EDITORIAL

Comproms amb els bombers

Bombers s un cos essencial per a Barcelona: del seu correcte funcionament depn la seguretat de milers de ciutadans. s per aix que, malgrat el moment de restriccions econmiques, no volem ni podem oblidar-nos dinvertir en aquest servei i el seu conjunt de professionals. Un exemple daix sn els pressupostos municipals que acabem daprovar inicialment, i on preveiem continuar convocant noves places de bomber, no noms per aquest any vinent, sin tamb el 2013 i ms enll. Ara mateix hi ha 30 futurs professionals preparantse a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya per esdevenir bombers de Barcelona, i amb aquest comproms garantim que aquest relleu generacional es mantindr tamb durant els propers anys. Perqu Bombers ha de ser un servei fort, potent, i aix vol dir recursos i vol dir professionals ben formats. Daqu ben poc comenaran a funcionar les noves autobombes urbanes pesades de fet, molts de vosaltres ja les haureu pogut veure als parcs. Uns vehicles dltima generaci que fan pals el comproms que aquest Ajuntament mant per dotar de nous i cada cop ms avanats recursos materials als seus bombers. No dubteu que apostarem per seguir proveint aquest Cos deines i de vehicles amb els que protegir millor la ciutat i alhora fer encara ms segura i efica la vostra feina. I de qu continuarem apostant per la formaci per tenir professionals cada vegada millors i sempre al dia de les noves necessitats que van sorgint en una ciutat tan complexa com s Barcelona. La resta s a les vostres mans. S que tots vosaltres respondreu i que estareu a lalada del que se li demana a un servei amb la histria i la trajectria de comproms del Cos de Bombers de Barcelona. f
Joaquim Forn Primer tinent dalcalde de Presidncia, Rgim Interior i Seguretat i Mobilitat

CANDENT

Ms bombers i millor prepar

La nova lleva cursar 100 hores ms de formaci bsica a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya i un programa ms complet de prctiques als parcs

Sn 30 joves, 29 homes i una dona, que ja toquen amb la punta dels dits un somni perseguit durant anys: formar part del Cos de Bombers de Barcelona. La promoci de loferta pblica 2010 va rebre la benvinguda a la casa el passat 14 doctubre amb foto oficial de grup inclosa, noms tres dies abans de comenar la seva etapa formativa a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya. I si 4

algun missatge els va quedar clar va ser que els cal formaci, formaci i, per completar-ho, ms formaci. Ser bomber implica un comproms amb laprenentatge continu, des del primer dia a lescola (de bombers) fins al dia de la vostra jubilaci, va incidir el director de lSPEIS, Joan Pedreny, qui va explicar als nous aspirants que Bombers de Barcelona s servei al ciutad i, sobretot, treball en equip.

Ms crrega lectiva
La lleva de futurs bombers tindr enguany ms feina que mai i, previsiblement, sortir tamb ms preparada que mai. El curs a lInstitut de Seguretat tindr una carrega lectiva dunes 360 hores, entre teoria i prctica, enlloc de les 250 hores que fins ara simpartien a les noves promocions. La ra s que se sumen nous mduls per aprofundir ms en tcniques dexcarceraci, extinci, rescat

ats

DANIEL SAULA 31 anys Professi anterior: mecnic i venedor de motos

LEX GONZLEZ 29 anys Professi anterior: enginyer de telecomunicacions

Vinc a aprendre molt i a donar un bon servei

Per qu vas decidir deixar la teva professi i entrar a Bombers? Tant el meu germ com el meu tiet sn bombers de la Generalitat, al Prat de Llobregat, aix que conec b la professi. s quelcom molt proper a mi. Magradava la meva anterior feina, per la veritat s que ja feia temps que li donava voltes a la idea de ser bomber. s la segona vegada que mhi presento i em considero molt afortunat. Qu esperes daquesta nova etapa? Vinc amb la idea daprendre molt per poder donar un bon servei . Vull ajudar a la gent i fer-ho el millor que pugui.

Canvio el materialisme pel servei als altres

Per qu vas decidir deixar la teva professi i entrar a Bombers? Jo treballava denginyer i, sincerament, no magradava gens el que feia. Era un entorn absolutament materialista i no mhi sentia cmode. He decidit canviar de professi perqu necessito una feina amb la que sentir-me b amb mi mateix. De Bombers matreu molt el fet de treballar per als altres i no perqu es lucri una gran empresa. Qu esperes daquesta nova etapa? Espero trobar companys amb qui formar un bon equip de treball, per sobretot espero que ser bomber mompli com a persona.

Els 30 futurs bombers de la Promoci 2011 posen en famlia amb els responsables de Formaci i de la Direcci del Servei, el passat 14 doctubre, al Parc de la Zona Franca seva formaci a Bombers de Barcelona. En aquesta etapa, duns tres mesos de durada (de mar a maig del 2012) i que tindr com a centre neurlgic lEscola de Formaci de la Zona Franca, els aspirants, dividits en dos grups de 15 persones, aprendran les especificitats prpies de treballar a lSPEIS. Una preparaci que es complementar amb activitats formatives en centres i entitats externes com lInstitut Gaud (formaci en construcci), el CETEI (electricitat), el Gremi de Serrallers (obertura de portes) o Can Padr (conducci), entre daltres.

urb i risc qumic, per garantir que adquireixen una formaci genrica ms completa. La instrucci a lISPC durar uns quatre mesos (doctubre a febrer) i la impartir un equip multidisciplinari format per personal de Bombers i per monitors del centre.

24 hores amb els quals es treballa una jornada de cada cinc (de cada quatre en perode destiu). La majoria dels aspirants de la nova lleva segueix aquesta tendncia. Per aix, tant durant la seva formaci bsica com en el perode de prctiques als parcs, sincidir de forma especial perqu els futurs bombers millorin el seu coneixement general de la ciutat i la seva capacitat dorientar-se i de circular amb solvncia pels seus carrers. Un element cabdal daquest aprenentatge ser el curs especfic que sels impartir al Centre de Formaci del Taxi.

Formaci interna i externa

Els qui superin el curs bsic passaran, ja com a bombers en prctiques, a cursar la darrera part de la

Nouvinguts a la ciutat
Cada vegada ms personal del Cos viu fora de Barcelona. Un fet que afavoreixen els torns de gurdia de

El programa de capacitaci dels futurs bombers incorpora nous mduls sobre excarceraci, extinci, rescat urb i risc qumic
5

CANDENT

Aprendre a les palpentes

Orientaci amb labsncia dun sentit: la vista. s la primera prctica en qu els bombers i bomberes de nou accs participen a lInstitut de Seguretat Pblica. Mentre sequipen per primera vegada i es colloquen unes ulleres opaques, els instructors revisen el circuit de mnegues que han preparat al voltant dun antic vag de tren. No saben que la prctica es desenvolupa en un tren, lefecte sorpresa s molt important perqu sigui efectiva, comenta Joan Andrs, tutor del grup. Per a ms del tren, durant el recorregut travessaran tamb diferents escenaris com un contenidor industrial, una zona de bosc o un grup de tanques metlliques. Per guiar-se noms tenen lajuda de 150 metres de mnegues, que actuen com una lnia de vida per on els futurs efectius es desplacen a les palpentes en parelles. Finalitzada la prctica, ms de la meitat dels alumnes segueix sense tenir ni idea del lloc on han estat: Jo crec que era alguna cosa a sobre duna vorera, diu un. A mi em semblaven unes dutxes, erra un altre. Ja amb els ulls ben oberts, tots coincideixen en relatar lexperincia: Semblava molt ms estret, ms llarg i ms angoixant del qu s realment. Els instructors somriuen: Sense el sentit de la vista, la ment us enganya, i tot sembla ms complicat del que s realment. Lheu de contrarestar amb el tacte i amb latenci. Fieu-vos del que toqueu, perqu s lnic 100% real.

F. RAL RODRGUEZ 28 anys Professi anterior: encofrador

SUSANA CEREZO 35 anys Professi anterior: professora deducaci fsica i monitora desports de muntanya

Busco una professi que mapassioni

Per qu vas decidir deixar la teva professi i entrar a Bombers? Actualment, al sector de la construcci hi ha molta precarietat. A mi magrada molt la feina que feia per no tenia moltes possibilitats de futur: no fas formaci, no aprens coses noves i ests molt limitat a fer sempre el mateix. Els meus amics em deien sovint que em fes bomber i finalment vaig decidir fer-los cas i presentar-mhi. Qu esperes daquesta nova etapa? Busco una professi que mapassioni i espero trobar-la a Bombers.

Bombers era el meu repte

Per qu vas decidir deixar la teva professi i entrar a Bombers? Estava contenta amb la meva feina: feia classes a nens, tamb de monitora desqu alp, per per a mi Bombers era el gran repte que volia aconseguir. El meu germ ho s a la Generalitat, s com s la professi, hi estic familiaritzada i magrada molt. Qu esperes daquesta nova etapa? Vinc amb la idea de formar-me molt b per poder donar el 100% a lhora de fer un servei. Com millor preparada estigui, ms podr ajudar a la gent.

NOTCIES

Un incendi uneix a vens i bombers de Joan Mir

LSPEIS i la plataforma Salvem el Parc de Joan Mir coorganitzen una sessi de prevenci dincendis, desprs que els bombers salvessin de les flames la finca que hi ha al davant del Parc provisional de lEixample.

Ms enll de la seva capacitat destructora, el foc tamb pot ser forjador. Forjador de vincles mai pensats, com el que en endavant uneix als bombers del torn B de lEixample i als vens del parc de Joan Mir. I s que tenir un parc de bombers davant de casa t ms enll dalguns inconvenients grans avantatges. El juliol passat, els vens del nmero 11 del carrer Arag van arribar-se al Parc provisional de lEixample, davant per davant de casa seva, per alertar dun incendi al prquing de ledifici. De la porta del parc estant ja es veia una important columna de fum negre sortint pel terrat. Els primers bombers van arribar al lloc a peu, i en qesti de segons ja hi eren el vehicles dextinci. El rapidssim desplegament dels mitjans dextinci, que van comenar amb una lnia daigua de 25 mm i es va completar amb una de CAF de 45 mm, va reduir a una quarta part el

temps que solen durar aquests serveis especialment complicats i va limitar els desperfectes al propi prquing i a alguns dels vehicles que hi havia aparcats.

Creuar el carrer: la dotaci de Bombers a la porta del prquing sinistrat, amb el Parc provisional de lEixample al fons

Trobada amb els vens

Desprs de mesos de conflictes per loposici dalguns vens al trasllat provisional del Parc de lEixample, el sinistre va tenir la virtut dacostar a vens i bombers, encetant una etapa de bona convivncia i collaboraci. Mai hem estat en contra dels bombers, sin de la forma com es va fer el parc provisional, expliquen des de la plataforma Salvem el Parc de Joan Mir, entitat que agrupa als vens disconformes amb la ubicaci de lequipament de lSPEIS. Per demostrarho, va ser la mateixa plataforma qui, juntament amb Bombers de Barcelona, va organitzar el passat mes de setembre una sessi sobre prevenci dincendis per als vens del barri.

Regal dagrament

En agrament al servei prestat pel personal daquesta casa, al final de la sessi de prevenci organitzada al Parc provisional de lEixample, els vens de Joan Mir van fer entrega al Cos dun curis i molt adequat regal: un ordinador en forma de cami de bombers. Un disseny premiat internacionalment i que linformtic i ve de la finca lex Lebrero a la foto, va regalar als bombers en nom dels seus conciutadans. 7

NOTCIES

Els boscos de Barcelona superen lestiu intactes

Bombers conclou la millor campanya forestal des que es tenen dades: 15 incendis forestals de poc abast i una sola hectrea cremada en quatre mesos
Menys incendis i menys superfcie cremada que mai. La campanya forestal enguany ha estat benvola meteorolgicament i efica a nivell de prevenci a parts iguals. Tant, que en els registres histrics de Bombers de Barcelona no es poden trobar dades millors que les daquest estiu. Entre els factors climtics que han incidit positiva8 ment destaca labundant pluviositat que es va registrar al llarg del juliol. Tot i que la pluja ha estat gaireb desapareguda la resta de mesos (lagost i el setembre van ser absolutament secs), els aiguats de principis destiu van convertir la massa forestal de la serra de Collserola en terreny poc procliu al foc. De fet, els estats de prealerta per risc dincendis han estat inusualment

Les abundants pluges de principis destiu i el bon funcionament del dispositiu de prevenci salien per una campanya forestal gaireb perfecta

Atents a la serra
Les dotacions de Bombers de Barcelona han fet gaireb tres-cents recorreguts de vigilncia per la serra de Collserola durant la campanya forestal A nivell de prevenci dincendis, es va activar el Dispositiu Especial de Protecci de la Serra de Collserola el 16 de maig, coincidint amb lobertura de les torres de guaita, i Bombers ha mantingut obert el Parc de Vallvidrera prop de quatre mesos: des de l1 de juny i fins a finals de setembre. Al llarg de la campanya, les dotacions de Bombers de Barcelona han fet 282 recorreguts de vigilncia per la serra. Aquests recorreguts sn essencials perqu els bombers millorin el coneixement de lentorn i per tant leficcia i seguretat de les intervencions i alhora actuen com a element dissua-

sori i preventiu, respectivament, per evitar tant els focs intencionats com els que es produeixen per descuit.

Ni un arbre cremat al bosc

En quatre mesos, del 16 de maig al 15 de setembre, no sha cremat ni un sol arbre a les rees forestals de Barcelona. En total, shi han registrat 15 incendis: 11 a lentorn de Collserola i quatre en altre zones forestals dins el terme municipal. El dispositiu establert per Bombers de Barcelona, basat en el desplegament preventiu de dotacions a emplaaments estratgics de la serra en cas de risc dincendi, ha estat clau per limitar les conseqncies de les flames. Les rpides intervencions han aconseguit reduir el balan final de danys a una sola hectrea cremada. En tots els casos, la vegetaci afectada han estat matolls de fcil regeneraci, sense que en cap dels incendis forestals results afectat larbrat. f

baixos: fins a 22 dies es va haver dactivar el nivell de prealerta meteorolgica, i nicament 7 el de prealerta crtica (en coincidir vents de ms de 5 m/s dest a oest, humitat inferior al 50% i una temperatura per sobre dels 27 C). Comparativament, en un any tamb excepcionalment bo com va ser el 2010, es va activar la situaci de prealerta 47 vegades, per les noms 29 denguany.

16 portes urbanes per endinsar-se a Collserola

Si fa 25 anys Barcelona es va obrir al mar, ara toca que la ciutat sobri a la muntanya. LAjuntament ha decidit trencar les barreres que separen Barcelona del seu pulm verd: la serra de Collserola. La manera? Crear 16 corredors verds que connectin la zona urbana amb la forestal i viceversa, amb 16 portes dentrada al Parc Natural enllaades per la carretera de les Aiges (que al seu torn sha dacabar convertint en el passeig de les Aiges). El Consistori ha obert concurs per dissenyar cadascuna daquestes rees shan rebut ms de 3.200 propostes, que suposaran una actuaci integral als barris fronterers amb la serra a nivell urbanstic, de mobilitat i de paisatge. El Parc Natural de Collserola abraa una extensi de 8.262 hectrees i s el segon parc ms concorregut de lEstat, desprs del del Teide a Tenerife: cada any rep dos milions de visitants. Ordenar aquest gran flux de visitants i, alhora, fer que la natura penetri a la ciutat seran dos dels grans objectius daquest macro projecte, batejat com Les Portes de Collserola.

29 vegades sha decretat la situaci de prealerta per risc dincendis forestals, 18 dies menys que lany passat

NOTCIES

Trias visita la seu del Cau del

Xavier Trias escolta les explicacions del president del Cau del Jubilat, Albert Marcs, durant la visita que lalcalde va fer a la seu de lentitat, el passat 9 de setembre propers anys, decideixin no inscriures al Cau: Abans estvem al meollo, tots els bombers havien de passar una hora o altra pel Central i all ens veien a nosaltres, expliquen. I s que abans, anar al Cau del Jubilat volia dir anar a un parc de bombers, i aix motivava a molts jubilats a afiliar-se per seguir vinculats al Cos i

Lassociaci que agrupa als bombers retirats demana a lalcalde que sigui sensible a la situaci de provisionalitat de les seves installacions.
El futur del Cau del Jubilat de Bombers de Barcelona preocupa, i molt, als seus afiliats. Aix ho van fer saber a lalcalde de la ciutat, Xavier Trias, durant la visita que aquest va fer a la seu social de lentitat, el passat 9 de setembre. La instituci tem que una hipottica paralitzaci de les obres de ledifici ClnicProvena (dins del qual sha dinserir el parc definitiu de lEixample), els condemni sine die a ocupar una seu social molt petita i que ha quedat desvinculada de la vida dels parcs. Senyor alcalde, ja veu que aqu no hi cabem i que estem allats de tot, li van exposar els bombers jubilats a un comprensiu Xavier Trias. Perqu ms enll de les redudes dimensions de lactual seu, el principal lament dels socis del Cau s que, den de la demolici del Central, han quedat allats de la vida i de lactivitat diria del Cos. I aix els fa tmer que molts dels bombers que estan a punt de jubilar-se o que ho faran durant els

Un cau per al Cau

Una tauleta de despatx amb un ordinador, una taula llarga de reunions i un lavabo en uns baixos a la cantonada del carrer Villarroel amb Provena: aquesta s tota la seu social que ha quedat als jubilats del Cos de Bombers. De fet, quan es reuneixen els 18 membres que formen la Junta Directiva, al Cau del Jubilat no hi cap ni una agulla.

DIR equipa els gimnasos dels parcs de Bombers

La cadena de gimnasos DIR ha cedit gratutament a Bombers de Barcelona una part del seu equipament dentrenament cardiovascular. El material ha anat destinat a dotar el gimns del Parc de Bombers de Montjuc, que ha incorporat dues cintes de crrer, i per renovar el gimns del Parc de Llevant, on tamb shi ha installat una 10 ellptica. Les mquines de fitness sn dltima tecnologia i estan en perfecte estat. La ra de qu DIR les doni? La nova poltica interna de la cadena obliga que tots els equipaments de treball cardiovascular dels seus gimnasos duguin incorporada televisi i connexi a Internet, uns accessoris dels que no disposen aquests aparells. f

Jubilat
Abans estvem al meollo, tots els bombers havien de passar una hora o altra pel Central, lamenten els bombers retirats
respirant lambient bomberil durant les seves visites al Cau.

LEstat reconeix set noves qualificacions professionals

El nou decret estandarditza els requisits per convertir-se en professional reconegut del rescat subaqutic, de la coordinaci demergncies o de la prevenci dincendis
El Reial Decret 1037/2011 estableix set noves qualificacions professionals vinculades al treball de bombers i policies, aix com els mduls formatius que duen associades. La normativa estandarditza un model de competncies i de formaci tant bsica com contnua que ha de regir per als professionals que desenvolupin aquestes tasques en qualsevol cos de seguretat i emergncies de lEstat, tot i que no entra a regular lexercici professional en s mateix. Un cop implantades del tot, Bombers de Barcelona (igual que la resta de serveis) podr convocar places especfiques daquestes categories. Tanmateix, els canvis que es derivin encara trigaran tres o quatre anys en arribar als cossos de bombers. Els que ja shan comenat a adaptar sn els centres de formaci en emergncies, que hauran de proveir els cursos que permetin capacitarse per a les noves qualificacions professionals. f

Enderrocament precipitat
En lnia amb lopini dels bombers jubilats, lalcalde va censurar la pressa injustificada amb qu es va acordar lenderroc del parc del carrer Provena i la incertesa que regna a dia davui sobre lampliaci de lHospital Clnic. Amb tot, Trias es va comprometre a estudiar alguna via per ampliar les actuals installacions del Cau, i a negociar amb el Departament dEducaci perqu lhistric Parc del Poble Sec quedi per a s de lSPEIS, una reivindicaci en qu el Cau recolza a la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Histric de Bombers de Barcelona. f

Novetats al Catleg Estatal de Qualificacions Professionals

Operacions de vigilncia i control en lentorn aqutic i hiperbric Operacions subaqutiques de recerca i recuperaci de vctimes i objectes sinistrats Prevenci dincendis i manteniment Ensinistrament de base i educaci canina Instrucci canina en operacions de seguretat i protecci civil Gesti demergncies aqutiques en aiges continentals Gesti i coordinaci en protecci civil i emergncies

11

NOTCIES

Espectadors de luxe
Bombers completa el dispositiu de prevenci i de reguardes per les festes de la Merc sense registrar intervencions

Una dotaci de Bombers vigila lentorn de Via Laietana durant les festes de la Merc al pas del correfoc. A sota, un dels serveis de reguarda pel festival pirotcnic a la platja de la Barceloneta

Dotacions a Via Laietana al pas dels correfocs. Equips de reguarda al peu dels focs artificials a la Barceloneta, al Cosmo Caixa i a lavinguda Maria Cristina. Els submarinistes a punt a les Drassanes. Del 22 al 25 de setembre, Bombers va desplegar un ampli dispositiu de prevenci al voltant de les Festes de la Merc. Per el treball de lSPEIS havia comenat molt abans. Els dies previs a la celebraci, els torns i parcs implicats van organitzar recorreguts de prevenci operativa al voltant de les zones amb activitats potencialment perilloses: tant per riscos antrpics (afluncia massiva de pblic) com per activitats relacionades amb el foc o la pirotcnia. Tots els escenaris de la Merc, des de les places del Gtic al Frum, passant per la Ciutadella, el Castell de Montjuc o lantiga fbrica de la Damm, havien estat prviament estudiats i supervisats pels tcnics de Protecci Civil per garantir-ne la seguretat davant dels grans esdeveniments que havien dacollir. 12

A laguait de la plvora
Durant la Merc, a ms, dotacions de Bombers es van situar estratgicament als punts ms calents de la festa. Una autobomba de Montjuc escoltava el preg a tocar de la plaa Sant Jaume, desprs dhaver supervisat el terrat de lAjuntament des don es llanarien els coets que marquen linici de les festes. Llevant es va encarregar de la seguretat durant els focs artificials a la Barceloneta, mentre Vall dHebron ho feia al Cosmocaixa. Diumenge, darrer dia de celebraci, va ser la jornada ms intensa. Al mat, un equip de submarinistes, amb el J-12 i la llanxa a punt, van assistir a la travessia nedant al Port. A la tarda, sis dotacions es van repartir per lentorn de Via Laietana durant els correfocs, cobrint tamb els polvorins situats al principi de cada recorregut. El darrer coet del Piromusical, a lavinguda Maria Cristina, va posar el punt i final al dispositiu de Bombers i als actes de la Merc. B, amb perms duna ltima cita, celebrada el diumenge 2 doctubre: la Festa del Cel.

Bombers va desplegar equips de vigilncia pels correfocs, els diversos espectacles de pirotcnia i la travessa del Port

Endesa donar formaci a tots els bombers

La companyia elctrica sha comproms a donar un mdul especfic per als bombers que estan en perode de reciclatge formatiu al Parc de la Zona Franca. Lacci formativa tindr una durada de 8 hores i anir destinada a millorar el coneixement sobre les installacions i la xarxa de distribuci elctrica de Barcelona, a ms dincloure continguts especfics sobre seguretat i prevenci de riscos. Aquest nou mdul complementar el programa de prctiques de rescat i de visites de prevenci operativa que lSPEIS i Endesa ja organitzen peridicament per a tot el personal operatiu del Servei.

Castellol acollir lantic Tnel del Foc de lSPEIS

LAjuntament de Barcelona cedir els mduls de lantic Tnel del Foc (avui substitut per una nova installaci ms moderna) al complex Parcmotor de Castellol. Aquest centre, conegut per la seva escola de formaci en pilotatge de tot tipus de vehicles i terrenys, disposa tamb dun gran camp de prctiques destinat a la formaci en emergncies, on es fan cursos d'extinci d'incendis, mercaderies perilloses o s dels EPI, entre daltres. El camp de prctiques s totalment ecolgic i disposa dun laberint de 48 metres de longitud i dos nivells, per realitzar simulacions de foc, fum i rescat de persones, al que ara se sumar lequipament cedit per Bombers de Barcelona.

Imputat el propietari del solar de la Verneda

El jutge que investiga la mort per electrocuci del bomber Jos Garrido considera que lempresa Solinbar, propietria del solar on es van produir els fets, va faltar a la seva obligaci de "mantenir en estat adequat la propietat a fi devitar laccs de tercers sense consentiment". Per aquest motiu, lauto judicial del cas imputa a ladministrador de la societat un presumpte delicte dimprudncia amb resultat de mort i lesions. Amb ladministrador de Solinbar, ja sn cinc les persones imputades en la causa judicial, en qu tamb hi ha tres responsables de lelctrica Endesa i un treballador subcontractat per la companyia. 13

Programa de visites per conixer la xarxa daiges

El Nucli de Formaci organitzar, en collaboraci amb la companyia de subministrament Aiges de Barcelona, un programa de sessions formatives i de visites perqu la plantilla operativa de Bombers de Barcelona conegui en profunditat com funciona la xarxa de distribuci daigua de la ciutat. Els comandaments seran els primers que participaran en aquestes accions, abans de fer-les extensives als diferents parcs i unitats. El calendari final de les sessions encara est per determinar, per est previst que comencin a principis del 2012.

FORMACI

Bombers davant el repte dels

Bombers de Barcelona i Toyota, principal fabricant dautombils de propulsi combinada, organitzen una sessi de treball per trencar mites sobre el funcionament i la forma dintervenir en accidents i incendis de vehicles hbrids

Pregunta obligada: si un vehicle amb motor elctric pateix un xoc i queda molt danyat, ens podem enrampar tocant o tallant el xasss? Resposta: en principi, no. Tots els components dalta tensi van allats i discorren fora de les zones habituals dexcarceraci, a ms, el circuit dalta tensi del vehicle es desactiva quan hi ha una anomalia en el seu funcionament. Lnic element que cal evitar a lhora de pinar o tallar s la bateria que, tot i anar molt ben protegida, sempre mant corrent emmagatzemada. I si sha calat foc al vehicle? Laigua en quantitat s el millor mtode per abordar lextinci, deixant que la bateria es cremi i contenint les flames, i sempre degudament protegits amb 14

els EPI per si alguna de les bateries deixs anar vapors. En cas que el foc arribi a trencar la bateria i alliberar el seu contingut, cal netejar profusament tota la zona amb aigua per descontaminar-la.

Sessi de treball
El passat 18 doctubre, Bombers de Barcelona i la multinacional ToyotaLexus, principal distribudor de models hbrids a Espanya, van organitzar una sessi de treball al Parc de Bombers de la Zona Franca per clarificar aquesta i moltes altres qestions al voltant daquests vehicles cada cop ms populars als nostres carrers. La sessi, en la qual van participar referents operatius dels cossos de Barcelona, la Generalitat,

Les sessions de treball i la informaci aportada per les diferents marques serviran a Bombers per elaborar un procediment operatiu especfic sobre intervenci amb vehicles hbrids
Andorra i Toledo, es va dividir en tres parts: una introducci al funcionament, mecnica interna i tipologies de vehicles amb motor elctric; una sessi de treball sobre els riscos als que sexposen els bombers a lhora doperar sobre un autombil daques-

motors elctrics
Qu passa si cauen a laigua? Un vehicle hbrid pot estar submergit i que els seus sistemes elctrics segueixin funcionant. Tanmateix, els enginyers que han dissenyat aquests vehicles tenen comprovat que, en cap cas, no es genera risc elctric en lentorn aqutic on s lautombil. Qesti de voltatge Segons el model de vehicle, les bateries poden treballar amb una tensi entre els 200 i els 288 volts, mentre que els motors poden arribar a fer-ho a 650 volts. Tots els components elctrics i el cablejat dels vehicles sol anar pintat de colors vius (taronja en la majoria de casos), i est allat per evitar que es produeixin incidents per contacte.

Les installacions de Zona Franca van acollir la sessi de treball sobre vehicles hbrids, el passat 18 doctubre

Encs o apagat? Quan estan aturats o quan circulen a baixa velocitat, la majoria de vehicles hbrids funcionen utilitzant nicament el motor elctric. Aix fa gaireb impossible discernir doda si lautombil est o no engegat. Lnica manera de saber-ho del cert s mirant el tauler de control: la paraula ready illuminada ens indicar que el vehicle est encs. Abans de manipular lautombil, i per evitar qualsevol risc, sempre caldr apagar-lo prement el bot dencs/apagat.

ta mena, i una sessi prctica en la que els assistents van poder explorar i manipular in situ diferents models de vehicles hbrids.

Tipus de vehicles hbrids

La tecnologia hbrida es basa en un sistema de propulsi alternativa que combina un motor elctric alimentat per bateries i un motor trmic de combusti interna. Avui, hi ha principalment tres companyies que comercialitzen vehicles hbrids a gran escala: les japoneses Toyota-Lexus i Honda, i la nord-americana General Motors (Chevrolet, Daewoo, Opel). Els models de cada fabricant divergeixen sobretot en la relaci de funcionament entre el motor de combusti i el motor elctric, que pot ser per sistema combinat, parallel o en srie.

Unificar un procediment
Aquesta sessi de treball, juntament amb les molt i variades aportacions dels experts en excarceraci que hi van prendre part, es complementar amb les dades que aportin els altres fabricants que comercialitzen vehicles de propulsi elctrica a Espanya i Catalunya. Tot plegat ha de servir perqu Bombers de Barcelona elabori un procediment operatiu dintervenci amb vehicles hbrids, que servir de base en un futur per formar al respecte a tota la plantilla de lSPEIS. f

15

SERVEIS DESTACATS

15 vivendes afectades per un incendi al Guinard

Les flames es van iniciar a la quarta planta de limmoble i es van estendre amb rapidesa per tot el bloc de pisos.
Cinc hores i mitja de servei, 39 efectius de Bombers i 90 vens al carrer. Sn les dades que resumeixen la gran magnitud del foc que va produir-se el passat 19 de juliol en un edifici del carrer dels Castillejos. Encara no era mitja nit quan lSPEIS rebia lavs dun incendi a la quarta planta del bloc de pisos. En arribar les dotacions, les flames sortien amb virulncia per la finestra i la majoria de vens havien abandonat les vivendes i esperaven al carrer. Un cop a linterior de ledifici, els efectius van trobar-se una vena dedat molt avanada a lescala que intentava baixar al carrer i es va procedir a evacuar-la. trolar les flames que shavien ests als pisos inferiors i superiors a travs del pati de llums. Mentrestant, un segon equip dintervenci muntava una nova lnia daigua des de lautoescala per fer front a les flames des de la faana. Un cop controlat i extingit lincendi a les vivendes, una part de les dotacions van refrescar les cendres per evitar-ne el revifament, mentre les altres procedien a sufocar les darreres flames que cremaven al pati de llums. Finalment, els efectius van ventilar i evacuar laigua acumulada als pisos i es va procedir a fer-ne una revisi exhaustiva per valorar-ne lafectaci . El pis 4t 1a, on es va originar lincendi, va quedar totalment calcinat per les flames

90 vens van haver dabandonar les seves vivendes a causa de lestat en qu va quedar ledifici
ment de gas, llum i aigua de la finca. Donada la magnitud de lincendi, es va decidir deixar una reguarda de bombers a limmoble davant la possibilitat que apareguessin nous focus. Tot i lespectacularitat de lincident, cap persona va resultar ferida i els sanitaris del Servei noms van haver datendre a dues persones amb crisis dansietat. La resta de vens van quedar a cura del Centre dUrgncies i Emergncies Socials de Barcelona (CUESB). f

Triple acci
El primer atac va fer-se mitjanant dues lnies de 25 mm installades a la caixa de lescala: una amb la qual els efectius van accedir a la vivenda on shavia originat el foc, i laltra per con16

Ensurt sense ferits

En total, cinc vivendes i el pati de llums van quedar totalment afectats i unes altres 10 van resultar parcialment malmeses. Com a mesura preventiva, es va tallar el subministra-

Barcelona passada per aigua

Els dies 19 i 30 de juliol, la ciutat va viure dos intensos temporals de pluja i vent. Les conseqncies dels aiguats van traduir-se en ms de 300 avisos a Bombers i un elevat nombre de serveis per incidncies en vivendes, via pblica i suburb.

Bombers va haver de retirar centenars darbres caiguts arran del fort vent que va sacsejar la ciutat el passat 30 de juliol

Tot i que el sol va imperar durant els mesos destiu a Barcelona, el passat mes de juliol va tenir dos parntesis daigua i vent que van provocar lactivaci en fase demergncia del Pla dActuaci Municipal per Risc dInundacions. El dia 19 de juliol, Bombers de Barcelona va efectuar una vuitantena de serveis relacionats amb inundacions de baixos de vivendes i prquings degut a laiguat que va caure a primera hora del mat. La pluja va causar alteracions a lL4 del metro en inundar-se lestaci de Bogatell, situaci que tamb va donarse a les estacions ferroviries de Sants i Passeig de Grcia.

Les fortes tempestes de vent i pluja de principis destiu van causar greus incidents en domicilis particulars. Un exemple s la caiguda dun enorme xiprer situat al jard duna finca de la rambla del Prat. Larbre, que va quedar repenjat a sobre duna petita caseta del pati de la finca vena, va ser apuntalat durgncia per Bombers el passat 1 dagost, quedant a lespera que la seva propietria hi apliqus una soluci definitiva.

Vehicles flotant
El 30 de juliol, lescena es repetia, aquest cop a primera hora de la tarda i amb lafegit de llampecs, rfegues de vent de fins a 100 km/hora

i, fins i tot, pedregada. El panorama que va deixar la darrera tempesta de lestiu va ser dimpacte: motos i contenidors flotant pels principals carrers de la ciutat, desenes darbres i palmeres caiguts o trencats, comeros i vivendes inundats, i semfors sense funcionar. El CGE va rebre ms

de 250 avisos, i Bombers va haver de dur a terme nombroses actuacions per retirar arbres de la via pblica i evacuar aigua dedificis i botigues. LSPEIS tamb va socrrer a tres pescadors que havien quedat atrapats en un espig, on shavien refugiat del temporal. f 17

SERVEIS DESTACATS

LSPEIS collabora en una troballa de droga

Els efectius van obrir les peces mitjanant eines dexcarceraci i van extreure un total de 35 quilos de cocana

La Gurdia Civil va demanar la collaboraci dels bombers per tallar unes peces industrials on shavia detectat que hi havia amagada cocana

Bombers va ser requerit per la Gurdia Civil per tal de collaborar en lextracci duna partida de drogues amagada dins de cinc coixinets dacer i cautx de grans dimensions. En total, vuit efectius van participar en lextenuant operaci dobrir un forat a cada coixinet que fos suficientment ampli com per extreuren el contingut. Per donar compte de la dificultat: es van utilitzar 12 discos de tall per a la radial gran, tres discos per a la petita, vuit fulles llargues i curtes per a la serra de sabre, les pinces separadores hidruliques, macetes, escarpes, la parpalina i una pota de cabra. Desprs de ms de set hores dintens treball, les autoritats van poder confiscar un total de 35 quilos de cocana. f

Un home resulta ferit en incendiar-se el seu pis

Les flames es van originar quan la vctima provava de cuinar en un fogonet de cmping gas que tenia mal roscat el regulador
Un fog de gas mal roscat va ser lorigen del foc que va produirse, el passat 12 dagost, en una vivenda del carrer Aribau. Bombers va desplaar al lloc una sortida completa i va installar una mnega de 25mm fins al pis afectat. Mentre els efectius pujaven per lescala per accedir al pis, van trobar els dos vens de lhabitatge incendiat que intenta18 ven fugir. Un dells presentava signes dhaver inhalat fum i tenia cremades de segon grau al bra esquerre, a labdomen i a lespatlla i va ser traslladat en ambulncia a lhospital de la Vall dHebron. Un cop dins del pis, les dotacions van veure que el foc ja havia estat apagat mitjanant extintors per uns vens i van procedir a ventilar lestana. f

El responsable de la taula de control t una tasca fonamental en els serveis que tenen lloc en espais confinats

La vctima shavia oblidat les claus de casa i es va quedar atrapada quan intentava sortir del seu dplex des de la finestra del pis superior

Un home es queda atrapat a la faana dun 13 pis

Un taxista va alertar lSPEIS en veure un home penjant dun edifici de la rambla Guipscoa, el 18 de setembre. La vctima, de nacionalitat nord-americana, no tenia claus de casa seva i va intentar sortir de la vivenda dplex saltant des de la finestra del pis superior. Lhome va quedar atrapat pel pit entre la faana i una estructura metllica que envolta ledifici, quedant amb els peus penjant al buit. Davant el dubte que es tracts dun intent de sucidi, els efectius de Bombers van assegurar lhome lligant-lo per les cames. El fet de tractar-se dun vuit pis per de 13 plantes reals (moltes eren dplex) va fer impossible efectuar el rescat mitjanant lautoescala, aix que les dotacions van accedir al terrat i van fer una maniobra de descens per escala elctron amb un bomber assegurat. Un cop assegurada la vctima amb el triangle, se la va poder desencallar empenyent per sota i entrar-la per la finestra del pis nov amb una corda dinmica i un SAS. f

El 19 de juliol, dos vehicles van xocar a la ronda de Dalt a lalada del Nus de la Trinitat, quedant el conductor dun dells atrapat a linterior. Bombers va desplaar 16 efectius per excarcerar la vctima, qui estava sent atesa pels sanitaris del SEM. Les dotacions van abatre el sostre del turisme i, un cop alliberat el conductor, una ambulncia el va traslladar a un centre hospitalari amb politraumatismes

Cremen cinc vehicles en un prquing de Sant Gervasi

El 22 de juliol, Bombers rebia diverses trucades alertant dun incendi en un prquing de quatre plantes soterrades al carrer Tuset. Lemplaament complicava les tasques dextinci ja que estava situat a sota dun centre comercial amb diverses botigues a peu de carrer, i al costat de diversos edificis doficines on havia arribat el fum. En un primer moment, es va delimitar la zona dactuaci i es va situar la

taula de control a laccs de laparcament al mateix temps que sorganitzaven dos equips dintervenci: un per buscar el focus de lincendi i un altre que actuaria com a equip SOS. En parallel, una tercera dotaci es va aplicar a la recerca duna persona que shavia quedat atrapada a loficina on treballava i que demanava auxili des de la finca vena.

Extinci amb escuma

Un cop localitzat lincendi, que semplaava a la planta -2, es va procedir a extingir-lo primer amb una lnia daigua de 25 mm i finalment amb una mnega de 45 mm de CAF. Una dotaci va dur a terme el reconeixement de la zona cremada, aix com dels locals i les oficines afectats pel fum, per verificar labsncia de vctimes. Com a resultat del sinistre, un vehicle va quedar totalment calcinat, dos ms van patir afectacions molt greus i un darrer parell van quedar lleugerament afectats. f 19

Laparcament estava sota un centre comercial molt concorregut per no es van produir ferits

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Les noves autobombes urban

Bombers de Barcelona ha adquirit quatre autobombes urbanes pesades de darrera generaci (B-316 a B-319) que incorporen un doble sistema descuma CAF i AFFF/AR per a lextinci dincendis
Les quatre noves autobombes urbanes pesades (BUP) ja sn als parcs de Bombers de Barcelona. Durant el mes de novembre es faran sessions formatives sobre els nous vehicles als seus quatre parcs de dest lEixample, Vall dHebron, Sant Andreu i Llevant a ms dun curs en major profunditat per a alguns conductors del Servei, i al desembre les autobombes sincorporaran de manera plenament operativa a les dotacions dintervenci de lSPEIS. A diferncia daltres autobombes de qu disposa Bombers, loperativa de les noves BUP es fa gaireb de forma completament electrnica (a excepci dalgunes vlvules que cal accionar manualment). Loperativa de les bombes i de la resta de dispositius funciona mitjanant una consola de comandament digital, similar als caixers automtics dels bancs, amb botons a banda i banda per seleccionar i navegar per les opcions que es mostren, en forma dicones, a les pantalles.

litres descuma per cada mil daigua). Grcies a aquest sistema, es poden assolir majors distncies utilitzant per a lextinci menys aigua i escuma. Les noves autobombes urbanes pesades incorporen tamb un segon dipsit descuma AFFF/AR de baixa

expansi, que funciona per injecci descumogen a la sortida de la bomba amb dosificador manual. Aquest sistema descuma s ptim per a focs

CAF i baixa expansi

Un dels grans avenos en matria dextinci que aporten les noves BUP s la incorporaci de dos sistemes per generar escuma. El primer funciona amb un sistema CAF (Compressed Air Foam), que permet laddici daire comprimit mitjanant un compressor incorporat a la sortida de la bomba. El sistema CAF s idoni per a focs de tipus A (aix com per alguns de tipus B), funciona amb pitons especials per a CAF de 45 i de 25 i compta amb un dipsit al vehicle de 50 litres a 0,5% (5 20 Les bombes es controlen mitjanant una consola digital similar a les dels caixers automtics

nes pesades amb CAF

Autobomba urbana pesada amb CAF
Fabricant: Ziegler Model: MAN TGM 15.290 Motor: Disel de 4 temps injecci directa. Tracci 4x4 Potncia: 290 CV Cilindrada: 6.900 cm3 i 6 cilindres en lnea PMA: 15 Tm Mides: 7,1m x 2,5m x 3,2m Elements del vehicle: Cabina doble 1+1+4 places amb equips respiratoris integrats Superestructura contra incendis dalumini ALPAS Bomba Ziegler centrfuga de dos rodets en baixa pressi (3.000 l/min a 10,5 bar) Bomba Ziegler centrfuga de tres etapes en alta pressi (250 l/min a 42 bar) Sistema de proporci descuma amb aire comprimit (CAFS Power Foam Pro) Cisterna amb capacitat per a 3.000 litres Doble tanc descumogen de 100 i 50 litres respectivament amb bomba elctrica domplerta Rodet de primers auxilis amb rebobinat elctric

Els nous vehicles dextinci funcionen amb un sistema de bombeig quasi completament electrnic i incorporen sortides a tots dos laterals i al darrere
de tipus B, sutilitza amb llances de mitja i baixa expansi de 45, i disposa dun dipsit en el vehicle de 100 litres al 3% (3 litres descuma per cada 100 litres daigua). Una altra novetat que incorporen les noves autobombes urbanes pesades s la ubicaci de sortides tant de 25 (alta pressi) com de 70 (baixa pressi) en cadascun dels laterals del vehicle, a ms de dues sortides de baixa pressi a la part posterior.

Estiba de material
Una altra de les millores que sha tingut en compte a lhora de dissenyar els nous vehicles s la distribuci del material. Arran dels suggeriments aportats pels bombers i desprs dun estudi exhaustiu a crrec de la Unitat

de Recolzament Tcnic, sha modificat el sistema destiba collocant a cada banda del vehicle tot el material del mateix tipus. Aix, els compartiments situats al lateral esquerre contenen tot el material dextinci (difusores, mnegues, escuma, bossa de primera intervenci) excepte el carret de primers auxilis; mentre que al lateral dret shi troba tot el material dassistncia tcnica i de salvament (eines mecniques i manuals, sac de salvament, caixes deines). Grcies a aquesta nova distribuci, saconsegueix un accs ms gil i coordinat al material i es guanya en seguretat, doncs sevita treballar a banda i banda del vehicle i haver de rodejar-lo per accedir als diferents conjunts dequips dintervenci.

Durant tot el mes de novembre es dur a terme als parcs la formaci per aprendre a operar les noves autobombes, que sortiran al carrer a partir de desembre
21

UN APUNT DHISTRIA

La revista Fahrenhei amb el repte de con

La Fahrenheit 451 compleix una dcada de vida amb el repte sobre la taula dadaptar-se a les noves tecnologies. El 2012 la revista dels bombers de Barcelona es convertir en una publicaci digital

Lexplosi al carrer Eduard Toda, el gener del 2002, va ser un dels primers serveis destacats que van recollir les pgines de la revista Fahrenheit

22

it compleix 10 anys nvertir-se en digital

Som al 2001. Fa ms de vuit anys que el darrer nmero de la revista Alarma! va veure la llum. Vuit anys sense que els bombers de Barcelona tinguin una revista prpia tot i ser un dels cossos amb ms histria en lmbit de les publicacions professionals. Massa temps. Aix s el que devia pensar el qui llavors era el gerent de Via Pblica (regidoria de la qual depenia en aquell temps lSPEIS), Blas Alacio. Expliquen que en una reuni a la casa va dir: Els bombers i la Gurdia Urbana han de tenir una revista i, dit i fet, va encarregar que es posessin en marxa les dues publicacions.

Sense protagonismes
En aquests 10 anys de vida, la Fahrenheit 451 ha tingut tres directors diferents. El qui havia estat cap dels tcnics sanitaris de Bombers, Miquel Fernndez, en va ser el primer, tot i que noms va estar en el crrec un any. A principis del 2002, el llavors director de Bombers de Barcelona, Antoni Pallars, deleg les responsabilitats en matria de comunicaci al Nucli de Formaci. Amb el trasps de competncies, la cap del departament, Montse Radresa, va assumir la direcci de la revista Fahrenheit 451. Mhi vaig entregar com un servei a Bombers, amb tot el millor que podia donar, recorda. Entrega i illusi que va mantenir durant els set anys que va ser al capdavant de la publicaci, tot i que de seguida apunta que la Fahrenheit 451 sempre ha estat cosa de tots: La revista dels bombers s per als bombers, i s amb aquest esperit que es va crear. Sempre vam intentar fer una revista on tothom hi estigus representat, de baix a dalt. Sense protagonismes, ressaltant les accions dequip per sobre de les individualitats. Des de mitjans de lany 2009 i fins a lactualitat i fruit tamb dun canvi en lestructura interna de competncies la direcci de la revista recau en el cap de la Unitat de Procediments i Planificaci, Jordi Secall.

Un inici accidentat
Els inicis no van ser fcils (cap novetat ha estat mai fcil en aquesta casa). Molts bombers desconfiaven duna revista creada i dirigida des de dalt, recorda Ricard Cervantes. Les prevencions anaven dirigides a si seria una publicaci duns pocs, en la que sempre sortirien els mateixos, i amb un carcter massa institucional. Aix va ser al principi explica lexdirectora de la revista Montse Radresa. Desprs, si alg es quedava sense revista, corria a reclamar-la.

Montse Radresa: Sempre vam intentar fer una revista on tothom hi estigus representat, de baix a dalt, ressaltant les accions dequip i sense protagonismes

Cosa de tots
Molts sn els noms que han format part del consell editorial i de la nmina de collaboradors habituals de la revista Fahrenheit en aquests 10 anys. I molt lesfor i les hores que aquestes 23

UN APUNT DHISTRIA

Com funciona la revista?

Tots els temes que es tractaran a la revista es decideixen en les reunions del consell editorial, rgan que es reuneix dues vegades per nmero (a linici i un cop la publicaci est prcticament tancada) i on estan representats els bombers, els responsables de comunicaci de lAjuntament i els periodistes que elaboren els articles. Qualsevol idea, suggeriment o proposta que envi el personal de lSPEIS via mail, en m o per comentari directe s debatut en aquesta taula. Un cop decidits els temes, els periodistes, els collaboradors habituals i els referents de cada secci es coordinen per obtenir la informaci, imatges i entrevistes sobre els que es construiran els articles. La revista compta amb una srie de seccions fixes com el Candent que explica el tema ms rellevant del trimestre, Notcies, el recull de les principals intervencions en Serveis destacats o lapartat tcnic Material i equipaments, a ms de moltes altres seccions de mida i periodicitat variable. Les seccions sagrupen pel color de la seva capalera: vermell per a lactualitat i la formaci, verd per als temes no operatius, i groc per a la participaci i les activitats socials, culturals i esportives que organitzen els bombers.

persones han dedicat a tirar endavant aquest projecte de tots. De tots, perqu ms enll del consell editorial, centenars de bombers de totes les edats i graduacions han participat i han estat protagonistes de les pgines de la revista: escrivint articles, aportant idees, enviant fotografies, a travs dentrevistes... en fi, ajudant entre tots a mantenir-la viva. Per si una persona pot fer la crnica histrica de la Fahrenheit 451, aquest s en Ricard Cervantes. Puntal i alma mater de la revista des dels seus inicis, Cervantes ha estat durant 10 anys la veu dels bombers a la taula de redacci i el ms fidel retratista impossible imaginar-lo sense una cmera al coll del que s aquesta casa.

per a la revista i un planter continu de collaboradors, fins al punt de comptar amb les seves prpies seccions: Activitats i El cau del jubilat. Publicaci viva, la revista Fahrenheit 451 ha retratat levoluci del Cos de Bombers de Barcelona: nha estat testimoni i, tamb, ha estat subjecte de diferents graus dacceptaci. En 10 anys hi ha hagut moments dolos i amargs, de gran participaci i tamb de dificultats, viu reflex dels nims que en cada poca regnaven entre la plantilla del Servei. Per sort, a base desfor i comproms la revista sempre ha pogut seguir endavant.

La crnica del Servei

La Cultural i el Cau, com a grans entitats socials que sn de Bombers de Barcelona, tamb han estat sempre uns grans generadors dinformacions 24

Centenars de bombers i personal de tots els parcs i departaments han estat protagonistes de la revista en aquests 10 anys

La revista ha canalitzat moltes de les iniciatives culturals que shan dut a terme a Bombers, com el Premi de Narraci Curta o el monogrfic Les cares del Cos
Catalitzador cultural
Ms enll de la prpia revista, la Fahrenheit 451 ha canalitzat moltes de les iniciatives culturals que shan dut a terme a Bombers. Una de les ms nostrades va ser el Premi de Narraci Curta Bombers de Barcelona. Un concurs anual, obert a la participaci de tota la plantilla en actiu o jubilada, que va donar sortida a la vena literria del personal de la casa. Per lobra que ms xit i millor acollida ha tingut va ser el monogrfic

Les cares del Cos: un retrat de com era Bombers a finals del 2006 en qu apareixen retratats (a partir de fotografies de grup i dentrevistes) tots i cadascun dels torns i parcs, tots els departament i, en definitiva, totes les persones que en aquell moment habitaven la casa.

Lera digital
Digital o paper. El debat tecnolgic no s ali a la revista de Bombers. La conversi de la Fahrenheit en publicaci digital ser una realitat a partir del 2012. Un canvi que t tant detractors com entusiastes. Mentre molts jubilats i veterans critiquen que la revista ser menys accessible i que deixar fora als qui no estiguin avesats a la informtica, molts joves veuen la digitalitzaci com una porta oberta a noves oportunitats i, perqu no, a una participaci ms directa en els seus continguts per part del personal del Servei.

Lorigen de la capalera
El nom de la revista Fahrenheit 451 remet a la temperatura (451 graus en lescala Fahrenheit) a la que crema el paper. Una denominaci que sinspira en la novella que va escriure Ray Bradbury lany 1953 i que porta el mateix nom, i de la qual ms tard el director de cine Franois Truffaut en faria una famosa pellcula (vegeu les fotografies). El llibre Fahrenheit 451 ens situa en un hipottic mn futur on, grcies als avenos tecnolgics, ja no es produeixen incendis. Sense feina, els bombers sn reconvertits en cremadors de llibres, una mena de censors que calen foc a tot el que sigui cultura escrita. El seu protagonista, un daquests bombers, es rebella contra aquesta dictadura i intentar salvar, a risc de la prpia vida, els darrers llibres que queden a la seva ciutat.

25

PARLEM DE

Lestructura tcnica de lSP

Bombers refora la seva estructura tcnica i dota de major capacitat dacci a les unitats per potenciar el seu treball de suport al personal operatiu.
Rere la potncia operativa dels parcs i dotacions de lSPEIS hi ha desenes de professionals que garanteixen que el treball a peu de carrer dels bombers sigui el ms efectiu, segur i rpid possible. Una estructura tcnica que dna suport abans, durant i desprs de les intervencions i que distribueix les seves funcions entre sis unitats: Tecnologia i Comunicacions, Recolzament Tcnic, Procediments i Planificaci, Protecci Civil i les unitats territorials 1 i 2. 26

Tecnoestructura
La Unitat de Tecnologia i Comunicacions t com a part ms visible el CGE i est comandada pel cap dunitat Rafael lvarez. Alhora, sencarrega de controlar i coordinar totes les eines tecnolgiques i de comunicaci que permeten una gesti adient de les intervencions, incloent la coordinaci de les comunicacions amb altres cossos, serveis i operadors. En la Unitat de Recolzament Tcnic recau la gesti de tots els

vehicles, material i EPIs de qu disposa Bombers de Barcelona, aix com la reposici daquests elements, ladquisici de nous recursos tcnics i lelaboraci de la documentaci associada que poden consultar els bombers i comandaments per fer-los servir. El seu mxim responsable s Antonio Cabeza. Completant la tecnoestructura de Bombers de Barcelona trobem la Unitat de Procediments i Planificaci, comandada per Jordi Secall. Entre les seves funcions hi ha coordinar lelaboraci dels procediments operatius i plans dintervenci, aix com seguir la seva implantaci i avaluarne la seva aplicaci prctica.

duna de les dues zones operatives en qu Bombers divideix Barcelona. La zona 1, que comprn la meitat nord i lrea forestal de Collserola, t com a cap dunitat a Joaquim Rochera; mentre que la zona 2, amb el cap dunitat Joan Asn al seu capdavant, abraa la meitat sud i tot el litoral. Cada unitat territorial t en la seva rea dinfluncia tres parcs de bombers, i t assignats els seus respectius caps de parc, un cap drea de Prevenci Operativa i un cap drea de Prctiques. f

EIS
Gestors del risc
Assignada a la Divisi de Protecci Civil i Prevenci hi ha la Unitat de Protecci Civil. A grans trets, la unitat que encapala Rubn Estela participa en lelaboraci, revisi i implantaci dels plans demergncia municipal, en el disseny i control dels plans de prevenci i dautoprotecci en esdeveniments multitudinaris, en la definici dels criteris de seguretat de les infraestructures urbanes i en els plans dautoprotecci de locals i edificis.

La tasca que duen a terme les sis unitats de lSPEIS garanteix que el treball a peu de carrer dels bombers sigui el mxim defectiu, segur i rpid possible
Les sis unitats de Bombers de Barcelona
En els segents apartats, podeu conixer ms a fons les tasques que desenvolupa cadascuna de les sis unitats de lSPEIS, el personal que en forma part, i valorar, per boca dels seus respectius caps dunitat, els objectius i projectes en qu treballen a dia davui i el que aporten a la millora del conjunt del Servei.

Direcci del Servei Unitat de Tecnologia i Comunicacions Unitat de Recolzament Tcnic Unitat de Procediments i Planificaci Divisi de Protecci Civil i Prevenci Unitat de Protecci Civil Divisi dOperacions Unitat Territorial 1 Unitat Territorial 2
27

Mar i muntanya
Finalment, lestructura tcnica es completa amb dues unitats territorials que coordinen cadascuna la gesti

PARLEM DE

Unitat de Tecnologia i Comunicacions

Coneix la unitat
La part ms visible de la UTC s el Centre de Gesti d'Emergncies del carrer Lleida, per dins de les funcions prpies de la unitat sinclouen tota la gesti, control i coordinaci de les eines tecnolgiques i de comunicaci que sutilitzen per gestionar les intervencions. Les tasques daquesta unitat impliquen projectes casi sempre compartits amb altres cossos i serveis: passarelles informtiques, la coordinaci de sales de gesti demergncies i aplicatius compartits; projectes exclusius de Bombers per amb dependncia tecnolgica d'altres departaments (corredors verds, ordinadors integrats als vehicles, sistemes de comunicacions); i el control de la plataforma telefnica d'emergncies 080 que est externalitzada a travs de lempresa Atento i dels sistemes de veu i els seus enregistraments. Qu aporta aquesta unitat a la millora del conjunt del Servei? Rafael lvarez, cap de la unitat: El nostre objectiu est orientat a poder a disposar de la mxima informaci en el menor temps possible per tal que la intervenci es realitzi amb garanties. Intentem establir sistemes robustos i gils, amb la dificultat de dependre en diferents aspectes de departaments i dorganitzacions externes al propi Servei. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? Volem difondre i donar a conixer els projectes que desenvolupem pel que respecta a la seva gesti i implementaci, dotant a tot el personal d'eines clares de detecci, comunicaci, seguiment i resoluci d'incidncies. Tant el CGE cm la prpia unitat s'han d'entendre com una eina ms, orientada a la intervenci. s important que el personal operatiu conegui i accepti la Sala Conjunta i viceversa, entenent-les com dues estructures unides pels mateixos objectius.

Personal
Rafael lvarez, cap dunitat 15 caps de sala, tots bombers o caporals Pere Roca, cap d'rea Francesc Serra, cap de gurdia Esteban Angelats, cap de gurdia 12 operadors de segon nivell d'emergncies (personal d'Atento destinat al CGE) Tots els operadors del 080 de primer nivell (personal extern centralitzat dAtento)

La nostra fita s disposar de la mxima informaci en el menor temps possible, per tal que la intervenci es realitzi amb garanties

28

Unitat de Recolzament Tcnic

Coneix la unitat
Qu aporta aquesta unitat a la millora del conjunt del Servei? Antonio Cabeza, cap de la unitat: Aquesta unitat intenta donar resposta tcnica a les necessitats de recursos materials. El nostre objectiu s poder mantenir un nivell adequat de qualitat pel que fa a recursos materials i estudiar la possible incorporaci de nous sistemes i materials que facin ms eficients les intervencions. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? En aquests moments de contenci econmica, el nostre objectiu bsic s garantir uns estndards de reposici i adquisici de material el ms idonis possible. Al marge de la gesti quotidiana, els projectes ms importants en els quals estem embarcats sn la incorporaci de la llanterna de casc, del vestit de pluja i alta visibilitat, de les quatre noves autobombes urbanes pesades i dun nou vehicle ploma amb un contenidor per a grans incendis (K7). Tamb estem treballant per canviar el parc dampolles daire i estem estudiant ladquisici dun nou contenidor per a intervencions qumiques i la reposici de les autobombes lleugeres ms antigues, aix com la implantaci dun nou programa informtic de gesti dincidncies i control destocs.

Personal de la URT supervisa a fbrica les noves autobombes urbanes, abans del seu lliurament La Unitat de Recolzament Tcnic s la responsable de definir, gestionar i planificar la reposici i ampliaci dels recursos materials de Bombers de Barcelona: vehicles, equips i materials d'intervenci, vestuari i EPIs. El seu personal sencarrega delaborar els plecs de condicions tcniques de tot el material que sadquireix i, una vegada aquest sha incorporat, delaborar la documentaci tcnica que servir com a manual ds i de seguretat per als bombers i comandaments. La URT tamb s el referent tcnic per a qualsevol aspecte relacionat amb els recursos materials (formaci, procediments) i la seva normativa daplicaci, i qui gestiona els suggeriments que aporten els bombers al respecte. A ms, est al dia de les innovacions tecnolgiques en el camp de les emergncies per incorporar nous i millors materials i equipaments, i treballa en estreta collaboraci amb el Departament de Logstica i Infraestructures de Prevenci, Seguretat i Mobilitat.

Personal
Antonio Cabeza, cap dunitat Jaume Bonjoch, cap de gurdia. Tcnic especialista en EPIs Isidre Soler, cap de gurdia. Tcnic especialista en eines i materials Albano Rabassa, cap de gurdia. Tcnic de suport a la unitat Vctor Carrillo, cap de gurdia. Tcnic especialista en vehicles Amado Rodrguez, cap drea

COLLABORADORS: Pere Forcada, caporal. Responsable del taller i magatzem Miguel ngel Ferres, bomber. Suport al taller i magatzem Jos Mara Sopena. Tcnic gestor del manteniment del parc de vehicles Manuel Muoz, bomber. Suport al manteniment de vehicles Antonio Garca. Personal del parc mbil municipal Aquiles Subirats. Suport en el trasllat de vehicles a tallers

29

PARLEM DE

Unitat de Procediments i Planificaci

Coneix la unitat
Qu aporta la unitat a la millora del conjunt del Servei? Jordi Secall, cap de la unitat: Pretenem aconseguir millorar leficcia i la seguretat en les intervencions dels bombers, per mitj de laportaci del valor organitzaci. Volem que els procediments serveixin com a eina del comandament en la presa de decisions i per a la minimitzaci dels riscos professionals. El nombre i la magnitud de les intervencions implica la necessitat de complements per a ladquisici dexperincia, i els procediments son un daquests complements. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? Al marge dels projectes de procediment en marxa, volem elaborar el full de ruta de la unitat, en base a la tipologia i nivell de risc dels serveis dintervenci que es duen a terme. Ens estem reunint amb els comandaments dels parcs i del CGE per detectar les principals necessitats que hi ha, i per aprofitar lexperincia dels qui, en definitiva, sn els destinataris del treball de la unitat. Amb aquests anlisis definirem el Catleg de procediments operatius de Bombers de Barcelona, que servir de guia per elaborar nous procediments i per actualitzar els que ja hi ha de forma progressiva. Lobjectiu s crear un Catleg de procediments concret, estable, assumible i utilitzable, perqu sigui comprensible, utilitzable i utilitzat per tothom.

La Unitat de Procediments i Planificaci s una unitat de la tecnoestructura del Servei, juntament amb la de Recolzament Tcnic i la de Tecnologia i Comunicacions. La seva funci principal s coordinar lelaboraci de procediments operatius i de plans dintervenci, fer el seguiment de la seva implantaci i avaluar com sapliquen en el dia a dia de les intervencions. Els procediments operatius sn un requeriment necessari per millorar la seguretat i la qualitat de les intervencions de Bombers. Al voltant daquesta premissa, la unitat sestructura en tres rees de treball: Direcci, responsable de coordinar la unitat i les relacions externes; Producci, que s la que coordina i elabora els nous procediments, i Avaluaci, des de la que es controla laplicaci dels plans i PROCOP i els resultats que obtenen.

Personal
Jordi Secall, cap dunitat Joan Andrs, cap de gurdia Guillem Larrubia, cap de gurdia Josep Lalueza, cap drea

Tenim lobjectiu de crear un Catleg de Procediments Operatius de lSPEIS que sigui comprensible, utilitzable i utilitzat per tothom

30

Unitat de Protecci Civil

Coneix la unitat
Qu aporta la unitat a la millora del conjunt del Servei? Rubn Estela, cap de la unitat: Un coneixement de tota la informaci tcnica actualitzada que resulta danalitzar permanentment els riscos de la ciutat relatius a empreses qumiques, transport ferroviari, tnels, provement de serveis bsics (gas, aigua, electricitat), incendis forestals o inundacions, aix com dactes multitudinaris, s de pirotcnia, etc. Tamb ens coordinem amb altres grups operatius municipals, departaments i institucions externes tant per planificar com per activar els plans demergncia, i participem en la definici dels criteris de seguretat que sapliquen en qualsevol mbit dactivitat de la ciutat. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? Dins de Bombers, volem incrementar la interrelaci amb la Divisi dOperacions per tal de bolcar el coneixement sobre el risc en la ciutat que t la nostra unitat a lmbit de la prevenci operativa, la formaci i la intervenci, i alhora per disposar del retorn dinformaci que ens poden aportar els bombers. Tamb estem desenvolupant la regulaci municipal sobre activitats i centres obligats a adoptar mesures dautoprotecci. En lmbit extern, ens proposem impulsar la cultura de la prevenci i lautoprotecci en edificacions i activitats, i potenciar el lideratge transversal de la Protecci Civil en les activacions dels plans demergncia i en els centres de coordinaci operativa que sestableixen amb motiu dels actes multitudinaris.

La Unitat de Protecci Civil forma part de la Divisi de Protecci Civil i Prevenci de lSPEIS. Entre les funcions prpies de la unitat, hi ha lelaboraci, actualitzaci, revisi i implantaci dels plans demergncia municipal corresponents als riscos en la ciutat. Des de la unitat tamb sassessora i supervisa el disseny de la seguretat (safety) dels actes multitudinaris que tenen lloc a la via pblica i en espais tancats, tant pel que respecta a la gesti del pla dautoprotecci de lentitat organitzadora com a la coordinaci de la resposta davant de possibles emergncies. La UPC participa en diferents grups de treball de nivell municipal i catal, i en la definici dels criteris de seguretat que regeixen les infraestructures urbanes i el control de la compatibilitat urbanstica dels riscos qumics i tecnolgics. A ms, s la responsable de lassessorament, revisi, informaci i formaci associada als plans dautoprotecci destabliments i edificis.

Personal
Rubn Estela, cap dunitat Joana Lpez, tcnica en Protecci Civil Josep Ramon Galn, tcnic en Protecci Civil Ferran Lalinde, suport tcnic administratiu Miguel Snchez, caporal Xavier Garcia, caporal Hctor Carmona, cap de gurdia

Volem bolcar el coneixement del risc en la ciutat que tenim a lmbit de la formaci, la prevenci operativa i la intervenci

31

PARLEM DE

Unitats Territorials

Personal
UNITAT TERRITORIAL 1: Joaquim Rochera, cap dunitat Jordi Aparicio, cap de lrea de Prevenci Operativa Joan Prats, cap de lrea de Prctiques Albert Gaspar, cap del Parc de Llevant Xavier Torrent, cap del Parc de Sant Andreu Jos Antonio Alcoba, cap del Parc de la Vall dHebron

Bombers de Barcelona divideix orgnica i operativament la ciutat en dues zones, la gesti dels recursos humans i materials de les quals recau en sengles unitats territorials: la meitat septentrional, incloent lrea forestal de Collserola, es coordina des de la Unitat Territorial 1; i la meitat meridional, amb el litoral i el Port, s responsabilitat de la Unitat Territorial 2. Amb aquesta partici, cada unitat t assignats tres parcs de bombers i els seus respectius caps de parc: Llevant, Sant Andreu i Vall dHebron, ms el Parc de Vallvidrera a lestiu (Zona 1), i Eixample, Montjuc i Zona Franca (Zona 2). Delles depn tamb la coordinaci dels caps de torn, que conformen els sergents de cada torn i parc. Lestructura organitzativa de cada UT est comandada per un cap dunitat territorial qui, sota les ordres de la Divisi dOperacions, coordina la gesti general de la seva zona dinfluncia. En aquesta estructura tamb hi ha un cap drea de Prevenci Operativa i un cap drea de Prctiques, que sencarreguen de coordinar aquests mbits en els seus respectius territoris. Tant els caps drea com els caps de parc s personal que prov dintervenci amb categoria de sotsoficial. 32

Funcions bsiques: Caps de parc: controlar i supervisar la gesti de personal, transmetre les instruccions sobre planificaci dactivitats de prctiques, prevenci operativa i procedimental, i fer seguiment dels diferents indicadors i de les incidncies que es presentin. Caps drea de Prevenci Operativa: organitzar i programar recorreguts per millorar el coneixement del territori, les grans infraestructures i els edificis i installacions singulars. Exercir de contacte amb els responsables de les institucions i entitats externes, i elaborar indicadors dactivitats. Caps drea de Prctiques: elaborar els programes de prctiques i sessions teriques, aix com les fitxes de prctiques sobre s deines i vehicles, i elaborar indicadors dactivitats. Caps de torn: organitzar i gestionar el personal del torn, coordinar i controlar la formaci al parc i les accions de Prevenci Operativa, difondre entre el seu personal la unificaci de les sistemtiques dintervenci i informar sobre les incidncies que succeeixin durant el seu torn de gurdia.

Coneix la unitat
Qu aporten aquestes unitats a la millora del conjunt del Servei? Joaquim Rochera, cap de la UT1: Ms que aportar, les unitats territorials permeten una millor racionalitzaci i gesti de lorganitzaci. Bsicament, els riscos als que est sotmesa la ciutat urb, infraestructures, forestal, portuari, industrial queden coberts grcies a lespecialitzaci comuna i alhora especfica de cadascuna de les dues unitats. Joan Asn, cap de la UT2: Les unitats territorials aporten eficcia, coneixement i preparaci de cara a millorar les intervencions. Quins objectius es fixen aquestes dues unitats a curt i a llarg termini? UT1: La prioritat passa per unificar les lnies de treball i dactuaci per a tot el Servei: un mateix llenguatge en les intervencions, un mateix coneixement... Com a objectius a curt termini, volem aconseguir transmetre els mxims coneixements i experincia a les noves generacions, millorar els aspectes tcnics i professionals amb carcter general al personal dels torns, i crear conscincia de treball quan sest de servei. A llarg termini, lobjectiu s obrir les unitats territorials a lexterior, una voluntat en la que ja hi estem treballant dia a dia. Per exemple, en la prevenci operativa sha daconseguir un major contacte entre els explotadors dactivitats amb risc i aquest Servei. Hem de conixer millor per adaptar-nos operativament, i al mateix temps fer partcips a la ciutadania. UT2: Els nostres principals objectius passen per incrementar i millorar la instrucci, el coneixement i la cohesi dels grups de treball durant la gurdia.

Personal
UNITAT TERRITORIAL 2: Joan Asn, cap dunitat Andreu Clarella, cap de lrea de Prevenci Operativa Joan Canudas, cap de lrea de Prctiques Josep Ramon Carme, cap del Parc de lEixample Ferran Aguado, cap del Parc de Montjuc Jess Martnez, cap del Parc de Zona Franca

La prioritat passa per unificar les lnies de treball i actuaci de tot el Servei: un mateix coneixement, un mateix llenguate durant les intervencions...

33

ACTIVITATS

Festival de medalles a Nova

Bombers va tornar dels Jocs Mundials de Policies i Bombers amb 23 metalls a la maleta. La cursa vertical i la nataci van ser les modalitats que ms alegries ens van donar

Medaller WPFG Nova York 2011

OR ARGENT BRONZE

Atletisme 100 m tanques Nataci piscina Nataci mar obert Ciclisme Salt dalada Stair Race Powerlifting Tennis

Ruta subaqutica a lilla blanca

Aquest estiu, la Secci dActivitats Subaqutiques va gaudir de cinc dies de somni a bord duna goleta explorant el fons mar de lilla dEivissa
Com cada any, lexpedici de granotes de lACE va omplir la maleta amb lequip i va salpar rumb a Eivissa a bord de la goleta Sant Sebasti. Lilla blanca, famosa per la seva vida nocturna i les seves cales naturals, amaga un univers submar excepcional en qu destaquen les espectaculars coves i una gran riquesa animal. El grup de 12 bussejadors va poder observar enormes meros, morenes, escrpores i nudibranquis entre moltes altres espcies. Ja de tornada a casa, els companys van posar la cirereta amb dues immersions a la reserva natural de Columbretes, unes illes protegides situades a mig cam entre les Illes Balears i el litoral de la Comunitat Valenciana, considerades un dels millors emplaaments submarins de lEstat. f 34

York
Els atletes de Bombers de Barcelona van sumar 12 medalles dor, set dargent i quatre de bronze
Les previsions van complir-se i ms de 20.000 companys dels cossos de bombers i policia darreu del mn van concentrar-se a la ciutat dels gratacels per gaudir de gaireb una setantena desports als World Police & Fire Games, celebrats del 26 dagost al 5 de setembre. Lexpedici de lACE va fer un gran paper pujant al podi en ms duna vintena docasions, aconseguint fins a 12 ors. La majoria dells van suar-se de valent escales amunt, a les diferents categories dStair Race. Els companys de Cursa Vertical Vctor Dobao, Alcia Montoro, lvar Mndez, Miquel Cams, David Ojeda, Jos Maria

Mateo, Carlos Lpez, Carlos Luis i Marc Coll van endur-se dues medalles dor en categories individuals i quatre ms en categories dequip. Per posar la cirereta a aquest magnfic palmars, lequip tamb va aconseguir dos argents.

Campions en terra i aigua

LSPEIS tamb va donar sorpreses en Nataci, de la m de Jos Cuesta. El company va tornar a casa amb ni ms ni menys que cinc metalls: or en mar obert, argent en 50, 100 i 200 metres lliures, i bronze en 50 metres papallona. La bicicleta va contribuir al

medaller de Bombers de Barcelona amb tres metalls ms: dos ors de Francesc Plana i de Carlos Luis, i un bronze dAlbert Cantenys. Per la seva part, Alfonso del Toro va pujar a lesgla ms alt del podi en tennis, i Jordi Rey ho va fer en Powerlifting. En Atletisme, el company jubilat Joan Artero va conquerir lor dels 1.000 metres mentre que Gemma Mallofr va aconseguir el bronze a la cursa de relleus. En salt dalada tamb vam pujar al podi grcies a largent de Javier Ruiz i al bronze de Llus Rosell, qui tamb va endur-se la plata als 100 metres tanques. f

Irene interromp els Jocs

El que no estava previst i, sense dubte, va desbaratar els plans de lorganitzaci, va ser lhurac Irene. Tot just comenat lesdeveniment esportiu bianual, larribada del fenomen meteorolgic va obligar a cancellar totes les competicions dels dies 27 i 28 dagost i a confinar els atletes a la Vila Olmpica i als hotels on residien. Tot i que Irene no contemplava Manhattan (zona on se celebraven els Jocs) a la seva trajectria, lalcalde de Nova York no va voler arriscar-se a haver de lamentar una tragdia i va donar ordre explcita de no sortir al carrer durant els dos dies. Foto: Thomas Richter

Segons al campionat dEspanya de BTT

Encara amb el regust de lxit als WP&FG, Bombers es nega a baixar de podi esportiu. En aquesta ocasi, els companys ciclistes de lACE van pujar al segon esgla en la categoria dequips al Campionat dEspanya de BTT de Policies i Bombers, celebrat el passat 1 doctubre a Montjuc. A nivell individual tamb vam assolir la glria grcies a les magnfiques actuacions dAlbert Rovira, primer classificat en la categoria dlit, i de Pere Martnez, segon classificat en la categoria de veterans. f El company Pere Martnez durant la travessia per pistes forestals

35

CALAIX DE SASTRE

Larmariet del bomber La desaparici del Central, a Youtube

Sou dels nostlgics que, per temps que passi, no podreu esborrar els mil i un records que vreu viure entre les parets del Parc de lEixample? O sou massa joves per haver participat en aquesta part de la histria de Bombers de Barcelona? Formeu part dun o altre grup, no us podeu perdre el fantstic i emotiu vdeo que el nostre company Ricard Cervantes ha elaborat per homenatjar aquest histric edifici i per reviure, des de dins, com va ser el seu dolors procs denderrocament... fins no quedar ms que un desrtic solar. Entreu a la web de Youtube i teclegeu: Homenatge enderroc Parc de Bombers de Barcelona Eixample 2010. Cinc minuts que us posaran la pell de gallina.

Sabies qu... ?
Tibidabo s una frase del diable? Segons el Diccionari nomencltor de les vies pbliques de Barcelona, de Jess Portavella, lorigen del nom de la muntanya del Tibidabo prov de la frase que el diable li va dir a Jess: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraveris me (Tot aix et donar si et prosternes i madores), que est recollida a lEvangeli de Mateu.

Mister bomber
La web www.misterfireman.com organitza el primer certamen Bombero de Espaa. Una versi del clssic Mister Espanya per triar el bomber ms atractiu de lEstat. Entre els candidats que es presentin sha ampliat el termini de presentaci dinscripcions sen triar un de cada provncia. Els seleccionats participaran en una gala a Torremolinos (Mlaga) on es valoraran diferents atributs tant fsics com de desimboltura sobre lescenari o de personalitat. El guanyador sen dur la gens menyspreable xifra de 6.000 euros, amb premis de 3.000 i 1.500 euros per al segon i tercer.

Nota de condol
Altra vegada hem rebut un cop inesperat. El passat 25 dagost, el company Carlos de Francisco ens va deixar sobtadament. Va ingressar a Bombers de Barcelona lany 1981, dins la promoci dels becaris, i va estar destinat molts anys a lantic Parc del Poblenou, al carrer Almogvers. Actualment, formava part del grup de bombers del torn E del Parc de Llevant. Des daquestes pgines, volem donar el condol als seus familiars, companys i amics, i molt especialment al seu fill i tamb company daquesta casa, el caporal Carles de Francisco.

Fe derrades
En el nmero 39 de la revista Fahrenheit, a la pgina 25, apareix un quadre que xifra el nombre de viatgers que utilitzen cada any la xarxa de transport ferroviari de Barcelona. La indicaci "milers de passatgers" correspon en realitat a passatgers.

Vols recomanar un llibre, una pellcula o un web sobre el mn bomberil? Ests muntant un equip esportiu o organitzant un viatge i vols animar als companys a participar-hi? Tens alguna ancdota de servei curiosa? No ho dubtis: el Calaix de sastre s el teu espai. Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat 36

Participa!

Un bomber observa el Correfoc de la Merc des de dalt del cami, el passat 25 de setembre, durant un dels molts dispositius de reguarda que va organitzar Bombers a lentorn de les festes patronals de Barcelona. Foto: lex Palau
37