FONTS, REFERENTS I COETANIS

Les fonts i referents literaris de la poesia de Vicent Andrs Estells configuren un aspecte rellevant de la seva creativitat potica. Per l'obra que va escriure i per la significaci que t dins el panorama potic de la literatura catalana del segle XX, aquesta veu potica presenta una complexitat caracteritzada per una extraordinria riquesa. Un aspecte d'aquesta complexitat creativa queda conformat per influncies, referents, coincidncies i recreacions que s'entrecreuen de manera indestriable. 1. Un aspecte bsic per entendre el mn potic d'Estells s el coneixement de la seva formaci com a poeta, l'accs i la recepci que fa de la poesia que coneix. Llegiu aquests textos i contesteu les qestions que hi ha desprs: Davant la seua casa vivia un home d'una gran cultura, al qual ell li estaria agrat tota la vida, l'introdu en la cermica i li mostr els clssics, a la lectura dels quals l'afeccion. Passava hores i hores amb ell. Quan esclat la guerra, Juli Llopis fou empresonat a Barcelona i desaparegu igual que altres coses. Carmina Andrs Lorente; Introducci a Mort i pam. Antologia potica [...] les meues primeres lectures foren a casa d'un ve que vivia a Burjassot, catalanista a ms no poder i que no s si era comunista o no ho era, per, en tot cas, era una persona que veia que a mi m'agradava molt llegir i escriure i em va facilitar tota mena de llibres. Concretament, recorde que em facilitava textos de Rusiol, de Sagarra, de Carles Riba, coses que ell tenia i jo em vaig alimentar primerament en lectures catalanes. Desprs, per curiositat ms intensa, les meues lectures ja eren castellanes. Recorde Aleixandre, l'Alberti que es podia llegir aleshores. Montserrat Roig, Retrats i personatges No tindria cap sentit dir que ell s un poeta autodidacte. Poetes o no, tots els d'aquella poca hem hagut de ser-ho, fins i tot els qui entrrem a la Universitat. s clar que hi ha maneres i maneres de ser autodidacte, i a nosaltres ens tocava la pitjor, per raons geogrfiques i de famlia: no sabem quins llibres calia llegir ni tenem diners per comprar-ne. Desprs, la nostra voracitat de lectors hagu de ser despistada, incoherent, epilptica, i, amb el temps, sense que haja cedit, ens ha dut a un cert escepticisme davant les sacrosantes supersticions de la Literatura, amb majscula. Si en la poesia de Vicent Andrs Estells discernim o ens sembla discernir el rastre de tal o de tal altra influncia, sovint noms hi ha un tic de superxeria dcil, que fa l'ullet i demana complicitat. Sota aquests versos s'amaga i es delata una quantitat considerable i dispersa de seduccions i d'estudi. El poeta t un metabolisme propi, i s'apanya. Joan Fuster, Nota provisional i improvisada sobre la poesia de Vicent Andrs Estells a) Com va comenar a interessar-se per la literatura? Quines van ser les seves primeres lectures? b) Com s'explica, tal com diu Joan Fuster, que fins i tot els escriptors que eren universitaris a l'poca de la postguerra poden considerar-se escriptors autodidactes? c) Es pot dir que la formaci d'Estells com a lector i escriptor fos sistemtica? Per qu? d) Quin efecte va tenir aquesta fase inicial d'accs a la lectura i la poesia en la creativitat del poeta, segons el text de Joan Fuster?

39

e) Quan Estells reprodueix motius literaris d'altres autors o literatures, pot parlar-se d'influncies en un sentit estricte, segons Joan Fuster? Per qu? f) Expliqueu el sentit de la darrera frase del text de Joan Fuster que relaciona la creativitat d'Estelles amb les possibles influncies. 2. En la seva etapa d'estudiant de periodisme a Madrid, Vicent Andrs entra en contacte amb l'anomenat garcilasisme, tal com explica Joan Fuster a l'activitat 3 de l'apartat Trajectria vital: a) En qu consistia el model literari de l'anomenat garcilasisme, segons apunta el mateix text? b) Feu una mica ms de recerca i busqueu a la Wikipedia en castell una definici enciclopdica del terme garcilasismo. Traduu-la al catal.
[Portada del nmero 1 de la revista Garcilaso]

c) Comparant la definici de Joan Fuster amb la definici enciclopdica, digueu si sn contradients o no entre si i per qu.

3. Ara llegiu la primera estrofa de l'gloga I de Vicent Andrs Estells inclosa en l'antologia de lectura obligatria (poema 2), compareu-la amb aquest fragment inicial de lgloga I de Garcilaso de la Vega i, desprs, contesteu les qestions que hi ha a continuaci: gloga I El dulce lamentar de dos pastores, Salicio juntamente y Nemoroso, he de cantar, sus quejas imitando; cuyas ovejas al cantar sabroso estaban muy atentas, los amores, de pacer olvidadas, escuchando. T, que ganaste obrando un nombre en todo el mundo y un grado sin segundo, agora ests atento slo y dado al nclito gobierno del estado albano, agora vuelto a la otra parte, resplandeciente, armado, representando en tierra el fiero Marte; a) Tenint en compte les diferncies existents entre la mtrica catalana i la castellana, especifiqueu les semblances formals entre ambds fragments pel que fa a: nombre de versos, nombre de sllabes per vers i rima. b) Quines semblances hi ha quant al contingut: personatges, situaci...? c) Quines sn les diferncies ms significatives entre un i altre fragments? 4. Un aspecte de Vicent Andrs que s'ha destacat molt s que es tracta del millor poeta valenci des dels clssics del segle XV, significadament, des d'Ausis March. De fet, la

40

poesia d'Ausis March suposa una referncia ineludible de la creativitat d'Estells. Fixeuvos com en parla en aquesta entrevista: De tota manera, el teu gran mestre ha estat l'Ausis March. Un mestre molt fotut, molt incmode, a vegades t molta mala llet i em fot moltssim. Hi ha una ancdota curiosa: la meua devoci per Ausis March arribava a tal extrem que jo en parlava a casa, a taula, amb la meua dona, d'Ausis March. La meua nena, la tercera, Carmina, que era molt petita, a vegades escoltava. Un dia havia de fer un exercici escolar sobre el gtic al Pas Valenci i la vaig dur a la Seu. rem al costat de la tomba d'Ausis March, que duu aquella inscripci que diu Jo sc aquest que es diu Ausis March i li vaig dir: Mira, nena, en aquest lloc est enterrat Ausis March. I la meua nena comen a plorar i li vaig dir: Escolta, per qu plores?. Diu: s que era molt amic teu, no?. Montserrat Roig, Retrats i personatges a) Quina actitud personal diu que t el poeta davant el mestratge que li suposa la poesia d'Ausis March? Per qu? b) Sabeu on es troba la tomba d'Ausis March? Estells diu que a la Seu de Valncia. Per, qu s exactament la Seu de Valncia? Feu una cerca a la Viquipdia per esbrinar-ho (<http://ca.wikipedia.org>). c) Realment a la tomba d'Ausis March hi ha la inscripci que diu Estells? Comproveu-ho de primera m. Accediu a la pgina que Ausis March t dedicada a la web Lletra (<http://www.uoc.edu/lletra>). A l'esquerra hi ha la imatge de la lpida d'aquesta tomba. Descarregueu-la i amplieu-la amb un editor d'imatges. Es tracta de transcriure la inscripci que hi ha. 5. A l'activitat anterior, es pot comprovar com tracta Vicent Andrs Estells les fonts de la seva poesia. De fet, la citaci Jo sc aquest que es diu Ausis March pertany al vers 88 del seu poema CXIV. Es tracta del darrer vers de la darrera estrofa del poema abans de la tornada. Llegiu aquesta darrera estrofa i la tornada i, desprs, contesteu: Puix que lo mn ne Du a mi no val a rellevar la causa d'on s trist, a mi plau b la tristor que jo vist: delit hi sent mentre jo em trobe tal. Aix dispost, dol me sembla l'amarg, tant s en mi enfeccionat lo gust. A temps he cor d'acer, de carn e fust. Jo s aquest, que em dic Ausis March. A Du suplic que el viure no m'allarg o meta en mi aquest propsit ferm que, mon voler, envers Ell lo referm perqu anant a Ell no trobe embarg. a) Com es podria definir el to del fragment, especialment del vers en qesti: lleuger o greu, festiu o solemne? Raoneu la vostra resposta. b) A banda del vers 88, el fragment presenta la clau de volta per entendre l'nim que Estells expressa en molts dels seus poemes, sobretot els que parlen de la

88

41

postguerra. Analitzeu-ne la primera estrofa i feu una descripci de l'estat d'nim que hi expressa Ausis March. 6. Vicent Andrs Estells t poemes que sn autntics tributs a Ausis March, que contribueixen especialment a recrear el mn potic del poeta de Burjassot i el mestratge que hi exerceix el cavaller de Gandia. Llegiu el poema Ac (Llibre de meravelles, 11 de l'antologia), i feu les activitats segents: a) Localitzeu els versos en qu es repeteix parcialment el vers 88 del poema CIXV d'Ausis March. Quin efecte genera aquesta repetici anafrica en el conjunt del poema? b) Quin carcter podria atribuir-se a Ausis March, en atenci a com el presenta Estells? c) Quins elements potics compartits hi ha entre aquest poema i el poema Cos mortal, treballat a l'apartat Trajectria vital? d) Quins temes apareixen en el poema Ac, ms enll del tribut a Ausis March? Quin tractament en fa, Estells, d'aquests temes? 7. En altres ocasions, la figura d'Ausis March apareix prenent un caire diferent, que crea el mateix Estells a partir d'una determinada tcnica literria. Llegiu aquest poema que obre el llibre L'engan conech (Les pedres de l'mfora, OC 2):
Toni amic vostra carn s ja fem AUSIS MARCH

Fa cinc-cents anys et dugueren al clot, pobre Ausis, qui ho havia de dir. Ara evoquem el gran dol d'aquell jorn. De cap a peus et vestiren de fusta, trist Ausis, i et colgaren i en pau. No som ning. Quina gran veritat! Evoque un fons de palau i domassos. Sorgeixes lent, problemtic i adust, i pels racons veig xicones que fugen (oh com els cou l'adorable entrecuix!) a) Descriviu les diferncies que, pel que fa al tractament de la mort, hi ha entre aquest poema i el poema Ac (11 de l'antologia). b) En aquest poema, es reprodueix el mateix efecte irnic que en el poema Cos mortal del Llibre de meravelles. Expliqueu-lo. c) Quin carcter s'atorga, en aquest poema, a Ausis March? 8. A ms del valor d'icona que Ausis March t en la poesia d'Estells, el poeta de Burjassot reprodueix procediments retrics propis de March. Un exemple emblemtic d'aix s al poema Se't riu l'infant que t'ha vist cridar, ebri, del llibre Hamburg (20 de l'antologia). Llegiu-lo i contesteu: a) Quin vers reprodueix un altre vers d'Ausis March? b) Quin efecte potic es vol crear amb la reproducci d'aquest vers?

42

c) Expliqueu com s'aconsegueix en aquest poema l'efecte irnic ja vist en poemes treballats abans. 9. Vicent Andrs Estells encapala molts dels seus poemes amb citacions, preferentment d'autors medievals, entre els quals hi ha tamb Ausis March: a) Destrieu les citacions d'autors medievals en els poemes de l'antologia i copieu-les juntament amb el ttol dels poemes on apareixen. b) A quin llibre pertanyen els poemes que presenten aquest tipus de citaci? c) Proposeu una versi moderna del text de les citacions i expliqueu el sentit de cadascuna. 10. El recurs a la tradici dels poetes clssics medievals queda perfectament explicat en aquest text: [...] no parlem d'un poeta del Principat, sin d'un poeta de l'Horta de Valncia, i per aix les coses es compliquen ms. Quina tradici potica valenciana tenia al darrere Vicent Andrs Estells quan va decidir d'escriure poesia? Si hem de ser exactes, hem de dir que, a la llarga, Vicent Andrs ha hagut de recular tant com nosaltres a l'hora de trobar un lligam amb la tradici literria valenciana, i aix els seus poemes molt sovint tenen un lema que s el ttol o un vers concret dels poemes de Joan Ros de Corella o d'Ausis Marc. Per fixem-nos que tant l'un com l'altre sn dos grans poetes del segle XV valenci, justament quan Valncia gaudia d'una poca privilegiada econmicament parlant. Per... i desprs? La Renaixena al Pas Valenci va tenir molt poca fora, sobretot perqu, si a Catalunya la burgesia es va catalanitzar, a Valncia va continuar castellanitzada, i els pocs intents de redreament de la cultura d'expressi catalana van fracassar. Un d'aquests intents el va dur a terme Teodor Llorente (1836-1911), mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i de Valncia, que va escriure poesia segons els tpics jocfloralescos, excepte en alguns poemes de to ms popular [...]. I, s clar, sense una veritable Renaixena no hi podia haver mai un moviment modernista ni un Noucentisme com al Pricipat, o sigui que, en aquell moment, Vicent Andrs Estells havia de recrrer als clssics del segle XV com a tradici valenciana, perqu de ms recent no hi havia prcticament res. Eva Calaf, Introducci a Poesies a) Quines van ser, segons el text, les causes del fracs de la Renaixena al Pas Valenci? b) Quin paper va tenir Teodor Llorente en la Renaixena del Pas Valenci, ms enll del que es diu en el text? c) Ms en concret, quina relaci hi ha entre Teodor Llorente i el diari Las Provincias? d) I entre Teodor Llorente i la instituci Lo Rat Penat? e) Segons Eva Calaf, el model de poesia jocfloralesca de Teodor Llorente resultava vlid per a la potica d'Estells? Per quins motius?

43

11. Com en el cas d'Ausis March, Estells pren versos emblemtics de Llorente i els posa en joc en els seus poemes. Llegiu a continuaci un dels poemes ms emblemtics de Teodor Llorente, en el qual es presenten bona part dels tpics jocfloralescos traslladats a l'imaginari ratpenatista valenci: Vora el barranc dels Algadins Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dol flaire, que per a omplir d'aroma l'aire no t lo mn millors jardins. All hi ha un mas, i el mas t dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l'nima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor encisa. Qui oir pogus sa xiscladissa vora el barranc dels Algadins! Vora el barranc dels Algadins, l'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega, i trau l'arrs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; i al caure el sol, caadors destres, a joca van d'necs silvestres, vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, mour dem les palmes l'aire, li donaran los horts son flaire, i sa cantria els teuladins. Lo mas dem guardar dins dolos records i imatges belles; jo no podr gojar ja d'elles vora el barranc dels Algadins! Tamb podeu escoltar la versi que el cantant Paco Muoz ha fet d'aquest poema, inclosa al web Msica de Poetes: <http://www.musicadepoetes.cat> a) Enumereu almenys quatre elements del poema propis de la imatge tpica del que es considera valenci. b) Quins direu que sn els temes que apareixen en el poema? Assenyaleu els versos que els expressen. c) En conjunt, quin s el to que predomina en el poema i que transmet la can de Paco Muoz? Justifiqueu la vostra resposta.

44

12. Un cop llegit el poema de Teodor Llorente, fixeu-vos com Vicent Andrs l'estraf en aquests fragments del Gran oratori pels morts valencians de la postguerra: I Vora el barranc del Carraixet hi ha un taronger d'amargues branques: penja una collita de mrtirs d'una mort amarada i pobra. Vora el barranc del Carraixet enterraments de caritat, la funesta llum foradada i les rebentades pupilles. [...] XIV Vora el barranc del Carraixet. els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra. La llum puja com la bandera, puja la bandera del sol, puja com un puny, com una sang, vora el barranc del Carraixet. a) Quins elements t en com aquesta mostra del Gran oratori pels morts valencians de la postguerra amb el poema de Teodor Llorente? Assenyaleu-los. b) Quan el poeta parla dels morts valencians de la postguerra de qui est parlant exactament? Si no ho teniu clar, feu una cerca amb el Google de les paraules repressi franquista Valncia (<http://www.google.com/intl/ca/>). c) Quin s el to que predomina en aquestes estrofes del Gran oratori? d) Comenteu el contrast fontic existent entre els topnims Algadins i Carraixet. e) Expliqueu per qu aquests versos d'Estells poden considerar-se una pardia del poema de Teodor Llorente. 13. Els versos del Gran oratori pels morts valencians de la postguerra sn expressi del que la crtica ha qualificat de comproms cvic o poesia civil de Vicent Andrs Estells. Aquest vessant civil del poeta s deutor del Carles Riba de les Elegies de Bierville, escrites a l'exili desprs de la Guerra Civil. Llegiu aquests fragments de les Elegies i contesteu: IX Per a Pompeu Fabra [...] Homes que vau mesurar i acomplir accions ms que humanes per merixer l'orgull d'sse' i de dir-vos humans, jo em reconec entre els fills de les vostres sembres illustres: s que no frem fets per a un dest bestial. La llibertat conquerida en l'apassionada recerca

45

del que s ver i el que s just, i amb sobrepreu de dolor, ens ensenyreu que on sigui del mn que s salvada, se salva per al llinatge tot dels qui la volen guanyar; i que si enlloc s venuda i la seva llum s coberta per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix. S, per l'esperana meravellosa traspassa, crida, ms real que la tenebra o l'estel ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre desesperat per a molts sembla d'antuvi una fe; sols que t menys espera i arrenca de tots els exilis cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats. a) Entre les paraules del poema subratllades, destrieu aquelles que corresponen al concepte de comproms civil d'aquelles que es vinculen a l'opressi poltica, en el context del poema. b) Rellegint el fragment, direu que el comproms cvic s una actitud desesperada o b esperanada? Justifiqueu la vostra resposta fent referncia a versos concrets del fragment. c) Redacteu un text argumentatiu d'unes 150 paraules, on exposeu en qu consisteix, a parer vostre, el comproms cvic. 14. Vicent Andrs Estells recorre sovint a referents literaris llatins. El poemari Horacianes, i ms concretament el poema pare (17 de l'antologia), en sn un bon exemple. Fixeu-vos com n'explica l'autor mateix les raons: Com expliques la teva devoci per les lletres llatines? Aix, en certa manera, s una mesura cauta. Hi havia el risc a l'hora de dir certes coses. Hi havia enfront una senyora, molt puta, que es deia la censura, i, ja advertit, havent ratllat molts dels meus versos, hi havia l'autocensura, que actuava ms rigorosament encara que la censura desprs. Vaig pensar un dia d'emprar els noms de figures literries excelses, com els d'Horaci, Virgili, Rufus Fest Avi, Ovidi. Aix em permetia parlar de moltes coses que desagradablement ocorrien a la ciutat de Valncia i guardar desprs amb un mnim de seguretat els papers que anava escrivint. Hi ha un fet determinant: el dia que posen Joan Fuster en una falla i el cremen. Aquest acte va determinar l'escriptura de les Horacianes. Com abans el fet de la postguerra, molt amarg tamb, havia determinat les glogues. Perqu jo no em plantejava cap problema literari, de fer-les aix o fer-les aix, sin simplement de contar, de narrar certes coses. Enric Bou, Vicent Andrs Estells, una inconformitat a) En qu consisteix, l'autocensura, segons el text? b) Quina finalitat tenia el fet d'emprar els noms de figures literries llatines? c) Determineu quina mena d'escriptors van ser els que apareixen en el text i quins gneres van conrear. Podeu emprar eines de cerca per Internet com ara la Hiperenciclopdia o b la Viquipdia (<http://ca.wikipedia.org/>). 15. Ms enll de justificacions prctiques, la influncia dels escriptors clssics llatins batega en bona part de la poesia estellesiana. Fixeu-vos com ho explica Gerard Vergs:

46

[...] l'Estells prov de la gran matriu llatina. Perqu som al Mediterrani. I aix dels llatins no s en ell una cosa simplement llibresca (encara que els ha llegit tots i b), sin que al seu vers, tot sovint, hi ha una llum daurada de Roma que banya els cossos i els fruits i la terra i les cases [...]. I els llatins, que no tenen aquell ofensiu sentit de l'harmonia dels grecs, en canvi sn senyors del goig de viure. Del goig i de la pena. L'art d'amar i les Pntiques, tot en una pea, venerat Ovidi. Per aix quan l'Estells s ms enlairat i lric, s Virgili i Catul. Per aix quan s ms banal i ordinari, s tamb Virgili i Catul. Gerard Vergs, Immens Estells a) Com es podria definir el carcter prpiament llat, com als romans i als seus descendents romnics, com ara els catalans, segons el text? b) Quina dualitat prpia dels autors clssics s'apunta en relaci amb la poesia d'Estells? c) Quin s el coneixement que, segons el text, t el poeta dels autors clssics llatins? d) Desprs de la recerca adient, feu una breu ressenya de l'obra Pntiques, d'Ovidi. 16. Ara fixeu-vos en aquest poema de Vicent Andrs Estells pertanyent al Llibre set: pntiques d'Exili d'Ovidi (Versos per a Jackeley, OC 7) i desprs contesteu les qestions que hi ha a continuaci: iii destruu els meus llibres, els meus papers. que no reste cap senyal del meu pas per la terra. cremeu-ho tot! cremeu-ho tot... aquestes sn les meues darreres paraules, la meua darrera voluntat, muller, fills, amics remots que m'agrada pensar que encara tinc. mai no he pensat que amb els meus textos contribua a l'escndol, la corrupci, la perdici del jovent. no accepte cap dels crrecs que en aquest sentit m'han estat fets! no accepte la meua condemna, que s excessiva i injusta. per cremeu, us pregue, els meus papers, els meus llibres. esborreu els meus versos, esborreu el meu nom. esborreu-me tamb de la vostra existncia, dels vostres cors, dels vostres ull: que tot siga com si jo no hagus existit. hi hagu un moment lluny que vaig pensar en la possibilitat d'sser all, ingenu, impdic, que hom deia immortal. la meua vanitat o la meua illusi eren aleshores molt grans. condemnat a un exili que s que no meresc, i contra el qual no puc fer res, vull que s'entenga que aix que us demane no s ms que un acte de protesta, l'nic que potser m'est perms encara: enceneu una gran foguera a roma, al centre de la nit, i quan el csar pregunte qu s aix, a quin sant aqueix foc, calleu, guardeu un silenci molt digne, no digueu el meu nom, el nom de les meues obres. que el diga ell, en tot cas. a) Determineu la relaci existent entre el denominat exili interior i el fet que Estells adopti el paper d'Ovidi com a jo potic.

47

b) Especifiqueu dues semblances i dues diferncies entre les Pntiques d'Ovidi i aquest poema. c) En la transposici de la projecci lrica a la realitat, a quina ciutat pot correspondre roma? Per qu? d) Descriviu l'actitud d'Estells envers el poder poltic del seu temps a partir del contingut del poema. 17. Entre els poetes d'expressi castellana, l'obra del xil Pablo Neruda deu ser una de les que ms influx van exercir sobre la d'Estells. Tal com hem vist al final de l'apartat dedicat a la trajectria vital del poeta, la imatge de Neruda amb la seva dona Matilde Urrutia s una de les que presideix l'escriptura del Mural del Pas Valenci. Llegiu a Internet el poema La gran alegria del cicle Yo soy, incls en el Canto general de Pablo Neruda (el trobareu en aquesta adrea: <http://www.neruda.uchile.cl/>). Desprs, llegiu el poema Explicaci, del Llibre de les pedres (Mural del Pas Valenci, Llibre III) i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:
[Portada del llibre Mi vida junto a Pablo Neruda de Matilde Urrutia. 1986]

EXPLICACI All on he anat ha estat per recollir pedres noms, i sc un sac de pedres. Puc dir els llocs i puc dir els moments en qu, inclinat a la materna terra, he recollit tantes formes de pedres, he vigilat tantes formes de vida. M'han foradat a voltes la butxaca i jo he sentit a la meua epidermis el seu arrap com un dol regalim, com el senyal de callada existncia. De vora el mar, del sec insolidari, i del cam de l'horta polsegosa, he anat fent el meu nocturn catleg amb voluntat evidentment dirna. Diran de mi: s l'home de les pedres. Pedres humils i rebotades, pedres, pedres que no constaran a les crniques, i jo ara escric la pllida memria, la voluntat decidida de cntic, el fet solar, el venjatiu projecte d'un poble antic com les pedres tamb. Pedres, fragments de tota una existncia, arrodonida d'activitats martimes o cantelluts de soledat superba. Pedres, noms: un manament de pedres

48

que aquest Pas em deixava a les mans. Pedres de riu i pedretes de via, ferrugins i metllic dest! No sn lunars: sn humanes, noms, amb el perfil humanament cansat com d'esperar anys i anys l'arribada d'algun moment que elles saben noms, com esperant la meua m sollcita. a) Les pedres del poema d'Estells apareixen adesiara al llarg de la seva producci potica. Es tracta d'un smbol mltiple. Deduu, a partir de la lectura del poema, qu simbolitzen. b) Tots dos poemes parlen del contingut de la poesia de cadascun dels autors. Assenyaleu els versos en qu parlen d'aquests continguts. c) En tots dos poemes hi ha una consideraci personal amb referncia al que no pretn ser la prpia poesia. Assenyaleu-ne els versos en qu apareix. d) Igualment, hi ha una referncia en tots dos poemes al que els poetes creuen que diran d'ells. Assenyaleu aquesta referncia en el poema i expliqueu-ne el sentit en relaci amb el conjunt de cada un dels poemes. e) Per a qui escriuen els poetes? Amb quina finalitat? 18. En altres ocasions, l'obra d'Estells ve a ser una invocaci del record del Pablo Neruda de les Odas elementales. Llegiu a Internet l'Oda al caldillo de congrio, pertanyent a aquest poemari (el trobareu a la mateixa adrea de l'activitat anterior: <http://www.neruda.uchile.cl/>). Desprs, llegiu el poema res no m'agrada tant, del llibre Horacianes (Les pedres de l'mfora, OC 2; 16 de l'antologia), i contesteu: a) Tots dos poemes tenen una estructura discursiva molt semblant. En qu consisteix aquesta estructura? Qu exposen, tots dos poemes? b) En tots dos poemes hi ha un cant a l'autenticitat. Transcriviu els versos de tots dos poemes en qu s'expressa ms obertament aquesta autenticitat. c) Cap al final de tots dos poemes hi ha una semblana molt significativa relacionada amb els menjars que tracta cadascun. Comenteu aquesta semblana explicant en qu consisteix.

49

[Arxiu Serra dOr]

III. EL GRAN FOC DELS GARBONS. TEMTICA

La gran diversitat que presenta la poesia de Vicent Andrs Estells tamb afecta lgicament els continguts temtics que tracta. Tanmateix, l'aprofundiment en aquesta frondosa diversitat selvtica del corpus potic estellesi permet resseguir una srie de temes que es van repetint i que configuren unes lnies generals sobre les quals se sustenta la visi del mn que el poeta vol transmetre tot al llarg de la seva carrera literria.

1. ANIMAL DE RECORDS. VIDA QUOTIDIANA I RECORD

1. La lectura de bona part dels poemes de Vicent Andrs Estells ens presenta un mn potic constitut per la realitat immediata que vivia el poeta. Llegiu el poema m'he estimat molt la vida, del llibre Horacianes (Les pedres de l'mfora, OC 2; 18 de l'antologia), i contesteu aquestes qestions: a) Feu la llista de tots els elements textuals amb qu Vicent Andrs Estells exemplifica la seva concepci de la vida. Per exemple: un pessic d'aquesta salsa. b) Tenint en compte els exemples que posa el poeta, quins serien els elements bsics en qu consisteix la vida? c) Entre els atributs que hi ha a continuaci, seleccioneu aquells que corresponen a la concepci de la vida tal com la concep Estells en aquest poema. Justifiqueu la vostra tria: tragdia, plaer, por, tendresa, complexitat, amor, tristesa, senzillesa, dolor, rudesa, odi, vitalitat, castedat, erotisme, felicitat d) Fixeu-vos en la contraposici existent entre els versos 2 i 15, relacionada amb concepcions de la vida divergents. Expliqueu amb les vostres paraules el significat d'aquests dos versos. e) m'he estimat molt la vida pertany al poemari Horacianes, en qu l'autor adopta el jo potic de l'autor llat Horaci. Mireu d'esbrinar en qu coincideix la concepci de la vida que tenia Horaci amb la que s'exposa en el poema. f) Redacteu un text d'opini d'unes 100 paraules en qu exposeu la vostra opini, a favor o en contra, al voltant d'aquest enunciat: La vida quotidiana s l'essncia de l'existncia. 2. Ja hem vist que al poema res no m'agrada tant, del llibre Horacianes (Les pedres de l'mfora, OC 2; 16 de l'antologia), s'hi exposa com s'elabora i es menja una determinada recepta. Rellegiu el poema i contesteu aquestes qestions: a) Enumereu els ingredients del plat. Es tracta d'ingredients elaborats o ms aviat naturals? Com els anomena el mateix poeta, en el poema? b) Es tracta d'un menjar extraordinari o b s corrent? A qu es deu la consideraci que hi t el poeta? c) L'acte de menjar s descrit amb unes caracterstiques especials per part del poeta. Expliqueu per qu es relaciona amb la religi.

53

d) Lacte de menjar no tan sols t un component religis, sin tamb sexual. Expliqueu com pot entendre's que Estells hi atribueixi aquest component, tot relacionant-lo amb la concepci de la vida que ja coneixeu. e) Indiqueu algun tipus de menjar que us agradi molt i que sapigueu elaborar. Expliqueu-ne la recepta en un mxim de 100 paraules. 3. A gloga I (Recomane tenebres, OC 1; 2 de l'antologia), Vicent Andrs incorpora elements de la vida quotidiana a una narraci de carcter amors que juga amb els tpics de la literatura bucolicopastoril. Feu una lectura detinguda d'aquest poema i fixeu-vos en aquests elements, assenyaleu-los i classifiqueu-los en els grups que hi ha a continuaci: Material d'oficina: Elements de la llar: Elements de la ciutat: Persones: Peces de vestir: 4. Alguns poemes prenen el marc de la vida quotidiana de la ciutat com a centre d'inters inherent a l'emoci potica que l'autor vol expressar. s el cas dels poemes pertanyents a Llibre de meravelles. Al poema No escric glogues (Llibre de meravelles; 7 de l'antologia), hi ha versos dedicats a la descripci de la ciutat de Valncia. Assenyaleu-los i contesteu aquestes preguntes: a) Quins llocs concrets apareixen en el poema? b) Quines activitats hi ha? c) Quines persones s'hi esmenten? d) Quina s l'olor que predomina en aquest ambient? e) En quina poca concreta pot situar-se la descripci que fa Estells en el poema? Com ho podem saber? f) En relaci amb aix darrer, quin sentit t el vers 24: l'home recomponia lentament un rellotge? Qu pot simbolitzar? 5. En aquest mateix poema, No escric glogues, s'hi expressa el mecanisme lric que permet al poeta bastir poesia a partir de l'experincia, i no pas de la inventiva com en altres ocasions, per exemple en els poemes de Primer llibre d'gloges, entre els quals hi ha gloga I. Aqu el record permet que l'experincia, el temps passat, esdevingui poesia. Contesteu aquestes qestions: a) Qu s'evoca en el poema? b) Com s el record que en t el poeta? Atribuu-hi dues caracterstiques a partir dels versos 2 i 3.

54

c) Un tpic propi de la tradici literria occidental que apareix en aquest poema s el de l'Ubi sunt. Assenyaleu el vers en qu es formula aquest tpic. d) Rellegint tot el poema fins al final, a qu es deu que el poeta expressi aquest tpic literari? 6. En el poema Dem ser una can, (Llibre de meravelles; 8 de l'antologia), Estells dna ms pistes sobre aquest mecanisme que li permet escriure poesia a partir del record. Llegiu aquest poema i contesteu: a) Qu s el que recorda el poeta en aquest poema? Formuleu la vostra resposta en un sol sintagma nominal. b) Ms concretament, assenyaleu aquells elements de la vida quotidiana que apareixen enumerats en el poema. c) Qu pensa sobre si mateix i sobre els records que t? d) Al vostre entendre, quin sentit podria donar-se al ttol del poema, tenint en compte de qu parla? Raoneu la vostra resposta. e) Els records constitueixen elements ben ntims de la vida de les persones. Redacteu un text en qu evoqueu un record de la vostra vida que sabeu del cert que ja no tornar. 7. Al poema em permetreu, encara, un orgull personal (Declaraci de principis, Mural del Pas Valenci I; 25 de l'antologia), Estells parla, entre altres coses, de la vida quotidiana de la seva joventut des de la distncia que proporciona el pas del temps. Llegiu-lo, assenyaleu tots aquells versos que parlen explcitament de la vida quotidiana i contesteu: a) Qu evoca Estells en aquest poema? Ho explicita clarament en alguns dels versos. b) Enumereu els llocs concrets que apareixen en l'evocaci. Per exemple: els camps de patraix1. c) Enumereu ara elements concrets que facin referncia a les condicions de vida de l'poca. Per exemple: condons. d) A partir d'aquests elements, feu una descripci de les condicions de vida a qu es refereix el poeta. e) Quines distraccions tenien el poeta i la seva dona quan eren joves? Feu-ne una valoraci personal. f) Com va canviar-los la vida quan esperaven el seu primer fill? g) Com s el record que el poeta evoca de la seva vida passada: s un mal record, un record melangis, un record amarg, trgic? Argumenteu el vostre punt de vista fent servir citacions del poema. 8. Amb la dignitat amarga dels pobre (poema 22 de l'antologia) constitueix la tercera part del llibre Antibes (La lluna de colors, OC 9) i pot llegir-se com un poema compost per
1 Patraix: barri del sud de la ciutat de Valncia; municipi annexat a la ciutat el 1870.

55

tercets de versos anisosllabs. Cada tercet s l'expressi d'un record o pensament independent. Llegiu-los i fixeu-vos en els sis tercets que parlen d'aspectes de la vida quotidiana: a) En els versos 22-24, Estells parla de casa seva. Expliqueu quina consideraci t el poeta de la seva prpia casa. b) Pel que fa als versos 31-33, a quina etapa de la vida del poeta penseu que deuen fer referncia? En qu us baseu per afirmar-ho? c) En relaci amb els versos 34-36, sabreu explicar a qu fa referncia exactament, quan parla dels feixos de pinassa que traginava quan era infant? Penseu en el seu origen familiar. d) Els tercets dels versos 40-45 comparteixen l'estructura parallelstica inicial. Com s'explica l'anttesi d'aquests versos a partir del que diu cada tercet? e) Ms en concret, quina visi de la infantesa es transmet als versos 40-42? f) En quin aspecte de l'experincia vital es concreta l'optimisme dels versos 43-45? Per qu? g) En els versos 58-60, el poeta reincideix en el tema de l'alimentaci que ja coneixeu. Amb quin altre poema de l'antologia pot relacionar-se? En qu consisteix aquesta semblana? h) Finalment, relacioneu aquests tercets amb el ttol del poema i digueu quins elements hi ha en els versos analitzats que expressin la sensaci d'amargor que vol transmetre el poeta. 9. Desprs del que heu analitzat fins ara, escriviu un text argumentatiu en qu comenteu si, al vostre parer, la visi que Estells transmet de la seva experincia vital basada en la vida quotidiana es caracteritza per la seva amargor o b hi ha altres aspectes que contraresten aquest to general.

2. FEIXOS DE PINASSA. ELS ORGENS

1. Els orgens personals i familiars sn una temtica constant en la poesia estellesiana. El poema El meu origen t'ho explicaria (Ora martima, Manual de conformitats, OC 3; 23 de l'antologia), s'hi centra expressament. Llegiu-lo tenint en compte que l'autor hi adopta la veu del poeta llat Ruf Fest Avi. Desprs, feu les activitats que hi ha a continuaci: a) Fent s de les eines de cerca per Internet, recolliu informaci sobre el poeta llat Ruf Fest Avi. Quin parallelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrs Estells? b) Quina concepci de la vida s'expressa en el poema? Contesteu aquesta pregunta citant els versos en qu us baseu per afirmar-ho. c) Quina actitud s'hi expressa, respecte dels propis orgens?

56

d) Expliqueu el sentit de la darrera estrofa del poema centrant la vostra explicaci en el sentiment de comunitat humana que s'hi expressa i en com aquesta comunitat ha estat tractada per la histria. 2. En El meu origen t'ho explicaria, a ms del joc literari que Estells estableix amb el poeta llat Ruf Fest Avi, hi ha una referncia al poeta catal Joan Salvat-Papasseit: a) Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us s necessari, situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX. b) A partir de la lectura del poema que hi ha a continuaci, pertanyent al llibre El poema de la rosa als llavis, descriviu breument a qu pot fer referncia Estells quan parla, als versos 14 i 15, d'aquell clid / i allucinat mn de malucs i llet: VISCA L'AMOR Visca l'amor que m'ha dona l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que Ella tamb es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres. c) Quina relaci hi pot haver entre Joan Salvat-Papasseit i la seva poesia amb Vicent Andrs Estells i la seva? Per quina ra apareix en aquest poema? d) La referncia a Salvat-Papasseit en El meu origen t'ho explicaria esta intrnsecament relacionada amb el tema central del poema o hi apareix com una digressi? Raoneu la vostra resposta. 3. Vicent Andrs Estells t molt present el seu origen familiar en els seus poemes. Un poema en qu aix s'expressa obertament s Cant de Vicent (Llibre de meravelles; 10 de l'antologia). Llegiu-lo, assenyaleu els versos en qu es fa una referncia explcita als propis orgens i contesteu: a) Quins sn, per al poeta, els elements bsics del seu origen? b) En aquest poema hi ha una distinci clara entre els orgens personals del poeta i el que ell considera que hi ha de fonamental en la seva vida. En qu consisteix aquesta distinci? Raoneu la vostra resposta. c) Relacioneu l'origen personal i familiar del poeta amb la seva escriptura, tenint en compte els versos en qu es refereix als seus orgens. 4. En el poema pare (Horacianes, Les pedres de l'mfora, OC 2; 17 de l'antologia), Estells tracta la relaci amb son pare, sense abandonar el joc potic que li proporciona adoptar la veu del poeta llat Horaci. Llegiu-lo atentament i, desprs, realitzeu aquestes activitats: a) Quina opini expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

57

b) Als versos 9-11 s'explicita un parallelisme clar entre Horaci i Estells. A quins llocs corresponen venusa, roma i grcia, si ens atenim a la formaci que va rebre Estells? c) Destrieu, a partir de la lectura del poema, quines caracterstiques atribueix a son pare, tot triant el terme apropiat de les parelles segents: illustrat / illetrat; clarivident / obts; curis / indiferent; atent / desdenys; patidor / insensible; reservat / enraonaire; savi / ignorant d) Quins sentiments expressa el poeta envers el seu pare? Expliqueu-ho tot citant els versos en qu es fa pals. e) Qu hem d'entendre quan explica, al vers 21, que el meu llat ja no era el teu llat? f) Amb les dades que heu elaborat contestant les activitats anteriors, redacteu una descripci del carcter del pare del poeta, en unes 100 paraules. 5. Un poema especialment relacionat amb els orgens familiars s L'ofici (Llibre de meravelles), potser un dels en qu ms significativament es parla de l'ofici familiar de forner i de com va conformar-li la manera de ser. Llegiu-lo i feu les activitats que hi ha a continuaci: L'OFICI Lo jorn sencer tostemps sospir. JOAN TIMONEDA VENIES d'una llarga famlia de forners i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al forn per a pastar, creuar amb una rpida ganiveta la pasta, i escombrar lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garb, pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el forn, fer-li crixer el foc, o fer-li-lo minvar. Tu series forner, com ho foren els teus. I al costat del teu pare aprengueres l'ofici, nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorana. Una amarga enyorana per a tota la vida et creua el pit de banda a banda amb aquell rpid senyal de ganiveta que no pots oblidar. All que ms t'agrada, d'on et vnen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el forn. a) En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semntic de l'elaboraci tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

58

rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera Feu les vostres consultes al Diccionari catal-valenci-balear, en lnia. <http://dcvb.iecat.net/> b) Fixeu-vos en les referncies existents al terme ganiveta, i expliqueu el parallelisme existent entre la ganiveta aplicada al pa i la manera d'exposar el record del seu origen familiar. c) Quin paper juga la figura del pare en aquest poema? d) Segons el que es diu en el poema, quan el poeta era petit, qu li hauria agradat ser, de major? Quin sentiment li va quedar d'aquesta illusi infantil? e) Quina relaci s'estableix, al final del poema, entre l'origen professional de la famlia i la vocaci literria del poeta? f) Expliqueu amb les vostres paraules l'expressi del penltim vers aquells dies salvatges. 6. Tot i la distncia que el pas del temps i la trajectria vital ha establert entre ell i els seus orgens familiars, Estells se sent estretament vinculat a la seua famlia, a Burjassot, on va nixer i va passar la infantesa. En diferents poemes de l'antologia s'expressa aquest mateix sentiment de pertinena, d'arrelament. Heu-ne aqu algunes mostres: i tenim l'enyorana amarga de la terra Els amants, vers 16, Llibre de meravelles (9) All que val s la conscincia de no ser res si no s's poble Assumirs la veu d'un poble, versos 39-40, Llibre de meravelles (13) tot l'orgull de la terra, arrels agrcoles He vist un plat dels d'obra, de Manises, vers 11, El gran foc dels garbons (14) cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra res no m'agrada tant, vers 4, Horacianes (16) diria catalunya diria molt poc ms acariciaria amb els dits la terrosa calligrafia Amb la dignitat amarga dels pobres, versos 46-48, Antibes (22) a) De les citacions anteriors, quines paraules expressen clarament la idea de pertinena? Assenyaleu-les. b) Quan parla d'arrels, a quin tipus d'arrels fa referncia? Com pot explicar-se aquesta caracterstica tenint en compte els orgens familiars?

59

c) Per quina ra s'invoca el nom de Catalunya a Amb la dignitat amarga dels pobres, tot relacionant-ne el nom amb una terrosa calligrafia? d) Expliqueu el sentit de les expressions enyorana amarga de la terra i orgull de la terra en el context dels poemes en qu apareixen. e) Quina relaci pot establir-se entre terra i poble, a partir de les citacions anteriors? Raoneu la vostra resposta. 7. A la manera de Vicent Andrs Estells, redacteu un escrit, si voleu en forma de poema de vers lliure, en qu presenteu els que considereu que sn els vostres orgens, i expliqueu per quins motius i de quina manera han influt en la vostra manera de ser.

3. UN PLAT DELS D'OBRA, DE MANISES. CULTURA POPULAR

1. Prcticament de la mateixa manera que els orgens personals i familiars, els referents de la cultura popular serveixen a Estells per bastir-se una identitat prpia amb unes caracterstiques ben definides. Segurament, el poema de l'antologia en qu es veu ms clarament expressada aquesta correspondncia s He vist un plat dels d'obra, de Manises (El gran foc dels garbons. Recomane tenebres OC 1), 14 de l'antologia. Visualitzeu la imatge d'aquesta adrea web que cont un exemple de plat de Manises (plat de demanada: <http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida.htm>) i llegiu el poema en qesti. Desprs, contesteu les qestions que hi ha tot seguit: a) Quina utilitat t el plat que descriu Estells en el seu poema? I el plat de la demanada? Especifiqueu-ne diferncies i semblances. b) Quin valor artstic atribueix al plat del poema? Contesteu fent citacions del poema c) El plat del poema i el de la imatge tamb poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en qu consisteix aquesta relaci i el vers en concret en qu s'expressa aquesta relaci. d) Seguint l'exposici del poema, expliqueu per qu la cultura popular constitueix, a ulls del poeta, l'expressi de l'autenticitat. e) Contra el que s habitual en les seves referncies als orgens, en aquest poema el poeta, davant la visi del plat, sent una tristesa encara remotssima. Expliqueu per qu no hi sent la nostlgia que diu que experimenta quan evoca els seus propis orgens. f) En el mateix sentit de l'apartat anterior, formuleu una hiptesi de per qu, segons el poeta, era agradable [...] oblidar-se [...] de Czanne. Potser hgiu de cercar informaci al voltant d'aquest nom; si s aix, feu-ho emprant les eines de cerca a Internet que ja coneixeu. g) Enumereu objectes de la cultura popular del lloc on viviu i indiqueu per qu poden considerar-se referents d'autenticitat en relaci amb la comunitat humana en qu viviu. 2. En el poema Can de bressol (La nit. Recomane tenebres, OC 1; 3 de l'antologia), Estells hi inclou, adaptada, una de les canons de bressol tradicionals valencianes de ms difusi. Llegiu el poema i feu aquestes activitats:

60

a) Identifiqueu els versos pertanyents a aquesta can de bressol. b) Fixeu-vos en els elements que apareixen en aquests versos. Qu tenen en com amb d'altres que ja heu vist de relacionats amb l'alimentaci o amb la cultura popular? A quines formes de vida pertanyen? c) A partir d'aquestes referncies, quina us sembla que era la forma de vida tradicional a l'Horta de Valncia al segle XX? d) Una de les caracterstiques de la cultura popular s la reproducci lliure que se'n fa. Comproveu-ho fent una cerca a Internet de les adaptacions d'aquesta can de bressol. Reuniu almenys tres versions diferents de la pea i feu una descripci de les variacions ms rellevants que hi trobeu. 3. En el poema s aix, si us plau (La nit. Recomane tenebres OC 1; 4 de lantologia) Vicent Andrs Estells ens ofereix una mostra de recreaci de joc infantil que ell va conixer i practicar d'infant. Desprs de llegir-lo, feu aquestes activitats: a) Compareu el poema amb la descripci d'aquest joc popular d'origen itali, tot indicant els elements que tenen en com i les diferncies ms remarcables: El llop menjafruita Al LLOP MENJA FRUITA hi poden jugar com a mnim cinc persones, per el nmero ideal s de quinze. Es fan tries per veure qui far de llop. Els altres infants trien d'sser una fruita cada u sense que el llop els senti; desprs les fruites s'han de posar en fila a unes 20 passes del llop. Aleshores el llop diu: Toc Toc i totes les fruites contesten: Qui hi ha? i el llop diu: Sc el llop menjafruita i les fruites contesten Quina fruita vols? i el llop diu una fruita a l'atzar. Si entre els infants n'hi ha un que sigui la fruita que ha dit el llop, s'ha d'escapar i el llop l'ha d'atrapar. Si l'atrapa aquest far de llop, si no, continuar fent de llop el mateix d'abans. Mauro Presini, <www.jocsinfantils.cat> b) Pel que fa a les diferncies entre el Llop menjafruita i el joc que apareix a s aix, si us plau, es tracta de diferncies de tipus cultural o ms aviat de la voluntat del poeta d'estrafer el joc tradicional? Justifiqueu la vostra resposta. c) Penseu un joc popular que jugveu d'infants i expliqueu com s'hi juga. d) Visiteu aquesta pgina: <http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica> i feu la llista dels jocs que hgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau conixer. e) Al vostre entendre, quina significaci devia donar Estells als jocs infantils i canons de bressol populars per incloure'ls en els seus poemes? Argumenteu la vostra resposta. 4. Un altre aspecte de la cultura popular que concorre en la caracteritzaci temtica de la poesia de Vicent Andrs Estells s el de la religiositat. Fixeu-vos en aquestes citacions de diferents poemes de l'antologia i, desprs, contesteu les preguntes:

61

[...] margarides posades en un vas sota la Verge del Roser gloga I, versos 7-9. tota Valncia en flames la nit de Sant Josep Dem ser una can, vers 12. i la dona que va tenir un fill i no sap d'ell des de la guerra, i resa a Sant Antoni [...] i la dona que prega per la feina de l'home i pel fill i la filla La dona que ven coses a la nit a la porta, versos 6-8 i 1617, L'Hotel Pars. Les Homilies d'Organy, OC 6. a) Assenyaleu quins sn els referents religiosos que apareixen en aquestes citacions i feu-ne una breu descripci. b) A quin fet festiu es fa referncia en la segona citaci? c) En la tercera citaci apareix el fet religis de pregar. A quin gnere va vinculat aquest costum? Per qu? d) Des de quin punt de vista parla Vicent Andrs Estells sobre la religi? Pot ser considerat un creient practicant? Per qu? 5. A ms de les referncies esmentades, Estells t un poema, A Sant Vicent Ferrer (La nit. Recomane tenebres, OC 1; 6 de l'antologia), en qu el poeta s'adrea directament a aquest sant. Llegiu-lo i, tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopdia i a la Viquipdia, contesteu aquestes preguntes: a) Feu una breu ressenya biogrfica del sant. b) Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religis valenci? c) Fixeu-vos que, aparentment, Estells, se li adrea com si ress. Aix no obstant, quina actitud t el poeta davant del sant? Indiqueu els versos en qu s'expressa aquesta actitud. d) En concret, el poema se centra en la devoci religiosa envers el sant? Per qu? e) Quin direu que s el tema del poema? Formuleu-lo en una sola oraci. f) Com s'entn, doncs, la invocaci al sant per tractar aquesta temtica? 6. La presncia de la cultura popular en la poesia de Vicent Andrs Estells es deu sobretot a la intenci del poeta de fer una poesia no pas imaginativa, sin a partir de l'experincia vital. Aquest plantejament el va portar a recollir en els seus poemes tot de referents materials i immaterials de la cultura popular valenciana que va viure: a) En aquesta activitat us presentem un llistat de termes extrets dels poemes de l'antologia. Heu de fer-ne dos grups: el dels termes cultes, pertanyents al llenguatge

62

estrictament potic, i el dels termes populars, pertanyents al llenguatge colloquial propi de la vivncia popular del poeta: 1. donzella, fang, follia, argila, nenfars, tests, epitafi, frenes 2. estora, ecos, geranis, tramvies, vels, pessigolles 3. bolquers, llimera, parra, taronger 4. socs 6. lletania, alcavor, jorn, pedres, dols, gloga, forn, sa, cdol 7. cadver, espectre, cnter, oli, crepuscle 8. film, carcasses 9. tocadiscos 10. sllabes, venat, carros, mfasi 11. epigrama, sepultura, fils-ferro 12. escaleta, ptals, calligrafia 13. pols, antologia 14. plat, espardenyes, draps, pomes, peres, capitell 15. bar, cabaret, wter 16. piment, sal, pa, xtasi 17. analfabet, signes, llat, himne 18. salsa, ravenet, all, llu, cirera, minscula 20. gos, sabata 21. horta 22. pescateries, snia, discos, conyac, garrofer, cistella 23. malucs 24. gresol, companyia, fotografia, ram, cal, coets, estendard, canyars 25. versos, balcons, hort, penombres, moreres, pupilles, condons, campanars, festeig, dcima, sopar, bombeta, ira, altar, nafres, grgoles, lletugues, bledes b) Segons la classificaci de paraules que heu fet, podria considerar-se Vicent Andrs Estells com un poeta estrictament popular o b es tracta d'un poeta culte? Argumenteu la vostra opini a partir dels exemples treballats. c) De les paraules considerades populars, n'hi algunes que no pertanyen al que podria anomenar-se cultura tradicional, sin a la cultura moderna o de massa, prpia del segle XX. Assenyaleu-les.

4. UN ENTRE TANTS. CONSCINCIA I EXPRESSI CIVIL

1. La conscincia i l'expressi civils en la poesia de Vicent Andrs Estells es mostren per primer cop en el poema A Sant Vicent Ferrer, pertanyent a La nit, un llibre de ttol significatiu per descriure l'poca en qu es va crear, a mitjan anys cinquanta. Aix, aquest poema pot considerar-se una declaraci de principis que Estells referma amb la seva trajectria posterior:

63

a) Classifiqueu els versos que hi ha a continuaci en tres grups: expressi de sentiments, fets de la vida quotidiana i declaraci de principis: Tinc l'nima coenta com la planta d'un peu Noms tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls Un infant plora i plora en el pis del costat L'aire fi de la mar em colpeja l'esquena Mira: he de lluitar. Du em vol vencedor els dols imbcils de les paraules, ara que s temps d'agafar-les com ganivets o malls No vull trair qui lluita, qui passa son o fam Jo sc un entre tants, em sent un entre tants Europa em dol i els dies de la seua tristor s l'hora de parlar clar i ras, Sant Vicent (3) (6) (9) (18) (31) (44) (45) (51) (58) (61) (72)

b) Ara, analitzeu qu vol dir el poeta amb els versos que heu assenyalat com a declaraci de principis. Quines podrem considerar que sn les idees bsiques de la manera de pensar del poeta Estells? c) Hi ha diferncies entre la lectura que heu fet ara del poema respecte de la lectura que nheu fet a l'activitat 5 de l'apartat anterior? Centreu-vos exclusivament a explicar si la interpretaci del tema experimenta canvis o no d'una activitat a l'altra. 2. Un aspecte interessant del poema A Sant Vicent Ferrer s la consideraci que el poeta atorga a les paraules en relaci amb seu comproms com a poeta: a) Assenyaleu les diferents qualificacions que aplica a les paraules. b) Quina utilitat els atorga? 3. Fixeu-vos ara en aquest tercet concret: Si no tingus qu dir, tapa'm la boca amb fang. No em deixes a la vora de l'gloga i les dlies. No vull trair qui lluita, qui passa son o fam. (50)

a) Quina consideraci es dispensa a l'gloga com a composici potica? b) Quin tipus de poesia es rebutja explcitament en aquests versos? Per quins motius? c) Quin tipus de poesia s el que vol practicar el poeta, a partir d'aquests versos i del conjunt del poema? d) Quines alternatives troba a aquest tipus de poesia? Per contestar, fixeu-vos en el darrer vers del poema. 4. La ciutat de Valncia ocupa un lloc preeminent en la poesia estellesiana. El Llibre de meravelles s, en aquest sentit, un llibre dedicat a la Valncia que va viure el poeta durant la seva joventut, durant la postguerra. Possiblement, el poema Cant de Vicent sigui el ms sentidament dedicat a la capital valenciana. Contesteu aquestes activitats, tot rellegint-lo: a) Quina s la intenci del poeta en escriure aquest poema?

64

b) Quina actitud adopta per tal de fer efectiva la seva intenci? Recorre a l'exaltaci romntica o ms aviat busca una expressi senzilla? Justifiqueu la vostra resposta a partir de citacions del poema. c) Quina vivncia de la ciutat t el poeta? Quina relaci hi estableix en el poema? d) Assenyaleu els versos en qu es descriu la situaci social de l'poca. e) Cap al final del poema, el poeta expressa una determinada conscincia collectiva en relaci amb la ciutat de Valncia. Assenyaleu els versos concrets en qu t lloc aquesta verbalitzaci i expliqueu en qu consisteix, al vostre entendre. f) Desprs de contestar les preguntes anteriors, doneu una justificaci del ttol del poema.

[El Micalet de Valncia. Foto: Vicent Sanz]

5. Vicent Andrs Estells inclou en la seva crnica social de la postguerra la figura de la dona, un referent estretament vinculat als dos grans temes que completen el seu mn potic: l'amor i la mort. Llegiu el poema Dama d'anit, no voldria enutjar-vos (La nit, Recomane tenebres, OC 1; 5 de l'antologia) i, desprs, resoleu aquestes qestions: a) En el poema, s'identifica la dona que el protagonitza amb la mort. Assenyaleu els versos en qu s'expressa aquesta identificaci. b) A partir del que es diu en el poema, expliqueu com us imagineu l'escena a partir de la qual devia escriure's. c) Assenyaleu aquelles paraules i expressions que facin referncia als estats d'nim i a la manera de ser d'aquesta dona que protagonitza el poema. d) Ara, assenyaleu els versos en qu s'expressen pautes de comportament de la protagonista. Un cop fet aix, expliqueu per escrit, amb les vostres prpies paraules, quines sn aquestes pautes de comportament. e) En el vers 7 s'expressa el carcter burgs de la dona que es canta, identificada amb la prpia mort del poeta. Assenyaleu, del poema, quines caracterstiques poden esmentar-se com a especficament burgeses. f) El poema retrata amb nitidesa com eren les relacions matrimonials de la postguerra. Expliqueu-les amb les vostres paraules a partir del que s'hi conta. Especficament, quin paper hi jugava la dona? 6. El to de crnica social de la dona potser s'accentua encara ms en el poema La dona que ven coses, a la nit, a la porta (Hotel Pars, Les Homilies d'Organy, OC 6; 15 de l'antologia), en qu es fa un recorregut per una varietat de dones illustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen: a) Aclariu el significat d'aquestes paraules:

65

escurada, agrana, natges, safa, cpules b) Caracteritzeu cada una de les dones que apareixen en el poema amb una sola referncia a la seva dedicaci, situaci social o personal, inclinaci o costums. c) Hi ha algun tipus social de les dones que apareixen en aquest poema que pugui equiparar-se a la dona burgesa que apareix en el poema que es comenta en la pregunta anterior? Assenyaleu-lo si s el cas. d) A quins mbits concrets de la vida social urbana poden vincular-se la majoria de les dones que apareixen en el poema? e) En el poema hi ha referncies diverses als hbits sexuals de l'poca. Tenint en compte que el poeta pot emprar expressions vagues, assenyaleu els versos en qu es parla d'aquests hbits sexuals. f) Aquest poema pertany al llibre Hotel Pars, centrat en la descripci d'un prostbul. Tenint en compte aquesta dada, i sense oblidar el que ja heu treballat a l'activitat anterior sobre les relacions matrimonials, redacteu un text exposant com s'organitzaven socialment els costums sexuals durant la postguerra i compareu-los amb els de l'poca actual. El text ha de tenir tres parts: 1a) Costums sexuals durant la postguerra. 2a) Comparaci amb l'actualitat. 3a) Conclusions en relaci amb el rol que hi juga la dona. 7. A Mural del Pas Valenci, obra magna que clou la trajectria creativa d'Estells, la dona adquireix tota una altra dimensi i el referent femen s'entronca amb la conscincia de collectivitat popular que vol transmetre el poeta. Llegiu aquest poema pertanyent a Testament, del Llibre XXVII de Mural del Pas Valenci, cap al final de l'obra: Oh criatura annima, oh filla del meu poble! A tu et cante, a tu et deixe, com deixar l'amant entre les teues cuixes, altre jorn, la sement, amb un semblant amor i fria invencible, les meues fosques sllabes d'un cant allucinat. He vist en tu un futur. Com qui mirava l'aigua, mire les teues anques, la teua alta sina, els pls de l'entrecuix, les cames llargues, slides, i contemple la teua mullada cabellera, els teus ulls ametlats, carnositat d'uns llavis, i les dents formidables de salut i rialla. Oh criatura annima, oh filla del meu poble! T'he vist en aquest lloc de la mar on els savis conjecturen passats i lluites conflictives, al lloc on naixeria, incipient, Valncia de canyars i moreres, d'argila apegalosa, i a tu et deixe el meu cant de clera i tendresa com qui deixava en l'mfora un grapat de forment.

10

15

66

Deixar en aquests versos el testimoni clar de qui ha sentit, en veure't, tot l'amor de la terra, l'amor de qui ha cregut i no ha pogut fer ms, i per tu renovella, fero, el sentiment. Oh filla del meu poble, mare de fills futurs! Com qui escrivia un nom amb un tros de xarment a la terra, i la mar s'ho enduia a la nit.

20

25

a) En aquest poema es canta una dona en concret o ms aviat sen canta un arquetipus? Argumenteu el vostre punt de vista. b) Definiu les caracterstiques de la dona que es descriu en el poema. c) Quin s el paper que, en aquest poema, Estells atorga a la dona en relaci amb la collectivitat popular? Assenyaleu els versos en qu s'expressa aix. d) Assenyaleu el vers en qu hi ha una figura retrica allusiva a la fertilitat. e) En el poema hi ha lxic corresponent al camp semntic del sexe. Quin efecte us sembla que crea en relaci amb la idea principal del poema? f) Intenteu assenyalar algun altre exemple de la histria de l'art o la literatura en qu aparegui una dona com a herona del seu poble. 8. A banda d'altres poemes de Llibre de meravelles, en qu el poeta reprodueix expressions com ara un entre tants, que ja es troben en el poema A Sant Vicent Ferrer, el poema que expressa ms vivament el comproms cvic de Vicent Andrs Estells com a poeta s sens dubte Assumirs la veu d'un poble (Llibre de meravelles; 13 de l'antologia). Llegiu-lo detingudament i, desprs, contesteu aquestes qestions: a) En qu consisteix el comproms que el poeta expressa en aquest poema? b) En el poema hi ha alguns versos de ressons bblics, d'un clar to proftic. Assenyaleu-los i expliqueu-ne el significat en relaci amb el comproms del poeta. c) Tot al llarg del poema hi ha un seguit de mots i expressions que fan referncia a l'adversitat en qu viu el poble a qu pertany el poeta. En concret, expliqueu amb les vostres paraules qu volen dir els segents mots en el context del poema: la llarga nit del teu poble (vers 15), la pena (vers 19), un silenci (vers 20), una amarga polseguera (vers 24) d) En els versos 13-17 es formula de manera metafrica quina s la missi que Estells s'atorga com a poeta. En qu consisteix aquesta missi? e) El concepte de paraula viva no s exclusiu del poeta de Burjassot. Quin altre poeta, en aquest cas barcelon, l'havia emprat abans? f) Els versos 30-35 fan recordar el Pablo Neruda de La gran alegra. Quina ambici s'expressa en aquests versos en relaci amb la prpia poesia? Qu esperen Neruda i Estells de la seva prpia poesia, per al futur?

67

g) En els versos 36-37 s'exposen els perills que l'actitud de comproms cvic pot comportar per al poeta. Quin sentit t que aquests perills siguin qualificats de banalitats? h) En els versos 39-40 s'expressa potser el valor suprem que la poesia estellesiana ha arribat a formular, el qual dna sentit a tota l'obra potica de Vicent Andrs Estells. Expliqueu amb les vostres prpies paraules en qu consisteix aquest valor. i) Com s'explica que, un cop presa la decisi d'assumir la veu del seu poble, el poema es clogui amb el vers camines decididament? Quin sentit t que es posi a caminar? j) Escolteu la versi musicada del poema que va fer Paco Muoz i valoreu si l'adaptaci del text original del cantant respecta o no els conceptes ms rellevants, tot argumentant la vostra resposta. Escolteu la can a Msica de poetes (<http://www.musicadepoetes.cat>).

[Propaganda valencianista. 1977. antiblavers.info]

9. Un dels exemples ms difans del comproms cvic adquirit per Vicent Andrs Estells com a poeta durant el franquisme s el seu poema aquest any miserable. El context histric en qu es va escriure es tracta a l'apartat I. Rellegiu-lo i contesteu: a) L'assumpte del poema s la campanya antivalenciana desfermada arran de l'aparici de Nosaltres, els valencians i El Pas Valenciano de Joan Fuster. Definiu el tema del poema, a triar d'entre les quatre opcions segents. Argumenteu la vostra tria:

L'exili a altres pasos. Les misries del passat. La repressi de la dissidncia. L'analfabetisme cultural.

b) Per quins motius pot considerar-se un comproms per a Vicent Andrs Estells haver escrit aquest poema? Quina era la seva intenci en escriure'l? c) Expliqueu la coherncia existent entre el fet d'haver escrit el poema i el contingut del poema Assumirs la veu d'un poble. d) Esmenteu el cas d'algun exemple actual que vosaltres conegueu de persecuci contra escriptors. Si no en coneixeu cap, entreu al web Human rights watch <http://www.hrw.org/> i feu-hi una cerca a partir del mot writer. 10. Com ja s'ha vist en diversos poemes d'exemple, durant el franquisme, Vicent Andrs Estells adopta una actitud de resistncia davant la situaci poltica que es vivia a l'poca. Aquesta actitud de resistncia connecta directament amb el carcter collectiu que el poeta atorga a la seva veu potica.

68

Llegiu a continuaci el poema Can de la rosa de paper (Taula parada, Balan de mar, OC 4), emblemtic d'aquest plantejament: CAN DE LA ROSA DE PAPER
Homenatge a Jos Mart

Ella tenia una rosa una rosa de paper, d'un paper vell de diari, d'un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera tamb, tamb pass la tardor, dies de pluja i de vent. I ella tenia la rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l'enterraren desprs. Per al carrer on vivia, per en el poble on visqu, les mans del poble es passaven una rosa de paper. I circulava la rosa, per molt secretament. I de m en m s'hi passaven una rosa de paper. El poble creia altra volta i ning no va saber qu tenia aquella rosa, una rosa de paper. Fins que un dia d'aquells dies va manar l'ajuntament que fos cremada la rosa, perqu all ja estava b. Varen regirar les cases: la rosa no aparegu. Va haver interrogatoris; ning no en sabia res. Per com una consigna, circula secretament de m en m, per tot el poble, una rosa de paper.

69

a) Determineu si es tracta d'un poema de to popular o ms aviat culte. Aporteu raons que justifiquin la vostra tria. b) El poema va endreat a Jos Mart. Esbrineu qui va ser i feu-ne una breu ressenya. Us recomanem fer la cerca d'informaci a la Hiperenciclopdia. c) Fixeu-vos en l'estructura del poema. Est dividit en quatre parts de llargria diferent. A continuaci, completeu aquesta taula amb el contingut de cada part i la quantitat d'estrofes que li corresponen:

Contingut de les parts:

Les autoritats intenten fer desaparixer la rosa mitjanant la repressi. Histria d'una dona annima que es fa una rosa de paper i la conserva fins a la mort. La rosa es conserva secretament a mans del poble i assoleix un simbolisme. La rosa circula de m en m i esdev motiu de fe per a la gent.

Quantitat d'estrofes de les parts:

Una estrofa Dues estrofes Tres estrofes Quatre estrofes Contingut Estrofes

Parts del poema Primera Segona Tercera Quarta

d) Ara, expliqueu amb les vostres prpies paraules quina s la histria que es narra en el poema. e) Definiu, ms enll de l'argument que heu descrit en el punt anterior, quin s el tema del poema. Per fer-ho, penseu en la relaci que hi ha entre el contingut i la significaci de Jos Mart. 11. El carcter resistencial i subversiu que de vegades adquireix la poesia de Vicent Andrs Estells t una mostra lapidria al poema Amb la dignitat amarga dels pobres, concretament al penltim tercet (versos 64-66). Rellegiu-lo i contesteu aquestes preguntes: a) Expliqueu el significat del darrer vers tenint en compte les circumstncies poltiques del franquisme b) Per quina ra aquest darrer vers s en castell? c) Esbrineu el significat colloquial de la paraula docte.

70

d) Qui pot amagar-se darrere les veus doctes? 12. Arran de la lectura del poema El meu origen t'ho explicaria, ja es comenta el carcter de comunitat humana que Vicent Andrs Estells concep com a referent de la identitat personal i nacional. Aquesta mateixa correspondncia queda explicitada en Assumirs la veu d'un poble. Els dos poemes que hi ha a continuaci pertanyen al Llibre XXVI de Mural del Pas Valenci, que porta per ttol Xtiva. Us recomanem que en feu l'audici a partir de la web Msica de poetes (<http://www.musicadepoetes.cat>), on trobareu la interpretaci que en va fer Ovidi Montllor en la seva can M'aclame a tu: XII M'aclame a tu, mare de terra sola. Arrape els teus genolls amb ungles brutes. Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperana. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que ms estimava i cante el jorn del mat illimitat. El clar cam, el pregon idioma un alfabet fosforescent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net dest, la sendera de llum, sempre, a la nit, illuminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada! XIII Sers el rent que fa pujar el pa, sers el solc i sers la collita, sers la fe i la medalla oculta, sers l'amor i la ferocitat. Sers la clau que obre tots els panys, sers la llum, la llum illimitada, sers conf on l'aurora comena, sers forment, escala illuminada! Sers l'ocell i sers la bandera, l'himne fecund del retorn de la ptria, tros esquinat de l'emblema que puja. Jo pujar piament els graons i en arribar al terme entonar el prec dels bns que em retornaves sempre! a) Fent servir eines de cerca a Internet, esbrineu quin simbolisme t la ciutat de Xtiva en la histria valenciana. b) A les dues primeres estrofes del poema XII, el poeta apella a un referent que l'ha de salvar del gran foc i dels foscos camins. Quin s aquest referent? Quines caracterstiques t?

71

c) Tenint en compte la tercera estrofa del poema XII, quin s l'element bsic del clar cam que ha de menar a un bell futur? d) En aquesta tercera estrofa hi ha conceptes clau per entendre el mn potic d'Estells. Qu simbolitzen les pedres, un mot que apareix adesiara en la seva poesia? e) Al poema XIII hi ha tota una srie de referents potics positius. Enumereu-los. f) En aquest poema es fa un cant de plenitud. Per, s individual o collectiva? Quina plenitud canta? g) La clau que obre tots els panys s un concepte clau del mn potic estellesi. En qu consisteix aquesta clau, segons que s'expressa en aquests poemes? 13. De manera lapidria, la conscincia nacional d'Estells queda explicitada en els versos 46-51 del poema Amb la dignitat amarga dels pobres: a) A partir dels versos 46-48, aventureu una hiptesi sobre la manera de pensar de Vicent Andrs Estells pel que fa a les relacions entre el Pas Valenci i Catalunya. b) En el vers 49, el poeta s'adrea a alg. A qui pot fer referncia aquest vost, tenint en compte els dos versos que segueixen? c) En aquests versos 50-51, es fa una declaraci relacionada amb l'arrelament i la pertinena d'una terra. Aquesta declaraci, s afirmativa o negativa? s defensiva o agressiva? Justifiqueu les vostres respostes.

5. MORT I PAM. LA MORT EN LA POESIA D'ESTELLS

1. La mort s un fenomen vital que travessa de cap a cap la poesia i la vida de Vicent Andrs Estells. Ell mateix en parla en primera persona. Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.

M'agradaria comenar parlant de la teva vida, de la vida concreta. Tu, que vas nixer a Burjassot, en plena horta valenciana, quins sn els records que t'han quedat ms gravats d'aquella poca? Em sembla que jo ho he contat en un poema que vam publicar a Mallorca [L'ofici de dem]. Tinc el record de morts familiars, tisanes, aquelles coses. Sobretot tinc el record, a posteriori, de la mort del meu avi, que van matar a la boca d'un forn on treballava de forner. Jo sabia que cada any es feia una missa per l'avi, especialment hi anaven les dones de la meua casa, els homes no hi anaven mai, en fi, per freqentment ploraven molt i parlaven del meu avi. Jo mai no vaig saber que, al meu avi, l'havien matat a la boca d'un forn. Anys desprs, era una nosa que gravitava damunt meu; tant, que vaig consultar en una hemeroteca la nota del meu avi. I em vaig assabentar, aleshores, amb estupor, que, al meu avi, l'havia matat el seu germanastre a la boca d'un forn, per un plet d'herncia.
Montserrat Roig, Retrats i personatges a) Com va viure la presncia de la mort durant la seva infantesa?

72

b) Quina empremta va deixar aquesta vivncia en la seva personalitat, al cap del temps? c) Reflexioneu sobre la vivncia de la mort ara i en el passat. Redacteu un text d'unes 150 paraules en qu expliqueu les diferncies principals entre la vivncia de la mort en el nostre temps i en el passat, tal com ho veieu des del vostre punt de vista, tot partint del text llegit. Es tracta d'un text argumentatiu; tingueu en compte que respongui a l'estructura prpia d'aquesta tipologia de textos. 2. Segurament, un dels poemes de Vicent Andrs Estells ms colpidor pel cant que fa de la mort s Can de bressol (3). Rellegiu-lo i contesteu: a) En forma de qu s presentada la mort en aquest poema? b) Des del punt de vista de l'expressivitat literria, com s'anomena aquest recurs retric? c) En quin mbit de la vida se situa el tractament d'aquest tema en el poema? d) Quina visi de la vida expressa la presentaci de la mort en aquests termes? e) Assenyaleu els versos en qu s'expressa aquesta concepci. f) Per quina ra la paraula mort hi apareix en majscula? Esmenteu-ne almenys dues de possibles.

[Recomane tenebres, primer volum de les obres completes (1972)]

g) Can de bressol s un text pertanyent al llibre La nit, escrit entre 1953 i 1956. Amb quin fet coetani de la vida de l'autor pot relacionar-se directament? Com cal interpretar aquesta coincidncia?

3. Un altre poema al voltant de la mort s s aix, si us plau (4). Torneu a llegir-lo i resoleu aquestes qestions: a) En quin mbit de la vida s presentada ara la mort? Quins elements del poema permeten pensar-ho aix? b) A partir de la presentaci que se'n fa en el poema, feu una breu descripci de la mort tal com vosaltres us la imagineu. c) Quines sensacions us suggereix el soroll que fa la mort quan porta socs? Justifiqueu la vostra resposta. d) Com pot interpretar-se el fet que, al final del poema, la Mort no diu qui s i ja se sent el soroll dels socs? e) Doneu una interpretaci del ttol del poema a partir del seu contingut.

73

4. En el poema Dama d'anit, no voldria enutjar-vos (5), Estells torna a referir-s'hi en els termes la meua mort i la identifica amb una dona. Rellegiu el poema i contesteu: a) Quins atributs t la mort en aquest poema? Assenyaleu-los. b) Expliqueu qu vol dir el poeta en els versos 24 i 25. c) Qu tenen en com aquest poema i la Can de bressol pel que fa a la concepci que s'hi expressa de la mort? Expliqueu-ho. d) Una diferncia d'aquest poema respecte de Can de bressol i s aix, si us plau s que, aqu, la paraula mort apareix en minscula. Expliqueu, al vostre parer, per quins motius. e) Quina relaci s'estableix en el poema entre mort i matrimoni? 5. Al llarg de la seva trajectria literria, Vicent Andrs Estells ha tractat a bastament el tema de la mort des de diversos punts de vista. En el poema que tractareu ara, pertanyent a Llibre d'exilis (Les pedres de l'mfora, OC 2), el poeta fa el que podria considerar-se una crnica social de la mort: Ascensors funerals, mudes caixes metlliques, mudes caixes de fusta, amb espills allargats, pugen i baixen, pugen i tornen a baixar per la nit, pel mat, per la tarda, incansables; pugen verticalment, baixen verticalment homes i dones, ssers. Treballen ascensors mudament funerals, tristes caixes metlliques, tristes caixes de fusta, amb uns espills llargussims. Hi ha naixena, hi ha mort, hi ha l'espera, el fracs. Hi ha els ascensors que pugen, indiferents, i baixen. Hi ha les missions ocultes, hi ha mquines, consignes. Hi ha persones que moren, hi ha persones que naixen, hi ha prsperes indstries que aprofiten residus de taronja, de soles de sabata, excrements, una silenciosa laboriositat, hi ha els ascensors que pugen i baixen, funerals, amb un tat dempeus entre quatre homes tristos. a) Quin paper s'atorga als ascensors en relaci amb la mort? b) Relacioneu el moviment maquinal dels ascensors amb el cicle vital expressat en el vers 9. Quin parallelisme s'hi pot establir, en aquesta relaci? c) Quina relaci hi pot haver entre les indstries que s'esmenten en el poema i la mort? d) Assenyaleu els versos on apareix la imatge potica de la mort en el seu vessant de ritual social de l'poca. e) Assenyaleu, en el poema, aquelles paraules que contribueixen a configurar-ne el to general. f) Ara definiu aquest to general del poema en una frase, a partir de les paraules assenyalades en el punt anterior.

10

15

74

6. Inevitablement, Estells tracta el tema de la mort vinculat a la figura d'Ausis March. En el poema Ac (11), ens ofereix l'expressi de la seva vivncia personal de la petja que el poeta medieval va deixar a la ciutat de Valncia. Rellegiu el poema tot assenyalant aquells versos en qu es parla directament de la mort i responeu aquestes qestions: a) La mort d'Ausis March hi s tractada com un fet transcendental o ms aviat com un fet rutinari, corrent? Justifiqueu la vostra resposta a partir de la citaci de versos concrets del poema. b) Hi ha un passatge declaradament macabre en el poema relacionat amb la mort. Indiqueu-lo. c) Quina visi de la mort comunica aquest passatge? d) En general, la visi de la mort que comunica el poema pot considerar-se cristiana o ms aviat es tracta d'una visi subversiva? Justifiqueu la vostra resposta. 7. Un altre vessant en el tractament de la mort s la seva relaci amb la guerra i la postguerra. Llegiu a continuaci el poema La mort invicta (Llibre de meravelles) i realitzeu les activitats que hi ha desprs: LA MORT INVICTA TRONTOLLAVEN els trens, els miserables trens, creuant tota la nit, plens de morts, d'ofegats, amb aquell llum groguenc en totes les finestres, un estrpit de ferros, els trens perdent llistons; els miserables trens que creuaven la nit, les llomes de la guerra blavoses amb la lluna, tots els morts de la guerra desenterrats, desfets, el ventre petulant de la recent casada entre tanta misria, entre tant d'estupor, el melic gracis, el ventre de sis mesos, tots els morts de la guerra, tots els morts de la terra, els miserables trens que duien els ferits, els miserables trens que creuaven la nit amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons, benes plenes de sang, aquells pls plens de sang, tota la nit rodava el miserable tren amb tots els llums encesos, sense oli en les rodes, mudes llomes blavoses sota tota la lluna, el ventre de sis mesos, la fam, la por, l'espant. Un silenci, una pols, l'amarga polseguera. Tornaven els cadvers amb els ossos podrits. Duien les espardenyes esventrades, la sang en qualls secs, unes mosques, unes mosques grossssimes. a) Expliqueu el significat del ttol en relaci amb el tema de la guerra. b) Com en el poema Ascensors funerals, mudes caixes metlliques de l'activitat 5, aqu tamb la mort es relaciona amb una mquina. Indiqueu les caracterstiques que en descriu el poema.

10

15

20

75

c) Aqu la representaci de la mort adquireix una truculncia ttrica. Assenyaleu els versos en qu es produeix aquest efecte. d) El poeta introdueix un contrapunt potic a tanta truculncia. Indiqueu-lo. e) Qu representa aquest contrapunt en relaci amb les morts causades per la guerra? f) Fixeu-vos que, en aquest poema, hi ha algunes paraules i expressions que apareixen exactament reprodudes en el poema Assumirs la veu d'un poble, del mateix Llibre de meravelles. Assenyaleu-les i indiqueu-ne el significat. 8. El tema de la mort causada quan la guerra i la postguerra adquireix un protagonisme especial en Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. Llegiu-ne aquest fragment, en qu el poeta pren la veu de la vctima i canta la seva prpia mort: VI 24 DE MAIG DE 1941 un dia jo no s quin arribars oh Mort per mi i no ser necessari que llegesques el meu nom sabrs qui sc i on sc i em llevar prestament i sortir amb tu al passads el gran fred de la matinada darrerament m'acomiadar dels meus companys amb la mirada i et seguir i passar els trmits sense dir res pujar al cami i em durs al lloc no m'hauran d'embenar els ulls haur d'escoltar els ferros dels fusells les descrregues Mort oh Mort jo no vull la mort vull la vida que podr ser til encara muller fills germans adu i tu ciutat ciutat que oblides massa fcilment i haurs de porgar les teues culpes adu godella ermita de sant salvador cames lleugeres de la tarara 30 25 20 5

10

15

76

pins carrers fills 35

a) Qualifiqueu l'actitud de la vctima davant la certesa del seu assassinat a partir de la citaci de versos concrets del poema. b) De qui i de qu s'acomiada la vctima en el moment de la seva mort? Feu-ne la llista i aclariu-ne el significat. c) Expliqueu de quina manera el poema reprodueix l'agonia de la vctima desprs de l'afusellament. d) La darrera paraula del poema s fills. Expliqueu-ne la significaci. Una pista interessant en aquest sentit la trobareu en el poema Oh criatura annima, oh filla del meu poble!, tamb pertanyent a Mural del Pas Valenci i treballat anteriorment en aquest mateix apartat dedicat a la temtica. e) Quines diferncies poden constatar-se pel que fa al tractament de la mort, entre aquest poema i La mort invicta? 9. En diversos poemes de l'antologia, hi apareixen versos que tracten puntualment el tema de la mort, b parlant-ne directament i oferint-ne imatges potiques, b fent-ho de manera indirecta en tractar aspectes que es relacionen amb la idea de la mort. A continuaci teniu els poemes en qu apareixen aquestes referncies puntuals. Transcriviu-ne els versos i relacioneu-los amb alguna de les idees que hi ha a continuaci, tenint en compte que es poden repetir en citacions de poemes diferents:

Poemes:

gloga I A Sant Vicent Ferrer No escric glogues Testament mural He vist un plat dels d'obra, de Manises La dona que ven coses, a la nit, a la porta El meu origen t'ho explicaria em permetreu, encara, un orgull personal

Idees sobre la mort:

Dol Imatge de la mort Agonia Tristesa Culte a la mort Prdua Mort collectiva

77

10. L'elaboraci que Vicent Andrs Estells fa del tema de la mort al llarg de la seva trajectria literria, ms enll de les primeres formulacions al llibre La nit, escrit a mitjan anys cinquanta, de la crnica social i histrica relacionada amb la guerra, ateny una dimensi individual en qu el poeta parla sobre la seva prpia mort, tal com fa en el poema Dama d'anit, no voldria enutjar-vos. Llegiu a continuaci aquest poema pertanyent a El gran foc dels garbons (Recomane tenebres, OC 1) i, desprs, realitzeu les activitats proposades: Em posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, d'aquelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Desprs tancareu el tat. No vull que em vegen. A l'hora justa vull que a Burjassot, a la parrquia on em batejaren, toquen a mort. M'agradaria, encara, que alguna dona del meu poble isqus al carrer, inquirint: Que qui s'ha mort? i que li donen una breu notcia: s el fill del forner, que feia versos. Ms cultament encara: El nt major de Nadalet. Poseu-me les ulleres. a) De qu parla exactament el poema? b) Quines coses troba imprescindibles per emportar-se a la tomba? Per qu? c) Quins sn els seus darrers desigs, un cop mort? d) Qu li agradaria, en realitat? Per quins motius? 11. Seguint el procs de la mort, el poeta imagina en el segent poema, titulat Quan em deixen al cementiri i tots se n'hagen anat (La clau que obri tots els panys), el que li ha de passar desprs de la defunci i l'enterrament: QUAN EM DEIXEN AL CEMENTERI I TOTS SE N'HAGEN ANAT
A Joan Triad

Hi haur ms soledat aleshores encara, car tots se n'aniran a fer les seues coses, i jo em trobar sol definitivament, impossibilitat, completament inerme. On seran els amics? Jo sentir el desig de plorar, i dir potser Mare... en veu baixa. El record dels amics, del llum damunt la taula, el conyac, les converses que mai no s'acabaven, el crepuscle polss que puja a les finestres encenent aquell llum d'aigua dels quatre grans; els records i el desig pueril de plorar. On seran els amics? I jo els recordar,

78

cadasc pel seu nom i per les seues coses, mentre vinga la nit, aquella nit primera de mort al cementeri, de mort sense remei. Quan arribe la nit m'haur mort ja del tot? (Perdoneu la insistncia: ser lliure aleshores?) a) Quina s la sensaci que predomina en el moment de l'enterrament? b) Quina s la mxima preocupaci del poeta, un cop enterrat? c) Quins sn els sentiments que diu que experimentar? d) El final del poema rebla el clau de la irrealitat del seu contingut. Expliqueu com s'aconsegueix aquest efecte. e) El darrer vers planteja una qesti fonamental en la manera d'entendre el mn de la civilitzaci occidental: el ms enll de la mort. Aix no obstant, Estells subverteix aquesta qesti. Expliqueu com ho fa. f) Reflexioneu sobre aquesta darrera interrogaci del poema i intenteu donar-hi resposta. Amb aquesta finalitat, redacteu un text argumentatiu d'unes 110 paraules en qu exposeu el vostre punt de vista sobre la qesti. 12. D'aquesta manera, Estells assoleix una representaci familiar de la mort, tal com s'esdev en el poema Vindr la mort i jo no ser al llit (Pedres de foc. Cant temporal, OC 5; 21 de l'antologia). Llegiu-lo i contesteu: a) En aquest poema, Estells fa servir el mateix recurs estilstic que a Can de bressol, la personificaci, si b aqu la mort s presentada amb unes altres caracterstiques. Descriviu com us imagineu la mort que apareix en aquest poema. b) Especifiqueu quins elements corresponen a un enterrament a l's. c) Especifiqueu quins elements sn irreals. d) Cap al final del poema, hi ha un sarcasme. Citeu-ne els versos i expliqueu per qu s aix. e) Quin efecte produeix aquest sarcasme sobre la idea de la mort, tenint en compte la diferncia de representaci que n'hi ha entre aquest poema i s aix, si us plau? 13. Una altra representaci familiar de la mort, en aquest cas lligada estretament a la vida quotidiana, la trobem en el tercet final del poema Amb la dignitat amarga dels pobres (22). Desprs de llegir-lo atentament, responeu aquestes qestions: a) Per quins motius pot afirmar-se que es tracta d'una representaci familiar de la mort? b) Quina rellevncia tenen els elements domstics que apareixen en el tercet en relaci amb la mort? c) El darrer vers resulta especialment illustratiu pel que fa a la concepci que Estells tenia de la mort i que tamb apareix en poemes anteriors. Expliqueu com s'expressa aquesta concepci en aquest vers.

79

14. El tercet dels versos 55-57 d'aquest mateix poema Amb la dignitat amarga dels pobres, tamb fa una referncia especialment sarcstica a la mort: a) Expliqueu en qu consisteix el sarcasme. b) Expliqueu qu t en com aquest tercet amb el poema Quan em deixen al cementeri i tots se n'hagen anat. 15. Hi ha alguns poemes, com ara Vacances obligatries (L'ofici de dem. La lluna de colors, OC 9) en qu, fent servir el mateix procediment estilstic, Vicent Andrs Estells assoleix un efecte totalment banalitzador de la mort, contigu a l'efecte familiaritzant ja apuntat. Llegiu-lo a continuaci i, desprs, feu les activitats que es proposen: VACANCES OBLIGATRIES I desprs hi ha aquells morts que arribaren primer i tenen els bons llocs, tots els seients de vmet, i tenen balancins, tenen laigua corrent, i tenen amistats, de taula a taula es parlen, tenen un transistor damunt la seua taula i parlen d'excursions dem anem a tal font, torrarem les xulletes i ens farem l'all-i-oli, a Valncia estan ara a trenta-vuit i mig, quina calor hi deu fer, en canvi ac, ja veu, juguem al set i mig o juguem al xamelo i mirem de rell, malignament, als morts que acaben d'arribar, que no saben qu fer i somriuen, estpids, van d'una banda a l'altra, no sn morts coneguts, no tenen coneixences, les mans a les butxaques, tot el dia avorrits, si poguessen tornaven a la vida i no poden, van d'una banda a l'altra, callen els morts antics si veuen que s'acosten s com un balneari on es va a estiuejar per primera vegada, la mort s una fonda, una fonda entre els pins, i un riu prop, a dos mil set-cents metres d'altura. Jo he vingut per la dona, que t sempre bronquitis. Vinc pel meu fill, que no t ganes de menjar. I hi ha un mort, sempre, que no sap per qu ha vingut i ning no li ho explica, i li diuen que espere, i es fan les tres i mitja i encara no ha dinat i se'n va pels afores, amb un sol de Maria Santssima, vestit de cap a peus de negre, amb aquelles sabates que li venien grans, juga amb una pedreta pegant-li cops de peu, mentrestant tots els altres dormen en els seus llits, eructen i procuren no fer-ho per tal de no tallar la digesti: podria ser mortal; en el millor dels casos suscita una colitis. a) Quina situaci de la vida real s'estraf en aquest poema? b) Assenyaleu els elements de la vida quotidiana amb qu es retrata la vida dels morts que gaudeixen d'aquestes vacances obligatries.

10

15

20

25

30

80

c) Com s definida la mort, en el poema? Assenyaleu-ne els versos. d) Expliqueu els sentit del ttol del poema. e) Expliqueu el sarcasme ms acusat que cont el poema. 16. En altres poemes sobre la mort, Vicent Andrs Estells acara aquesta qesti vital amb la sexualitat amb la mateixa intenci sarcstica. Es va morir a la primera, i tots (El gran foc dels garbons. Recomane tenebres, OC 1) s un bon exemple d'aquesta potica desmitificadora. Llegiu-lo i, desprs, responeu les preguntes: Es va morir a la primera, i tots deien si hauria mort altres vegades, de tan reb com va morir, com si ho tingus assajat, cara a l'espill, com els actors i com els oradors, que verifiquen o constaten certes actituds. Va morir a la primera, i ho fu sense faltar-li cap detall, amb tota dignitat iconogrfica. Interrogada sobre antecedents, l'esposa no pogu adduir-ne massa, com no fos aquell dia, ja lluny, que en culminar un coit tingu un pantaix i tard en recobrar-se tres quarts d'hora. a) Fixeu-vos en el to periodstic de part del poema. Assenyaleu els versos en qu s ms evident aquest to. b) Com s'aconsegueix l'efecte sarcstic, ja en el primer quartet del poema? Expliqueuho. c) Quina explicaci es dna en el poema a una defunci tan correcta? d) Quina transcendncia es dna al fet de la mort, en aquest poema? e) Al vostre entendre, quina connexi existeix entre la mort i el sexe? Argumenteu breument la vostra opini. 17. La intenci desmitificadora pot assolir la transgressi pura i simple. Observeu-ho en aquest breu poema d'Epitafis (Les pedres de l'mfora, OC 2): t'havies mort de gust moltssimes vegades desprs sempre tornaves a morir-te de gust ara insensata t'has mort en caure per l'escala a) A quina mort es fa referncia en els dos primers versos? b) Quin to predomina en el tercet, sobretot a partir de l'expressi morir-se de gust? c) En qu consisteix la banalitzaci de la mort que s'expressa en aquest epitafi? 5

10

81

6. NO HI HAVIA A VALNCIA DOS AMANTS COM NOSALTRES. AMOR I EROTISME

1. Lamor s el tema per excellncia de la poesia de Vicent Andrs Estells. Com podreu comprovar, posa en prctica una expressi potica amorosa del tot original en el panorama literari catal del seu temps, pel que t dexplcita. Ell mateix en parla en aquest fragment que hi ha a continuaci. Llegiu-lo i contesteu les qestions que hi ha tot seguit: [...] No puc dissimular que magrada moltssim la teva poesia, no em puc estar de dir-ho. Recordo que una cosa que em va impressionar molt, va ser aix, aquest amor a la vida, a la vida terrenal, a la naturalesa, al sexe, al plaer, que costa molt de trobar en la tradici daqu... Possiblement aix em ve del mn de lhorta, dels camps de blat, etctera, on es parla de sexe normalment, sense donar-li cap doble sentit, es parla, tu. I jo, modestament, he de parlar de tot, del mn com s. Parlant daix de lamor... Tu, fsicament, tens aquesta figura ms aviat tmida i, en canvi, els teus llibres i els teus poemes sn pletrics de sexe; un devessall de passions. Per tu lamor qu s: platnic o sexual? Sexual. A vegades, quan la cosa va mal, es converteix en platnica... Montserrat Roig, Retrats i personatges a) Quin s lorigen que Estells parli obertament de sexe en els seus poemes? b) Quin contrast apunta lentrevistadora entre el poeta i la seva poesia en relaci amb la temtica amorosa? c) Expliqueu la relaci existent entre lexpressi amor platnic i la concepci del mn del filsof grec Plat. d) Expliqueu el sentit de la darrera frase pel que fa a la relaci amorosa. e) Lentrevistadora planteja una disjuntiva sobre la manera dentendre lamor, a la qual el poeta respon amb contundncia. Expliqueu en quina mesura esteu dacord amb aquesta disjuntiva entre amor platnic o sexual i quina s la vostra concepci personal de lamor. 2. Damor nhi ha de molts tipus, i de maneres de tractar-lo literriament, tamb. Estells s un mestre en el tractament potic del referent amors femen i de la sensualitat que li associa. Llegiu el poema Criatura en dissabte (Ciutat a cau dorella. Les Homilies dOrgany, OC 6; 1 de lantologia), i feu aquestes activitats: a) Qu o qui canta el poeta en aquest poema? b) Analitzeu el poema i assenyaleu els versos en qu es descriuen els atributs del subjecte al qual es canta, per exemple: purssima (vers 1). c) Amb les vostres paraules, feu una descripci del subjecte cantat a partir dels seus atributs.

82

d) Amb quins elements naturals sassocia el subjecte cantat? Amb quin concepte abstracte poden relacionar-se aquests elements naturals, s a dir, qu simbolitzen? e) Al llarg del poema es repeteix lexpressi ets el potser i semblants (versos 12 , 29, 37, 50, 51), adreada al subjecte cantat. Expliqueu-ne el sentit. f) En el poema hi ha dues referncies a Du que poden fer pensar en un cert component religis del poema. Expliqueu la presncia de Du en el poema a partir de lexpressi en qu apareix. g) Ms en concret, quina relaci hi ha entre Du i lamor, en aquest poema? h) Finalment, expliqueu el sentit del ttol del poema a partir de lanlisi que heu fet del seu contingut. 3. Hi ha un cert parallelisme temtic entre Criatura en dissabte i mhe estimat molt la vida (18 de lantologia). Analitzeu aquest segon poema fixant-vos en aquesta semblana i contesteu: a) En quins versos concrets sevoca el mateix subjecte potic que a Criatura en dissabte? b) Quins altres versos fan referncia al tema amors? Assenyaleu-los c) A ms de levocaci de lamor, en aquest poema hi ha algunes referncies clarament ertiques; algunes, expressades metafricament i altres, ms explcites. Indiqueu-les tot classificant-les entre metafriques i explcites. 4. Amb la dignitat amarga dels pobres inclou uns quants tercets amb el mateix sensualisme que heu vist en els poemes de les activitats anteriors. Contesteu-ne aquestes qestions: a) Versos 1-3. Amb quin element natural es relaciona lacte amors? Expliqueu-ne la relaci a partir del que es diu en el tercet. b) Versos 16-18. Imagineu-vos la situaci que sevoca en el tercet i expliqueu-la amb les vostres paraules. c) Versos 37-39. De quin referent ertic es parla en aquest tercet? Quin desig expressa el poeta en relaci amb aquest referent? d) Versos 61-63. Quins elements sensuals hi apareixen? Quina s la recomanaci del poeta en relaci amb aquests elements? 5. Lgloga s una composici potica caracterstica de la temtica amorosa. A gloga I, Vicent Andrs Estells reprodueix aquesta temtica mitjanant lestructura dialogada prpia del gnere: a) Els noms dels personatges que apareixen en el poema tenen una llarga tradici literria. Cerqueu-los a la Viquipdia i esbrineu quins altres personatges els havien portat abans. Assenyaleu tamb la relaci que tenen amb la temtica amorosa b) Resumiu amb les vostres prpies paraules la histria personal que Galatea conta en el poema.

83

c) Quin s lestat dnim de Melibea desprs de la seva relaci amorosa? Assenyaleu els versos en qu en parla. d) Assenyaleu els versos en qu la sensualitat hi s expressada duna manera ms explcita. De quin referent es parla en aquests versos? e) Fixeu-vos en el nombre creixent de vels que van apareixent al llarg del poema, fins al darrer en qu sen suggereix la crema. Cerqueu el significat exacte que, de la paraula vel, sescau en aquest poema i doneu una explicaci del seu simbolisme en relaci amb les histries que shi conten. 6. No escric glogues s un poema que t una significaci especial en el conjunt de la poesia amorosa de Vicent Andrs Estells. Rellegiu-lo amb cura, parant atenci al component amors, i feu aquestes activitats: a) El poeta sadrea a un personatge femen. Quina relaci existeix entre ells, segons el poema? b) Fixeu-vos en aquest personatge femen. Assenyaleu els versos que en parlen i, desprs, feu-ne una descripci amb les vostres prpies paraules. c) Des del punt de vista amors, de quin tipus de dona es tracta? d) Per quines raons el poeta fa explcit, al final del poema, labandonament del gnere de lgloga per tractar temes amorosos? 7. No escric glogues s un poema amb uns referents literaris de consideraci per entendre la potica amatria de Vicent Andrs Estells: Jaufr Rudel, Ausis March i Francisco de la Torre: a) El tema amors apareix formulat en la citaci de Jaufr Rudel que encapala el poema. Cerqueu informaci sobre aquest trobador i formuleu una interpretaci de la relaci existent entre el tema del poema i aquesta citaci. b) Cerqueu informaci sobre Francisco de la Torre i concreteu quin tipus de poesia amorosa escrivia. c) A partir daquesta informaci, feu una interpretaci de la seva aparici a No escric glogues tenint en compte que hi apareix en forma de cadver. d) Concreteu la concepci de lamor que Ausis March mostra en la seva poesia. e) Ara formuleu una explicaci perqu, al final de No escric glogues, Ausis March hi aparegui despertant-se en la seva tomba. 8. En el poema Dem ser una can apareix un element diferent respecte dels poemes de les activitats anteriors, ja que lexpressi amatria hi adquireix un altre caire: a) Assenyaleu els versos de tema amors i expliqueu amb les vostres paraules qu shi explica. b) Quin parallelisme potic pot establir-se entre la imatge de tota Valncia en flames la nit de Sant Josep i els versos de tema amors?

84

c) Quin s lelement diferencial, pel que fa al tractament del tema amors entre aquest poema i No escric glogues? 9. Sense dubte, el poema emblemtic per antonomsia de la temtica amorosa estellesiana s Els amants (Llibre de meravelles, 9 de lantologia), en qu es mostra la concepci personal que tenia el poeta de lamor. Llegiu-lo i feu aquestes activitats: a) Quina concepci de lamor presenta Estells en aquest poema? Feu-ne una breu exposici tot fent referncia als versos en qu sexpressa. b) Estells contraposa la seva concepci de lamor a la daltres poetes. Busqueu informaci sobre la concepci amorosa daquests altres poetes, o b obres seves, i feu-ne una glossa breu. c) Feu una valoraci de la citaci inicial en atenci a la concepci estellesiana de lamor que apareix en el poema.
[El poeta i la seva dona Isabel en lpoca que van conixer-se. Foto: Carmina Andrs]

d) Dins daquesta concepci estellesiana de lamor, hi ha elements temtics que el poeta pren dAusis March. Es tracta del tema del pus extrem amador en qu el poeta es presenta com el millor amant. En quins versos del poema es manifesta aquest tema? 10. Llibre de meravelles s el poemari en qu es fixa duna manera ms contundent la potica amatria de Vicent Andrs Estells. El poema Testament mural evoca les vivncies i prctiques amoroses de quan el poeta era jove, en el marc de la societat de lpoca. Llegiu-lo i, desprs, resoleu aquestes qestions: a) De qu parla el poema? Feu-ne una sntesi. b) La vivncia amorosa que sexplica en el poema pot considerar-se plaent? Raoneu la vostra resposta a partir de citacions de versos del poema. c) En el poema es dna entrada a elements que, tal com afirma Montserrat Roig en el text de la pregunta 1 daquest apartat, configuren una potica que costa molt de trobar en la tradici daqu. Quins sn aquests elements? Esmenteu-los tot fent referncia als versos del poema en qu apareixen. d) Raoneu el sentit del ttol del poema a partir del contingut i de lanlisi que nheu fet 11. En els poemes de Llibre de meravelles queda reflectida lexperincia amorosa del temps de la postguerra. Vicent Andrs Estells shi refereix expressament en aquest poema: PER EXEMPLE
E entre aquests dos estats s tot lo poble e jo confs sser daquest nombre. AUSIS MARCH.

85

ELS anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i fero. No demanava cleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de precaucions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat. I botrem els marges i arrencrem les canyes i ballrem alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou all la postguerra. S'apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un bult d'amor creixia, tena, a l'entrecuix. Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor; brutalment s'imposava sobre fam i cauteles. I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat. Un sentiment, no obstant, redim la vilesa que vrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang. Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra... I qui sap, al remat? Sols ens calia viure. I desprs de palpar-nos feroment, brutalment, arribvem a casa i diem les mans buides, i encara ens mirem ara les mans buides a voltes, i ara sentim l'espant que llavors no sentem i plorem per aquella puresa que no fou, per aquella puresa que mai no hem pogut viure, que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.

10

15

20

25

30

a) El poeta apunta un contrast entre les caracterstiques de la vida pblica de lpoca i la vitalitat amorosa de la joventut. Expliqueu aquesta contraposici a partir de la citaci de versos del poema. b) Com diu el poeta que fou lexperincia amorosa daquella poca? Per qu? c) Per quines raons, en els versos finals del poema, el poeta considera que la seva experincia amorosa no va ser pura? Qu vol dir exactament amb aquestes paraules? 12. El poema La dona que ven coses a la nit, a la porta presenta el vessant declaradament impdic de lamor durant la postguerra. Rellegiu-lo i contesteu: a) Quins dos casos dels que enumera Estells en el poema eren considerats declaradament immorals a lpoca? Indiqueu-ne els versos. b) Quin altre cas representa un desig sexual ben vist? Per qu? c) El poema presenta elements sexuals explcits. Assenyaleu-los.

86

d) Quin punt de vista, moralment parlant, adopta el poeta en aquest poema respecte dels casos que enumera? Per qu ? 13. Un altre vessant important de la poesia de tema amors de Vicent Andrs Estells est constitut pels poemes dedicats a la seva dona Isabel, en els quals lamor pren una altra orientaci diferent a la vista fins aqu. Aix es manifesta en poemes com Ac. Rellegiu el poema i contesteu aquestes preguntes: a) Quin costum juvenil recorda Estells en aquest poema? b) Cap al final del poema, hi ha una contraposici clara entre levocaci dAusis March i la dona del poeta. Expliqueu-la. c) Qu representa la dona del poeta en contraposici al que representa levocaci dAusis March? Justifiqueu la vostra resposta. d) Qu representa la referncia al fet que el poeta i la seva dona van agafats de la m? Expliqueu-ho tot citant els versos en qu sen parla. 14. He aixecat mentre escrivia, el cap (Sonata dIsabel. Sonata dIsabel, OC 9; 24 de lantologia), s un poema paradigmtic de lamor del poeta per la seva dona, que aqu centra linters creatiu. Llegiu-lo i, desprs, contesteu: a) Quin s el motiu arran del qual sescriu el poema? b) Com recorda que era Isabel en la seva joventut? Contesteu citant els versos corresponents. c) De quina manera, segons el poeta, va influir Isabel en el seu marit al llarg del temps? Expliqueu-ho tot tenint present la trajectria vital de Vicent Andrs Estells. d) El poeta defineix lamor que luneix a Isabel amb una srie de metfores. Citeu-les e) En aquest poema, com en tants altres, hi apareix el gesmil (gessam). Penseu quin valor simblic t en relaci amb el tema del poema.
[Vicent i Isabel a les sitges de Burjassot poc desprs de casats. Foto: Carmina Andrs]

f) Quina relaci sestableix, al final del poema, entre el gesmil i el nom de la destinatria del poema?

g) Com definireu el tipus damor que apareix en aquest poema? Raoneu la vostra resposta. 15. El poema em permetreu, encara, un orgull personal, pertanyent a Mural del Pas Valenci i, per tant, escrit en la maduresa dedat del poeta, comparteix amb el de lactivitat anterior el mateix assumpte: levocaci de la relaci amorosa de joventut amb Isabel. Rellegiu-lo, assenyaleu els versos en qu es parla especficament daquesta relaci i contesteu:

87

a) Quins sentiments compartien quan eren joves i festejaven? b) Quina importncia atorga el poeta al fet dhaver conegut la seva dona? Per qu? c) Als versos 60-62, el poeta fa referncia al pedregs altar de la Ptria que diu que va pujar juntament amb la seva dona. Tenint en compte el comproms cvic del poeta, expliqueu el que volia dir. No us oblideu de comentar la imatge que apareix al vers 61. d) Quin va ser, segons que es diu en el poema, el perode ms feli de la relaci? Per qu va acabar? Com van poder superar aquella situaci? e) Quin s el desig del poeta en escriure el poema? Per quins motius? Es va complir?

88

[Arxiu Serra dOr]

IV. LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS. LLENGUATGE POTIC

La trajectria creativa de Vicent Andrs Estells fa difcil poder parlar dun estil concret. Ms aviat pot parlar-se de la diversitat destils que, al llarg de la seva carrera literria, va desenvolupar, des de la recreaci dels patrons garcilasistes fins al cant general que s el Mural del Pas Valenci, passant per tot un ventall de possibilitats que el poeta de Burjassot va posar en prctica al llarg de la seva carrera. Aix no obstant, hi ha alguns trets generals que poden donar pistes sobre les caracterstiques de la seva veu potica.

1. JO SC AQUEST QUE ES DIU VICENT ANDRS! LEXPRESSI DEL JO POTIC

1. Una caracterstica que es repeteix en molts poemes de Vicent Andrs Estells s ls de la segona persona. El poeta sadrea a un tu, de vegades a un vosaltres, emprant el recurs de lapstrofe, que recrea lefecte dun dileg en poemes que sn, en realitat, monlegs. Fixeu-vos en aquests exemples dapstrofe de diferents poemes de lantologia i relacioneu-los amb el receptor a qui sadrea el poeta (entre parntesis, sindica el nmero de poema i el nmero del vers dins el poema): Tu ens duus, tan clara, laigua (1, 5) he de cantar, comptant amb vostres ecos (2, 10) Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6, 13) No hi havia a Valncia dos cames com les teues (7, 1) Animal de records, lent i trist animal, / ja no vius, sols recordes (8, 1-2) Ah, tu, Valncia meua! (10, 48) Penses els darrers anys / dAusis March (8, 2-3) collires unes flors en un marge (11, 28) no sabies llegir ni escriure (17, 2) jo tevoque i et mire / aquell instant de lany 48 (24, 17-18) em permetreu, encara, un orgull personal (25, 1) 2. Una altra caracterstica bsica de la creativitat estellesiana s la seva loquacitat. Llegiu aquestes citacions en qu sen parla: La tenebrosa multitud que durant ms de mig segle guanya premis als Jocs Florals a Valncia, escriu pitjor en catal que en castell. [...] En la postguerra, la situaci no vari. Fins que lEstells, un dia, tira al dret, i li surt li ix un vmit de llengua, didioma redut a imminncies incontrolables, glopades de mots directes, Els lectors Sant Vicent Ferrer La ciutat de Valncia Isabel Una noia real o imaginria Elements del paisatge El mateix jo potic El pare del poeta

91

que ens reconciliaven amb la veritat. Que ens reconciliaven amb la veritat, amb minscula, de la nostra vida en valenci. Vicent Andrs Estells, per una incoercible propensi, s un poeta loqua: duna eloqncia que fa feredat. Quan renuncia a les maquetes de la preceptiva un sonet, una dcima, un qualsevol motle acadmic, sembala en tirallongues inesgotables de versos, planes i planes seguides. Habitualment, hi explica lespectacle menor de les peripcies de la gent subordinada, les seues del poeta o les nostres, que sn duna vulgaritat raonable i acatada. Les explica: les narra. I havia de narrar-les amb el vocabulari i els girs de la mateixa vulgaritat poetitzable. Joan Fuster, Nota provisional i improvisada sobre la poesia de Vicent Andrs Estells [...] Estells parteix duna extraordinria capacitat versificatria. El seu sentit innat del metre i del ritme [...] el fa esdevenir un versificador dimprovisaci, que no dubta tres segons a encabir en decasllabs ausiasmarquians o en alexandrins una reflexi qualsevol. I s que Estells no fora en absolut la sintaxi ni el lxic per emmotlar en versos ajustats el que vol dir, i aix li permet esplaiar-se en una mena de prosa, tot mantenint de passada les cadncies i les mesures prpies de la versificaci. Vicent Salvador, Lescriptura estellesiana: claus pragmaestilstiques a) Quina diferncia hi ha entre el llenguatge dels poemes del jocfloralisme valenci i el llenguatge de Vicent Andrs Estells, segons Joan Fuster? b) Quin reflex visual t, en la poesia dEstells, aquesta veritat amb minscula de qu parla Joan Fuster? c) Quin s el tipus de composici potica que, segons Fuster, sadapta millor a la loquacitat del poeta? d) Quin contingut o assumpte predomina en aquestes composicions potiques? e) Quin efecte esttic produeix el tractament daquests continguts? f) I des del punt de vista lingstic, com hi influeix? g) Quina caracterstica en creativa destaca Vicent Salvador? h) Quin efecte esttic produeix, segons Salvador, la facilitat compositiva del poeta? 3. Tal com apunta Joan Fuster, el colloquialisme s una caracterstica bsica de la creaci potica estellesiana, motivada pel contingut que es tracta en els seus poemes. Lluny del que sembla, no es tracta dun vulgarisme, dun dialectalisme, assumits sense ms pel poeta, sin duna veritable estratgia expressiva. Llegiu aquest text en qu sexplica larticulaci daquesta estratgia i desprs contesteu: Dun costat, el poeta assumeix la tasca sacerdotal de parlar en nom dels altres, per no exactament com a conscincia lcida individual que pot enfrontar-se amb la ceguesa del poble endormiscat o embrutit, a la manera dels herois dIbsen o de Casellas, sin ms aviat com un portaveu, com una mena de delegat democrtic de la veu popular. De laltre, aquesta missi humil i representativa implica dues

92

condicions: que el seu Jo siga una mostra adequada de la collectivitat i que la seua paraula bega en les fonts de la veu collectiva. Vicent Salvador, Lescriptura estellesiana: claus pragmaestilstiques a) La reflexi de Vicent Salvador parteix de lanlisi dun dels poemes ms representatius dEstells, en el qual es parla justament de la veu del poeta en relaci amb la del seu poble. De quin poema de lantologia es tracta? b) A quina finalitat respon, segons Vicent Salvador, el colloquialisme de la poesia de Vicent Andrs Estells? c) Quines caracterstiques bsiques defineixen el Jo potic estellesi, segons aquests plantejaments? d) Ibsen i Casellas sn autors que pertanyen al Modernisme i que elaboren en les seves creacions personatges heroics amb una individualitat que es contraposava a la massa social. Quina s lactitud del Jo potic estellesi en relaci amb la societat a la qual pertany? 4. Al costat del poema dileg, basat en el recurs de lapstrofe, la diversificaci estilstica estellesiana presenta tamb el poema confessi, amb un Jo potic explcit, que parla en primera persona. Responen a aquesta veu potica tres dels quatre poemes de lantologia pertanyents al llibre Horacianes: a) Quin s laltre poema que no respon a aquest esquema? A qui sadrea? b) Els altres tres poemes confessi de lantologia sn Can de bressol (8), He vist un plat dels dobra, de Manises (14) i Vindr la mort, i jo no ser al llit (21). Podem dir que el Jo potic daquests poemes centra latenci temtica del poema o ms aviat hi apareix com a observador? Per qu? c) En aquests tres poemes esmentats, quin s el motiu principal del poema? 5. La composici de lantologia que respon ms clarament als parmetres del poema inventari s La dona que ven coses, a la nit, a la porta (15). Rellegiu-lo i contesteu: a) Quina persona o persones gramaticals apareixen en el poema? b) Lenumeraci de diferents dones i ls de la persona gramatical fan ms subjectiu o ms objectiu el poema? Raoneu la vostra resposta. c) Analitzeu detingudament el poema. Quantes dones diferents hi sn esmentades directament? d) Fixeu-vos que lestructura del poema s una enumeraci pura i simple de diferents dones. Assenyaleu les conjuncions i que enllacen termes daquesta enumeraci. e) Ls del polisndeton no es limita a connectar els termes de lenumeraci, sin que tamb susa en lenumeraci dels actes de les diferents dones. Quin efecte esttic produeix ls del polisndeton, en aquest poema? 6. En aquells poemes potser ms personals, en qu Vicent Andrs Estells desatn ms les convencions formals i deixa rajar el seu doll verbal, es produeix la concurrncia de

93

diverses persones gramaticals en un mateix poema. Un exemple paradigmtic daquesta diversificaci pot ser em permetreu, encara, un orgull personal: a) Indiqueu a qui sadrea el poeta al llarg del poema. b) En quines persones gramaticals diferents fa referncia a la seva dona? Indiqueu-ne exemples rellevants.

2. FELICITAT SUPREMA, LHORA DESCRIURE ELS VERSOS. MTRICA I VERSIFICACI

1. La mateixa varietat en qu sexpressa el Jo potic estellesi es reprodueix en el metre dels seus poemes, o potser encara s major. Estells pot reproduir en favor propi les estructures mtriques ms exigents i tamb optar per la llibertat versificadora. Daquesta varietat, lantologia ns una mostra clara. Dentre els poemes amb metre regular, un dels ms interessants s Se't riu l'infant que t'ha vist cridar, ebri. Llegiu-lo i feu-ne lanlisi que es proposa a continuaci: a) Feu la separaci sillbica de cada vers tenint en compte que tenen cesura rtmica i especifiqueu el nombre de sllabes per vers. b) Qu es pot dir de la rima del poema? Com sanomenen aquest tipus de versos? Consulteu-ho a la Hiperenciclopdia. c) Descriviu el poema pel que fa a estrofisme, tenint en compte que el tipus destrofa que presenta t un nom conegut. Consulteu la Hiperenciclopdia. d) Compareu aquest poema amb el fragment del poema CXIV que hi ha a lactivitat 5 de lapartat II del dossier, des del punt de vista formal. Quina diferncia bsica hi ha? 2. Els dos sonets de lantologia, He vist un plat dels dobra, de Manises (14) i Vindr la mort, i jo no ser al llit (21) comparteixen les mateixes caracterstiques mtriques. Trieu un daquests dos poemes i feu-ne lanlisi segent: a) Digueu com sanomenen els versos del poema analitzat en atenci al nombre de sllabes. Tingueu en compte la rima i la cesura rtmica. b) Esmenteu les estrofes que constitueixen el poema. c) En quins aspectes pot dir-se que el sonet estellesi sallunya de la tradici formal del sonet clssic dorigen itali? A quins motius pot deures aquest allunyament? Raoneu la vostra resposta. 3. Un conjunt de poemes, en la seva majoria pertanyents a Llibre de meravelles (6 a 12 i 15), comparteixen unes caracterstiques mtriques semblants, ja que els versos que els componen tenen el mateix nombre de sllabes: a) Comproveu, fent el recompte dels tres primers versos de cada poema, que tenen les mateixes caracterstiques mtriques i esmenteu com sanomena el vers que t aquesta quantitat de sllabes. b) Fixeu-vos en la rima daquest conjunt de poemes. Comparteixen tamb les mateixes caracterstiques? Expliqueu-ho.

94

c) I quant a les estrofes, tots els poemes tenen el mateix tipus destrofes? d) Quina ra hi pot haver perqu el poema que apareix com una excepci en aquest conjunt tingui una caracteritzaci formal ms acusada? Aventureu-ne una hiptesi. 4. Lgloga I (2) t unes caracterstiques formals prpies del tipus de composici que la diferencien de la resta. Comenteu-les tenint en compte que es tracta del poema ms teatral de lantologia. 5. Can de bressol (3), com indica el mateix ttol, t les caracterstiques formals prpies daquest gnere tradicional. Comenteu-ne aquests aspectes: Versos: sillabisme i nombre total Rima Estrofes 6. La mtrica dAssumirs la veu dun poble (13) no es repeteix en cap altre poema de lantologia: a) Quina s lespecificitat mtrica daquest poema? b) El poema, a ms de lisosillabisme dels versos que lintegren, t en el parallelisme sintctic una estructura formal slida. Assenyaleu tots els verbs en futur imperfet que hi apareixen. c) En atenci a la presncia o absncia daquest futur imperfet al llarg del poema, dividiu-ne el text en parts. Indiqueu-ne els versos. d) Fixeu-vos en la primera daquestes parts. A banda del parallelisme sintctic que estableix la repetici del futur imperfet, hi ha un altre recurs sintctic que hi t una presncia destacada. Quin s? 7. La majoria dels poemes de lantologia sn anisosillbics i presenten versos lliures. En aquests poemes, el poeta dna solta a la seva creativitat ms experimental. Fixeu-vos en el poema s aix, si us plau (4) i feu aquestes activitats: a) Dividiu el poema en parts i comenteu breument el contingut de cada una. b) Encara que aparentment no hi ha una estructura formal prpiament potica, s que poden indicar-se dos elements estructurals evidents: feu-ho. c) En aquest poema tamb hi ha un recurs literari de base fontica que prcticament, al llarg de lantologia, noms apareix en aquest poema. Comenteu-lo. d) Quina base o origen colloquial pot apuntar-se com a trasfons formal del poema? 8. Lantologia inclou quatre poemes pertanyents al llibre Horacianes (16 a 19). Tots ells comparteixen unes mateixes caracterstiques pel que fa a la mtrica i la versificaci. Rellegiu els poemes en qesti fent esment a la versificaci i responeu: a) Feu una descripci del tipus de vers que apareix en aquests poemes, tot fent referncia a la rima i a lestrofisme.

95

b) Al vers 15 del poema mhe estimat molt la vida, el poeta diu i tot amb el seu nom petit sempre en minscula, cosa que indica la intencionalitat declarada de ls de les minscules en els poemes dHoracianes. Quin valor, pensament, impressi, vol transmetre el poeta amb aquest recurs tipogrfic? Justifiqueu la vostra resposta. c) Reescriviu el poema aquest any miserable tot restituint-hi les majscules que hi corresponen en atenci a ls normatiu daquest tipus de lletra. d) Desprs dhaver restitut les majscules, es pot dir que es tracta ben b del mateix poema? Expliqueu-ho. 9. Amb la dignitat amarga dels pobres aplega una srie de tercets de versos anisosillbics, que es caracteritzen per la manca de puntuaci: a) Reescriviu els tercets tot restituint-hi els signes de puntuaci i les majscules segons les normes convencionals. b) Compareu el resultat amb el primer poema i valoreu de quina manera labsncia de puntuaci incideix en lexpressi potica. 10. Un cop analitzades les caracterstiques mtriques daquests poemes de lantologia, us sembla que Vicent Andrs Estells s un poeta que, pel que fa a la forma, pot considerarse conservador o b cal tenir-lo ms aviat per un innovador? Justifiqueu la vostra resposta.

3. LES PEDRES DE LMFORA. RECURSOS ESTILSTICS

3.1. Recursos formals Tal com pot veures a lapartat anterior, Estells practica una poesia que no t en les convencions tradicionals (sillabisme, estrofisme i rima sobretot) els elements bsics per a lestructuraci dels poemes. El poeta recorre a altres tcniques per aconseguir lefecte potic desitjat. 1. Pel que fa a la sintaxi, una de les tcniques ms productives s la del poema inventari, exemplificat a La dona que ven coses, a la nit, a la porta (15), basat en el recurs de lenumeraci, que sovint esdev acumulaci. El poema Dem ser una can (8) inclou una enumeraci una mica complexa: a) Localitzeu els versos que corresponen a aquesta enumeraci. b) Tota enumeraci correspon a elements que configuren un conjunt. A quin conjunt concret correspon aquesta enumeraci, segons el mateix poema? c) Dins de la mateixa enumeraci, poden destriar-se dos aspectes diferents del conjunt? Quins sn? Quins elements de lenumeraci corresponen a cada un? 2. Cant de Vicent s un poema que tamb t en lenumeraci un recurs poticament potent. Fixeu-vos en els versos 26 a 36 i contesteu: a) Quants termes poden assenyalar-se en aquesta enumeraci? Assenyaleu-los. b) A quina idea de conjunt remeten els elements daquesta enumeraci? Justifiqueu la vostra resposta.

96

c) La puntuaci existent en aquests versos es correspon amb els termes de lenumeraci? Podria dir-se, doncs, que es tracta duna enumeraci pura i simple? Raoneu la vostra resposta. 3. En el poema He vist un plat dels dobra, de Manises (14) hi ha una enumeraci que respon exemplarment a lefecte dacumulaci: a) Localitzeu els versos de lenumeraci i feu la llista dels termes que la constitueixen. b) Fixeu-vos en lefecte acumulatiu daquesta enumeraci. Comenteu-la des del punt de vista de la intensificaci del lirisme que reprodueix c) Aquesta enumeraci es diferencia molt clarament de les dels poemes Dem ser una can i No escric glogues, de les activitats anteriors. En qu consisteix aquesta diferncia? 4. Al poema Em permetreu, encara, un orgull personal hi ha dues enumeracions. Localitzeu-les i contesteu: a) Qu sn els elements que apareixen en la primera enumeraci? Si conv, consulteu alguna font enciclopdica. b) Quina crrega simblica tenen aquests referents en el context del poema? I en el de lobra a qu pertanyen, Declaraci de principis, Mural del Pas Valenci I? c) La segona enumeraci s bastant ms prosaica, si b els elements que hi apareixen pertanyen a un mbit que el poeta empra sovint en la seva poesia. Qu tenen en com? 5. Aix com lenumeraci repeteix elements de la mateixa categoria gramatical, el parallelisme sintctic repeteix una mateixa estructura sintctica en diverses frases seguides, tal com ja hem vist en analitzar la versificaci del poema Assumirs la veu dun poble: a) En el poema No escric glogues hi ha dos passatges construts explotant aquest recurs estilstic. Assenyaleu-ne els versos i digueu quina s lestructura sintctica repetida. b) En el poema Cant de Vicent tamb hi ha un passatge que reprodueix aquest mecanisme expressiu. Assenyaleu-ne els versos. c) Fixeu-vos en la informaci que el poeta proporciona en els versos assenyalats i digueu si aquesta informaci se centra en el Jo potic o en el mn que lenvolta. Justifiqueu la vostra resposta. d) Lacumulaci de referncies parallelstiques t tamb un efecte lric. Expliqueu, en cada un dels poemes, lemoci que transmeten. 6. Lencavallament s un recurs caracterstic de la poesia de lpoca de Vicent Andrs Estells i el nostre poeta en fa un aprofitament agosarat. De tots els poemes de lantologia, La dona que ven coses, a la nit, a la porta, s el ms significatiu quant a la prctica daquest recurs. Fixeu-vos en aquest poema i contesteu: a) Fent servir les eines de cerca habituals, formuleu una definici senzilla de lencavallament.

97

b) Assenyaleu els versos en qu hi ha encavallament. c) Tenint en compte la mtrica del poema i les caracterstiques del recurs, expliqueu quin efecte potic us sembla que produeix lencavallament sobre el contingut temtic del poema. 7. Classifiqueu les citacions segents segons la figura retrica de carcter sintctic que exemplifiquen. Destrieu entre ellipsi, anacolut i hiprbaton. I no oblideu fer-ho tenint en compte el context narratiu en qu apareixen (entre parntesis, sindica el nmero de poema en lantologia i el nmero de vers en qu apareix la imatge): 1. Com si anasses per l'aigua, entre una aigua invisible, / entre una aigua clarssima, venies pel carrer (7.11-12) 2. vicent ventura, desterrat a munic o pars (19.4) 3. joan fuster, a sueca (19.5) 4. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8) 5. lun al costat de laltre, / les pupilles enceses. (25. 24-25) 3.2. Trops Es diu que la poesia dEstells s ms metonmica que metafrica. Aix no treu que, com a tal, aquesta poesia resulti especialment rica de figures retriques que afecten el significat de les paraules. Els lmits daquesta diversitat sn sovint difusos, si b podria dir-se que moltes de les imatges potiques responen al mecanisme del correlat objectiu pel qual el poeta transmet lemoci, el sentiment potics. 1. Dimatges potiques nhi ha de molts tipus en funci dels referents que incorporen i de lemoci que el poeta vol transmetre: a) Classifiqueu les imatges que hi ha a continuaci segons que corresponguin a algun daquests elements: aigua, aire, cos, foc, quotidianitat, terra, vegetals 1. una alegria daigua i fang novell (1.8) 2. la irada alegria de les mans en dissabte (1.21) 3. No hi havia a Valncia dos cames com les teues (7.1) 4. entre una aigua clarssima, venies pel carrer (7.12) 5. la dona arreplegava la roba del terrat (7.23) 6. tota Valncia en flames la nit de Sant Josep (8.12) 7. tenim lenyorana amarga de la terra (9.16) 8. posa una llima dins un got (22.6) 9. venia laire de la mar (22.16) 10. el clid mn de coves i de tombes (23.3) b) Moltes imatges estan relacionades amb la sensualitat caracterstica de la poesia estellesiana. Indiqueu a quin sentit poden atribuir-se les segents:

98

1. Un fum lentssim surt per lhoritz (2.91) 2. Un infant plora i plora en el pis del costat (6.9) 3. Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit (7.17) 4. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8) 5. com olia la flor del taronger (22.1) 6. ens arribava al llit, lluny, el requeriment de les sirenes del port (25.100) 7. viem com s'encenien els llums darrere els vidres (25.50) 8. viem la lenta arribada de la nit (25.18) 9. viem davallar el crepuscle (25.12) 2. La sinestsia s una figura retrica que apella tamb als sentits i Vicent Andrs Estells en fa un s ampli a partir duna rica adjectivaci: a) Fixeu-vos en aquests exemples i indiqueu els camps sensorials que sassocien en cada cas. Exemple: Criatura dolcssima (1.13). Criatura pertany al camp sensorial de la vista, mentre que dolcssima pertany al del gust: 1. l'aire del capvespre, cru (1.9) 2. pupilles fresques (1.47) 3. dol plnyer (2.4) 4. calligrafia dura (12.24) 5. terrosa calligrafia (22.48) b) Feu una descripci del significat que el poeta vol expressar amb les sinestsies del punt anterior. c) En molts casos, Estells associa un substantiu de significat concret amb un adjectiu de carcter abstracte, pertanyents a mbits sensorials diferents, tot creant un efecte potic basat en la capacitat de sorpresa. Fixeu-vos en aquests exemples i, tenint en compte el context poemtic en qu apareixen, formuleu un possible significat, tal com es demana al punt anterior: 1. verds candidssims (1.48) 2. tristssima buidor (6.65) 3. hora violenta (6.67) 4. llum exasperada (11.27) 5. tongades incitants (16.9) 6. cauta barba (22.65) 7. amor itinerant (23.7) 8. fortutes sllabes (24.15) 9. ram convuls (24.28) 10. pupilles enceses (25.25)

99

3. La comparaci s una figura retrica a bastament emprada en la creaci potica estellesiana i els poemes de lantologia en contenen unes quantes mostres: a) Determineu el sentit de les comparacions lexicalitzades que apareixen en aquests versos, tenint en compte el context en qu apareixen: 1. Escric sota una lluna amarga com la fel (6.1) 2. Em pesen les sabates com si fossen de plom (6.4) 3. Es colpejava el pit, / el puny com una pedra, insistint foscament (11.7-8) 4. de cap a peus com vestit de diumenge (21.5) b) Algunes comparacions estableixen una analogia inesperada entre el terme real i limaginari, de la qual resulta la connotaci del terme real o comparat. Expliqueu quin s al vostre entendre i, tenint en compte el context del poema, el sentit daquestes comparacions: 1. i el ventre lleu, com una ametla a penes... (2.65) 2. Vaig com un tronc, com una fulla solta (2.88) 3. Tinc l'nima coenta2 com la planta d'un peu (6.3) 4. el teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l'aigua (6.24) 5. ...les paraules, ara / que s el temps dagafar-les com ganivets o malls (6.45) 6. [...lamor...] Es desperta, de sobte, com un vell hurac (9.30) 7. cantava com cantava el rossinyol entre els llorers (22.9) 8. com un ocell de ritme popular / com un gresol, una fotografia (24.5-6) 9. damunt la taula planava el llum d'una bombeta nica, / com penjada, com morta, com trista sucida (25.54-55) c) En algunes comparacions, Estells recorre a referents populars del seu entorn geogrfic, que li resulten molt familiars. Localitzeu quins sn aquests referents populars i quina relaci tenen amb el poeta, i doneu una explicaci de la comparaci establerta: 1. El cor em creix i em creix, com el pa en l'alcavor3 (6.33) 2. Europa em dol i em dol ben concreta i calenta, / com un pa que es fa agre de no portar-lo al forn (6.62-63) 3. La carn graciosa i fresca com un cnter4 de Serra (7.13) 4. el cos esvelt, com un cnter de Nquera (24.12) d) En dos poemes de lantologia, Ac i em permetreu, encara, un orgull personal el poeta empra dues comparacions molt similars. Tenint en compte els referents temtics que donen sentit a aquestes comparacions, comenteu-ne el significat i les semblances i diferncies que hi ha entre totes dues:

2 3

Cremant. Cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa. (DCVB) 4 Cntir.

100

1. La teua m en la meua / com un grapat de terra (11.37-38) 2. amb la m d'una dona dins la meua com un ocell mullat (25.61) 4. Lestil potic de Vicent Andrs Estells ha estat considerat ms metonmic que metafric. Tenint en compte que la metonmia consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra que hi t una relaci de contigitat lgica o fsica, Estells practica una poesia de les coses concretes, s a dir, s mitjanant el tractament de les coses concretes que lenvolten que fa referncia a significats ms complexos i generals, que pertanyen, en darrera instncia, a la condici prpiament humana: a) Tenint en compte aquesta mecnica expressiva, proposeu una explicaci del significat daquestes expressions, sempre tenint en compte el context expressiu en qu apareixen: 1. M'afluixar els cordons permet de les sabates (6.25) 2. en aquella paret de voluntats darreres (12.3) 3. [Deixars] de fer-te el nus de la corbata (13.22) 4. una tristesa encara remotssima (14.14) 5. mn de coves i tombes (23.3) 6. mn de malucs i llet (23.15) 7. passats mesos i llgrimes (25.3) 8. la humilitat dels dies de pa escs (25.34) 9. altra vegada, amb les mans buides, anvem per la vida (25.102) b) En el poema mhe estimat molt la vida hi ha una veritable llista de referents concrets que poden interpretar-se com a metonmies. Proposeu una interpretaci per a aquests quatre referents. Podeu comentar-los per separat o en conjunt, relacionant-los amb la temtica del poema: 1. aquest got d'aigua (18.9) 2. una jove que passa pel carrer (18.10) 3. aquell melic (18.17) 4. la primera dent d'un infant (18.18) 5. Lestil metonmic no exclou ni de bon tros la presncia de tot un seguit de metfores que confegeixen un aparell simblic que dota la poesia estellesiana duns referents clars que hi confereixen bona part de la fora expressiva que t: a) Fixeu-vos en aquestes metfores de diferents poemes de lantologia i determineu quin element tenen en com. Consulteu en un diccionari de smbols quins sn els significats simblics daquest element i, desprs, comenteu a qu us sembla que fan referncia aquestes metfores. Comenteu-les en conjunt: 1. tu ens duus, tan clara, laigua / tota amargosa dherbes de dissabte (1.5-6) 2. les aiges clares de la brisa oen (2.3) 3. i els peus banyant-se en laigua del crepuscle (2.14)

101

4. Creuen tramvies a la tarda. Van / nedant per laigua clara de la tarda (2.2223) 5. boscos daigua, rossinyols descuma (22.4) 6. arbres daigua dies de la meua infantesa (22.13) 7. hi ha braons daigua i cintures increbles (22.63) b) En aquestes altres citacions hi torna a haver un element metafric com. Assenyaleu-lo i, desprs de consultar un diccionari de smbols, comenteu quin significat hi dna Vicent Andrs Estells en la seva poesia: 1. i anirs sempre entre la pols, / et seguir sempre una polseguera (13.5-6) 2. sers un poble, caminant / entre una amarga polseguera (13.23-24) 3. aquesta pols de tants de dies (22.67) 4. mira una pols injustament malmesa (23.20) c) A continuaci hi ha citats alguns versos que contenen, subratllats elements simblics significatius en la poesia estellesiana. Associeu cada element amb un valor significatiu dels que hi ha en la llista de desprs: 1. Criatura purssima / mfora viva, massa tendra (1.1-2) 2. Jo vaig tenir, aquella primavera, / quaranta-dos geranis al balc (2. 15-16) 3. De sobte encara em pren aquell vent o lamor (9.5) 4. paraules que evoquen nits de gaudi i ptals (12.9) 5. et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble (13.14-15) 6. hi ha haver un temps que colleccionava pedres (22.52) 7. havem robat uns gesmils en passar per un hort (25.17) paraules, passi amorosa, figura femenina, innocncia amorosa, dictadura, desig amors, sexe 3.3. Recursos lgics 1. Un dels mecanismes expressius que Vicent Andrs Estells aprofita amb ms constncia s la repetici anafrica. Mitjanant aquest procediment aconsegueix emfasitzar paraules i frases que esdevenen leix temtic del poema: a) Assenyaleu en el poema No escric glogues (7) les paraules i frases que es repeteixen al llarg del text. Comenteu la rellevncia daquestes repeticions en relaci amb el tema que tracta el poema. b) El poema Els amants (9) reprodueix en part el mecanisme anafric de No escric glogues. Comenteu aquesta semblana en relaci amb lestructura de tots dos poemes. c) Fixeu-vos ara en el poema Testament mural (12). Quina s lexpressi que es repeteix ms al llarg del poema? Com contribueix a reforar el tractament del tema de lamor que es porta a terme en el poema?

102

d) Expliqueu quin s el concepte clau del poema Assumirs la veu dun poble, a partir de les repeticions anafriques que hi ha. 2. A continuaci, teniu una srie danttesis pertanyents a diferents poemes; destrieu-ne els conceptes que shi contraposen: 1. cercant / als fems tresors de faula (1.33-34) 2. aquells moments d'amor i aquells moments de pena (10.16) 3. entre paraules tendres i paraules obscenes (12.6) 4. entre coses obscenes i coses delicades (12.25) 5. de fa mil anys o de fa quatre dies (24.8) 3. Tal com, per exemple, ja heu vist en el poema La dona que ven coses, a la nit, a la porta (15), Vicent Andrs Estells recorre de vegades a expressions vagues, prpies de la recreaci del registre colloquial que porta a terme en la seva expressi potica, a fi deludir una expressi directa que, en lpoca en qu escrivia, podia reportar-li problemes amb la censura. a) Fixeu-vos en les expressions que hi ha a continuaci i, tenint en compte el context del poema en qu apareixen, substituu-ne les vaguetats per paraules de significat concret que resultin coherents: 1. Car de vegades els agrada, als hmens, / que els diguen mon petit i aix i all (2.53-54) 2. He de dir que tu ets un gran valenci / i he de dir tot aix i all de nostra parla (6.20-21) 3. s el temps dagafar-les i fer-les foc i flama, / de dir a i all clarament i tena (6.46-47) 4. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses (9.19) 5. comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, / que no estem en ledat, i tot aix i all (9.22-23) 6. una jove que passa pel carrer / aquest verd / aquest ptal / all (18.10-13)

4. COM MAMARES LA LLET, VARES MAMAR LIDIOMA

En la llengua literria de Vicent Andrs Estells conflueixen el llenguatge popular viu i arrelat de lHorta de Valncia, una vasta cultura literria i lesperit de transgressi de les convencions literries i socioculturals de lpoca. 1. Relacioneu els adjectius de la columna de lesquerra, que apareixen en els poemes de lantologia amb un sinnim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari si s necessari: novell (1.8) coenta (6.3) bord (11.32) prenyada (15.19) mollar (16.7) molsuda remullats tendre saberuts nou

103

socarrada (16.8) tendral (22.14) doctes (22.64) atarantats (24.46) arruixats (25.68)

bastard torbats embarassada socarrimada cremant

[Esttua del poeta a la plaa Emilio Castelar de Burjassot]

2. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions segents en el context en qu apareixen: 1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30) 2. Car tu ens duus un perqu / i un gratssim desfici (1.35-36) 3. els cossos ajaguts sobre lestora (2.5) 4. com si em tirassen un al al bescoll (2.75) 5. Mesmolar la llengua, si vols, en un rastell (6.28) 6. Em llavar les mans amb aigua i sab (6.29) 7. s lhora violenta, per fi, de la sa (6.67) 8. (O de seures a un cdol i callar ja de tot?) (6.73) 9. danar a rebolcons entre abraos i arraps (9.17) 10. El naixement dun fill, el poal ple de sang (10.34) 11. lexpose dins el plat en tongades incitants (16. 9) 12 sota lalbercoquer puja laigua la snia (22.10) 13. entrava els feixos de pinassa (22.35) 14. no li podia regalar altra cosa que una dcima, / o el furt breu dun gesmil (25.46-47) 3. Una bona mostra del llenguatge popular sn les locucions i frases fetes. Fixeu-vos en aquestes que apareixen en diferents poemes de lantologia i expliqueu-ne la significaci, sigui atenent al context en qu apareixen, sigui amb lajuda del diccionari:

104

1. parlar clar i ras (6.72) 2. no estem per a luxes (6.36) 3. nadar i guardar la roba (6.53) 4. de cos present (11.23) 5. amb els peus per davant (11.2) 6. en carn viva (12.8) 7. no sabies de lletra (17.3) 8. aigua en cistella (22.54) 4. La llengua que empra Vicent Andrs Estells converteix al llenguatge literari molts elements de la varietat geogrfica de lHorta de Valncia, com no podia ser daltra manera, tal com heu pogut veure tot al llarg del dossier. a) Fixeu-vos en les paraules remarcades, prpies del catal occidental, i busqueu-ne dequivalents: 1. quan tancava la carta em pareixia / que tancava la porta del meu bany (2.56-57) 2. La meua dona jau, de fa dies, al llit (6.10) 3. La carn graciosa i fresca com un cnter de Serra (7.13) 4. amerada damors com un dur matals (12.13) 5. i la dona que agrana les habitacions (15.9) 6. els dies clars de les pescateries (22.5) 7. es contempla un moment a lespill (22.15) b) El catal de Valncia conserva vives moltes paraules que antigament eren ds corrent en la llengua comuna. Busqueu sinnims de les altres varietats geogrfiques que es corresponguin amb les remarcades en aquests versos: 1. les aiges clares de la brisa oen / el dol plnyer de dues mecangrafes (2.3-4) 2. (Ja s que a que em passa no s res de laltre mn...) (6.2) 3. els infants que jugaven en eixir descola (7.22) 4. Ac estigus la casa on visqu Ausis March. (11.1) 5. ...sense pensar / en ninguna posteritat (13.34) 6. com olia la flor del taronger (22.1) c) Algunes paraules de les que apareixen en els poemes dEstells sn exclusivament valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjanant el diccionari: tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26), algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46). 5. En atenci a la seva intenci transgressora, Vicent Andrs Estells incorpora a la seva poesia paraules prpies dels registres colloquials de la llengua, ja sigui en atenci a la seva incorrecci gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semntics, com el sexual, proscrits dels registres ms formals. A continuaci, substituu les paraules

105

remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a registres lingstics ms formals: 1. blanca de carns i freda dentrecuix (5.8) 2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13) 3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15) 4. Dnam lluita, car jo posar el dems (6.39) 5. Sescolta la campana. (10.41) 6. cloc els ulls i mel fot (16.20) 7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8) 8. A lextrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56) 6. En contrast amb la base popular i colloquial del seu llenguatge potic, Estells tamb incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura literria: a) Relacioneu els adjectius de la columna de lesquerra, que apareixen en els poemes de lantologia, amb el sinnim que els correspongui: delits (1.43) ebri (20.1) pueril (22.36) fortutes (30.15) invicta (30.24) incipient (25.28) ntides (25.32) indigne (25.53) incert (25.71) esvelta (25.74) imprevistes vencedora clares agradable prima vergonys borratxo vacillant naixent infantil

b) En els versos segents, substituu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase: 1. trmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15) 2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39) 3. ...i vaig plorar / all, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77) 4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59) 5. Es desperta Ausis March en el vas del carner (7.43) 6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14) 7. just al moment de la seua puixana (23.5) 8. ple de besades i de nafres (25.72)

106

BIBLIOGRAFIA
1. De Vicent Andrs Estells ANDRS ESTELLS, Vicent. 69 poemes d'amor. Selecci i introducci d'lvar Bany i Daniel P. Grau. Picanya: Edicions del Bullent, 1995. (Torsimany; 3) ANDRS ESTELLS, Vicent: Antologia potica. Barcelona: Proa, 2007. (Les Eines; 52) [A cura dIsabel Soler] ANDRS ESTELLS, Vicent. Antologia potica comentada. Edici, introducci i notes de Llus Alpera. Alacant: Aguaclara, 1992. ANDRS ESTELLS, Vicent. Antologia potica. Edici a cura de Glria Mas. Barcelona: Barcanova, 1991. (Biblioteca Didctica de Literatura Catalana; 19) ANDRS ESTELLS, Vicent. Antologia Potica. Barcelona: Proa, 1985. (Els llibres de l'ssa menor; 131) ANDRS ESTELLS, Vicent. Llibre de meravelles. Valncia: Eliseu Climent, Tres i Quatre, 1993. (Poesia; 7) ANDRS ESTELLS, Vicent. mort i pam. Antologia potica. Poesia. L'endem. Valncia: Carena, 2004. ANDRS ESTELLS, Vicent. Oratori del nostre temps. Valncia: Tres i Quatre, Eliseu Climent, 1978. (Teatre; 5) ANDRS ESTELLS, Vicent. Poesies. Edici d'Eva Calaf. Madrid: Bruo, 1992. (Tinell; 6) ANDRS ESTELLS, Vicent. Tractat de les maduixes. Barcelona: Empries, 1986. (Tros de paper; 9) [1a edici: 1985] ANDRS ESTELLS, Vicent. La parra boja. Barcelona: Empries, 1987. (Tros de paper; 25) ANDRS ESTELLS, Vicent. Quadern de Bonaire. Barcelona: Empries, 1985. (Tros de paper; 11) ANDRS ESTELLS, Vicent. Mural del Pas Valenci. Valncia: 3i4; Eliseu Climent, 1996. [3 vol.] ANDRS ESTELLS, Vicent. Obra periodstica. Edici i prleg de Victor Mansanet. Paiporta: Denes, 2003. (Bsica; 5) 2. Sobre Vicent Andrs Estells i la seva obra ANDRS LORENTE, Carmina. Introducci a mort i pam. Antologia potica. Pg. IX-XV. Valncia: Carena, 2004. BALLESTER, Josep; PREZ MONTANER, Jaume. Vicent Andrs Estells 1924-1993 10 anys desprs. Breu antologia i bibliografia. Barcelona: Instituci de les Lletres Catalanes, 2003. BORDONS, Glria; SUBIRANA, Jaume. Literatura catalana contempornia. Barcelona: Ediuoc i ECSA, 1999. (Biblioteca Oberta-gora) BOU, Enric: Vicent Andrs Estells, una inconformitat. Serra d'Or, 226-227. 1978 CARB, Ferran; BALAGUER, Enric; MESEGUER, Llus. Vicent Andrs Estells. Symposia Philologica, 9. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2004.

107

ESCRIV, Vicent; SALVADOR, Vicent. Guia didctica Vicent Andrs Estells. Poemes musicats per Paco Muoz. Valncia: Generalitat Valenciana, 1986. (Guies Didctiques; 2) ESCRIV, Vicent: El complex de cultura ertica i l'erotisme potic en Vicent Andrs Estells, a Lletres de Canvi, nm. 7, pg. 29-86. FBREGAS, Xavier: Ms en de les tenebres. Prleg a ANDRS ESTELLS, Vicent. Oratori del nostre temps. Valncia: Tres i Quatre; Eliseu Climent, 1978. (Teatre; 5) FUSTER, Joan. Literatura catalana contempornia. Barcelona: Curial, 1988. (Biblioteca de cultura catalana; 23) FUSTER, Joan. Nota -provisional i improvisada- sobre la poesia de Vicent Andrs Estells, introducci a Recomane tenebres. Pg. 17-36. Valncia: 1972. KEOWN, Dominic. Polifonia de la subversi. La veu collectiva de Vicent Andrs Estells. Valncia: Tndem, 2000. (Arguments; 10) L'Aiguadol, 8. Pg. 9-44. Alacant, 1989. [Dossier Vicent Andrs Estells] PARCERISAS, Francesc. Funcions i figures de Vicent Andrs Estells. Els Marges 5. 1975. PREZ MONTANER, Jaume. El Cant general dels pobles valencians, introducci a Mural del Pas Valenci. Pg. IX-XLV, vol I. Valncia, 1996. PREZ MONTANER, Jaume; SALVADOR, Vicent. Una aproximaci a Vicent Andrs Estells. Valncia: Tres i Quatre, 1981. (Quaderns Tres i Quatre; 21) ROIG, Montserrat. Retrats i personatges. Barcelona: Barcanova, 1991. VERGS, Gerard. Immens Estells, prleg a Antologia Potica. Barcelona: Proa, 1985. 3. Poemes musicats AL TALL I MARIA DEL MAR BONET. Bolero de lAlcdia. Canons de la nostra Mediterrnia. BMG/Ariola, 1982. AL TALL. Tots em tiren pedraetes. Can popular del Pas Valencia. Edigsa, 1975. BONET, Maria del Mar. Les illes. Alenar BMG/Ariola, 1977. BONET, Maria del Mar. Les illes [enregistrament de vdeo]. El cor del temps. Barcelona, 1997. <http://www.youtube.com/watch?v=nL-FS5hKTHo> [27 de desembre de 2007] DUR, Pau. Les illes [enregistrament de vdeo]. Televisi de Catalunya, 2006. <http://www.youtube.com/watch?v=siE7aXhmHXk> [27 de desembre de 2007] GIL, Miquel. Un bolero (a lAlcdia) , Kat. Galileo, 2004. LA CARRAU. Un entre tants. Una dotzena. Propaganda pel Fet, 2002. MONTLLOR, Ovidi. El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, Ovidi Montllor diu Coral romput de Vicent Andrs Estells, Maclame a tu. Antologia. Dahiz, 2000. MONTLLOR, Ovidi. Maclame a tu [enregistrament de vdeo]. Concert a Barcelona, 1985. <http://www.youtube.com/watch?v=r6H-qkr9WHg&feature=related> [27 de desembre de 2007] MONTLLOR, Ovidi. Sonata per a Isabel. LOvidi. PM Produccions, 2005. MUOZ, Paco. Can de la lluna de la muntanya. Canons de la mar en calma. PM Produccions, 1994.

108

MUOZ, Paco. Em posareu, Amor i amor, No es sap ben b, Can de lhome parat, Aquest amor, Can de perdona aquell que no duu, Sabia que vindries, La mort contada al nen del venat, El mn, Un sonet, Anem anant, Deixam, Assumirs, Post mortem. Amor i amor. PM Produccions, 1999. MUOZ, Paco. La nit de Sant Josep, No hi havia a Valncia, Mirades. PM Produccions, 1999. SEGARRA, Mariona. Verona, El record. Frec a frec. Discmedi/Blau, 2000. SOLER, Toti. Una escala qualsevol, Maclame a tu. Deu catalans i un rus. TO/K Industria cultural, 2005. SORRIBES, Nelo. Festes de novenana, El primer pis venint del cel era el nostre. Somnis insomnis. PM Produccions, 2004. SOLER, Toti & FORMOSA Ester. Maclame a tu. Maclame a tu. Pequeas Cosas, 1997 / K-Industria cultural, 2002. 4. A partir de Vicent Andrs Estells ANDRS ESTELLS, Vicent. Coral romput. Direcci de Joan Oll. Centre dArts Escniques de Salt. 2007 FELIPE, Francesc. No Valncia - Coral romput [enregistrament de vdeo]. Universitat de Valncia, 2006. <http://www.youtube.com/watch?v=mnAOIH64k1Y> [27 de desembre de 2007] JAN, Gaspar; LPEZ-MONN, Rafael. Estellesiana. La imatge que parla, 23. Tarragona: Arola, 2007 LA BENITERRNIA. Valenciana dEstells. [enregistrament de vdeo] Festa daniversari de lAssociaci Cultural Ca Bassot. Burjassot, 2006. <http://www.youtube.com/watch?v=cN0zKW70NWs> [27 de desembre de 2007] PASQUAL I ESCRIV, Gemma. Quan deixvem de ser infants. Adaptaci teatral i direcci de Martn Crespo. Companyia Tornaveu. 2007. PASQUAL I ESCRIV, Gemma. Quan deixvem de ser infants. Barcelona: Barcanova, 2005. (Clam; 0) 5. Internet CAMPOS, Laia. Mart Domnguez Barber: levoluci lingsticoliterria i ideolgica de lescriptor. Sinopsi [document en lnia]. ACPV. <http://www.acpv.cat/php/arxius/Mart%ED_Dom%EDnguez_Barber%E0,_LCampos.pdf> [27 de desembre de 2007] LAS PROVINCIAS. Manifiesto fundacional de Las Provincias (Valncia, 1866) [document en lnia] Las Provincias Digital. <http://servicios.lasprovincias.es/comun/manifiestolp/manifiesto1.htm> desembre de 2007] [27 de

PREZ GRAU, Daniel. Vicent Andrs Estells: la resistncia silenciosa. 1939. La cultura catalana (1999: Congrs en lnia) [Ponncia en lnia]. University of Cambridge Universitat Oberta de Catalunya. <http://www.uoc.edu/humfil/1939/daniel2.html> [27 de desembre de 2007]

109

PRESINI, Mauro. El llop menjafruita. Jocs infantils darreu <http://jocsinfantils.cat/index.php?option=com_wrapper&Itemid=25> desembre de 2007]

del [27

mn. de

TERUEL I BARBER, Antoni. Estudi sobre la figura i lobra de Mart Domnguez i Barber (2004) [document en lnia] ACPV. <http://www.acpv.cat/php/arxius/Mart%ED_Dom%EDnguez_Barber%E0,_ATeruel.pdf> [27 de desembre de 2007] TRIGO, X.R.; MASANS, Rosa. Vicent Andrs Estells. <http://www.escriptors.cat/autors/andresv/> [27 de desembre de 2007] UNIVERSIDAD DE CHILE. Pablo Neruda [web] Universidad [<http://www.neruda.uchile.cl/> 27 de desembre de 2007] 6. Fonts de consulta general BARGALL, Josep i altres. Comentari de textos literaris (Teoria, propostes i terminologia). Barcelona: Columna, 1989. BATALLER, Josep: Els jocs dels xiquets al Pas Valenci. Valncia: ICE, 1979. BECH, Sebasti; BORRELL, Josep. Com es comenta un text literari. Barcelona: Barcanova, 1988. BORDONS, Glria; SUBIRANA, Jaume. Literatura catalana contempornia. Barcelona: Ediuoc i Proa, 1999. (Biblioteca Oberta gora) BOU, Enric. La poesia. Histria de la literatura catalana. Vol X. Joaquim Molas, director. Barcelona: Ariel, 1987. BUIXADERA, Juli. Histria. Recursos i materials dhistria contempornia [web]. Buxaweb. <http://www.buxaweb.com/historia/> [27 de desembre de 2007] CALDERER, Llus. Introducci a la literatura. Barcelona: Teide,1989. (El Blau Mar) CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de smbolos. Madrid: Siruela, 2003. FUSTER, Joan. Literatura catalana contempornia. Barcelona: Curial, 1988. (Biblioteca de cultura catalana; 23) GENERALITAT DE CATALUNYA. El joc. Espai LIC. [document en lnia]. Departament dEducaci. [27 de desembre de 2007] <http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc.htm> GMEZ, ngel: Juegos tradicionales valencianos. Valncia: Carena, 2001. HUMAN RIGHTS W ATCH. hrg.org. Defending human rights worldwide. Human Rights Watch. New York <http://www.hrw.org/> [27 de desembre de 2007] MINISTERIO DE CULTURA. Museo Nacional de Cermica y Artes Suntuarias Gonzlez Mart. Ministerio de Cultura. Gobierno de Espaa. <http://mnceramica.mcu.es/> [27 de desembre de 2007] SOLER, Lloren. Del roig al blau. La transici valenciana (Valncia, 2004) [pellcula en lnia]. Taller daudiovisuals. Universitat de Valncia. <http://147.156.41.66/tau/producciones_val.php?action=ficha&id=3> desembre de 2007] [27 de de AELC. Chile.

UOC. Lletra. Lespai virtual de la literatura catalana. [web]. UOC<http://www.lletra.cat> [27 de desembre de 2007]

110

ANNEXOS

ANNEX 1: POEMES DE LANTOLOGIA 1. Criatura en dissabte. Ciutat a cau dorella (1953), dins Les Homilies dOrgany OC 6. Pg. 82. 2. gloga I. Primer llibre de les glogues (originalment dins Donzell amarg,1956), dins Recomane tenebres OC 1. Pg. 39, 54, 61, 77, 83, 95. 3. Can de bressol. La nit (1956), dins Recomane tenebres OC 1. Pg.60, 73, 93, 95. 4. s aix, si us plau. La nit (1956), dins Recomane tenebres OC 1. Pg. 61, 73, 95. 5. Dama danit, no voldria enutjar-vos. La nit (1956), dins Recomane tenebres OC 1. Pg. 65, 74. 6. A Sant Vicent Ferrer. La nit (1956), dins Recomane tenebres, OC 1. Pg. 62, 63, 64, 77. 7. No escric glogues. Llibre de meravelles (1971). Pg. 54, 77, 84, 97, 102. 8. Dem ser una can. Llibre de meravelles (1971). Pg. 55, 61, 84, 96. 9. Els amants. Llibre de meravelles (1971). Pg. 59, 85, 102. 10. Cant de Vicent. Llibre de meravelles (1971). Pg. 30, 57, 64, 96, 97. 11. Ac. Llibre de meravelles (1971). Pg. 42, 75, 87, 100. 12. Testament mural. Llibre de meravelles (1971). Pg. 77, 85, 102. 13. Assumirs la veu dun poble. Llibre de meravelles (1971). Pg. 59, 67, 95, 103. 14. He vist un plat dels dobra, de Manises. El gran foc dels garbons (1972), dins Recomane tenebres OC 1. Pg. 59, 60, 77, 93, 94, 97. 15. La dona que ven coses, a la nit, a la porta. LHotel Pars (1973), dins Les Homilies dOrgany OC 6. Pg. 62, 65, 77, 86, 93, 96, 97. 16. res no magrada tant. Horacianes (1974), dins Les pedres de lmfora OC 2. Pg.49, 53, 59. 17. pare. Horacianes (1974), dins Les pedres de lmfora OC 2. Pg.57. 18. mhe estimat molt la vida. Horacianes (1974), dins Les pedres de lmfora OC 2. Pg. 53, 83, 96, 101. 19. aquest any miserable. Horacianes (1974), dins Les pedres de lmfora, OC 2. Pg. 68, 96. 20. Set riu linfant que tha vist cridar, ebri. Hamburg (1974), dins La lluna de colors OC 9. Pg. 42, 94. 21. Vindr la mort, i jo no ser al llit. Pedres de foc (1975), dins Cant temporal OC 5. Pg.79, 93, 94. 22. Amb la dignitat amarga dels pobres. Antibes (1976), dins La lluna de colors OC 9. Pg. 55, 59, 60, 70, 72, 79, 80, 83, 96. 23. El meu origen tho explicaria. Ora martima (1977), dins Manual de conformitats OC 3. Pg. 56, 57, 77. 24. He aixecat, mentre escrivia, el cap. Sonata dIsabel (1990), dins Sonata dIsabel OC 10. Pg. 87. 25. em permetreu, encara, un orgull personal. Declaraci de principis, dins Mural del Pas Valenci, I, 1996, pg. 23-27. Pg. 55, 77, 87, 91, 93, 97.

113

ANNEX 2: POEMES DEL DOSSIER 1. De Vicent Andrs Estells Creuant la nit. Llibre de meravelles. Pg. 18. Cos mortal. Llibre de meravelles. Pg. 20. Ora martima [fragments]. Manual de conformitats, OC 3. Pg. 22. Fa cinc-cents anys et dugueren al clot. Lengan conech. Les pedres de lmfora OC 2. Pg. 42. Gran oratori pels morts valencians de la postguerra [fragments]. Mural del Pas Valenci. Pg. 45. destruu els meus llibres, els meus papers. que no reste cap. Llibre set: pntiques. Exili dOvidi. Versos per a Jackeley OC 7. Pg. 47. Explicaci. Llibre de les pedres. Llibre III. Mural del Pas Valenci. Pg. 48. Lofici. Llibre de meravelles. Pg. 58. Oh criatura annima, oh filla del meu poble! Testament. Llibre XXVII. Mural del Pas Valenci. Pg. 66. Can de la rosa de paper. Taula parada, Balan de mar OC 4. Pg. 69. M'aclame a tu, mare de terra sola. Xtiva. Llibre XXVI. Mural del Pas Valenci. Pg. 71. Sers el rent que fa pujar el pa. Xtiva. Llibre XXVI. Mural del Pas Valenci. Pg. 71. Ascensors funerals, mudes caixes metlliques. Llibre d'exilis. Les pedres de l'mfora OC 2. Pg. 74. La mort invicta. Llibre de meravelles. Pg. 75. Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 [fragment]. Pg. 76. Em posareu entre les mans la creu. El gran foc dels garbons. Recomane tenebres OC 1. Pg. 78. Quan em deixen al cementeri i tots se n'hagen anat. La clau que obri tots els panys. Pg. 78. Vacances obligatries. L'ofici de dem. La lluna de colors OC 9. Pg. 80. Es va morir a la primera, i tots. El gran foc dels garbons. Recomane tenebres OC 1. Pg. 81. Per exemple. Llibre de meravelles Pg. 85. 2. Daltres poetes VEGA, Garcilaso de la. gloga I [fragment] egloga1.htm> [27 de desembre de 2007]. Pg. 40. <http://www.garcilaso.org/obras/

MARCH, Ausis. Poema CXIV [fragment]. Poesia. Barcelona: Edicions 62 i la Caixa. (MOLC; 14). Pg. 41.

115

 LLORENTE, Teodor. Vora el barranc dels Algadins. Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979. (MOLC). Pg. 44. RIBA, Carles. Elegies de Bierville [fragment] Magisteri Teatre Mag Poesia. <http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/riba/elegies.html> [27 de desembre de 2007]. Pg. 45. SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Visca lamor. El poema de la rosa als llavis. Poesies completes. Barcelona: Ariel, 1983. (Clssics Catalans). Pg. 57.

116

ANNEX 3: SOLUCIONARI
I. MHE ESTIMAT MOLT LA VIDA. TRAJECTRIA VITAL 1. DE FAMLIA DE FORNERS 1. a) El 4 de setembre de 1924. b) A Burjassot. c) Eren forners. d) Era un ambient de dol a causa, sobretot, de la mort violenta de lavi i de la mort per malaltia dun oncle. e) 12 anys. f) Al seu poble. Va llegir molt perqu un ve li deixava llibres. g) Va haver de cremar alguns llibres que havien passat a ser prohibits. En acabar la guerra va posar-se a treballar de forner, com el seu pare. f) Durant la guerra. Va escriure una obra de teatre que ell considerava de combat, s a dir, prpia de la literatura de guerra. 2. a) Barraca: habitaci de parets i sl de terra amb coberta de canyes i palla, prpia de lhorta de Valncia. Alqueria: casa de camp amb terra de conreu, generalment de regadiu. Patriarca: home que s cap de famlia, especialment molt extensa. || Vell venerable, duna gran autoritat moral. Paler: persona que, en certs oficis, t cura de carregar amb la pala algun recipient. b) Que no era de cap poble concret, sin que shavia criat al camp. c) Provenia duna famlia de republicans. 3. a) Parra: planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa. Bancal: tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Pmpols: fulla de vinya. Pomells: carrs, pom de fruita (valenci). Llegonet: aixada ms petita que l'ordinria, que serveix per a birbar i per a girar l'aigua dels solcs d'hortalissa. b) Sn records amables. Es dedueix de la valoraci positiva que en fa mitjanant alguns mots: amable, ubrrim, goig. c) conflagraci daromes, goig dels pmpols movent-se amb una mica de brisa d) Els homes eren treballadors, bevedors, desenfadats. Les dones eren serioses, greus. e) Si ens atenem al fragment, hi predomina la vida rural. Si b lofici del pare era urb, ja que feia de forner, la vinculaci amb la terra, que era el mitj de vida tradicional, hi predominava. 5. a) 14 dabril de 1931: proclamaci de la II Repblica espanyola. 18 de juliol de 1936: cop destat del general Franco que va originar la Guerra Civil. b) El record del 14 dabril s ntid i brillant; el del 18 de juliol s molt difs c) (1890-1935) Era un cantant argent, clebre per la interpretaci de tangos. Va realitzar gires per Amrica i Europa. Va morir en accident daviaci. d) Inicialment, laixecament militar va tenir poca incidncia en la vida quotidiana.

117

e) Bsicament, la Guerra Civil va coincidir amb la seva pubertat, quan encara la seva vida era plena dillusions, que van coincidir amb la illusi inicial desfermada per la revoluci que, en el bndol republic, va acompanyar els primers temps de la Guerra Civil. f) Mentre el temps de la guerra va ser un temps heroic, la postguerra, amb la derrota republicana i la repressi desfermada pel franquisme, va comportar un canvi radical en lactitud vital dEstells, ja que si, durant la guerra, havia arribat a collaborar en activitats culturals, la derrota va implicar un canvi substancial respecte del nou ordre: Estells formava part dels perdedors i aix podia portar-li problemes. Per aquest motiu parla de cauteles.

2. ANYS DE CAUTELES 1. a) Va iniciar-se en larticulisme literari. Desprs va iniciar estudis de periodisme a Madrid. b) Manuel Sanchis Guarner: filleg, historiador i folklorista. Estudi a Valncia i Madrid. Particip en lelaboraci de lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica i en la del Diccionari catalvalenci-balear des de Mallorca. Establert a Valncia, hi exerc el mestratge universitari dels estudis filolgics catalans, amb un gran nombre de publicacions. A causa de la seva militncia catalanista, va ser objecte datemptats. Joan Fuster: escriptor de Sueca (Ribera Baixa) de famlia carlina. Estudi a Valncia i es dedic a larticulisme periodstic i a la poesia, si b va destacar sobretot com a assagista. La seva personalitat intellectual i la seva obra han exercit una influncia considerable en la cultura catalana contempornia. A causa de la seva militncia catalanista, va ser objecte datemptats. c) Va casar-se amb Isabel Llorente, a qui va conixer mentre ambds treballaven a lAjuntament de Valncia. Als deu mesos de casats van tenir una primera filla que va morir poc desprs. Ms tard van tenir dos fills ms: Vicent i Carmina. d) El va portar a escriure La nit (1956) i Primera soledad. e) Diari de Valncia fundat al 1866 per Teodor Llorente i Josep Domnech i Taverner. A banda de Llorente, nhan estat directors destacats Mart Domnguez Barber, Jos Ombuena i Mara Consuelo Reyna. Ideolgicament, sha definit de sempre com a diari de dretes, conservador. Des dels anys setanta del segle XX, a ms, ha mantingut una lnia editorial marcadament anticatalana, hostil al redreament cultural i poltic valenci. 2. a) Pixum: mullena de pixats. Navaixes: navalles (valenci). Monyiques: Bra; punt d'uni del bra amb la m Cordell: conjunt de fils de cnem retoruts uns amb altres formant un cos, que serveix per a lligar, cosir i altres usos. Com: lloc excusat on se fan les defecacions. Salconduit: document expedit per una autoritat per permetre al portador d'anar a un lloc o tornar-ne sense perill que li ho impedeixin. Quinzets: ral, vint-i-cinc cntims (Tortosa, Pas Valenci). b) El poema descriu lambient dels trens que, de nit, anaven de Valncia a Madrid creuant la Manxa, als anys quaranta del segle XX. c) Era un ambient de misria i opressi, marcat per la repressi de la postguerra i per les penalitats imposades per les circumstncies. d) Dels presos excombatents republicans. e) Les parelles feien lamor al vter del tren. f) Resposta oberta.

118

3. a) Eren revistes pertanyents a la proposta cultural del primer franquisme, dorientaci falangista. El garcilasisme propugnava una prctica potica de lart per lart, desttica neoclssica, del tot estranya a la realitat de lpoca. b) Sobretot perqu estudiava a Madrid i, volent practicar la creaci potica, lnica manera de publicar era en aquest tipus de revistes. Segons Fuster, el carcter innocent del poeta el portava a participar en publicacions de la dictadura. 4. a) Per la total manca de projecci de leditorial i perqu, de fet, la seva lnia editorial resultava inncua per al franquisme. Daltra banda, la manca de penetraci social del valencianisme abans de la guerra va motivar que no hi hagus una persecuci tan ferotge com al Principat contra la llengua i la literatura catalanes. b) Xavier Casp: poeta i editor. Va donar continutat a la cultura catalana al Pas Valenci desprs de la Guerra Civil, mitjanant lorganitzaci de tertlies literries. Ms tard, canvi dorientaci poltica i ingress en el blaverisme. Va ser diputat pel partit Uni Valenciana i form part de lAcadmia Valenciana de la Llengua, que va abandonar per discrepncies lingstiques. Miquel Adlert: escriptor, editor i jutge. Va seguir la mateixa trajectria poltica que Xavier Casp, de deriva secessionista i blavera. c) Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956), L'amant de tota la vida (1966). 5. a) Amb la pilota valenciana. b) Activitat oberta. c) No es tracta duna denominaci tradicional de la ciutat i per aix mateix no es formula en catal, sin en el castell oficial de lpoca.

3. ESPERE A BURJASSOT 1. a) Noms fa de periodista per motius econmics, per procurar-se un mitj de vida. b) Se nevadeix, no li interessa parlar-ne, intenta evitar-la en la seva feina. c) Decididament, la realitat que lenvoltava no li agradava, li feia basarda. d) LEstells periodista s una persona que treballa exclusivament per un inters econmic; lEstells poeta s lhome abocat a un treball en qu se submergeix vitalment, en qu pot expressar-se tal com s, entre altres coses, tamb per compensar la seva feina professional. 2. a) Mart Domnguez Barber va prendre part en la Guerra Civil integrant-se a lexrcit rebel. En acabar la guerra, va fer-se crrec de les responsabilitats culturals de lAjuntament de Valncia, des don va fundar lOrquestra Municipal de Valncia. El 1940 va ser el mantenidor dels Jocs Florals, en qu Carmen Franco va ser elegida reina. b) Va tenir-hi una actitud reivindicativa i transparent des de posicions ideolgiques afins al rgim franquista per professionalment exigents. El manteniment daquests posicionaments el va portar a desafiar la censura, de manera que la seva actitud va esdevenir obertament contrria als interessos poltics del franquisme. c) En general, la censura consisteix a controlar els continguts de llibres, publicacions, canons, cinema, etc. per tal dassegurar que respecten determinats lmits morals, poltics, religiosos, etc. Normalment sol efectuar-se abans de la difusi, per la qual cosa suposa una limitaci de la llibertat dexpressi, ja que tota publicaci que no hi hagi estat sotmesa es considera una infracci. La censura prvia franquista va ser vigent entre 1939 i 1966, en qu en va ser suprimida lobligatorietat mitjanant la llei de Premsa, si b el poder sancionador de lAdministraci va fer que moltes publicacions sacollissin a la censura voluntria. Amb la Constituci de 1978 va quedar abolida qualsevol forma de censura, de manera que els autors romanen subjectes a la responsabilitat ordinria dels seus propis actes. d) El rgim franquista va atendre les reivindicacions econmiques i va apartar Toms Trenor, alcalde de Valncia, i Mart Domnguez, director de Las Provincias, dels seus crrecs. En conseqncia, va fer callar les crtiques a la seva acci de govern.

119

3. a) A les autoritats franquistes b) Se solidaritza amb la sort del periodista, si b manifesta la seva impotncia per ajudar-lo de cap altra manera. c) Estells apareix com una veu que sexpressa ininterrompudament per que no pot fer-ho en pblic perqu aix comprometria la seva seguretat. No pot publicar a causa de les limitacions a la llibertat dexpressi i la possibilitat de les represlies del rgim. Aquesta situaci de molts escriptors durant el franquisme va conixer-se com exili interior ja que, vivint sota la seva jurisdicci aquests escriptors van haver de callar de la mateixa manera que els qui van haver dexiliar-se fsicament fora dEspanya. Lexpressi exili interior, doncs, alludeix a la reclusi de lexpressi lliure. 4. a) Es tracta duna proposta democrtica i anticentralista, nacionalista valenciana. b) Mentre Nosaltres, els valencians s un assaig de revisi histrica duna clara orientaci poltica, El Pas Valenciano s una guia per conixer el Pas Valencia tot combinant elements del llibre de viatges i de la guia turstica. c) En relaci amb el Pas Valenci, al valencianisme democrtic. En relaci amb els Pasos Catalans, al pancatalanisme. d) Amb hostilitat. El posicionament poltic af al rgim franquista va percebre aquesta nova interpretaci de la identitat valenciana com una amenaa. El franquisme valenci difonia la reducci de lexpressi de la personalitat poltica valenciana al folklorisme i donava suport a lespanyolisme agressiu dorigen falangista. Aquesta nova interpretaci suposava un perill clar per a la preeminncia que tenia en la societat valenciana. En conseqncia, va atacar pblicament la figura de Joan Fuster. Entre altres coses, es van cremar pblicament exemplars dels seus llibres i tamb un ninot que el representava a les falles. Els responsables de Las Provincias van animar aquestes reaccions des de les pgines del diari. 5. a) Periodista i poltic valenci. Procedent del falangisme, va abandonar la militncia influt per Dionisio Ridruejo i va evolucionar cap al valencianisme democrtic. A causa de la seva participaci en el Congrs del Moviment Europeu (Munic, 1962), va patir exili, desterrament i detencions. Als anys setanta va participar activament en la creaci del valencianisme democrtic, en el Partit Socialista Valenci i en el Partit Socialista del Pas Valenci. b) Ho considera un acte molt significatiu, que deixar una empremta important i negativa. Ho viu amb amargor. c) El poeta expressa una actitud despera, expectant, davant els esdeveniments. La seva actitud continua sent molt semblant a la del conflicte que va afectar Mart Domnguez i Barber, perqu Estells sap que, si critica la campanya contra Joan Fuster, tamb en rebr les conseqncies, que poden afectar la seva vida professional, com de fet va acabar passant ms endavant. d) En actes pblics de crema dexemplars dels llibres de Joan Fuster. 6. a) Ciutat a cau dorella. Torre. Valncia, 1953. La nit. Torre. Valncia, 1956. Donzell amarg. Ossa Menor. Barcelona, 1958. Lamant de tota la vida. Torre. Valncia, 1965 El poeta noms publica quatre llibres en vint anys. Significativament, als anys seixanta noms publica un sol llibre. Tret de Donzell amarg, publicat a Barcelona per haver guanyat el premi Cantonigrs, la resta de llibres sn editats a Valncia per leditorial Torre, de Casp i Adlert. En conclusi, publica molt poc per a la producci ininterrompuda i intensiva que caracteritza la seva creativitat. b) Festes Pompeu Fabra de Cantonigrs, 1957: Donzell amarg. Valncia de Literatura-poesia, 1958: La clau que obri tots els panys. Ausis March de poesia de Gandia, 1966: L'inventari clement. c) Escriptor. Gran animador de la vida cultural mallorquina des dels anys cinquanta fins als noranta del segle XX; va ocupar llocs de responsabilitat en aquest terreny. Crtic, poeta i traductor. Va practicar una poesia basada en un realisme histric matisat. Premi dHonor de les Lletres Catalanes 1982.

120

d) Com a factors generals, la privaci de la llibertat dexpressi i la possibilitat de represlies poltiques; com a factors particulars, la possibilitat que els seus posicionaments dissidents el comprometessin en el terreny laboral.

4. EL PEDREGS ALTAR DE LA PTRIA 1. a) Perqu la creaci i la publicaci de la poesia dEstelles no es corresponien cronolgicament. Molts textos escrits abans havien publicat ms tard que altres de posteriors. En general, havia escrit molt i havia publicat molt poc i quan comena a publicar ho fa de cop, de manera que s difcil per al pblic seguir la publicaci dels seus textos en un espai tan breu de temps com van ser els dos primers anys setanta, en qu es van publicar quatre poemaris diferents i el primer volum de les obres completes. b) Aquest primer volum de les obres completes serveix per actualitzar mitjanant la publicaci la difusi duna bona part de la poesia que Estells havia escrit anteriorment. Daquesta producci, dos poemaris que apareixen a Recomane tenebres, el primer volum de les obres completes, ja havien estat publicats abans: La nit i Donzell amarg; els altres dos eren indits: El primer llibre de les glogues i El gran foc dels garbons. c) Les obres completes comencen a publicar-se el 1972 i van assolir deu volums, lltim dels quals publicat el 1993, any de la mort del poeta. 2. Webs recomanades: 35 Premis Octubre: http://www.octubre.cat/premisoctubre/ Premis Octubre (anuaris.cat): http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=400 Octubre Centre de Cultura Contempornia: http://www.octubre.cat a) La Fundaci Ausis March b) Eliseu Climent. Editor i activista cultural. Des dels anys seixanta del segle XX, porta a terme campanyes per a la difusi de la cultura catalana i altres activitats culturals i cviques. Va ser fundador del Partit Socialista Valenci i de leditorial Tres i Quatre (1968). s secretari general dAcci Cultural del Pas Valenci i de la Fundaci Ausis March, i editor del setmanari El Temps. c) Premi dassaig Joan Fuster. Premi de narrativa Andrmina. Premi de Teatre. Premi de poesia Vicent Andrs Estells. d) Eliseu Climent va ser leditor de Vicent Andrs Estells a partir de 1972, quan va iniciar la publicaci de les seves obres completes. El fet que Tres i Quatre, editorial de Climent, edits la poesia dEstells coincideix amb lxit de pblic i la difusi dels anys setanta. 3. a) Activitat oberta. b) Els amants i Assumirs la veu dun poble c) Paco Muoz i Ovidi Montllor. d) Discs de Paco Muoz: Amor i amor. Valncia, 1995. Em posareu, Amor i amor, No se sap ben b, Post mortem, Can de lhome parat, Aquest amor, Can que perdona aquell que no du, Sabia que vindries, La mort contada a un nen del venat, El mort, Un sonet, Anem anant, Deixam, Assumirs. Canons de la mar en calma. 1994. Can de la lluna de la muntanya. Els nostres poetes. Sabadell. 1998 Ac, No hi havia a Valncia dos cames com les teues, Post mortem. Mirades. Valncia, 1999. La nit de Sant Josep, No hi havia a Valncia. Discs dOvidi Montllor: Crnica dun temps. 1968 El vi, Prediccions i conformitats.

121

A Alcoi. Barcelona, 1974. Els amants. De manars i garrotades. Barcelona, 1977. Una escala qualsevol Ovidi Montllor diu Coral Romput de Vicent Andrs Estells. Barcelona, 1979. Bon vent i barca nova. Barcelona, 1979. El ball. 4.02.42. Barcelona, 1979. Maclame a tu. Ovidi Montllor... per sempre. Barcelona, 1995. Prediccions i conformitats. 4. a) Al 1975. Aquell mateix any moria el general Franco. Correspon a lpoca del final de la dictadura franquista. b) La sala lOlympia de Pars s un dels teatres ms importants de lescena musical europea. Al segle XX, va jugar el paper de plataforma de la Chanson francesa, que va servir de model a la Nova Can catalana. El fet de cantar a lOlympia de Pars era per als cantants catalans una fita de consagraci en la seva carrera, ja que suposava el salt a lescena internacional. c) Tamb per al poeta va ser una fita important en la seva carrera, que havia eclosionat editorialment tres anys abans. Aquesta oportunitat dassistir a la presentaci dOvidi Montllor i Maria del Mar Bonet, que cantaven alguns poemes seus, suposa a ms un deslliurament, un rescabalament dels anys dexili interior del poeta a causa de la manca de llibertat dexpressi de la dictadura. d) Per a la Nova Can, lOlympia de Pars va suposar la plataforma de llanament internacional dels principals representants daquest moviment cultural, i la transcendncia de les barreres poltiques que imposava la dictadura i que suposaven un allament cultural dEuropa. 5. Any 1971 1972 1973 1974 1975 1976 Mes Fet

novembre Fundaci de l'Assemblea de Catalunya. octubre I Premis Octubre a Valncia.

desembre ETA assassina el president del Govern espanyol, almirall Carrero Blanco. mar Execuci de Salvador Puig Antich i Heinz Chez.

novembre Mor el cap de l'estat, general Francisco Franco. Joan Carles I, rei. tot l'any juliol Congrs de Cultura Catalana. Adolfo Surez, cap del Govern espanyol.

desembre Referndum per a la reforma poltica. 1977 juny agost Eleccions espanyoles a Corts Constituents. Plenari de Parlamentaris valencians per a l'elaboraci de l'Estatut d'Autonomia. Diada nacional de Catalunya: Volem l'Estatut. Diada nacional del Pas Valenci: Ara, volem l'Estatut. Reinstauraci de la Generalitat de Catalunya i retorn de l'exili del president Josep Tarradellas.

setembre octubre

122

Any 1978

Mes abril juny

Fet Constituci del Consell del Pas Valenci, ens poltic preautonmic. Jornades Catalanes de Berln.

desembre Constituci espanyola. 1979 1980 1981 1982 octubre Estatut d'Autonomia de Catalunya.

mar-abril Eleccions al Parlament de Catalunya. Jordi Pujol, president de la Generalitat. febrer juliol octubre Cop d'estat a la democrcia espanyola. Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. El PSOE guanya les eleccions generals espanyoles.

6. a) A la data de la mort de Francisco Franco. b) No se sabia com podia evolucionar el rgim poltic i els opositors que tenia, entre els quals hi havia Vicent Andrs Estells, comenaven a preparar-se per al que pogus venir desprs. Hi havia la sensaci que la vida pblica estava a punt dexperimentar canvis substancials. c) Significava el deslliurament de molts anys de silencis i la possibilitat que les limitacions a la llibertat dexpressi minvessin significativament. d) La possibilitat de canvis poltics, orientats cap a una major llibertat i pluralitat dopcions ideolgiques i de pensament. 7. a) Lletra dOr: distinci privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l'any anterior. Les bases del premi no han estat mai escrites i els jurats deixen de formar-ne part als cinquanta anys. El premi s una lletra (phi) dorfebreria que simbolitza lequilibri clssic. Premi dHonor de les Lletres Catalanes: institut per mnium Cultural, s atorgat a una persona que, per la seva obra literria o cientfica, escrita en llengua catalana, i per la importncia i exemplaritat de la seva tasca intellectual, hagi contribut de manera notable i continuada a la vida cultural dels Pasos Catalans. El premi (10.000 ) no pot dividir-se ni quedar desert. b) Denominaci despectiva del moviment poltic reaccionari contra el pancatalanisme del nacionalisme valenci. Deu la seva denominaci a laferrissada defensa de la franja blava de la senyera coronada valenciana, originriament bandera de la ciutat de Valncia que durant la Transici va ser adoptada com a bandera de la comunitat autnoma valenciana. El blaverisme postula el secessionisme lingstic i nega la unitat de la llengua catalana. c) Resposta oberta. d) Vicent Andrs Estells va ser acomiadat a causa de suposades pressions poltiques provinents de la UCD, aleshores partit postfranquista que ocupava el govern espanyol. e) Vicent Andrs Estells i Mart Domnguez i Barber van abandonar Las Provincias com a conseqncia dels seus posicionaments poltics davant les circumstncies histriques de dos moments crtics de la histria valenciana del segle XX i causa de les pressions poltiques que, des dinstncies afins al rgim poltic espanyol de cada moment, es van exercir sobre el diari. f) Resposta oberta. Pot apuntar-se com a causa el fet que la justcia espanyola no va perseguir el terrorisme contra el valencianisme democrtic del temps de la Transici, ja que contribua a crear un clima democrtic tendent a la marginaci del nacionalisme valenci de la vida poltica valenciana.

123

5. EN ARRIBAR AL TERME 1. a) El Mural s concebut com una obra radicalment alegre, en oposici a lobra anterior, tot sovint amarada damargor. b) A Cant de Vicent, el poeta hi expressa el seu desig de fer un cant a Valncia. Ms tard aquesta idea sacaba concretant en un cant general a tot el Pas Valenci, a la ciutat de Valncia i a tots els altres pobles i ciutats. Aquests canvis es poden atribuir al creixement de lesperit nacionalista del poeta, que coincideix amb el moment en qu, a parer seu, el pas Valenci arriba a lalliberament de la dictadura franquista. c) Joan Baptista Peset i Aleixandre: metge de formaci internacional i professor universitari, va impulsar les institucions universitries de Valncia en el vessant mdic. El 1936 va esdevenir diputat per Izquierda Republicana per la circumscripci de Valncia, en qu va ser el candidat ms votat. Socupa de lorganitzaci hospitalria republicana durant la guerra. Desprs de tornar a Valncia, quan les corts republicanes van marxar a lexili, va ser detingut. Va passar pels centres de detenci que els vencedors de la guerra havien habilitat a Valncia. Separat de la seva ctedra universitria, va ser jutjat i condemnat a mort. Franco va desatendre les peticions de clemncia i va ser afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. El dia de lexecuci encara va operar un company de pres. d) Perqu s un cant als pobles i ciutats de tot el Pas Valenci; s a dir, un cant a la seva terra, que finalment recobra la llibertat desprs de la dictadura. 2. a) Es deixava portar per la imatge que li proporcionava la visi del mar des de casa seva, o b es fixava en imatges pictriques com els murals de Siqueiros i Diego Rivera, el Gernica de Pablo Picasso o el cartell del Congrs de Cultura Catalana pintat per Mir. Tamb tenia una imatge del poeta xil Pablo Neruda, en lestil de la poesia del qual sinspirava. b) Es deixava portar per la inspiraci i escrivia sense planificaci prvia, si b cal pensar, a partir dels resultats finals, que s que possea una estructura bsica a partir de la qual treballar: el cant als diferents pobles i ciutats del Pas Valenci, seguint un criteri geogrfic. c) Isabel Lorente acomboia el poeta proporcionant-li materials pictrics que li faciliten la inspiraci creativa. Participa en lesperit creatiu del poeta. 3. a) Pensa que prcticament ja ha viscut la seva vida o b que lha viscuda molt intensament, de manera que ara es troba en una etapa indefinida, per abocada a la vellesa. b) Intenta distreurel perqu no es capfiqui enyorant el passat. c) s molt pessimista. Pensa que la seva realitat s amarga i nefasta, i no comparteix aquest sentiment amb ning. Psicolgicament, es troba deprimit. d) Amargor. El poeta est convalescent de la seva malaltia de les cames. 4. a) Radical desquerres i valencianista. Es dedueix pel fet que es complau a participar en actes organitzats per persones de la mateixa tendncia (furibundament esquerr) per reivindicar lautonomia poltica del pas Valenci. b) s una actitud complaguda. No sap negar-shi perqu, de fet, li agrada participar-hi. c) Perqu portava el nom del dictador mort anys enrere. Durant la Transici, la majoria de pobles i ciutats darreu dels Pasos Catalans van canviar els noms del nomencltor de carrers per adaptar-lo a la nova realitat poltica, als nous valors democrtics i identitaris que establia la Constituci de 1978, tot abandonant els noms imposats per la dictadura desprs de la Guerra Civil. d) Resposta oberta. 5. a) 1. Recomane tenebres. 2. Les pedres de lmfora. 3. Manual de conformitats. 4. Balan de mar. 5. Cant temporal. 6. Les Homilies dOrgany. 7. Versos per a Jackeley. 8. Vaixell de vidre. 9. La lluna de colors. 10. Sonata dIsabel. b) Eliseu Climent. Com a secretari de la Fundaci Ausis March, va ser el creador dels Premis Octubre. 6. Per ordre daparici:

124

Mart Domnguez i Barber. Periodista i escriptor. Va dirigir el diari Las Provincias en la primera etapa d'Estells al diari. Manuel Sanchis Guarner. Filleg, historiador i folklorista. Va mantenir correspondncia amb Estells i va aconsellar-lo sobre la seva poesia. Xavier Casp. Escriptor i fundador de l'editorial Torre de Valncia, que va editar els primers llibres d'Estells. A partir dels anys seixanta va esdevenir el postulador del secessionisme lingstic. Joan Fuster. Escriptor, autor de Nosaltres, els valencians i formulador del valencianisme modern. Va ser amic personal d'Estells. Vicent Ventura. Periodista i poltic, dirigent als anys setanta del Partit Socialista del Pas Valenci. Va ser amic personal d'Estells. Josep Maria Llompart. Escriptor. Amic personal d'Estells, va animar-lo a final dels anys setanta a publicar la seva obra. Ovidi Montllor. Cantant. Va musicar i recitar diversos poemes d'Estells, entre els quals Coral romput. Era amic personal del poeta. Maria del Mar Bonet. Cantant. Ha musicat poemes d'Estells. Eliseu Climent. Editor i activista cultural. Ha editat Llibre de meravelles, l'Obra Completa i Mural del Pas Valenci, el gruix ms important de la poesia estellesiana. Isabel Lorente. Muller del poeta.

II. A MI ACORDA UN DICTAT. FONTS, REFERENTS I COETANIS

1. a) Juli Llopis, un ve annim del carrer de Burjassot on vivia el poeta quan era adolescent, li deixava llibres. Aquesta persona era, segons el poeta, un catalanista i, en conseqncia, les primeres lectures literries que va fer Estells van ser dautors catalans modernistes i noucentistes. b) Perqu la Universitat de la postguerra no proporcionava cap coneixement literari acceptable, a causa de la manca de llibertat dexpressi i pel fet que el gruix de la intellectualitat universitria dabans de la guerra o havia fugit a lexili o havia estat apartada del seu lloc de treball i no hi havia, prpiament, qui exercs un mestratge en la definici dels cnons literaris. c) No ho va ser. Va comenar de manera informal i no va trobar cap mena de guiatge. Per aix Joan Fuster parla de formaci autodidacta. d) Estells, com Fuster, va acabar esdevenint un escptic davant les grans veritats establertes al voltant de la literatura. Per aix va integrar les lectures que li van servir de formaci per no les va imitar, sin que les recreava com a motiu literari des dun distanciament no exempt de dosis de crtica, que tot sovint sexpressava irnicament. e) No hi ha influncies ms enll de la recreaci intencionadament irnica, perqu Estells no imita influncies, sin que les manipula. f) Vol dir que el poeta t una creativitat prpia que li serveix de doll creatiu, independent de les influncies que generen les lectures que fa. De fet, incorpora a la seva poesia els motius i referents literaris que el sedueixen quan llegeix. Ara b: tot sovint, des duna creativitat refractria a la imitaci per la imitaci. 2. a) Segons el text de Joan Fuster, el garcilasisme es basava en les composicions potiques ms tradicionals: el sonet, la lira, loctava reial, i en una potica carregada de retrica grandiloqent per intranscendent. Limaginari daquesta poesia es componia de lelement caractersticament bucolicopastoril, que a Fuster li resulta ridcul, i de lideal imperialista propi del feixisme espanyol. b) El garcilasisme s un dels principals corrents de la poesia de la postguerra civil espanyola, una poesia en una mtrica tradicional aliena a les Avantguardes, amb predomini del sonet i del poema tancat i perfectament construt i resolt, en el qual no hi ha referncia a l'angoixant

125

realitat d'Espanya desprs de la Guerra Civil. Pren el seu nom de la revista Garcilaso. Juventud creadora. Garcilaso de la Vega representava per a aquests autors el poeta soldat, ansis d'una bellesa ideal allunyada del mn real i de la violncia de la guerra. El mn s harmnic, ben fet i ordenat; en tot cas, una mica malenconis. Els temes dels garcilasistes, doncs, sn els eterns en poesia: l'amor, la mort, Du, el paisatge castell, la ptria. El llenguatge dels poetes garcilasistes s clssic, pur, casts, clar. Les formes preferides sn el sonet, els tercets encadenats, les desenes. c) Hi ha una contradicci quant a la definici del llenguatge. Mentre la definici enciclopdica li atorga unes caracterstiques positives, Fuster el considera excessivament retric i, per aix, buit. Per altra banda, el que per a la definici enciclopdica s un ideal de poeta soldat, Fuster ho considera pur i simple imperialisme. 3. a) Tenen el mateix nombre de versos: catorze. Nombre de sllabes per vers: onze en el cas de Garcilaso; deu en el cas dEstells. Rima: Garcilaso dna al seu poema una rima consonant; els versos dEstells sn blancs, tots estramps (femenins de deu sllabes), tret del segon, que s mascul. b) Es reprodueix la mateixa situaci: dos personatges es planyen dels seus patiments amorosos en un entorn que recorre al locus amoenus clssic. c) La diferncia bsica s que, mentre els personatges de Garcilaso sn dos pastors que sn al camp, els personatges dEstells sn dues mecangrafes que sn en unes oficines. 4. a) El considera un mestre molt fotut, s a dir, que s difcil dentendre, dassumir, perqu, segons diu, t molta mala llet. De fet, la poesia dAusis March transmet un univers potic que correspon a una personalitat torturada, que t una visi tenebrosa de la vida. b) La Seu de Valncia s la catedral. c) Jo sc aquest que en la mort delit / prenc puix que / no tolc la causa per qu em ve. No s exactament el mateix text. 5. a) Greu i solemne. Est parlant del desconsol que sent i de com espera la mort. b) s un estat dnim desconsolat, trist. El poeta es rabeja en la tristor, de manera que lamargor que sent li sembla bona. Emprant el tpic del cor, diu que de vegades el t dacer, implacable, resistent a qualsevol prova; de carn, i doncs amarat de sensibilitat, vulnerable, i de fust (fusta), del tot insensible. En conjunt es tracta dun estat dnim embargat per lamargor, que s el sentiment que, al capdavall, el lliga a la vida. 6. a) Es repeteix en els versos 7, 13, 24 i 36. La repetici remarca la personalitat dAusis March, com si es tracts dun referent de fortalesa vital per a Estells davant les circumstncies de la vida que li va tocar viure. b) Estells presenta un Ausis March a les portes de la mort, desconcertat davant els altres poetes valencians ms joves que ell, de qui considerava que escrivien una poesia banal, i reiterant-se obsessivament en si mateix. Una persona irritable. c) Els carrers de Valncia, que adquireixen el valor potic de l'autenticitat. d) Hi ha dos temes: la mort i lamor. Quant al primer, Estells presenta la mort com un fet rutinari (Un dia es va morir com es mor tot el mn -12-), ttric fins i tot. Pel que fa a lamor, shi contraposa la relaci entre el poeta i la seva dona, que focalitza en el darrer vers, i la relaci entre Ausis March i la seva esclava prenyada dell. Estells canta el seu amor llumins contraposant-lo a la illegitimitat de la relaci amorosa, estrictament carnal, entre March i la seva esclava. 7. a) Al vers 3, Estells fa referncia al cinqu centenari de la mort del poeta, presentada com un gran dol, si b, en realitat, el tractament de la mort com a fet rutinari s del tot semblant al del poema Ac. En qualsevol cas, no hi ha aqu lescabrositat del poema Ac. b) Es presenta la figura adusta dAusis March, solemne i alhora torturat, i shi contraposa la de dones joves, imaginriament donzelles, que fugen desprs que el cavaller els hagi fet lamor.

126

c) Es tracta duna personalitat eminentment trista i adusta, que genera conflicte. Una personalitat trbola, sexualment obsedida. 8. a) El cinqu. b) Equiparar la personalitat dEstells amb la dAusis March. Estells estraf la citaci del poeta medieval. c) Hi ha un efecte irnic derivat de la contraposici entre el vers 5, de to solemne, i el darrer. 9. a) 8. Dem ser una can: Ab dol, ab gauig, ab mals, ab sanitat (Pere March) 9. Els amants: La carn vol carn (Ausis March) 11. Ac: Deixant amics e fills plorant entorn (Ausis March) 12. Testament mural: ...de la mellor que mai vests camisa (Jordi de Sant Jordi) b) A Llibre de meravelles. c) 8. Amb dol, amb goig, amb mals amb sanitat: mescla de sentiments contraposats. 9. La carn vol carn: expressi del desig amors en el seu vessant ms estrictament sexual. 11: Deixant amics i fills plorant al voltant: situaci en qu es produeix la mort duna persona. 12: ... de la millor que mai vests camisa: elogi hiperblic duna dona, a qui es fa referncia mitjanant una metonmia, s a dir, esmentant un objecte que li s contigu, com ara la camisa. 10. a) Bsicament, la castellanitzaci de la burgesia. Mancats daquest suport, els intents de redreament de la cultura dexpressi catalana no van reeixir. b) Ha estat considerat el patriarca de la Renaixena valenciana. Fundador de lentitat valencianista Lo Rat Penat, sempre va oposar-se a la polititzaci del moviment, cosa que explica en bona mesura el carcter felibre de la Renaixena valenciana, que pot considerarse un moviment frustrat, com el mateix Llorente va acabar reconeixent pblicament. c) Va ser el director daquesta publicaci conservadora, degana de la premsa valenciana. d) Va ser-ne membre fundador. Les posicions adoptades per ell i altres escriptors conservadors de la burgesia de Valncia van desvirtuar el projecte inicial de difusi de la Renaixena. Loposici a la polititzaci del moviment renaixent, lespanyolisme monrquic, el bilingisme i la primacia de la poesia com a gnere literari van allunyar la instituci dmplies capes socials valencianes i van estrangular les reivindicacions valencianistes. e) La poesia jocfloralesca de Llorente no serveix a Estells perqu no va produir una veritable tradici literria i cultural. Va ser un intent frustrat sense continutat, amb uns continguts i unes formes del tot encarcarats per a Estells. 11. a) Lolor de tarongina als tarongerars; palmeres; arrossars; horts; tot plegat, concebut com a jardins plens de fertilitat. b) La melangia per la infantesa (6-7); lenyor del parads perdut (15); la condici mortal de la humanitat (31). c) To melangis caracterstic de levocaci romntica del paisatge. 12. a) El vers inicial de cada estrofa: Vora el barranc de... , en qu Estells substitueix el topnim dels Algadins pel Carraixet. Tamb estraf el segon vers, en qu es reprodueix el referent del taronger, si b de tan dol flaire sha convertit en damargues branques. b) Es tracta dels republicans afusellats en el context de les represlies franquistes contra els perdedors de la Guerra Civil que van tenir lloc sobretot als anys quaranta. c) To trgic, entre humil i escabrs, ja que fa referncia a unes morts reals per causa de la repressi desprs de la guerra.

127

d) Algadins s una paraula constituda gaireb totalment per sons voclics i consonntics sonors, cosa que hi atorga una sonoritat modulada, sense canvis bruscos, suau. En canvi, Carraixet presenta sons consonntics sords, que, juntament amb la vibrant [r] hi confereixen una sonoritat aspra. Amb aquesta modificaci del topnim, Estells aconsegueix una sonoritat abrupta que sadiu amb la temtica que tracta. Imaginriament, el mot Carraixet podria suggerir onomatopeicament el so dels trets dels afusellaments. e) Levocaci romntica dun paisatge idealitzat pel pas del temps que hi ha a Vora el barranc dels Algadins esdev un cant trgic, mortuori, en el Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, de manera que el to melangis del poema de Llorente resulta del tot fals davant la realitat lacerant de les morts dels afusellaments de la postguerra. 13. a) Comproms civil: llibertat, ver, just, llinatge, terra, esperana, fe, soldats. Opressi poltica: bestial, dolor, venuda, tempesta, nit, sofreix, tenebra, desesperat, exilis, batuts. b) Segons el poema, el comproms cvic arrenca de la desesperaci de la derrota (i que si enlloc s venuda i la seva llum s coberta / per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix; ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre / desesperat) per es constitueix en esperana que la transcendeix (S, per l'esperana meravellosa traspassa; i arrenca de tots els exilis / cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats). c) Resposta oberta. 14. a) Lautocensura consisteix que lescriptor, per prpia voluntat, deixa descriure segons qu, per prevenci del que li pugui passar quan els seus textos vaig a passar la censura, ja que, si la censura hi detecta un comproms cvic excessivament explcit, pot reprimir lescriptor amb mesures administratives, policials o penals. b) Segons diu Estells, es tractava dassegurar-se que, si mai la policia li trobava aquests papers, no pogus inculpar-lo directament de ser-ne lautor, ja que recreant lantiguitat clssica eludia desmentar pels noms veritables les persones i fets coetanis de qui parlava. c) Poetes clssics llatins que van viure a lAntiguitat. 15. a) No tenen un sentit extrem de lharmonia, com s que posseen els grecs antics, per, en canvi saben com gaudir de la vida, tot i que tamb tenen molt desenvolupat el sentit de la pena. b) Parlant concretament de Virgili i Catul, se napunta la dualitat entre lirisme i banalitat. En aquest sentit, Estells practica una potica de la vida quotidiana, no exempta de vulgaritat. c) Els ha llegit tots i b. Els coneix perfectament per les lectures que nha fet. d) Una de les principals obres de lexili dOvidi, a Tomis, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingu durant deu anys en contacte amb Roma i implor, endebades, l'amnistia, ja que hi va morir sense poder tornar a Roma. Les Pntiques (Epistulae ex Ponto) sn un recull d'elegies personals montones, de vegades aduladores, per aqu i all punyents, adreades a la seva famlia, als seus amics i al pblic rom. 16. a) Adoptant com a jo potic lOvidi exiliat, sestableix el parallelisme amb la situaci dexili interior en qu es troba el poeta Vicent Andrs Estells quan escriu aquesta obra. b) Semblances: lexili del poeta i el motiu que el va provocar, ja que Ovidi va ser acusat de corrompre la joventut romana amb la seva poesia llicenciosa. Diferncies: lOvidi estellesi, a diferncia de lhistric, mant una actitud rebel, gens aduladora; per aquest mateix motiu, vol que es cremin els seus papers com a acte de protesta. c) A Valncia. La crema dels papers de lOvidi estellesi recorda les falles i la crema dun ninot de Joan Fuster. d) Es tracta duna actitud rebel, si b gens agressiva. Sen sent del tot distanciat i no hi vol tenir res a veure, tal com trasllueix el desig que no es digui a lemperador de qui sn els papers que es cremen. Prefereix destruir la seva obra abans que acollir-se al perd per la condemna

128

que li ha estat imposada. De la mateixa manera, Estells rebutja la integraci en el sistema poltic franquista. 17. a) Simbolitzen les paraules. El poeta fa referncia a les pedres que recull de la terra com a metfora de les paraules que constitueixen lunivers de la seva condici humana i nacional. Per aix diu pedres que no constaran en les crniques i Pedres, fragments de tota una existncia, un manament de pedres / que aquest Pas em deixava a les mans. b) Neruda: Yo tengo la alegra duradera del mstil, / la herencia de los bosques, el viento del camino / y un da decidido bajo la luz terrestre. Estells: De vora el mar, del sec insolidari, / i del cam de l'horta polsegosa, / he anat fent el meu nocturn catleg / amb voluntat evidentment dirna. De vora el mar, del sec insolidari, / i del cam de l'horta polsegosa, / he anat fent el meu nocturn catleg / amb voluntat evidentment dirna. c) Neruda: No escribo para que otros libros me aprisionen / ni para encarnizados aprendices de lirio, Estells: pedres que no constaran a les crniques d) Neruda: y ellos dirn tal vez: "Fue un camarada". Estells: Diran de mi: s l'home de les pedres. En el cas de Neruda, la consideraci de camarada sexplica per la voluntat dequiparaci del poeta a les classes populars. Camarada era lapellatiu amb qu es tractaven els comunistes i, en general, la militncia de les organitzacions poltiques obreristes al segle XX. En el cas dEstells, la consideraci dhome de les pedres s en atenci al motiu principal del poema, que sn les pedres-paraules que el recull de terra, que s el Pas Valenci. e) Neruda: per al poble. Escriu perqu els oprimits puguin algun dia conixer com s la vida mitjanant la seva poesia. Estells: per al seu Pas (Valenci). Escriu per recordar el passat i forjar el futur de la seva terra. 18. a) Tots dos poemes expliquen com es cuina un determinat plat de la cuina tradicional de la terra de lautor. Per aix tenen una estructura semblant a la de les receptes de cuina. b) Neruda: las esencias de Chile; los sabores / del mar y de la tierra Estells: ...amb loli cru, amb els productes de la terra. c) En tots dos poemes es fa referncia al goig que representa cadascun dels plats per al gust del comensal. Neruda ho expressa en els versos para que en ese plato / t conozcas el cielo. I Estells en proporciona una lectura en clau sexual: de vegades arribe a lxtasi, a lorgasme.

III. EL GRAN FOC DELS GARBONS. TEMTICA

1. ANIMAL DE RECORDS. VIDA QUOTIDIANA I RECORD 1. a) un pessic daquesta salsa, aquest ravenet, aquell all tendre, aquest llu, el fet duna cirera, aquest got daigua, una jove que passa pel carrer, aquest verd, aquest ptal, all, una parella que sagafa les mans i es mira als ulls, aquest passerell, aquest melic, la primera dent dun infant. b) Menjar, sexe, amor. c) Plaer, tendresa, amor, senzillesa, vitalitat, erotisme, felicitat. Estells t una visi hedonista de la vida, ja que la felicitat sassoleix mitjanant la prctica amorosa de la tendresa, que inclou erotisme i sexe. s una concepci vitalista fixada en les formes de vida senzilla. d) Al vers 15 Estells formula un dels elements caracterstics de la seva escriptura: labsncia de majscules. Aix respon al fet que concep la vida com un mn fet de coses petites i comunes, annimes. Aquesta concepci es contraposa a la visi que concep la vida com una plenitud totalitzadora, que correspondria ms a un vitalisme darrel romntica que al segle XX

129

va trobar expressi exaltada en algunes formes de poesia davantguarda i en la ideologia feixista. e) Horaci era un epicureista. Aquesta doctrina filosfica, formulada per Epicur de Samos, centra, com ella, el fi hum suprem en el plaer que hom pot aconseguir a travs de l'autarquia i l'atarxia. L'home savi ha de conrear tot all que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s'hi oposa. Lautarquia fa referncia a lautosuficincia i latarxia, a la tranquillitat de l'nima no torbada per cap desig ni per cap temena. Hi ha coincidncia en la recerca del plaer i la felicitat en les coses senzilles de la vida. f) Resposta oberta. 2. a) Ingredients: piment torrat, oli cru, sal i pa. Es tracta delements culinaris naturals que el poeta anomena productes de la terra. b) Es tracta de menjar corrent. Es deu a la carn mollar del piment escalivat a foc viu, cosa que fa que la pell exterior se li socarri, per que la polpa conservi una textura tendra i tot el gust de lhortalissa. c) El poeta aixeca les penques de piment eucarsticament, s a dir, tal com saixeca lhstia en la missa catlica. Aquesta analogia religiosa subratlla el carcter de comuni, que atorga a lacte de menjar, que esdev, per aix, sagrat. d) La referncia a lorgasme que sent just en el moment daixecar la penca de piment s moment de comuni amb la forma de vida senzilla i hedonista del poeta, ja que menjar piment li suposa un plaer exiquisit, que hiperblicament assimila a lacte sexual, un altre moment de plaer i plenitud vital. e) Resposta oberta. 3. Material doficina: mquines descriure, fitxers metllics, cadires, folis i quartilles. Elements de la llar: estora, margarides posades en un vas sota la Verge del Roser, geranis, la cortina, el ferro del balc, la porta del meu bany. Elements de la ciutat: tramvies, voravia. Persones: dues mecangrafes, un polons, les venes del tercer, els vens, Ma petite Galatea, les dones, Mon petit Calixte, els hmens, Oh, ma petite Melibea. Peces de vestir: una corbata blava. 4. Versos que fan referncia a Valncia: 5-6, 15-17, 21-23, 36-37. a) LAlbereda, amb les baranes que donen al riu Tria; Gandia, Paterna, bars, solars. b) Homes carregant camions, les veus i lolor doli fregit que sortia dels bars, infants que jugaven als solars abandonats en sortir descola, la dona recollint la roba al terrat mentre lhome recompon un rellotge mentre un amic parla dels anys passats a la pres, les parelles damants. c) Operaris, infants, una dona, un home i el seu amic expresidiari, parelles damants. d) Lolor doli fregit que surt dels bars. e) A la postguerra: anys 40-50. Estells va escriure Llibre de meravelles a la segona meitat dels anys cinquanta. f) Tenint en compte que parla amb un amic que va ser a la pres per coses de la guerra, aquest vers pot simbolitzar el pas del temps i la recuperaci del temps perdut de la postguerra desprs de les calamitats passades per part dels perdedors. 5. a) Les cames de lamant del poeta i la presncia della. b) s un record dol (Dolament) i trist (amb una teranyina de llgrimes als ulls). c) Vers 4. d) Al fet que el poeta no sap res de la seva amant des de fa dies, que per a ell han passant lents com segles.

130

6. a) Lamor de la seva joventut. b) El cinema amb la pellcula i les butaques, les granotes del riu, els coets, les teulades de les cases. c) Pensa que ja no viu, que tan sols recorda, cosa que el converteix en un animal de records, lent i trist. d) Possiblement, el poeta pensa que els records de la vida passada esdevindran can en el futur, com de fet va acabar passant amb algunes de les seves composicions, significativament Coral romput, llarg poema sobre la vida quotidiana que va ser recitat per Ovidi Montllor i, posteriorment, portat al teatre. e) Resposta oberta. 7. Versos que parlen de la vida quotidiana: 8, 12-15, 18-21, 29-36, 42.43, 49-50, 53-54, 56, 7980, 94-100. a) La seva vida al costat de la seva dona Isabel Lorente, especialment en els primers anys de festeig i aparellament. b) Carrers de valncia, els camps de patraix, el miquelet, lalbereda, el montg, el penyagolosa, el mondver, la serra de mariola, sant miquel de llria, burjassot, gandia, les coves del parpall, carrer de cabillers, portal de valldigna, la llotja (de Valncia). c) Condons, pa escs, baranes brutes del riu, el sopar indigne, una bombeta nica, cagades de mosques, lespant de la guerra, nafres, arraps secrets, la cistella, les sirenes del port, les mans buides. d) Resposta oberta. e) Passejar interminablement. Valoraci: resposta oberta. f) Ja no sortien a passejar i a la nit sentien les sirenes del port. g) Bsicament s un record entre melangis i amarg. 8. a) s una consideraci contradictria. Per una banda, la veu amb moltes deficincies respecte del que es pot considerar una casa ideal. Per laltra, tanmateix, cont el que pot considerar-se el mn personal del poeta. b) A la seva infantesa. Laigua corrent s un servei posterior i, en aquella poca, encara es traginava amb cntirs. c) Sn els feixos de branques de pi que entrava al forn familiar, on va treballar fins a ladolescncia. d) Per una banda, al primer tercet, Estells formula un neguit que, com a linfant que no t temps per acabar dorinar, lha perseguit sempre. Per laltra, sempre ha sentit atracci per les coses ms humils, com ara la noia que no troba ballador. e) Una visi prosaica, vulgar, duna transcendncia nulla, ofegada per les exigncies dels majors. f) En el festeig i, en general, en les relacions amb el sexe femen, perqu fins i tot en el cas de la noia que no troba ballador hi veu una oportunitat de realitzaci vital. g) Amb el poema res no magrada tant. La semblana consisteix en lexplicaci duna recepta de cuina. Si en res no magrada tant sexplica lelaboraci del pebrot escalivat, aqu sexplica succintament la del pa torrat amb oli i sal. h) Alguns elements que es repeteixen en els tercets sn: humilitat com a actitud vital; nostlgia de la infantesa i la joventut; sensaci damargor davant lexperincia de la vida i davant la mort; actitud subversiva davant les imposicions. 9. Idea bsica: per b que lexperincia vital, resultat del pas del temps i de la vivncia de la mort, produeix amargor, s evident que Estells tamb valora les coses petites de la vida quotidiana, que sn clarament afirmatives de la vida.

131

2. FEIXOS DE PINASSA. ELS ORGENS 1. a) Ruf Fest Avi era un poeta, astrnom i gegraf rom de la segona meitat del segle IV. Va nixer a Volsinii, antiga ciutat dEtrria. La seva obra ms coneguda s l'Ora martima, descripci de la costa mediterrnia de la pennsula Ibrica, i de l'Atlntic, fins a la Gran Bretanya. Tal com es diu en el poema, tant Avi com Estells pertanyen a cultures o grups nacionals que han estat assimilats per una cultura o grup nacional que nha causat la descomposici. b) La vida shi concep com la recerca dun lloc desconegut on hi ha la felicitat, per recordant sempre lorigen familiar, s a dir, els avantpassats. Versos 6-10 i 18-20. c) Hi ha una actitud ntima denyorament i, alhora, un posicionament poltic segons el qual lanorreament del grup nacional propi, del qual prov, s una injustcia. d) El sentiment de comunitat humana queda fixat per lexistncia de les tombes, senyal del culte als morts. Estells se sent continuador de la comunitat dels avantpassats, que considera que ha estat tractada injustament per la histria. 2. a) Poeta. Un dels representants ms significatius de lavantguarda histrica en les lletres catalanes. b) Fa referncia al mn potic amors de Joan Salvat-Papasseit, caracteritzat per una expressi directa, de to popular, de la vivncia amorosa, carregada derotisme. c) Estells atribueix el carcter ertic de la poesia de Salvat-Papasseit al seu origen, probablement gitano. En el poema hi apareix com a exemple i, possiblement, tamb com a contrapunt vitalista a la invocaci morturia que fa el poema. d) Estructuralment, s una digressi, ja que apareix entre parntesis. Temticament, estableix un parallelisme entre la poesia de Ruf Fest Avi i la de Salvat-Papasseit, de manera que aquest mateix parallelisme result extensible al mateix autor. Per tant, en el fons, est intrnsecament relacionada amb el tema central del poema. 3. Versos 44-45. a) El lloc on va nixer i la llengua materna. b) Lorigen personal, Estells el situa a Burjassot. En canvi, el ms important de la seva vida, les vivncies ms importants de la seva histria personal, les situa a Valncia, perqu s a Valncia que ha esdevingut una persona adulta amb una famlia i una vida prpies. c) Lorigen familiar ha proporcionat al poeta la llengua en qu escriu la seva poesia. A ms, li ha proporcionat lamor que ell t per aquesta llengua. 4. a) Pensa que es tracta dun qualificatiu humiliant i li provoca dolor. b) venusa s Burjassot, roma s Valncia i grcia, Madrid. c) Illetrat, clarivident, curis, atent, patidor, reservat, savi. d) Agrament, al vers 12. Acompanyament, als versos 26-27. Devoci, al vers 30. e) Que el llenguatge expressiu del poeta ja no era el del seu pare, perqu la manera dentendre el mn del fill ja no era tampoc la del pare. f) Resposta oberta. 5. a) Rent: llevat, i especialment la porci de llevat barrejada amb aigua i farina. Pastar: treballar amb les mans o amb un altre instrument la pasta per a fer pa. Ganiveta: ganivet gros, com el de llescar el pa. Escombrar: passar l'escombrall al forn per netejar-lo de cendra i caliu abans de posar-hi els pans que s'han de coure.

132

Alcavor: cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc. i per posar-hi llenya a eixugar. Panera: recipient fet de vmets, de joncs, d'esquerdes de canya, etc., entreteixits, de base rodona o oblonga, de boca ms ampla que el sl, amb baranes relativament baixes i amb una o algunes anses, que serveix per a tenir pa. b) Aix com amb la ganiveta es marca el pa cru abans de posar-lo al forn a coure, lexperincia de la infantesa treballant al forn va marcar-lo per a sempre, i aquesta marca es manifesta en el poema en forma de record. c) El pare s qui ensenya lofici al fill, li transmet la seva saviesa en forma dofici perqu tingui uns coneixements amb els quals pugui guanyar-se la vida. d) Forner. Li va quedar una amarga enyorana. e) Afirma que lorigen de la seva vocaci potica es troba en el temps de la seva infantesa quan va treballar al forn, ja que el recorda com un temps de vivncia autntica, indmita, del qual van restar-li uns senyals que designa com arraps en la carn. f) Fa referncia a lautenticitat de la vivncia daleshores, en qu linfant Estells descobria el mn, un mn salvatge que havia de deixar-li tamb senyals de lexperincia. 6. a) terra, poble, arrels, terrosa. b) Parla darrels agrcoles tot expressant la pertinena de la seva famlia a lentorn rural que era lHorta de Valncia als anys vint i trenta. De fet, el seu pare era nascut en una alqueria de lhorta, ni tan sols era nascut en un nucli urb. c) El topnim Catalunya apareix com a referncia territorial de la naci catalana, determinada sobretot, al segle XX, quan escriu el poeta, per la comunitat de llengua. La calligrafia del topnim s la calligrafia de la terra a la qual Estells sadscriu. d) En el poema Els amants, aquesta enyorana amarga de la terra s la causa de lactitud amorosa que canta el poeta, tot contraposant-la als usos amatoris dels referents amatoris que hi ha en el poema, tots els quals cultes. Fa referncia, doncs, a lorigen popular. En el poema He vist un plat dels dobra, de Manises, lorgull de la terra, en referncia al plat cantat, assenyala que el plat en qesti s el bo i millor de la societat rural i de la cultura popular a qu pertany. e) Hi ha una identificaci clara entre la terra i el poble, de carcter poltic. El fet que el poeta consideri que, per ser alguna cosa a la vida, sha de tenir conscincia de pertnyer a un poble coincideix amb lexpressi de la seva pertinena a una terra en qu viu un grup hum amb unes determinades caracterstiques prpies. 7. Resposta oberta.

3. UN PLAT DELS D'OBRA, DE MANISES. CULTURA POPULAR 1. a) Del plat del poema, noms es diu que solia bescanviar-se per espardenyes velles o draps. Encara que no es diu, pot deduir-se que es tracta dun plat de diari. En canvi, el plat de la demanada formava part de laixovar que la dona aportava al matrimoni i constitua una pea important, tant en el conjunt de pertinences de la famlia com en el mateix ritual del prometatge. b) Estells li atribueix un gran valor artstic, ja que el considera millor que un capitell romnic (vers 5), amb uns colors que fan oblidar els poetes llatins i Czanne (versos 12-13). c) Al poema es diu que el plat t una carn tendral de novenana (vers 7) tot fent referncia a la dona acabada de casar quan encara no ha tingut el primer fill. d) Al segon quartet sexpressa que la cultura popular, el plat dobra, s superior a lalta cultura, exemplificada en el capitell romnic. Al primer tercer, el poeta, que manifesta la incapacitat dexpressar tota la bellesa del referent popular, lidentifica amb la plenitud, tot considerant-lo com lorgull de la terra.

133

e) De fet, la visi del plat transporta el poeta a la seva vida dinfant a Burjassot. s des daquesta translaci temporal que expressa una tristesa encara remotssima, fent referncia al temps de plenitud que va constituir per a ell la infantesa, per contraposici a un present caracteritzat, efectivament, per la tristesa duna situaci personal precria. f) Czanne s un dels ms importants pintors impressionistes de la segona meitat del segle XIX. Estells contraposa el cromatisme del plat dobra al de la pintura daquest artista. g) Resposta oberta. 2. a) Versos 13-16. b) Els referents que apareixen en aquests versos responen a un medi rural i a unes formes de vida tradicionals, preindustrials. Per exemple, el corral s el lloc de lhabitatge on es t el bestiar equ de qu disposava la casa de llauradors valenciana. c) Era una forma de vida lligada a lagricultura com a mitj de subsistncia. Les dones tenien cura de la llar familiar i el carrer era lmbit de relaci social per excellncia. Les referncies als arbres fruiters sn mostra dels bns material que proporcionava lagricultura. d) Resposta oberta. Realitzeu la cerca a partir de la frase la meua xiqueta s lama. 3. a) Elements en com: les interlocucions del dileg inicial entre els participants del joc. Diferncies: en el joc hi ha el llop, una figura popular amenaadora, que infon por; en el poema es tracta de la Mort, amb majscules. Mentre el llop ha de perseguir les fruites, en el poema la Mort no avisa: sense dir res, ja sen torna desprs de fer la seva feina. b) Es tracta de la voluntat del poeta, que manipula el joc tradicional per adaptar-lo al missatge que vol donar. No hi ha diferncies culturals remarcables, ja que en la literatura popular el llop representa la figura de lamenaa i del mal, mentre que, en el poema, aquesta figura assoleix la caracteritzaci de la Mort. En tot cas, s el poeta qui construeix la seva figura a partir del joc tradicional. c) Resposta oberta. d) Resposta oberta. e) Es tracta delements propis de la cultura popular de transmissi oral, a la qual sadscriu intencionadament el poeta. Les canons de bressol i els jocs infantils evoquen la tendresa i la innocncia duna edat que, en el record del poeta, es mostra com lpoca vital de la puresa i de lautenticitat. 4. a) La Verge del Roser: advocaci mariana histricament organitzada en confraries que va revifar al segle XX per les aparicions de Lorda. La Mare de Du del Roser se celebra el 7 doctubre. Sant Josep: esps de Maria Mare de Du. La seva festivitat, el 19 de mar, s el dia de la crema de les falles de Valncia, la festa gran de la ciutat. Sant Antoni: sant Antoni Abat, tamb anomenat del porquet al Pas Valenci, monjo eremita, s patr dels animals domstics. La seva advocaci gaudeix duna fonda devoci popular dorigen agrcola. b) A les falles de Valncia. c) Al femen, perqu durant el segle XX eren les dones qui ms practicaven les creences i costums de la religi catlica, a partir duna educaci religiosa que els atorgava aquest paper. En general, la prctica religiosa femenina era la compensaci cultural i educativa del seu paper social, ja que, en els esquemes de la famlia patriarcal tradicional, la dona restava relegada a la cura de la famlia. d) Estells no sexpressa com a creient practicant. Aix no obstant, inclou la prctica religiosa, els hbits que genera aquesta prctica en la cultura popular a la qual sadscriu. 5. a) Predicador dominic, va tenir una participaci directa en el cisma dOccident i en lelecci del castell Ferran dAntequera com a candidat a la corona catalanoaragonesa, en el Comproms de Casp. Les seves prdiques van proporcionar-li una fama dabast europeu.

134

b) La seva devoci hi t una arrelada tradici, que t en la representaci teatral dels seus miracles lexpressi ms popular. Va ser canonitzat al segle XV i ha esdevingut el sant valenci per antonomsia. s el patr del Pas Valenci. c) Estells es pregunta si ha de repetir els tpics tradicionals que fan referncia al sant i que ell no comparteix: ni la lloa regionalista del parlar valenci, ni lactitud de Vicent Ferrer en el comproms de Casp, favorable a la introducci de la dinastia castellana dels Trastmara; per aix la teua voluntat unitria / als mapes. Versos 19-24. d) No, perqu no parla del sentiment religis, sin de lestat dnim i de les circumstncies personals, socials, histriques, que viu el poeta. El sant noms s un motiu que Estells usa a la manera de la devoci popular per poder parlar dall que a ell li interessa. e) La conscienciaci del poeta davant les circumstncies en qu ha de fer la seva poesia. f) s un recurs aprofitat dels usos religiosos populars, que invoquen el sant per guanyar coratge contra ladversitat. 6. a) 1. 2. 3. 4. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 20. 21. 22. 23. 24. 25. malucs estendard versos, penombres, pupilles, dcima, ira, nafres, grgoles gresol, companyia, fotografia, ram, cal, coets, canyars balcons, hort, moreres, condons, campanars, festeig, sopar, bombeta, altar, lletugues, bledes xtasi signes, llat, himne minscula sllabes, mfasi epigrama, sepultura ptals, calligrafia antologia capitell lletania, jorn, dols, gloga cadver, espectre, crepuscle film Llenguatge culte donzella, follia, nenfars, epitafi, frenes ecos, vels. Llenguatge popular fang, argila, tests estora, geranis, tramvies, pessigolles bolquers, llimera, parra, taronger socs alcavor, pedres, forn, sa, cdol cnter, oli carcasses tocadiscos venat, carros fils-ferro escaleta pols plat, espardenyes, draps, pomes, peres bar, cabaret, wter piment, sal, pa analfabet salsa, ravenet, all, llu, cirera gos, sabata horta. pescateries, snia, garrofer, cistella discos, conyac,

b) Encara que majoritriament incorpora lxic del llenguatge popular, tamb hi ha lxic culte, cosa que dna compte de la capacitat expressiva i de la cultura literria del poeta. Ideolgicament, pot adscriures a la cultura popular; com a poeta, s un poeta culte. c) tramvies, tocadiscos, bar, cabaret, wter, discos, fotografia, condons, bombeta.

135

4. UN ENTRE TANTS. CONSCINCIA I EXPRESSI CIVIL 1. a) Expressi de sentiments: versos 3, 6, 44, 58, 61. Fets de la vida quotidiana: versos 9, 18. Declaraci de principis: versos 31, 45, 51, 72. b) Hi ha dues idees bsiques: la necessitat de lluitar i el principi de dir el que pensa sense embuts, fent servir les paraules com si fossin armes, que s la manera que t de lluitar i solidaritzar-se amb els altres que tamb lluiten. c) Resposta oberta. 2. a) servei concret de pedres (vers 40), dols imbcils (vers 44), com ganivets o malls (vers 45), fer-les foc i flama (vers 46). b) Les compara amb pedres, que poden tenir una funci darma: per tirar-les a un cap (vers 41). Tamb poden fer-se servir com ganivets o malls (vers 45). Les paraules han de servir-li per atacar. 3. a) Ve a dir que el poeta que no t res a dir escriu glogues. En enllaar glogues i dlies, aquesta composici potica apareix amb la bellesa efmera de la flor, com si noms tingus aquesta capacitat decorativa. b) La poesia garcilasista promoguda pels organismes culturals del franquisme. Se la rebutja perqu practicar-la s trair qui lluita, passa son o fam. s un acte insolidari. c) Una poesia compromesa amb els qui pateixen a causa de les guerres que han assolat Europa. d) No hi troba alternativa. Si no pot fer una poesia compromesa, prefereix callar ja del tot (vers 73). 4. a) Escriure un poema dedicat a Valncia, a cantar la ciutat (versos 1-4 i 7). b) Busca una expressi senzilla, sense solemnitat, humil (versos 4 i 7), modesta (vers 20). c) All fonamental de la seva vida sha esdevingut a Valncia, tant en un sentit positiu com en el negatiu (vers 16). La ciutat li resulta molt propera i estimada perqu lha viscuda ntimament i, alhora, tamb sen dol. Per tant hi estableix una vinculaci de pertinena (versos 48, 49). d) Versos 26-29 i 40-43. e) Versos 48-50. Estells es pregunta si no deu estar fent una evocaci de tots els valencians presents i passats, s a dir, de tots els qui han existit, de manera que sinclou en una comunitat histrica que emergeix des del passat fins al present i constitueix un grup hum amb unes caracterstiques prpies. f) El cant a la ciutat que ell ha dit que sent com a seva resulta ser un cant a si mateix com a individu. Inversament, tamb dalguna manera, el jo potic del poema es converteix en la viva representaci de la ciutat. Hi ha una identificaci plena. 5. a) Versos 2, 21, 22, 25-26. b) El poeta retrata una dona que devia veure en un caf. c) no massa distreta (vers 4), ordenada i altiva (vers 9), negligentment, sense cap de tendresa (vers 19), fidel (vers 22), honesta (vers 23). d) Versos 3-4, 10-15, 27. Resposta oberta. e) La cura i lordre de la llar, cosa que inclou fer el seguiment del treball de la criada; sortir de nit de tant en tant; complir fidelment amb el matrimoni per simple sentit del deure. f) Es tracta dunes relacions distants i convencionals. La dona hi ocupava un lloc del tot secundari, ja que el matrimoni tradicional es basava en lautoritat patriarcal. 6. a) Escurada: neta, rentada.

136

Agrana: escombra. Natges: anques. Safa: gibrella. Cpules: unions sexuals. b) A ttol dexemple: venedora, encarregada, prostituta, represaliada, cambrera, dona de fer feines, planxadora, cosidora, meuca, beata, soltera, enamorada. c) La beata. d) A la vida, ms o menys pblica, en locals nocturns. e) Versos 5, 12-15, 17-19. f) Resposta oberta. 7. a) Es canta la mare dels fills futurs que donaran continutat a la collectivitat popular del poeta, si b s molt possible, tal com assenyala el mateix autor, que aquest cant a una figura arquetpica hagi estat motivat per la visi duna dona concreta a la platja. En qualsevol cas, lanonimat daquesta dona remet a larquetipus ms que a una dona concreta. b) s una dona formosa, saludable, alegre. Es tracta del model de dona biolgicament i culturalment ptima per a la maternitat. c) Ha de ser la mare dels futurs integrants de la collectivitat. Vers 23. d) Vers 18. Es tracta duna comparaci del que sha dit de manera directa als versos 1 i 2. e) Una expressi sense complexos, directa, desinhibida. f) A ttol dexemple: La llibertat guiant el poble de Delacroix (http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/llibed.jpg) 8. a) El poeta es compromet a assumir la veu del seu poble. Mentre el poble s obligat a callar, ell, assumint-ne la veu, es compromet a continuar parlant, a continuar escrivint perqu el seu poble no resti en un silenci definitiu. b) Versos 1-12: el poeta es postula com a portaveu del seu poble; aix li ha de reportar penalitats prpies de la travessa del desert: pols, fam, set. Tamb es mantindr despert mentre el poble dorm, exercint el paper de guaita. c) la llarga nit del teu poble (15): el temps de la privaci de llibertat, la dictadura franquista. la pena (19): el dol per les morts causades arran de la Guerra Civil i la repressi franquista. un silenci (20): el dol, la pena del temps de privaci de la llibertat es tradueix en el silenciament. una amarga polseguera (24): imatge que significa els desordres i adversitats en qu es veu immers el poble durant la privaci de la llibertat, especficament en relaci amb el fet que no pot veure el seu futur i que el present se li presenta trbol, molest, inaprehensible. d) A continuar escrivint tot mantenint viva la veu del seu poble. e) Joan Maragall. f) Lambici dambds poetes no s que la seva poesia sigui recollida per la tradici literria i passi a formar part del cnon, sin que pensen en el futur del seu poble i en el fet que la seva poesia contribueixi a fer-lo possible. g) No tenen importncia en comparaci amb la que t el comproms que assumeix el poeta, ja que, si no viu conscient que forma part del seu poble, no s res, la seva vida no t sentit. h) El valor de pertinena conscient a una collectivitat humana s el ms important perqu s el que ens defineix com a persones. i) T el sentit que, presa la decisi, el comproms, comena el cam cap a lalliberament.

137

j) En termes generals, la can mant els versos ms significatius del poema i, per tant, en respecta els conceptes ms rellevants. 9. a) La repressi de la dissidncia. El poema fa referncia a la persecuci poltica de lobra de Joan Fuster, que havia expressat punts de vista divergents dels del franquisme valenci. b) Sobretot tenia la intenci de deixar-ne constncia, si b tamb cal tenir en compte la necessitat que tenia el poeta dexpressar-se, cosa que, daltra banda, el podia comprometre tamb a ell, de la mateixa manera que shavia comproms Joan Fuster. c) Amb aquest any miserable, Estells denuncia una situaci injusta que es produeix contra el seu poble. Cal tenir en compte que la campanya antivalenciana pretenia silenciar la veu i lobra de Joan Fuster perqu la gent no en tingus coneixement i no pogus adonar-se del que Fuster plantejava. Estells ho escriu; ell vetlla pel seu poble mentre el seu poble dorm. d) Resposta oberta. 10. a) s un poema de to popular. Reprodueix parcialment les caracterstiques del roman: versos heptasllabs, els senars blancs i els parells amb rima assonant constant; contingut narratiu. b) Poltic, escriptor, periodista i orador cub. Fill d'un valenci, fou artfex de la independncia del seu pas. Reiteradament exiliat i deportat pel seu independentisme revolucionari, mor en el desembarcament de Playitas durant la guerra de 1898.

c)
Parts del poema Primera Contingut Estrofes

Histria d'una dona annima que es fa una rosa de Quatre estrofes paper i la conserva fins a la mort. La rosa circula de m en m i esdev motiu de fe per a Tres estrofes la gent. Les autoritats intenten mitjanant la repressi. fer desaparixer la rosa Dues estrofes

Segona

Tercera

Quarta d) Resposta oberta.

La rosa es conserva secretament a mans del poble i Una estrofa assoleix un simbolisme.

e) El tema del poema s la solidaritat popular en favor de lassoliment de la llibertat enfront del poder que la vol negar. Aquesta solidaritat collectiva sarticula a partir de la rosa de paper, que simbolitza la difusi dun ideal en el conjunt de la societat. 11. a) La persona fitxada s aquella que ja t antecedents policials, s a dir, que ja ha estat detinguda anteriorment, generalment per motius poltics. b) Perqu se suposa que s una citaci literal de les barbes doctes que representen lautoritat, que en temps del franquisme sexpressaven exclusivament en castell. c) Persona que pretn ser molt instruda o en fa ostentaci. d) Els intellectuals afins al franquisme, com ara els qui van participar en la campanya antivalencianista dels anys seixanta. 12. a) Xtiva va ser cremada per Felip V de Borb durant la guerra de Successi (1707) a causa de laferrissada resistncia contra el seu exrcit. La guerra de Successi va significar lentronitzaci definitiva de la dinastia francesa dels Borb a la corona espanyola i labolici de lordenament jurdic foral dels regnes de la Corona dArag. b) La terra, concebuda com a mare: mare de terra sola. Se la qualifica com a mare de pols, segrestada esperana. c) s el pregon idioma, s a dir, la llengua que enfonsa la seva existncia en la Histria.

138

d) Les pedres simbolitzen les paraules. En altres poemes el poeta reprodueix la imatge que, en llaurar el camp, la terra, apareixen paraules extretes de la terra, que feia temps que hi dormien i que el poeta recupera, encara terroses, com si fossin pedres. A ms, al vers 10, la paraula pedres es relaciona amb alfabet. e) el rent, el solc, la collita, la fe, la medalla oculta, lamor, la clau, la llum, conf, forment, escala, ocell, bandera, himne, emblema. f) s una plenitud collectiva, ja que parla de lhimne fecund del retorn de la ptria (vers 10). g) La clau que obri tots els panys s el ttol dun llibre escrit als anys cinquanta, publicat el 1971 i posteriorment incls en el volum Vaixell de vidre, OC 8 (1983). La clau que obri tots els panys expressa un concepte equivalent a un desllorigador de tot el mn que envolta el poeta. Dient un alfabet sempre amb la clau al pany (XII, 11) el poeta fa referncia al llenguatge potic, a la poesia, com a desllorigador de tot el seu mn. Aix la clau que obri tots els panys del mn del poeta s la llengua que empra en la seva poesia. 13. a) Estells entn que Catalunya i el Pas Valenci formen part de la mateixa naci catalana. b) A ladversari abstracte de la seva adscripci nacional, b al franquista que noms admet lexistncia duna nica naci espanyola dins de lEstat, b al reaccionari antivalencianista que acompleix amb la seva actuaci els dictats ideolgics del primer. c) s afirmativa i defensiva, ja que el poeta noms referma un fet sense negar-ne cap. Per tant, no es pot dir que ataqui res ni ning.

5. MORT I PAM. LA MORT EN LA POESIA D'ESTELLS 1. a) La vivncia de la mort era un fet corrent en el seu mbit familiar, sobretot per la mort violenta de lavi, a qui es recordava anualment en un funeral. Malgrat aquesta presncia de la mort, mai se lin van explicar els detalls, de manera que el nen Estells va percebre el fenomen de la mort familiar com una cosa incomprensible. b) Se li va convertir en una nosa que gravitava sobre la seva existncia, de la qual sentia que havia de desempallegar-se. c) Resposta oberta. El text ha dadequar-se a lestructura argumentativa. 2. a) En forma de nad. b) Personificaci. c) En lmbit de la intimitat familiar. d) El poeta uneix les imatges del comenament i el final de la vida, de manera que transmet una visi segons la qual la mort s un fet inherent a lexistncia de la vida humana. De fet presenta la mort com el fet, la caracterstica, ms important, substancial de la vida. e) Versos 9-12. f) Resposta oberta. La mort apareix personificada, i el seu nom apareix en majscula com si es tracts dun nom propi. g) La mort de la seva primera filla. 3. a) En lmbit de la infantesa i del joc infantil. Es pot deduir per lestructura dialogada del poema, que reprodueix la dun joc infantil i per ls de lonomatopeia dels socs que porta la Mort, que Vicent Andrs Estells pren del joc infantil Mort i pam. En concret, es tracta del so que fan les telles de pedra o test quan xoquen entre si, en ser llanades. b) Resposta oberta. c) Es tracta dun so ttric. Justificaci oberta. d) La Mort no avisa. Fa la seva feina sense establir cap comunicaci i sen torna amb la seva collita. e) El ttol s una referncia explicativa de la manera dactuar de la Mort.

139

4. a) s burgesa, blanca de carns i freda dentrecuix, ordenada i altiva, fidel, honesta. b) La mort s inherent a lexistncia i, durant la vida, sempre acompanya aquell qui viu. c) La inherncia de la mort respecte de la vida. El fet de viure implica haver de morir. Morir s el ms caracterstic del fet de viure. d) En Can de bressol i s aix, si us plau la mort apareix personificada, i el seu nom apareix en majscula com si es tracts dun nom propi. En canvi, en Dama danit, no voldria enutjar-vos la personificaci de la mort apareix ms desplaada, en la figura duna dona normal. En els dos poemes primers la mort s tractada amb el seu nom propi; en el tercer, no. e) Sestableix una comparaci: el vincle existent entre vida i mort es compara amb el vincle matrimonial, de manera que la mort segueix la vida de la mateixa manera que una dona casada segueix el seu marit. Amb una absoluta fidelitat establerta pel deure conjugal. 5. a) Sels compara amb tats, ja que serveixen per transportar persones vives i, tamb, mortes. En aquest darrer cas, lascensor serveix per traslladar la persona morta des del seu habitatge a la ciutat fins al carrer en el seu darrer viatge fins a la tomba. Per extensi, de la mateixa manera que transporten morts en tats, tamb transporten vius que shan de morir. b) De la mateixa manera que hi ha un principi i un final, i etapes dascens i davallada en la vida, s aix mateix que pugen i baixen els ascensors. c) Es tracta dindstries que aprofiten detritus, s a dir, restes de la vida passada. Fan una feina semblant a la dels ascensors: gestionen la mort. d) Versos 16-17. e) Bsicament adjectius: funerals, mudes, metlliques (1), allargats (2), incansables (4), funerals, tristes, metlliques (7), tristes, llargussims (8), indiferents (10), ocultes (11), silenciosa (15), funerals (16), tristos (17). f) Resposta oberta a partir dels adjectius anteriors. 6. a) Un fet corrent. Versos 2, 12, 24, 25. b) El corresponent als versos 24-26. c) s una visi macabra, ja que presenta un sagrist, que hauria de representar una visi transcendent, religiosa, de la mort, explicant la reconstrucci de lesquelet mitjanant filferros, donant a entendre que aquest s, al capdavall, el dest de la mort: que ms enll de la mort no hi ha res ms que les restes mortals, els ossos. d) s una visi subversiva, perqu contrav la visi que transmet la religi i, sobretot, perqu, en el passatge, s un sagrist qui lexplica, de manera que el poeta mostra com els mateixos que difonen una visi transcendent de la mort tampoc no la practiquen. 7. a) La mort apareix com a vencedora de la guerra. b) Es tracta del tren. Sn uns tren miserables, que trontollen amb estrpit, fins perdent peces de fusta; transporten els morts i ferits de nit, amb pobres llums groguencs a cada finestra, sense oli a les rodes, cruixint contnuament. c) Versos 7, 15, 21-23. d) Es tracta del ventre arrodonit duna recent casada que espera un fill. Versos 8, 10, 19. e) Lesperana del futur, de la vida que encara ha de comenar. f) Es tracta del vers 20. Vegeu la soluci al punt c) de lactivitat 8 de lapartat Un entre tants. Conscincia i expressi civil. 8. a) Versos 6-7: diligent; 9-12: resignat, callat; 16: valent; 21: aferrat a la vida. b) En ser condut a lafusellament, sacomiada dels companys (vers 10); es tracta dels republicans que, com ell, sn empresonats. Sacomiada de la famlia (23). De la ciutat (26-28); s una referncia directa a la ciutat de Valncia: Joan Baptista Peset va ser rector de la Universitat de Valncia i el candidat ms votat per la circumscripci de Valncia a les eleccions de 1936. Sacomiada de Godella (29-30); poble on va nixer. Tamb dalguns

140

elements daquest poble, com ara lermita del Salvador (31), els pins (33), els carrers del poble (34). Tamb sacomiada de La tarara (32), can tradicional castellana recollida per Federico Garca Lorca, molt popular a lpoca. El seu pensament final s per als fills (35). c) Els versos van escurant-se, les frases esdevenen paraules soltes fins que, al final del poema, sesdev el silenci. d) El pensament dels fills denota que, fins al darrer moment de lexistncia feta desaparixer a la fora, es mant lesperana en el futur que representen els fills. e) En aquest poema senfoca la mort no tan sols des del punt de vista individual, sin especialment des del punt de vista de la persona que mor. En La mort invicta lenfocament s collectiu i la mort s tractada des dun punt de vista ms social. 9. gloga I. Versos 27-29: dol, tristesa. A Sant Vicent Ferrer. Versos 61-63: dol, tristesa. No escric glogues. Versos 7-8 i 41-43: imatge de la mort . Testament mural. Vers 4: agonia. He vist un plat dels d'obra, de Manises. Vers 14: tristesa. La dona que ven coses, a la nit, a la porta. Versos 6-7: prdua. El meu origen t'ho explicaria. Versos 3, 19-20: culte a la mort. em permetreu, encara, un orgull personal. Vers 70: mort collectiva. Versos 101-102: prdua. 10. a) Parla de la mort del propi poeta; ms concretament, del lapse de temps entre la mort prpiament dita i lenterrament, quan es porta a terme lamortallament del difunt. El poeta deixa dit com vol que lamortallin i com sha de fer pblica la notcia de la seva mort. Es tracta duna mena de voluntats finals, de testament. b) Una creu o un rosari gastat que correspon a una mala poca de la seva vida, en la qual degu fer-li algun paper, i les ulleres, efecte personal imprescindible per escriure. c) Un cop mort, vol que la gent no el pugui veure, per aix demana que li tanquin el tat. Vol que toquen a mort a la parrquia de Burjassot on el van batejar. d) Li agradaria que la notcia de la seva mort ans de boca en boca entre el venat i que la gent shi refers com si parls dun ve ms, perqu se sent formar part del poble i, per aquest motiu, desitjaria que la gent es refers a ell fent servir lapellatiu familiar. En el fons, es tracta duna vinculaci estreta amb els orgens, amb la terra. 11. a) La sensaci de soledat, ja que el difunt, quan tothom se nhagi tornat a casa, es trobar definitivament sol, sense els seus amics. b) Saber on seran els amics, una preocupaci expressada mitjanant el recurs de lubi sunt? en futur. c) Un desig pueril de plorar i de retrobar la mare, com si fos un nen que sha perdut o b es desperta a la nit i sent por. d) El poeta pregunta si, en arribar la nit, shaur mort definitivament, quan s evident que aix sha produt abans, en el moment de lbit, s a dir, en el moment del pas de la vida a la mort. e) En lloc de preguntar-se per la transcendncia de lnima ms enll de la mort, es pregunta per la llibertat, donant a entendre que la vida material est mancada de llibertat i que la mort representa un alliberament daquesta crrega. Daquesta manera, la mort sentn com una subversi de la vida i de les seves servituds. f) Resposta oberta. 12. a) Es tracta duna mena dassistent que ve a emportar-se el moribund com qui ve a buscar-lo per sortir amb ell de festa. b) Vers 4: seguici de familiars que acompanyen el difunt. Vers 5: mortalla amb la millor roba de qu disposa el difunt.

141

c) Vers 3: el moribund no pot esperar la mort a lescala com un viu ms. Vers 8: no sen pot anar acomiadant-se dels familiars com si marxs de viatge. Versos 9-10: aquesta naturalitat exempta de formalitats s el ms irreal de tot. Versos 11-12: la mort no pot ajudar el difunt a baixar lescala. Versos 13-14: la mort hi s presentada com una persona ocupada. d) Versos 13-14: la mort excusa el seu retard a causa de la feina que ha tingut abans. Aix, el poeta encara es riu del fet que hauria pogut morir abans, cosa que no ha passat per una causa del tot banal. e) La mort que apareix representada en aquest poema t una imatge contraposada a la del poema s aix, si us plau. Mentre en el segon la mort es presenta com una imatge fantasmagrica, ttrica, del tot aliena a aquest mn, en el poema Vindr la mort, i jo no ser al llit hi apareix amb la imatge duna dona normal i corrent, que podria ser perfectament la xicota del poeta, i lesdeveniment que significa, com una cosa del tot quotidiana, sense ms transcendncia. Es tracta duna mort en minscula. 13. a) Per lambientaci casolana que presenta, derivada de la representaci dall que s quotidi. b) La pols i la brutcia sn smptomes de la mort que acompanya la vida. c) En poemes anteriors, Estells es refereix a lestadi posterior a la mort com si, de fet, el difunt continus viu. En aquest poema ens presenta un mig mort, s a dir, una persona que es troba ja en el cam de la mort, en letapa final de la seva vida, que ja no viu de manera satisfactria, sin com si, de fet, ja estigus mort. Cal tenir en compte la pregunta final: la meitat viva no se sap on s. Per a Estells, la mort, que acompanya sempre els vius durant tota la vida, comena a fer-se present abans que aquesta sexhaureixi definitivament. 14. a) El poeta, un cop mort, dna les grcies als vius, per fer msica amb los dun altre mort. Aquesta msica dorigen macabre li resulta plaent perqu, de fet, un cop mort, podria dir-se que li resulta indiferent. Encara ms: li sona b perqu ell ja s mort. b) El poeta se situa com si parls des de la tomba. 15. a) Lestiueig familiar en un balneari tal com el feien les classes benestants al segle XX. b) Als primers versos, els elements materials i serveis de qu disposa el balneari, les relacions socials existents entre els estiuejants, les activitats prpies de les vacances, la reproducci de converses banals sobre el temps o sobre els motius per estiuejar al balneari, fins i tot el buit que els estiuejants antics fan als nous. c) Com una fonda entre els pins. Versos 18-21. d) Lestadi posterior a la mort s definit com unes vacances obligatries, en qu el mort s obligat a portar una existncia desvagada sense possibilitat de retornar a la vida. e) Lgicament, s als versos finals. Diu que un tall de digesti podria ser mortal per als morts estiuejants, cosa impossible tenint en compte que ja sn morts i que no hi ha una segona mort. 16. a) Versos 1, 8, 10-11. b) El poeta diu que el mort es va morir a la primera, cosa del tot bvia ja que es tracta duna nica vegada. Lexpressi de tan reb que va morir rebla el to burlesc del primer vers. s obvi que no hi ha maneres de morir-se ms perfectes que altres. c) La mort va produir-se com si el difunt ja la tingus assajada, i ho feu sense faltar-li cap detall, amb tota dignitat iconogrfica, s a dir, amb tots els elements simblics religiosos relacionats amb la mort. d) La transcendncia s nulla, ats que no es parla gens de lestadi posterior a la mort. e) Es tracta daspectes radicalment oposats de lexistncia: mentre la mort en significa lanullaci, el sexe t per finalitat reproduir-la. 17. a) A lorgasme que t lloc com a culminaci de la cpula sexual. b) Es tracta dun to intencionadament vulgar i burlesc.

142

c) En el fet que la causa de la mort s del tot atzarosa, imprevista, fortuta. Es tracta duna mort sense cap sentit.

6. NO HI HAVIA A VALNCIA DOS AMANTS COM NOSALTRES. AMOR I EROTISME 1. a) La manera desinhibida com es tractava el tema a lHorta de Valncia en qu ell va criar-se, on es parlava del sexe sense cap eufemisme ni doble sentit, explcitament. b) Laspecte tmid del poeta contrasta amb lexpressi directa de la seva poesia. c) Lexpressi amor platnic fa referncia a un amor que noms t lloc en el mn de les idees, concepte pertanyent al sistema filosfic de Plat. Es tracta dun amor que no sha materialitzat en una relaci efectiva i que noms es viu de manera ideal. Coincideix amb lamor de lluny trobadoresc. d) El poeta diu que lamor platnic noms t lloc quan la relaci amorosa no pot materialitzar-se en una relaci sexual. e) Resposta oberta. 2. a) A una noia que passa pel carrer un dissabte a la tarda. b) Vers 1: purssima. Vers 2: viva, tendra. Vers 3: movedissa. Vers 4: tota galtes. Vers 10: mltiple. Vers 13: dolcssima. Vers 14: trmulament oferta. Vers 16: massa tendra. c) Resposta oberta. Ha dincloure les paraules de la pregunta anterior. d) largila, laigua, el fang novell. Simbolitzen la puresa, la virginitat. e) La noia cantada encara t moltes possibles vides, ja que encara s molt jove i el seu futur no est determinat. Encarna lesperana en el futur. f) El poeta fa servir lexpressi i Du encara entre les coses per subratllar que lexistncia duna noia daquestes caracterstiques permet encara pensar que el mn t un sentit. Daltra banda, la referncia a la divinitat li serveix per apropar la noia a aquesta condici. g) La possibilitat que lexistncia de noies com aquesta permeti la materialitzaci de lamor vindria a ser una prova de lexistncia de Du, ja que el poeta ho percep com un miracle, com una cosa divina. h) En el poema es canta una noia que surt al carrer un dissabte a la tarda, s a dir, en el temps doci. Es tracta dun temps propici per a la realitzaci de lamor. El poema s la celebraci de la possibilitat daquest amor, encarnada en una noia verge, que encara no sha iniciat en les relacions amoroses. 3. a) En els versos 10-12, 17. b) Vers 13. c) Metafriques: aquest verd, aquest ptal, all. Explcites: aquest melic. 4. a) Amb la flor del taronger. s lolor que volien sentir els amants a la matinada, quan feien lamor; per aix deixaven la finestra oberta perqu hi entrs aquesta olor. b) Una parella ha llogat una habitaci amb vistes al mar per passar una nit damor. c) Del nu femen. El poeta desitjaria resseguir-lo com dibuixant-lo per sense besar-lo. d) braons daigua i cintures increbles. 5. a) Galatea: nimfa filla de Nereu, que va enamorar el cclop Polifem, si b ella el va rebutjar per Acis. Polifem va llanar una roca sobre Acis. | Esttua creada pel rei de Xipre Pigmali. Convertida a la vida per Afrodita, va enamorar-se perdudament del seu creador, segons Virgili | Tamb van escriure sobre el mateix personatge Miguel de Cervantes en la seva novella pastoril La Galatea i Lus de Gngora a Fbula de Polifemo y Galatea). Melibea: mtica jove efsia enamorada dAlexis. El dia del seu casament amb un altre home va fugir saltant per la teulada i es va reunir amb el seu estimat. | Protagonista femenina de

143

lobra La Celestina de Fernando de Rojas. Es tracta dun personatge vehement, que passa de la resistncia al lliurament passional. Calixte: personatge mascul de La Celestina tan sols preocupat per satisfer el seu desig amors. Encarna lamor boig, del qual acaba sent vctima. Tant la Galatea de Virgili com la Melibea de Fernando de Rojas representen el lliurament femen a la passi amorosa. Igualment, Calixte representa aquest amor passional que noe s pot aturar davant de res. b) A partir dun anunci al diari, estableix una relaci amorosa per correspondncia amb un polons. Aquesta relaci la fa caure malalta i, alhora, la fa crixer com a persona. c) Decandit. Es deixa portar pels esdeveniments. Se sent feble. Versos 88-89. d) Versos 56-65. Del cos nu femen, amb els pits i la vulva. e) Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estigui exposada a les mirades. Els vels tenen un paper dintensificaci simblica del desig amors, fins que, al final del poema, napareix el fum que s senyal que es cremen a causa daquest mateix desig. Alhora, els vels apareixen com a entrebancs de lamor, ja que se situen entre els sentits i el mn. Tanmateix, els sentits acaben per superar aquesta barrera que indiquen els vels. s com un senyal de consumaci. 6. a) El poeta solia esperar aquest personatge femen, de manera que es pot deduir que eren amants, amics, parella. b) Versos 1, 9-13, 18-20, 26-32. Resposta oberta. c) s una dona jove i verge. d) El poeta recorda un amor. En el moment descriure ja no sap res de la noia a qui va adreat el poema. Lamor ha passat com ha passat el temps de la joventut. Lgloga, el gnere amors que el poeta practicava quan era jove, ja no li serveix per expressar-se perqu ja no respon a all que ell vol expressar. 7. a) Trobador provenal del segle XII. Se nhan conservat sis canons damor paradigmtiques del trobar leu, dexpressi planera. s propi d'ell cantar un amor lluny, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat noms pel prestigi de la seva excellncia. La citaci illustra el tema del poema. Estells evoca un amor de lluny, reproduint la temtica del trobador provenal. De fet, en el poema no hi ha cap referncia al contacte entre el poeta i lamor al qual canta. b) Poeta castell (segles XV-XVI). Destaca per la melangia i la delicadesa de les seves canons i glogues. c) Laparici del poeta dglogues Francisco de la Torre en forma de cadver s una imatge potica que Estells posa en joc per evocar poticament la defunci, la inutilitat del gnere potic de lgloga per parlar de lamor. Enllaa amb el final del poema, que hi dna ttol: el fet dhaver abandonat lgloga com a gnere compositiu es correspon amb la imatge del cadver de Francisco de la Torre. En realitat, el cadver verds del poema evoca la joventut creativa del mateix poeta. d) Lamor veritable noms pot trobar la plenitud del seu goig en la pura contemplaci i la pura coneixena de l'objecte estimat. A laltre extrem daquest amor veritable, hi ha lamor sensual. Lhome es troba en una contradicci perqu participa alhora de lamor sensual i de lamor contemplatiu. e) La imatge dAusis March despertant-se en la seva tomba refora el carcter veritable de lamor contemplatiu que expressa Estells en el poema i que lgloga dun Francisco de la Torre s incapa dexpressar. 8. a) Versos 13-17. Shi evoca com el poeta i la seva parella feien lamor quan eren joves.

144

b) La passi amorosa evocada pel poeta apareix precedida i reforada pels esclats dels focs artificials i la crema de les falles de Valncia. El foc de la ciutat apareix com a correlat objectiu de la passi amorosa. c) En aquest poema shi evoca una relaci amorosa de carcter sexual. En el poema No escric glogues es parla dun amor de lluny. 9. a) Versos en qu sexpressa: 2, 5-8, 10-11, 15-17, 21-23. El ms explcit s el vers 15: un amor brusc i salvatge. Ja al vers 2 es parla duna prctica amorosa fero, en qu els amants sn presos per un vent (vers 5) que els fa rodolar per terra entre abraos i besos (6). Aix, lamor no s per a ells un costum amable i pacfic (7-8) sin un hurac (10) que ajunta els dos amants (11). Els orgens (lenyorana amarga de la terra) tenen una importncia determinant en aquesta concepci amorosa. Es tracta dun amor brbar que no respon als esquemes convencionals (21-23). b) Josep Maria Lpez-Pic: poeta noucentista. La seva poesia expressa una concepci convencional de lamor, basada en la castedat conjugal, caractersticament essencialista. Francesco Petrarca: poeta renaixentista itali, va crear el tpic literari de la donna angelicata a partir dels seus poemes dedicats a lamor per Laura, un amor platnic, ideal, per una dona que fa dintermediria entre el poeta i Du. Estances de Carles Riba: cicle de poemes aplegats en dos llibres en qu el poeta, que es mou en els parmetres del Noucentisme, hi exposa un amor intellectualitzat, en qu lexperincia amorosa o sensual s analitzada segons la incidncia que t en la ment. Rimas de Gustavo Adolfo Bcquer: obra potica per excellncia del romanticisme castell, presenta una concepci del tot romntica de lamor, que es mou entre la illusi desfermada i el desengany, s a dir, atn ms a lnima del propi poeta que no pas a la volatilitat de la dona cantada. c) La citaci t valor emblemtic respecte de la concepci amorosa que sexposa en el poema. Refora amb contundncia la concepci carnal, sexual, de lamor. d) En els versos 1 i 25-26. 10. a) El poema evoca el lloc on el poeta feia lamor quan era jove, lescaleta dun portal, on hi havia una paret plena dinscripcions allusives a, entre altres coses, lamor. El poema tamb refereix la prctica amorosa daquella poca vital. b) No s un amor plaent en el sentit noucentista del terme. Es tracta dun amor desesperat (vers 4), portat a terme clandestinament (versos 17-18), contra les convencions socials de lpoca, en una situaci emocional adversa. c) Bsicament es tracta de lexpressi delements explcits relatius al vessant sexual de la relaci amorosa (versos 10, 14, 16, 25, 26) dins una concepci declaradament passional de lamor (versos 12-14, 19, 31). d) El ttol evoca la paret de lescaleta on els amants feien lamor, plena dinscripcions fetes amb una intenci testimonial, tot conformant un mural, s a dir, una pea artstica on apareix tot reflectit, que, al cap del temps, pot interpretar-se com un testament del moment en qu el poeta el freqentava. 11. a) La postguerra s un temps de tristesa i dol (versos 14-15). Tanmateix, la vitalitat amorosa de la joventut (versos 16-17) se sobreposava a les circumstncies adverses (versos 18-19). b) I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat. (vers 20) Perqu les convencions imposades per les circumstncies sociopoltiques van incidir de manera repressiva sobre els costums amorosos, de manera que les prctiques sexuals estaven molt mal considerades, proscrites per la moral pblica, i portar-les a terme generava mala conscincia. c) No va poder tenir una experincia amorosa portada a terme amb naturalitat, com correspondria en una societat lliure, sin que, en tractar-se duna prctica amorosa proscrita, mai no va poder portar-la a la prctica com a ell li hauria agradat. Les circumstncies van mediatitzar-la, embrutant-la.

145

12. a) El duna prostituta amb fills (versos 4-5); el de la mestressa dun prostbul (versos 12-15). b) El de la dona que vol quedar-se embarassada per tenir un fill. La moral de mitjan segle XX noms considerava legtimes les relacions sexuals que tenien lloc dins del matrimoni i encaminades a la procreaci (versos 18-19). c) Versos 14-15. d) No hi ha cap judici moral explcit; per tant, podria parlar-se duna posici moral neutra. Aix no obstant, la simple enumeraci de casos produeix un efecte acumulatiu que, juntament amb alguns detalls expressius, situen el poeta en una posici buscadament amoral, des de la qual exerceix una crtica indirecta de la moral de lpoca, ja que la simple enumeraci iguala tots els casos en un mateix pla de legitimitat, cosa que contrav la moral de lpoca. 13. a) Fer llargues passejades amb la seva parella per la ciutat de Valncia. b) La dona del poeta representa la lluminositat de lamor que hi ha entre ells enfront del carcter fosc dAusis March i de la seva vivncia. c) En aquest sentit, la contraposici entre la dona del poeta llanant flors a laire i lesclava de March prenyada dun fill bord del poeta refora aquesta contraposici. d) El fet que el poeta prengui la m de la seva dona equipara lamor que senten amb larrelament que el poeta sent pels seus orgens; daqu la comparaci amb un grapat de terra. La relaci amorosa suposa un nou arrelament del poeta. Versos 37-38. 14. a) El poeta, mentre estava escrivint, ha aixecat el cap i sha fixat en una vella fotografia de joventut en qu apareixen la seva dona i ell. b) Diu que tenia el cos esvelt i una mirada trista. Versos 12-13. c) La seva dona, amb la seva companyia, la seva presncia silenciosa i el seu ajut constant, van fer que el poeta supers moments de crisi com la mort de la seva primera filla i recupers la fe en unes circumstncies adverses, tant en el terreny personal com en el social. d) ...mural de gla i de coets, / amb claredats i explosions de mar (versos 32-33) estendard llumins, / barres de sang sobre un blanc intocable, (versos 35-36). e) En aquest poema concret simbolitza la intensitat del sentiment i del desig amors que embarga els amants. En general, el gesmil simbolitza la puresa del desig amors, sobretot a partir de la seva olor intensa. s un smbol ertic. f) El nom sassimila a un gesmil que el poeta posar en un pitxer amb aigua, com es posen les flors. Es tracta duna metfora. g) Es tracta dun amor caractersticament marital, conjugal, ja que el poeta parla de la relaci amorosa amb la seva parella al cap de temps de conviure-hi. 15. a) Sestimaven molt (vers 16), se sentien molt pobres per, alhora, molt junts (versos 22-23). b) Diu que el fet ms llumins de la seva existncia s haver-la coneguda i haver-la festejada. Aix doncs, es tracta del fet ms important de la seva vida. Tal com ja sha assenyalat a lactivitat 14.c, la influncia dIsabel en el carcter de Vicent va ser definitiva perqu ell sorts endavant en circumstncies adverses. c) Isabel va ajudar-lo, als anys setanta a assumir el comproms cvic i pblic que ell va adquirir com a poeta durant la Transici, tot fent costat al valencianisme poltic. La imatge del vers 61 remet als versos finals del poema Ac i refora la uni entre la parella en el moment de la projecci pblica del poeta. d) El moment de lembars i el naixement de la primera filla, que va acabar bruscament amb la mort del nad. El propsit de fundaci, s a dir, el desig de tenir descendncia, no va minvar a causa de la mort de la primera filla i, daquesta manera, van poder superar aquell trngol en tenir ms fills. e) Morir-se abans que Isabel perqu, contrriament, sentiria el ms gran dels horrors i no sabria viure sense ella. Efectivament, el poeta va morir abans que ella, al 1993. Isabel Lorente va morir el 2006.

146

IV. LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS. LLENGUATGE POTIC 1. JO SC AQUEST QUE ES DIU VICENT ANDRS! LEXPRESSI DEL JO POTIC 1. Tu ens duus, tan clara, laigua (1, 5) - Una noia real o imaginria he de cantar, comptant amb vostres ecos (2, 10) - Elements del paisatge Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6, 13) - Sant Vicent Ferrer No hi havia a Valncia dos cames com les teues (7, 1) - Una noia real o imaginria Animal de records, lent i trist animal, / ja no vius, sols recordes (8, 1-2) - El mateix jo potic Ah, tu, Valncia meua! (10, 48) - La ciutat de Valncia Penses els darrers anys / dAusis March (8, 2-3) - El mateix jo potic collires unes flors en un marge (11, 28) Isabel no sabies llegir ni escriure (17, 2) - El pare del poeta jo tevoque i et mire / aquell instant de lany 48 (24, 17-18) Isabel em permetreu, encara, un orgull personal (25, 1) Els lectors 2. a) Fuster assenyala que el nivell expressiu dels poetes jocfloralescos valencians s molt pobre perqu no tenien el catal com a primera llengua literria, sin el castell. En canvi, Estells parteix, no del castell, sin de la parla de lestrat social al qual pertanyia originriament, s a dir, el catal popular de lHorta de Valncia. b) Hi ha molts poemes dEstells sense majscules. Per b que es pot tractar duna convenci llatinitzant, s evident, com el mateix poeta apunta en el poema Mhe estimat molt la vida, que la supressi de majscules s un reflex textual daquesta voluntat de reflectir la veritat en minscula corresponent a la vida quotidiana dels estrats socials populars. Aquest s de les minscules tamb t la crrega subversiva, prpia de les avantguardes histriques, de contravenir les convencions. c) La que no respon a les formes tradicionals. Les tirallongues, sries llargues de versos. d) lespectacle menor de les peripcies de la gent subordinada, s a dir, la vida quotidiana de la gent. e) Lexplicaci de la vida quotidiana de la gent condueix a un efecte esttic narratiu. La poesia dEstells t un carcter narratiu remarcable a causa de la temtica de la vida quotidiana que tracta. f) El tractament de la vida quotidiana dels estrats populars condueix a ls del registre lingstic en qu sexpressen. Aix explica la presncia dun llenguatge directe, aparentment poc artificis, no exempt de vulgarismes i amb les caracterstiques prpies del valenci de lHorta. g) La capacitat versificadora del poeta. h) Lextraordinria facilitat amb qu compon versos permet al poeta esplaiar-se en una mena de prosa. Es tracta duna poesia que, per la naturalitat de la sintaxi i del lxic que presenta, sassembla a la prosa. 3. a) Del poema Assumirs la veu dun poble. b) Com a delegat democrtic de la veu popular Estells est condicionat a reproduir les fonts de la veu collectiva; s a dir, la parla colloquial. Per tant, lassumpci de la parla colloquial t per finalitat dotar el contingut de la poesia estellesiana de versemblana. Noms aix la seva veu sembla la veu popular. c) El Jo potic s una mostra de la collectivitat, forma part de la collectivitat i el seu llenguatge s tamb el de la collectivitat. d) Lluny de contraposar-shi, el Jo potic estellesi vol assumir la veu, si no del conjunt de la societat, s de la collectivitat popular. Seguint Vicent Salvador, assumeix aquesta missi

147

sacerdotal desdevenir la veu dels altres. El seu Jo no t sentit fora de la collectivitat, ja que s el grup qui dna sentit a lexistncia del Jo potic estellesi. 4. a) El poema pare. Sadrea al pare del Jo potic, que en el llibre Horacianes pren la personalitat dHoraci. b) Ms aviat hi apareix com a observador. A Can de bressol linters temtic se centra en la Mort petita; a He vist un plat dels dobra, de Manises s el plat lelement central; a Vindr la mort, i jo no ser al llit el protagonisme temtic torna a ser la mort. El Jo potic noms hi apareix com a participant, si b en els poemes que parlen de la mort hi t una concurrncia ms remarcable, ats que, al capdavall, es tracta de la seva prpia mort. En canvi a He vist un plat dels dobra, de Manises el Jo potic noms es manifesta directament per dir que no sap expressar el que va sentir en observar el plat. c) En el primer i lltim, la mort; en el segon, el plat. 5. a) Noms la tercera persona del singular. b) El fan ms objectiu, ja que la matria temtica hi apareix tractada per mera acumulaci i ls de la tercera persona no permet lexpressi directa de la subjectivitat ms que en lefecte esttic que genera la mateixa enumeraci. c) Dotze. d) A contestar en el text del poema. e) Resposta oberta. 6. a) El poeta, al comenament del poema, sadrea als lectors, en segona persona del plural (em permetreu...). A partir del vers 74 (i et vaig trobar a tu...) sadrea a Isabel. b) Al comenament del poema, en qu sadrea als lectors, shi refereix en tercera persona del singular: me lhe estimada molt (vers 10). Desprs shi refereix en primera persona del plural: ens estimvem molt, tots dos (vers 16). A partir del vers 74, shi refereix en segona persona del singular.

2. FELICITAT SUPREMA, LHORA DESCRIURE ELS VERSOS. MTRICA I VERSIFICACI 1. a) Deu sllabes per vers amb cesura rtmica desprs de la quarta sllaba, que s tnica. b) No hi ha rima. Versos blancs. c) Estrofa de vuit versos decasllabs. Octava. d) La rima. 2. a) Decasllabs. b) Dos quartets i dos tercets. c) Hi introdueix la cesura rtmica desprs de la quarta sllaba, s a dir, hi introdueix el vers decasllab clssic catal. A ms, els versos sn blancs. Aquest allunyament de les formes clssiques respon a la llibertat creativa del poeta. Estells s un poeta que coneix les formes clssiques ms exigents i est capacitat perfectament per reproduir-les. Aix no obstant, hi mant una relaci crtica ats que el seu posicionament com a poeta s contra aquestes formes clssiques, com ara lgloga, ja que eren les formes tingudes per bones per la cultura oficial. 3. a) Versos de 12 sllabes amb cesura rtmica desprs de la sisena. Alexandr. b) Comparteixen les mateixes caracterstiques: no hi ha rima, sin versos blancs. c) Tots estan constituts per tirallongues de versos, excepte el poema A Sant Vicent Ferrer, que est format per 24 tercets i un vers final. d) s un poema que pertany a La nit (1956) quan encara no shavia produt levoluci esttica que va portar el poeta a abandonar o a reinterpretar lliurement les formes clssiques ds corrent en la poesia oficial de lpoca.

148

4. Versos decasllabs sense censura o italians, blancs, s a dir, sense rima. No hi ha un estrofisme regular sin que les intervencions de cada personatge, com correspon al gnere de lgloga, sorganitzen en tirallongues. Daquesta manera, el carcter lric de la composici respon ms a les repeticions al llarg del poema i a lassumpte sentimental que tracta que no pas a les caracterstiques estrictament formals. El resultat s un poema de carcter dramtic. 5.Versos: setze versos heptasllabs. Rima: versos blancs. Estrofes: per b que la disposici dels versos pot fer pensar en una tirallonga, la repetici del vers Jo tinc una Mort petita fa pensar en quartetes. La quarteta final reprodueix, adaptada, la can de bressol tradicional. 6. a) Els versos octosllabs, propis de la poesia narrativa i les tonades populars. b) Assumirs (1), ser (2), sers (3), patirs, esperars (4), anirs (5), seguir (6), tindrs (7), podrs (8), callars (9), estars (11), estars (12), sers (16), existiran (18), Deixars (21), sers (23), ser (27), dirs (28), dirs (29), dirs (30), dirs (32). c) Primera part: versos 1-12. Hi ha un futur imperfet gaireb a cada vers. Segona part: versos 13-15. No hi ha verbs en futur imperfet. Temticament es fa una recapitulaci del que sha dit en els dotze primers versos. Tercera part: versos 16-35. Es reprn la presncia de verbs en futur imperfet, sobretot en la forma dirs, que es repeteix fins a quatre vegades. Quarta part: versos 36-43. Sense verbs en futur imperfet. Conclusions del poema. d) El polisndeton que hi ha al comenament de la majoria dels versos. 7. a) Versos 1-3: introducci del mecanisme expressiu del poema i del tema: la mort, amb majscula. La mort es presenta trucant a la porta. Versos 4-7: caracteritzaci de la mort, definida pel so repetitiu i lgubre dels seus socs en caminar. Versos 8-18: amplificaci del mecanisme expressiu del poema. La mort truca a la porta per no contesta quan se li pregunta qui s. Noms se sent el so dels socs quan sallunya desprs dacomplir la seva feta. b) Lalternana Toc, toc. / Qui s? i el so dels socs: cloc...cloc. c) s lonomatopeia que hi ha en la reproducci del so del truc a la porta i el so dels socs. d) El transfons formal del poema sn els jocs infantils de quan Estells era nen, que reprodueix en els seus poemes. En aquest poema en concret, el so dels socs de la Mort reprodueix el so 5 de les telles en el joc Mort i pam, al qual jugava el poeta en la seva infantesa. Mort i pam s la denominaci valenciana del joc Toc i pam, que es juga amb telles i ms tard amb bales. El primer jugador llena la tella tan lluny com pot i els altres van llenant la seva. Si una tella queda a menys dun pam (pam), toca (mort) o toca i queda a menys dun pam (mort i pam) de la primera, rep un, dos o tres premis; antigament, tapetes de capsa de llumins; ms tard, cromos. 8. a) Vers lliure. T un nombre variable de sllabes i no t rima. Els versos apareixen agrupats arbitrriament. b) Estells reivindica activament la validesa de la cultura popular prpia de la vida quotidiana, desproveda de transcendncia, i centrada en all que s com, com ls de les minscules en relaci amb els noms comuns. Es tracta duna subversi dels valors establerts pels usos tipogrfics usuals, determinats per la cultura acadmica. c) Han descriures amb majscula les paraules segents: MCMLXIII, C., Vicent Ventura, Munic, Pars, Joan Fuster, Sueca, Sanchis Guarner, Burjassot, Valncia.

Tella: tros rod de teula, de test o daltra matria semblant amb qu juguen els infants. (DIEC2)

149

d) Lescriptura resulta ms formal. El poema perd part de la crrega transgressora. 9. a) Com olia la flor del taronger, / com olia a la matinada. / Sempre volem fer lamor amb la finestra oberta. Boscos daigua, rossinyols descuma. / Els dies clars de les pescateries. / Posa una llima dins un got. Cantava entre els llorers / dessota la lluna gran de lhorta. / Cantava com cantava el rossinyol entre els llorers. Sota lalbercoquer puja laigua la snia. / La puja molt cansada. / Desprs li cau a terra i la torna a pujar. Arbres de laigua, dies de la meua infantesa. / El nu tendral i slid daquesta criatura / es contempla un moment a lespill. Venia laire de la mar. / Viem el llit de ferro. Si necessiten / alguna cosa, criden. Li ho direu a Pere Quart. / Li ho direu, per amb moltssima cura, a poc a poc: / Com es deia aquell poeta que era fill dun forner de Burjassot? - Permet. Aquesta casa / difcilment s una casa, / per ac tens la teua casa: uns llibres, uns discos, mitja ampolla de conyac. Ovidi, Ovidi: / jo tho havia dit. / A tu tho havia dir tot. Ara s ja tard. Per lamarga mort de Neruda, / per la molt amarga mort de Neruda. / Per Neruda. Cada setmana / arribava lhome de laigua. / Duia els cnters tapats amb fulles de garrofer. Vaig ser infant una vegada en algun poble. / Entrava els feixos de pinassa / abraats al meu cos pueril daprenent. Com qui dibuixa sense alar el llapis del paper, / magradaria dibuixar el teu nu / des del cap fins als dits dels peus, sense besar-te. Crec que mai no he estat alegre. / Mire linfant que pixa a la cantonada / i la mare li dna pressa i ell diu Ja vaig. Crec que mai no he estat trist. / Veig la noia que no la trauen a ballar. Magradaria moltssim saber ballar i ballar amb ella. Diria Catalunya. / Diria molt poc ms. Acariciaria amb els dits la terrosa calligrafia. Tant si vost ho permet com si no, / aquest s el meu lloc, / aquest s el meu lloc i el lloc dels meus. Hi va haver un temps que colleccionava pedres. / Ara / colleccione aigua en cistella. Amb un cul de pitxer amb un os / fareu msica. Grcies. / Lescoltar sota la terra. Obres el pa, / lenrames doli cru amb un pessic de sal. / Desprs el torres una mica i basta. Perseverareu en el coratge. / s la darrera vegada que us ho dic. / Hi ha braons daigua i cintures increbles. Les veus doctes diran, / amb una cauta barba: / Cuidado, se est fichado. Aquesta pols de tants de dies, / aquests vasos bruts de conyac i de caf, / aquest mig mort per terra. Laltre on s? b) En els poemes sense puntuaci, el lector ha de trobar lentonaci adequada de manera intutiva. Lefecte esttic de labsncia de puntuaci s una major llibertat compositiva. 10. s un innovador, ja que es tracta dun poeta que coneix les formes tradicionals de la poesia clssica per les ref segons la seva prpia creativitat, de la mateixa manera que pren unes fonts, referents i coetanis, i hi dialoga, reproduint-los o estrafent-los segons lorientaci del dileg creatiu que hi estableix.

150

3. LES PEDRES DE LMFORA. RECURSOS ESTILSTICS 3.1. Recursos formals 1. a) Versos 8, 10, 11, 12, 15, 17, 18. b) Als seus records de joventut. c) Records de coses concretes: les butaques del cine, el film que es projectava, lAlbereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota Valncia en flames, els cavallons de teules rovellades, la brossa. Records amorosos: la carn fresca i suau, la glria dunes teles alegres i lleugeres. 2. a) Tretze. Els carrers, els llargs itineraris, algun antic caf, aquella lleteria, la casa, lalegre venat, el metge, la farmcia de gurdia, el naixement dun fill, el poal ple de sang, aquell sol matiner, les Torres dels Serrans, aquell breu color inicial de geranis. b) Es tracta de llocs, sensacions i vivncies de lpoca que el poeta va casar-se i va establir-se definitivament a Valncia. c) Noms shi adapta relativament, ja que alguns termes apareixen agrupats i separats dels altres mitjanant un punt. No s una enumeraci pura i simple. El poeta evoca els records reproduint el mecanisme mental de la memria, s a dir, mitjanant associacions automtiques. 3. a) Versos 6 a 11. Termes de lenumeraci: uns colors, una vivacitat, una carn tendral de novenana, la matinera grcia doctubre, la incipient tardor, una dolcesa, alguna plenitud, tot lorgull de la terra, arrels agrcoles. b) Cada terme posseeix una crrega semntica defecte lric creixent, fins a arribar al darrer terme, que acumula totes les caracterstiques que aporten els anteriors. Aix, les arrels agrcoles queden investides de tots els atributs esmentats abans. c) s una enumeraci ms simple, ms senzilla, que les anteriors, en la qual lacumulaci de termes t un efecte lric bastant ms poders. A ms, aquesta enumeraci centra linters temtic del poema, mentre que, en els altres poemes, no s aix en la mateixa mesura. 4. a) Cims de muntanyes valencianes. b) El poeta els compara amb el pedregs altar de la Ptria; per tant, aquestes muntanyes representen aquest altar. En el conjunt de lobra a qu pertanyen, aquestes muntanyes apareixen com a llocs sagrats de la ptria valenciana, com a smbols nacionals. c) Sn verdures i fruites. Tenen en com que pertanyen a lmbit de la vida quotidiana. 5. a) Versos 15-17 i 36-37. Sn oracions amb un mateix temps verbal. b) Versos 37-39 i 41. c) Se centra en lentorn que lenvolta. El poeta noms en refereix la percepci que en t. d) Tant en un cas com en laltre, les referncies corresponen a la vida quotidiana de la ciutat i ms especficament a elements visuals: Venien autobusos de Gandia i Paterna, Veus, des del menjador, per la finestra oberta, / Benimaclet ac, enll veus Alboraia; sonors: Eixien veus dels bars, escoltes des del llit les sirenes del port; o fins i tot olfactius: lolor doli fregit. Aix doncs, aquests parallelismes incrementen la sensualitat del poema mitjanant el record o la descripci de la percepci. Tamb hi ha referncies toponmiques, tan importants en la poesia estellesiana. 6. a) Encavallament: en un vers, desacord entre la unitat sintctica i la unitat mtrica produt quan aquella excedeix els lmits del vers i continua en el segent o segents. b) Versos 1-2, 2-3, 3-4, 6-7, 17-18, 18-19. c) Lencavallament refora la sensaci de desajustament, danormalitat de les diferents situacions femenines esmentades en el poema. La situaci social forada de les dones que apareixen en el poema t un reflex directe en la posici forada dels encavallaments. 7. 1. Hiprbaton; 2. ellipsi; 3. ellipsi; 4. Hiprbaton; 5. Anacolut.

151

3.2. Trops 1. a) 1. aigua; 2. cos; 3. cos; 4. aigua; 5. quotidianitat; 6. foc; 7. terra; 8. vegetals; 9. aire; 10. terra. b) 1. vista; 2. oda; 3. oda, olfacte; 4. tacte; 5. olfacte; 6. oda; 7. vista; 8. vista; 9. vista. 2. a) 1. tacte i gust; 2. vista i tacte; 3. gust i oda; 4. vista i tacte; 5. tacte i vista. b) 1. Aire fred. 2. Ulls de mirada intensa i franca. 3. Lament melangis. 4. Calligrafia de tra cantellut. 5. Significat abstracte, ja que aqu terrosa calligrafia fa referncia al tra de la paraula catalunya, topnim que fa referncia a la terra prpia. c) 1. El color verd simbolitza lesperana, per b que en molts poemes dEstells t un significat ertic. Aqu fa referncia a lesperana que comporta la innocncia de la joventut femenina. 2. Referncia a la vacutat amb qu es desenvolupa la histria dEuropa desprs de la II Guerra Mundial. 3. Moment de la revolta. 4.Llum intensssima, encegadora. 5. Disposici atractiva, mengvola, de les penques de pebrot. 6. Actitud previnguda fins al recel. 7. Actitud vital inconformista amb la prpia circumstncia. 8. Elements compositius del poema que apareixen a mesura que es va escrivint, de manera imprevista. 9. Poema de contingut vehement. 10. Mirada de desig sexual. 3. a) 1. Amb una gran amargor. 2. Amb una gran pesantor o sensaci dopressi. 3. Dur. 4. Endreat elegantment. b) 1. Vulva petita. 2. Emportada pel corrent. 3. Adolorida fsicament. 4. De sonoritat contundent. 5. Agressivament. 6. Amb una fora superior, incontrolable per coneguda. 7. Agradablement. 8. Molt agradable, atractiva. 9. Horrorosa. c) 1. Lalcavor s una part del forn. Lnim del poeta est creixent i alhora coent-se, formant-se, consolidant-se. 2. Una altra referncia prpia de lofici de forner. El poeta indica que la situaci dEuropa s compromesa i, si no sactua aviat, la situaci pot esdevenir del tot negativa. 3. Referncia de la cermica popular. Sestableix una analogia entre la figura i la textura de la dona amb la del cntir, remarcant-ne la bellesa. 4. Analogia entre la figura de la dona i la del cntir. d) Totes dues comparacions fan referncia al fet de donar-se la m els amants: el poeta i la seva dona. En el primer cas, la m de la dona representa larrelament del poeta a la seva prpia circumstncia vital, de la mateixa manera que se sent arrelat a la seva terra. En el segon, es destaca la condici desprotegida de la dona i lactitud protectora dell. 4. a) 1. El poeta es desempallegar de lopressi que sent, sen deslliurar. 2. Paret amb un valor testimonial per les inscripcions que hi ha. 3. Abandonament de les convencions socials, de les formalitats. 4. Referncia a lestat anmic que sent el poeta quan ja es fa vell. 5. Primari i que honora els antecessors. 6. Vida sensual, regida per lerotisme. 7. Al cap dun temps de penalitats. 8. Del temps de penalitats de la postguerra, conegut popularment al Pas Valenci com el

152

temps de la fam. 9. Sense cap pertinena i desesperadament. b) 1. Referent de la ms simple elementalitat, que remet al concepte de puresa. 2. Lamor, el desig amors com a desig primari de viure. 3. Erotisme. 4 Tendresa de les coses noves de la vida. 5. a) Aigua. Es tracta dun smbol de sentit plenament positiu que, en general, posseeix una crrega semntica que cal identificar amb la puresa i amb la feminitat. Aix no obstant, dentre els exemples proposats, en una bona part (1, 3, 4) inclouen laigua com a referent evocador del flux del temps. Alguns exemples sn una referncia directa a una puresa ms o menys abstracta (2, 5), mentre que la relaci establerta entre laigua i larbre (5, 6) remet a larrelament i a la vida en general. En qualsevol cas, la relaci entre laigua i la feminitat (1, 7) plana en tots els exemples en el sentit que laigua s el smbol duna feminitat que posseeix les potencialitats de la vida. En aquest sentit, alhora que smbol de puresa femenina, de virginitat, laigua apareix tamb com a smbol de fecunditat. b) La pols s el smbol amb qu el cristianisme identifica la mort. Estells segueix ortodoxament aquesta simbologia i vincula estretament la pols amb la terra (4). Partint de la idea sobre la mort que sexpressa en poemes com Can de bressol o Dama danit, no voldria enutjarvos, segons la qual la mort forma part de la vida individual, es pot parlar de la pols que va generant el pas del temps (3). Aix no obstant, sobretot el terme s usat en una dimensi cvica. En aquest sentit, la pols simbolitza els avantpassats (4) i les morts amb qu ha de conviure el poble en el seu periple cap a la llibertat (1, 2). En aquest sentit, la polseguera s la metfora de les tribulacions extremes causades per una acumulaci extrema de morts que obliga a caminar a les palpentes, sense poder entrellucar el futur. c) 1. figura femenina; 2. desig amors; 3. passi amorosa; 4. sexe; 5. dictadura; 6. paraules; 7. innocncia amorosa. 3.3. Recursos lgics 1. a) No hi havia a Valncia dos cames com les teues (1, 9, 30, 40); cames (1, 4, 9, 10, 14, 20, 30, 37, 38, 39 ), cadver (7, 41), aigua (11, 12), venies (12, 18, 21, 32, 34), solemne/solemnitat (18, 19, 26, 27), crepuscle (28, 29, 30, 35). La repetici del vers inicial, de carcter marcadament hiperblic, fixa lalada del cant que el poeta fa de lestimada. El motiu principal daquest cant sn les cames, esmentades fins a deu vegades al llarg del poema. En sn caracterstiques la solemnitat i lassociaci a laigua, evocant la puresa de la virginitat. Lambientaci del poema queda fixada per la paraula crepuscle, repetida quatre vegades i per venies. La insistncia en aquesta acci dota el poema dun aire cinematogrfic, ja que reprodueix la tcnica del trveling. Finalment, la repetici de cadver serveix al poeta per assenyalar la seva prpia circumstncia davant la situaci amorosa en qu es troba. b) Shi repeteix el vers No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. En aquest cas, sn el primer i el penltim versos, de manera que tot el que shi diu est emmarcat en aquesta sentncia, que apareix, al comenament i al final, separada del cos de la tirallonga. Lestructura sintctica, els referents i el carcter hiperblic sn gaireb els mateixos. c) El teu nom i el meu nom. Presenta units els referents que intervenen en el tractament del tema amors. Els amants apareixen indicats mitjanant la inscripci que els enllaa a la paret que fa de testament mural dels seus amors. Alhora, tamb apareixen enllaats en lacte amors. Aix doncs, la repetici anafrica refora la imatge de la cpula sexual dels amants. d) El concepte clau s poble. En el poema es planteja lassumpci de la veu del poble, culminada amb la sentncia emblemtica All que val s la conscincia / de no ser res si no ss poble, que explicita el plantejament cvic de comproms del poeta. 2. a) Per exemple: 1. ...i estimat i amor; 2. ..totes les lloances i elogis...; 3. ...les veritats i les misries...; 4. ...ignorem les convencionalitats; 5. ...i que s immoral i impdic; 6 el sexe.

153

4. COM MAMRES LA LLET, VARES MAMAR LIDIOMA 1. novell nou; coenta cremant; bord bastard; prenyada embarassada; mollar molsuda; socarrada socarrimada; tendral tendre; doctes saberut; atarantats torbats; arruixats remullats. 2. 1. Boc dun objecte de terrissa trencat. 2. Agitaci deguda a un mal fsic o moral que provoca intranquillitat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides dun desig violent. 3. Catifa. 4. Nuca. 5. Post de fusta proveda de puntes, fixada generalment en un cavallet, que sempra per a pentinar a m certes fibres dures, com el lli, el cnem, etc. 6. Rentar. 7. Estat de la terra, resultat duna ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. 8. Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per lacci de les aiges i el rodolament. 9. Esgarrapada. 10. Galleda. 11. Conjunt de matria o d'objectes disposat horitzontalment damunt una superfcie. 12. Mquina delevar aigua que consisteix en dues rodes, luna horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotaci mitjanant un pal mogut per un animal o un motor, i laltra vertical, que engrana amb la primera i mou una srie de catfols disposats al llarg duna cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en laigua. 13. Fullaraca de pi. 3. 1. Obertament, amb franquesa. 2. Predisposici negativa per les coses suprflues. 3. Obrar previsorament, procurant evitar tots els perills, no sols principals, sin secundaris. 4. Cadver. 5. Mort. 6. Punyent com una ferida oberta. 7. Llegir i escriure. 8. Futilitats, coses fugisseres i esmunyedisses, sense cap consistncia ni seguretat. 4. a) 1. semblava; 2. est allitada; 3. cntir; 4. xopa; 5. escombra; 6. peixateries; 7. mirall. b) 1. sentien; 2. aix; 3. sortir; 4. Aqu; 5. cap; 6. flairava. c) tomellos: farigola llimera: llimoner alcavor: cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar algeps: guix safa: llibrella llima: llimona gesmils: gessamins 5. 1. vulva; 2. He de; 3.He d; 4. la resta; 5. Se sent; 6. mel menjo; 7. Sorina; 8. Excrements. 6. a) delits agradable; ebri borratxo; pueril infantil; fortutes imprevistes; invicta vencedora; incipient naixent; ntides clares; indigne vergonys; incert vacillant; esvelta prima. b) 1. bogeria 2. punyals 3. vorera 4. dia 5. tomba 6. anques 7. prosperitat 8. ferides

154