EDITORIAL

Temps dimps
En una poca de contenci, no deixen darribar nous i millors recursos a Bombers. Desprs de la posada en marxa de quatre noves autobombes urbanes pesades, recentment hem incorporat el nou contenidor K-7 per a grans incendis, juntament amb una caixa porta-contenidors i un cami ploma per al seu transport. Un equipament que incrementa la capacitat de resposta de lSPEIS davant de focs de gran abast i que millorar de forma notable la nostra fora operativa a la zona industrial i porturia. I si millorar els recursos materials s important, tant o ms ho s potenciar els recursos humans. Amb aquesta voluntat, 37 caps i tcnics de Bombers han pres part en un curs despecialitzaci en risc qumic impartit per la Generalitat, mentre que els submarinistes del Servei han participat en un seminari al Parc de Montjuc sobre equipament subaqutic. LSPEIS tamb ha participat els darrers mesos en diferents simulacres en terra, mar i aire: a la Lnia 9 del Metro de conducci automtica, en un vaixell en alta mar juntament amb Salvament Martim i al Moll dInflamables del Port. I s que el canvi, ladaptaci, s consubstancial a lhome, i ja no diguem al bomber de Barcelona. Els darrers anys, lSPEIS ha viscut tot un seguit dimportants transformacions. Aquest corrent de canvi bufa ara tamb per aquesta revista. Del 2012 en endavant, la Fahrenheit 451 abandona el format paper per convertir-se en una publicaci consultable exclusivament en format digital, en lnia amb el cam que han seguit la prctica totalitat de les revistes municipals. Vivim una situaci dimps, de contenci, que obliga a decisions com aquesta.

La voluntat s que els bombers continun comptant amb una revista a lalada de la tradici i la qualitat que han tingut sempre les publicacions daquesta casa. Resistir, seguir donant servei tamb des daquestes pgines amb la intenci danar millorant progressivament en el futur. Al cap i a la fi, en paper o pantalla, la Fahrenheit seguir depenent, com sempre, del factor clau en aquesta casa: la participaci dels bombers. El personal de lSPEIS ha estat i ha de continuar sent el protagonista de la Fahrenheit 451, el motor que li doni aire per seguir respirant, ara en digital, la vida dels parcs. f 3

CANDENT

30 metres desvoranc a La Te
El trencament duna conducci del clavegueram origina un enfonsament de grans dimensions a la plaa dIsop i obliga a desallotjar els vens dun edifici i tres locals. Bombers va coordinar un operatiu continuat durant quatre dies per garantir la seguretat a la zona i assistir els vens
4 Tot comena el dia 4 de novembre amb lavs per un petit enfonsament duns 4 metres quadrats i cobert per mig pam daigua al mig de la plaa dIsop, al barri de La Teixonera. Segons els vens, el forat havia aparegut en poques hores des daquell mateix mat. Plou, i ho segui-

Lensorrament va deixar a la vista un enorme forat que va arribar a fer 30 metres quadrats i va obligar a acordonar tot el voltant de la plaa dIsop. Foto: ACN

seves canalitzacions. Sense cap risc imminent, la sortida de Bombers es retira deixant un con a mode de testimoni al mig del forat, per comprovar com evoluciona lenfonsament.

faci crrec. Tamb samplia el permetre de seguretat, es talla el subministrament de gas i es tanquen dos bars i una botiga prximes. Al lloc dels fets es coordina un Centre de Comandament Avanat que organitza les tasques de tots els serveis implicats i que centralitza i distribueix la informaci entre els responsables municipals i els afectats.

28 formigoneres
El mat segent, dia 5, lesvoranc sembla que sha estabilitzat: abraa uns 30 metres quadrats i prop de quatre metres de fondria. Per segueix plovent, i laigua segueix rajant del clavegueram trencat: aturarla i evitar que el forat arribi a afectar els edificis s la principal prioritat. Es construeix un dic per bombejar part de laigua que baixa per la claveguera i, finalment, es decideix tapiar completament el conducte de clavegueram que baixa pel carrer Plut, on hi ha el trencament. Amb bombes porttils i amb una autobomba urbana lleugera saspira laigua que omple el forat. Un cop buit, i aprofitant una treva de la pluja, sorganitza un relleu de camions per omplir-lo de formig. En calen 200 m3 per cobrir el forat, transportats en 28 formigoneres, el que representa una vintena part del que es va abocar a lesvoranc del Carmel. En parallel, i tement un revifament de la pluja, es comena a construir un pou amb peces prefabricades de formig per conduir laigua cap un tram del clavegueram que no est afectat.

La clau: al clavegueram
I lenfonsament evoluciona, i molt. A les nou de la nit, la bassa ja fa 15 metres quadrats i hi ha fuites daigua que sescampen per la plaa i els carrers adjacents. Sobre lasfalt enfonsat, el con deixat a mode de testimoni puja i baixa, com si una corrent daigua subterrnia empents lasfalt a onades. Salten totes les alarmes davant el risc que es produeixi un esfondrament sobtat. Un equip doperaris del clavegueram accedeix a la galeria subterrnia que passa a vuit metres per sota de la zona afectada i descobreix una fuita en una conducci del clavegueram. Laigua de pluja que surt de la canonada, impulsada per la forta pendent del carrer, ha anat arrossegant la terra compactada del voltant i ha deixat lasfalt sense res a sota.

El risc que lensorrament arribs a afectar el tals de ledifici ms proper al lloc del sinistre va obligar a desallotjar-ne 16 vens

Edifici en risc
De matinada, es produeix el previsible enfonsament. Enmig de la plaa dIsop apareix un enorme esvoranc, i el que s ms preocupant: a mesura que laigua circula per linterior de la depressi, el forat es va fent cada vegada ms gran i sacosta a un dels edificis de la plaa. El que havia comenat com un petit incident s ja una emergncia de pes. Com a mesura de prevenci, es desallotja els 16 vens que viuen a la finca i sactiva al Centre dUrgncies i Emergncies Socials perqu sen

ixonera
r fent de forma quasi ininterrompuda durant els segents dies. Bombers de Barcelona i Gurdia Urbana acordonen la zona afectada i es comprova que cap dels serveis bsics de subministrament estiguin afectats: Clabsa i Agbar tamb informen que no han detectat cap anomalia a les

Fins a 200 m3 de formig van ser necessaris per cobrir el forat, una vintena part dels que es van abocar a lesvoranc del Carmel
5

CANDENT

Inundacions
La matinada del dia 6, la pluja torna a fer acte de presncia. Cegada la claveguera i encara per enllestir la reconducci, laigua de la pluja es filtra als baixos de cinc edificis del voltant de la plaa dIsop. De bon mat, mentre els bombers bombegen laigua de dins dels immobles, a fora les excavadores segueixen treballant per reparar lesvoranc. Com si fos cosa de la mala astrugncia, al pujar a una vorera un cami trenca una conducci daigua potable i es produeix una altra fuita, fet que obliga a tallar el subministrament a tota la zona i a comenar una nova reparaci, en parallel a la de lesvoranc.

La zona i el seu subsl

La plaa dIsop es troba al barri de La Teixonera, al districte dHorta-Guinard, a escassos cent metres del Parc de Bombers de la Vall dHebron. Hi conflueixen cinc carrers: Plut, Samaniego, Segur, dels Cortada i Juan Valera. El terreny daquesta zona t una geologia molt diversa, que pot variar noms que ens moguem uns metres enll. Daqu, la dificultat de conixer amb precisi si el terreny suportaria el pes dels 200 m3 de formig que es van injectar per cobrir el forat. En concret, al subsl de la plaa dIsop es combinen zones de granit i saul amb altres de terres de tipus argils.

Reconstrucci
El 7 de novembre, tres dies desprs de detectar els primers indicis desfondrament, lesvoranc de la plaa dIsop ja est consolidat. Bombers comprova que la finca del nmero 4 del carrer Plut, la ms propera al forat, no presenta cap patologia que nafecti lestructura i autoritza als vens desallotjats a tornar a casa. Resolta lemergncia, al llarg de les setmanes segents desenes doperaris treballen per reparar la conducci del clavegueram trencada que va ser-ne lorigen. Es fa micropilotatge al voltant de tot lesvoranc per fianar-lo i poder arribar a la claveguera sense risc, doncs no es pot excavar directament. Sinstallen murs de formig armat als costats de la futura claveguera, abans de refer-la completament de nou.

La pluja constant i un accident durant les obres de reparaci, que va originar una altra fuita ara a la xarxa daigua potable, van allargar i complicar sobremanera la intervenci a la plaa dIsop

Operaris de lempresa FCC, operador que sencarrega del manteniment i reparaci de la xarxa de clavegueram de Barcelona, treballen en la construcci de la nova canalitzaci que substituir el tram trencat 6

NOTCIES

Unitats davantguarda contra el foc

LSPEIS refora la seva flota amb lentrada en servei de quatre noves autobombes pesades urbanes dltima generaci i amb la incorporaci del nou contenidor K7 per a grans incendis
Els vehicles B-316, B-317, B-318 i B-319 ja formen part de les dotacions de sortida de Bombers de Barcelona. Les quatre noves autobombes urbanes pesades (BUP) es van presentar oficialment el passat 9 de desembre, tot i que ja feia un mes que eren als seus parcs de dest: l'Eixample, Llevant, Vall d'Hebron i Sant Andreu, on shan fet sessions teriques i prctiques als bombers i comandaments de tots els torns perqu en coneguessin el funcionament. I s que els nous vehicles representen un important salt tecnolgic en lequipament dintervenci de Bombers. A diferncia de les altres autobombes de qu disposa el Servei, les noves BUP operen gaireb de forma completament electrnica. Una consola de comandament digital regula el funcionament del circuit daigua i dels dos sistemes per generar escu-

Els nous vehicles de Bombers de Barcelona es van presentar oficialment el passat 9 de desembre al passeig Llus Companys

ma que incorporen els vehicles: un per a foc de slids que funciona amb CAF i un altre d'escuma AFFF/AR de baixa expansi, indicat sobretot per a foc de lquids.

Grans incendis
Mitjanant el conveni amb lAutoritat Porturia, Bombers de Barcelona tamb ha incorporat un nou contenidor equipat amb material per a grans incendis, el K7, aix com una caixa porta-contenidors i un cami ploma

dotat dun ganxo multilift dissenyats especialment per carregar i transportar els contenidors per a grans emergncies. El K7 s el quart contenidor daquestes caracterstiques amb qu compta el Cos de Bombers de Barcelona (juntament amb el K1 de risc qumic, el K3 per a grans accidents i el K5 o Centre de Comandament Avanat), i permetr millorar lefectivitat en incendis en naus industrials, vaixells i altres focs de gran abast. f 7

NOTCIES

LAjuntament convocar 40 noves places de bomber

El pressupost municipal per al 2012 contempla un augment de l1% de la partida destinada a Seguretat i Mobilitat
La seguretat no entn de crisis. Aix ho ha volgut deixar pals el Govern municipal de Barcelona, que ha incls en el pressupost per a lexercici 2012 la convocatria dun concurs doferta pblica per cobrir 40 places de bomber per al Servei de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvament, aix com 150 dagent de la Gurdia Urbana. La partida destinada a Seguretat i Mobilitat ser de 292,9 milions deuros, el que suposa un increment de l1% respecte al que es va pressupostar per a lany 2011. Un grup daspirants a bomber durant una prctica dextinci a Can Padr

Recta final per a lFP de bomber

La Generalitat de Catalunya ja t redactada la proposta de decret per tirar endavant la nova titulaci de tcnic de grau mig en Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments. El Departament dInterior treballa des de lany 2009 perqu aquesta titulaci prpia de Formaci Professional, pendent encara daprovaci per part del Parlament, sigui equivalent al curs de formaci bsica que reben els bombers a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya. En cas de ser aprovada, els bombers de Barcelona que cursessin o homologuessin la seva formaci amb la nova titulaci, saltarien automticament dins lescala funcionarial de lactual nivell D al C. f

Becaris jubilats
Den que va entrar en vigor lavanament de ledat de jubilaci, ara fa dos anys i mig, ms dun centenar de bombers de Barcelona shan retirat del servei actiu. Un inusual volum de jubilacions que 8

respon tamb a la gran quantitat de places que es van cobrir en les convocatries doferta pblica extraordinries dels anys 1978 (la coneguda com a Lleva dels contractats) i 1981 (Lleva dels becaris). Un total de 327 bombers van entrar al Cos en aquestes dues promocions, ara fa 30 i 33 anys respectivament, i constitueixen el gruix de les jubilacions que sestan produint actualment. La voluntat de lAjuntament s garantir un relleu adequat del personal amb la convocatria successiva de noves places per a Bombers durant els propers anys. f

Baixes del Servei durant lany 2011

El 2011, 35 companys han deixat els parcs per jubilaci. Unes baixes a les que, lamentablement, tamb shi han sumat les de Pablo Calvo, Carlos de Francisco i Valent Calvet per defunci. Per a ells aquesta orla de record.

14583-Francisco Garcia Calzada

14585-Antonio Gil Gonzalez

14610-Vicente Gonzalez Martinez

14619-Manuel Martinez Esquivel

14886-Antonio Jimenez Canero

17526-Antoni Estornell Garcia

17527-Jose A Aviles Carmona

17533-Antonio Nieves Pedrajas

17540-Josep Marti Pijuan

17546-Lluis Mir Pascual

17550-Salvador Espejo Linares

17555-Luciano Rodriguez Alvarez

17566-Manuel Manzano Ibanez

17604-Juan Morales Munoz

17623-Vicente Arcos Mateo

17632-Diego Fernandez Marquez

17920-Jesus Martinez Viejo

18148-Eladio Calderon Romero

19160-Jose Bolivar Vela

19170-Pablo Calvo Sanchez

19196-Carlos De Francisco Pulido

19197-Boi Fuste Carbonell

19204-Juan Garcia Esteba

19207-Cayetano Garrido Andujar

19228-Pedro Herrera Sanjose

19233-Miguel Laguna Capilla

19238-Juan Lineros Alvarez

19243-Antonio Lopez Soriano

19257-Jose M Martinez Notario

19263-Salvador Molina Perez

19265-Salvador Morilla Jimenez

19282-Jose Pons Cortada

19290-Jose Reyes Palomares

19299-Jose M Rodriguez Ros

19300-Antonio Rojano Amo

19318-Francisco Suarez Planas

19322-Pedro Tortosa Bartoli

19456-Jose I Amunategui Herrero

20777-Fernando Valdueza Romero

22106-Valent Calvet Llensa

NOTCIES

La Fahrenheit es converteix en una publicaci digital

La revista interna del Cos de Bombers de Barcelona seditar exclusivament en format digital a partir del 2012
La transformaci de la revista Fahrenheit 451 en una publicaci consultable nicament en format digital ser una realitat a partir daquest 2012. De fet, les dues darreres edicions corresponents al 2011, tant el present nmero com el seu precedent, ja no shan imprs i distribut entre els bombers com era habitual, sin que, conservant de moment la seva esttica i disseny originals, han estat penjades directament a la pgina web del Servei: www.bcn.cat/bombers. El canvi de format arriba quan es compleixen 10 anys de la publicaci dels primers exemplars de la revista. Una dcada en qu la publicaci sha convertit en el principal referent informatiu de lSPEIS, sent testimoni i intrpret de lactualitat, la vida social i professional i les transformacions que ha viscut el Cos de Bombers durant tot el segle XXI.

Lectura en pantalla
A partir del 2012 i en endavant, la Fahrenheit 451 es convertir en una revista accessible noms en format digital, una lnia que han seguit en els darrers temps prcticament totes les publicacions municipals (tant de Barcelona com de la resta de Catalunya). Tot i que encara no est definida la nova imatge de la revista, el pas al digital anir acompanyat duna obligada adaptaci en el seu disseny i continguts, per tal dadequar-los al nou suport i facilitar al mxim la seva lectura en pantalla. f

Tant el present nmero com el seu precedent ja no shan imprs i distribut als parcs, sin que han estat penjats directament a la pgina web de Bombers

El pintor i illustrador Perico Pastor (La Seu dUrgell, 1953) s lautor de la litografia que distribuir aquest Nadal el Cos de Bombers de Barcelona. De reconegut prestigi tant al nostre pas com als Estats Units, on va publicar a The New York Times, Harpers i Vogue, actualment podeu trobar la seva faceta dillustrador en diaris com El Pas, La Vanguardia o El Peridico, aix com en desenes de contes i publicacions diverses. Amb una tirada de 1.200 exemplars, la denguany s la desena litografia nadalenca que distribueix lSPEIS, en una iniciativa que ja sha convertit per a molts en objecte de colleccionisme. f 10

Perico Pastor dna vida a la litografia dels bombers

Pastor firma un a un els 1.200 exemplars de la litografia de Nadal que ha dissenyat per a lSPEIS

Serveis a laguait del fred

Barcelona t a punt els seus plans i dispositius municipals per mobilitzar els serveis en cas de fred intens o nevades
La darrera dcada, Barcelona ha viscut cinc hiverns amb nevades fortes: el 2001, 2004, 2005, 2006 i, encara fresc a la memria pel collapse monumental que va originar, el de mar del 2010. Per aix, la ciutat ja t a punt els seus serveis per encarar aquest hivern amb garanties. Als barris de muntanya shan distribut un centenar de bidons de sal que tant vens com serveis municipals poden escampar per evitar que es formi gel sobre els carrers. Alhora, a travs del Meteocat es monitoritzen les condicions climatolgiques, de forma separada per a Collserola i per a la resta de la ciutat, de cara a activar el Pla dActuaci per Neu i Gel en fase dalerta o demergncia, segons el cas, i mobilitzar els recursos. Foto: Pau Puig

Llevaneus als parcs

Bombers disposa de dues autobombes forestals i un tot-terreny adaptats

per incorporar una pala hidrulica en cas de nevada i, amb ella, obrir pas a la resta de dotacions, mentre que Medi Ambient t 14 vehicles que pot transformar en llevaneus. Durant lhivern tamb es mantenen activats a tots els districtes els dispositius de lOperaci Fred, coordinats pel CUESB, per atendre persones vulnerables que viuen en zones allades, a les que es quedin retingudes per la neu i als sense sostre. f

Veto a que les motos circulin pel carril bus

Definitivament, les motocicletes i els ciclomotors continuaran tenint prohibit circular pels carrils reservats a autobusos i taxis. El Govern municipal ha descartat la mesura desprs que els informes del RACC i de la Unitat dAccidents de la Gurdia Urbana desaconsellessin ferventment la seva posada en prctica, allegant el fort increment de la sinistralitat que provocaria. Entre els raonaments per tirar enrere la proposta hi ha lexperincia prvia daltres ciutats europees com Londres. A la capital britnica, lautoritzaci que les motos poguessin circular pel carril bus va comportar un increment del 37% en laccidentalitat dels vehicles de dues rodes, i la xifra de motoristes ferits es va disparar inicialment fins un 50%. f 11

SERVEIS DESTACATS

Quatre hor prquing s Vctimes de les ganes de festa

Onze joves ferits durant la nit de Halloween en trencar-se una barana de vidre al centre comercial Heron City
Una trentena de joves que pugnava per entrar a lautobs que els havia de portar de festa va precipitar-se sobre la rampa dentrada del prquing dHeron City, el passat 1 de novembre. La caiguda, des duns quatre metres dalada, es va produir desprs que la barana de vidre que els separava de laparcament ceds a la pressi de laglomeraci. El resultat: onze ferits, un dells de gravetat. Segons els testimonis dels fets, moments abans de la caiguda un excs de persones va voler entrar al primer dels autobusos disponibles per anar a les carpes de Sant Cugat del Valls. La tanca va cedir per la pressi de la multitud de joves. Foto: ACN caiguda patien talls provocats pel vidre trencat. Durant lhora que va durar la intervenci, els bombers van participar en levacuaci hospitalria de dos dels afectats, de 16 i 17 anys dedat, aix com en lassegurament de lespai, sanejant el vidre trencat i situant tanques metlliques per delimitar la zona afectada. Per la seva banda, el Servei dEmergncies Mdiques va arribar a atendre unes 25 persones amb ferides de diferent gravetat.

La complexitat de la intervenci i les dimensions de laparcament van obligar a mobilitzar fins a una quarantena de bombers

Dos menors greus

Arribats els bombers, la barana de laparcament havia cedit al llarg de dos metres i mig i els afectats per la 12

La caiguda va obligar a atendre a 25 persones i dos menors de 16 i 17 anys van haver de ser hospitalitzats a causa dels traumatismes i dels talls amb els vidres

Intervenci extenuant al barri dHorta lltim dia doctubre, arran duna trucada que informava sobre un foc en uns baixos del carrer Santa Amlia. La primera dotaci en arribar al lloc va constatar que, en realitat, es tractava dun incendi en un prquing amb accs des de tres carrers diferents: dos per a vehicles i un altre per a vianants. En conseqncia, es va reforar la sortida de Bombers de Barcelona, en la que van acabar participant una quarantena de bombers i fins a deu vehicles, incloent quatre tancs, una autoescala, una ambulncia i un vehicle dequips daire.

es dincendi en un ubterrani dHorta

Set cotxes i dues motocicletes van quedar directament afectats per les flames, tres dells completament calcinats
33 vehicles cremats en una setmana
Els 7 doctubre van cremar per causes encara desconegudes 19 cotxes en un solar del barri de la Trinitat Nova, a Nou Barris (a la foto). Sis dies desprs, el 13 doctubre, van aparixer cremades 14 motocicletes al barri dHostafrancs. Les flames tamb van calcinar diverses faanes.

Lactuaci es va iniciar amb laccs duna primera dotaci des del carrer Santa Amlia a la planta -1 del prquing, equipats amb ERA i una lnia dextinci. Immediatament, un altre equip va muntar dues lnies ms de 25 millmetres, que es van introduir a laparcament subterrani des de laccs per a vianants i que van aconseguir localitzar amb xit el focus de lincendi i procedir a la seva extinci amb escuma.

Nou vehicles afectats

Les flames van deixar un rastre de dues motos i set cotxes afectats pel foc, tres dells completament calcinats. La duresa de la intervenci, que es va allargar durant quatre hores, tamb va quedar palesa en els propis bombers, un dels quals va haver de ser ats pel cap de sector sanitari de lSPEIS a causa duna termopatia. Durant la inspecci posterior es va localitzar una estaci transformadora al costat dun dels accessos del prquing, pel que es va activar el procediment amb les companyies delectricitat i gas perqu revisessin les seves corresponents installacions.

Dia de sort en un accident amb excarceraci

Per fortuna, el drama no est sempre present en els serveis de Bombers per accidents de trnsit. El passat 19 de novembre va ser un daquests dies lluminosos. Dins duna ambulncia, un bomber es feia crrec duna nena duns quatre anys que no havia patit cap dany desprs dun accident entre lavinguda Meridiana i Rio de Janeiro. Minuts abans, se lhavia extret dun cotxe impactat per darrera per un altre vehicle. La nena estava als braos del seu pare, el conductor, que, un cop rescatada la petita, va haver de ser excarcerat amb un taul espinal per la part posterior del cotxe i hospitalitzat. Aix mateix, el conductor del vehicle causant del xoc tamb va ser traslladat a lhospital per un cop al pit. 13

Una nena de quatre anys surt sense ferides dun impacte pel que es va haver dexcarcerar i hospitalitzar el seu pare

SERVEIS DESTACATS CANDENT

Multa o expropiaci
LAjuntament est comenant a aplicar un nou protocol per assegurar la conservaci de les finques molt degradades. En base a la llei de Dret de lHabitatge, es poden imposar mesures contundents, com sancions de fins a 900.000 euros, lexecuci forosa de les obres o, fins i tot, lexpropiaci de limmoble afectat.

Unes filtracions daigua des dun edifici del barri del Raval amb un llarg historial de degradaci posen en perill la integritat fsica dels vens de dues finques.

questa finca. En total, 22 vens van haver dabandonar els seus habitatges i ser atesos pels serveis socials de lAjuntament, que els van oferir allotjament demergncia. Una soluci a la que al final noms shi va acollir una desena de persones.

Mltiples requeriments
Lesfondrament de la mitgera no va ser una desgrcia fruit de la casualitat. Des del 2005 i arran de les queixes dels vens, ja shavien enviat mltiples requeriments perqu el propietari de limmoble origen de fuites daigua realitzs les obres de conservaci necessries per mantenir unes condicions mnimes dhabitabilitat. Fins i tot, a loctubre, va ser necessria una primera intervenci de Bombers per problemes a limmoble.

22 vens desallotjats per la caiguda duna mitgera

Lesfondrament parcial duna paret entre dos edificis del carrer de Sant Antoni Abat, al barri del Raval, va requerir lactuaci de Bombers per garantir la seguretat dels seus ocupants. Lescala dun dels immobles afectats, de sis plantes dalada, patia risc desfondrament, fet que va obligar a desallotjar-ne 14 persones per precauci. La intervenci va continuar el dia desprs, quan es va realitzar una inspecci a ledifici ve i es va concloure que el sinistre tenia el seu origen en unes filtracions daigua provinents daquest segon immoble, en un estat de gran degradaci. Igual que en la jornada anterior, es va desallotjar 8 persones ms, ara da-

300 persones evacuades dun tren a Sants-Estaci

La incertesa i les dificultats de comunicaci amb els responsables del servei ferroviari van envoltar el rescat dels passatgers dun tren avariat, el passat 6 de novembre. El tren havia quedat immobilitzat a linterior dun tnel, a uns 100 metres de distncia de lEstaci de Sants. Desprs darribar fins al lloc, un operatiu 14 conjunt de bombers i mossos es van coordinar per muntar una plataforma i evacuar als 308 passatgers que havien quedat atrapats dins del comboi. Durant el rescat es va acompanyar les persones de ms edat, illuminant el recorregut, i el tcnic sanitari de Bombers va haver datendre una noia de 19 anys amb una crisi dansietat.

Sorpresa en la recollida dorgnica

Un operari de recollida de brossa orgnica es va trobar el 9 de novembre amb un acompanyant inesperat: un australi de 33 anys dins la caixa del cami de la neteja. Un equip de Bombers va extreure lhome, que tenia un alt ndex dalcoholmia i va ser traslladat a lHospital del Mar amb hipotrmia i contusions diverses. El treballador de Medi Ambient va explicar que limprevist turista es trobava a dins del contenidor, per que noms sen va adonar quan ja lhavia descarregat al seu vehicle.

Ensurt per un vessament de prop al Port

La fuita provenia dun cami cisterna carregat amb 7.000 quilos del combustible
Un desplegament de 13 vehicles i 45 bombers va intervenir durant lactivaci del Pla dActuaci dEmergncia Municipal per accidents greus en empreses amb risc qumic, el passat 11 doctubre. Loperaci es va iniciar per una fuita a la cisterna dun cami carregat amb 7.080 quilos de gas prop, al Moll dInflamables del Port. Donat lalt risc de la situaci, es va avisar la policia porturia perqu restrings laccs a lrea afectada i es controlessin possibles fonts dignici. Igualment, abans dactuar es va dialogar amb els responsables de lempresa propietria del cami per trobar la millor soluci tcnica possible. Lalt risc va obligar a acordonar part del Moll dInflamables. Foto: Joan G. K.

Foc a les obres de lL10 del Metro

Un dispositiu de set vehicles i 23 bombers es va posar en marxa en rebre lanunci dun foc causat per una mquina de tall de formig a linterior dun tnel en construcci de la Lnia 10 del Metro, proper al passeig de la Zona Franca. En arribar, sapreciava una intensa fumera sortint del vestbul dentrada al suburb, amb origen en un pou interior duns 20 metres de profunditat. Un cop obtinguts els plnols de la zona, lequip dintervenci va localitzar la mquina de la que sortia el fum, aparentment a causa dun sobreescalfament. Lincident va quedar finalment controlat amb una operaci sofisticada: lempresa de lobra va impulsar aire a travs del tnel del Metro, aconseguint generar pressi al pou i expulsant progressivament el fum a lexterior.

Retorn al dipsit
El vessament de prop, en forma lquida i gasosa, es va controlar taponant

lorifici de sortida de lhidrocarbur amb una falca cnica de tefl. Acte seguit, i dacord amb la responsable de lempresa propietria dels dipsits del moll on el cami havia carregat el prop, el gas de linterior del vehicle es va retornar a una de les seves installacions, mentre que el residual present a lexterior va dispersar-se utilitzant dues mnegues daigua. Tot i la importncia de la intervenci, que es va perllongar ms de quatre hores, lnic efecte destacable van ser les cremades de primer grau que va sofrir el conductor del cami, qui va ser ats per la tcnica sanitria de Bombers per sense requerir hospitalitzaci.

Intoxicaci lleu per clor a Can Felipa

El trencament de la bomba de clor de la piscina del centre cvic Can Felipa, al Poblenou, va causar la intoxicaci de tres persones. Tanmateix, els afectats per la respiraci del vapor del clor, atesos pel SEM, no van haver de ser hospitalitzats. Per la seva part, Bombers va desplaar-se al centre cvic per tancar la installaci i garantir-ne una correcta ventilaci de cara a la seva obertura al dia segent de lincident, que es va realitzar amb normalitat.

Cremen un local del Poblenou i una braseria de lEixample

Lincendi al bar-discoteca Q-3, a la zona doci nocturn del carrer Pere IV, i el duna braseria al carrer de Rossell destaquen entre els darrers focs produts a locals de restauraci. En arribar al primer, el bar musical, els bombers van trobar-hi cremant lescenari i part de la barra. El sinistre va afectar tamb instruments musicals i lequip de so del local, que sembla haver estat lorigen de les flames. En el cas de la braseria, el foc va provenir de la campana dextracci, probablement per alguna guspira que va encendrehi el greix acumulat, i va requerir lextinci tant des de la porta del restaurant com des del terrat de ledifici. El servei va tenir una petita complicaci: lentrada fortuta daigua al forat de lascensor va provocar-ne laturada per curtcircuit, pel que es van haver de rescatar les quatre persones que hi viatjaven en aquell moment. 15

FORMACI I PROCEDIMENTS

Especialitzaci en risc qumic

LSPEIS participa en un curs dalt nivell sobre intervenci en emergncies qumiques impartit per especialistes de Bombers de la Generalitat
Aprendre dels millors en cada matria. Amb aquest propsit, Bombers ha organitzat una formaci avanada, impartida per especialistes de la Generalitat, dirigida a millorar la capacitaci i coordinaci operativa en emergncies per risc qumic. El curs, de cinc dies de durada i que va tenir lloc a cavall entre Barcelona i Tarragona, es va fer en dues edicions: del 28 de novembre al 2 de desembre i del 12 al 16 de desembre. En total, hi van prendre part 37 caps drea, caps de parc, caps dunitat, caps de gurdia i tcnics de lSPEIS. La formaci va incidir molt en el vessant prctic, plantejant casos concrets i treballant les estratgies per abordar-los, aix com en els 16 mtodes de presa de decisions. I s que els participants poden trobar-se en la tessitura dhaver de coordinar una gran emergncia qumica, daqu que prengui especial rellevncia la capacitat de prendre decisions encertades en situacions dalt risc.

Intervenci amb cisternes

Durant tres dies, lEscola de Formaci del Parc de la Zona Franca va acollir, entre daltres, les sessions teriques i prctiques sobre accidents qumics, zonificaci, equipaments dautoprotecci, metodologia dintervenci o descontaminaci i gesti de residus. Els altres dos dies del curs es van celebrar al Parc de Bombers de Tarragona, a tocar del port i del polgon petroqumic de la ciutat, el major daquestes

37 caps i tcnics de Bombers de Barcelona han participat en la formaci, impartida a cavall entre la Zona Franca i el polgon petroqumic de Tarragona
caracterstiques que existeix a lEstat i el segon ms gran dEuropa. La formaci en terres tarragonines va girar entorn de la intervenci amb cisternes de matries perilloses reconeixement, aixecament, transvasament, un mbit que els bombers de la Generalitat tenen molt treballat.

La intervenci amb cisternes de matries perilloses va ser un dels aspectes ms treballats durant el curs

Montjuc acull un curs sobre equipament subaqutic

Unificar criteris
Un objectiu important del curs, i motiu de ms perqu es faci de forma conjunta amb els bombers de la Generalitat, s aconseguir que ambds cossos apliquin una metodologia i uns procediments dintervenci unificats. Un factor essencial per millorar les actuacions que es facin conjuntament, i que est recollit en el conveni de collaboraci i suport mutu entre Bombers de Barcelona i Bombers de la Generalitat.

La formaci sobre Manteniment i reparaci de lequipament subaqutic participa del format dels seminaris Mares Lab i est reconeguda arreu del mn
35 capbussadors participen en el seminari organitzat per Bombers de Barcelona per millorar el coneixement dels equips de busseig de lSPEIS
Sota laigua el risc es multiplica i qualsevol coneixement del medi i dels mitjans que sutilitzen no s sobrer. Del 21 al 25 de novembre, el Parc de Montjuc va acollir un seminari sobre Manteniment i reparaci de lequipament subaqutic, dirigit al personal de Bombers de Barcelona que desenvolupa tasques de submarinista. Lobjectiu: que els capbussadors perfeccionin el seu coneixement sobre les interioritats dels equips de busseig, que aprenguin els millors sistemes per tenir-ne cura i que spiguen com resoldre les petites avaries eventuals que es puguin presentar. I s que els equips de respiraci tenen la categoria dEPI de nivell III, i dominar-ne fins als mnims detalls s bsic per garantir la prpia seguretat i la dels companys.

Reconeixement mundial
Lacci formativa, de vuit hores de durada i dissenyada a mida per a lSPEIS pels monitors de Subzero Tech&Training, va combinar la teoria amb prctiques individuals i un taller especfic sobre el material propi de Bombers de Barcelona. 35 bombers van participar en el curs, que es va repetir durant cinc dies consecutius perqu hi pogus prendre part el personal de tots els torns. La formaci impartida als granotes de Bombers de Barcelona participa del format dels seminaris Mares Lab i est reconeguda arreu del mn. Els participants tamb van rebre un manual especfic, un certificat i diploma acreditatiu del curs, aix com una clau d'accs per poder consultar vdeos tcnics sobre el tema a travs dInternet. f 17

Curs previ als tcnics

Tamb a Tarragona i abans de participar en aquesta formaci avanada, tots els tcnics de lSPEIS els 8 que van entrar en la convocatria del 2010 i els 3 que ho havien fet el 2009 van assistir el passat 16 de novembre a un curs introductori previ. Una formaci dun dia de durada que restava pendent del seu procs de capacitaci com a tcnics, i durant la que es van abordar les tipologies i els principis bsics del treball amb matries perilloses, aix com una sessi terica i prctica amb el Furg de Risc Qumic (FRQ). f

FORMACI

Els escumgens a lSPEIS

La Unitat de Recolzament Tcnic ha analitzat els diferents tipus descumogen que utilitza Bombers de Barcelona per treuren el mxim rendiment i per protocolaritzar-ne el seu s dins i fora dels parcs.

Tipologies descumogen
Bombers de Barcelona disposa de tres tipus descumogen, cadascun dels quals est especialment indicat per a unes situacions i classes de foc determinades: Escumogen sinttic fluorat, formador de pellcula i polivalent (es pot utilitzar amb lquids polars). Est especialment indicat per a focs o vessaments dhidrocarburs i dissolvents polars (focs de classe B). Sutilitza en baixa i mitjana expansi. La seva denominaci tcnica s AFFF/AR (Aqueous Film-Forming Foams / Alcohol-Resistant), s a dir, escuma aquosa formadora de pellcula i resistent als alcohols (i a lalta temperatura). La capa que forma sufoca el foc i evita levaporaci de gasos. Tanmateix, per la seva elevada viscositat no est indicat per la seva aplicaci amb sistema CAF. Model emprat a lSPEIS: Auxquimia POLYFOAM 3/3. Escumogen sinttic universal, amb bona capacitat humectant, indicat per treballar especialment en alta expansi. Aquest material se centralitzar all on estigui ubicat el contenidor K7 per a grans incendis. Model emprat a lSPEIS: Auxquimia SF-60. Escumogen sinttic dalta concentraci amb gran poder humectant sobre extractes cellulsics. Ideal per a focs de classe A (interiors, vegetaci, neumtics, escombreries...) i apte per a focs de classe B (amb menys eficcia que lAFFF/AR). Aquests productes concentrats sn idonis per utilitzar amb sistemes CAF daire comprimit ja que produeixen una escuma molt fina, adherent i de lent drenatge. Model emprat a lSPEIS: lactual Sthamex Class A se substituir pel CAFOAM A/B dAuxquimia.

A cada parc shi ha dut dos recipients GRG amb 1 metre cbic descumogen que ser exclusivament destinat a realitzar prctiques. Aquest material no es pot carregar als dipsits de les noves BUP

18

El color de lenvs identifica el tipus descumogen que cont: blau per al CAF, blanc per a lAFFF/AR, negre per al dalta expansi i groc per al de prctiques (SF 60)
Dotaci dels vehicles
Les noves autobombes urbanes pesades (B-316, B-317, B-318 i B-319) incorporen als seus dos dipsits fixes els segents escumgens: Dipsit A: escumogen per a focs de classe A/B (Sthamex o Cafoam A/B). Volum del dipsit: 50 litres. Dipsit B: escumogen per a focs de classe B (POLYFOAM 3/3). Volum del dipsit: 100 litres. Si lemplenat es fes de manera equivocada, abans de carregar lescumogen adequat al dipsit s fonamental buidar-lo i netejar-lo en profunditat i provar que tot el sistema funciona. La resta de vehicles del Servei que disposen de sistema CAF sempre compten amb un dipsit per portar lescumogen apropiat per al seu s. A ms del que duen al dipsit, aquests vehicles han de portar en envs mbil escumogen AFFF/AR, a ligual que la resta de vehicles de Bombers (tamb els que no disposen de CAF).

Prctiques i emmagatzematge
A cada parc de Bombers shan portat dos recipients GRG d1 metre cbic de capacitat amb escumogen per fer prctiques, donats per lempresa Meroil. El producte utilitzat s lHYDRAL 3 de la marca SABO, un model per a escuma AFFF no AR, que es guardar al magatzem de cada parc en envasos de 20 litres de color groc i amb una etiqueta que els identifica com a material per a prctiques. Lescumogen de prctiques noms es far servir per fer exercicis amb hidromesclador extern, i no es pot carregar als dipsits B de les noves autobombes urbanes pesades ara que ja han entrat en servei, doncs el producte no s tan polivalent com el Polifoam 3/3 i no es pot barrejar. El Parc de Montjuc s el magatzem centralitzat descumogens de Bombers de Barcelona. No obstant, al magatzem de cada parc hi haur un cert estoc de producte AFFF/AR, CAF i descumogen per fer prctiques.

Diferenciaci dels escumgens

Shan establert dos sistemes per diferenciar els escumgens dels que disposa lSPEIS: pel color de lenvs i pel seu etiquetat. Durant un perode transitori pot ser que algun envs tingui el color equivocat (en especial de lSF 60), per letiqueta sempre ens indicar el producte del que es tracta. Blau: escumogen CAF (focs A) Blanc: escumogen AFFF/AR (focs B) Negre: SF 60 per a alta expansi Groc: AFFF per fer prctiques CAF (Cafoam A/B o Sthamex Class A) BAIXA EXPANSI (Polyfoam 3/3) ALTA EXPANSI (SF 60) PRCTIQUES (AFFF per a prctiques)

Color de lenvs

Etiqueta*

*Juntament amb letiqueta prpia del Servei tamb hi pot haver la del fabricant, on es mostra la identificaci i seguretat del producte qumic.

19

MATERIALS I EQUIPAMENTS

El contenidor K-7 per a grans

Bombers es dota de nous materials dextinci i dun contenidor especial que agrupa tot lequipament necessari per afrontar focs de grans dimensions
Per a grans intervencions, calen grans recursos. Bombers de Barcelona refora la seva capacitat operativa amb el K-7, un nou contenidor dotat deines i materials especficament destinats a fer front a focs de grans dimensions i de llarga durada (incendis en magatzems, naus industrials, vaixells, etc.). El nou contenidor s similar en dimensions als dems que t lSPEIS i, com la resta, per traslladar-lo es carrega mitjanant el sistema multilift als camions ploma. De fet, juntament amb el nou contenidor, Bombers tamb sha provet dun nou vehicle portacontenidors polivalent, el J-17, amb una caixa de crrega oberta (K-6). El nou vehicle disposa de grua i denganxall multilift dautocrrega del contenidor o caixa. El K-7 va destinat als parcs de lentorn industrial/portuari, donat que aquesta zona s la ms susceptible de requerir una intervenci per un incendi de grans dimensions.

Nous recursos
Per tal dequipar el K-7, Bombers de Barcelona ha adquirit nous materials i eines especfiques, a les quals se sumen part dels recursos que fins ara duia el furg per a grans incendis (J-10), sobretot pel que fa a mnegues, escumes dextinci, llances, etc. Entre el material que carrega el K-7 hi ha quatre monitors ALCO per a aigua i escuma de diferents cabdals, uns altres dos monitors oscillants, tamb de la marca ALCO, i quatre monitors circulars AWG. El nou contenidor tamb equipa diverses pentafurcacions. Aquest accessori permet acoblar per un costat la mnega de 150mm i 2 quilmetres de llarg que duu el vehicle J-14 amb els remolcadors del Port, i per laltra connectar i alimentar alhora fins a cinc mnegues de 70mm. Si no es trobessin suficientment a prop del mar, es poden acoblar camions a ambds costats de la mnega per portar aigua dun lloc a un altre.

Aigua i escuma
Els diferents compartiments del K-7 tamb acullen un exhaustiu lot daccessoris de valvuleria (rcords, difusores, acortinadors, salvamnegues, vlvules, bifurcacions, etc.), mnegues de gran cabdal (70 i 45mm) i llances de penetraci. Lequipament per a extinci amb escuma est format, entre daltres, per dos bidons de 200 litres cadascun descuma tipus

El nou contenidor agrupa el material dextinci del furg J-10 i tot un seguit de noves eines i materials especfics per a focs de grans dimensions
20

incendis
Equipament bsic del K-7
4 monitors ALCO APF 3P per a aigua i escuma de diferents cabdals (fins a 4.000 litres per minut a 16 bars) 4 monitors circulars AWG PN10 Europat (1.400 l/min. a 8 bars) 2 monitors oscillants ALCO HR 365 OSZ (2.000 l/min. a 8 bars) Pentafurcaci per acoblar canonada de 150mm (connexi amb la mnega de fins a 2 quilmetres del vehicle J-14) 2 generadors dalta expansi (gran i petit) Escumogen: Bidons de 200 litres dAFFF/AR i dStamex Classe A (per a CAF) Diversos bidons descuma de 20 litres c/u Escumogen SF60 per a alta expansi Llances descuma de mitja i baixa expansi i hidromescladors Mnegues de gran cabdal (70mm i 45mm) Accessoris de valvuleria: rcords, difusores (tant daigua com de CAF), acortinadors, salvamnegues, vlvules, bifurcacions, etc. Llances de penetraci

Juntament amb el K-7, Bombers sha provet dun cami portacontenidors polivalent (J-17) amb enganxall multilift, grua i una caixa de crrega (K-6)
AFFF/AR i CAF, a ms de diversos bidons de 20 litres, escumogen SF60 per a alta expansi, llances descuma de mitja i baixa expansi, hidromesclador i dos generadors dalta expansi, un de mida gran i un altre ms petit, per inundar descuma locals o grans espais. La dotaci del contenidor es completa amb un generador elctric dexplosi, globus dilluminaci, rodets de cable i un carret de transport de material.

Generador elctric dexplosi Globus dilluminaci Rodets de cable Carret de transport

Sistema destiba
El disseny del K-7 facilita al mxim el desplegament dels recursos dextinci i les tasques destiba de material. El contenidor consta dun total de set compartiments: tres a cada banda ms un a la part posterior. Per treballar de nit i en condicions de baixa visibilitat, el K-7 tamb incorpora dos potents focus, llums al voltant de cadascun dels compartiments i un sistema aut-

nom de sirenes i senyalitzaci lumnica. Una presa de corrent permet alimentar les bateries que suporten la installaci de llum del contenidor: mentre el vehicle estigui al parc estar permanentment endollat a la corrent, mentre que durant les intervencions es podr connectar al generador que duu el propi contenidor, o funcionar de forma autnoma amb la reserva de les bateries durant un temps limitat. f 21

EINES DE PREVENCI

Quan ledat s un risc

Bombers de Barcelona i la Federaci dAssociacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) engeguen un cicle de xerrades i tallers sobre prevenci dirigits a la gent gran
Les persones dedat avanada sn ms propenses a patir accidents i, juntament amb els nens, sn un dels collectius ms vulnerables en cas de sinistres o dinclemncies naturals. La clau per protegir-los: fomentar entre ells una cultura de la prevenci que els permeti evitar els riscos i donar-los eines dautoprotecci perqu spiguen afrontar millor qualsevol situaci que sels presenti. Amb aquest objectiu, el Cos de Bombers de Barcelona, la Gurdia Urbana i la Federaci dAssociacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) han organitzat per al 2012 un cicle de jornades sobre Prevenci de riscos en la gent gran. La FATEC ha obert la iniciativa a tota la seva

xarxa dassociacions i als casals, centres cvics, residncies i centres de dia darreu de Barcelona. De moment, ja sn una quinzena els centres inscrits el calendari est prcticament complert de gener a maig, i sespera que molts daltres shi vagin sumant al llarg de lany.

La collaboraci amb la FATEC dna continutat a les sessions en casals i centres cvics que ofereix Bombers des de fa anys distributs en tres blocs de mitja hora a crrec de Bombers de Barcelona (consells de prevenci i autoprotecci), de la Gurdia Urbana (seguretat personal i educaci viria) i de la prpia FATEC (riscos associats a la tercera edat). A ms de donar les xerrades, es busca implicar als participants, tant perqu preguntin all que els generi dubtes com perqu plantegin quins sn els temes que ms els preocupen i les situacions en les que se senten ms insegurs.

Les xerrades sobre prevenci i autoprotecci van dirigides a la gent gran, per tamb als seus familiars i cuidadors
22

Tres tallers en un
Les xerrades van dirigides a donar eines i a conscienciar la gent gran, per tamb als seus familiars, cuidadors i professionals de latenci geritrica, els quals juguen un rol essencial a lhora de contribuir a la seva salut. Les jornades duren 90 minuts,

Dos bombers de Barcelona ajuden als efectius de la Generalitat a evacuar els ferits durant el simulacre als tnels de la Lnia 9 dels serveis d'emergncia en una situaci indita: un rescat en un comboi sense conductor i a travs d'una estaci de gran profunditat i tipus pou, en qu l'accs es fa nicament mitjanant ascensors. La vagoneta elctrica de lSPEIS transportada en ascensor fins a les andanes va servir per traslladar el material de rescat i evacuar els ferits i les persones amb mobilitat reduda, mentre que la resta de passatgers van dirigir-se a la sortida d'emergncia ms prxima per la plataforma de via, que s transitable i est illuminada de manera permanent

Simulacre sota terra i tamb en alta mar

Bombers participa en la primera simulaci dun accident als combois automtics de la Lnia 9 i en un rescat de ferits en un vaixell en navegaci
Descarrilament dun tren a tocar de lestaci de Fondo (Santa Coloma de Gramenet), a 40 metres sota terra. 150 passatgers atrapats cinc dells amb mobilitat reduda i quatre ferits de diversa consideraci. Aquest s el complicadssim escenari al que es van enfrontar els bombers de Barcelona i de la Generalitat durant el simulacre organitzat la matinada del 27 doctubre per la Direcci General de Protecci Civil i TMB. Lexercici va servir per comprovar la coordinaci i capacitat de resposta

Salvament Martim
I de sota de terra, a mar obert. El 30 de novembre una dotaci de lSPEIS amb 13 bombers va participar, juntament amb Salvament Martim, en un simulacre de rescat i evacuaci en helicpter dun ferit en un vaixell en plena navegaci en alta mar.

El vermell doble evita el 90% dels accidents de moto

Augmentar de tres a sis segons el temps que tots els semfors duna intersecci estan simultniament en vermell. Aquesta s la mesura, impulsada per la Unitat dAccidents de la Gurdia Urbana, que es va comenar a aplicar fa mig any en vuit crulles on es registrava una elevada sinistralitat entre els vehicles de dues rodes. El resultat: dels 19 accidents greus de trnsit que hi havia en quatre daquests encreuaments (els primers que shan analitzat), sha passat a 2, un amb motos implicades. Tot un xit de lenfocament cap a la prevenci daquesta unitat especialitzada de la policia barcelonina. LAjuntament estudia ara estendre la mesura a altres crulles amb la mateixa problemtica i caracterstiques.

Una iniciativa de la Gurdia Urbana redueix quasi a zero els sinistres en vuit crulles conflictives
23

SOM BARCELONA

Una dotaci de Bombers i del SEM atn dues dones ferides per la caiguda duna palmera, el passat 11 de novembre. Foto: ACN

Les palmeres, a examen

LAjuntament revisa tot larbrat urb desprs que la caiguda duna palmera a la Diagonal fers de gravetat dues dones
Els tcnics de Parcs i Jardins han comenat a inspeccionar larbrat de Barcelona i, com a mesura preventiva, han alliberat del cablejat dels llums de Nadal totes les palmeres i els arbres de menys de mig metre de dimetre, desprs dels incidents registrats les darreres setmanes. El ms greu es va produir l11 de novembre, quan una palmera datilera es va trencar per la base i va caure a sobre de dues germanes que esperaven per creuar la Diagonal, a lalada de Muntaner. Els sanitaris de lSPEIS i del SEM van atendre en primera instncia les dues dones, una amb fractura de fmur i laltra amb un fort cop al cap, mentre la dotaci de Bombers serrava larbre a trossos per retirar-lo de la calada. En el tronc, una evidncia: el mal estat de la fusta. 24

Un fet recurrent
Els incidents causats per palmeres no sn nous a Barcelona. Ms enll dels efectes dels temporals els aiguats del juliol van tombar dotzenes darbres de tota mena, labril del 2008, la copa duna palmera va caure a sobre duna dona embarassada, sense greus conseqncies, molt a prop del mateix punt de la Diagonal. I el setembre del 2004, una palmera de la plaa Reial va ferir una turista. Barcelona t un problema gros amb les palmeres, ha declarat lalcalde Xavier Trias, qui va assegurar que fets similar no poden tornar a passar. Per aix, sestan inspeccionant les vora 6.000 palmeres de la ciutat i se substituiran tots els exemplars que no estiguin sans. f

Per qu cauen?
A Barcelona hi ha plantades unes 6.000 palmeres de set espcies diferents. Majoritriament estan ubicades al front litoral, Sant Mart i Ciutat Vella, per tamb a la Diagonal. Aquestes ltimes sn les que ms pateixen per la contaminaci del trnsit, els constants cops a les branques que els donen els autobusos i la falta despai per a les arrels. Segons un informe de Parcs i Jardins, el 55% dels 1.244 arbres que hi ha plantats al tram de la Diagonal entre Glries i Francesc Maci estan malmesos o envellits, entre ells la majoria de les 144 palmeres.

Europa instaura el tabac anti-incendis

Una nova normativa de seguretat obliga a reduir la capacitat ignfuga del paper de les cigarretes
Des del 17 de novembre, tots els cigarrets que es comercialitzen a la Uni Europea han dincorporar elements passius que redueixin la seva capacitat de provocar incendis. En concret, sn dues bandes rugoses de desacceleraci, confeccionades amb un paper ms gruixut i resistent al foc que el paper principal, que apaguen el cigarret si el fumador deixa daspirar. Normatives similars ja sapliquen als Estats Units, Canad, Austrlia i Finlndia, amb molt bons resultats. Al

pas escandinau, per exemple, els incendis per burilles mal apagades shan redut un 43%. Les cigarretes originen cada any a Europa 30.000 incendis, amb un balan de mil morts i uns 4.000 ferits. Una estadstica que la Uni Europea espera que es redueixi a la meitat amb els nous cigarrets autoapagables.

Risc mortal a casa i al bosc

Els cigarrets que es deixen encesos sense vigilncia sn una de les principals causes dincendis amb resultat de mort, alhora que un 3% dels focs forestals tenen lorigen en burilles abandonades o llanades des de vehicles. A Barcelona, les tabaqueres ja noms distribueixen el nou format de cigarretes. La mesura afecta al tabac que es ven en paquets, per no al de bossa. Tanmateix, el paper per enrotllar manualment els cigarrets s de per si menys ignfug que el que sutilitza en la fabricaci industrial. f

Els nous cigarrets ja no es consumeixen sols: dues bandes rugoses apaguen el cigarret si el fumador deixa daspirar

Interior crea un telfon datenci a vctimes daccidents de trnsit

Ms enll de les conseqncies fsiques, les persones que sofreixen un accident greu de trnsit i els seus familiars tamb es veuen obligats a afrontar un desprs en forma de paperassa, trmits i tot tipus de seqeles emocionals. Per tal dajudar a guiar

aquestes persones, el Servei Catal de Trnsit posa en marxa un pioner Servei dInformaci i Atenci a la Vctima (SIAV) que aglutina diferents serveis dorientaci sobre temes jurdics, administratius o psicolgics. La principal via de contacte ser un telfon datenci gratut

en horari laboral de dilluns a divendres en el qual les vctimes daccidents podran demanar informaci i plantejar qualsevol dubte. Tamb es crear una pgina web i seditar una guia amb els recursos als que poden recrrer els implicats en sinistres viaris. f 25

COS A COS

Laigua que mou Barcelona

La Direcci de Serveis del Cicle de lAigua gestiona els recursos hdrics de la ciutat: des de labastament daigua als serveis i fonts pbliques a la xarxa de sanejament i clavegueram, passant per la gesti de les platges i el litoral.
Evaporaci, precipitaci i infiltraci o escolament (formaci de rius). Aquest s el cicle natural de laigua. B, fins que hi interv lsser hum i decideix construir carrers sobre el pas natural de les rieres i formar grans ciutats, com Barcelona, que concentren en pocs quilmetres quadrats les necessitats daigua de milions de persones. I s que en una ciutat el cicle hidrolgic est molt allunyat del procs natural, i s clau gestionar-lo de manera efica i responsable. Des de lAjuntament de Barcelona influm prcticament en tot el cicle integral de laigua, afirma Roman Llagostera, director dels Serveis del Cicle de lAigua. La captaci als rius s competncia de lAgncia Catalana de lAigua, mentre que la distribuci domiciliria i les depuradores sn serveis mancomunats a nivell de 26 lrea Metropolitana. La resta de processos i recursos hdrics depenen de la Direcci de Serveis del Cicle de lAigua (DSCA): el clavegueram, laprofitament de les aiges fretiques (les provinents del subsl), les fonts pbliques, els llacs i fonts ornamentals i les platges. Unes competncies que sagrupen en tres mbits dactuaci: Abastament, Sanejament i Gesti integral del litoral. a la neteja del clavegueram. Aprofitem al voltant d1 hectmetre cbic a lany (1 bili de litres) daigua fretica per a usos municipals. Per exemple, bona part de la muntanya de Montjuc es rega amb aigua regenerada provinent de la depuradora del Bess, explica Llagostera. A Barcelona hi ha 20 hidrants a travs dels quals es poden aprovisionar els serveis municipals, i a mitjans del 2012 estaran en funcionament uns altres quatre. Els equips de neteja sn els qui ms utilitzen aquest recurs, seguits pels de Parcs i Jardins, tot i que els hidrants estan oberts a tots els serveis municipals

Aigua a cost zero

La Direcci del Cicle de lAigua duu a terme des del 1998 un projecte per aprofitar els recursos subterranis de la ciutat per abastir daigua fretica, a cost prcticament zero, als serveis municipals. Del subsl de la ciutat sextreu un 20% de laigua que sutilitza per al baldeig de carrers, per al reg de jardins i zones arbrades i per

El Cicle de lAigua s el principal referent en el plans demergncia per insuficincia drenant, per mal estat de la mar i per contaminaci accidental de les aiges marines

Centenars de quilmetres de xarxa transporten sota el subsl tota laigua neta i bruta que genera Barcelona. Fotos: Atache i Alexandra Guerson

Ni massa aigua ni massa poca: la Direcci de Serveis del Cicle de lAigua s tant el referent en situacions dinsuficincia drenant a Barcelona com lencarregada de cercar fonts alternatives de subministrament en cas de sequera. Fotos: lvaro Milln i CLABSA

tenen unes connexions estndard, el conegut com a rcord Barcelona. De la DSCA depn tamb la gesti de les 1.635 fonts pbliques per beure i les 301 fonts i llacs ornamentals que hi ha repartits pels carrers i parcs de Barcelona. A la Direcci de Serveis del Cicle de lAigua li correspon tamb la gesti integral del litoral, tenint cura dels abocaments, de la qualitat de laigua i, en general, de tot el que afecta a les 10 platges de Barcelona, des de Sant Sebasti al Frum. Tot el litoral urb a excepci de lmbit portuari.

Del subsl de la ciutat sextreu un 20% de laigua que sutilitza per al baldeig de carrers, el reg de jardins i la neteja del clavegueram
Sanejament
A Barcelona plouen uns 600 l/m2 l'any. Per noms un ter de la superfcie urbana s permeable a aquesta pluja: la resta va a parar a terrats, asfalt i voreres, i daqu arriba a la xarxa de clavegueram, on sajunta amb les aiges residuals que surten de les vivendes i indstries. Ms enll devacuar aquesta aigua, la DSCA gestiona la xarxa de clavegueram perqu actu alhora com un element de protecci contra les inundacions i per evitar que una aigua excessivament bruta es vessi al mar. Per aix, a ms duna extensa xarxa de canalitzacions i de collectors, Barcelona compta amb dotze grans dipsits on semmagatzemen les aiges pluvials i residuals. Els que estan situats en els punts ms crtics de la xarxa s'encarreguen devitar que es collapsi, mentre que els ubicats a les zones baixes de la ciutat asseguren el bon funcionament de les depuradores i protegeixen el mar dels vessaments incontrolats del sistema de drenatge. Laigua recollida senvia a les depuradores del Prat del Llobregat i del Bess, abans de reaprofitar-la o dabocar-la, ja neta, al mar. 27

Don beu la ciutat?

Barcelona s'abasteix daigua per mitj de tres vies: laigua superficial, que prov sobretot dels embassaments dels rius Ter i Llobregat, laigua marina, que s tractada a la dessaladora del Llobregat, i laigua fretica o subterrnia. A la perifria urbana s'emplacen dos grans dipsits de capalera: el de la Trinitat (35.700 m3) i el de Fontsanta (116,000 m3), que estan comunicats per una canonada soterrada que travessa Collserola. Des daquests punts es bombeja l'aigua cap als 101 dipsits de regulaci que hi ha a Barcelona i, des daqu, es distribueix a les vivendes i indstries de tota la ciutat. El 64% de l'aigua subministrada s'utilitza per al consum domstic, el 29% per al consum comercial i industrial, i la resta, el 7%, la fan servir els serveis municipals.

COS A COS

La xarxa municipal de gesti de laigua

Abastament
1.635 fonts pbliques 301 fonts i llacs ornamentals 74,4 km de xarxa troncal daigua fretica i regenerada 20 hidrants daigua fretica

Clavegueram
1.650 km de canalitzacions 46.967 pous 65.500 embornals 69.000 escomeses 12 dipsits de retenci daiges pluvials

Emergncies per aigua

Barcelona disposa dun PAEM per Risc dInsuficincia Drenant, sota la direcci tcnica del director de Bombers, que estableix el model de coordinaci i actuaci operativa dels serveis municipals

amb lobjectiu de minimitzar els efectes de les inundacions. La DSCA s el principal referent en els plans demergncia tant per insuficincia drenant, com per contaminaci accidental daiges marines i per mal estat de la mar.

La comunicaci s constant a travs de la Unitat de Protecci Civil, amb qui es coordinen les actuacions. Collaborem estretament amb Bombers i la Gurdia Urbana destaca Llagostera. Tenim controlada remotament tota la xarxa de clavegueram i comptem amb un sistema dalertes meteorolgiques . Des del Cicle de lAigua sabem en tot moment com evoluciona la tempesta, lestat del clavegueram i els punts crtics. Mentre que Bombers coneix els serveis i afectacions a la ciutat. En funci daquests dos parmetres es decideix si sactiva el PAEM per Insuficincia Drenant en estat dAlerta (nivell 4) o dEmergncia (nivell 5). Els 250 operaris de la DSCA formen part del dispositiu que es desplega al carrer en aquests casos. f

Un pla per reduir les inundacions

La zona del Parallel, el tram central de lavinguda Diagonal i la rambla Prim sn els punts crtics a nivell dinsuficincia drenant de Barcelona

Lorografia de Barcelona, la poca permeabilitat del seu terra (lasfalt i el ciment recobreixen dos teros de la superfcie del municipi) i el seu peculiar clima, en qu la majoria de precipitacions es concentren en episodis de pluja curts per molt abundants, fan de la capital catalana una zona propensa a patir inundacions. 28

La gran eina per evitar-les s troba sobretot sota terra. Barcelona t 12 grans dipsits per recollir laigua de la pluja: 10 dells sota el subsl i uns altres dos a cel obert. La seva finalitat s evitar que es collapsi el clavegueram i que es vessi aigua bruta al mar i als rius. Anem millorant la xarxa progressivament i adaptant-la a les necessitats. Lltim dipsit que es va po-

sar en marxa s el dUrgell amb Mallorca, que evita que laigua baixi fins al Parallel, on tenim un dels punts ms problemtics. Laltre punt crtic s la Diagonal entre Francesc Maci i Balmes, precisa el director de Serveis del Cicle de lAigua. Ara mateix, sest acabant de construir un altre daquests dipsits al Carmel-La Clota, i nhi ha fins a 19 ms en previsi. f

ACTIVITATS

Festa de Reis amb els vens del Poblenou

El Parc de Llevant acull el 4 de gener la tradicional festa de Reis de Bombers de Barcelona oberta a la participaci de tot el personal del Cos i la gent del barri

La tradicional festa de Reis que cada any organitza lAgrupaci Cultural i Esportiva de Bombers de Barcelona es trasllada enguany al Parc de Llevant. La jornada, celebrada el 4 de gener, va comenar a les 17:00 hores de la tarda amb lactuaci dun grup danimaci per als nens i nenes i amb una cercavila per la Rambla del Poblenou. Perqu ni nens ni acompanyants passessin gana, lACE va obsequiar tothom amb un batut i una magdalena

per fer boca. A les 18:15 es va produir el moment ms esperat de la jornada: larribada de Ses Majestats els Reis Mags dOrient, que van entrar per la porta gran del parc de bombers per rebre les cartes de la canalla.

Els Reis Mags han acudit enguany al Parc de Llevant per rebre les cartes dels menuts. Bombers tamb ha participat en una cercavila pel Poblenou i en la tradicional Cavalcada. Fotos: Jordi Motll i Pablo Monteagudo

Portes obertes
Enderrocat el seu escenari tradicional, el Parc Central del carrer Provena, enguany s la primera vegada que el Parc de Llevant acull la festa de Reis de Bombers, desprs que

lany passat se celebrs en un Parc provisional de lEixample que es va quedar petit. Durant tota la jornada, que va comptar amb la collaboraci de lSPEIS, lAjuntament i el Districte de Sant Mart, el parc del carrer de Castella va estar obert al pblic. f

Setmana blanca a Baquira

Un any ms, i ja en van 17 edicions, lAgrupaci Cultural i Esportiva de Bombers de Barcelona organitza la seva tradicional Setmana Blanca. Uns 350 bombers, policies i sanitaris, procedents de diferents cossos de seguretat i emergncies darreu de Catalunya, ompliran durant la segona setmana de gener les pistes de lestaci desqu de Baquira-Beret, a la Vall dAran. Una trobada per fer esport i per retrobar-se amb molts companys que enguany, i degut a la inusual calor que est fent durant aquest hivern, ser per a molts la primera oportunitat de la temporada de lliscar pendent avall sobre els esqus o la taula dsnowboard. Que la neu els acompanyi! f 29

LA NOSTRA GENT

Retirat com a bomber per una malaltia que el va deixar prcticament cec, Joan Josep Artero ha convertit la seva vida en una successi de reptes amb lesport com a rerefons: maratons, lIron Man, creuar el Shara en bicicleta... LONCE li acaba datorgar el Premi a la Superaci. Aquesta s la seva histria.

Com superar un Iron Man a cegues

Qu veus ara mateix? Ho veig tot menys la teva cara, explica el Joan Josep Artero al seu interlocutor. Bomber conductor durant 25 anys va entrar amb la Lleva dels Contractats, Artero va haver dabandonar el servei lany 2003, desprs que li diagnostiquessin atrfia macular central. Una malaltia congnita que provoca una prdua progressiva de la visi central: La meva vista mai arriba a definir la imatge, com si fos lobjectiu desenfocat duna cmera. Mantinc la visi lateral, per el centre s sempre un nvol, no hi ha res. descens als inferns. Cinc anys, entre el 1998 i el 2003, en els que un cncer es va endur la seva dona, van morir els seus pares i ell mateix va haver de lluitar contra un tumor maligne. Posar-me el casc i les botes em permetia tirar endavant, explica. Diuen els metges que va ser lestrs i el sofriment extrem que va patir al llarg daquests anys, el detonant que li va fer desenvolupar la malaltia que lacabaria deixant prcticament cec. Al principi van relacionar la prdua de visi amb ledat. Havia deixat danar en bicicleta, desquiar.... Fins que en un control mdic rutinari el van diagnosticar. Quan tens problemes aix, tadones de la sort que s treballar a lAdministraci: pel recolzament

Desprs de participar a lIron Man i als Jocs de Nova York, vull celebrar els 60 anys corrent la Marathon des Sables
dels companys i dels caps, i per la tranquillitat de saber que la teva famlia mai no patir mancances. El 2003, Artero va rebre la jubilaci per incapacitat. Tenia 50 anys.

Caure al pou
La histria de superaci del Joan Artero comena amb un autntic 30

Crrer per tornar a la vida

Renunciar a Bombers va ser lltim pas: em vaig enfonsar del tot. Durant

No hi ha barreres fsiques, noms psquiques, i aquestes les podem vncer [...] Tot s qesti de confiar, en tu mateix i en els altres
dos anys no va poder entrar en un parc: Era posar-hi un peu i em posava a plorar. Una trucada, el 2005, el va arrencar del pou. El Jordi Grau, un company del torn C de la Zona Franca, li proposava danar-sen amb lexpedici de Bombers de Barcelona a competir als Jocs Mundials de Policies i Bombers, al Canad. A crrer la mitja marat. Aquella trucada, aquell comproms, s el que em va decidir a comenar a sortir del pou. Torno a anar als parcs, a trobar-me amb els companys, mimplico en el projecte.... I ho explica citant a Joan Manuel Serrat: Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio. Noms quan ho acceptes pots comenar a aixecar cap.

tant la prova de BTT ms dura del mn: la Titan Desert.

Iron Man... a cegues

El passat mes de maig, Joan Artero es va convertir en el primer discapacitat visual de lEstat i el cinqu del mn en completar un Iron Man (3,86 km nedant, 180 km en bici i una marat). Quan mho van proposar em semblava cincia ficci. I s que tot i ser un experimentat corredor i ciclista, a dures penes sabia nedar. A base dhores i de molt entrenament, en va aprendre: A laigua quedo completament cec, no tinc ni tan sols visi lateral. Nedava per contacte, sempre amb el guia al costat. Aquesta va ser la part ms difcil. Va entrar a la meta amb els seus dos nts en braos. Per la seva fita eren els Jocs de Nova York 2011: El meu petit homenatge per als companys que van morir all. Va ser primer en els 10.000 metres en pista, corrent contra companys darreu del mn... i sense guia: No sabia si tenia alg davant o darrere, jo feia la meva cursa, guiant-me per la ratlla del terra i al meu ritme, una contrarellotge.

Artero davant la seu central de lONCE i en diferents moments de lIronCat en qu va participar amb un guia al mes de maig

Integrar a travs de lesport

Competir per sentir-se viu, per superar els propis lmits, per demostrar que no hi ha barreres fsiques, noms psquiques, i aquestes les podem vncer. s la filosofia amb la que el Joan Artero ha reconstrut la seva vida. Tcnic de ciclisme de lONCE des del 1991 portant esportistes delit als Paralmpics de Barcelona, Atlanta i Sidney, lany 2003 una malaltia ocular va fer que passs de collaborador a afiliat de lorganitzaci dajuda a persones cegues. Des de llavors, es dedica a promocionar lesport com una via per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat visual. Lesport s un vehicle que tajuda a transitar per la vida en moments difcils, i dins de la discapacitat, ajuda a integrar-te en la societat, a deixar de ser invisible. Tot s qesti de confiana: en un mateix i en els altres. Quan baixes esquiant sense veure-hi, has de confiar al 100% en el teu guia. s igual que a Bombers: els primers serveis vas amb molta por, el que tajuda s confiar en els companys, en els veterans, en els teus caps. Quan confies, tot es fa ms fcil.

I ara? Superaci constant

Den, el Joan Artero no ha parat dencadenar reptes. Acompanyat per companys bombers, policies o de lONCE, que li fan de guies, Artero ha convertit lesport en una prova de vida, de superaci. Ha participat en tots els Jocs de Policies i Bombers: Hong Kong, Adelaide (Austrlia), Liverpool, on va quedar primer a la marat... Ha estat dues vegades campi de Catalunya desqu esllom per a deficients visuals. Ha guanyat desenes de maratons, mitges maratons i curses de 10 km arreu de lEstat, corrent contra esportistes que hi veuen. I fins i tot ha travessat el Shara en una bicicleta tndem adaptada, compleDesprs de lIron Man i de Nova York, he descobert una nova etapa: crec en el missatge que estic transmetent, tant a la gent de la meva edat com als discapacitats visuals. Intento obrir portes perqu no hi hagi excuses ni entre les persones, ni per part de les federacions ni de les administracions. I s que Artero, que acaba de rebre el Premi ONCE a la Superaci, sha convertit en un exemple viu de com lesport pot ajudar a la integraci de les persones amb discapacitat visual. El nou repte, de cara al 2013: celebrar el seu 60 aniversari corrent la Marathon des Sables (251 km), la competici a peu ms dura del mn. f 31

CALAIX DE SASTRE

Larmariet del bomber La solidaritat, ms necessria que mai

Molts bombers de Barcelona collaboren durant tot lany en projectes humanitaris i de cooperaci, la majoria a travs de les tres ONG amb ms vinculaci dins del Servei: Acci Solidria i Logstica i Bomberos Humanitarios, ambdues impulsades per personal de lSPEIS, i Barcelona Acci Solidria, de gran tradici entre els treballadors municipals. En poca nadalenca, moment de donar i rebre, i quan la crisi castiga ms els qui menys tenen, volem recordar la magnfica tasca que fan aquestes organitzacions i animar-te a collaborar-hi ms que mai. Bomberos Humanitarios Molts nens de Bielorssia pateixen encara ara, 25 anys desprs, les conseqncies del desastre nuclear de Txernbil. Bomberos Humanitarios centra la seva tasca en recollir fons i material per a diversos orfenats i hospitals infantils bielorussos. Una ajuda que cada any surt en forma de caravana des del Parc de la Vall dHebron. Ms informaci: www.bomberoshumanitarios.org Contacte: bcn@bomberoshumanitarios.org Barcelona Acci Solidria Desprs de moltes vicissituds arran dels segrest de tres dels seus cooperants, lany passat BAS va crear la Plataforma Solidria hereva de la Caravana Solidria. Un canvi de model que suposa transportar per mar el material que lONG distribueix entre una vuitantena de projectes de cooperaci del Marroc, Mauritnia, Senegal i Gmbia. Ms informaci: barcelonaacciosolidaria.org Contacte: info@barcelonaacciosolidaria.org Acci Solidria i Logstica Des del 2001, ASL treballa amb les comunitats ms desfavorides dHondures a travs de la construcci i rehabilitaci dedificis sanitaris i centres educatius, a ms de formar i equipar a bombers de diferents poblacions. A la seva web hi podreu comprar productes autctons daquest pas centreameric amb els que contribuir als seus projectes. Ms informaci: www.ong-asl.com Contacte: ong_asl@yahoo.es

XIII Concurs de fotografia Emergncia 112

LAssociaci Professional de Tcnics de Bombers (APTB) organitza un nou certamen estatal per trobar les imatges de lany que retratin el treball dels serveis demergncia. Les 100 millors fotografies elegides per un jurat professional sexhibiran pblicament a la fira SICUR 2012, que se celebrar a Madrid a partir del 28 de febrer, i on es triaran les tres guanyadores per votaci popular. Podeu veure les fotos premiades en anteriors edicions a: www.aptb.org/concursofotografico.

Nota de condol
Als 52 anys, i desprs duna llarga malaltia, aquest desembre ens ha deixat el company Valent Calvet, membre de la promoci del 1989 i caporal del torn B de la Vall dHebrn. Una prdua que arriba massa aviat, injustament aviat, i per la que volem expressar el ms sincer condol a la seva famlia i amics.

Participa! Vols recomanar un llibre, una pellcula o un web

sobre el mn bomberil? Ests muntant un equip esportiu o organitzant un viatge i vols animar els companys a participar-hi? Tens alguna ancdota de servei curiosa? No ho dubtis: el Calaix de sastre s el teu espai. Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat 32

Un equip de Bombers de Barcelona collabora amb Salvament Martim en levacuaci en helicpter duna persona pretesament ferida, durant el simulacre que es va realitzar el passat dia 30 de novembre al vaixell Suardiaz. Foto: Ibn Novo
33