Alliberem les nostres sexualitats - Esther Sancho Teresa Pamies - Una mirada feminista a les retallades L estres - Dial.lels...

nmero 11 | Estiu 2012

editorial

la bstia

2-3

un caf amb...

4-7 13

te nadones?

ALLIBEREMLESNOSTRES SEXUALITATS
Sens reprimeix a un model tradicional de sexualitat i didentitat, que castiga tota aquella persona que no estigui dins la norma. Lalliberament sexual s una assignatura pendent en la construcci duna societat igualitria. En aquest context heteronormatiu, s important recordar que el 2013 es revisar el manual internacional de malalties mentals (DSM-IV) segons el qual la transsexualitat s considerada un trastorn. En el cas de lhomosexualitat, lexclusi de la llista de patologies mentals (1990) va ser molt important per combatre lhomofbia, que es fonamentava en un discurs mdic. Aix va permetre deslegitimar els arguments considerats cientfics. La lluita continua i se centra a reivindicar la transgressi del gnere i la sexualitat. Des de La Segarrenca reivindiquem una societat igualitria, i aix passa per poder desenvolupar les nostres sexualitats com vulguem i amb qui vulguem, fora de normes, de models imposats, de pautes que ens estigmatitzen. No hi ha una nica sexualitat. Volem viure les nostres sexualitats plenament en totes les etapes de la nostra vida i en qualsevol context social. Entenem que la transfbia i lhomofbia ens afecta a totes i a tots, ja que s la pedra a la sabata en la lluita per a lalliberament sexual, que, en definitiva, s la lluita contra el sexisme.

mots en dansa

mirades

10-12
tot distreu

ves quina cosa! men del dia

14-15
dona salut

dhomes dones

16

17

18-19

la bafarada

20

Linici de lestiu marca una data clau en la lluita contra lhomofbia i la transfbia. El 28 de juny se celebra el dia per a lalliberament lsbic, gai i trans (LGT), un moviment revolucionari que volem homenatjar amb aquestes lnies. I s que aquest moviment ha jugat un paper molt important en la consecuci de determinats drets bsics (no oblidem la Llei de vagos y maleantes o la posterior Llei de perillositat social). En aquest sentit, volem fer un reconeixement a la seva gran contribuci per a la construcci duna societat ms igualitria. Malgrat tot, no podem perdre de vista que es continua discriminant, torturant i matant per ra dopci sexual i didentitat de gnere. Vivim en una societat heteropatriarcal que ens sotmet a una pauta inamovible de relacions sexuals i afectives entre les persones, aix com a una nica visi dels nostres cossos.

EDITA: La Segarrenca, Associaci per a la Igualtat - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf EQUIP de REDACCI: Mireia Brandon, Flors Pericon, Roser Pericon, Slvia Pons i Roser Pont CORRECCI: Slvia Pons i Maite Puig * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACI: Xavi Miret DISTRIBUCI: Centre Ocupacional lEspgol de Cervera

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

l@ bsti@

Vigncia de la lluita feminista

Vals un Potos!, lescala en hi-fi concurs per a la igualtat ms sonat de la Segarra. Un xit fet realitat
l divendres 1 de juny La Segarrenca Associaci per a la Igualtat va organitzar la gala Vals un Potos!, lescala en hi-fi concurs per a la igualtat, als patis de la Universitat de Cervera. representant Fama; els Vi Chis catalans, uns Bee Gees molt de casa; un duet de La Segarrenca, amb un popurri de canons damor i desamor, i, per finalitzar la gala, lAssemblea de Joves de Cervera va representar una peculiar versi de la can Txus, de la Polla Records. El primer premi va ser per a les noies de la Xarxa de Cervera, i el segon, per a lequip del CAP. El jurat va considerar que les actuacions dambds grups estaven molt treballades i aconseguides. Des de La Segarrenca volem fer un agrament a totes aquelles persones que ens han ajudat a fer possible el Vals un Potos!: a les que van participar a la gala, a les que hi van collaborar i a tot el pblic que va assistirhi. Tot plegat ens anima a continuar treballant per a la igualtat entre persones i a pensar en una futura edici del Vals un Potos! Aix doncs, aneu preparant el vostre nmero! La Segarrenca Associaci per a la Igualtat

Fa

unes setmanes vaig llegir un comentari en un conegut bloc cerver de cultura popular en qu es qestionava la vigncia de la lluita per a la igualtat de gnere. El comentari annim tenia la percepci que hi ha una exageraci en la reivindicaci de la igualtat, que, segons el seu parer, ja estava assolida, i insinuava que sen feia un gra massa, de tot plegat. No voldria enganyar ning; la meva primera reacci va ser la indignaci. Amb els dies, aquesta indignaci sha convertit en la convicci que anem pel bon cam, ja que si a alg li cou que es faci visible la perspectiva de gnere s que la lluita s ben vigent i encara hi ha molta feina a fer! Sc feminista, no femellista. s inqestionable que la societat est estructurada basant-se en unes relacions de poder desiguals entre homes i dones patriarcat que ens assignen uns rols determinats en funci del nostre sexe. Des del feminisme, qestiono aquestes desigualtats, construdes culturalment, que ens lliguen a uns rols socials estereotipats, els quals ens condueixen a uns determinats comportaments per part dels uns i de les altres. Des del feminisme, qestiono la justificaci de lestatus social dunes o altres en funci de la condici biolgica. Des del feminisme, qestiono lopressi que sexerceix sobre la figura femenina com a invisibilitzada, dependent i submisa. Si ho fes des del femellisme, la lluita exigiria invertir la relaci de do-

minaci i aconseguir la supremacia o el control vers els homes. Aquesta concepci errnia i tergiversada de la lluita feminista s normalment utilitzada per aquells que temen perdre la seva parcella de poder, s a dir, per aquells que tenen por a una veritable transformaci social, en definitiva. Avui en dia, la lluita feminista t un enemic fora difcil de combatre: limaginari cultural. Les desigualtats no estan escrites enlloc, ens diuen que totes les persones som iguals davant la llei, per continuem reproduint rols que encaixen a la perfecci amb lestructura patriarcal que conv als qui tenen el poder. Cal, doncs, un canvi de valors que posi davant de tot la diversitat de les persones i el gran potencial denriquiment que aix suposa per a una societat. Des daquesta perspectiva, la lluita feminista recent persegueix la revaloritzaci dall femen fent gala de lautonomia, la llibertat i la dignitat de les persones. Noms parlant i actuant com a collectiu de persones (ms enll del binomi home dona) podrem assolir una igualtat real perqu ens oblidarem dels aspectes vinculats al sexe, a lorientaci sexual, a lorigen tnic, etc. Hi insisteixo: sc feminista. Ho dic sense embuts i ben conscient del que significa el concepte, sovint tergiversat per alguns sectors resistents a la transformaci social. Roser Pericon

Les ms de 400 persones que van assistir-hi de pblic van poder gaudir duna gala per a la igualtat de les que no sobliden, amb un equip de presentadors de primera lnia: en Xavi Hidalgo i la Lourdes Castellana, que, transformats en Albano i Romina Power, van donar el tret de sortida a la gala amb la can Felicit. Tamb hi va haver un jurat, que va ser ms o menys geners, format per lAlbert Parra, la Celi Garcia, el Llus Sanfeliu i la Yolanda de las Heras. I no hi van faltar uns premis pensats per als temps que corren: sacs de cebes de la fruiteria Poms, ous del Cots Alsina i productes de la Garbiana de Tarroja. Per engegar motors, la festa va comenar amb un sopar a base de cuscs cuinat per la Teresa Ramon, beure per triar i remenar i molt bon ambient. Al llarg de la gala van passar per lescenari vuit nmeros: les Band Tokades, fent de Celia Cruz; la Xarxa de Cervera com a Andrew Sisters; un trio explosiu de Castellser i Cervera, Trincant la Trinca, amb El bar de bidet; el CAP de Cervera, amb la can Europes living a celebration; les noies del Centre Esportiu Kodokan

3 3

Podem conformar-nos a anar perdent drets fonamentals fins a equiparar-nos al model americ, segons el qual cada individu viu totalment desquena a la societat i els drets es compren per part dels qui tenen diners. O podem reivindicar els nostres drets socials i el control democrtic dels governs i dels mercats.
Breument, com definiria la nova reforma laboral del govern del PP? de la uni i la solidaritat dels treballadors i treballadores entre si, amb qu podem aconseguir mantenir drets laborals encara que ja no tinguin cobertura legal, com es feia als anys seixanta i setanta, abans daprovar-se lEstatut dels treballadors. Les mesures que shan pres sembla que no afa-voreixen gaire la persona treballadora. Quin creu que pot ser el desenlla daquesta histria? El desenlla el triem nosaltres. Podem conformar-nos a anar perdent drets fonamentals avui en el centre de treball, dem en la sanitat, dem passat en lescola dels nostres fills i filles fins a equiparar-nos al model americ, segons el qual cada individu viu totalment desquena a la societat i els drets es compren per part dels qui tenen diners. O podem reivindicar els nostres drets socials i el control democrtic dels governs i dels mercats. No parlo duna lluita abstracta, sin dapropar-nos als nostres companys i companyes de feina per fer pinya, de protestar davant el

E
4

STHER SANCHO

s una contrareforma que deroga drets que fins ara garantia lEstatut dels treballadors, per sobretot s un canvi de paradigma social: la nostra fora de treball com a simple mercaderia, dun sol s, en mans de lempresariat i ben allada del conjunt de treballadors i treballadores, que deixem de tenir fora collectiva. Quins diria que sn els punts forts i quins sn els punts dbils de la reforma? La fortalesa de la reforma rau en la destrucci de les eines collectives de carcter normatiu de qu disposvem per preservar les nostres condicions de treball (se suprimeix la fora dels convenis de sector, de la negociaci davant de trasllats o extincions collectives, el control judicial de la raonabilitat dels acomiadaments objectius, etc.). La seva debilitat s que, com a norma, tan sols pot derogar o desregular disposicions normatives, per no pot fer res davant

El divendres 25 de maig, a les 20.00 h, La Segarrenca va organitzar una xerrada al seu local titulada La reforma laboral i sanitria, una abolici dels drets socials?. En aquest nmero entrevistem una de les ponents, Esther Sancho. s advocada des de 1999. Va exercir com a lletrada del sindicat CGT de Ponent fins al 2007 i daleshores en porta les especialitats laboral i contenciosa al despatx collectiu Sime Miquel, de Lleida, el qual es troba associat amb el collectiu Ronda de Barcelona. Els diferents membres del despatx estan fora implicats amb entitats de juristes progressistes i de defensa dels drets humans, aix com amb la junta del Collegi de lAdvocacia de Lleida (de la qual actualment en Sime Miquel s deg). LEsther ha impartit diversos cursos i seminaris sobre dret del treball i sobre drets de les dones. Tamb t publicats diversos articles i treballs de recerca jurdica en aquests mbits; a banda, collabora peridicament amb el setmanari La Directa.

 Cal establir un consens social mnim del que considerem intocable, perqu latac als serveis pblics i als drets socials afectar tothom, inclosos els qui han votat la dreta i, per tant, tamb ens hi hem dadrear. Lautocrtica necessria des dels collectius anticapitalistes, penso que s deixar de fer actes dautoconsum i apropar-nos a totes les persones.
CAP si retallen lassistncia sanitria mentre fan negoci amb la xarxa hospitalria, dajuntar-se amb altres pares i mares per dir al delegat densenyament que els nostres fills i filles no han de pagar la bombolla immobiliria. La reforma laboral afecta ms negativament la dona? De quina manera? El problema darrel s que la dona ja es troba en una posici de sortida menys avantatjosa perqu latenci a les persones dependents siguin infants, malalts o malaltes, ancians o ancianes se sost sobre les espatlles de les dones, i aix implica ms contractes temporals i a temps parcial, reduccions de jornada i sou, excedncies voluntries i no tan voluntries, acomiadaments encoberts, no-renovaci de contractes temporals i, en definitiva, dificultats en lestabilitat i la promoci professionals. La reforma, en lloc dimplementar mesures de discriminaci positiva, deixa al lliure arbitri de lempresariat el fet de poder modificar les condicions de treball, els torns, els horaris, els salaris i les funcions dels seus empleats i empleades, alhora que abarateix lacomiadament i permet afegir hores extraordinries als contractes a temps parcial, mesures totes que deixen la dona treballadora indefensa i havent de triar entre la vida laboral o la vida familiar. La conciliaci ha passat a la histria. Quin creu que ha de ser el paper dels sindicats i de totes les forces que soposen a aquesta reforma? Reinventar-se, tornar a trepitjar el carrer. Porten molts anys i cal aprofitar aquesta experincia i els mitjans, per en certa manera cal comenar de nou (que no de zero) per reconstruir el teixit social que als anys seixanta i setanta va batallar pels drets socials que ara ens roben: sindicats i partits desquerres amb bases participatives, associacions de vens i de venes amb esperit crtic, entitats vives i sense lligams per les subvencions, etc., amb la diferncia que som a lany 2012 i la participaci es canalitza a la xarxa. I una cosa ms: no sha de perdre de vista que els catalans i les catalanes no han

Justcia i eficcia no sempre poden anar juntes. Tothom entn que a una persona discapacitada no se li pot exigir el mateix nivell de productivitat, com tothom entn que tota persona malalta ha de ser tractada mdicament, malgrat que no tingui cura o que lhospital no hi faci negoci. Es tracta de no barrejar drets fonamentals.
votat Rajoy, per han collocat Mas a la Generalitat, que tamb retalla i que ha votat s a la reforma. Cal establir un consens social mnim del que considerem intocable, perqu latac als serveis pblics i als drets socials afectar tothom, inclosos els qui han votat la dreta i, per tant, tamb ens hi hem dadrear. En aquest sentit, lautocrtica necessria des dels collectius anticapitalistes, penso que s deixar de fer actes dautoconsum i apropar-nos a totes les persones. Com definiria una reforma laboral justa i efica? Justcia i eficcia no sempre poden anar juntes. Tothom entn que a una persona discapacitada no se li pot exigir el mateix nivell de productivitat, com tothom entn que tota persona malalta ha de ser tractada mdicament, malgrat que no tingui cura o que lhospital no hi faci negoci. Es tracta de no barrejar drets fonamentals, per als que reclamem justcia, amb gesti dels serveis pblics, per als que reclamem eficcia. Per tant, una reforma laboral justa s la que preserva i fins i tot millora els drets laborals que ens atorguen condicions de vida dignes. I leficcia la deixem per a lesfera de la gesti, que ha de seguir en mans pbliques, com a nica garantia que no es regir sols per criteris mercantilistes. I, per acabar, creu que les manifestacions i disconformitats socials poden provocar algun canvi en la postura del Govern? A grans trets, no. El Govern vol rescatar la banca i la patronal, no per garantir-nos uns drets socials i serveis bsics com leducaci o la sanitat; ens ho demostren cada dia. Ara b, aix no impedeix que no es puguin guanyar algunes batalles, fer enretirar mesures concretes all on reben protestes. Hi ha barris que han aturat el tancament dels CAP, escoles bressol que no shan deixat suprimir el servei de psicopedagogia, treballadors i treballadores que es planten davant la direcci i els diuen: Si en toqueu una, ens toqueu a totes, per tal devitar acomiadaments. Cal perdre la por, que s lnic que ells tenen per aturarnos, perqu nosaltres tenim tota la resta: la ra, la solidaritat i la justcia.

Activista poltica i escriptora, va nixer a Balaguer el 1919 i va morir fa pocs mesos, el mar de 2012, a Granada.

Des dels setze anys es va implicar en la poltica, influenciada La seva obra t, en general, una clara tendncia documental; pel seu pare. A aquesta edat es va unir al partit socialista. Un s un testimoni viu de la Guerra Civil i de lexili. El seu primer any desprs va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unifillibre, Testament a Praga (1971), escrit en collaboraci amb el cades de Catalunya i va fundar, juntament amb altres comseu pare, va ser un gran xit de crtica i de venda, i va guanpanyes, lAliana Nacional de la Dona Jove (19371939). Amb yar el premi Josep Pla (1970) i el Crtica Serra dOr de prosa poc temps es va convertir en un referent poltic de rellevncia narrativa (1972). Altres llibres que cal destacar de Teresa Pa Catalunya. mies sn Quan rem refugiats (1975) o Memria dels morts A causa de la Guerra Civil, es va veure obligada a exiliar-se a (1981), finalista al premi de novella Ramon Llull. Tamb va Frana amb el seu pare i no va tornar a veure ni la seva mare escriure llibres sobre els seus viatges arreu de lEstat espanni els seus germans. Des de lexili, va collaborar en les revis- yol, com Vacances aragoneses (1979), Matins dAran (1982) o tes Serra dOr i Oriflama. Tamb va participar en la resistncia Busqueu-me a Granada (1984). francesa durant la Segona Guerra Mundial. Teresa Pmies va collaborar setmanalment al diari Avui des Fins al 1971 va viure a lexili; desprs de Frana, va passar un dels seus inicis, durant ms de trenta anys. Tamb va fer-ho temps a la Repblica Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mxic, com a tertuliana en les emissores de rdio Ona Catalana i Caon va comenar a estudiar periodisme. Lany 1947 va tornar a talunya Rdio, entre daltres. Europa, i es va establir dotze anys a Praga, on va treballar de El 1984 se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat redactora de les emissions en castell i catal a Rdio Praga. de Catalunya; lany 2000, la Medalla dOr al mrit artstic de lAjuntament de Barcelona; el 2001, el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, i el 2003 va ser guardonada amb el premi Trajectria de la Setmana del Llibre en Catal. Fins al final de la seva trajectria, lobra literria de Teresa Pmies va continuar evolucionant, amb ttols com Laventura denvellir (2002), Conviure amb la mort (2003) i Informe al difunt (2008), un llibre homenatge al seu marit, mort lany 2007. Lescriptora va morir a Granada el 13 de mar de 2012, als noranta-dos anys.

Es va casar amb el secretari general del PSUC, Gregorio Lpez Raimundo, i el juliol de lany 1971 va tornar a Catalunya i va iniciar la seva carrera literria.

Fbrica Paulac
He llegit aquesta tarda que la fbrica Paulac ha tancat les seves portes, i ha fet crac! El diari diu que el pobre fabricant sha arrunat, i ha hagut de marxar a Sussa, amonat. Si la fbrica no dna, diu que no ens hem desverar, que ja hi ha qui se nocupa del que shi fa. Una banca se la queda per vendre i especular. Hi hagi fbrica o finana, tant se val. Dels obrers que hi treballaven, el diari no nha parlat. Sn a lestaci de Frana, mhan contat.

Ovidi Montllor
Disc: Gola Seca

UNA MIRADA FEMINISTA A LES RETALLADES per Leonor Pedrico

Ser feminista s una manera destar en la vida, una manera de viure atenta a la forma segons la qual les persones som tractades, no tan sols les dones, sin tots els ssers humans, observant que tenim un rol adjudicat que podem canviar amb el sexe shi neix; el gnere es construeix, intentant una transformaci social que tingui en compte que el 50% de la poblaci del mn som dones. Una mirada feminista sobre les reformes en la sanitat pblica, per exemple, veu molt ms sobre els problemes que repercutiran en les dones que una mirada que no apreci el biaix feminista. s com quan et poses unes ulleres adequades per veure una pellcula en tres dimensions, que perceps detalls que sense les ulleres no podries veure. No s que la poblaci masculina no ens interessi o preocupi. El moviment feminista s tamb un moviment humanista i, per tant, preocupat per qestions ben diverses, com els drets humans arreu de mn, lautodeterminaci dels sahraus o dels palestins i del nostre propi poble, o les actuacions de les administracions properes i llunyanes, per s que la mateixa inrcia social ja socupa, i en el millor dels casos es preocupa, de com afecten la societat en general les reformes que els diferents governs estan aplicant. Per aix cal una mirada que observi com els processos afecten les dones, que quasi sempre estan un esgla per sota en la jerarquia social, i que vegi que les dones tenim problemes de salut especfics, que per desgracia sn els primers a patir les retallades. La fibromilgia i la fatiga crnica, malalties que en major percentatge ens afecten, han estat les primeres a ser desateses. Pel que fa al control de la natalitat, segons la informaci facilitada per les professionals sanitries de lArnau de Vilanova, ja fa un any que va desaparixer del servei el mtode Esscura, al qual es podien acollir totes les dones, i que, sense cirurgia externa, facilitava una esterilitzaci permanent a les que aix ho sollicitaven. Avui noms shi poden acollir per prescripci facultativa. Els serveis de reproducci assistida ja no funcionen en la majoria dels grans hospitals de Catalunya, i en el cas que funcionin, no es doten amb els recursos necessaris que requereixen aquests tipus de servei, ja que una qesti com s la fertilitat duna dona no entn de caps de setmana, ni de vacances, ni de dies de tancament per les retallades. I no parlem de la interrupci voluntria de lembars, que des de sempre ha estat reduda a la mnima expressi quant a atenci sanitria pblica. I em voldria equivocar, per si no batallem novament per mantenir els drets que hem aconseguit, haurem de veure com les dones que econmicament podran passaran per les clniques privades, i les que no, tornaran a mans poc escrupoloses. I em quedo aqu per no dramatitzar-ho ms. En un altre ordre de coses, els protocols sanitaris reflecteixen que una dona en edat frtil no s fcil que tingui un infart de miocardi. I aix fa que moltes vegades es diagnostiquin tard i deixin seqeles molt importants, que limitaran la vida de la malalta per sempre. Si sapliqus la transversalitat de gnere a totes les disciplines de la docncia, aquest problema quedaria redut considerablement. Cal observar, per, que primer shauria de formar els docents, i parlem de retallades Concloent, el que ha de canviar s, al meu entendre, el sistema, que mitjanant els seus peons legisladors exagera les desigualtats entre les persones i sescapa del control de la poblaci. I t tota la ra qui diu que quan el capitalisme entra per la porta, la democrcia surt per la finestra. Per no hem de perdre lesperana. Darrerament he sentit cridar al jovent: Noms el poble defensar el poble. I el poble treballador s el 99% de la poblaci mundial, inclosa la gent que no t res. Per tant, no podem deixar-nos portar cap a una inactivitat intellectual que doni als influents la llicncia de fer-nos a totes i tots una fora de treball embrutida que accepti les decisions que noms afavoreixen l1% que concentra la riquesa i confisca el poder. I com diu el poeta: tot est per fer i tot s possible

10

11

TOTES GUAPES

per Erika Bondia, Psicloga

Per qu genera tanta infelicitat en la dona la nosatisfacci del seu cos? Don neix aquesta insatisfacci i negaci de molts dels atributs que formen lentramat de la part fsica de cadascuna de nosaltres? Les persones, cadascuna de nosaltres, som niques i tenim el nostre propi segell, que ens distingeix de la resta. Hi ha persones que per naturalesa sn de constituci ms prima; nhi ha que sn de constituci ms forta; nhi ha que sn ms rodones; nhi ha que sn ms planes, i aix un llarg etctera. Per la tendncia que marca la moda s la de voler que totes les dones, per ser belles, han destar primes i esveltes. I qui no entri en aquest joc no ser guapa. I qui no entri en aquest joc no se sentir b amb si mateixa. I qui no entri en aquest joc no ser feli. Les nenes juguen amb nines primes i esveltes; qui vol una nina amb formes rodones? Les mares es miren i es veuen grasses perqu, s clar, amb el bombardeig dinformaci meditica constant que mostra i associa contnuament que lxit est vinculat a una forma fsica de model de passarella, qualsevol es veu b amb la panxa cap a fora o amb uns malucs ben pronunciats! Abans, tenir corbes era smptoma de salut, que una persona estava ben alimentada, i la gent veia bellesa en persones saludables. Avui en dia, en una societat que est malalta i flaqueja per molts cantons, ser prima, i com ms millor, s ser ms guapa. Avui en dia, com ms desnodrida, ms bonica. Vigilem! No estic pretenent fer una apologia de labs de nutrients, ni molt menys. Cadasc ha de cuidar la seva alimentaci i aix ha de ser un pilar bsic en el seu dia a dia. Simplement estic fent una crida a lacceptaci individual dels seus atributs fsics naturals. Les persones som guapes quan ens estimem. Maltractar els nostres cossos no ens fa guapes, ens fa esclaves. Estaria b que, ara que la crisi ha calat fons dins la nostra societat, alguns valors superficials tamb comencessin a caure i apostssim ms per donar importncia a una bellesa integral, que passa, abans que res, per sentir-se b amb qui som, amb el que fem, amb el que mengem i amb el que sentim. Aix s que fa que ens sentim maques per dins i per fora! Quan alg sestima, ho fa en tots els seus formats com a persona. Apostem, doncs, per una bellesa profunda que ens faci estimar-nos a nosaltres i a les altres persones i ens permeti veure bellesa ms enll del que ens ha volgut vendre una societat basada en la superficialitat i en la desconnexi del que s natural. Allibereu-vos, sigueu sempre lliures de decidir com voleu ser i com voleu estar. Aposteu per ser persones que es cuiden en tots els mbits, i, sens dubte, sereu

DA Espanya, el percentatge de la poblaci entre setze anys i trenta-cinc que noms ha acabat els estudis primaris o la primera etapa dels estudis secundaris s, en conjunt, del 35,2%. Per aquesta dada afecta un 41,5% dels homes i un 28,3% de les dones.

12

l ob tim ti s i ng a un ut nys 5 un , u de 0% t n 4 m de t 3% s le ol de de s u do niv la tr et nes ers jo ze . i v Pe tar ent pu r i: ut nt ta s un de en nt, 36 to fu e , ts nc xis 6% do i te d ix els s s de l u ho exe g na me s ne d s re ife . r nc ia s. ne

VES QUINA COSA! CURIOSITATS

Ac En tu al me nt , de ca
GA BA

ha

el s u ::

::
Ba

da de :: ::
8) . a: B

::
D. rc

RR ,

::
(2 el on 00

::

do n s s si a ur : l. at ::: cia o ci : en ::: o s : ic et ll ::: n r a u :: un :: s: ). A: re en 61 IC mb . ab F ho g ac GR s (p e IO lo g qu BL a in BI es sh ar on ONT orm bli F rs Pu sf : pe an ok Tr ub

13

LEstrs
Per Sara Alsinella Solsona CAP de Cervera
Tothom en parla, tothom intenta evitar-lo, tothom en t, tothom tracta de treure-sel de sobre. Lestrs s una epidmia que sembla afectar gaireb tota la humanitat. Per, qu s lestrs? La paraula prov del mot angls stress, que significa tensi, fatiga, pressi a la qual est sotms un objecte o una persona. En lmbit mdic anomenem estrs psicosocial al conjunt de situacions dun individu que li exigeixen un rendiment superior al normal. Es tracta, doncs, tant duns mecanismes que tenen la capacitat dagredir-nos com de defensar-nos, en el clssic mecanisme daccireacci. A continuaci us expliquem una srie de consells per a la vida diria per evitar o reduir lestrs que molts de nosaltres patim. Tenir una estona diria per a si mateix. En aquest mn de presses s imprescindible tenir almenys mitja hora al dia per estar en silenci, meditar i reflexionar. Parlar menys i fer ms. Ens cal una disciplina de la paraula, que faci que diguem noms all bo, til i veritable, sense divagacions. Aix ens far tenir ms seny i no provocar discussions ni ser-hi arrossegats. Un dels mals davui en dia sn les crtiques i les queixes. A ms, queixar-se per coses que no tenen soluci no resol res i, al contrari, perdem temps, ja que no fem coses interessants i tils. Desfer-se dels pensaments pertorbadors o que ens angoixen. Per aconseguir-ho, es pot fer un diari i anotar-hi quines emocions fortes tenim i, per a cadascuna, quins pensaments les provoquen. Per acabar, al costat de cada pensament sha descriure una idea positiva que ens faci sentir millor i a la qual haurem de retornar quan tornem a rumiar de forma negativa. Viure sense culpa. La culpa s un dels sentiments ms nocius, ja que ens immobilitza. Una persona pot reconixer que ha coms errors en el passat. Per una cosa s aprendre de les equivocacions per tal dintentar evitar-les en el futur (actitud correcta) i laltra s malgastar el temps estant disgustats contnuament per all que hem fet (actitud insana). Per tant, hem dacceptar i perdonar sempre els nostres errors, entenent que s hum equivocar-nos a vegades. Reduir les preocupacions. Les preocupacions del futur sols provoquen ansietat i no ens deixen viure b el present. Viure b el present. Lnic real ara s el moment actual. Per tant, cal concentrar-se amb el que sest fent, intentant gaudir del que ens dna la vida a cada instant, i deixant de banda les emocions que ens bloquegen. Viure amb autonomia. La independncia s bsica per viure amb harmonia amb la gent i estar a gust amb nosaltres mateixos. No buscar la perfecci. No cal preocupar-se tant de lordre i de la neteja i de si hem fet les coses molt b, ja que lorganitzaci no s un fi en si mateix, sin noms un mitj. Seleccionar i gestionar el temps. Cal planificar els nostres objectius i les nostres decisions, establint prioritats, decidint qu s el ms important cada dia, perqu tot no ho podem fer. Viure a prop de la natura. Va b estar molta estona a laire lliure, gaudir dels passejos, de la verdor dels arbres, dels colors de les postes de sol, del cant dels ocells, de la immensitat dun cel estrellat, de la fragncia de les flors, de la remor de les onades del mar, etc. No perdre lhumor. s una bona terpia somriure i riures sovint tant dun mateix com dels altres, quan la situaci ho permeti i sense ser hostil; aix ens ajudar a relaxar-nos. Moltes situacions del dia a dia sn divertides o absurdes i ens poden estimular a riure sense ridiculitzar ning a tenir bon humor. Acceptar-nos com som. s sa estar dacord i trobar-se a gust amb el nostre fsic i no intentar tapar o falsejar cap aspecte nostre. Tractar-nos b. Lamor, primer, sha de dirigir a un mateix. Com podem estimar els altres si primer no ens estimem? Si no tenim afecte en el nostre interior, no en podrem donar. Si no ens sentim b nosaltres, no podrem fer b als altres. Controlar la ira i el disgust excessiu. Aquests sn una srie de consells, entre molts daltres, que us poden ajudar a superar lestrs diari. Juntament amb una dieta equilibrada i un exercici diari, es pot aconseguir una vida sana. nims i sigueu sempre positius i positives!

14

15

Per Llus Sanfeliu

La plantilla dun prestigis museu de Barcelona era integrada, i suposo que ho continua sent, per ho dic a ull un vuitanta per cent de dones (si excloem el manteniment tcnic, completament mascul cent per cent de fmines en el servei de neteja). Just abans que es fessin paleses les conseqncies daquesta estafa orquestrada que molts mitjans de comunicaci que es prenen per seriosos sentesten a anomenar crisi, vaig preguntar, informalment, les raons daquesta discriminaci positiva. La resposta obtinguda em va sorprendre: el personal del museu treballava, i de ben segur que ho continua fent, a canvi de remuneracions baixes sota contractes porqueria. I no, no existia cap discriminaci intencionada, ms enll de la derivada del fet que les persones que savenien a aquelles condicions eren, en una majoria prou mplia que abans hem provat de calibrar, dones.

Diallels

Daquest exemple en podem concloure tant que la dona accepta condicions pitjors perqu viu sotmesa al jou de la desigualtat com el contrari: la dona pateix discriminaci salarial per la seva predisposici a acceptar all que el seu equivalent mascul declinaria. Si ho sumem tot, ens adonarem fcilment que ens trobem davant duna fallcia en qu es dna una proposici com a prova duna altra que, alhora, s provada per la proposici primera s a dir: un cercle vicis. Un cop identificat aquest cercle vicis, o qualsevol altre (com ara el que ens pot dur a creure en la convenincia dun model de creixement que beneeix una jugada especulativa tan opaca, insostenible, antisocial i antidemocrtica com ho s el projecte Eurovegas thas cobert de glria, Ferran Adri!), ens adonarem que noms ens resten dues vies. La primera, destruir-lo. La segona, seguir girant-hi ad infinitum. Deixo la disjuntiva en mans bon criteri del lector.

16

17

De bon pair
COOPERATIVES DESTALVI ENTRE TREBALLADORES SEXUALS
Diferents grups de treballadores sexuals del Raval shan organitzat en cooperatives destalvi comunitari, que han batejat amb el nom de La Taula. Cada grup est format per deu dones, i cadascuna ingressa 20 al dia. El global de cada setmana s repartit a una delles o a qui t ms necessitats econmiques. Aquesta organitzaci els permet ser ms autnomes i sortir de lexplotaci. Duna banda, tenen una font dingressos addicional a la feina; de laltra, s un mitj de resistncia a les mltiples violncies, entre elles la policial. Preval lorganitzaci, la confiana i la cultura de lestalvi i s un mtode molt prctic per anticipar-se a la fragilitat de leconomia submergida, afirma Diana Zapata, psicloga social i membre de LICIT (Lnia dInvestigaci i Cooperaci amb les Immigrants Treballadores sexuals). La iniciativa ja s prou lloable per si sola, per el fet que hagi nascut del mateix grup de dones, sense cap mediaci institucional, encara la fa ms mereixedora de reconeixement. En la societat actual, estem massa acostumades a la competitivitat i a lindividualisme. Aquest tipus dorganitzaci solidria ens demostra que la cooperaci permet la igualtat doportunitats.

De mal pair
LA MATERNIDAD LIBRE hACE A LAS MUjERES AUTNTICAMENTE MUjERES, Alberto Ruiz-Gallardn
Aquesta perla lha deixada anar el ministre de Justcia de lEstat espanyol en un intent de matisar unes declaracions anteriors en relaci amb la futura modificaci de la Llei de lavortament. Si uns dies abans afirmava que hi ha una anomenada violncia estructural, segons ell, que impedeix desenvolupar el dret reproductiu per excellncia de la dona que s el de la maternitat, ara acaba darreglar-ho intentant parafrasejar una cita de Manuel Azaa segons la qual la llibertat no fa felios els homes, per s que s el que els fa homes. Si la classe poltica es limits a explicar les reformes legislatives amb criteris jurdics o poltics en lloc dapellar a criteris morals, no farien tant el ridcul. Potser s que no hi ha cap criteri jurdic que fonamenti les mesures que es volen dur a terme? Senyor Gallardn, una dona no necessita ser mare per ser una autntica dona igual que un home no necessita ser pare per ser un autntic home, per molt que aix xoqui amb la seva moral cristiana i conservadora. El que necessitem les dones s que sens respecti, que sens pagui el mateix que a un home per la mateixa feina, que sens protegeixi quan alg exerceixi violncia contra nosaltres, etc. En altres paraules, el que les dones esperem de lEstat s el mateix que esperen els homes: respecte a les decisions prpies i la possibilitat de desenvolupar una vida digna amb tots els drets garantits.

18

19

BUTLLETA dINSCRIPCI a LA SEGARRENCA Associaci per a la igualtat

COGNOMS i NOM: ADREA: NMERO DNI: TELFON DE CONTACTE: CORREU ELECTRNIC: PAGAMENT QUOTA: 20 /any DATA: SIGNATURA: POBLACI: DATA NAIXEMENT:

Cal fer-la arribar a la Segarrenca Associaci per a la igualtat a ledi ci de Renfe, s/n de Cervera i contactarem amb vost.

20

SOLUCI DE LESCUDELLA DE LLETRES (PG. 17)

lafiguera.r@gmail.com

Segueix-nos a Twitter: www.twitter.com/lasegarrenca Segueix-nos a Facebook: www.facebook.com/lasegarrenca

Edifici Renfe, s/n 25200 Cervera Tel. 638 863 475

www.revistalafiguera.blogspot.com