Butlletí Nº 51

portada
BIM Sollana 50 | desembre 2012 BIM Sollana 51| 2011
Editorial
Benvolguts vens i venes de Sollana i El Roman Com Alcalde, em dirigisc a tots vosaltres a travs deste mitj tan important per a nosaltres com s el BIM. Desprs dun any al capdavant de lAjuntament, em trobe amb la satisfacci destar fent una gesti que va en la direcci correcta, i per a poder-ho aconseguir tinc el recolzament del meu equip de govern. La suma de tots els dies i el treball fet cadascun deixos dies des de fa un any, ha fet possible millorar els serveis de lAjuntament a tots els nivells. Els reptes que fa un any ens plantejarem de millorar la qualitat de vida al nostre poble, van prenent forma, a personalment em gratifica i em dna la energia necessria per continuar millorant en este sentit tot el que respecta als serveis que prestem des de lAjuntament als nostres vens. A ms vull aprofitar este moment per FELICITAR a les persones que formen part del meu equip de govern, cadasc dells sha esforat al mxim per fer realitat els nostres objectius : A LAURA FORTEA, per la seua gesti al capdavant dels serveis socials. Grcies a la seua llavor es va signar el conveni ALIMENT, amb la superfcie dalimentaci CONSUM. Amb aquest conveni hem aconseguit ajudar a les famlies que en estos moments i degut a la situaci en la que ens trobem, tenen dificultats. Per a poder portar a terme estes ajudes, es va ficar en marxa un mecanisme dactuaci en el que interactuen coordinats per la treballadora social, la brigada de jardins i els voluntaris de crites. Des dac agraisc a tots ells els seu treball en este sentit i en especial als voluntaris de crites que amb la seua ajuda fan que este projecte siga possible. PER TOT A, GRCIES LAURA. A JOS TOMS BELDA, per la seua gesti econmica, ha aconseguit encaixar perfectament els pressupostos i baixar les despeses de lAjuntament en 111.111, amb aquestos diners hem saldat un deute amb Egevasa de lany 2007 i aix sense que les arques del nostre Ajuntament estiguen perjudicades. PER TOT A, GRCIES TOMS. A VICENTE ESTARELLES, els nostre regidor de festes, primer per les festes patronals 2011, en les que va haver de fer unes gestions molt rpides per a que el poble poguera gaudir com cada any de les seues festes patronals com s tradici. Per aquell betlem vivent, on els xiquets que eren els protagonistes daquesta festa ho van passar molt b. Per lespectacle que ens va preparar el dia del preg de falles amb els que ens vam quedar sorpresos i molt contents i pel que vam rebre moltssimes felicitacions. I tots estos events amb un cost considerablement baix, i que tan necessaris sn per a menuts i majors per treure un somriure i desconnectar un poc del dia a dia. I per anticipat, per a les festes patronals 2012, done per fet que ens sorprendr a tots. PER TOT A, GRCIES VICENTE. Grcies a tots, perqu tot aix s noms una xicoteta mostra del treball que estem fent i que a mi em complau dirigir. Vull agrair el treball dels funcionaris, la Policia Local, Gurdia Civil, Policia adscrita, i voluntariat de Protecci Civil. Amb el treball de tots ells i elles, el dia a dia de lAjuntament s ms fcil per a nosaltres. I tamb, com no, felicitar a la resta de formacions poltiques, INDEPENDENTS, PSOE, BLOC COMPROMS, per la seua collaboraci, que repercuteix directament amb el bon funcionament de lAjuntament i positivament en el nostre poble. Totes estes felicitacions i agraments hui sn possibles grcies al treball i dedicaci que des de fa un any estem desenvolupant tant jo, com el meu equip de govern. Tenim clares quines sn les nostres responsabilitats, tenim clars quins sn els nostres objectius, i encara que amb punts de vista diferents, com a persones distintes que som, aconseguim ser una bona barretja que ens fa crixer com a equip, i ser ms rics en coneixement i experincia per poder fer una millor gesti, sempre dirigida a millorar el nostre poble. Com Alcalde, em vaig comprometre davant de vosaltres a presidir un govern TRANSPARENT, AUSTER, I EFICA, en definitiva fer realitat la millor gesti, i tot aix sense pujar impostos. Hui puc fer meu i dels meus regidors aquest comproms. Estic content de poder fer realitat un projecte que s per a tots els vens de Sollana i El Roman. Vicente Codoer Senn
3
interior portada sumari
ACTUALITAT MUNICIPAL
CULTURA I JOVENTUT
BIM Sollana 51| 2012
BIM Sollana 51 | 2012
CULTURA I JOVENTUT
Programaci cultural
PROGRAMACI CULTURAL: GENER-ABRIL 2012 La Regidoria de Cultura t com a objectiu acostar al ciutad les diferents disciplines artstiques (arts escniques, arts plstiques, msica, animaci lectora, conferncies, tallers, etc.) i per este motiu ve desenvolupant diversos programes culturals. Des de linici deste exercici 2012 i fins el mes dabril, esta ha sigut la programaci que han pogut gaudir els vens i les venes del Sollana i El Roman. Este espectacle va clausurar el passat XVI Festival de Flamenc al Palau de la Msica de Valncia. EXPOSICIONS Amb motiu del 25 aniversari de la declaraci del Parc Natural de lAlbufera, vam presentar lexposici La Universitat de Valncia i els seus entorns naturals: El Parc Natural de lAlbufera. La mostra va ser inaugurada per lExm. Sr. D. Jorge Hermosilla Pla, Vicerrector de Participaci i Projecci Territorial de la Universitat de Valncia.
TALLERS I ANIMACI LECTORA
tradicional per endur-se a casa. Per al xiquets i xiquetes dinfantil, elegirem el taller El cuento viviente, un taller original i molt particular on lanimador interactu amb els participants, motivant-los a realitzar activitats i jocs en relaci amb la interpretaci i el teatre. Els menuts crearen les seus disfresses, es maquillaren i escenografiaren. Les escoles de lAvinguda Constituci es convertiren en un espai dactuaci improvisada i divertida. XERRADES Durant este primer quadrimestre de lany la Associaci de Mares i Pares dAlumnes de lIES Sollana va organitzar una segona edici del cicle de conferncies sobre temes de reflexi i formaci, vinculats a qestions dactualitat relacionades amb els joves, orientat tant per a pares i mares, com per a alumnes i altres persones interessades amb el tema. La primera conferncia, La prevenci dels trastorns alimentaris celebrada a febrer va girar entorn als trastorns en la conducta alimentria. Al mes de mar, es va realitzar la xerrada La repercussi de les xarxes socials en les vides dels nostres fills. Una xerrada que va prendre com a referncia les xarxes socials ms freqentades pels adolescents per definir qu eren i analitzar el seu rpid i impredictible creixement, les eines ms utilitzades pels joves i els seus hbits dutilitzaci. A ms, va explicar als assistents els riscos potencials que pot comportar un mal s de, i recomanacions per minimitzar estos perills. La tercera xerrada va fer referncia a les drogues Com escoltar i parlar de drogues amb els nostres fills; prevenci de drogues. Per ltim, la conferncia que tancar este cicle al mes de maig ser Educaci sexual des de la famlia. Durant el ms dabril, tingu lloc la xerrada Prevenci del cncer colorrectal a crrec del doctor Asensio Garca Mach, de lHospital de la Ribera. PRESENTACIONS DE LLIBRES En este primer quadrimestre de lany shan dut a terme tres presentacions de llibres, per a pblics diferents. Durant el mes de gener es va presentar el llibre El conte del pardalet, un llibre de dos sollaners, Neus Caraana, autora del llibre, i Toni Segarra, illustrador.
5
TEATRE Al mes de mar, i amb motiu de la celebraci del dia Comenrem el 2012 amb el sainet valenci Ahn Internacional de la Dona, organitzrem lexposici est la meua dona a crrec de la Societat Uni Records de casaments a Sollana: des de 1890 fins a Artstico-Musical de Sollana. Una obra protagonitza- 1970. Una exposici de fotos, vestits i complements da per actors, tots ells de Sollana, i en la que es dona- de boda antic, obtinguts grcies a la collaboraci ren les ms absurdes situacions, deixant al descobert de les dones del municipi que ens aportaren eixos un triangle amors dall ms divertit. records daquells moments tan ntims. Una exposici Al mes de febrer, els ms menuts, gaudiren amb el que es va caracteritzar per lalt ndex de participaci i clssic La Bella i la Bstia, un espectacle de teatre collaboraci. per a tots els pblics, a crrec de la companyia valenciana Teatre Buffo. Expressives titelles de vareta i fils, I cap a finals del mes de mar, el sollaner Theo, manipulades a la vista sobre una escenografia de cart artista internacional de geometria fractal, inaugur reciclat escenificaven el conte popular, on lamor de lexposici Theo:geometria i simetria fractal, una Bella transformava el monstre en prncep. collecci de 14 quadres tractats digitalment sobre les Al mes de mar, tingu lloc la campanya Anem al representacions fractals del Big Ban i el Big Crunch, a Teatre per als alumnes de primria i secundria. ms de fractals faranics i una gran varietat de paisatLespectacle teatral Ulisses de la companyia de teatre ges fractals. La mostra va engalanar el Centre Cultural Bambalina, inaugur la campanya de lAnem al Teatre, fins el 30 de mar. malgrat que es represent com a teatre familiar en diumenge, lespectacle acabava de vindre del Festival de Teatro para nios y nias de Gijn on va obtindre una bona qualificaci per part del pblic. Per a secundria, es va seleccionar lobra Tirant lo Blanc de la companyia Crit. Un espectacle per conixer la histria del personatge, a partir duna adaptaci teatral per a joves, que selecciona els passatges ms representatius de la novella, combinant el ritme i la comicitat. Al mes dabril, lespectacle de dansa, msica i color Mediterrneo, va enlluernar al pblic assistent. Esta posta en escena de dansa espanyola, clssica, flamenLalcalde, Vicent Codoer, la Regidora de Cultura, Laura Fortea, i ca i contempornia presentada per 20 joves balla- lartista Theo, a la inauguraci de lexposici Theo: geometria i simetria rins, va fer vibrar el sal dactes del Centre Cultural. fractal.
4
Xiquets i xiquetes fent la manualitat al Taller de Mscares
Al ms de gener, els xiquets eixiren del Centre Cultural, encantats amb el recull de jocs de paraules, embarbussaments, tirallongues i molt ms que els va oferir lanimaci lectora Contes per a contar i descontar. El Taller de mscares va ser el primer taller de lany i es va realitzar al Centre Cultural dEl Roman. Primerament els xiquets gaudiren dun contacontes i desprs desenvoluparen la seua creativitat, fent mscares atractives i fcils amb materials senzills. Al mes dabril, i aprofitant les vacances de pasqua, programrem la jornada Tallers de Pasqua amb jocs i festa per a xiquets i xiquetes. Al Parc Municipal, els xiquets de primria, amb el taller Juguem en el mn jugaren als jocs ms tradicionals del mn,ambientats amb msica de cada lloc. Jugaren amb reproduccions gegants de molts els jocs, i realitzaren un joguet
Xiquetes amb la mscara realitzada al Taller de Mscares
CULTURA I JOVENTUT
CULTURA I JOVENTUT
Este llibre encetava una nova collecci; la histria A febrer, de nou lartista local Toni Segarra, contada en valenci i angls simultniament. illustrador, junt al conegut autor Enric LLuch, ens Continuant amb este mes, concretament el dissabte presentaren conte infantil Sc un extraterrestre. 14 de gener, es va presentar al Centre Cultural el llibre Escrit de Vicent Garca Castillo. Un llibre que recull escrits dun dels sollaners que ms sap, estima Lorena Chofre i coneix la nostra histria, la histria del poble de rea de Cultura Sollana.
LAjuntament de Sollana signa lacta de recepci del llegat del Sr.Vicente Garca Castillo
Vicente Garca Castillo havia manifestat diverses vegades la seua intenci de donar la seua col.lecci de documentaci i objectes de valor histric
Per tot el seu treball dedicat a Sollana, ja li se va fer un homenatge el 19 dabril de 2006 i li se va atorgar la medalla dor de la Vila com a reconeixement en un ple extraordinari, ara amb esta donaci i recepci, es culmina esta bona relaci amb la instituci i per altra part, el vertader reconeixement. Lajuntament est condicionant una sala al Centre Cultural on es dipositaran tots els objectes en vitrines, aix com la documentaci, escrits i colleccions de llibres del sr Garca Castillo per a que puga ser consultat per totes les persones que estiguen interessades prvia sollicitud. Sinformar en el moment que ja estiga a la disposici de tots els ciutadans. Anna Espasa .Gestora Cultural
I Edici del Betlem vivent a Sollana
Vicente Codoer, Alcalde de Sollana i Vicente Garca Castillo en el moment de la firma de lacta de donaci.
El passat Nadal els vens i les venes de Sollana gaudiren per primera vegada dun Betlem vivent amb la participaci de diferents sollaners, que reviviren varies escenes pessebrstiques; la representaci del naixement de Jesucrist a Betlem, amb la Verge Maria i Sant Josep, larreplegada de cartes per part dels emissaris reials, i lofrena dels tres Mags dOrient a Jesucrist. Esta recreaci que es va dur a terme en dos dies diferents, va reunir multitud de persones. El dia 3 de gener cada xiquet de Sollana i El Roman es va convertir en un personatge ms del Betlem, fent entrega als emissaris reials, duna carta carregada de desitjos. La cavalcada del dia 5, va clausurar el Betlem, amb lofrena que li feren els Reigs Mags dOrient al xiquet Jess. Esta iniciativa va traslladar al pblic assistent a lpoca de Nazaret; la plaa Major de Sollana es va
6
transformar, i va retrocedir 2000 anys enrere. Ningun detall va faltar; el pessebre fet amb palla, els animals, la msica, la illuminaci, el actors, etc.
Xiquets arreplegant regals dels pages reials
Lorena Chofre rea de Cultura.
Passats uns anys qu el Sr. Vicente Garca Castillo haguera manifestat diverses vegades la seua intenci de donar la seua collecci de documentaci i objectes de valor histric i patrimonial de Sollana a esta instituci, el passat dia 29 de febrer es va materialitzar esta intenci. Lalcalde, Vicent Codoer i la regidora de cultura, Laura Fortea es van traslladar a Almussafes a la casa del sr. Garca Castillo acompanyats pel cronista oficial de Sollana, Juan Moleres i la gestora cultural de lajuntament, per a signar lacta de donaci. El sr. Vicente ens va rebre molt amablement en sa casa i amb la seua muller i all tots pogurem contemplar tots els objectes que ell havia anat arreplegant o altres persones del poble, els havien trobat i li ho havien donat a ell perqu ho custodiara, perqu molts ex-alumnes que ha tingut i altres persones del poble saben que s una persona amant de la histria i molt cuidadosa per a estos temes i aix ho ha fet i ho ha guardat al llarg del anys. Tamb els escrits que ell ha realitzat sobre molts temes i fets passats relacionats amb Sollana dels que guarda molta documentaci, tenen molta importncia per a este ajuntament, aix com entre daltres, guarda una collecci de tots els llibres de festes que shan publicat.
La Regidora de Cultura, Laura Fortea,Vicente Garca Castillo i la seua dona,Vicente Codoer, Alcalde de Sollana i Juan Moleres, Cronista Oficial de la Vila de Sollana.
CULTURA I JOVENTUT
BIBLIOTECA
Lajuntament de Sollana rebr una subvenci de la Diputaci de Valncia de 6.000 per a restaurar el patrimoni moble.
La diputaci de Valncia va traure lexercici 2011 una lnea de subvencions dins del pla de recuperaci del patrimoni histric-artstic dels municipis de la provncia i lajuntament de Sollana va sollicitar la de restauraci de bens mobles. El consistori destinar esta quantitat a restaurar la balustrada de fusta del sal de plens i els bancs del mateix, ja que est tot deteriorat per ls, de esta manera, es completar la restauraci de tot el conjunt patrimonial destil renaixentista itali que conforma el sal de plens. Un tcnic de la conselleria de la unitat dinspecci de patrimoni ens va visitar per a inspeccionar tot el
BIBLIOTECA
La biblioteca fa explcit el seu reconeixement a les persones que collaboren al creixement de la mateixa tot agraint-los la seua contribuci. Daltra banda, he volgut que els nostres usuaris feren aplegar de manera annima la seua percepci de la biblioteca de Sollana: Per a mi s molt especial la biblioteca de Sollana, perqu es pot llegir molt cmodament. Edu. s una biblioteca en la que magrada vindre molt, el que ms magrada sn els ordinadors. Toni. A mi magrada la biblioteca perqu puc connectarme a Internet. Teresa. La biblioteca per a mi s el lloc on trobar les paraules que mai no diria, on trobar mns desconeguts, on trobar histries que mai viur... Annim. I, per ltim, en el nostre apartat Recomanem un llibre tenim entre altres: El jardn olvidado de Kate Morton Ester Llibrer del Valle Tcnic Aux. de Biblioteca i Arxiu
Estudiants fent un treball de classe a la biblioteca Un xiquet a la secci infantil de la biblioteca.
mobiliari que forma part del programa dintervenci. Ell ser la persona encarregada de vetllar i controlar el procediment de restauraci, per este motiu sha sollicitat diversos pressupostos a professionals amb acreditat currculum perqu porten endavant el projecte de restauraci. Desprs de lestiu, tot el poble podr gaudir del seu magnfic sal de sessions, ja completament restaurat i a la disposici de tots. Anna Espasa . Gestora Cultural
A la biblioteca
La biblioteca de Sollana ha aprofitat este any, desprs dun estudi exhaustiu de ls del nostre fons, per a fer una xicoteta remodelaci de lespai i, sobretot, canvis en la fins ara sala de consulta. El fons de referncia (enciclopdies, diccionaris i manuals) de menys s degut a lauge de les noves tecnologies sha traslladat al pis de dalt de la biblioteca ubicat al segon pis del Centre Cultural, i al primer pis trobem ara la novella, la poesia, el teatre i la secci infantil juvenil, tres ordinadors ds pblic (amb navegaci per Internet per consulta durant 1 hora al dia), tot aix esperant que facin la Biblioteca un lloc ms til per als nostres usuaris. Estos exemplars inauguren una nova secci en la nostra biblioteca, sempre intentant tindre un contacte directe amb els nostres usuaris, amb els seus gustos, necessitats i recomanacions.
Des de la Regidoria de Cultura volem agrair pblicament als vens i venes del nostre poble que fan donacions a la biblioteca, ja que s una manera de tornar a la vida aquells llibres que ja no tornarem a llegir, o que hem de rebutjar per necessitats despai. La biblioteca duu a terme el processament tcnic i fsic dels documents que formen part de la donaci i sintegren a la collecci, s a dir, els cataloga, els classifica i els prepara adequadament per fer possible la seua localitzaci i consulta per part dels usuaris. Els documents donats es poden localitzar mitjanant A ms cal destacar que en la biblioteca municipal el catleg i estan subjectes a les mateixes condicions de Sollana, grcies a la donaci de diversos usua- ds com qualsevol altre document de la biblioteca. ris al llarg de tot lany, hem ubicat en un dels nostres estants llibres escrits en angls i francs, que sn La biblioteca acceptar qualsevol tipus de llibre o novelles de gneres diversos per als qui els agraden document (filmacions, fotografies, postals, mapes, llegir en altres llenges o per als estrangers que resi- etc.) relacionats amb el municipi de Sollana aix com documents realitzats per autors locals. deixen en la localitat.
8
ESPORTS
ESPORTS
Jornada esportiva i solidria a Sollana
Adults i menuts ballant al ritme de la musica
En finalitzar esta activitat, el sollaner Vctor Garulo, neoprofessional de Kick-Boxing amb una llarga trajectria, subcampi dEspanya de Kick-Boxing, i campi de la Comunitat Valenciana de Kick-Boxing i K1, va estrenar la classe de Kick- Boxing. Un esport de contacte que barreja diferents tcniques de lluita amb arts marcials. La classe, va estar marcada tamb per lalta participaci, sobre tot del pblic mascul. A ms, a ms, durant la jornada es van realitzar diferents sorteig, que es van poder dur a terme grcies a la collaboraci de diferents empreses sollaneres i de Benifai; Codisbe, Imprenta Novagrafic, Supermercat Herrero i Eulen Piscina Coberta. La Regidoria dEsports, vol donar les grcies a totes les persones que participaren en esta iniciativa, perqu amb la voluntat de totes elles, shan obtingut uns beneficis que han sigut destinats ntegrament a lAssociaci de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demncies de Benifai, Almussafes i Sollana (AFABALS). A ms a ms, vol agrair la collaboraci de totes les empreses patrocinadores, perqu sense elles el desenvolupament desta activat haguera estat gaireb complicada. Lorena Chofre rea de Cultura
Classe magistral de Tai-Txi a crrec de Salvador Als
El passat mes dabril la Regidoria dEsport de lAjuntament de Sollana va organitzar una jornada esportiva i solidria al pavell esportiu Vicente Ortega. Des de les 16.00 h. i fins les 20.30 h. els assistents, per tan sols una collaboraci de 2, pogueren gaudir dexhibicions i practicar esport en diferents modalitats, a ms de contribuir a una bona causa: ser solidaris amb els malalts de lalzheimer i altres demncies. La jornada va comenar amb lexhibici de Hip Hop a crrec de la monitora Maria Roda y el seu grup de xiquets i xiquetes, i adolescents. Esta actuaci, duna hora de duraci, va consistir en la posta en escena de balls de msica actual de Hip Hop i Funky. A esta actuaci, tamb va participar el pblic assistent, en diversos jocs que va proposar la monitora. Adults i menuts sho passaren dall ms b practicant esport duna forma diferent. A les 17.15 va tindre lloc la classe magistral de TaiTxi a crrec del sollaner Salvador Als. Els participants, van descobrir la relaxaci i lharmonia desta prctica esportiva, considerant-la com una opci ideal per solucionar problemes de tensi y preocupacions.
10
A continuaci, es va impartir la esperada masterclass de estep. Ms de 50 participants ballaren al ritme de la millor msica del moment, seguint la coreografia marcada pel professional Jorge Lara Lafuente, instructor format a les escoles ms prestigioses de Los ngeles, campi dEspanya de fitnes i ballar de televisi i grans musicals com Cabaret, Chicago i Moulin Rouge.
Exhibici de Hip Hop
Masterclass de step
Classe magistral de Kick- Boeing a crrec de Vctor Grrulo
11
SERVEIS SOCIALS
SERVEIS SOCIALS
Setmana de la dona 2012
Setmana de la dona 2012
Aquest any els actes per a la celebraci de la setmana de la dona han tingut molt bona acollida per part de les dones de Sollana i El Roman que han participat molt. En primer lloc vam tindre lexposici Records de casament a Sollana i El Roman: de 1890 a 1970, en la que van participar totes les dones aportant fotografies, vestits, i records dels seus casaments i dels dels seus avantpassats. Esta exposici va ser tot un xit i va agradar molt a tot el pblic en general.
Valncia i ledifici de lantiga tabacalera. Realment, totes les assistents ens quedrem en ganes de vore ms, ja que hi havia molt per a vore, i latenci i el tracte van ser immillorables, per com que ens esperava la mascletada, no ens pogurem detindre tot el temps que hagurem desitjat. La mascletada va ser espectacular. Desprs dinrem i frem una visita turstica amb autobs per les zones ms noves de Valncia.Va ser un dia molt complet i divertit, protagonitzat per les rialles i la bona harmonia.
A el Roman el divendres de la setmana de la dona, Tamb vam tindre la xerrada Dona i famlia en els vam tindre una vesprada de cine amb la projecci temps actuals que va ser molt interessant. Unes altres activitats que es van dur a terme dins de la setmana de la dona, van ser el taller dàutomaquillatge i de flors de feltre en els quals vam apendre a maquillar-nos i a fer fermalls de flors respectivament. Ambds tallers van ser dall ms entretinguts, i totes les dones que participaren gaudiren moltssim. El 8 de mar, Dia de la Dona, anrem dexcursi a Valncia. All vam visitar el Museu Histria de
12
de la pellcula Criadas y seoras guanyadora de lscar a la millor Actriu Secundria. Un llargmetratge que va agradar i emocionar molt a totes les dones assistents. En acabar, vam berenar xocolate i rotllo que ens va preparar lassociaci dAmes de Casa de Sollana; estava per a xuplar-nos els dits. Per la nit tingurem un sopar de germanor, i desprs Carles ens va fer moure lesquelet al ritme de la msica. Vam ballar sense parar tot tipus de msica; pasdobles, merengue, baxata, pop, etc. Ja el dissabte, i per finalitzar la setmana de la dona, es va organitzar un acte ldic-festiu on el Crculo de las Bellas Artes de Sollana i lassociaci Art del B
van exposar els seus treballs. Una mostra de balls flamencs va amenitzar el mat. Voldra agrair a les dones de Sollana i El Roman la seua alta participaci en cadascun dels actes organitzats i destacar la collaboraci desinteressada que han tingut les diferents associacions: Ames de casa Tiryus, Crculo de las Bellas Artes, Art del B i Associaci de Moble Antic de Sollana. Espere que activitats programades hagen segut del grat de totes les persones, i que lany que ve ho passem almenys igual de b, amb la mateixa o ms participaci. Laura Fortea Sabater. Regidora de Benestar Social
13
SERVEIS SOCIALS
SERVEIS SOCIALS
Dos siglos de bodas en Sollana

Una exposicin recoge fotografas, vestidos y complementos de los enlaces celebrados en el municipio a partir de 1890
No es hasta los cabareteros y locos aos 20 cuando aparece la primera novia vestida completamente de blanco de la que se tiene constancia grfica en Sollana
Ezequiel Ballester y su esposa Amparo, 1912
El matrimonio Boix-Peir, casados alrededor de 1890
Austeridad de posguerra en los aos 40
Eduardo Ferrandis y Genoveva Ibor, casados en la ltima dcada del siglo XIX
Desde los enlutados vestidos modelo ama de llaves de finales del XIX hasta los trajes estilo lAlqueria Blanca de los 60, pasando por los casorios celebrados en los locos aos 20, sin olvidarnos del parntesis liberal de la II Repblica, la muestra Records de Casament a Sollana realiza un recorrido a lo largo de los matrimonios contrados por los vecinos de esta localidad de la Ribera Baixa. Un reflejo de la evolucin social del pas, en lo prspero y en lo adverso, en la salud y en la enfermedad y as, durante todos los das desde 1890 hasta 1970. Salva Vives Se imagina una novia dispuesta a casarse vestida como si fuera la madrastra de Cenicienta lista para asistir a un entierro? Y a un novio de tal guisa que se asemejara ms al orondo poeta Teodor Llorente que a un apuesto prometido? Tal vez hoy en da una estampa de estas caractersticas resulte ms propia de un da de Carnaval, aunque no hace tanto tiempo era lo ms chic. En el Centre Cultural de Sollana una exposicin organizada por la Concejala de la Mujer, en colaboracin con los vecinos de la localidad, realiza un recorrido por los enlaces matrimoniales celebrados
14
en el municipio desde 1890 hasta 1970. Cien fotografas, una muestra de vestidos de novia el ms antiguo data de la ltima dcada del siglo XIX-, diversos complementos, ropa interior e, incluso, tarjetones, reflejan de forma amena y visual la evolucin del pas vista a travs de un acontecimiento social que marcaba a los contrayentes hasta que la muerte los separara. Los ms veteranos de la exhibicin son la familia Boix-Peir y la pareja formada por Eduardo Ferrandis y Genoveva Ibor. Las fotografas de sus bodas datan de finales del XIX. Como sus sucesores,
acudieron a Valencia con el fin de retratarse e inmortalizar el sello de su matrimonio y, de paso, dejar para la posteridad un fiel reflejo de su posicin social, adivinada por la calidad de sus ropajes. Eduardo, con sombrero de copa al ms puro estilo burgus; Genoveva tapada hasta el cuello, con un envidiable broche y de negro. El mismo color que la seora de los Boix-Peir, un poco menos clsica, con los zapatos a la vista y el moderno toque del velo en blanco. Entonces el estilismo nupcial permita estas combinaciones que hoy no superaran la crtica de un invitado quisquilloso dispuesto a examinar hasta el ltimo de los detalles.
Ella es la pareja perfecta, con una pamela de tan gran tamao que podra hacer las veces de paraguas. La muestra hace bueno aquello de que una imagen vale ms que mil palabras. De la observacin de los retratos pueden formularse ciertas hiptesis. Por ejemplo, hace 122 aos los contrayentes se cogan del brazo, pero manteniendo una cierta distancia. Esto lleva a pensar a la comisionada de la muestra, Ana Beln Espasa, que incluso en el seno del matrimonio las muestras de cario pblicas estaban limitadas.
Prosigamos. En el XIX los dos contrayentes se fotografiaban de pie, aunque a principios del XX si haba Tampoco hay que perder detalle de los comple- silla en la composicin fotogrfica, casi siempre era el mentos de ellas, ni qu decir del estilismo de ellos. hombre el que estaba sentado, un smbolo que para La foto del matrimonio formado por el mdico los organizadores de esta muestra denota el machisEzequiel Ballester y su esposa Amparo, de 1912, es mo imperante en la poca. bastante ilustrativa al respecto. l, como si de un poeta de guante blanco de la Renaixena valencia- La primera novia de blanco na se tratara, es el prototipo de hombre orondo con bigotes ondulados cuya apariencia denota su acomo- No es hasta los cabareteros y locos aos 20 cuandada situacin econmica. do aparece la primera novia vestida completamente
15
SERVEIS SOCIALS
SERVEIS SOCIALS
de blanco de la que se tiene constancia grfica en Sollana, sin embargo el luto predomina. Es tambin en esa dcada cuando los ramos empiezan a tener una presencia habitual frente a los abanicos o rosarios de antao. Los vestidos de ellas reflejan el ambiente social ms desenfadado del momento pese a que Espaa vive bajo la dictadura de Primo de Rivera. Las novias se coronan con diademas, dando un aire principesco a las ceremonias.
que solo los ms acaudalados pueden permitirse. Se prescinde de los lujos y los enlaces no son ajenos a la sobria realidad que se vive tras la contienda.
Ser a partir de los 50 cuando se empiece a remontar sin grandes aspavientos. En la cercana a los 60 algunas de las radiantes novias vuelven a lucir con esplendor y el blanco y negro del papel fotogrfico pasa a ser sepia para, luego, transformarse en color con el desarrollismo. Vuelve a haber podero, El cario entre los enamorados deja de ser tab seala Espasa. con la llegada de la II Repblica. Las parejas aparecen ms acarameladas en las fotografas, signo de la Para los curiosos, la exposicin que se cierra maana mayor tolerancia del perodo democrtico. El blanco recoge, adems, una pequea muestra de vestidos de y el negro se alternan en las tonalidades de los ele- novia en la que se pueden hallar, entre otros, dos del gantes vestidos de ellas. Ellos, de traje de chaqueta o siglo XIX conservados en perfecto estado. Sin duda, smoking. El ramo ya es obligatorio y aparece la pri- una buena ocasin para retrotraerse a los tiempos mera nia que hace las veces de dama, distintivo de en los que el sacramento del matrimonio era lo ms maridajes ms elaborados. eterno a lo que se poda aspirar y comprobar como la historia y sus vicisitudes se cuelan discretamente Pero la alegra dura poco en casa del pobre, y la aus- entre velos, ramos y chaqus. teridad con maysculas volver como jams antes tras la Guerra Civil, especialmente para las clases Artculo del periodista Salva Vives, publicado en El menos pudientes. Los trajes de chaqueta de las novias Levante el 21 de marzo de 2012. sustituyen en ocasiones a los elegantes vestidos largos
Lajuntament de Sollana ha signat un conveni amb Consum per ajudar a les famlies ms necessitades
La Regidoria de Benestar Social de lAjuntament de Sollana ha signat un conveni amb Consum, per a dur a terme un projecte dalimentaci per a les famlies de la localitat ms necessitades. El conveni consisteix en larreplega per part de lAjuntament, de dilluns a divendres, dels excedents desta cooperativa, que t dues tendes a la localitat, i el repartiment, amb la collaboraci de les voluntries de Critas de Sollana, daquestos excedents entre les famlies ms desfavorides del poble. Aquest conveni tracta dalleujar la difcil situaci que estan patint algunes famlies de Sollana. Amb la signatura daquest acord, sest atenent a una mitja diria de sis famlies, les quals si nos fos per aquest, no tindrien accs a aliments de primera necessitat. Com a Regidora de Benestar Social, vull agrair a la Cooperativa Consum la seua implicaci per palliar els problemes socials que pateixen desgraciadament, molt membres de la nostra societat hui en dia. Tamb vull donar les grcies a les voluntries de Critas de Sollana, per la seua collaboraci desinteressada, i a Paco Ruiz, per facilitar-nos els frigorfics per conservar els aliments i mantenir-los aix en bon estat. Laura Fortea Sabater. Regidora de Benestar Social.
POLICIA LOCAL
Diferents campanyes a Sollana: informatives i/o de prevenci

Aquesta Policia Local aprofita aquesta ocasi mitjanant aquest Butllet dInformatiu Municipal, per a informar a tots els vens daquesta localitat, que durant aquest any es van a realitzar diverses campanyes, tant informatives com de prevenci: - Per a conscienciar als propietaris de mascotes que no arrepleguen els excrements en la via pblica que desgraciadament sn molts, i a conseqncia da es pot produir infeccions com la toxocariasis, en trepitjar els excrements en la via publica, consells bsics per a evitar accidents consells sobre trnsit per a usuaris de bicicletes estacionaments guals - alcoholmia informaci sobre procediments per a la reclamaci daccidents de trnsit senyals de stop documentaci vehicles la utilitzaci del telfon mbil i auriculars etc. conduint un vehicle com emplenar un part amists - transport per dintre del casc urb i a camins rurals ciclomotors motocicletes etc., actes de gamberrisme, parc i jardins etc., tot a per a millorar la qualitat de vida i convivncia entre els nostres vens, i preservar lespai pblic com a lloc de convivncia i civisme, en el qual totes les persones puguen desenvolupar en llibertat les seues activitats de lliure circulaci, doci, de trobada desbarjo, amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres, i a la pluralitat dexpressions i de formes de vida diverses existents a Sollana. Agraint, que els nostres vens es consciencien en aquestes campanyes, que lnica cosa que es busca s el millorar la qualitat de vida del nostre entorn i localitat, i en cap moment sefectua en nsies recaptatries per a les arques municipals. Cap de la Policia Local Tomas F. Magraner Ramn
17
Las bodas de los 60
16
POLICIA
OMIDC
Campanya sobre productes pirotcnics al Collegi Lpez Marco
Oficina Municipal dInformaci i Defensa del Consumidor(OMIDC)

Informar sobre els drets dels consumidors, la seva regulaci legal i les vies per exercir-los. Rebre les reclamacions que es presenten sobre adquisici de productes o prestaci de serveis. s el servei a travs del qual lAjuntament de Sollana Exercir la mediaci entre les parts, a la fi exerceix les competncies en matria de consum, daconseguir un acord satisfactori per a les parts, informant de forma gratuta als consumidors i usua- aix com tramitar les reclamacions o remetre-les, ris, rebent les seues reclamacions, vetllant pel com- si sescau, als organismes responsables de la seva pliment de la normativa de consum i col laborant resoluci. amb altres entitats pbliques i privades en la forma- La OMIDC, est ubicada a la 1era planta de ci i informaci dels consumidors. lAjuntament. Lhorari s dijous per la vesprada de 17.00 a 19.00 hores. Quines sn les competncies municipals? Carmen Grau.OMIDC la OMIDC Qu s lOficina Municipal dInformaci i Defensa del Consumidor?
La Regidoria de Cultura daquest Ajuntament i la directiva del Collegi Lopez Marco, van organitzar una campanya informativa per als escolars de la localitat, sobre la utilitzaci i maneig dels productes pirotcnics. Agents de la Policia Local van visitar entre els dies 7, 8 i 9 de mar les escoles per oferir als joves recomanacions i manejos per a dadequada utilitzaci daquests articles. En aquestes xerrades, els agents van aconsellar als joves les nocions bsiques sobre el tret i les precaucions que havien de prendre per a evitar accidents, realitzant prctiques en el recinte escolar, al mateix temps informant-los quin tipus de productes pirotcnics es poden tirar segons les edats. Aquest tipus de campanya se celebra per a conscienciar als mes joves sobre ls responsable i segur daquest tipus de productes, perqu puguen gaudir en les festes falleres sense cap contratemps, incidint que han de ser utilitzats sense molestar a les persones ni danyar el mobiliari urb. Sent responsables els pares deducar als menors dedat sobre ls correcte daquests productes pirotcnics, que encara que semblen inofensius per lembolcall i les seues dimensions, no deixen de ser perillosos. En aquesta campanya a ms de les xerrades que es van efectuar en el Collegi Lpez Marco, es van distribuir en comer, centres escolars i casals fallers, dun escrit en el qual es recordaven consells bsics de seguretat per a ls de la plvora, com a exemple: la forma correcta dencendre un petard, no emmagatzemar productes en butxaques o al costat de productes inflamables, no reutilitzar aquests articles que no encenen en un primer moment, o no collocar els petards dins dobjectes que en explotar poden
18
produir metralla amb les conseqncies que comporta daquesta utilitzaci. La normativa actual obliga a ser molt estricte amb les mesures de seguretat, aix com amb el respecte de les normes de convivncia pels actes tradicionals com a noces o batejos en els quals solen utilitzar traques, o festes en les quals sutilitzen les famoses caixes xineses, que deuen ser informades amb cinc dies dantelaci, acudint una patrulla de la Policia Local per a garantir la seguretat i que la festa puga celebrar-se amb major tranquillitat possible. Sent habitual que els productes pirotcnics no siguen sempre utilitzats per professionals, sin per adults i xiquets que poden desconixer com sha de manejar un element tan perills com s la plvora. Aquest tipus de campanyes es deixaren defectuar durant uns anys, sent promogut enguany al considerar que s un benefici per a tots, ja que aquest municipi va ser uns dels pioners a efectuar aquestes xerrades per a xiquets dedat escolar. Cap de la Policia Local Tomas F. Magraner Ramn
DESENVOLUPAMENT SOCIOECONMIC
Departament de Personal i Promoci Socioeconmica

En esta edici, us comuniquem que lAjuntament de Sollana mitjanant el Departament de Personal i Promoci Socioeconmica, va rebre una proposta per part de la Consultora Hedima DN Formacin, S.L. la qual s la encarregada de gestionar un curs que forma part del Pl de Qualificaci y Millora de la Empleabilitat de joves menors de trenta anys aturats y de baixa qualificaci, subvencionat pel Fons Estatal. Des de lAjuntament vam veure loportunitat que sens brindava per a realitzar el Curs de Formaci Integral en el Sector Hortofructcola: Manipuladors/es i Encaixadors /es, per aix, vam posar en marxa tots els mitjans possibles, tan tcnics com humans, per poder realitzar eixe curs a Sollana. Lobjectiu deste Programa s augmentar la qualificaci professional de persones aturades per a facilitar la seua inserci en lmbit laboral, dintre del sector de producci, manipulat y envasat per al comer i exportaci de ctrics, fruites, hortalisses, flors i plantes vives. Sha proposat el sector hortofrutcola com a resposta a un estudi referent a les necessitats actuals en loferta docupaci. Tot i aix, agram el suport en la gesti que ens ha fet lOficina dOcupaci de Silla que sha preocupat molt per remetre un bon nombre de joves inscrits com a demandants docupaci i que acomplien amb els requisits per a poder participar hi, com per eixample: ledat, el nivell destudis entre daltres. Hui per hui, es troben realitzant el curs un total de 100 joves que, tot i aix, ens han manifestat la seua satisfacci pels continguts del curs. Daltra banda, volem recordar com sempre que est a la vostra disposici la Borsa de Treball Municipal que inclou els perfils professionals de totes aquelles persones que demanden ocupaci en el municipi i segons els quals, els tcnics municipals gestionem els expedients per als diferents programes de Foment Docupaci. El departament de personal est a la vostra disposici per informar, orientar i atendre a qui hi acudisca per a la recerca dels recursos necessaris cap a la inserci professional.
19
SAL DE SESSIONS
EXTRACTE DE LES ACTES DEL SAL PLENARI
SAL DE SESSIONS
20
21
SAL DE SESSIONS
PARTITS POLTICS
BLOC-COMPROMS
Bloc - Coalici Comproms

MS COMPROMS, MS ESQUERRA El passat 31 de Mar els tres partits integrants de la Coalici Comproms (BLOC, Iniciativa del Poble Valenci i Els Verds-Esquerra Ecologista) van aprovar les noves normes de Comproms, que davall del lema Ms Comproms aposten per reforar i fer crixer la coalici, dotant-la duna direcci i rgans estables. Aquestes normes de funcionament suposen un gran pas de cohesi de la coalici i permeten ladhesi poltica, amb igualtat de drets i obligacions, de totes les persones independents que volen participar del nostre Comproms. Amb la situaci en la que ens trobem, ara ms que mai fa falta un grup poltic desquerres slid que defense els interessos dels valencians i plante cara al govern central i autonmic del PP que ofega les persones amb les seues poltiques de retallades del serveis pblics. Els primers 100 dies de govern de Rajoy han servit als ciutadans per adonar-sen de totes les mentides i falses promeses del PP: primer una pujada de lIRPF, desprs una reforma laboral que empitjora les condicions dels treballadors i ara, amb els pressupostos per al 2012, unes retallades que, com sempre, afecten als mateixos. Analitzant detingudament els pressupostos per a 2012, es retalla la despesa en educaci i cultura en un 21,2% respecte al 2011 i en un 13,7% en sanitat i serveis socials. En canvi, la despesa assignada al ministeri de defensa es reduir en noms un 8,8% i al Rei en un insignificant 2%. Pareix ser quines sn les prioritats del nou govern del PP. Per ac no queda tot, la inversi del govern espanyol en la nostra comunitat caur un 34% en 2012 i, en canvi, noms es reduir un 8% en Castella-La Manxa i augmentar en el Pas Basc i en Galicia. Es confirma, per tant, que continuar la marginaci que patim des de fa dcades en finanament i ajudes per al Pas Valenci, amb la complicitat i el silenci del PP de la Comunitat Valenciana que durant el govern de Zapatero tant va reivindicar i que ja no reivindica des de que Rajoy s President del Govern. El portaveu de Comproms a les Corts Valencianes, Enric Morera ha lamentat el silenci, el seguidisme i el servilisme del president de la Generalitat, Alberto Fabra, qui calla com els diputats valencians a Madrid o com la resta de consellers i diputats de les Corts perqu ara tenen prohibit reivindicar millores per a la seua terra. Per aix, des de Comproms anem a continuar defensant els interessos de les valencianes i valencians i anem a reivindicar en Madrid el que ens correspon i tenim la plena garantia de que la veu del nostre diputat Joan Baldov, ser la veu que reivindique sense por i amb claredat all que ens pertoca per justcia i que ara molts, per obedincia a un partit per no a la seua terra, callen.
22
23
PARTITS POLTICS
AGRUPACI SOCIALISTA DEDEL SAL PLENARI EXTRACTE DE LES ACTES SOLLANA
PARTITS POLTICS
PARTIT AGRUPACI INDEPENDENTS PER SOLLANA
Agrupaci Socialista Sollana

LES MENTIDES DE RAJOY I EL PP Les excuses que est utilitzant el PP per a fer les retallades tant en drets civil,socials, laborals... que tots coneguem, sn la herncia rebuda i la desviaci del dficit en les Administracions Pbliques. Este dficit que deuria haver sigut del 6%, i a la fi ha sigut del 8,51%, s`ha produt per culpa de les Comunitats Autnomes, la majoria governades pel PP. La distribuci dèsta desviaci s la segent: - Administraci General de lÈstat ( Govern dÈspanya) 0,30% - Seguretat Social 0,09% - Comunitats Autnomes 1,64% - Ajuntaments i altres administracions locals 0,38% Per tant el PP no pot dir que no coneixia els nmeros, el que no volia, era dir en campanya electoral el que anava a fer. Molts ciutadans es senten enganyats per Rajoy, perqu: -Va prometre que no pujaria els impostos i s el primer que ha fet. - Va dir que sabia com fer crixer la economia i crear ocupaci,per les mesures que ha aprovat sols serveixen per a alimentar la recessi i latur. - Assegur que quan arribara al Govern els mercats recuperarien la confiana i no s aix. En definitiva, ens ha mentit i ens ha enganyat amb premeditaci i tradoria.. El Govern del PSOE deix leconomia espanyola creixent al 0,7% en el conjunt de lany 2011, i amb el Govern de Rajoy leconomia estar amb recessi durant tot làny 2012, com a conseqncia del impacte de la crisi de la deuda,els retalls en el sector pblic i el baix consum privat. Per primera vegada els pensionistes pagaran per les medicines, i els que no sn pensionistes pagaran almenys un 25% ms, van a hi haure menys professors i ms alumnes per classe (deteriorament de la educaci pblica) i les taxes universitries pugen entre el 66% i el 200%, ms de 300.000 persones es quedaran sense les ajudes de la llei de dependncia, reforma laboral injusta (rebaixa de salaris,acomiadaments gratuts), i moltes coses ms que tots sabeu . En definitiva, desmantellament brutal de lÈstat del Benestar. I ac a la Comunitat Valenciana, el Consell passa del victimisme a la submissi ms absoluta. Rajoy inverteix 1.008 millions dèuros menys al nostre territori, es a dir, una baixada del 34%, caient la inversi ms del doble que a la resta dÈspanya. Per no dir, com t els comptes la Generalitat, sent la nostra, la Comunitat Autnoma ms endeutada i amb possibilitat de ser intervinguts per lEstat. En definitiva un panorama desolador. Ac al nostre poble, a Sollana i el Roman, el PSOE va fer b els deures, i deixrem un ajuntament sanejat, amb diners en romanent de tresoreria, i poc endeutat. De fet som el segon poble de la Ribera que ms prompte paga. Ens hem comproms a fer una oposici til, aportant idees i propostes que servisquen per a solucionar els problemes del vens i venes. Al Pressupost Municipal del 2012, ens hem ats, per responsabilitat, per deixar treballar a l` equip de Govern, i per a que els provedors puguen cobrar. Tamb s cert que les propostes que frem, com per exemple augmentar les despeses en serveis socials , es contemplaren al Pressupost. Per a no significa un xec en blanc, una de les principals tasques que ens hem marcat s controlar al mxim les depeses de làjuntament i saber on van a parar els diners pblics que tots paguem amb els nostres impostos. El nostre comproms amb els vens i venes de Sollana i el Roman, s treballar i ser responsables tant al Govern com a lòposici.
24
Independents Per Sollana

El passat 8 de mar saprovaren els pressupostos municipals amb el vot favorable dels quatre components del Partit Popular, labstenci dels Independents i el Partit Socialista, i el vot desfavorable del BLOC. Aix i tot, volem dir que els Independents no estem dacord en la globalitat daquest pressupost. No obstant, degut a la greu situaci de crisi i estat anmic de la poblaci, decidrem que bloquejar els pressupostos no seria positiu per a Sollana, i per aix la nostra abstenci als mateixos, presentant a la mateixa sessi de debat de pressupostos el nostre punt de vista i alternatives. Entre altres aspectes, no estem dacord en laugment del 6% de la contribuci urbana que ser efectiva en 2012, tampoc vegem b lincompliment de la promesa electoral estrella del PP de reduir el 50% el rebut de la basura, i que el pressupost siga una continuaci del presentat per lanterior equip de govern en el 2011. No es contemplen alternatives de millora per a la reducci de despeses en el consum de lenllumenament pblic (augmentant la partida en 17.000 ms), aix com en lenllumenament del camp de futbol (augmentat en 4.650 aquest), lincrement tan significatiu en la partida de festes, que no acontentant-se amb els diners assignats lanterior any, saugmenta en 27.000; el servei de neteja de vies pbliques tamb augmenta en 6.000, etc... i per contra, redueixen la inversi on realment deuria daugmentar-se, com per exemple, la reparaci i manteniment de les vies pbliques (1.500 menys), parcs i jardins (4.000 menys), reparaci i manteniment de camins rurals (3.400 menys), i b sabeu tots les necessitats del poble de mantindre tant les vies pbliques, els parcs i jardins i els camins. A ms a ms i amb la crisi actual, a banda duna inversi de 300.000 de la Diputaci exclusivament per a la gespa artificial del camp de futbol, el Partit Popular destina la totalitat del Pla Provincial dObres i Serveis (PPOS) tamb per al camp de futbol, amb una aportaci de 64.000 (i els carrers, camins del poble, parcs municipals i senyals de trnsit completament deteriorats). Tampoc es contempla cap partida per a la creaci duna borsa de treball per a donar feina als parats de Sollana, i no es contempla cap reestructuraci en el pressupost municipal en rees concretes que puguen donar una idea de quina s lestratgia del govern. Pensem que lajuntament de Sollana, per la seua grandria, es pot considerar de segona, per ara mateix els ingressos sn de tercera, i no sha fet res per adequarse a aquesta situaci. En resum, no coneguem quina s lestratgia de futur del govern per al nostre poble, s a dir, cap on es vol anar amb aquest pressupost, qu s continuista amb el de lanterior govern, i la seua estructura exactament la mateixa. La majoria de comissions, excepte la dHisenda, estan paralitzades, al igual que els consells municipals i intermunicipals constituts, on no es compta quasi per a res amb la resta de partits, donant la imatge dun ajuntament unicolor i poc participatiu. Hem passat de tindre comissions mensuals a no tindren quasi. Per els Independents hem donat una mostra de serenitat i serietat al deixar que el govern puga desenvolupar all que ell ha estimat convenient per al poble. s a dir, per a que no es paralitze la gesti municipal encara que nosaltres creguem que no s la millor opci. Per ltim volem comentar que hem fet saber al govern que no aprovarem cap modificaci de crdit a lala del pressupost aprovat, ja que qualsevol augment estaria totalment en contra de la nostra idea de reduir despeses en aquest moment de crisi.
25
PARTITS POLTICS
PARTIT POPULAR ACTES DEL SAL PLENARI EXTRACTE DE LES
EDUCACI
DES DE LESCOLA
Partit Popular
Estem en el primer trimestre del 2012 i el Partit Popular de Sollana vol donar a conixer les actuacions realitzades a lajuntament en el que governa en minoria. En el tema econmic shan realitzat licitacions i negociacions en algunes empreses subministradores de lajuntament, com sn el servei de manteniment dascensors, subministrament de gas, telefonia, plisses dassegurances, servei lescola dadults i sha negociat amb EGEVASA per resoldre un deute municipal de consum daigua del perode 2003-2011, que arribava a 124.000, per tot aix lAjuntament de Sollana ha tingut un estalvi de prop de 160.000, fruit del treball de lequip de govern, i sense augmentar cap impost o taxa municipal o menys cavar cap servei. En aquest temps shan realitzat les obres programades de lany 2011 subvencionades per la Diputaci de Valncia, com sn la urbanitzaci de part de la Pl. Verge dAiges Vives del Roman, adequaci dun parc infantil a lescola municipal, la reforma de la caseta del Motoret i la installaci de laire condicionat a ledifici del reformat Ajuntament de Sollana. Tamb shan licitat les obres durbanitzaci de la zona del Els Clots que siniciaran en breu. Lactual corporaci ha sollicitat a la Diputaci dues actuacions ms que sn un collector de pluvials de lAvinguda Constituci per evitar que sinunde, i la gespa artificial del camp de futbol municipal, les quals han estat concedides amb una subvenci de presidncia per al collector que siniciar en breu i respecte a la gespa existeix un comproms de 300.000 de subvenci que es formalitzar prximament mitjanant un conveni. Aquestes sn les lnies de treball que lactual govern municipal intentar portar tota la legislatura, amb lajuda dels funcionaris i treballadors de lajuntament indispensables per a aquesta funci, i la collaboraci de tots els ciutadans de Sollana i El Roman, per intentar baixar les despeses sense afectar als serveis. Per la situaci que vivim, com tot el mn sap, s molt difcil. Hi ha moltsims vens que ho estan passant malament, sn moltssims els que no poden treballar ni portar endavant un projecte de vida; sn molts els joves que estan en situaci datur i que no veuen un horitz de futur; sn molts els espanyols que perden nivell de qualitat de vida i poder de compra; i sn moltes les Administracions que no poden pagar als seus provedors i, la qual cosa s ms greu, tenen dificultats daccs al finanament. Lajuntament de Sollana hui t la seva economia sanejada estant al corrent de pagament en totes les seves obligacions i amb un deute financer ben estructurat a llarg termini de aproximadament 1.127.000, per t uns recursos limitats sobre tot dingressos, i est intentant realitzar actuacions per palliar el problema de latur, amb cursos de formaci i estudiant actuacions en matria de fomentar locupaci i ajudar als emprenedors. El Partit Popular a nivell nacional t lobjectiu de crixer, crear ocupaci i, per tant, donar-li la volta a la situaci en la qual estem vivint. Les condicions de partida que va trobar al desembre el Partit Popular a nivell nacional exigeixen, com tothom entn, una tasca deliminaci i racionalitzaci de despeses, que han impedit la nostra recuperaci i han espantat la confiana en els ltims anys. Els principals sn: el dficit pblic insostenible i lalt endeutament amb lexterior tant privat com a pblic; la impossibilitat de les entitats financeres de donar crdit a famlies i empreses; les manques competitives de leconomia espanyola; i la falta de voluntat poltica que es va acreditar en els ltims anys per afrontar aquests desafiaments. Vaig a explicar breument la situaci davui. Lany passat es va gastar en el conjunt de les Administracions Pbliques 90.000 milions deuros ms del que va ingressar. Dit duna altra forma, 15 bilions de pessetes ms del que ingressem. O dit duna altra forma, lany passat, per espanyol, el conjunt de les Administracions assumirem un deute pblic de 2000 euros. Aix cal demanar-ho prestat perqu ho hem gastat i no ho tenem. Et presten si confien que tu vas a retornar-ho perqu no deus massa i perqu tens creixement econmic i generes ocupaci i, per tant, ingresses. Doncs b, sestan prenent mesures per solucionar aquests problemes, per este s un cam llarg, de reformes histriques, desforos inajornables, en ocasions amb incomprensions, per s un cam que va a permetre crear les bigues mestres dun nou creixement econmic que ens permetr recuperar a mitj termini els nostres horitzons de prosperitat, benestar i ocupaci. Moltssimes grcies.
26
Premi al rendiment acadmic.
Alumnes de 10
Els alumnes del Collegi Lpez Marco Judit Llcer Crdoba, Anhelina Spizhavka Spizhavka i Carles Vila Cuadros han estat guardonats amb el Premi al Rendiment Acadmic dEducaci Primria en el curs 2010-11, que atorga la Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana . Tots tres rebran un diploma a lExcelncia en el Rendiment Acadmic expedit per la Conselleria dEducaci i que sels entregar en un acte acadmic organitzat a lefecte. Lobtenci daquest Premi Extraordinari es far constar tant en lHistorial Acadmic com en lExpedient Acadmic daquests alumnes mitjanat un diligncia especfica. El Director del centre, el President de lAMPA i la Regidora dEducaci en nom del professorat i personal del centre i dels pares i mares donem lEnhorabona a aquests tres alumnes, als seus pares i
als seus mestres pel premi que tan merescudament han obtingut animant-los a seguir per aquest cam de lestudi i de lesfor que sempre t la seua recompensa i que tant ens ompli de satisfacci a tots i totes. Volem aprofitar per felicitar la Conselleria dEducaci per mantenir aquest tipus diniciativa i animem als xiquets i xiquetes de Sollana en lEscolaritat Obligatria a que seguisquen lexemple de Judit, Anhelina i Carles de forma que el proper curs tinguem alumnes del Collegi i de lIES que resulten guardonats amb aquest Premi.
Francisco J. Lpez. Director
27
EDUCACI ASSOCIACIONS
27 TROBADA
ASSOCIACIONS
AMES DE CASA TYRIUS DE SOLLANA
Ames de Casa Tyrius. Sollana

La 27 Trobada de Centres dEnsenyament en Valenci de la Ribera a Antella ser recordada molt per lexcellent organitzaci, i pel bell paratge que va acollir a totes les escoles participants, entre aquestes, la del nostre poble, el collegi Lopez Marco de Sollana, amb la collaboraci de lAssociaci de Mares i Pares dAlumnes. Sollana va muntar el taller amb la granota que la caracteritza; la granota sollanera. Tots junts van gaudir dinfinitat de tallers i activitats per als ms menuts, i diferents actuacions musicals dels escolars arribats de tota la comarca riberenca, amb el concert del cantacanons de lAlcdia Dani Miquel. Durant la vesprada, Miquel va presentar el seu ltim disc, Ms Musiqueries per acomiadar-se daquest dia tan complet. Celebrrem com no el Nadal amb un berenar en el centre cultural, acompanyat duna xerrada. En Sant Blai vam tindre el xocolate, caf i rotllo, ball i bingo. Collaborem amb lAjuntament, com en anys anteriors, en la festa de Sant Antoni, la famosa foguera i Hem tingut un taller gratut, dedicat a ensenyar cm la tradicional torr, repartint cansalada, vi i pa. desembolicar-se a nivell personal, a ajudar a les persones majors, o poder treballar en qualsevol centre El dimecres, dins de la setmana de la dona fem el dedicat a la cura de malalts. Ha sigut molt gratificant, xocolate i en el mercat a tot el que sacosta a la paratant per al personal que ha realitzat el curs: metges, da, lin oferim. psiquiatres, infermeres, etc., com per a les persones que han assistit. Estes han pogut apreciar la falta Tamb hem ajudat a muntar lexposici de vestits que fa que spien defensar.-se en estos casos, perqu i fotos de boda, arreplegant per les cases el que s per desgrcia s a lactualitat necessari i obligat a necessari perqu fora tot un xit. causa de les moltes malalties que apareixen de llarga Ajudem a les altres associacions tant a nivell econduraci. mic com en el que ens demanen. Frem diversos viatges a museus, centre histric de Valncia, a lAjuntament de Valncia, mascletades, Continuarem fins a juny buscant diferents actes i esperant que les scies puguin acudir sempre. hem anat de dinar en el primer trimestre. Com en anteriors butlletins, esta associaci collabora amb el seu article, perqu les scies i les que no ho son, spiguen el treball que realitzem i preparem per a tots i totes les persones que vulguen pertnyer a ella. LA JUNTA
Sollaners gaudint de tota una festa per als ms menuts
Grup de pares i xiquets
Gran xit del nostre taller a la trobada
Xiquets i xiquetes de Sollana ballant a lescenari
Foto de lexcursi de la Setmana de la Dona 29
28
ASSOCIACIONS
CLUB DE TENIS SOLLANA
ASSOCIACIONS
COLLECTIU ULLAL
Club de Tenis Sollana

Un any ms, el Club de Tenis ha comenat la temporada 2011 2012. Aquest conta amb gran quantitat dalumnes, un total de 72 xiquets i xiquetes de totes les edats. De 3 a 7 anys practiquen PRETENIS , nombrosos jocs diferents i psicomotricitat enfocada al tenis. A partir de 8 anys ja poden competir, de fet contem actualment amb jugadors molt xicotets i de gran valia. Des dac els felicitem i animem a que segueixen en la mateixa lnea. Aquests competeixen contra altres pobles tals com: LOLLERIA, ALGINET, CARLET CASTELL I ALBERIC. A la meitat de la competici EL CLUB DE TENIS SOLLANA es troba en una bona posici, per sobretot els xiquets i xiquetes juguen amb gran soltura i molta il.lusi.
El Col.lectiu Ullal presenta un nou llibre: Escrits de Vicent Garcia Castillo

Dissabte 14 de gener de 2012, tingu lloc al Centre Cultural de Sollana la presentaci del llibre ESCRITS DE VICENT GARCIA CASTILLO, un llibre editat per lAssociaci Cultural COLLECTIU ULLAL, el qual suposa una nova aportaci a les publicacions locals de temtica sollanera. El llibre, amb 264 pgines, cont 53 articles escrits per Vicent Garca Castillo al llarg de ms de 50 anys, exactament des de lany 1951 fins el 2010. Sn articles que han estat publicats en diversos mitjans: programes de festes, BIMs, revista Germandat, etc.. tot i aix, tamb apareixen altres escrits corresponents a presentacions, propostes a lAjuntament, agraments, informes i altres escrits indits realitzats per aquest sollaner apassionat de la histria del seu poble i al qual li ha dedicat tota una vida. La publicaci, compta tamb amb abundant material fotogrfic i ha estat prologada pel cronista i arxiver dAlzira Aureli Lairn, per no noms aix, sin que a ms va precedida duna molt interessant biografia realitzada per qui subscriu que ens acosta millor a aquest sollaner enamorat de la seua poblaci natal, a ms dinformar-nos dels reconeixement obtinguts aix com del seu arxiu personal a Almussafes, sens dubte un dels millor conservats i amb contingut ms divers de tots els arxius sobre temtica local; finalment, sinclouen unes pgines sobre les activitats de Castillo a Almussafes, poble on resideix des de 1954. La publicaci del llibre s en certa manera un agrament per tots els anys que el Castillo ha dedicat a la nostra poblaci i perqu si hi ha una persona que no solament estima Sollana, el seu poble, (com molts), sin que tamb ho ha manifestat en multituds docasions i no solament aix sin que ha sabut transmetre eixa estima a altres generacions, i que encara ara, als 88 anys, quan continua escrivint articles per al programa de festes i sentusiasma com quan era jove quan parla de la histria de Sollana, eixa persona s Vicent G. Castillo, de fet la presentaci del llibre va ser com una manifestaci dagrament de la poblaci de Sollana per tota
Per ltim informar que a partir de juny, tindr lloc el III CAMPUS DE TENIS on gran quantitat de xiquets i xiquetes tindran loportunitat de gaudir dactivitats esportives i ldiEn febrer va comenar la LLIGA INTERCLUBS, ques durant un mes. en la que participa el nostre club amb xiquets i xiquetes en les categories de benjamins, alevins, infantils i cadets.
Part dels components de lequip de competici
aquesta evident dedicaci a la poblaci. Lacte va ser presentat per Francesc Bugues, membre del Collectiu Ullal i va intervindre en primer lloc Aureli Lairn, qui va dedicar elogioses paraules al Sr Castillo, tot seguit el coordinador de la publicaci i autor de la biografia Joan Ferrs va fer un parlament extens al voltant del llibre i sobre el personatge biografiat, tancant lacte la Regidora de Cultura de lAjuntament de Sollana, Laura Fortea qui desprs de dedicar tamb paraules delogi a Castillo, va manifestar la voluntat de la Corporaci Municipal de crear lArxiu Histric Sollaner amb el material arreplegat per Vicent G. Castillo i el Cronista Juan Moleres. Acabada la presentaci, Castillo va voler tancar lacte amb una expressi dagrament, per lemoci, unida a un contratemps mdic que li va impedir manifestar als presents unes paraules que havia preparat,
31
30
ASSOCIACIONS
COLLECTIU ULLAL
ASSOCIACIONS
FALLA EL ROMAN
Falla El Roman
Un any ms tornem a aparixer en aquestes pgines per parlar de les falles, unes falles que gaudim durant tot lany. Enguany a la Falla El Roman podem estar ben contents perqu hem tingut tots els representants que es poden, a ms dun President nou. Junt a Marta, Jos Antonio, Silvia i Manolo hem passat unes falles fantstiques! Els hem acompanyat a tots els actes perqu no anaren sols, els hem fet costat durant tota la setmana fallera i, en definitiva, ho hem passat dall ms b tots junts! Al cap i a la fi les falles sn aix: juntar-se tots els fallers per passar unes festes divertides. Com tots sabem, estem en una poca difcil econmicament i a, inevitablement, repercuteix en les falles. Tot i aix, hem intentat que aquestes falles siguen com sempre i que no es note la crisi. Aquesta feina ha sigut molt difcil de fer, encara que amb esfor es pot aconseguir qualsevol cosa. s per aix que donem les grcies a tota la gent que de manera desinteressada ha collaborat amb la falla, perqu sabem que sense la seua ajuda moltes coses no haurien estat possibles. Finalment, volem animar a tota la gent que encara no s fallera a que ho siga, i que lany vinent sacosten al nostre casal perqu vegen que al Roman tamb hi ha una falla i que ens ho muntem tant b com la resta de falles. La Junta Directiva. Silvia, Jos Antonio i Marta el dia de la presentaci
tot i aix, el pblic assistent va correspondre la seua voluntat amb un entusiasta aplaudiment. A lacte van estar presents, a ms de la famlia de Castillo, lAlcade de Sollana i els membres de la Corporaci Municipal, els membres del Collectiu Ullal, antics alumnes de Castillo, la Junta de la Squia Reial, i una multitud de sollaneres i sollaners coneixedors i seguidors de la trajectria de Castillo. Tamb hi van assistir el Cronista Oficial de Benifai i diversos vens dAlmussafes, entre ells lAlcalde, personal del Centre Cultural i el Cronista Oficial de la poblaci vena.
aix com altres empreses particulars com ho sn Arrocerias San Cristobal, Armeria Quinter i Josep Caballero Abogados, sense la collaboraci de les quals la publicaci no podria ser ara una realitat, per aix des daquestes pgines, el nostre ms sincer agrament. El llibre est a disposici de tots els interessats en la PAPERERIA ESTUDIO de Paqui i Toni al preu de 10. No podria tancar el present article sense deixar de dir que lAssociaci Cultural Collectiu Ullal, a ms de fer realitat aquesta publicaci, una ms en el conjunt del material publicat fins lactualitat, ha continuat amb les seues activitats habituals; aix, desprs de leixida a les Coves de Vinrom del passat desembre acompanyats del sollaner Jos Cherta i el clssic sopar de Nadal, visitrem en gener La Cova del Parpall a Gandia i en febrer, frem una eixida a Viver per visitar les restes del front de la Guerra Civil Espanyola, excursi feta a lendem de la tertlia-presentaci duna publicaci del membre de lUllal, Ramon Juan Navarro, titulada RESISTIR ES VENCER, el frente de Viver en la Guerra Civil Espaola. Quan escric aquestes lnies hem acabat de fer una nova eixida de senderisme per la Serra Perenxisa de Torrent i estem a punt de celebrar el nostre 14 aniversari amb un sopar commemoratiu que tindr lloc al ms de maig i leixida n 100 de lassociaci que farem a dues poblacions curiosssimes valencianes: CARRCOLA I OTOS per les particularitats que presenten cadascuna delles. Joan Ferrs Vanaclocha
Cal dir a ms que, en la publicaci han collaborat lAjuntament de Sollana, la Squia Reial del Xquer,
32
33
ASSOCIACIONS
FALLA LAVINGUDA
ASSOCIACIONS
ASSOCIACI DE JUBILATS I PENSIONISTES DE SOLLANA
Falla LAvinguda
mateix fi: LES FALLES. I per elles hem organitzat moltssimes activitats i actes com Carrers dArt, concursos de playbacks, parcs infantils, excursions, teatres de titelles, venta de bunyols, festes de Nadal, 24 hores de futbol 3, concurs de futbolins i des de fa uns anys estem organitzat La Clsica, concentraci de cotxes antics. En definitiva que la Falla lAvinguda ha realitzat i realitza actes durant tot lany perqu per a nosaltres les falles sn tot lany, de manera que tot el poble pot gaudir de tot all que organitzem. El primer acte que hem realitzat per al 2013 ha segut lapunt que va tindre lloc el passat 31 de mar al cau faller de lAvinguda Costituci. Per aquest acte la comissi masculina va preparar uns cartells, que es penjaren per tot el poble.
Associaci de Jubilats i Pensionistes

Ya han pasado treinta aos
El da 13 de Mayo de 1982, en la cafetera municipal de la C/ Dtr. Vera Verd n.1, se renen un grupo de jubilados, con la intencin de formar lo que seria, LA ASOCIACIN DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS, por lo que deciden: formar Junta Gestora para tal fin, con los siguientes miembros y cargos, D. Fco. CABEZA ALBORS, como Presidente; D. JOS SEBASTI ALA PIEDRA, como Secretario y como Vocales, Da. ELISA TABERNER BLASCO, D. JOAQUN ASENSI RAGA, D. JOS MARIA FERRANDIS SALVADOR y D. JESS GASTALDO CAMBRA, por lo que desde ese momento, comienzan la gestin en los organismos, competentes. El da 22 de junio del mismo ao 1982, con la asistencia, del entonces Alcalde de Sollana, D. GASPAR SASTRE CAADA y cuarenta y una personas pensionistas, miembros de la asociacin, y siendo las 19 horas se efecta la primera JUNTA GENERAL con el siguiente orden del da: Vocal: D. RAMN ALAPONT FERRER. Vocal: D. FERNANDO BALDOVI CELDA. Vocal: D. JOS ESTARELLES MOLERES Vocal: D. SALVADOR RIBERA MOLERES. Vocal: D. DOLORES AO ESPARZA Vocal: D. JOS GRRULO GARCA. Se acuerda por unanimidad, una cuota de 100 Pts. a la inscripcin, en la Asociacin, y en su da se acordar la cuota anual segn necesidades. Despues de aclarar algunas dudas, por el Presidente, se levanta la sesin, siendo las 22 horas Por lo que consta, en el Libro de Actas la de la ASOCIACIN DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS DE SOLLANA En lo sucesivo, (para no prolongar el relato) solo haremos referencia, al Presidente y Secretario en cada momento. Despues de diferentes acuerdos como: adquisicin de prensa diaria, comisin para la adquisicin de subvenciones , viajes y otros actos de esparcimiento para los asociados, confeccin del inventario del 1.Gestiones realizadas para la aprobacin del regla- material, - con el que se contaba en ese momento, mento y lectura del mismo. cedido por el Ayuntamiento y otros benefactores -, 2.Eleccin de la Junta Directiva. se acuerda cursar sendos escritos de agradecimien3.Aprobacin de la cuota que se estime oportuna. to, por el apoyo y ayuda recibidas, en primer lugar 4.Ruegos, preguntas y sugerencias. al AYUNTAMIENTO, por el local ofrecido, al Tras la presentacin del acto por el Presidente, el Sr. Cura D. JOS SAN ANDRS BURGOS y al Secretario, expone los trmites realizados en el DIRECTOR GENERAL de la Caja de Ahorros de Gobierno Civil, que han conducido a la aprobacin Valencia. del reglamento, para constituir la ASOCIACIN, Se fija el primer mircoles de cada mes, a las 22 h. los cuales son ledos, para conocimiento de todos los para celebrar las reuniones de la Junta Directiva. asistentes, y son aprobados. Se acuerda la venta de loteras y rifas para la obtenActo seguido es constituida definitivamente la junta cin de fondos. directiva que quedando de la siguiente forma: De esta forma comienza a funcioPresidente: D.VCTOR AO MARI nar la ASOCIACIN DE JUBILADOS Y Secretario: D. JOS SEBASTI ALA PIEDRA. PENSIONISTAS DE SOLLANA. Vicepresidente: D. JOS MARIA FERRANDIS En la reunin de la Junta Directiva, del da 8-6-83, se SALVADOR. da cuenta del cese del secretario, Sr. Sebasti pasando Vicesecretario: D. RAMN AO ESPARZA. a serlo desde ese momento, D. VICENTE SENON Contador: D. JESS GASTALDO CAMBRA. NAVARRO. Tesorero: D. JOAQUN ASENSI RAGA. El 19 de Julio de 1983, con la asistencia del Secretario Vocal: D. ELISA TABERNER BLASCO. Provincial, D. JOS GRIMALT, el Secretario de
35
Desprs de tant de temps esperant, per fi arribaren les falles i com no la Falla lAvinguda va gaudir de la seua setmana fallera junt a les seues Falleres Majors I no tan sols tenim aix preparat, ja que la falla i com no els Fallers dHonor. suneix a les xarxes socials i a les noves tecnologies, per eixe motiu tamb hem penjat un vdeo a Durant la setmana fallera organitzrem diferents acti- la pgina Youtube amb el titol apuntat a la Falla vitats en les que tota la comissi participrem, entre lAvinguda Sollana en el que promocionem la nosles que podem nombrar els tradicionals concursos de tra falla i vos animem a apuntar-se durant tot lany. paelles, disfresses, parchis, pquer, rallis per als mes Noms heu de parlar en qualsevol faller. Teniu per menuts i no podem oblidar-se dels nostres particu- sabut que vos acollirem amb els braos oberts sense lars Premis Esclafit, entre altres. distinci ninguna. Les falles del 2012 finalitzaren amb la crem dels nostres monuments i una setmana desprs la comissi ens posrem mans a lobra per comenar les falles del 2013. El prxim exercici faller ser especial per als membres que formem aquesta falla ja que el 2013 s lany en que celebrarem el 10 aniversari. Tot va comenar lany 2004 on per primera volta crerem els nostres monuments i formrem una xicoteta per al mateix temps una gran comissi; els anys han anat passant, la falla ha anat evolucionant i patint canvis, per any rere any, hem lluitat junts per continuar fent festa, fent falla perqu la uni s la nostra manera de superar les adversitats. Els 10 anys de la falla ens han servit per aprendre per sobretot per a millorar i no tan sols com a falla, tamb com a la famlia que som, a la que uneix un
34
Ja per acabar, noms voldrem dir-vos que, per tot el que sha dit en les lnies anteriors podreu imaginar que estem preparant moltes sorpreses per fer del dcim aniversari, ja que no s un any qualsevol, sin un any en el que celebrem que continuem junts i amb ms ganes de continuar altres 100 anys ms, per lo que estem ms units, i amb ms forces que mai per a seguir fent festa.
VISQUEN LES FALLES!!! VISCA LA FALLA LAVINGUDA!!!
ASSOCIACIONS
ASSOCIACIONS
Organizacin, GIL SNCHEZ, y otros Directivos Comarcales, se acuerda por unanimidad, afiliarse a la Asociacin Provincial de Asociaciones. En el acta de la Junta Directiva del 17-11-83, cesa hasta el entonces presidente, D. Vctor Ao, asumiendo el cargo, D. JOS MARIA. FERRANDIS SALVADOR, y se incorporan miembros femeninos a la directiva. En reunin del 5-7-85 cesa el secretario Vicente Senon, remplazndolo, D. JOAQUIN VERA DURA. Se toma el compromiso, de no variar por lo menos en diez aos, la intencionalidad inicial de la ASOCIACIN.
En el mes de julio de 1997 cesa de secretario D. Joaqun Vera, tomando posesin, D. RICARDO ASINS MARTINE, cesando el mes Febrero de 1998, como haba anunciado, inicialmente. En el mes de Septiembre de 1999, el presidente D. Jos Codoer Mompo el secretario, D.Vte. Climent, el vicepresidente, D. Benito Carrasco y dos vocales ms, anuncian su dimisin, a la que se une, la totalidad de la Junta Directiva, por lo que se convoca, Junta General EXTRAORDINARIA, para el da 28 de Octubre, con la intencin de elegir nueva junta directiva, y de no presentarsecandidatos, comunicarlo al Sr. Alcalde, para que disponga, de la asociacin. En acta del mes 9-85 consta como presidenta de la En la Junta General del da 28 de Octubre de 1999, SECCIN FEMENINA LA SR. ASCENSIN al no presentarse nadie a la directiva, se da un plazo NAVARRO de 13 das para intentarlo de nuevo, en caso contraEl 11-85 se decide sortear los primeros lotes rio, se le informara al Sr. Alcalde para que se haga Navideos, pero el sorteo se efecta el 5 de Enero cargo de la ASOCIACION. de 1986, con 48 horas de plazo para ser retirados. De esta forma, con cambios de vocales, de con- El 10 de Noviembre de 1999 se convoca nueva serje del local, celebraciones de cenas de Pascua, JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA, reforma de local, colocacin de ventiladores y otras preside en este caso el mismo Sr. ALCALDE, D. cosas, se va consolidando la ASOCIACION DE GASPAR SASTRE CAADA, despues de preJUBILADOS Y PENSIONISTAS DE SOLLANA. guntar a los asistentes, si alguien se quera presenAs desde el 17-11-1983, al 12-1-1994 fue presiden- tarse como Presidente, y ante la nula respuesta, el Sr. te Jos Maria Ferrandis Salvador. Cesando y toman- Alcalde, le pide al Sr. Codoer, se haga cargo un ao do posesin como Presidente, JOS CODOER ms, a lo que acepta, a condicin de confeccionar su MOMPO, en la Junta General del da 2-2-1994, propia Junta Directiva, y se acepta la propuesta. siguiendo como secretario D. Joaqun Vera Dura. El 3 de Diciembre se forma la nueva junta directiva, En la reunin de la junta directiva, del da 1-6-1994, como Presidente: D. JOSE CODOER MOMPO, se propone y acuerda, hacerle una placa conme- Secretario. D.VICENTE ROIG ESTEVE, y quinmorativa y nombrar Presidente de Honor, al que ce socios ms, como vocales, convocando Junta durante mas de diez, aos desempeo el cargo como General, para el 13 de Enero del 2000, con la intenPresidente. D. JOS MARIA FERRANDIS. Y cin de aprobar, la nueva Junta Directiva. por su dilatada pertenencia, Directiva de Honor a la En la Junta General del da 13 Enero del 2000 se vocal, Da. DOLORES ANDREU LLEDO. confirma por los asistentes, la nueva Junta Directiva, Despues de aprobarlo la junta directiva, el 4-3-1995, como se haba conformado, comprometindose el se instala el telfono, de pago en el local, y supleto- Presidente Sr. MOMPO, presidirla un ao ms. rio en Secretaria. En el mes de Abril de 1995 se celebra la prime- En la Junta General de Enero del 2001, cesa como ra, SEMANA DEL JUBILADO, con diver- Presidente el Sr. MOMPO, y cinco componensas actuaciones, conferencias, torneos de TRUC tes ms, tomando posesin, como presidente el Y DOMINO finalizando el 28 de Abril, despues D.FERMIN RIBERA GRAU y continuando de la entrega de trofeos y ofreciendo un vino de como secretario el D.Vte. Roig. honor, con la asistencia del Alcalde y Concejales, e En el acta de Enero del 2004, se producen tres bajas, Invitados. entre ellas, el hasta entonces secretario, Sr.Vte. Roig,
36
tomando el relevo la Sr. AMELIA ROIG BOIRA, en la misma informa el Sr. Alcalde D. GASPAR SASTRE, la intencin de construir, un nuevo local, para los Jubilados, no teniendo an defino el lugar. Acta Junta General de Enero del 2006: ya es una realidad el nuevo local social, por lo que el Sr. Alcalde, asistente al acto, comunica la prxima inauguracin oficial para el 6 de Febrero, por la Consellera de Bienestar Social. Da. ALICIA DE MIGUEL. Con tal motivo consta la correspondiente, placa, en el vestbulo. Con la siguiente inscripcin:EL CENTRO DE LA TERCERA EDAD DE SOLLANA, FUE INAGURADO POR LA HBLE. SRA. DA. ALICIA DE MIGUEL GARCIA, CONSELLERA DE BIENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT VALENCIANA, SIENDO ALCALDE DE SOLLANA EL ILMO. SR. D. GASPAR SASTRE CAADA SOLLANA FEBRERO DE 2006 En junta directiva de enero del 2009 se informa del cese del hasta entonces Presidente el Sr. Fermn Ribera Grau, tomando el relevo el actual Presidente, el Sr.BAUTISTA GARCIA GUMBAU fijndose la Junta General para 22 de Enero, para informar y ratificar la bajas y altas de los nuevos miembros. En la Junta Directiva de Enero del 2009 comunica su cese la que era Secretaria Amelia Roig, sustituyndola JUAN LLINARES BALDOVI, continuando como Presidente Bta. Garca. As a grandes rasgos, han transcurrido los treinta aos de la asociacin, podramos enumerar infinidad de ancdotas, pero se hara interminable este relato, pero si que queremos subrayar, la iniciativa de los componentes del ACTA CONSTITUCIONAL, posiblemente hubieran sido otros de no ser Ellos, pero fueron Ellos. La dilatada dedicacin de algunos directivos lo que creemos merecedores de las distinciones otorgadas . La construccin de este nuevo edificio, envidia de muchas Asociaciones y como no, el documento de cesin, del MOLT ILUSTRE AJUNTAMENT con carcter gratuito, para uso y disfrute de nuestra Asociados, en la C/ Santiago Vidal, 27, siendo Alcalde D. Gaspar Sastre y Presidente de la asociacin D. Fermn Ribera Grau. Y en memoria de todos hemos expuesto como habris comprobado, los correspondientes recordatorios en su memoria. LA JUNTA DIRECTIVA
Fermn Ribera Grau Presidente de 2004 a 2009
Francisco Cabeza Albors Presidente fundador mayo de 1982
Jos Codoer Monp Presidente de 1994 a 2001
Jos M Ferrandis Salvador Presidente de 1983 a 1994
Juan Bautista Garca Presidente desde 2009
Vctor A Mar Presidente de 1982 a 1983

37
ASSOCIACIONS
SOCIETAT DE CAADORS DE SOLLANA LA TADORNA
ASSOCIACIONS
SOM SOLLANA
Club de caadors la Tadorna

El passat diumenge 22 dabril va tindre lloc en el camp de tir de Cullera el tradicional tir de colom a bra vam gaudir dun dia esplndid pel que fa a loratge i la tirada va transcrrer sense cap tipus de problema, per un moment els socis i convidats ens vam oblidar dels problemes diaris, i les rivalitats esportives van florir, sent aquesta la classificaci: Campi amb 11 coloms, Jose Luis Peirats. Campiona de Dones, Slvia Mic Llopis. Campi de Veterans, Jess Martnez Luz. Campi de Juvenils, Andrs Martnez Plasent. En el passat B.I.M. parlvem del Vedat per estvem a meitat dels tiratges i no disposvem dinformaci suficient per parlar completament de la temporada passada, que per cert ha estat tot un xit en quant a captures als tiratges organitzats i a les cbiles. Qui ens anava a dir que siverts, bragats o sarsets omplirien les casetes esta temporada i tot aix grcies al soci per confiar en aquesta junta i recolzar-la en les seues decisions i projectes, sabeu una cosa ?ja es veu el cam que anem fent entre tots que no s un altre que retornar-nos la illusi . La gesti dun vedat s una feina que sha de fer amb moltes ganes, i passada la temporada en el perode dassecat, quan ning sacorda de la caa, el club continua treballant: llevant xoques, recollint trastos, i introduint millores com, recollir motes i marxes fent tanques noves on feien falta, tot aix amb la inestimable collaboraci de la Squia Reial i LAjuntament de Sollana . La Junta
Som Sollana
Naix Som Sollana, un bot de qualitat per al nostre poble. En pocs mesos assistirem a la presentaci duna nova associaci local -Som Sollana- que naix amb lambici dintroduir al nostre poble una srie de novetats i millores informatives i culturals, oferint contingut lliure i de qualitat i treballant sempre pel poble i per al poble. Aquesta declaraci dintencions t el seu origen en el Diari de Sollana (www.diaridesollana.info), un peridic digital que va nixer al juny de 2011 com un mitj a travs del qual seguir lactualitat de Sollana duna manera objectiva, allunyada de partidismes i qestions personals. Desprs daquest projecte van venir alguns altres, amb menys xit, que van acabar tancant-se... per noms per a tornar amb ms fora. I ha arribat el moment de consolidar el Diari de Sollana i que tornen aquells projectes oblidats: de la m de Som Sollana. En la seua presentaci oficial, es detallaran els serveis que soferiran en la seua fundaci: el Diari de Sollana, lArxiu Multimdia de Sollana (format per lArxiu Fotogrfic de Sollana, la Sonoteca de Sollana i la Videoteca de Sollana), la Biblioteca Digital de Sollana i Sollana TV.
Nace Som Sollana, un salto de calidad para nuestro pueblo. En pocos meses asistiremos a la presentacin de una nueva asociacin local -Som Sollana- que nace con la ambicin de introducir en nuestro pueblo una serie de novedades y mejoras informativas y culturales, ofreciendo contenido libre y de calidad y trabajando siempre por y para el pueblo. Esta declaracin de intenciones tiene su origen en el Diari de Sollana (www.diaridesollana.info), un peridico digital que naci en junio de 2011 como un medio a travs del cual seguir la actualidad de Sollana de una manera objetiva, alejada de partidismos y cuestiones personales. Despus de este proyecto vinieron algunos otros, con menos xito, que acabaron cerrndose... pero solo para volver con ms fuerza. Y ha llegado el momento de consolidar el Diari de Sollana y de que vuelvan aquellos proyectos olvidados: de la mano de Som Sollana. En su presentacin oficial, se detallarn los servicios que se ofrecern en su fundacin: el Diari de Sollana, el Arxiu Multimdia de Sollana (formado por el Arxiu Fotogrfic de Sollana, la Sonoteca de Sollana i la Videoteca de Sollana), la Biblioteca Digital de Sollana y Sollana TV.
Si vols, pots comenar a recolzar-nos seguint a Som Sollana en Facebook i Twitter, des don anirem Si quieres, puedes empezar a apoyarnos siguiendo a Som Sollana en Facebook y Twitter, desde donde informant fins a la nostra presentaci oficial. iremos informando hasta nuestra presentacin oficial. Posat de caa num.13 partida Pinedo
38
Teo Atienza Caada. Fundador de Som Sollana

39
MEDI AMBIENT
MEDI AMBIENT
EN TERRA DULLALS
ENTERRA DULLALS
En terra dUllals
Sollana 6 de desembre de 2011 Aquest dia festiu malava dhora per anar a esmorzar al poble, per desprs passejar pel nostre terme. M a c o m p a nya re n en aquesta excursi el meu amic lvaro, el meu sogre i mon pare. Desprs desmorzar, li pregunt al meu amic si coneixia la Creu de Carrillo i com que la seua resposta fou negativa, cap all ens dirigirem.
Desprs ja vam fer cam cap al Filtre Verd. Era el primer cop que lobservava ja acabat.
passejada per tot el seu permetre i gaudrem moltssim daquest paisatge aqutic.
Passejrem per els voltants mentre escoltvem els xiuxiueigs de Al bell mig de les basses trobrem a un nec i cabules aus que hi descan- sonet que no parava de jugar. saven. Quan arribrem a la meitat del cam ens toprem amb una tanca metllica que barrava el pas. Dirigrem desprs la mirada cap a lesquerra per veure el llac de lAlbufera, i al fons observrem bandades de cormorans que planejaven i alguns dells es capbussaven per endur-se algun peixet a lestomac. Contemplar aquest ullal restaurat era una meravella. Al mateix temps, aquells homes de camp que macompanyaven ens parlaven de les males herbes que folraven els voltants. Desprs de gaudir de les escenes daquest ecosistema encisador decidrem anar cap al filtre verd. Pel cam, ens trobrem amb algunes casetes de camp, per vaig decidir plasmar amb una instantnia una caseta que estava vora el cam, coneguda com la casa de Furtabous. Desprs duna bona estona observant les llacunes i canals, decidrem tornar cap a casa. Per abans frem una parada per veure lullal del Rejolar. Aquest ullal mhavia meravellat des de que era xiquet, sobretot, quan en Pasqua fiem excursions amb bicicleta recorrent el terme. Ara, una gran sulsida shavia produt deixant dues illetes de terra tova al mig de la bassa. Desprs duna bona estona es va fer hora de tornar. I com sempre, el temps havia Intentrem esbrinar el seu naixement, i per aix, continurem passejant; ens dirigrem cap a la partida de passat rpidament. lUllal a travs dun ramal del barranc del Tramusser, travessant el cam de vora via i la via frria per sota. Sollana 7 gener de 2012 Al canal mitj observrem lestancament de laigua i Durant aquestes festes nadalenques, pels matins, algun que altre arberten o filtraci daigua. anava al mateix bar a prendre caf i al mateix Quan ens adonrem ja es trobvem a lalada del temps aprofitava per llegir pausadament El Levante cam del Convent i decidrem tornar enrere i veure i concretament la secci corresponent a la Ribera. lullal de la Casa Ridaura. Aquest estava perdut; ja En fullejar el diari, vaig veure la notcia sobre que els esbarzers gaireb el cobrien i al mateix temps laflorament dun ullal cabals al nostre poble i de servien de receptacle de qualsevol brutcia. A dalt de seguida pens en visitar-lo, ja que al dia segent mar- la carretera observrem com aquells tractors aplicaxava cap a Barcelona. Vaig convncer aquesta vega- ven la seua cirurgia a la terra dhorta. da com acompanyants de la excursi al meu pare, al Tornrem altra vegada a les basses per treure instantnies des de diferents llocs. All, aquells homes de meu sogre i al meu nen gran Lloren. En un no res, frem cam cap a la partida del Riuet. camp li explicaven al seu net un munt de coses de la All, varem observar dues bassetes connectades per terra nostra. El mat sacabava, i tamb lexcursi pel nostre una canalet. Aquest aflorament es trobava a prop de terme; tot pensant en quant farem la propera. lullal de la Casa Ridaura. Al voltant del permetre de les basses hi havia rogles on es trobava bova i senill i la terra encara estava tova. Frem una Lloren Benaches
41
En arribar, vam veure que no podem llegir la inscripci, i per aix, vora marge arribrem a la creu. A la base es llegia: D.O.M. Rogad a Dios por el alma de Luis Tarazona y Blanch. R.I.P. 24 dagost 1886. De seguida els vaig relatar aquella trista histria que va ocrrer a lestiu de 1883, data que no coincidia amb la de la base. Luis, era un hisendat casat amb un filla de Pedro Mingarro i que va sser assassinat i trobat mort en aquest lloc. El mbil daquest crim, segons les crniques de lpoca, fou el del robatori dels diners que portava damunt per realitzar compres darrs, cosa que no coincidia amb la requisitria que es va instruir des del jutjat de Sueca. Molt a prop de lalter decidrem veure la caseta de Salustiano. All, passejrem una miqueta fins trobarDesprs visitarem lullal de la Font del Forner. nos aquells pous envellits pel pas del temps, i a dalt All donarem una volta pel permetre per veure la del monticle, coronant-lo, romania aquell plataner vegetaci i contemplar com algunes aus nedaven centenari al qual li havien extirpat una part del tronc tranquillament en la bassa. per convertir-lo en una espcie de graella.
40
REFERNCIES HISTRIQUES
LA REPBLICA SOVITCA DE SOLLANA
BRAULI DUART
Brauli Duart, nomenat President de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals.

El sollaner, Brauli Duart ha sigut elegit recentment pel Parlament de Catalunya, nou President de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, entitat pblica que gestiona la rdio i la televisi pblica de la comunitat autonmica catalana. Duart ser lencarregat de presidir TV3 y Catalunya Rdio durant els prxims sis anys. Esta es la primera vegada que un valenci accedeix a aquest crrec. Segons lentrevista feta pel diari Levante al sollaner, el passat 14 de maig, Brauli es compromet amb la cerca duna soluci de reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9, des de lacord i el respecte mutu de les realitats valenciana i catalana.
Brauli Duart, nomenat President de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Foto cedida pel diari Levante.
Lorena Chofre rea de Cultura
La Repblica Sovitica de Sollana?

Els fets que van succeir al gener de lany 1932 a Sollana, al igual que altres moviments revolucionaris produts a la resta dEspanya, van tenir un ress important en la premsa espanyola daquell temps; tant a nivell provincial com comarcal. De fet, la major part de les notcies que fan referncia a aquestos fets apareixien a la secci de noticies generals (Notcies telegrfiques dEspanya); i en els casos dels diaris de la capital valenciana apareixien a les capaleres daquells dies. La major part dels diaris expliquen els fets de manera cronolgica. Aquesta explicaci segueix gaireb un esquema com: la proclamaci de la Revoluci Social pels revoltosos, els bans, lintent dincendiar lesglsia, la crema de larxiu municipal, els tirs al retor,...
Levante EMV 8 de , gener de 2012
Els diaris de lpoca que he consultat pertanyen a diferents idearis com per exemple liberals, catlics, tradicionalistes, republicans, crates, independents, etc. Desprs de llegir al diari Levante la noticia del 8 de gener, no en vaig poder aguantar i vaig decidir escriure aquestes lnees per a que el nostre poble sinforms al respecte. Al mateix temps hem vaig dirigir als diferents diaris per tal daclarir el que considerava lerror ms greu daquella noticia: la proclamaci de la Repblica Sovitica; no em vaig posar en la cronologia dels fets ja que si fem una ullada a la premsa trobarem de tot. Per exemple en un diari es contava que havia mort el retor i el comandant de la Gurdia Civil, en altre que el mossn dispara primer, en altre que els revolucionaris dispararen primer, en altre que Daniel Claver lluita contra un revolucionari al mercat, en altre que Daniel Claver i el seu fill lluitaren contra els revolucionaris, en altre que els patrons es trobaven dins de lesglsia, etc. A nivell internacional tamb va ser recollida la noticia, i per exemple en un diari es deia que cremaren lajuntament, en altre que Sollana es un poble de la provncia dAlacant, ... La xarxa Internet es un amplificador de les notcies i successos que esdevenen; per de vegades hi han mentires que es repeteixen tantes vegades que fins i tot els mateixos sollaners que tenen informaci a labast ho creuen aix. Hi han diferents articles i escrits que podem consultar. En primer lloc larticle dEnric Pedro que descriu molt b els fets: Histria oral duna insurrecci: Sollana 1932 publicat al numero 1 de la Revista local Suylana lany 1998. Si llegim veurem que en cap moment els anarquistes sollaners proclamaren la Repblica Sovitica, sin ms b aquesta fallcia la van recollir alguns diaris dretans com ABC o el Diari de Valencia, cosa que desprs ha anat passant com fet veritable. El que van proclamar els anarquistes sollaners va sser la Revoluci Social i al ban que es penjaren a les cantonades de Sollana, a banda de proclamar aquesta ultima es deia tamb Viva el comunismo libertario. Si ens informem veurem que el Comunisme llibertari era molt diferent al Comunisme Sovitic. Podem llegir tamb al llibre Records dInfantesa de Julio Llinares Girona lescrit: 26 de Gener de 1932. Els successos de Sollana. Tamb, al llibre Historia de Sollana del nostre Cronista Juan
Moleres podreu llegir la narraci daquestos fets, no obstant el nostre company si que parla de que es proclama la Repblica Sovitica, ho escrivia aix: Tambin hicieron publicar otro pregn anunciando al vecindario haberse proclamado en Espaa la repblica sovietica, fijando en la plaza de la Republica un pasquin escrito a mano, en grandes caracteres, con un bando en dichos terminos.
Ban dels revolucionaris. Font: Diari Ahora
He mirat totes les fotografies que tinc daquest esdeveniment i en cap he vist que es proclamara la Republica Sovietica. Aquesta errada historiogrfica ha sobreviscut al pas del temps i molts autors encara es refien i la citen, sense analitzar en cap moment altres fonts documentals ni la premsa peridica de lpoca. Continuen escrivint fins al dia davui fallcies com aquesta. Tamb podeu llegir un article que vaig escriure al Llibre de Festes de lany 2010, titulat: En els ergstuls de la Republica, per assabentar-se de labans i el desprs daquestos fets. Al mateix temps, des daquestes lnies, en coratge als sollaners per a que revisen la bibliografia esmentada. I tamb als periodistes, sobretot, que abans descriure sobre alguna cosa que sinformen i que no utilitzen solament una font documental. I als lectors que sapiguem discernir quina informaci es sensacionalista o esbiaixada, i per aix hi ha que llegir molt. Desprs daquestos fets Sollana seria coneguda com la Pequea Rusia. Per aix ser per un altre dia. Lloren Benaches
43
42
LA CONSTITUCI DE CADIS DE 1812
LA CONSTITUCI DE CADIS DE 1812
Bicentenar i Constituci de Cadis (1812) i el regnat de Fer ran VII

A propsit de la commemoraci del bicentenari de la constituci de Cadis (proclamada el 19 de Mar de 1812, per aix el sobrenom de La Pepa) , es fa necessari efectuar una reflexi sobre el que aquell esdeveniment va suposar. Primerament, perqu Espanya va proclamar als quatre vents que era major dedat. Va dir al mn que inaugurava un rgim basat en la sobirania nacional, la divisi de poders amb supremacia de les Corts, els drets individuals i la monarquia moderada. Poc importava que ho fera enmig de vicissituds i tribulacions que posaven en dubte la gesta dun poble que es reivindicava a si mateix com a amo del seu dest. Espanya volia ser moderna i illustrada per a evitar els abusos del poder, larbitrarietat, i contribuir amb el seu exemple a qu la justcia i el b de la ptria foren materialitzats com un inters de tots enfront dels que havien estat oprimint i desolant-la, convertint-la en un camp de sang, de runes i de runa. Cal tindre en compte el que va suposar el canvi de lantic rgim cap a lestat liberal: lantic rgim va ser un perode de temps vertebrat polticament entorn de la monarquia absoluta, que es va estendre a Espanya des del segle XV fins al XIX. En el poltic, el liberalisme defenia el reconeixement de la sobirania nacional, la separaci de poders, la igualtat davant de la llei i la implantaci dalguns drets bsics com la propietat. La substituci de lantic rgim pel rgim liberal va suposar la perduda de protagonisme dels, fins llavors, estaments privilegiats (noblesa i clero) a favor duna nova classe: la burgesia. Referint-nos a Espanya i a eixa data, ve a suposar el mateix que el 4 de juliol de 1776 per als americans, o el 14 de juliol de 1789 per als francesos, ja que van identificar el suport de dignitat collectiva en qu un pas es reconeixia a si mateix al donar la mesura dall al que aspirava ser. Des de llavors, la modernitat poltica i
44
I per a entendre molt millor la meua insistncia en la reacci del despotisme del Borb, situar el lector en la situaci poltica daquelles dates:
Corts i aprofundint-se en mesures liberalitzadores de leconomia.
social va posar el seu peu al nostre pas a pesar de les penalitats que desprs acompanyarien el seu discrrer huitcentista. I s que Espanya va protagonitzar en 1812 una revoluci de progrs, la cam de la qual va ser lenta i plena de vaivens, per que finalment va donar els fruits que hui gaudim grcies a una experincia collectiva de sang i foc. I ho va fer grcies a un grapat de patriotes liberals que van forjar els ideals de la nostra frgil per intensa Illustraci. Frgil perqu el despotisme va reaccionar contra ella de forma organitzada i sistemtica per part del Borb Ferran VII, incrdulament denominat el Deseado. Daquell esfor illustrat va brollar el millor que va aportar a la nostra histria el segle que hi ha entre la Guerra de la Successi (protagonitzada pel Borb Felip V) i la guerra de la Independncia. s indubtable que van faltar els mitjans i que les voluntats no van ser prou enrgiques, encara que situant-nos en eixa poca, enmig de la dislocaci de la monarquia, la invasi francesa i la guerra civil, els representants dun poble disseminat per dos hemisferis (cal tindre en compte que incls tenem les colnies), van ser capaos de proclamar sense por que volien ser sobirans i lliures per a decidir per on volien transitar. Lpica dels seus protagonistes mereix que continuem sentint lestremiment daquella gesta collectiva. Mximament quan al cap dun parell danys, el colp de la reacci va caure sobre els seus caps amb lassot de la pres i lexili. Des de llavors, el desarrelament i la tribulaci van ser els companys de viatge dels liberals i, amb ells, daquella Espanya que volia viure en pau i concrdia per a fructificar davall el paraigua de la ra i la tolerncia.
- En 1823, Ferran VII, recolzat per una coali- A lAbril de 1808 Napolen Bonaparte va envair ci de forces conservadores europees (Cent Mil sl espanyol amb lexcusa de passar cap a sl por- Fills de Sant Llus), va declarar novament nulla la tugus, aconseguint atraure cap a Baiona a la fam- Constituci i va restaurar labsolutisme (s a dir, lia regnant a Espanya: Carles IV (iaio de Felip V, el la segona etapa de la nova Constituci tan sols va monarca que ens va derogar els drets concedits per durar 3 anys).. Consumada loperaci, va iniciar una Jaume I als valencians Els Furs) i al seu fill Ferran nova repressi que va aconseguir un nivell resoludaVII. Carles IV que prcticament no es parlava amb ment terrorista, convertint a Espanya en una naci el seu fill, va cedir la corona espanyola a Napolen, de delators i perseguits, de carcellers i empresonats, el qual va anomenar el seu germ Pepe Botella de botxins i vctimes. Amb el fi que desaparega per Bonaparte, com a rei dEspanya. sempre del sl espanyol fins a la ms remota idea que la sobirania resideix en un altre que en el meu real - El perode comprs entre 1808 i 1814 es coneix persona..., resava un decret del Desitjat. com el de la Guerra de la Independncia, i realment representa el punt dinflexi en la Histria El regnat de Ferran VII va ser brutal i mediodEspanya, que marca lafonament de lantic rgim cre, triomfant en ell la Espaa negra enfront de basat en una monarquia absolutista, i el trnsit cap a la illustrada. Sala contra son pare i obt el tron; un nou rgim constitucional. es retrau davant de Napolen; assegura jurar la Constituci, per, advertit de lescs entusiasme - El regnat de Pepe Bonaparte va durar des de Gener del poble pel liberalisme, es recolza en aquell i en de 1809 fins a Juliol de 1812 en que va eixir defini- lexrcit per a implantar labsolutisme. tivament dEspanya en lestiu de 1813. Durant el seu regnat, Bonaparte va intentar organitzar a Espanya Finalment, per acabar, magradaria recomanar un un estat bonapartista, amb clars intents de reforma llibre escrit per Juan Antonio Vallejo Nagera, titude les institucions. El tractat de Valenay (11 desem- lat Yo, el rey, novella histrica sobre la vida de bre 1813) va posar fi a la guerra de la independn- Pepe Bonaparte. A Espanya sempre hem calumniat cia i amb ell Napolen va reconixer Ferran VII com i mal conegut al dit personatge, i amb la dita lectura a rei dEspanya i de les ndies. No obstant aix, les ens pot canviar la nostra percepci sobre el mateix. Corts no van reconixer validesa al tractat en tant Lescriptor, en ocasi duna visita que va fer a un Ferran VII no jurara la Constituci de 1812. palau de Florncia, la seua ama, una illustre marquesa, li va mostrar una placa que deia: Aqu muri Jos - El 24 de Mar de 1814 es va deixar caure per Bonaparte, rey de Espaa. Lescriptor es va escanEspanya Ferran VII amb la clara intenci de restablir dalitzar: cm podia considerar rei dEspanya a un labsolutisme i carregar-se la Constituci de Cadis, la intrs imposat per la fora dun dictador tan odis qual cosa va efectuar mitjanant un Reial Decret el com Napolen?. La senyora marquesa li va desve4 de Maig de 1814 (s a dir, la primera etapa de la lar aspectes de la vida de Pepe Bonaparte relacionats nova Constituci tan sols va durar 2 anys). A partir amb el seu afecte per Espanya que ell, i la resta dels del dit moment els liberals van ser eliminats de les espanyols, ignorvem i que, amb la lectura del dit lliinstitucions i van passar a la clandestinitat. bre, ens pot canviar la nostra consideraci cap a ells. - A principis de 1820, un moviment militar encapalament pel coronel Riego va proclamar novament la Constituci de 1812. El moviment va triomfar, i Ferran VII va decidir jurar la Constituci, restaurant-se amb aix lobra legislativa efectuada per les
JUANVI FERRUS I ZARAGOZA
45
AVAN PROGRAMACI CULTURAL ACTUALITAT MUNICIPAL

SUB SECCI
PROGRAMACI CULTURAL DEL MES DE JUNY

FINS L11 DE JUNY
EXPOSICI EXPLOSI DE COLOR DHERMINIA ALEMANY Fins esta data estar exposada al Centre Cultural lexposici de pintura de lartista sollanera Herminia Alemany.
DIVENDRES 1 22.30 H. CAF-TEATRE ESPECTACLE PER DEFINIR AMB PAU BLANCO Puma Teatre presenta el monleg: Espectacle per definir Sinopsi: I que s aix!!! Un cmul didees per a contar-les a les nits golfes, i a les golfes de la nit... Don venim, on anem, que volem... tirar el fem? s a dir, sabem el que creiem o menys del que ens pensem? ESPECTACLE MOLT RECOMANABLE si tens ganes de riuret i passar-ho b. Preu de les entrades: 3 pblic en general i 2 jubilats i menors de 25 anys. Al Centre Cultural de Sollana, lentrada inclou una consumici: cervesa o refresc.
DIVENDRES 15 20.00 H. EXPOSICI COLLECTIVA DEL CRCULO DE LAS BELLAS ARTES DE SOLLANA Inauguraci de lexposici de pintura de la associaci sollanera al Centre Cultural de Sollana. 22.30 H. NIT DE SAINETS VALENCIANS GEPERUT I COIXO I NO ES PER AH El grup de Teatre de Sollana dirigit per J. Toledo sestrena amb estos dos sainets valencians.
46

Butlletí Nº 51

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Butlletí Nº 51

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

portada

BIM Sollana 50 | desembre 2012 BIM Sollana 51| 2011

interior portada sumari

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

TALLERS I ANIMACI LECTORA

Xiquets i xiquetes fent la manualitat al Taller de Mscares

Xiquetes amb la mscara realitzada al Taller de Mscares

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

I Edici del Betlem vivent a Sollana

Xiquets arreplegant regals dels pages reials

Lorena Chofre rea de Cultura.

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Jornada esportiva i solidria a Sollana

Adults i menuts ballant al ritme de la musica

Classe magistral de Tai-Txi a crrec de Salvador Als

Classe magistral de Kick- Boeing a crrec de Vctor Grrulo

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Setmana de la dona 2012

Setmana de la dona 2012

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Dos siglos de bodas en Sollana

Ezequiel Ballester y su esposa Amparo, 1912

El matrimonio Boix-Peir, casados alrededor de 1890

Austeridad de posguerra en los aos 40

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Diferents campanyes a Sollana: informatives i/o de prevenci

Las bodas de los 60

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Campanya sobre productes pirotcnics al Collegi Lpez Marco

Oficina Municipal dInformaci i Defensa del Consumidor(OMIDC)

Departament de Personal i Promoci Socioeconmica

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Bloc - Coalici Comproms

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Agrupaci Socialista Sollana

Independents Per Sollana

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Premi al rendiment acadmic.

Francisco J. Lpez. Director

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012

Ames de Casa Tyrius. Sollana

Sollaners gaudint de tota una festa per als ms menuts

Grup de pares i xiquets

Gran xit del nostre taller a la trobada

Xiquets i xiquetes de Sollana ballant a lescenari

Foto de lexcursi de la Setmana de la Dona 29

BIM Sollana 51| 2012

BIM Sollana 51 | 2012