Candidatura Autnoma de Treballadors i Treballadores de lAdministraci de Catalunya

Intersindical Alternativa de Catalunya

BARCELONA: Via Laietana 57, 4t 3a 08003. Tel 93 317 31 51 e-mail sindicat@catac.cat GIRONA: Joan Maragall, 35, 5. 17002. Tel 972 22 15 88 e-mail girona@catac.cat LLEIDA: Av. Catalunya, 2 25002. Tel 973 26 79 83 e-mail lleida@catac.cat TARRAGONA:Av.Ramon i Cajal,52, 1r43005 Tel 977 226511 e-mail tarragona@catac.cat

Juliol 2012 ww.catac.cat

Informaci Mesa Sectorial i Mesa General del 23 de juliol 2012

El 23 de juliol shan reunit la Mesa Sectorial i la Mesa General. A la primera shan debatut la Instrucci sobre el procediment de reingrs del personal funcionari que no t reserva de plaa, les incidncies ocorregudes fins ara en laplicaci del Decret dhoraris i la presa de decisi sobre la supressi total o no dels dies addicionals de vacances pel 2012. A la Mesa General, lordre del dia va ser la reordenaci dels centres de menors de Justcia Juvenil i laplicaci i afectaci del Reial Decret Llei aprovat pel govern central al personal de lAdministraci de la Generalitat. Anem per parts. Per la importncia de la qesti iniciem la informaci amb lafectaci del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol. Les principal qestions sn la supressi de la paga extra de Nadal, la modificaci dels permisos, la reducci dun dia de vacances i leliminaci de laportaci complementria de lAdministraci als treballadors en situaci dincapacitat transitria (IT).

Retallada de la paga extra de Nadal

El personal funcionari deixar de percebre la paga extraordinria, aix com el complement especfic addicional o qualsevol paga addicional equivalent en el mes de desembre. El personal laboral tampoc percebr cap quantitat en concepte de paga extraordinria incloent-hi tots els conceptes i qualsevol gratificaci extraordinria amb ocasi de les festes nadalenques. Com sigui que lAdministraci de la Generalitat havia establert en lAcord 44/2012, de 29 de maig, una reducci del 5% de les retribucions de tot el personal, en dos terminis (el 5% del total percebut entre gener i juny, ja dedut en el complement especfic de la paga extra de juny, i el 5% del total percebut entre juliol i desembre, a deduir en el complement especfic de la paga de Nadal) i com sigui que aquesta retallada se subsumeix en la que fa lEstat, la Generalitat ha decidit aplicar la retallada de lEstat en els seus termes, es a dir, no percebrem la paga de Nadal, i ens rescabalaran la deducci de la paga de juny.

Quant puja la quantia personal de la retallada?

En brut, la retallada s limport de la paga extra de Nadal. Ara b, com sigui que la Generalitat ja ens ha descomptat una part en la paga de juny, el descompte en brut a fer el desembre s el segent:

Import brut de la paga de Nadal menys limport brut del descompte fet en la nmina de juny.

Qu cobrarem en Nadal?
Per tant el que es cobrar per Nadal, com a paga, s, justament, la quantitat que ens han descomptat el mes de juny (excepte per a les persones en qu el brut de la paga sigui inferior al 5% del total brut anual).

Quin percentatge de retallada de retribucions hem tingut lany 2012?

Per calcular, aproximadament, limport de les retallades, cal sumar, com a mnim, a limport de la paga extra la quantia aproximada que es deuria rebre en concepte de productivitat, aix com les retallades concretes pel personal inter. Es pot calcular el percentatge de la retallada pel personal funcionari de carrera i pel personal laboral (substituint el nom dels conceptes) de la forma segent:

i pel personal funcionari inter (incloent la retallada del 15% des dabril):

Les quanties dels conceptes han de ser les que consten a les taules retributives de la plana web del Departament de Governaci i Relacions Institucionals. Considerem que la quantitat en concepte de productivitat que cal introduir en el clcul s la que es va percebre lany 2011. Tamb caldr aclarir la inclusi o no del complement de dest, ja que dacord amb la llei de pressupostos es meriten 14 pagues que sabonen en 12 mensualitats.

I aix sense incloure les retallades indirectes (FAS, tiquets, etc.)

Permisos
Dues sn les novetats ms importants: la centralitzaci de la norma (desapareix la referncia a qu els permisos de lEBEP ho sn de forma subsidiria a les normes autonmiques) i leliminaci de tots els dies de permisos per assumptes personals, de dies addicionals, etc. quedant, a partir de 2013, nicament en 3 dies per assumpte propis. Aix mateix les vacances queden en 22 dies.

Complements en la situaci dIT

Selimina la complementarietat fins al 100% durant els tres primers mesos i, a partir de l1 doctubre de 2012, queda de la forma segent:

Contingncies comunes (malaltia comuna o accident no de treball)

Rgim general
Del dia 1 al dia 3 Del dia 4 al dia 20 Del dia 21 al dia 90 Des del dia 91 No es percep res Es pot negociar per aconseguir el 50% de les retribucions del mes anterior 60% Base reguladora (BR) Es pot negociar per aconseguir el 75% de les retribucions del mes anterior 75% BR Es pot negociar per aconseguir el 100% de les retribucions del mes anterior 75% BR

Mutualisme
50% 75% 100% El que sigui daplicaci

Contingncies professionals (Accident de treball i malaltia professional)

Rgim general/Mutualisme
Des del dia 1 75% BR Es pot negociar per aconseguir el 100% de les retribucions del mes anterior

Les persones que estiguin de baixa a lentrada en vigor continuaran amb la normativa anterior que els sigui aplicable.

Blindatge
Larticle 7 i la Disposici Addicional segona del RDL garanteixen que lAdministraci podr exercir tot el poder sobre la funci pblica (siguin funcionaris o laborals) a lestil de larticle 38.10 de lEBEP, per tal de tenir sempre les mans lliures per adoptar tota mena de mesures sense perill de sentncies en contra dels tribunals. Desapareix en la prctica el dret a la negociaci.

Reducci de crdits i permisos sindicals

Sanullen tots els pactes en vigor fins ara i es limiten els drets a crdits sindicals als estrictament legals. Res a dir per la nostra part en la qesti concreta, per s comentar que, en la mateixa lnia, ens agradaria veure com es limiten els privilegis (en aquest cas, s, privilegis) de lesglsia catlica, per exemple. Hi ha algunes qestions ms relatives al Reial Decret Llei, per considerem que ara per ara, el comentat ms amunt s limportant.
Pel que fa a la Mesa Sectorial

Instrucci sobre reingrs al servei actiu

Sha presentat una Instrucci sobre el procediment de reingrs de les persones funcionries que no tenen reserva de plaa. La novetat ms important s que els llocs de treball de lAdministraci es divideixen en dos grans blocs: els llocs essencials i la resta. Qualsevol persona que torni ser adscrita a un lloc essencial si hi ha vacant (primer, sense ocupar i, segon, ocupada per personal inter). Pel que fa als criteris de desplaament de personal inter, tot i que sha elaborat un sistema de prelaci, la manca de control sindical de les sollicituds fa impossible saber si saplica correctament, per la qual cosa, nicament podrem actuar a instncia dalguna de les parts afectades. s una instrucci destinada a no ser complida per part dels departaments. El que realment s curis daquesta instrucci s el moment de treure-la. s una mica estranya aquesta diligncia quan la realitat de la plantilla s que ms del 50% del personal inter est en situaci dexcedncia per incompatibilitats. La mosca darrera lorella s un helicpter.

Incidncies Decret dhoraris

En molts departaments no sest deixant que el personal exerceixi els seus drets, com per exemple entrar a les 7.30 h. En altres la dificultat de fitxar implica recrrer kilmetres (com els veterinaris). Per aquestes situacions tenen aquest mbit de debat i de possible soluci i, per tant, el ms greu, sn les pressions que sestan produint directament a les persones per tal que canvin les seves opcions abans de tenir que allegar necessitats del servei. Us demanem que continueu enviant-nos tota mena dincidncies i, principalment, que no us deixeu intimidar per les pressions.

Dies addicionals de vacances

Tot i expressar la nostra disconformitat amb leliminaci dels dies addicionals de vacances, a ligual que la resta de sindicats, i dacord amb moltes persones que ens han demanat all de val ms un tord a la m que mil i cinc-cents que volen (sic), vam acceptar la miserable proposta de lAdministraci. Per aix, durant aquest any, les persones que tenien dret a cinc o quatre dies tindran dos, les persones que tenien dret a tres o dos, tindran un, i les persones que tenien dret a un, es queden sense dies. Aquest dies shan de gaudir sencers.

dies dassumptes personals a partir de l1 de gener de 2013 per a tothom, com a mxim. Sense tenir en compte que molts dels permisos que gaudem eren a canvi de no incrementar-nos les retribucions en el percentatge que calia, no deixa de ser una mesura demaggica destinada a totes les persones illetrades o confoses que vociferen contra els privilegis dels funcionaris. On queda la conciliaci? En el mateix sentit sexplica la retallada dhores de crdit sindical que no arriben, en lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, al 0,25% del total dhores de treball. No entrarem en el joc desqualificatiu, per cal intensificar la lluita contra la corrupci, la proliferaci dalts crrecs i altres veritables cncers que s que fan mal a la gesti dels serveis pblics.

Qu significa tot aix? 3

5%

garantit de rebaixa. El 5% de retallada de la Generalitat, tot i subsumir-se en la de lEstat, no selimina. La qual cosa significa que la Generalitat no renuncia al seu 5%, ja que si la paga extra de Nadal dalg no arriba, com a mnim, al 5% del seu sou brut anual, es deduir aquest 5% (en clara referncia a les persones reingressades, a les persones que redueixin la jornada a mitjans dany, a les persones en situaci dIT o al personal inter que havent treballat alguns mesos a jornada completa, la paga de Nadal no els arribi al 5% del total anual).

de retallada, com a mnim. LEstat, aprenent dels errors de Zapatero, no quantifica en percentatge aquesta retallada. Cal calcular-la aproximadament en un 7,1%. Aix mateix, al contrari que amb Zapatero, quan els sous ms baixos no van notar excessivament la retallada, ara saplica a tothom. s pura demaggia que no es retalla al personal que cobri menys de 961 euros bruts mensuals en jornada completa. A la Generalitat no existeix cap persona a qui es pugui aplicar.

7,1%

de retallada per terme mig. La retallada pel personal de la Generalitat superar amb nota la de la resta del personal daltres Administracions, ja que a la retallada de la paga cal sumar, directament la prdua de la bufanda (productivitat) i, indirectament, la prdua del FAS i dels tiquets menjador. Aix significa que la retallada de sou de lany 2012 del personal de lAdministraci

8,5%

de la Generalitat pot estimar-se, en un clcul prudent, en un 8,5% de mitjana.

de prdua de poder adquisitiu des del 2010 pel personal de lAdministraci de la Generalitat (i del 32% pel personal inter) si tenim en compte les retallades i lincrement de lIPC daquests dos darrers anys. Estan generant misria, angoixa i por.

20(32)%

deuros prestats. Financem la Generalitat amb el descompte efectuat en la paga de juny, que no ens restituiran fins a desembre. Els donem un crdit de ms de 200 milions deuros al 0%. I ni tan sol ens donen les grcies per aquesta confiscaci.

220 milions

deuros destalvi acumulats per la Generalitat grcies al nostre sacrifici. La suma de les retallades directes (retallada general en les retribucions i reducci del 15% del sou al personal inter) ms els estalvis provocats per altres mesures (eliminaci del perllongament de lactivitat del personal en edat de jubilaci, retallades en complements al personal docent i sanitari, no reposicions ni contractacions, no cobrament del 100% per IT, etc.) es poden preveure en la bonica xifra de 1.300 milions deuros (en una estimaci conservadora), superant amb escreix la previsi destalvi de 629 milions deuros en el captol 1.

1.300 milions

treballadors i treballadores de lAdministraci de la Generalitat sn els primers paganos de lajust neoliberal. Certament les persones que sacomiaden a les empreses estan en pitjor situaci, si b no s petita cosa el preu que ens esta costant el treball de per vida (que tampoc s cert per a tothom). Com a mnim, a la vista de lestalvi generat, shaurien de repensar la mesura de retallar el 15% a les 7.133 persones interines amb els milions estalviats.

200.000 400.000

persones varem sortir al carrer el dia 19 de juliol. No hi ha cap garantia que no es produeixin noves retallades. La reiterada prometena que aquesta ser lltima, lnic que sabem del cert es que vindran noves retallades, sincrementar latur, i ens tocar escandalitzar-nos al saber les gestes dels especuladors i gngsters que tenen els poltics al seu servei. Cal persistir en la lluita. De moment, tots els dijous, concentraci, i tots els divendres, divendres negre.