Professional Documents
Culture Documents
GENER 2012
Comissi de Poltica Industrial i Innovaci Tecnolgica del Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya
Equip de redacci: Alfonso Auguet, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Jordi Guix i Carles Palomo, amb la collaboraci dACC10 de la Generalitat de Catalunya i de Casa sia de Barcelona. Corresponsals: Sergi Escorihuela (Shangai), Albert Ferrari (Kaiping), Irene Fiol (Shanghai), Ral Guerra (Hong Kong) i John Waller (Xiamen).
Sumari
1 Activitats desenvolupades
2 Activitats en preparaci
6 Links dinters
8 Agraments
Editorial
Amb satisfacci vull donar el meu suport i el del Collegi a la iniciativa dels companys de la Comissi de Poltica Industrial i Innovaci Tecnolgica, de publicar NEWS ENGINYERS XINA. s un pas endavant i que sinscriu en el que sempre ha estat la voluntat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Conixer el que es fa al mn i duna manera molt especial all que es fa aquells pasos tecnolgicament ms avanats i/o que avui creixen ms de pressa i atreuen inversions de tot el mn. Enginyers coneguts que acabaren els estudis als anys trenta, varen fer el viatge de final de carrera a Alemanya i Anglaterra. Companys que acabrem a primers dels seixanta anrem a lExpo de Nova York i visitrem els Estats Units. Els que acaben ara ben segur que molts voldrien anar a la Xina i conixer aquell pas. Un pas de 9,5 milions de quilmetres quadrats, 1300 milions dhabitants, un PIB de 5878 bilions de dllars i un creixement el darrer any del 9,5%. Tanmateix, un pas amb quatre mil anys dhistria, els primers escrits, damunt de closques de tortuga, daten del 2000 a.d.C. Una de les personalitats europees que ms b coneix la Xina, s lexcanceller alemany Helmut Schmidt. Fou elegit el 1974 i lany segent en el seu primer viatge a la Xina sentrevist amb Mao Zedong. Daleshores en, hi ha anat ms de quinze vegades. Ell es pregunta: Qu sabem a Europa de la histria poltica, econmica, espiritual de la naci xinesa i del seu desenvolupament? Sabem nosaltres que el poder colonial occidental va conduir a un ensorrament de la Xina durant el s. XIX , com tamb ho feu el Jap durant la primera meitat del s. XX? Qu sabem realment del Confucianisme? Sabem fins a on condiciona encara avui la vida collectiva xinesa? Noms aquells que coneixen de forma suficient la Xina i el seu llarg desenvolupament poden esdevenir uns seriosos interlocutors. Tant de bo aquesta publicaci obri un nou horitz als enginyers de casa nostra. Joan Vallv Deg 3 de gener de 2012.
Introducci
Benvolguts companys enginyers i enginyeres, Fa ja un any que, amb una iniciativa dun artcle publicat en els nostres Fulls, es va crear en el nostre Collegi / Associaci un grup de treball per promoure activitats entorn al interessos dels enginyers o enginyeres que estiguin treballant a la Xina, hi vulguin anar a treballar o hi vulguin, com a professionals o com a empreses, fer-hi negocis. Durant aquest any 2011, ens hem reunit diferents vegades, hem creat un espai a la nostra web i hem organitzat un parell de jornades. Volem fer arribar al mxim nombre denginyers i denginyeres, la difusi de les activitats que puguem fer, rebre propostes dels que estiguin interessats en la Xina, tant pel que fa a rebre informaci i/o a intercanviar experincies. s per aquest motiu pel que hem creat aquest NEWS, per fer arribar a tothom que hi estigui interessat, tota aquella informaci que pugui ser del seu inters. Cal felicitar-nos per aquesta iniciativa, i donar-te la benvinguda com a lector i possible collaborador daquesta edici del NEWS del Grup Xina del nostre Collegi / Associaci dEnginyers Industrials de Catalunya. LEquip de redacci
2 Activitats en preparaci
Jornades en preparaci per a lany 2012
Febrer: Protocols de negoci a la Xina Moderador: Alfonso Auguet Ponents: Casa sia (per confirmar)
Maig: Internacionalitzaci dempreses a la Xina Moderador: Albert Ferrari Ponents: ACC10 (per confirmar)
Octubre: Inversions xineses a Europa Moderador: Carles Palomo Ponents: Casa sia (per confirmar)
2 1
27/12/11 South China Morning Post | Inaugurada la lnia dalta velocitat Guangzhou-Shenzhen
El dilluns 26 de desembre es va produir lesperada inauguraci de la lnia dalta velocitat entre Guangzhou i Shenzhen. El primer tren va sortir de lestaci Nord de Shenzhen a les 10,40h del mat amb el ministre de ferrocarrils, Shena Guangzu, a bord i va cobrir els 102 quilmetres que la separan de lestaci Sud de Guangzhou en 28 minuts, obtenint una velocitat mxima de 310 km/hora. El primer tren obert al pblic va realitzar el mateix recurregut a les 11,20h del mat i va trigar 36 minuts per fer el mateix trajecte. Els bitllets de primera classe
2 1
04/01/12 China Daily La Xina tira del consum intern per a palliar el descens de les exportacions
Davant la tendncia a la baixa en la demanda exterior de productes xinesos, ladministraci planteja treure plans de recolzament al consum local, especialment en el de cotxes i aparells elctrics, informa lagncia Xinhua. Malgrat que fins ara no es tenen dades concretes sobre quines mesures prendran ni a quins sectors saplicaran, oficials del govern xins han apuntat a possibles plans destmul de la demanda, com ara ajuts a la renovaci de vehcles o subvencicons per a equipament de la llar. Es planteja tamb continuar amb els mecanismes de recolzament al consum que ja existeixen en el sector de lautombil i de lelectrnica. El conjunt de mesures que sadoptin sortiran de les conclusions de la reuni de treball que el ministeri de Comer t a lagenda per a final daquesta setmana, a la que estan convocades ms de deu agncies nacionals. Des de 2007, existeixen ajuts al consum dequipaments per a la llar, b en forma de subvencions o de reducci dimpostos. Noms lany 2011, les vendes delectrodomstics en el marc daquests programes obtingueren 69.000 milions de dlars, segons el ministeri de Comer. Les exportacions de la Xina obtingueren el 2011 un augment del 13,8%, el pitjor resultat des de 2009 i es preveu que la tendncia sexpandeixi durant el primer quart de 2012. Per a evitar un deteriorament greu de leconomia del pas davant aquest descens de la demanda exterior, el govern xins preten amb aquesta mesures arribar a un nivell dexportacions estable i a un augment de les vendes al detall, que espera creixin un 13,2% en relaci a lany anterior.
algunes empreses elctriques. Segons la distribuidora estatal China Southern Power Grid Co., els possibles moviments en els preus del carb tindran el ms sever efecte entre els mesos de mar i maig, i afectaran ms als consumidors de Guangdong. El passat mes de novembre, el govern xins va collocar un sostre al preu de la venda del carb en 126 dlars la tonelada, al mateix temps que apujava la tarifa elctrica de les famlies i empreses, unes mesures orientades a ajudar a les elctriques. Els lmits als preus del carb, que noms sapliquen al que es comercialitza en els ports, podria acabar entre els mesos de maig i juny. Alguns analistes temen que es repeteixin els problemes de 2008, quan van expirar altres controls i ajuts al carb, i que van empnyer els preus a lala impedint el subministre a algunes zones.
2 1
09/01/12 China Daily Lacord de lliure comer entre la Xina, Corea i el Jap, a la agenda
Les converses sobre lestabliment duna zona de lliure comer que inclogui a la Xina, Corea i el Jap, podrien iniciar-se el maig desprs que les autoritats xineses hagin evaluat a finals de desembre passat, limpacte en leconomia daquest acord, informen fonts de China Daily. Les mateixes fonts indiquen que la marxa del procs depend de la voluntat de Corea daconseguir un acord tripartit donat que, segons fonts diplomtiques, Sel estaria ms disposat a aconseguir un acord bilateral amb la Xina que signar un pacte ms ampli que inclogus el Jap. Segons dades de ladministraci de duanes xineses, les exportacions coreanes a la Xina van tenir un valor de 148,4 mil milions de dlars el 2011, un 18% ms que durant lany anterior. Els detalls de lacord, que sestan discutint entre les tres nacions des de 2002 i que obteniren del govern xins el ms gran recolament durant la proppassada cimera dASEAN a Bali, saniran coneixent durant els primers mesos daquest any. Sespera que durant la visita de tres dies a la Xina del president core, Lee Myung-bak, es coneguin ms dades sobre el futur de lacord. Els principals esculls que shauran de salvar sn els relacionats amb els productes agrcoles cosa que recorda la posici coreana en la ratificaci de lacord del lliure comer amb els EUA el 2007 o el signat amb la UE loctubre de 2010. Un dels interessos estratgics de la Xina s buscar un balan amb la posici que els EUA mantenen en la integraci econmica de la regi, donat que el 2010 es van redoblar els esforos de Washington per enfortir lacord del Partenariat Transpacfic (TPP per les sigles en angls), un projecte que agrupa a nou pasos de les ribes del Pacfic i que preten ser referncia en la poltica comercial de les nacions del sudest asitic.
09/01/12 Oficina Econmica i Comercial dEspanya a Shanghai Comer fixa els objectius de desenvolupament comercial del 12 pla quinquennal
En un comunicat del Ministeri de Comer de la Xina, els objectius que es persegueixen amb la implementaci del nou pla quinquennal sn el creixement optimitzat del comer i els seus fluxes, aix com tamb latracci i canalitzaci de la inversi exterior cap a sectors que suposin un major desenvolupament de la innovaci, de millora industrial i de sostenibilitat en el progrs regional del pas.
La traducci en xifres daquests objectius generals la fa el ministeri, amb les dades segents: durant el 2015 sha darribar a un volum en el comer de bens de 4,8 bilions de dlars, de 0,6 bilions en el de serveis i la suma de 120.000 milions de dlars en IED anuals, al mateix temps que el nivell de fluxes de capital xins cap a lexterior sequipari al de lentrada. La nota oficial recull les nou tasques de desenvolupament comercial que han de perseguir-se en laplicaci del pla: una millora de les xarxes de circulaci i ms rapidesa en la seva engegada, garantir la seguretat dels fluxes de comer i de lestablitat dels mercats, optimitzar lestructura del comer internacional, potenciar el comer de serveis, enfortir el nivell i qualitat de lIED i lestratgia going global del pas, seguint un model geogrfic ptim i desenvolupar la poltica comercial que garanteixi acords win-win amb tercers.
10
2 1
09/01/12 People's Daily | Canvis en el catleg de sectors que poden accedir a inversi estrangera
El Ministeri de Comer i la Comissi Nacional per a la Reforma i el Desenvolupament han publicat la revisi del catleg dindstries amb capital estranger en el que es compilen els sectors dactivitat per als que sanima la participaci dels inversors internacionals, aix com tamb als que estan vetats a la participaci estrangera o els que han de fer-se mijanant un soci local. Segons el diari Peoples Daily, el contingut del catleg, que estar en vigor des del 30 de gener 2012, sha vist afectat principament en cinc rees: 1.- Les rees en les que sinvita el capital exterior samplien mentre que es redueixen les que estaven limitades a la cooperaci amb un soci xins, o les prohibides. Al mateix temps, alguns sectors permetran que samplin els nivells de participaci exterior actualment sn onze les activitats amb limitacions daccions. 2.- Es potenciaran les entrades de capital orientades a la reconversi i promoci de les indstries txtil i manufacturera, al mateix temps que safavoreixen aquelles inversions orientades a la introducci de nous productes i materials qumics, maquinria industrial i equips electrnics i electromecnics. En el cas de la producci dautombils, shan tret del catleg les apostes per a la fabricaci completa de cotxes, aix com alguns qumics, com ara les silicones policristalines. 3.- Per a la promoci dindstries emergents estratgiques, es va impulsar la inversi estrangera en les indstries verdes i en les de desenvolupament de nous sistemes deficincia energtica, en desenvolupaments de tecnologies de la informaci de nova generaci, biolgics o nous materials. 4.- Es va produir una major atracci de capitals per a la indstria de serveis. Shan afegit a la llista un total de nou categories, entre les que destaquen els serveis de transport, de formaci, de defensa de la propietat intelectual o de neteja marina.
5.- Es preten que la destinaci de les inversions, no solament sorientin cap a les industries que es potencian. Es preten aconseguir un balan territorial que faciliti el desenvolupament coordinat de les diferents regions del pas.
Expansin, 11/01/2012
SEDAL, empresa catalana del sector de les eixetes, construir aquest any, el tercer centre productiu a la Xina. Aquest projecte suposa una inversi entre 3 i 5 milions deuros i estar especialitzada en la fabricaci de discs cermics per la que ja disposa dels primers contractes de subministrament per a dos grups empresarials americans. SEDAL pertany a Landon Investments que acaba de subscriure una ampliaci de capital per finanar lexpansi asitica.
11
2 1
ports de Guangzhou i Tianjin, marca linici de les activitats del grup espanyol, propietat de Volkswagen, a la Xina. Segons lempresa, que amb aquesta exportaci inicia la primera lnia martima per al transport de vehcles entre la Xina i Espanya, el seu objectiu s introduir anualment 4.000 vehcles al mercat xins. El mercat xins sha collocat com el principal del mn, per sobre dels EUA, pel que fa a la venda de cotxes, malgrat que durant 2011 el creixement va ser irregular i es va veure afectat pel tancament dels ajuts per a la compra de vehcles de petita cilindrada. Durant lany passat, les vendes de turismes va arribar 13,7 milions dunitats, tot indicant un increment anual del 2,8% que contrasta amb lincrement de prop del 7% que es va enregistrar durant el primer semestre de lany. Segons lassociaci xinesa de vehcles de passatgers, sespera que, si durant 2012 es mantenen el preus dels combustible, les vendes dautombils poden arribar als 15,6 milions de turismes i els vehcles comercials als 4,25 milions.
12/01/12 Oficina Econmica i Comercial dEspanya a Shanghai | SEAT es llana al mercat xins
A partir de la primavera, lempresa SEAT comercialitzar els seus models en el mercat xins. Lembarcament de 250 autombils el dimarts passat a Barcelona amb destinaci als
12
Expansin 12/01/2012
La constructura xinesa Broad ha construit en 360 hores (15 dies) un hotel prefabricat de 30 pisos en el sur del gegant asitic. Aquest temps suposa un rcord per a la companyia que duplica el seu anterior de construir 15 plantes en sis dies. LOficina Econmica i Comercial de lAmbaixada dEspanya a Beijing Web de lICEX Notcies de lOficina Econmica i Comercial de lAmbaixada dEspanya a Beijing http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/contr oller/pageOfecomes/0,5310,5280449_5282927_ 5283749_0_CN,00.html
Expansin 12/01/2012
Lndex de preus al consum (IPC) de la Xina va incrementar un 4,1% interanualment durant el mes de desembre, una dcima menys que en el mes anterior, segons ha informat avui el Bur Nacional dEstadstiques. El principal indicador de la inflaci de la segona economia mundial es relaxa desprs dels nivells alts que va arribar a mitjan de lany passat.
13
14
El desenvolupament econmic dels propers deu anys es basar en: Desenvolupament sostenible i economia verda. No a leconomia desafiant el medi ambient i, per tant, cal una transformaci vers el que sha fet fins ara Potenciar el sistema de salut i benestar Per altra banda, per donar el suport adient a aquest desenvolupament cal que hi hagi un pla educatiu en consonncia, ms flexible i ms tolerant. Per aix, estan en poca de reformes: pla de lEducaci 20102020. En el 2020 el 90% de la poblaci en edat escolar tindr accs a lescolaritzaci i un 40% podr tenir accs als estudis superiors. La formaci dels treballadors base ser d11 anys i un 20% tindr accs als estudis superiors. Posteriorment va intervenir laltre ponent, el senyor Jan Borgonyon, que va presentar el document preparat per la seva empresa, titulat China 2012 Business Perspectives on es dibuixa una perspectiva molt detallada per sectors econmics.
15
Les conclusions del document sn: Hi haur ms inversi i ms consum que portarn que leconomia segueixi creixent un 7%-8%. El consum intern ser superior al 10% principalment a les ciutats de segon i tercer nivell. Es produir una desacceleraci lleu de les exportacions per tamb hi haur molta menys incertesa. Els costos creixen de forma rpida i aix ha de portar a una reconversi a una economia de consum. Els costos creixeran un 20%-30% anual en els propers cinc anys: salarials, electricitat, sl. Per tant, la Xina no ser un pas de tant baix cost per s anir tenint empreses extremadament competitives per una exportaci cada cop de ms valor afegit. La producci de menys o baix valor afegit es desplaar cap a linterior o cap a altres pasos com Turquia, Mxic o els propis EUA. Hi haur una necessitat en augment de racionalitzaci dels recursos i gesti dels costos i, per tant, es creixer molt rpidament en automatitzaci de processos. La inversi xinesa a lexterior en els propers dos o tres anys es produir a Llatinoamrica i al sud-est asitic. Les inversions xineses a la UE i als EUA seran per millorar la prpia competitivitat de les empreses xineses, principalment basat en aliances: marca, tecnologia, coneixement, disseny. Tot aix far millorar la posici de les empreses a la Xina i tamb internacionalment. Albert Ferrari
16
Oportunitat de negoci en el sector de la maquinria Sector de la maquinria a la Xina I. Anlisi del sector de la maquinria a la Xina Fins 1978, la indstria de la maquinria a la Xina estava totalment dominada per grans empreses de propietat estatal. No va ser fins els anys vuitanta, i especialment a partir dels noranta, que els esforos de la creixent privatitzaci van impulsar el canvi estructural daquesta indstria. Aquest sector s considerat el major sector industrial del pas i ha tingut un creixement considerable en els darrers anys. El sector es classifica en dotze categories principals: indstria automotriu, equips elctrics, equips de mineria i dalta resistncia, petroqumica i maquinria en general, maquinria agrcola, maquinria de construcci, equips de motors de combusti interna, maquinria eina, instruments i aparells de mesura, maquinria general de components bsics, maquinria de protecci mediambiental i maquinria de processament daliments i denvasament. Segons dades oficials de la Federaci Xinesa de la Indstria de la Maquinria, sespera que enguany la producci total i les vendes augmentin un 15%. Lany 2010, lingrs total va arribar als 45,6 milions de dlars, xifra que representa una taxa de creixement anual del 14,8% per al perode que abasta des de 2006 a 2010. Sembla que el mercat seguir un patr de creixement semblant per a cada perode fins a 2015. Tanmateix, el pla quinquennal (2011-2015) proposat pel govern i publicat a loctubre de 2010, emfatitza que el pas donar suport a les noves indstries estratgiques, com ara la indstria de la tecnologia de la informaci, la indstria de protecci mediambiental, la nova energia, els equips de fabricaci dalta gamma i la indstria automobilstica de noves energies. Amb aquest pla, sintenta elevar la qualitat i leficincia i accelerar les fusions i adquisicions amb lobjectiu de millorar la capacitat de la indstria per suportar riscos. A ms, tots aquests canvis han dimpulsar lestalvi denergia i les activitats de reducci demissions, aix com eliminar la capacitat obsoleta de producci. II. Descripci de loportunitat de negoci La Xina s avui un dels motors de leconomia mundial i el sector de la maquinria sha convertit en un dels principals centres globals de producci i de demanda. 17
Aquesta indstria est dominada per les mquines convencionals, per t poca experincia en el desenvolupament del control numric i els seus productes tenen poca qualitat i fiabilitat. A ms, la indstria de components est poc desenvolupada i hi ha una certa mancana dincentius de gesti. Els productors locals shan convertit en els actors dominants mitjanant ladquisici dempreses estrangeres i laprenentatge dels seus socis estrangers. Avui en dia, competeixen directament amb els principals fabricants estrangers en matria de qualitat (mitjana) i sn candidats a esdevenir competidors forts en el mercat de lexportaci i en el mercat intern dacabats dalta qualitat en els propers deu anys. Dit aix, sembla evident que el know-how de les empreses estrangeres s el valor ms positiu i valus per a les empreses xineses. Dins daquest panorama, existeix la possibilitat daprofitar aquesta demanda i arribar a una situaci win-win, en qu el sector industrial catal pugui respondre amb la seva experincia en maquinria eina, tecnologia i qualitat per abastir la necessitat de les empreses xineses. Per poder aprofitar aquest immens mercat, sha de tenir en compte que, encara que hi hagi moltes oportunitats, s un mercat molt complicat perqu el nivell de serveis que requereix s ms alt que en altres pasos. Dentrada cal una gran inversi en persones, publicitat, estructures i equips de venda. Aquesta inversi inicial s crtica per poder establir-se correctament en aquest mercat. A ms, s molt important tenir un procs estructural davaluaci del mercat ben definit, conixer b el potencial del mercat i estar preparat per assumir riscos durant els primers anys. III. Referncies i contactes Fires principals
1. China Intl Machinery Industry Exhibition http://www.huiyee.com/event/2011jxgy-en/index.html 2. China Yiwu International Machinery Industry Fair http://www.jixie-expo.com/ 3. China International Machine Tool www.cimtshow.com/ Federaci de la indstria de la maquinria a la Xina http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn/ China daily http://www.chinadaily.com.cn
18
En qu, o perqu, et pot ser til la Mtua dels Enginyers quan, per treball, ests a Xina? No noms en territori nacional pots beneficiar-te dels avantatges de la Mtua dels Enginyers, de Serpreco, la corredoria dassegurances, o de MutuaValors, la nostra entitat dassessorament financer. La Mtua s, des de fa ms de 50 anys, l'eina que tenim els enginyers per als temes de previsi social. s una entitat sense nim de lucre que procura pel benestar social dels mutualistes estiguin on estiguin. No t quota. L'ingrs com a mutualista es produeix en el moment en qu es contracta un servei. Dels serveis que ofereix la Mtua, hi ha dos que tenen especial rellevncia per els qui treballen a l'estranger: LAssistncia en Viatge i lassegurana collectiva de Responsabilitat Civil Professional, tot i que no hem doblidar les assegurances personals. Si per raons de feina has de desplaar-te a lestranger, o ja hi ets, et recomanem fer una revisi daquests aspectes: Contracta una assegurana dAssistncia en Viatge. Et donar la tranquillitat de tenir una cobertura fins a 60.000 si et calgus fer alguna despesa mdica; de 1.200 per prdua dequipatge; i tamb de 150.000 per responsabilitat civil personal. Lassegurana tamb inclou daltres garanties com poden ser, la de robatori, o la de retards en lentrega dequipatges. Analitza quins riscos personals tens en el pas on treballes. Si ho fas com assalariat, consulta amb lempresa quines sn les cobertures pel teu lloc de treball. Tamb s molt important revisar lassegurana collectiva de Responsabilitat Civil Professional, que el Collegi i lAssociaci dEnginyers tenen contractada a traves de la Mtua, ja que l'mbit de la cobertura s mundial (exceptuant USA i Canad)*. En aquest sentit t'aconsellem ampliar la cobertura actual, almenys, en 300.000 addicionals. A nivell orientatiu, el conjunt daquestes garanties pot tenir un cost aproximat de 100 mensuals. No obstant, conv fer un estudi, segons les teves necessitats i tenint en compte les garanties que puguis tenir actualment i tamb els riscos i legislaci del pas a on treballes o treballars. Informa-ten trucant a la Mtua dels Enginyers, telfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax 933 100 638, o enviant un correu electrnic a l'adrea: correu@mutua-enginyers.com 19
*Consultar a la Mutua
Albert Ferrari (Industrial Manager de SEDAL Group) des de Kaiping- Guandong province.
Tot i les variades experincies professionals que he tingut loportunitat de desenvolupar, la meva estada a la Xina supera en molt tot all viscut fins ara, tant pel projecte en s mateix com pel contrast cultural que suposa la gesti de persones all. La Xina s molt gran i va ms enll de poblacions ms conegudes per tothom. Kaiping no s una ciutat de linterior sin relativament propera a la costa est (a dues hores en cotxe de Macau i Cantn, i a tres hores de Hongkong) per, tot i aix, no estan habituats a tenir estrangers entre ells pels carrers i botigues cosa que fa que sempre ests essent observat. No hi ha gaire gent que parli langls cosa que fa que hagis daprendre de forma rpida un mnim de paraules de supervivncia en cantons. Kaiping s coneguda per les seves torres fortificades o Diaolous que sn Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2007, i pel poble histric de Chikan que correspon a la fotografia adjunta. En aquest poble histric es poden veure edificis on es barregen estils occidentals i orientals que van ser construts a principis del segle XX pels emigrants xinesos que varen fer fortuna principalment als Estats Units. Aquests llocs no sn massa freqentment visitats i predominen els xinesos i turistes americans per descendents directes demigrants xinesos locals. Albert Ferrari 20
Les experincies i vivncies del meu treball a la Xina, m'han proporcionat uns coneixements i unes habilitats que m'han perms afrontar nous reptes internacionals. Impulsar i gestionar una fbrica de alta tecnologia a la Xina, no es fcil, per possible. Nosaltres ho hem pogut fer grcies a una gran seguretat en la nostra presa de decisions, pacincia, coneixement global del negoci, mercat i de pas, i visi panormica de l'empresa. Shanghai es una ciutat molt dinmica, internacional i multicultural, que creix molt rpidament, i on coneixes i pots realitzar una vida totalment diferent e independent al mn Xines i local. Recomano que per obtenir bones vivncies i aprofitar lexperincia de viure-hi, un sha de relacionar amb la gent local, intentar aprendre lidioma, per difcil i complicat que sigui, conviure amb ells, viatjar pel pas, conixer la cultura i evitar sempre estar en un entorn internacional. Per viure, existeixen moltes zones. Les millors serien, les properes al centre i barris ms antics, com per exemple la Concessi francesa, on tens a m tot el que necessites a una ciutat com Shanghai, per recordant que val la pena aprofitar conixer altres indrets ms remots de la ciutat per conixer millor la realitat del pas. Sergi Escorihuela 21
Irene Fiol Bonnn, Laboratory Manager, Applus (Shanghai) Quality Inspection, Co., Ltd.
Viure i treballar a Shanghai est resultant una experincia dall ms enriquidora. La ciutat, igual que la resta del pas, est canviant a una velocitat vertiginosa, especialment amb lempenta dels Jocs Olmpics de Beijing 2008 i la Expo Shanghai 2010. Us podeu imaginar veure construir sis noves lnies de metro en quatre anys? Loferta gastronmica i comercial de la ciutat tamb sha multiplicat exponencialment en els darrers anys, havent-hi ara zones comercials del nivell de la 5a Avinguda de NY, per a un pblic xins de creixent poder adquisitiu. Per als estrangers que vivim aqu, el fet de poder trobar cada cop ms productes dimportaci ens facilita molt les coses, per, tot i aix, segueixo trobant a faltar el clima i el cel blau de la Mediterrnia, doncs a Shanghai encara el nivell de contaminaci s molt elevat. Irene Fiol
22
1
Sa 7 14 21 28 Su 5 12 19 26
February
M 6 13 20 27 Tu 7 14 21 28 W 1 8 15 22 29 Th 2 9 16 23 F 3 10 17 24
2
Sa 4 11 18 25 Su 4 11 18 25
March
M 5 12 19 26 Tu 6 13 20 27 W 7 14 21 28 Th 1 8 15 22 29 F 2 9 16 23 30
3
Sa 3 10 17 24 31
April
Su 1 8 15 22 29 M 2 9 16 23 30 Tu 3 10 17 24 W 4 11 18 25 Th 5 12 19 26 F 6 13 20 27
4
Sa 7 14 21 28 6 13 20 27 Su
May
M 7 14 21 28 Tu 1 8 15 22 29 W 2 9 16 23 30 Th 3 10 17 24 31 F 4 11 18 25
5
Sa 5 12 19 26 3 10 17 24 Su
June
M 4 11 18 25 Tu 5 12 19 26 W 6 13 20 27 Th 7 14 21 28 F 1 8 15 22 29
6
Sa 2 9 16 23 30
July
Su 1 8 15 22 29 M 2 9 16 23 30 Tu 3 10 17 24 31 W 4 11 18 25 Th 5 12 19 26 F 6 13 20 27
7
Sa 7 14 21 28 5 12 19 26 Su
August
M 6 13 20 27 Tu 7 14 21 28 W 1 8 15 22 29 Th 2 9 16 23 30 F 3 10 17 24 31
8
Sa 4 11 18 25 2 9 16 23 30 Su
September
M 3 10 17 24 Tu 4 11 18 25 W 5 12 19 26 Th 6 13 20 27 F 7 14 21 28
9
Sa 1 8 15 22 29
October
Su 7 14 21 28 M 1 8 15 22 29 Tu 2 9 16 23 30 W 3 10 17 24 31 Th 4 11 18 25 F 5 12 19 26
10
Sa 6 13 20 27 5 12 19 26 Su
November
M 6 13 20 27 Tu 7 14 21 28 W 1 8 15 22 29 Th 2 9 16 23 30 F 3 10 17 24
11
Sa 4 11 18 25 2 9 16 23 30 Su
December
M 3 10 17 24 31 Tu 4 11 18 25 W 5 12 19 26 Th 6 13 20 27 F 7 14 21 28
12
Sa 1 8 15 22 29
Working weekend Chinese Public Holidays Holiday compensate working weekend or holiday on weekend Dragon Day Middle-Autumn Day Tomb Sweeping Day
23
Borsa de treball
Demandes: Hem rebut el CV de lenginyera Sara Fust Massans que viu a Guangzhou i que est buscant feina: sfustem@gmail.com Ofertes: En la borsa de treball del nostre Collegi hi ha una oferta per anar a treballar a la Xina - Referncia: R34012-123840 - Enginyer de processos - Enginyer industrial amb nivell d'angls fluid tant parlat com escrit. S'exigeixen coneixements i experincia en MTM i processos de millora contnua. Disponibilitat per llargues estades a la Xina.
6 Links dinters
Casa sia: www.casaasia.es Institut Confuci (Barcelona): www.confuciobarcelona.es ICEX (Instituto Espaol de Comercio Exterior): www.icex.es Casal catal de Shanghai: www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Casa de Espaa en Shangai: www.casaespanashanghai.com China Intl Machinery Industry Exhibition: http://www.huiyee.com/event/2011jxgyen/index.html China Yiwu International Machinery Industry Fair: http://www.jixie-expo.com/ China International Machine Tool: www.cimtshow.com/ Federaci de la indstria de la maquinria a la Xina: http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn/ China daily: http://www.chinadaily.com.cn Centre d'Internacionalitzaci Empresarial ACC1 - COMPETITIVITAT PER LEMPRESA - Generalitat de Catalunya: www.acc10.cat
24
25
8 Agraments
Aquest NEWS ha estat possible grcies al patrocini de:
26
27