Formaci de formadors.

Iniciaci Curs 2009-2010

Tema 7. Modalitats formati ves: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Margalida Barcel i Taberner

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

SUMARI
Presentaci...............................................................................................................................3 Objectius...................................................................................................................................3 Continguts ................................................................................................................................4 1.- Concepte de modalitat ..........................................................................................................4 2.- Modalitats de formaci: denominacions, classificacions i caracterstiques .............................5 3.- Les modalitats de formaci permanent del professorat a les Illes Balears..............................1 3.1.- Les modalitats de formaci i les seves caracterstiques segons l Ordre de 2002.............2 3.2.- Aportacions del Pla de formaci permanent del professorat de les Illes Balears 20082012 ......................................................................................................................................6 4.- Les modalitats de formaci a altres comunitats autnomes ...................................................9 Resum ....................................................................................................................................12 Activitats .................................................................................................................................13 Activitat 1 FRUM VIRTUAL: Modalitats per tot arreu..............................................................13 Activitat 2 FRUM VIRTUAL: La modalitat ms atractiva ........................................................13 Activitat 3 FRUM VIRTUAL: El meu itinerari formatiu............................................................13 Referncies.............................................................................................................................14 Bibliografia...........................................................................................................................14 Webs d inters.....................................................................................................................15

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Presentaci
En aquesta unitat es pretn donar a conixer quines sn les modalitats que donen resposta a diferents tipologies d actuacions formatives, prenent com a marc les modalitats reconegudes actualment per la normativa pertinent de la Conselleria d Educaci i Cultura de les Illes Balears. Es diferencien a partir dels objectius de formaci marcats i de les estratgies metodolgiques per assolir-los. Cada modalitat t una estructura diferent i caracteritza la forma de participaci dels diferents agents i destinataris. S exposaran les caracterstiques de les modalitats ms conegudes i experimentades, aix com la necessitat d innovar respecte de l organitzaci de la formaci cap a modalitats mixtes, flexibles i contextualitzades als centres educatius.

Objectius
Destriar les diferents modalitats de formaci i les seves caracterstiques. Situar les modalitats formatives dins de plantejaments integrals de la formaci. Conixer les modalitats de formaci del professorat de les Illes Balears i les d altres comunitats autnomes de l estat espanyol. Copsar i valorar les estratgies metodolgiques que es deriven de les diferents modalitats de formaci. Reflexionar sobre les possibilitats de contextualitzaci de les diferents modalitats en itineraris formatius personals i de centre.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Continguts
1.- Concepte de modalitat El mot modalitat s ha convertit en una espcie de genric que segons com s utilitzi pot esdevenir poc precs. Trobarem l s parcial d aquesta denominaci per a referir-se noms a un aspecte d aquesta variaci. Un dels exemples ms clars s la denominaci modalitat per designar la presencialitat o la virtualitat de l espai formatiu o l s d alguns dels recursos TIC; aix no s estrany trobar modalitat presencial , modalitat a distncia , modalitat semipresencial , etc. etc. De la mateixa manera podrem trobar un s en sentit molt ample i general o b un s terminolgic difs, generalment quan s usa en plural i com a sinnim dels mots, tamb en plural, activitats , actuacions o dels sintagmes tipus d activitats , tipologia de modalitats , etc. Aquesta imprecisi terminolgica la trobam fins i tot en estudis rigorosos i cientfics. Pel que fa al professorat la distinci entre modalitats tamb pateix d imprecisi i trobarem denominada amb freqncia com a curs o curset qualsevol experincia de formaci amb independncia de la finalitat i el desenvolupament de l activitat formativa. Aquesta s tal vegada una de les conseqncies de l abast i fixaci dels models de formaci basats en la transmissi de coneixements. El Diccionari de la llengua catalana de l Institut d Estudis Catalans ens en dna l accepci segent pel que fa a lxic com: 2 f. [LC] Forma o variant d alguna cosa, mode particular d sser, de presentar-se. En aquest tema, nosaltres entendrem, per tant, per modalitat formativa les formes o variants de presentar-se de la formaci del professorat. En realitat, les modalitats de formaci estan diferenciades entre si perqu donen resposta a diferents tipologies d actuacions. L estructura d una actuaci formativa ha de partir dels segents parmetres bsics: Demanda: qui fa la demanda? Finalitat: qu pretenem ? Recursos: amb quines eines podem dissenyar i desenvolupar l actuaci formativa? Destinataris: qui hi participar?

Els dissenyadors d actuacions formatives que coneixen a la perfecci les modalitats ms tradicionals ja tenen interioritzades les seves estructures de tal manera que poden elegir directament la modalitat ms escaient a l hora de dissenyar una actuaci formativa determinada. Aix i tot, les modalitats ms tradicionals han anat incorporant canvis d estructura a mesura que han anat tamb evolucionant alguns dels parmetres abans esmentats. Podem parlar de flexibilitzaci de les fronteres entre modalitats i de difuminaci de les estructures tancades, de tendncies cap al disseny autogestionat a partir dels mateixos destinataris o d itineraris o estadis formatius d equips docents que poden convertir-se en una espcie de macromodalitat que en la seva estructura englobi diverses modalitats tradicionals adaptades.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Cal no confondre modalitat amb model de formaci o tendncies formatives1; no s han d entendre les modalitats com a estratgies didctiques de la formaci. Els estudis elaborats sobre les caracterstiques de les modalitats i el seu lligam amb el model de formaci detecten que hi sol haver una gran distncia entre les definicions teriques i les realitzacions prctiques i que les denominacions oculten a vegades la realitat i l homogenetzen (Iranzo, 2002), aspecte aquest que s un dels obstacles que ens trobam a l hora d avaluar plans i programes des d una ptica qualitativa. Si b s cert que l elecci de la modalitat ens pot venir suggerida per la necessitat d una o altra estratgia, la modalitat ha de ser noms una estructura, entesa com a una eina de disseny que ens permet desenvolupar l actuaci formativa. En definitiva, no ha de ser una finalitat en si mateixa; no sempre les institucions i entitats formatives defugen aquest parany simplificador. Per altra banda, un altre dels mites que cal esbandir s el de l existncia de modalitats bones i modalitats xereques per se, ja que qualsevol estructura pot ser vlida si s escaient per donar resposta a la concreci d una necessitat formativa atenent-se als parmetres abans esmentats (Oliver, 1998).2 En aquest sentit es til l exemple de la contraposici de la modalitat curs com a oposada, en sentit pejoratiu, a la modalitat formaci a centre; les investigacions actuals demostren que sn modalitats compatibles i complementries (Marcelo, citat per Iranzo, 2002). 2.- Modalitats de formaci: denominacions, classificacions i caracterstiques Les modalitats de formaci tradicionals sn gaireb les mateixes en totes les comunitats autnomes a l estat espanyol, si b algunes presenten petites diferncies de mats sota la mateixa denominaci o, segons la comunitat, hi ha ms o menys modalitats de formaci. En els diferents plans de formaci o en documents normatius reguladors tamb hi trobam l s de la denominaci modalitat des de diferents nivells de concreci. En un altre apartat recollirem alguns exemples de diferents comunitats autnomes. Les modalitats ms conegudes i esteses sn les segents: Curs, Seminari, Grup de treball, Formaci en centres, Assessorament a centres, Taller, Jornades, Conferncies, Trobada d intercanvi d experincies i Congrs. Classificaci3 segons els parmetres de Demanda, Finalitat, Recursos, Destinataris i Dinmica d interfcie4:

Aspectes tractats al tema 1, El context educatiu actual. Noves tendncies docents i noves tendncies formatives, de Francesc Imbernon.
2

Aspectes tractats al tema 2, Breu histria de la formaci permanent del professorat, de Miquel F. Oliver Trobat.
3

Aquesta classificaci no coincideix exactament amb la definici i caracterstiques de les modalitats formatives regulades per la normativa d aplicaci de les Illes Balears. En un altre apartat s especificaran les de les Illes Balears.
4

Vegeu el tema 2, Breu histria de la formaci permanent del professorat, de Miquel F. Oliver Trobat.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Taula 1. Classificaci de modalitats segons els parmetres bsics

Modalitat

Demanda

Finalitat

Destinataris

Recursos

Dinmica interfcie

Sistema* Curs Professorat Centre

Sensibilitzaci Especialitzaci Transmissi coneixements

Professorat individual

Durada definida a priori (curta/llarga) Ponncies experts Direcci/Coordinaci assessoria Transmissi

Professorat d un centre

Presencial/Semipresencial /No presencial

Seminari

Sistema Professorat (grup) Aprofundiment

Professorat individual

Nmero de participants limitat Reflexi Presencial /Semipresencial

Xarxa d inters

Elaboraci de materials Grup de Treball Grup Investigaci Projectes d Innovaci experimentaci i/o Xarxa d inters

Pla de treball autnom Nmero molt limitat de participants (de 3 a 10, generalment) Assessorament extern (no sempre) Presencial/Semipresencial/No (menys) presencial Centre (investigaci- acci) Reflexi

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Jornades Trobada Conferncies Congrs Sistema (generalment)

Difusi informaci Monogrfics (generalment) Sensibilitzaci inicial Intercanvi d experincies informatiu Professorat individual Intensiu Breu Presencial/No presencial (on line) Transmissi

Formaci a centre/Assessorament a centre

Innovaci Centre Projecte Autoavaluaci Problema

Claustre Cicle Nivell Equip directiu

Disponibilitat Equip Coordinador Assessorament extern (major o menor implicaci) Ponncies experts (major o menor durada) Presencial/Semipresencial (menys) Centre

Taller

Sistema

Experimentaci Prctica

Professorat individual Xarxa d inters

Intensiu Breu Presencial

Transmissi

* Administraci (en sentit ample: englobaria tamb els CEP), programes institucionals diversos, etc.

Font: elaboraci prpia

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Pel que fa a modalitats trobarem de forma freqent la distinci entre modalitats presencials i modalitats a distncia. No ens ocuparem en aquest tema de les caracterstiques i funcions de l ensenyament a distncia ni de la seva conceptualitzaci, sotmesa encara ara a controvrsia entre diferents terminologies que s utilitzen amb ms o menys fortuna o amb ms o menys solidesa: elearning, blended learning, a distncia, on line, semipresencial, mixta ... En consonncia amb el que apuntvem al primer apartat, sobre la imprecisi terminlogica del mot modalitat , entenem que s una classificaci que pot ser parcial, encara que trobarem autors que en parlen com a una espcie de macromodalitat amb entitat prpia (Garca Aretio, 2001) o altres que la utilitzen simplement amb afany organitzatiu i/o descriptiu. Sense nim de ser exhaustius i amb intenci merament descriptiva passarem a exposar alguns aspectes sobre classificaci de modalitats tenint en compte el grau de presncia i l s de les TIC: Taula 2. Classificaci de modalitats per grau de presncia i s de les TIC

Modalitat

Suport TIC

Descripci

NO

La majoria de processos d ensenyament-aprenentatge coincideixen en espai i temps entre formador i alumnat.

Presencial S Simultanetat fsica entre formador i alumnat amb protagonisme formador d ordinador multimdia i Internet. El formador esdev tutor presencial. L alumnat dirigeix el seu procs d aprenentatge.

NO

Existncia de fases de simultanetat espai-temps amb fases sense simultanetat, en les quals els aprenents desenvolupen tcniques d aprenentatge autnom.

S Semipresencial blendedlearning (blearning)

Comparteix caracterstiques de la modalitat semipresencial, per s utilitzen els entorns virtuals d aprenentatge (EVA), coneguts tamb com a LMS (Learning Managment System) que integren continguts i eines de comunicaci sincrnica i diacrnica. Les sessions presencials solen ser d assessorament tcnic per a l s de l entorn virtual i tamb per a continguts prctics i actitudinals, si la presencialitat s pertinent.

NO

La majoria dels processos d ensenyament-aprenentatge no coincideixen en espai i temps. La comunicaci sol ser per correu postal, electrnic, fax o telfon, encara que en alguns casos hi pot haver sessions de tutoria presencial establertes. El formador es converteix en un tutor que orienta i dirigeix

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

l alumnat, el qual s ha de responsabilitzar gaireb completament del seu procs de formaci.

A distncia S Integra totes les eines necessries per a l aprenentatge i la comunicaci en un entorn virtual o LMS.

e-learning

Els plantejaments didctics que s hi poden desenvolupar van des de l aprenentatge ms individualitzat fins a l aprenentatge ms cooperatiu.

Font: elaboraci prpia

En un altre nivell d estudi i investigaci que aprofundeix ms en la relaci modalitat-model formatiu trobam classificacions que tamb a vegades naveguen entre la imprecisi terminolgica, encara que la seva validesa recau en el fet que no es tracta tant de definir la potencialitat d una o altra modalitat de formaci, com de comprendre quines situacions concretes d interacci professional poden desenvolupar-se en cada una de les modalitats (Iranzo, 2002). Una de les classificacions ms simples i esteses s la que parteix dels criteris del paper actiu o passiu que desenvolupa el professorat en el disseny de l actuaci formativa i de les estratgies de formaci formals o informals. Aix, existirien, a grans trets, dues modalitats formatives, entenent aqu modalitat en sentit ample: [...] aquellas cuyo objetivo consiste en que los profesores adquieran conocimientos o destrezas a partir de su implicacin en actividades diseadas, y desarrolladas por expertos y en segundo lugar aquellas otras cuyo objetivo excede el dominio de conocimientos y destrezas por parte de los profesores, y plantea la necesidad de una verdadera implicacin de los docentes en el diseo y desarrollo del proceso de formacin. [...] ( Marcelo (1995: 326). El mateix autor estableix una altra classificaci en funci de les necessitats del professorat on es tracta d apropar-se al carcter particular d una acci formativa, ms que al carcter genric d una modalitat (Loucks, 1987 en Marcelo, 1995:328, citats per Iranzo, 2002)5: Taula 3. Classificaci de modalitats segons les necessitats del professorat
Necessitats i situaci Modalitat de formaci

Necessitat de desenvolupar coneixements i mtodes d ensenyament

similars

Desenvolupar un programa d innovaci Enviar un professor seleccionat a un curs Posar-se en contacte amb altres escoles amb necessitats

Els professors se senten molt allats

Coaching de companys Establir un programa d assessorament Proporcionar mentors als professors principiants

Tradut de l original en castell per Margalida Barcel i Taberner, sense variacions d estil.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Anar a un Centre de Professorat

Els professors estan molt desanimats Incapacitat per a adaptar-se als canvis

Establir connexions amb la Universitat per ampliar la seva visi. Posar-se en contacte amb altres professors amb preocupacions similars.

El professorat est capacitat i disposat a millorar els seus mtodes d ensenyament

Investigaci-acci Recolzar el seu propi programa de desenvolupament professional Enviar a alguns professors a un centre especialitzat Establir contacte amb altres escoles

Suficient preparaci. Necessitat d avaluaci per millorar el professorat i l escola

Proporcionar mentors a professors principiants Coaching de companys Oferir professors assessors Implementar prctiques d innovaci Supervisi Clnica

Font: Traducci i reproducci de la taula citada per Iranzo (2002, 191)

Jimnez (1995) planteja la relaci entre modalitats de formaci i desenvolupament professional, tenint en compte criteris com processos que potencien la innovaci, grau d autonomia i grau d obligatorietat. Ho exposam a continuaci: Taula 4. Classificaci de modalitats formatives en relaci al desenvolupament professional (DP)

Incidncia DP

Modalitats (ordenades de

a + DP)

Caracterstiques

Escassa incidncia en el desenvolupament professional i en la possibilitat d encetar innovacions

Cursos de divulgaci Jornades Trobades cientfico-experimentals Cursos de formaci

Massives Generalitzades Alt grau d obligatorietat

Autonomia i optativitat Alta incidncia en el desenvolupament professional i en la possibilitat d encetar innovacions Cursos amb projecte d acci Formaci autnoma Formaci a centre amb suport extern Formaci a centre sense suport extern Consonants amb interessos personals, professionals o del sistema Poden formar part d itineraris formatius personals

10

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Ms alta incidncia en el desenvolupament professional i en la possibilitat d encetar innovacions

Intercanvis Estades formatives Investigaci autnoma als centres

Especialitzaci Implicaci professional Treball en equip personal i

Investigaci en collaboraci i suport d entitats educatives

Exigncia de comproms

Font: elaboraci prpia a partir de Jimnez (1995)

A continuaci exposam les caracterstiques de les modalitats de formaci esmentades per Jimnez (1995):

11

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Taula 5. Modalitats de formaci i caracterstiques

Modalitat

Caracterstiques (Jimnez, 1995)

Cursos de divulgaci

Institucionals, rgids, estandarditzats i descontextualizats. Volen donar difusi i publicitat a noves exigncies o novetats. Sn els clssics dels primers moments de les reformes. Tamb poden satisfer plantejaments puntuals i/o modes (cursos sobre vdeo, digitalitzaci, informtica, racons). Tendeixen a ser efmers. Poden donar lloc a participar en altres actuacions formatives.

Cursos de formaci

Institucionals i generalment massius. Dirigits a collectius seleccionats: especialitzaci segons les necessitats, amb rerafons burocrtic, del sistema. La seva incidncia real s poc fiable o noms puntual. Es demostra la seva eficcia si donen lloc a participar a altres actuacions (seminaris, projectes, grups de treball) Diversitat de temtiques i collectius a qui es dirigeix. Escassa incidncia en la prctica, poca aplicabilitat.

Cursos amb projecte d acci

Relacionats amb els anteriors, ms concrets i amb nim d especialitzar: equips directius, rees educatives concretes, etc. Ms contextualitzats i amb implicaci institucional, selecci i comproms personal. En seria un exemple un curs en un centre per a la implantaci d una reforma educativa amb carcter experimental. Afavoreixen la reflexi sobre la prctica i el treball en equip. Compten amb treball d aplicaci que no hauria de ser un requisit acadmic, sin que hauria de ser aplicable i real a la prctica quotidiana. La formaci d equips directius seria un cas especial dins d aquest grup, ja que gaireb es pot entendre com a formaci inicial, en no haver-hi tradici en la formaci inicial professional sobre direcci i organitzaci de centres.

12

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Jornades Trobades cientficoexperimentals

Organitzades per o des de diferents instncies ms o menys oficials. Divulgaci d experincies i noves tendncies. Hi sol assistir professorat actiu i poden donar lloc a participar en altres actuacions formatives.

Formaci autnoma

Fruit de la inquietud personal, s entesa com a exponents de professionalitat, vocaci i voluntarietat. Realitzat de forma exclusiva sol repercutir en l individualisme i l excs de protagonisme. La modalitat coneguda com a llicncia d estudi permet una ampla gamma de possibilitats: realitzar altres estudis, tesis doctorals, perfeccionament d idiomes, realitzaci de projectes d investigaci, etc. Considerada ms com a un dret per part de professorat i agents sindicals que no una modalitat fomentada des de l administraci.

Formaci a centre sense suport extern

Grup petit de professorat units per criteris afectius i professionals que es plantegen noves solucions als problemes quotidians normalment relacionats amb l elaboraci de materials i els aspectes ms prctics del treball docent. Les accions solen estar regides per la intuci i l experincia ms que no per la fonamentaci. Formaci entre iguals. Catalogades com a Grup de treball.

Formaci a centre amb suport extern

Gran grup de professors implicat i innovaci plantejada des del centre o departament, cicle, etc. Compta amb recolzament extern assessor i pot comptar amb experts en continguts determinats. D importncia crucial actualment i fomentada des de l administraci educativa. Aquest major o menor grau d autonomia formativa dependr del nivell que permeti l administraci, del tipus de projecte, de l experincia i lideratge que hi ha al grup, etc. Projectes docents, curriculars, desenvolupaments parcials de currculum, elaboraci i experimentaci de materials. Catalogades com a seminaris permanents. Aquesta modalitat suposa un repte per a l administraci: control, seguiment, reorientaci, coneixement del grup, etc. Tamb pot ser difcil el reconeixement en forma de certificaci o d ajuts econmics.

13

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Intercanvis Estades formatives

Experimentar noves situacions professionals, ms o menys intensa segons el nivell d immersi i la durada del perode. Indica per desenvolupar competncies especfiques: lingstiques, formaci tecnolgica ... Modalitat amb freqncia connectada amb la poltica educativa regulada per la Uni Europea.

Investigaci autnoma als centres

Programes experimentals, estudis puntuals, processos d investigaci-acci, etc. des de plantejaments cientfics qualitatius i/o quantitatius, no solament prctics. Els responsables sn els propis professors, autnomament o amb ajudes puntuals. Requereix consens, formaci prvia i treball en equip, a ms de dedicaci i comproms.

Investigaci en collaboraci

Similar al cas anterior, per amb recolzament formal d institucions educatives i ajudes oficials. Experincies innovadores vinculades a convenis

Font: elaboraci prpia a partir de Jimnez (1995)

14

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Les classificacions de Marcelo (1995) i Jimnez (1995) parteixen de l aportaci que fan les modalitats al professorat, ents aquest com a professional individual ms que no com a professional que forma part d un equip. De fet Jimnez utilitza indistintament desenvolupament personal i desenvolupament professional . Partir de les necessitats de l alumnat i dels centres donaria lloc a altres visions sobre les potencialitats de les diferents modalitats tals com els entenem avui en dia. Tal com exposa Imbernon (2004) [...] Stenhouse (1984) deia fa temps que el poder d un professor allat s limitat. Sense els seus esforos mai no es podr aconseguir la millora de les escoles; per els treballs individuals sn ineficaos si no estan coordinats i no reben cap suport. La formaci personalista i allada pot originar experincies d innovaci, per difcilment una innovaci de la instituci i de la prctica collectiva dels professionals. Hem d acostar al mxim la formaci als centres i als territoris. [...] Tamb l estructura organitzativa de la formaci haur de canviar. Si a final del segle passat l organitzaci de referncia eren els centres de professors o les institucions de suport a la formaci, el que necessitar el professorat en el futur seran estructures ms flexibles, encara ms prximes a les institucions educatives i, per descomptat, introduir la formaci dins de les escoles. El model d entrenament per mitj de plans institucionals ha d entrar en crisi per deixar pas a un model ms d indagaci i de desenvolupament, en qu el professorat d un context determinat assumeixi el protagonisme que es mereix i sigui aquest qui planifiqui, executi i avalu la seva prpia formaci. [...] Iranzo (2002, 187), respecte de l experimentaci i innovaci sobre models de formaci, alerta sobre la seva complexitat, tant de les directrius estructurals respecte de la formaci (plans, programes, avaluaci, desenvolupament normatiu, etc.), com del desenvolupament prctic dels models formatius o de desenvolupament professional; i tamb alerta sobre la complexitat mateixa de les actuacions formatives concretes. En definitiva, en relaci a les modalitats, per en coherncia amb un plantejament integral, pareix que la tendncia actual hauria d encaminar-se cap a la flexibilitzaci de l estructura de les modalitats (recordem: formes d sser, de presentar-se), innovar i experimentar altres possibilitats: relacionar modalitats entre si com a parts d un itinerari formatiu centrat en l escola, investigar sobre els itineraris formatius personals dels professionals amb bones prctiques, experimentar amb modalitats encaminades a la formaci de xarxes professionals com les comunitats de prctica (Wenger, 2001) o els grups de recolzament (Murillo, 2003), potenciar la formaci entre iguals a travs de modalitats escaients, etc. En tot cas, tal com ja hem apuntat al primer punt, les modalitats de formaci sn noms estructures que possibiliten l actuaci formativa i caldr mantenir-les, flexibilitzar-les i innovar en funci del model de formaci en qu treballem. 3.- Les modalitats de formaci permanent del professorat a les Illes Balears A les Illes Balears les modalitats de formaci estan regulades a l Ordre del conseller d'Educaci i Cultura, de 2 de gener, per la qual es regula la planificaci i el reconeixement de la formaci permanent del professorat no universitari (BOIB nm. 8, 17-1-2002) i pels successius plans plurianuals de formaci permanent del professorat; actualment regeix el Pla de formaci permanent del professorat de les Illes Balears 2008-2012, publicat com a una ordre de la consellera (BOIB nm. 118, 23-08-2008). La complexitat de les diferents situacions formatives que es produeixen fan que l encaix en una o altra modalitat sigui, a vegades, artificiosa, o noms coherent en aspectes formals en relaci a all que estrictament est regulat. s evident que, generalment, la realitat supera en escreix els lmits que imposen o marquen les modalitats enteses de forma ortodoxa. Per aix, l adaptaci de la literatura administrativa o reguladora a la realitat de les formes diferents que presenten les actuacions formatives, no s ha de veure com a un problema, sin com a una manera d avanar i fixar all que hom considera beneficis i til per a la formaci del professorat i per a la millora de l ensenyament. Caldr, per aix, que l administraci atengui aquesta diversitat i flexibilitzaci i l empari en funci de la disponibilitat de recursos i de les lnies de poltica educativa que estigui en disposici de desenvolupar. 1

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

En aquest sentit, els diferents plans de formaci que s han desenvolupat a les Illes Balears han anat evolucionant en alguns aspectes, entre ells la importncia donada a les diferents modalitats. Aix, com a exemples ms recents, podem esmentar la millora de la modalitat curs amb la inclusi de projectes d aplicabilitat i d intercanvi entre els participants, l impuls donat a l s d entorns de formaci virtual en activitats modalitat curs o seminari o els Projectes d innovaci pedaggica, que es convoquen des del curs 2007-2008, dins del marc de la formaci a centres. Des de l ptica de la confusi o imprecisi terminolgica de qu parlvem al primer apartat, cal esmentar que la normativa de les Illes Balears no en queda exempta. S exposen consideracions o instruccions sobre modalitats i models o tendncies formatives de forma poc diferenciada; encara que, al Pla de formaci, per la seva extensi, la informaci s ms concreta i es defineix la tendncia formativa que ha d orientar els programes i la prctica de la formaci. Per altra banda, cal esmentar que noms algunes d aquestes modalitats estan presents als programes de formaci de les entitats collaboradores. L ICE (UIB) convoca cursos, jornades i seminaris i les altres entitats noms convoquen cursos i, de forma excepcional, jornades. Els programes de la Direcci general d innovaci i formaci del professorat acullen totes les modalitats que sorgeixen de la Conselleria d Educaci i Cultura; dins d aquests programes, la majoria d actuacions formatives corresponen als centres de professorat (CEP).

3.1.- Les modalitats de formaci i les seves caracterstiques segons l Ordre de 2002
L Ordre de 2002 t una capacitat limitada quant a la prctica formativa i esdev nicament un recurs preceptiu des del qual es poden dissenyar els aspectes purament formals de les actuacions formatives. s un document til per a les entitats i centres que organitzen actuacions formatives que han de ser reconegudes per l administraci a efectes burocrtics i laborals. Tamb dna pautes per possibilitar una certa flexibilitzaci a partir dels successius plans de formaci plurianuals preceptius. Permet altres possibilitats formatives o equiparables a la formaci com els projectes de recerca o d innovaci (Captol IX, article 31). De la mateixa manera contempla el reconeixement de la formaci autnoma i individual: titulacions oficials i ttols propis de les universitats; les titulacions dels ensenyaments de rgim especial, de les escoles oficials d idiomes i conservatoris professionals i superiors de msica; els cursos oficials del Pla de reciclatge i de formaci lingstica i cultural. Tamb s hi equiparen activitats que poden tenir, encara que no podem generalitzar, poca capacitat formativa: les tutories de prctiques, la participaci en programes internacionals o la participaci en programes de promoci educativa o d intercanvi convocada per les administracions pbliques. En la mateixa lnia d equiparaci, permet que la Conselleria d Educaci i Cultura pugui fer convocatries de participaci reconegudes com a formaci; alguns exemples serien les estades en empreses per al professorat d FP, la participaci a premis d innovaci, etc. Pel que fa a les modalitats formatives ms esteses i conegudes, a continuaci transcrivim de forma literal el contingut del Captol II:

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

CAPTOL II
MODALITATS I CARACTERSTIQUES DE LES ACTIVITATS DE FORMACI Article 5 Modalitats de formaci 1. Les activitats de formaci permanent es classifiquen en tres modalitats bsiques: cursos, seminaris i grups de treball. 2. El Pla de formaci permanent del professorat pot establir altres modalitats formatives i modificar i concretar les caracterstiques essencials de les modalitats bsiques. Si n s el cas, ha de delimitar els mbits formatius que corresponen a la Conselleria d Educaci i Cultura i a les entitats collaboradores. Article 6 Cursos 1. Les caracterstiques de la modalitat curs sn les segents: a) Els programes inclouen continguts cientfics, tcnics, culturals i/ o pedaggics. b) El disseny s concretat per la instituci o entitat convocant. c) La direcci i/o coordinaci recau en una persona experimentada, la tasca de la qual abasta des del disseny fins a l avaluaci. d) Per a l avaluaci s ha de tenir en compte el que s indica a continuaci: 1a. A l inici de l activitat s han d establir les condicions d elaboraci, seguiment i avaluaci de l activitat. 2a. s indispensable la participaci continuada i activa, amb assistncia obligatria del 80% en la fase presencial. Es pot comptar un mxim del 25% de fase no presencial en activitats d almenys 40 hores de durada, si b abans s ha d elaborar una proposta de treball, la qual pot ser realitzada individualment o en grup. 3a. L avaluaci ha d incloure, si s escau, la valoraci positiva del treball prctic o la proposta de treball, i ha de ser efectuada per una comissi integrada, com a mnim, pel director i/o coordinador i un assessor responsable de la instituci o entitat. e) En el moment de la convocatria es fixa un mxim i un mnim de participants. 2. El Pla de formaci permanent del professorat pot incloure la classificaci dels cursos, segons la durada.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Article 7 Seminaris 1. Les caracterstiques de la modalitat seminari sn les segents: a) El seu contingut t relaci amb la necessitat d aprofundir en l estudi de determinats temes educatius, a partir de les aportacions dels assistents, que suposin debat intern o intercanvi d experincies. b) El disseny correspon a l entitat convocant i als integrants del seminari. La proposta de treball s decidida pels integrants del seminari, fins i tot quan s estableix a iniciativa de l entitat. c) La coordinaci correspon a un o dos especialistes en la matria. d) En l avaluaci es tenen en compte les regles segents: 1a. S efectua a partir de la memria final. 2a. Es requereix l assistncia continuada i activa, que s ha de reflectir mitjanant les actes de cada sessi i que ha de ser, com a mnim, del 80%. 3a. Pot incloure aportacions individuals i conclusions prctiques. 4a. L avaluaci s ha de dur a terme per una comissi integrada, almenys, pel director i/o coordinador i un assessor responsable de l entitat. e) El nombre d assistents se situa entre quatre i vint. Article 8 Grups de treball Les caracterstiques de la modalitat grup de treball sn les segents: a) T per objecte l elaboraci de projectes i/o materials curriculars, l experimentaci d aquests o la innovaci/investigaci de fenmens educatius. b) El disseny correspon al mateix grup. Poden demanar collaboraci externa per a temes especfics. Tenen autonomia d actuaci. c) La coordinaci recau en un dels integrants del grup. d) L avaluaci es duu a terme segons l elaboraci de materials i/o dels resultats obtinguts si es tracta d investigaci o d experimentaci. En aquest darrer cas, l avaluaci es realitza a partir de l informe final, que t carcter preceptiu. e) En el moment de la convocatria s estableix un mnim i un mxim de participants, entre tres i vuit. f) En el moment de l homologaci de l activitat s estableix un valor estimatiu mxim en crdits de formaci, que s igual per a cada participant. En la fase d avaluaci se n determina el valor real amb carcter definitiu. En qualsevol cas, el nombre mxim de crdits per participant s de 10.

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Article 9 Activitats singulars Les activitats de formaci que no es corresponguin amb alguna de les modalitats previstes poden assimilar-se a alguna d aquestes, segons les seves caracterstiques. Article 10 Activitats a distncia 1.D acord amb les previsions del Pla de formaci permanent del professorat, els cursos i seminaris de formaci es poden dur a terme a distncia. 2.Les activitats de formaci que en el seu disseny prevegin una fase de treball amb tutoria a distncia superior al 25% de la seva durada seran considerades activitats de formaci a distncia. 3.Davant la impossibilitat de computar el nombre d hores de dedicaci que duen implcites les activitats a distncia, en la convocatria de l activitat ha de constar el seu nombre de crdits totals, que en cap cas pot ser superior a 10. 4.Les activitats a distncia han de tenir les mateixes caracterstiques que les indicades en els articles 6 al 9, excepte en: 4.1. El nombre mxim de participants en els seminaris s de 25. 4.2. Hi ha d haver un tutor per a cada grup d un mxim de 25 alumnes, amb les segents funcions: a.Supervisar el correcte desenvolupament del curs. b.Orientar l alumnat i donar-li suport. c.Aplicar els criteris d avaluaci de les activitats. d.Elaborar l informe per acreditar els participants d acord amb els resultats de les activitats obligatries. 4.3. En l avaluaci s ha de tenir en compte el que s indica a continuaci: a) En la proposta de l activitat s han d establir les condicions d elaboraci, seguiment i avaluaci de l activitat. b) En l avaluaci han d intervenir els assistents al curs, els tutors i els coordinadors, i ha d incloure, almanco, els aspectes segents: participaci i resultats, disseny i organitzaci, continguts i dinmica del curs, i desenvolupament de la tutoria. c) L acreditaci s ha de basar en l informe que elaborar la tutoria sobre la realitzaci de les activitats obligatries del curs i en l assistncia a un mnim del 80% de les sessions presencials que eventualment s organitzin. d) L avaluaci ha d anar a crrec del tutor de l activitat, el qual ha de fer la proposta d alumnes 5

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

amb dret a certificaci. Article 11 Formaci en centres Les activitats de formaci realitzades en centres docents poden ser assimilades a alguna de les modalitats bsiques a qu fa referncia l article 5 d aquesta Ordre.

3.2.- Aportacions del Pla de formaci permanent del professorat de les Illes Balears 2008-2012
El Pla concreta algunes propostes de canvi o de millora respecte de les modalitats de formaci curs i seminari; impulsa i potencia modalitats de formaci contextualitzades als centres educatius, la formaci entre iguals i la formaci en xarxa, en coherncia amb els principis orientadors exposats; la formaci de formadors en collaboraci amb la Universitat, i, finalment, inclou els principis metodolgics orientadors que han d orientar la concreci de les modalitats formatives en el seu conjunt. Algunes d aquestes actuacions sn considerades projectes experimentals a efectes de planificaci, programaci i avaluaci. Per altra banda, i encara que sigui anecdtic, esmenta l existncia de les llicncies d estudi i les estades formatives en empreses per al professorat d FP, que no apareixen a l ordre del 2002 -compten amb normativa prpia de periodicitat anual-, com a modalitats de formaci autnoma. Les llicncies estan reconegudes a efectes laborals i econmics per l administraci, encara que no acreditades com a formaci. Pel que fa a denominacions i classificaci de modalitats, el Pla tamb presenta les mateixes imprecisions de qu parlvem ms amunt, encara que s hi fa un tmid intent classificador que podrem resumir de la manera segent (amb alguna aportaci, no present al Pla, de l ordre esmentada):

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Taula 6. Modalitats de formaci Illes Balears 2008-2012

Curs Presencial Semipresencial A distncia Presencial Semipresencial Autonomia de disseny

Seminari Modalitats bsiques (Participaci individual) Seminari Projecte d Innovaci Pedaggica (PIP) Assessorament entre professorat Projecte d innovaci en temes transversals Conversa pedaggica Formaci de zona Projectes de recerca i investigaci Formaci de formadors Grup de treball

Diferents graus d autonomia o de suport extern Durada superior a un curs escolar Sense acreditaci Projecte experimental Promoci educativa i treball amb alumnat Projecte experimental Projecte experimental En collaboraci amb la Universitat de les Illes Balears En collaboraci amb la Universitat de les Illes Balears Iniciatives de la Conselleria d Educaci i Cultura en temes especfics Amb acreditaci

Macromodalitat Formaci a centre

Modalitats singulars

Participaci en convocatries de promoci o d innovaci de l administraci educativa Modalitats autnomes

Estades de formaci en empreses

Amb acreditaci

Llicncies d estudi

Sense acreditaci

Font: elaboraci prpia

A mode de resum, exposam en la taula segent les propostes de millora esmentades al Pla o concretades ja en les convocatries de Formaci a centres i Projectes d innovaci pedaggica, o a altres convocatries sorgides des de l administraci educativa:

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Taula 7. Noves propostes del Pla 2008-2012 en modalitats de formaci a les Illes Balears
Modalitat Propostes noves/caracterstiques Comentaris

Implementaci de fases d aplicaci a l aula Aplicaci de metodologies b-learning

Aprofundiment o fixaci de millores introdudes en el Pla anterior (2004-2008)

Prioritzar equips de centre

Fomentar i potenciar itineraris formatius centrats en el centre educatiu Explorar possibilitats eines TIC relacionades amb el constructivisme social

Curs

Atenci diferenciada metodologies e-learning

Aplicaci de metodologies b-learning Seminari Creaci de xarxes professionals (comunitat de prctica) Metodologies relatives a la prctica reflexiva Creaci de xarxes de centres Coordinaci entre etapes educatives per zones escolars Formaci de zona Iniciativa de centres i/o d Inspecci educativa

Aprofundiment o fixaci de millores introdudes en el Pla anterior (2004-2008)

Projecte experimental 20082012 Equiparable a la modalitat seminari a efectes normatius Gesti: CEP

Seguiment CEP i Inspecci educativa Possibilitat de collaboraci amb altres entitats educatives Projecte experimental 20082012 Pretn fomentar la reflexi pedaggica i la participaci a travs de trobades de professorat a l entorn de temes d actualitat educativa Semipresencial Conversa pedaggica Coordinaci des d una assessoria de CEP i amb participaci de ponent extern Ha de donar lloc a un document per difondre en mitjans adequats Equiparable a la modalitat seminari a efectes normatius Gesti: CEP Es pot convocar en collaboraci amb altres entitats i pot donar entrada a altres professionals o membres de la comunitat educativa (alumnat, famlies, associacions, etc.)

Formaci a centres (FAC) en general

Entesa com a una macromodalitat amb diferents modalitats. Reformula la modalitat en relaci al perode anterior. Modalitat preferent lligada a la prctica i a la innovaci educativa. Perodes superiors a la planificaci anual Projecte experimental Convocatria amb places limitades de centres segons disponibilitat de

FAC Projecte

Potencien el Pla de formaci del centre

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

d innovaci pedaggica (PIP)

Projecte propi del centre amb amples possibilitats d assessorament CEP Aportaci econmica en formaci superior als seminaris Comproms de l equip directiu i del claustre Activitats formatives anuals (curs) sorgides al propi centre i realitzades amb diferents graus d autonomia i assessorament CEP Poden rebre, puntualment, aportaci econmica per a ponncies

recursos als CEP i atenent a un programa diversificat. 30 centres el curs 08-09 i 100 el curs 09-10. Mxima atenci des dels CEP i, en el seu cas, altres entitats collaboradores Continutat en relaci al perode anterior Remodelaci de les caracterstiques de la convocatria: S ha revisat la periodicitat de convocatria i s han marcat terminis. Gesti: CEP Projecte experimental Sense acreditaci pel professorat Gesti: CEP

FAC Seminari

FAC Assessora ment entre professorat

Assessorament puntual (mxim de 4 hores) a un equip de docents o als rgans de coordinaci didctica en relaci a una necessitat incipient, temtica concreta o projecte d aula

Convocatries des de l administraci educativa FAC Projectes d innovaci temes transversals Activitat de promoci d un tema concret realitzada als centres, generalment sense assessorament extern i poc equiparable a un projecte formatiu Algunes convocatries incorporen una periodicitat mxima de tres cursos escolars Continutat en relaci al perode anterior (Pla 2004-2008) Poca definici de la modalitat Gesti: Servei d Innovaci (DG Innovaci i formaci del professorat) i altres serveis de forma ms eventual (Qualitat, FP).

Font: elaboraci prpia

4.- Les modalitats de formaci a altres comunitats autnomes Les modalitats de formaci a les diferents comunitats autnomes sn, sin les mateixes, molt similars quant a denominaci, estructura bsica i caracterstiques (destinataris, agents formatius, institucions o entitats convocants, etc.). La seva classificaci, si fa no fa semblant, prov dels orgens de la institucionalitzaci de la formaci del professorat a l estat espanyol a principis dels anys 80. Si agafam com a premissa el que diem abans sobre la importncia del model de formaci i la necessitat de flexibilitzar i adequar les modalitats a aquest model, ens trobarem amb exemples de com en algunes comunitats han anat adaptant les modalitats a les necessitats i tendncies actuals de la formaci del professorat. En un estudi comparatiu realitzat pel Centro Superior de Formacin del Profesorado de la Junta de Castilla y Len (2008) esmenten les aportacions ms novedoses sobre diferents aspectes de l organitzaci i l estructura de la formaci permanent del professorat. Citen com a plans amb innovacions destacables el Pla Marc de Formaci Permanent (2005/2010) de Catalunya, el Pla de Formaci Permanent del Professorat (2008/ 2012) de les Illes Balears , el Plan Trienal de Formacin (2007/2010) de Mrcia, el Plan Regional de Formacin (2007/2011) de La Rioja i el Plan de Formacin de Galcia que est estructurat en dues fases (6 anys).

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Segons aquest estudi la formaci centrada en el centre educatiu es la preferent en general a totes les comunitats autnomes i en destaca els plans de les comunitats d Arag, Astries, Balears, Catalunya, Castella i Lle i Cantbria. A continuaci, i sense nim de ser exhaustius, farem una sntesi de les modalitats existents a algunes comunitats autnomes, segons la informaci que hem extret de l estudi esmentat i directament d algunes pgines web institucionals: Taula 8. Modalitats de formaci a l estat espanyol

Arag

Curs, Seminari, Grup de treball i Projectes de formaci en centres. Jornades, Conferncies, Intercanvis i Estades formatives, Assessorament a centres o professors (puntual)

Formaci al centre: Assessorament general (Inspecci i Assessors/es), Projecte de formaci en centres, Grup de treball, Activitat puntual de recolzament

Canries Formaci externa al centre educatiu: Curs d especialitzaci (E. Infantil i E. Primria), Curs coorganitzat amb els CEP, Curs oferta CEP, Curs oferta altres entitats (MRP, sindicats, associacions ...) Grup de treball

Redefinici de les tradicionals: Curs, Jornades, Seminari, Projecte de formaci en centres, Projectes d innovaci

Castella i Lle Novetats: formaci en innovaci tecnolgica i didctica i potenciar itineraris formatius personals i de centre

Formaci a centres: Assessorament, Curs presencial, Curs semipresencial, Taller

Catalunya Professorat de diversos centres: Grup de treball, Seminari, Seminari de coordinaci, Curs (presencial, semipresencial, a distncia), Taller. Cursos d estiu (institucionals i altres).

Dinamitzaci i sensibilitzaci: Trobada pedaggica, Conferncies, Taula rodona

10

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Euskadi

Formaci a centres: Mdul (disseny tancat: 10 h.), Projecte (disseny propi centre), Curs Garatu (amb fases en jornada laboral i ajuts econmics). Convocatries diverses: premis, qualitat, innovaci ...

Entre centres: Seminari zonal (presencials i e-learning), Intercanvi i Trobades

Formaci individual: Curs Garatu, Curs, Jornades, etc.

Madrid

Formaci presencial: Curs, Seminari, Grup de treball, projectes institucionals diversos

Formaci en lnia, Formaci individual (investigaci, universitat ...)

Mrcia

Curs, Seminari, Grup de treball, Projecte de formaci en centres, Projecte d Innovaci educativa i d investigaci, Jornades

Navarra

Assessorament a centres, Mdul de formaci (equips docents de centre, etapa o cicle d E.Infantil i d E.Primria), Seminari, Grup de treball, Curs d actualitzaci cientficodidctica, Seminari a centre, Sessions informatives, Jornades, Itineraris, Grup de conversa, Projectes d innovaci i Seminari de coordinaci.

Font: elaboraci prpia

11

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Resum
Entenem per modalitat les diferents formes en qu es presenten les actuacions de formaci permanent del professorat. Les modalitats formatives seran, doncs, estructures que permetran dissenyar continguts en funci dels objectius de formaci, els destinataris i els recursos. S han d entendre dins de plantejaments integrals de la formaci permanent i, per aix, la variaci i els destinataris de cada modalitat estaran en estreta relaci amb el model formatiu al qual es tendeix. Les classificacions de modalitats formatives es fan en funci de diferents perspectives: internes o externes al centre escolar, destinataris individuals o grups docents, resposta a necessitats del professorat o del centre, presencials o a distncia, incidncia en el desenvolupament professional, etc. Actualment la tendncia a l estat espanyol s la de potenciar les activitats realitzades als centres educatius, encara que coexisteixen amb les modalitats externes al centre. En aquest sentit s ha de destacar que no hi ha modalitats millors o pitjors, sin que cal que puguin donar resposta a les necessitats de formaci existents i que, en tot cas, el que s important s que les estratgies formatives i el nivell d implicaci d agents i destinataris sigui l adequat per aconseguir els objectius. A les Illes Balears s han incorporat noves modalitats per potenciar la formaci centrada en el centre educatiu i la formaci entre iguals, lligada a la reflexi sobre la prctica. A la resta de comunitats les modalitats sn semblants pel que fa a la denominaci i classificaci, encara que les diferncies segurament vendran donades per la prctica real en relaci al model formatiu a partir del qual es treballa. Constatam iniciatives ms diferenciades a Euskadi, Catalunya i Canries.

12

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Activitats
Has de realitzar una d aquestes activitats de participaci a frums de debat:
Activitat 1 FRUM VIRTUAL: Modalitats per tot arreu

Visita les pgines web d almenys dues comunitats autnomes i fes un comentari general sobre les seves modalitats de formaci; compara-les, si ho trobes pertinent amb les de les Illes Balears.
Activitat 2 FRUM VIRTUAL: La modalitat ms atractiva

Quines modalitats formatives de les Illes Balears consideres ms atractives per al professorat? I per l assessor o assessora?
Activitat 3 FRUM VIRTUAL: El meu itinerari formatiu

Quines modalitats destacaries del teu propi itinerari formatiu? Quina funci han tengut?

13

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Referncies
Bibliografia
Barber, E., (Coord.) (2001). La incgnita de la Educacin a Distancia. Barcelona: ICE UB/Horsori. Bolvar, A. (1997).La formacin centrada en la escuela: el proceso de asesoramiento. En C. Marcelo y J. Lpez (Coords.): Asesoramiento curricular y organizativo en educacin . Barcelona: Ariel. Conselleria d Educaci i Cultura. Govern de les Illes Balears. (2008) Pla de formaci permanent del professorat 2008-2012. Disponible a http://weib.caib.es/Formacio/planificacio/pla_formacio08_12.pdf BOIB nm. 118, 23-08-2008. Conselleria d Educaci i Cultura. Govern de les Illes Balears. (2002) Ordre del conseller d'Educaci i Cultura, de 2 de gener, per la qual es regula la planificaci i el reconeixement de la formaci permanent del professorat no universitari. BOIB nm. 8 de 17-1-2002. Fernndez, M.D. i Montero, M.L. (2007).Que pensan os asesores e os profesores sobre as modalidades de formacin. Revista galega do ensino, ISSN 1133-911X, N 49, 2007 , pags. 74-88. Disponible a http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2372872 Garca Aretio, L. (2001).La educacin a distancia. De la teora a la prctica. Barcelona: Ariel Garca Aretio, L. (2003). La educacin a distancia. Una visin global. Boletn Ilustre Colegio de Doctores y Licenciados. N 146, pp. 13-27. Garca Aretio, L. (2004a).Blended Learning, es tan innovador? BENED, disponiblea http://www.uned.es/bened/p792004.html Garca Aretio, L. (2004a). Blended Learning, enseanza y aprendizaje integrados? BENED, disponible a http://www.uned.es/bened/p7102004.html Imbernon, F. (2004). La professionalitzaci docent. Document elaborat per al debat en el Cicle Igualtat d Oportunitats i Poltica Educativa a Catalunya, organitzat per la Fundaci Jaume Bofill. Disponible a http://dewey.uab.es/pmarques/dioe/imbernonprofessio.doc Iranzo Garca, P. (2003) Formacin del profesorado para el cambio: desarrollo profesional en cursos de formacin y en proyectos de asesoramiento de centros. Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili, 2003. Disponible a http://www.tdx.cat/TDX1204102-163449 Jimnez, (1995) La formacin del profesorado y la innovacin en Revista Educar, n 19. Barcelona. Universidad Autnoma. Pp.: 33-47 Junta de Castilla y Len (2008) Los cambios en la formacin permanente del profesorado. Estudio comparativo Comunidades Autnomas. Centro Superior de Formacin del Profesorado (CSFP) en Castilla y Len. Junta de Castilla y Len. Disponible a http://csfp.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/cambios_en_la_formacion_CCAA.pdf Marcelo, C. (1995) Desarrollo Profesional o iniciacin a la enseanza. Barcelona: PPU. Marcelo, C. (2001). La Funcin Docente. Madrid: Editorial Sntesis. Marcelo, C. (2006). Prcticas de e-Learning. Barcelona: Octaedro, Marcelo, C. et al.(2002). E-Learning - Teleformacin: Diseo, Desarrollo y Evaluacin de la Formacin a Travs de Internet. Barcelona, Espaa. Gestion 2000. Marcelo, C. i Vaillant D. (2001). Las Tareas del Formador. Mlaga: Aljibe Martn, E. De (2003) La formaci permanent del professorat centrada en la instituci educativa. Tesi doctoral, Universitat Autnoma de Barcelona, 2003. Disponible a http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0621104-153552/index.html Martn, E. De (2005) La formacion en centros, un modelo de formacion permanente para equipos docentes. Barcelona: Nau llibres.

14

Tema 7: Modalitats formatives: concepte, caracterstiques i contextualitzaci

Murillo, P. (2003). Experiencias de aprendizaje entre profesores mediante grupos de apoyo. En J. Gairn y C. Armengol (Eds.). Estrategias de formacin para el cambio organizacional. Barcelona, Praxis, 51- 518. Oliver Trobat, M. F. (1998) Models d Intervenci en la formaci permanent del professorat. Universitat de les Illes Balears, 1998. Stenhouse, L. (1984). La investigacin como base de la enseanza. Madrid: Morata. Torres J.J. i Perera, V.H. (2005). Blended Learning como modalidad de formacin de profesores no universitarios en el uso de las TIC en el aula. I Congreso Internacional "El Profesorado ante el reto de las Nuevas Tecnologas en la Sociedad del Conocimiento". Granada, 2005. Disponible a http://fbio.uh.cu/educacion_distancia/ArticulosPDF/Formacion%20de%20profesores %20con%20B-learning.pdf Wenger, E. (2001). Comunidades de prctica. Aprendizaje, significado e identidad. Barcelona: Paids.

Webs d inters
Arag o http://planfpa.educa.aragon.es/modalidades.htm Astries o http://www.educastur.es/index.php?option=com_content&task=view&id=208 9&Itemid=124 Canries o http://www.lomoapolinario.org/documentos/ForProf/planificacion.pdf Castella i Lle o http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/profesorado/tkContent?pgseed=1231 715045988&idContent=13933&locale=es_ES&textOnly=false Catalunya o http://www.xtec.net/serveis/crp/c5990102/15-forma/organitz/modalitats.pdf Euskadi o http://www.hezkuntza.ejgv.euskadi.net/r432458/es/contenidos/informacion/d ie11/es_2070/adjuntos/garatu_2008_2009/analisis_convocatorias_02_07.pd f (a partir de la pgina 126) o Pla Garatu : http://www.euskadi.net/bopv2/datos/2008/04/0802191a.pdf Madrid o http://www.madrid.org/dat_capital/loe/pdf/orden_formacion_0809.pdf o http://www.madrid.org/dat_capital/tematico/t_formacion.htm Mrcia o http://legislacion.cprcieza.net/datos/article.php?id=197 Navarra o http://hommer.pnte.cfnavarra.es/pf/principios/modalidades.html

15