C

Cultura Patrimoni Cultural

Presentaci

Josep M. Xarri Cap del SRBM

Nm. 6 Desembre 1998

ELS NOUS SUPORTS DELS ABSIS ROMNICS DEL MUSEU EPISCOPAL DE VIC
Les pintures dels absis romnics de Sant Sadurn dOsormort i de Sant Mart del Brull, del Museu Episcopal de Vic, estan actualment dipositades i en procs de restauraci en el Centre de Sant Cugat del Valls. Desprs que les pintures daquests absis foren arrencades de la seva localitzaci original en els anys quaranta, es van traslladar a un nou suport de tela, per adherir-les posteriorment a un altre suport rgid de sulfat de calci (guix), duns 3 centmetres de gruixria, que havia de permetre la seva presentaci tal com era in situ. Anys desprs, amb motiu de la recent remodelaci del museu i de lenderrocament dels seus murs, les teles que contenien les capes pictriques daquests absis shan hagut de separar del suport de guix. Ha estat precisament en el transcurs daquesta operaci quan sha pogut observar un procs de degradaci que fins aleshores quedava ocult, per que a la llarga podria haver motivat seriosos desperfectes, i afectat en darrer terme la policromia. Entremig dels dos suports tela i guix shan descobert unes colnies de fongs, en actiu, que es manifesten en forma de grans taques negres. El fet no ens ha pas destranyar: el que s la mateixa pellcula pictrica del fresc romnic est ben adherida a les dues teles de cot, ats que es van enganxar amb casenat de calci, un producte utilitzat tradicionalment, que t la peculiaritat de no alterar-se en contacte amb la humitat. Per en canvi, ladhesiu utilitzat per enganxar pintura i teles al guix, un engrut de farina amb cola de cartlags, s que s un producte higroscpic, com tamb ho s, a ms de pors, el suport receptor de sulfat de calci. Amb tota probabilitat, les caracterstiques dambds materials, en combinaci amb el clima de Vic, deuen haver estat la causa de laparici daquests microorganismes en ms dun 60% de la superfcie dadhesi. La proliferaci daquests fongs posa en qesti la situaci actual de totes les pintures murals que foren arrencades i traspassades amb el mateix sistema, i que ara estan repartides per diferents museus de Catalunya. En el cas de les pintures que estem tractant, i per evitar aquesta problemtica, el Servei de Restauraci, responsable de la conservaci dels absis i dels altres bns mobles del Museu Episcopal de Vic, ha dissenyat uns nous suports per a les pintures, a base dalumini. Aquest material evitar els problemes que provocava el guix, a causa de la seva higroscopicitat, i tamb els de la fusta, que s un camp abonat per a diverses classes dinsectes xilfags. Aix mateix, la seva lleugeresa, en comparaci amb altres materials, i la possibilitat de poder retornar la forma original a cada absis, reforcen aquesta opci. Rarament els absis romnics tenien formes geomtriques regulars, i en canvi podem constatar que, amb la fusta com a material de suport, els absis shan fet, des de principis de segle, llevat de les pintures de Sant Toms de Fluvi, lany 1983, de formes regulars, cosa que fa que la informaci que rebem en contemplar-los no sigui del tot fidedigna.
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Sumari
Presentaci Els nous suports dels absis romnics del Museu Episcopal de Vic Muntatge i conservaci a lexposici De Flandes a Itlia LOceanus, stacco a massello duna pintura mural romana del jaciment dels Munts Retaule de lesglsia de Santa Maria de Guissona Pintura sobre tela de Josep Maria Sert: La repblica dels pescadors o La barca de Catalunya Notcies Fotnica y Arte98 XII Congreso de Conservacin y Restauracin de Bienes Culturales Reuni tcnica per valorar les campanyes dactuaci in situ de lestiu de 1998 Jornades tcniques organitzades per Arcc 2000 sobre Tractament i control dels atacs biolgics als materials orgnics de les obres dart Comentaris de llibres

Eduard Porta Pere Rovira Servei de Restauraci de Bns Mobles

MUNTATGE I CONSERVACI A LEXPOSICI DE FLANDES A ITLIA

El Servei de Restauraci de Bns Mobles de la Generalitat, per mitj de la seva delegaci territorial del Servei dAtenci als Museus i en collaboraci amb el personal del Museu dArt de Girona, va dirigir i fer el muntatge de les obres daquesta exposici temporal, que presenta, de manera evolutiva, una quarantena de pintures sobre taula dpoca renaixentista. Les caracterstiques daquest tipus de pintures fan que lexposici de les obres hagi de ser molt escrupolosa amb les condicions de la seva conservaci, per la qual cosa era prioritari el requeriment dunes sales dexposici que garantissin una correcta climatitzaci pel que fa a la temperatura i a la humitat relativa. Amb aquesta finalitat, es va desenvolupar, conjuntament entre el Servei de Restauraci i els Serveis Territorials de Girona, un sistema de control ambiental, que no era noms un projecte puntual per a aquesta exposici, sin que sincorporava definitivament a les sales, per tal de garantir lestabilitat ambiental de les futures exposicions temporals que shi realitzessin. La climatitzaci daquestes sales (uns 1.000 m3) partia de la idea de separar les zones dexposici temporal de la resta del museu, i dallar les obertures a lexterior, per tal devitar les barreges daire, aix com les fuites de calor i dhumitat. Aquesta acci s la ms important, ja que evitem que laire tractat es barregi amb un altre aire, fet que impediria una bona climatitzaci. Els parmetres que shavien de tenir en compte eren, sobretot, el grau dhumitat i el manteniment de la temperatura dins duns lmits adequats per als visitants. La mquina de clima que es va installar s una bomba de calor, amb la finalitat de mantenir la temperatura dins dun interval confortable, s a dir, duns 16 a lhivern fins a 23 a lestiu, amb petites modificacions segons lexigncia de les condicions. El control de la humitat, la constant ms important en la conservaci, seria independent del de la temperatura s la primera vegada que aquest control es fa independentment, de manera que els continguts daigua en forma de vapor a les zones dexhibici fossin sempre els ms convenients. Per aix es va collocar un deshumidificador per absorci, amb prou capacitat, i un humidificador de vapor. El control de la humitat es fa mitjanant un adquiridor de dades, que efectua cada hora la mesura de totes les constants climtiques i registra aquests resultats per al seu posterior estudi i control. Les ordres per activar o desactivar el deshumidificador les proporcionen les sortides intelligents de ladquiridor de dades. Aquests senyals sn transmesos mitjanant un sistema dinterruptors de senyal comandats electrnicament per transistors de control de temperatura. Fins ara, els resultats sn magnfics i les grfiques que obtenim de les dades proporcionades per ladquiridor ens mostren un clima completament homogeni i una humitat relativa que es mant entre un 53% i un 55%. Una vegada resolta la climatitzaci, la problemtica de lexposici incidia en les obres i en la manera com sexposarien. Un cop determinades les taules per a lexposici, siniciaren les tasques de restauraci de les que ho requerien. Moltes van anar al Servei de Restauraci de Bns Mobles, daltres foren restaurades pels respectius museus que deixaven les obres per a lexposici, i la resta ja estaven restaurades o no es van restaurar per qestions pressupostries. El sistema dexposici partia de la base que la presentaci de les peces havia de conjuntar la visi simple de la taula, sense afegits posteriors, i lestricta conservaci. Per aquest motiu, sadoptaren uns parmetres de referncia per presentar les taules, mantenint-les a una distncia suficient de la paret i del terra, i entre les peces dun mateix conjunt. La disposici a les sales es va fer pea per pea i seguint el recorregut de lexposici. La sustentaci es va fer recolzant les peces en tota la seva base sobre una platina dalumini folrada amb suro, per evitar pressions irregulars a parts concretes de les posts (en cap cas no sha sustentat el pes de la taula pels travessers, malgrat que moltes taules ja disposaven de bagues que feien aquesta funci). Aquesta plataforma, fixada a certa distncia del mur amb angles de ferro, mant una pressi uniforme sobre les posts, impedeix el moviment de lobjecte, respecta les irregularitats del tall de la fusta i evita possibles agressions a la policromia. El manteniment de la verticalitat i la fixaci de la taula es fa a la part superior mitjanant la pressi que fan, sobre la post o sobre el travesser, un o dos petits angles de ferro collats a la paret, de tal manera que impedeixen el moviment de les obres, i aquestes queden exposades netament. Una vegada presentades les obres, calia condicionar la incidncia de la llum sobre lobjecte, de tal manera que es pogus contemplar, dins de les possibilitats, la visi frontal i uniforme de la taula, sense que aix represents una alteraci per a la seva policromia. Tota la llum s artificial, directa sobre lobra, sense excedir els 100 lux. Finalment es va dissenyar una barrera fsica de metall que, collocada al terra, impedeix que lespectador sapropi excessivament a lobra, alhora que no distorsiona la seva contemplaci, i pel que respecta a les peces ms petites, shan installat a linterior de vitrines. En conjunt, la bona organitzaci del projecte ha garantit un resultat excellent, no tan sols per un sistema expositiu fet dins dels parmetres duna bona conservaci, sin tamb pel treball collectiu realitzat.

Fotografies: TXUS SARTORIUS

2 rescat

DIRECTOR

Josep Maria Xarri

COMIT DE REDACCI

Anna Pea, ngels Planell i Maite Toneu

FOTOGRAFIES

Carles Aymerich
ANLISIS CIENTFIQUES I FOTOGRAFIES DANLISIS

Eudald Cid
DOCUMENTACI

ngels Planell
FREQNCIA SEMESTRAL EXEMPLAR GRATUT

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

DISSENY GRFIC ORIGINAL

Xavier M. Botey
IMPRESSI

A.G. Rodergas. Sria

DIPSIT LEGAL

B-19.983-1996
ISSN

1136-8446

Retaule de la Verge del Claustre de lesglsia de Santa Maria de Guissona

Escultura policromada. Retaule Barroc. Talla de finals del segle VII - principis del XVIII i policromia i daurats de 1805 TCNICA: Fusta policromada a loli, daurada amb pa dor fi brunyit, amb decoraci destofats i llamats DIMENSIONS: Retaule: 9,25 X 7,70 m Cambril: 5,50 m dalada i 9m2 de superfcie LLOC: Esglsia arxiprestal de Santa Maria, Guissona (Segarra) NM. DE REGISTRE DE LSRBM: 5900 ANY DE LA RESTAURACI: 1998 RESTAURADORS: Josep Paret (coordinador de la campanya), Silvina Cerrada, Maria Esteban, Chantal Framis, Esther Roca, Raquel Rodrguez, Mnica Snchez i Ramon Sol OBJECTE: DATACI:

El retaule amb cambril de la Verge del Claustre forma un dels conjunts ms reeixits de lart barroc catal. El cambril aixopluga una escultura de pedra policromada datada a finals del segle XIII. Talles tridimensionals i alts relleus omplen tots els espais, i fins els desborden per damunt dels frontons i les columnes. Daurats amb or fi, estofats, llamats i marbrejats nenriqueixen la policromia. Examen organolptic i diagnstic El suport estructural i de les talles, de fusta dlber, presentava senyals dun atac generalitzat dinsectes xilfags. Tamb shi podien detectar esquerdes i fissures causades, per una banda, pels moviments de la fusta ocasionats per desplaaments en els encaixos i, per laltra, pels moviments de contracci i dilataci tpics de la fusta, motivats per canvis bruscos dhumitat i temperatura. A ms, el suport es veia debilitat per humitats de filtraci provinents de la llanterna de la cpula del cambril. En zones puntuals es detectaven prdues delements ornamentals i delements de les figures, com ara dits de mans i peus, aix com altres fragments de la complexa iconografia, essent el cas ms greu la prdua total dun dels ngels que decorava el coronament del retaule. Aix mateix, repartits per tota la superfcie es podien veure enganxalls duna antiga installaci elctrica, i tamb sobservaven mutilacions a les zones ms a labast de la gent, com ara cremades de ciris i daltres abrasions (guixades de llapis i ratllades fetes amb objectes punxants). En diverses intervencions anteriors es van collocar a lestructura falques, cudornelles i fustes per subjectar i aguantar peces desplaades i omplir esquerdes (enganxades amb puntes i claus de rosca); es van substituir peces estructurals originals per altres de noves; es reconstru una decoraci perduda del lateral dret inferior del retaule, que es podia distingir de les altres tant perqu era pintada amb procediments moderns, com per la seva tipologia, i aix mateix, es collocaren trossos de tela darpillera per tapar i unir prdues de suport. La capa de preparaci, feta amb guix (sulfat de calci dihidratat) aglutinat amb una

cola de pells, oscilla entre 0,5 i 1,5 mm de gruix. La seva cohesi amb el suport i la capa pictrica era bona, excepte a zones de la part superior de la llanterna, en un dels extrems del cambril i a petites rees de la part superior i central del retaule. Les prdues deixaven entreveure gaireb sempre el suport. A moltes zones, coincidint amb juntes de suport, la capa de preparaci s incorporada a uns estrets retalls de tela darpillera de trama gruixuda. La policromia de les carnacions de les talles, relleus i marbrejats s feta a loli, i amb les tcniques de lestofat i llamat shavien realitzat els fons dels relleus i les vestidures. Els altres elements decoratius restants van ser daurats amb pa dor fi, i desprs brunyit. En tot el retaule hi havia restes duna intervenci anterior, sobretot perceptibles en el cambril, on hi havia diverses zones repintades que cobrien, en alguns casos, la capa pictrica original. En tot el conjunt era patent la presncia duna espessa capa oxidada de verns (resina de tipus copal). Aix, juntament a una gran acumulaci de cera, pols i brutcia i a lacci del fum dels ciris provocava un enfosquiment generalitzat de la superfcie daurada i policromada.

Procs de conservaci-restauraci En primer lloc, sha dut a terme loperaci de desinfecci del suport, feta mitjanant dues operacions: una desinfecci general per fumigaci de tota lestructura interna del retaule, mitjanant un gas txic a base de pyrethroid, i a continuaci, una desinfecci puntual amb un fungicida a base de permetrina, per injecci als forats ocasionats pels insectes xilfags, quan es tractava de zones policromades, i, per impregnaci, a les zones sense policromia. Les zones ms debilitades per latac dels xilfags shan consolidat per impregnaci dun copolmer detil metacrilat, a les zones sense policromar, i per injecci del mateix copolmer a les zones policromades, augmentant la seva dissoluci en xil gradualment del 5 al 15%. Les esquerdes, fissures i peces fragmentades o soltes shan consolidat, reforat o enganxat amb una resina acrlica termoplstica o vinlica, i shan collocat espigues de fusta o claus de rosca en la uni dalgunes motllures i daltres elements ornamentals diversos. La neteja superficial sha fet per eliminaci de la pols i daltres matries orgniques de la superfcie, amb pinzell, paletina i aspirador, amb molta cura per evitar despreniments de capa pictrica. Shan retirat els claus de forja, puntes i enganxalls elctrics, amb tenalles, tornavs i martell, i les incrustacions de cera shan eliminat amb un aparell demissi daire calent i amb lajut de bisturs i un destillat del petroli. La fixaci de la capa pictrica i de preparaci de les zones afeblides sha fet amb un adhesiu acrlic, a base de pinzell i dinjecci.

Un cop assegurada la fixaci, sha passat a la neteja qumica de la policromia i dels daurats, per eliminar el verns oxidat, el fum dels ciris i les antigues repintades. Pel que fa al sistema de presentaci final, sha aplicat una primera capa de protecci amb un copolmer detil metacrilat en baixa concentraci (dissoluci al 3% en xil). Les esquerdes ms grans shan tancat amb una resina epoxi i quan eren molt profundes, shi ha injectat primerament un coix despuma de poliuret. Les llacunes i els forats dels xilfags shan anivellat amb lestrat original, amb un estuc de fabricaci industrial, quan es tractava de carnacions i marbrejats, i amb una resina epoxi per a les zones daurades; un cop fet aquest anivellament sha donat una segona capa del mateix copolmer, a manera de protecci. La reintegraci pictrica dels estucs i de les restes del guix de la preparaci sha fet pel sistema illusionista a les zones ms petites, utilitzant pigments purs aglutinats amb una resina cetnica (verns de retoc), i a les zones ms grans amb una tcnica aquosa (guaix). Per a una bona conservaci del retaule es recomanen unes condicions ambientals estables (temperatura entre 18 i 20 graus centgrads i una humitat relativa entre el 60 i el 65%); evitar focus de calor directa (sobretot espelmes); evitar lacumulaci de pols (retirar-la amb un simple plomall, mai amb productes lquids abrasius); vigilar la possible aparici de nous atacs dinsectes xilfags i, finalment, controlar les humitats de condensaci amb una ventilaci adequada i les de filtraci tancant les possibles fonts dentrada daigua.
JOSEP PARET

3 rescat

Vista general del conjunt desprs de la restauraci.

LOceanus, stacco a massello duna pintura mural romana del jaciment dels Munts (Altafulla)
Pintura mural poca romana. Mitjan segle II dC TCNICA: Fresc DIMENSIONS: 160 cm X 94,5 cm PROCEDNCIA: Jaciment de la villa romana dels Munts. Altafulla (Tarragons) UBICACI PROVISIONAL: Sala dexposicions annexa al MNAT (Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona) NM. DE REGISTRE DE LSRBM: 5793 ANYS DE LA RESTAURACI: 1997 i 1998 RESTAURADORS: Josep M. Xarri (director de la restauraci), Maite Toneu, Pere Rovira, Jess Zornoza, Eduard Porta i ngels Jorba OBJECTE: DATACI:

4 rescat

En el segle I dC, sobre un tur costaner i a sols 12 quilmetres de Trraco, es construeix la gran villa que avui coneixem com la villa dels Munts. Alg, recentment, ja lha batejada com lEmpries del sud. A la informaci introductria que sofereix als visitants del jaciment arqueolgic, hom diu que en els vessants septentrional i occidental del tur sestengu la part rstica, aprofitant una extensa i frtil planura travessada per la Via Augusta. A laltre costat, a migdia, i de cara al mar, es constru lrea residencial, composta per una gran casa (la domus), diversos jardins i un mnim de dos conjunts termals. En una posterior ampliaci es va construir una gran cisterna, i en un mur exterior daquesta es pint el mural amb la representaci habitual de la divinitat Oceanus, un vell barbut, amb pinces de cranc a manera de banyes i antenes de crustaci. s, precisament, sobre la salvaguarda daquest mural del que es tractar a continuaci. Sempre que es posa en qesti la problemtica de preservar pintures murals, acostuma a sorgir letern dilema de si cal practicar una conservaci in situ, amb tota la problemtica inherent al microclima de lentorn i a les patologies concretes del mur receptor del mural, o b optar per una alternativa ms drstica, fins i tot ms cruenta, per ben segur que amb un major grau de seguretat en la seva posterior protecci: lextracci del mur. A finals del 1977 es construeix un cobert amb la finalitat de protegir de la humitat descendent tota la zona on, a ms a ms del mural del du Oce, shavien descobert altres murals de tipus decoratiu i un important mo-

Vista general del recinte. El mural ja presenta laplicaci de les quatre capes de teixit protector.

saic. Fou una actuaci imprescindible, si b insuficient per preservar les pintures duna pluja intensa. Per aquest motiu, sencarreg un projecte per salvaguardar el mural en qesti de qualsevol agressi vandlica. La proposta consistia a acoblar una vitrina de vidres antiavalots, amb la corresponent ventilaci, davant del mural. Els resultats haguessin estat nefastos, tant pels inevitables reflexos, com pel perill de posar sobre avs possibles depredadors del patrimoni, sobretot si tenim en compte que la vigilncia del recinte arqueolgic s limitada i segons en quins dies i hores, nulla. El principal problema dinstallar el

mural en una vitrina in situ no era dndole esttic, sin que radicava en la seva prpia conservaci. En estar el mur del fresc en ple pendent del turonet, laigua acumulada per les pluges seria incessant, i qualsevol protecci a la part anterior produiria efectes contraris als pretesos. Si per tal devitar la humitat de filtraci procedent del subsl i dels murs laterals hagussim creat barreres amb materials plstics o de poca porositat, haurem realitzat, en la prctica, quelcom molt semblant a un stacco a massello (terme itali amb qu es denomina la tcnica darrencament amb una part o amb la totalitat del

Delimitaci i neteja dels marges de la pintura.

Procs de rebaixat del morter original.

mur de suport), i aix s exactament el que es va decidir de fer. Desprs duna acurada neteja de la superfcie pictrica, per tal deliminar el major grau possible de concrecions calcries, de sals solubles i tamb de fang a la part inferior del fresc, es proced a laplicaci duna gasa impregnada amb una dissoluci de resina acrlica i tolu, en diferents proporcions segons la capa. Aquesta operaci es repet dues vegades ms, desprs dassecades les teles anteriors. En una quarta capa de protecci sutilitz la mateixa resina, per en lloc de gasa shi aplic tela de lli pur. Ats que la pintura estava acotada dorigen en els seus marges, lateralment en tota la llargria, pogurem acoblar una caixa de fusta conglomerada duns 15 cm de profunditat, amb un costat inferior metllic, que va ser incrustada en una escletxa practicada prviament, amb un disc abrasiu, a la part inferior no policromada. La finalitat daquesta caixa era la devitar possibles desperfectes en el moment de larrencament. Una vegada comprovat que lencaix de lestructura de protecci respecte al mur era correcte, saplic poliuret expandit entre lltima capa de llen i el fons de la caixa de fusta, per mitj duna pistola a pressi. Amb aix es formava un sol cos, desprs de pressionar fortament la caixa envers el mural. Aquesta ltima es va subjectar al mateix mur des de diversos punts,

per tal que no es pogus desprendre. Un cable dacer regulable, ancorat a la caixa, es va subjectar a lestructura de ferro del cobert, mentre que uns puntals de fusta, a manera de tornapuntes, pressionaven lestructura des de baix, alhora que mitigaven les inevitables vibracions dels aparells percussors. La delicada tasca de buidar pacientment la part posterior del mural va durar set dies i es van emprar martells pneumtics amb broques de vdia de fins a 1,5 metres de llargria. El principal problema que calgu salvar fou la presncia de pedres de riu duns 7 cm de dimetre, barrejades amb morter de cal i arena bimilenars. Malgrat tot, el despreniment del conjunt va produir-se sense ms dificultats. Traslladat al Centre de Sant Cugat, es comen a rebaixar, amb molta cura, la gruixria de morter de cal i pedres del dors. Per a aquesta finalitat sutilitz un petit martell pneumtic descultor. Un estrat de duresa i textura diferents als altres ens indicava que havem arribat al punt just per comenar a aplicar les tres capes de cal, arena i un emulsionant acrlic. Mentre encara era tendra la darrera capa de morter de cal enriquit amb lemulsi, shi adapt un plaf de fibra de vidre i alumini, duns 12 mm de gruix, que tot seguit es va encaixar a un marc dacer inoxidable que complia les funcions de suport del conjunt. Per

Presentaci final.

Aplicaci del poliuret expandit damunt del suport darrancament.

tal devitar que el mateix mural pogus sortir-se del marc fet prcticament impossible, ats que aquest va entrar-hi molt ajustadament, es practicaren deu orificis laterals, avellanats, per introduir-hi cargols tamb dacer inoxidable. A continuaci, desprs deliminades amb acetona les teles protectores que shavien collocat amb el copolmer acrlic abans indicat, sarrib a posar al descobert la superfcie pictrica, segellant la petita escletxa perimetral de la part anterior del mural, amb una resina epoxi. Finalment, i de cara a la presentaci final del conjunt, es va fer una segona neteja de la pintura, per treure la major part possible de concrecions, i shi va donar una capa de protecci amb una resina acrlica molt matisant les zones amb prdues mitjanant tintes neutres. Tot i que lemplaament definitiu del mural rom encara no est determinat, momentniament i des del juliol de 1998 es pot contemplar en la sala dexposicions annexa del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona, a pocs quilmetres del seu emplaament original.

5 rescat

Pintura sobre tela de Josep Maria Sert: La repblica dels pescadors o La barca de Catalunya
Pintura sobre tela Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 1874-1945) DATACI: 1935 TCNICA: Oli, resina i aliatge en pols dor fi i palladi (or blanc) DIMENSIONS: 287 X 278 cm LLOC: Ajuntament de Palams (Baix Empord). Sal de Plens NM. DE REGISTRE DE LSRBM: 5879 ANY DE LA RESTAURACI: 1998 RESTAURADORS: Pere Rovira i Maite Toneu OBJECTE: AUTORS:

El quadre representa una allegoria de Catalunya, i s una magnfica obra de Josep M. Sert, feta lany 1935 per a lAjuntament de Palams.

Detall de lestrip vist pel davant, i la mateixa zona un cop restaurada.

6 rescat

Estat de conservaci El suport, de tela de lli es trobava afectat per dos estrips (un de 80 cm i laltre de 20 cm) ocasionats en caureli un taul lany 1992, durant les obres de remodelaci de la sala on es troba. A ms, i com a conseqncia de diversos trasllats, lobra va ser desmuntada, enrotllada i tornada a muntar diverses vegades, cosa que va produir deformacions, arrugues a la tela i prdues de policromia. Els marges estaven molt debilitats i presentaven un seguit destrips i molts forats de gavarrots. El bastidor original, de travesser en creu, era fix, fet que provocava la distensi de la tela i arrugues en els angles. Shi observava, parcialment, lacci dinsectes xilfags. La capa de preparaci tenia una bona cohesi amb la tela i la capa pictrica, llevat de les zones dels scs i dels contorns dels estrips, on estava prcticament despresa. La capa pictrica, que es conservava en bon estat, presentava la tcnica caracterstica de Sert, que sexplica ms endavant, tot i que, en aquest cas i segons les anlisis realitzades, sembla que laplicaci de lor blanc no s feta amb full metllic sin amb or en pols aglutinat amb una mixti. Superficialment, shi detectava pols i brutcia acumulada, i shi observava que el verns shavia engroguit lleugerament. Lobra estava emmarcada amb un llist prim de fusta, molt corcada, i clavat directament amb puntes de ferro al bastidor original. El quadre es troba a la sala consistorial, a la paret del darrere dels seients del pblic. Estava penjat a una bona alada del terra, per accessible a les persones que assisteixen als actes.
Vista general de la pintura desprs del procs de restauraci.

La illuminaci que rep, excessivament intensa, prov dels focus que serveixen per illuminar la sala, i les condicions ambientals sn, lgicament, molt variables a causa de lactivitat que es du a terme en el recinte. Tcnica pictrica de lartista (Dades proporcionades pel senyor Jaume Mayas) La tcnica de la pintura de grans dimensions, que Sert dominava perfectament, es basava en jugar amb les transparncies i els clarobscurs realitzats sobre un fons intens i brillant, per tal daconseguir un gran efecte. El procediment pictric es fonamentava en el daurat. La tela era normalment de lli de molt bona qualitat i ja preparada industrialment. Sert tenia recursos econmics i linteressava la qualitat per damunt daltres qestions. Les teles venien enrotllades i passaven directament al taller dartesans dauradors que li preparaven la base, treballant per zones a causa de les grans dimensions de lobra. Primerament aplicaven una capa de goma laca damunt la capa de preparaci, per fer accessible la collocaci de lor i alhora allar la superfcie. Un cop seca, shi aplicava la mixti (barreja doli i resina per adherir el full metllic). Quan la mixti estava mordent (12 o 24 hores segons el producte) shi aplicava el full metllic a pinzell. Sert treballava quasi sempre amb or fi de qualitat, ja fos or groguenc, ataronjat, blanc, etc., el qual li donava molt bons resultats. Moltes vegades, sel feia laminar exclusivament per a ell, per empreses especialitzades. Poques vegades utilitzava el full de plata o el full dor fals perqu, a part doxidar-se, donava una altra qualitat a lobra. Una vegada aplicat el full dor, hi donava una capa de goma laca per tal de poder-hi treballar amb la tcnica de loli. A partir daquest punt el pintor comenava a intervenir directament sobre lobra. Lartista treballava amb la pintura a loli fora diluda i amb poca gamma cromtica (terres, carmins, etc.). Amb lajuda de pinzells i draps transmetia el seu tra i la seva gestualitat, donant a les formes vigor i moviment.

Els contrasts de clarobscurs els aconseguia fent sortir, per transparncies, el fons daurat amb el qual hi donava els punts de llum. Procs de conservaci-restauraci El procs de restauraci es va iniciar amb la fixaci puntual de la capa pictrica, amb acetat de polivinil dissolt al 50% en aigua, ja que estava descohesionada en els voltants dels estrips. Abans de lassecatge total de ladhesiu es van encarar els dos costats de lestrip i, amb lajuda de pesos, seliminaren les deformacions de la tela. Per a poder suprimir les deformacions i continuar amb la consolidaci del suport, es va desclavar la tela del seu bastidor. A continuaci, es van consolidar els estrips aplicant-hi grapes de fils de fibra de lli i evitant, alhora, que es forms una lnia contnua que es pogus marcar pel davant. Els voltants de la tela es van reforar amb bandes de lli enganxades amb una resina termofusible presentada com a film; es va muntar a un nou bastidor mbil, clavant la tela amb grapes dacer inoxidable, i posteriorment es va tesar. Quant al sistema de presentaci, les prdues de policromia es van anivellar amb estuc, i la reintegraci pictrica daquestes zones fou precedida per laplicaci puntual duna capa de verns que esmorteiria la capacitat dabsorci de la massilla. Aquesta reintegraci es presentava molt complexa ja que la base cromtica de loriginal s el full dor blanc, les qualitats del qual sn difcilment imitables a causa de la refracci de la llum. El retoc efectuat, de tipus illusionista, es va fer en dues fases: en primer lloc shi va donar una base que imitava lor original tot seguit, unes capes de fines veladures fins a aconseguir el to adequat. Finalment es va plantejar la futura conservaci de lobra. El fet que el quadre tingui unes dimensions massa grans per a lespai que ocupa fa que es trobi a labast de la gent. Per tant sha aconsellat la collocaci duna barrera fsica al davant de la tela, com a protecci. Tamb sha recomanat una illuminaci menys intensa i el manteniment duna estabilitat climtica del recinte.
PERE ROVIRA i MAITE TONEU

FOTNICA Y ARTS 98
Els passats dies 25 i 26 de setembre es va fer a la Universitat Politcnica de Catalunya el congrs Fotnica y Arte98, organitzat pel Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, que en els darrers anys sest dedicant a la investigaci duna innovadora tcnica analtica per a la identificaci de materials pictrics: lespectroscpia Raman (tcnica lser), sota la direcci del doctor Sergio Ruiz-Moreno. La temtica dels conferenciants convidats es va centrar en laportaci de lrea de la cincia i les tcniques al camp de lart, especialment en lmbit de lanaltica. Va destacar lalt nivell dels ponents, arribats de tot Europa, per tal de compartir els darrers avenos assolits en la investigaci cientfica aplicada al mn de la conservacirestauraci. La conclusi ms destacada que va sorgir del Congrs va ser que, si b cap de les actuals tcniques analtiques poden aportar dades absolutes, la uni i la investigaci de cadascuna delles facilitar dades imprescindibles actualment, tant per al coneixement profund del patrimoni, com per a les possibles intervencions.

Durant el Congrs tamb va ser presentat oficialment el nou laboratori despectroscpia Raman de lUPC, i cal destacar la tasca que lequip investigador est portant a terme, tant en el desenvolupament cientfic, com en la participaci i realitzaci de congressos i conferncies destinades a aprofundir el camp del patrimoni. Cal assenyalar que el Servei de Restauraci de Bns Mobles de la Generalitat collabora habitualment amb el Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i que, per aquest motiu, tamb va participar en els actes.
MONTSERRAT ARTIGAU

Notcies

XII CONGRESO DE CONSERVACIN Y RESTAURACIN DE BIENES CULTURALES. Alacant, del 28 al 31 doctubre de 1998
Aquest congrs, igual que les seves anteriors edicions, resumeix una part de la situaci actual de la conservaci i la restauraci del patrimoni en lmbit nacional. Ja que segurament sestan fent treballs ben interessants que els seus autors deixen en lanonimat, cal que els professionals sanimin a participar a la propera reuni, lany 2000. Les ponncies van ser molt variades: de carcter informatiu, sobre anlisis realitzades, estudis concrets, casos curiosos, etc., a ms del fet interessant que significa laplegada, durant quatre dies, dun gran nombre de persones amb inquietuds comunes, i amb qui intercanviar informaci. Cal dir que lorganitzaci fou excellent. La reuni va comenar amb la lli magistral del senyor Eddy de Witte, cap dels Laboratoris de lInstitut Royal du Patrimoine Artistique de Brusselles; a continuaci, es va fer la recepci al Castell de Santa Brbara, per tal diniciar la tarda amb ms fora; tamb es va poder gaudir de dues excursions ben interessants, una al Tossal de Manises, com a exemple duna excavaci en procs, per preparada per ser visitada, i una altra al jaciment de la Dama dElx, a lAlcdia. Tot plegat va aportar fora coneixements als participants.
NRIA GILART

7 rescat

REUNI TCNICA PER VALORAR LES CAMPANYES DACTUACI IN SITU DE LESTIU DE 1998
El dia 16 de desembre de 1998 es va celebrar, en el Centre de Restauraci de Sant Cugat del Valls, una sessi tcnica per valorar les campanyes dactuaci in situ de lestiu passat. Lacte fou presidit pel director general del Patrimoni Cultural, el senyor Josep M. Huguet, i per la subdirectora general, senyora Teresa Bruguera. Aquest tipus de reunions, que es fan tradicionalment des de fa alguns anys, permeten als assistents de mostrar una visi de conjunt de les tasques realitzades; comentar entre tots els restauradors presents els criteris de restauraci que shan adoptat en cada cas i, finalment, gaudir duna jornada agradable i distesa entre companys de la professi.
JOSEP M. XARRI

JORNADES TCNIQUES ORGANITZADES PER ARCC 2000 SOBRE TRACTAMENT I CONTROL DELS ATACS BIOLGICS ALS MATERIALS ORGNICS DE LES OBRES DART
Els dies 21 i 22 de gener de 1999 lAssociaci de Restauradors Conservadors de Catalunya fa unes jornades tcniques amb lobjectiu daprofundir en lestudi de les causes de degradaci bitiques dels materials orgnics de les obres dart; conixer les mesures de prevenci, sistemes de detecci i control, aix com els diferents tipus de tractament curatiu. Tamb es donar informaci sobre les mesures de seguretat personal pel que fa a ls dels productes i diferents professionals de la conservaci restauraci, cientfics, tcnics experts en la matria i cases comercials del sector informaran sobre els seus productes.
MAITE TONEU

C
histrica i tcnica; diagnstic i tractament, i el codi de la professi i la formaci professional. Tot aix est illustrat amb nombroses fotografies en color i en blanc i negre de gran qualitat. Tamb hi ha una interessant bibliografia que recull obres sobre la teoria i la histria de la restauraci. Un dels apartats ms interessants del llibre s, sens dubte, el que recull les reflexions i les conclusions dels autors sobre la conservaci i la restauraci. Es qestionen la reversibilitat de la majoria dels processos, tot i que entenen que els tractaments sn un mal necessari; avaluen el futur de la professi, des del punt de vista econmic (salari, responsabilitat del restaurador, etc.) i critiquen el que qualifiquen com a irresponsabilitat personal i collectiva: quan els motius pragmtics santeposen a la conservaci del patrimoni cultural mundial. Segons els autors, tot el que necessita la professi s discerniment i un sentit agut de la responsabilitat: els problemes de la conservaci i la restauraci sn, com els altres problemes que existeixen en el mn, una qesti dtica.
MARTA DAZ

LA COULEUR. REGARDS CROISS SUR LA COULEUR DU MOYEN GE AU XXe SICLE Diversos autors Actes du colloque organis par Philippe Junod et Michel Pastoureau lUniversit de Lausanne, les 25-27 juin 1992. Paris: Le Lopard dOr. 1994, 236 p. Aquest llibre s una recopilaci de les ponncies del colloqui organitzat lany 1992 a la Universitat de Lausanne. Forma part duna collecci titulada Cahiers du Lopard dOr, dedicada a lestudi de ledat mitjana, punt de partida, en aquest cas, per a lanlisi de la histria de levoluci del color. El llibre sestructura en les diverses ponncies de les jornades, el tema principal de les quals s, bsicament, el paper del color dins la societat: les relacions que hi ha entre lhome i el color. s interessant el parallelisme que hi ha en alguns articles, a lhora de tractar el tema, pel que fa al terreny de la religi, on el color ha influt molt decisivament. Aquesta influncia es relaciona directament amb el simbolisme de lart, tan lligat segles enrere al culte de la fe. Amb el temps, a mesura que la religi perd la suprema importncia, lart es generalitza i passa a formar part dun altre nivell artstic: els cartells i anuncis publicitaris. Aleshores, el color pren tota la seva fora expressiva. La part ms relacionada amb la restauraci s molt breu i se centra en lestudi dels factors causants de la degradaci del color. s una llstima que es tracti molt superficialment la influncia dels materials emprats en cada tcnica i poca, i les seves repercussions avui dia. Tot i aix, s interessant el debat a dos fronts que proposa un dels articles. Planteja, duna banda, loposici entre les necessitats duna restauraci respectuosa del monument i les necessitats litrgiques de lEsglsia, de laltra, el conflicte entre els arquelegs i els arquitectes. Sobre, a continuaci, un debat sobre la manera com sha anat restaurant al llarg daquests anys, segons els diferents canvis de criteri que shan establert. Tot i no tractar-se dun llibre especfic de restauraci, s interessant per conixer una mica ms el mn del color i la seva relaci amb lobra dart. CRISTINA MART

part dun possible retaule. A continuaci, es va fer un examen exhaustiu de lestat de conservaci amb extracci de diverses mostres i fotografies, i es van fer dibuixos per ajudar a entendre la localitzaci de les peces i poder-hi trobar alguna relaci. Un cop conegudes algunes dades, es va iniciar una elaborada documentaci, ja que cal tenir en compte que noms amb un bon estudi de documentaci i amb un coneixement en profunditat de tots els aspectes que conformen una obra dart com a tal, es pot dur a terme una proposta raonada i coherent dintervenci. Una vegada fet aquest rigors estudi, es va poder veure que es tractava, en realitat, de tres retaules gtics inconeguts fins aleshores, i grcies a lextens estudi tcnic i analtic es va poder obtenir un ampli coneixement dels materials i de les tcniques que es van emprar per fer els retaules. Finalment, trobem una breu biografia de possibles pintors existents a lentorn de la poblaci, a lpoca en qu es realitzaven les obres; un quadre sinptic dels pintors i de la seva activitat; una relaci amb altres obres conservades i conegudes de lpoca; les conclusions generals dels temes tractats per acabar, una mplia bibliografia
MNICA SALAS

Llibres

EL LIBRO DE LA RESTAURACIN Johanna Mara Theile Bruhms Madrid: Alianza Editorial, 1996, 216 p. Lautora, desprs danys de treballar en el mn de la restauraci (Museo Histrico Nacional de Santiago de Chile) decideix recollir i fer conixer la seva experincia. El resultat s aquest llibre en el qual analitza materials i objectes. Primerament en fa una descripci explicant-ne les propietats, per desprs estudiar-ne les causes de deteriorament finalment, acabar donant solucions a problemes concrets de neteja, consolidaci o emmagatzematge, proporcionant dades sobre el procediment que sha dutilitzar, aix com els materials amb qu cal treballar (emprant en alguns casos una terminologia de productes que no ens s prpia). Aquesta obra pot servir com a eina de consulta, ja que dna pautes a seguir per a problemtiques habituals i bastant genriques, per b que de manera molt sinttica.
LOURDES DOMEDEL

8 rescat

LA CAPILLA SIXTINA. UNA RESTAURACIN HISTRICA Autors diversos Madrid: Nerea, 1995, 272 p. El degoteig de publicacions i articles sobre la restauraci de la Capella Sixtina ha estat constant en els darrers anys. Tothom vol dir-hi la seva. Defensant, criticant, qestionant o senzillament informant, sn molts els qui han volgut deixar escrit el que opinen sobre el capolavoro del segle. Lobra que presentem s, sobretot, illustrativa. A travs de 293 lmines a color, ens mostra exhaustivament des dels petits detalls de lobra, fins a les grans escenes, passant per llunetes, triangles, nus, profetes, putti i sibilles, per tal que puguem apreciar, valorar i convncer-nos de la restauraci duta a terme. Recordem que el llibre s iniciativa de la Nippon Television Network Corporation. Les imatges vnen lligades per diferents captols organitzats a manera dassaigs curts, fets per diversos especialistes internacionals, que fan un reps dels temes bsics que envolten lexecuci i la restauraci dels frescos de la Sixtina: la tcnica emprada per Miquel ngel; el problema dels ajudants i el seu grau de participaci en lobra; ls del color per crear efectes de volum, mitjanant canvis de saturaci i de color; la funci dels dibuixos preparatoris i les diferncies entre ells; lexpressivitat aconseguida mitjanant mirades, positures i gestos, en les figures i la indumentria dels avantpassats de Crist; un interessant article, signat per G. Colalucci, F. Mancinneli i N. Gabrielli, que tracta sobre la restauraci del Judici Final, i un darrer captol en el qual sexposen i es comenten nous aspectes sobre ta capella, que shan redescobert grcies a la restauraci.
NRIA PIQU

DIALOGUE AVEC LOEUVRE RAVAGE APRS 250 ANS DE RESTAURATION L. Kockaert i R. H. Marijnissen Antwerp: Fonds Mercator, 1995, 275 p. Aquesta publicaci, molt interessant i recomanable, no s un manual de restauraci, ni de materials, ni explica com restaurar les obres dart. El llibre tracta sobre la perennitat del patrimoni artstic i cultural, i ens proposa reflexionar sobre la restauraci. Est escrit per dos especialistes consagrats en la conservaci: Marijnissen (restaurador i cap del Departament de Conservaci de lIRPA, des del 1958 fins al 1988) i Kockaert (qumic i encarregat de lexamen microqumic de pintures, en el mateix centre). Lobra est estructurada en diversos captols que tracten temes com la histria de la restauraci; els materials de les obres dart; les seves degradacions; els coneixements cientfics aplicats al mn de la restauraci; la documentaci

LA RESTAURACIN DE PINTURA SOBRE TABLA. SU APLICACIN A TRES RETABLOS GTICOS LEVANTINOS (CINCTORRES-CASTELLN). Ana M. Calvo Manuel Castell: Diputaci de Castell, 1995, 318 p. Des del moment en qu a la poblaci de Cinctorres (Castell) es troben uns fragments de pintura sobre fusta, lautora daquest llibre, amb altres membres del Servei de Restauraci de la Diputaci de Castell, comencen un ampli i interessant estudi de les peces. s precisament en aquesta obra on es detalla tot el procs que es va seguir al llarg de la investigaci. Desprs duna preanlisi de la situaci de les obres, es passa a un difcil procs dextracci de les taules i de tots els fragments amb pintura o sense, que es creia que podien formar