Treball del text narratiu Grau dangls Victoria Dubinova

Temporal de neu
Alexandr Serguievitx Puixkin
Alexandr Puixkin (1799 1837) va ser el poeta i novellista rus, considerat per molts el fundador de la literatura russa moderna i el millor poeta rus. L'estil general de Puixkin segueix els dictats del romanticisme, sobretot per la recerca de l'originalitat, de revitalitzar la literatura popular i pel nacionalisme d'algunes composicions. La llengua, per, conserva un ordre i claredat neoclssics, ja que usa un registre entenedor i cerca l'harmonia a la seva poesia. Temporal de neu forma part dun cicle de contes Novelles dIvan Petrovitx Blkin, conjunt de cinc contes escrits al voltant de 1830 a un petit poble de Rssia.

1 Les macroestructures
Lespai de lenunciaci no correspon a lespai de la histria perqu el text est escrit en passat. s a dir, que el text va ser enunciat desprs de tenir una clara idea sobre qu volen dir i qu volen que passi. La histria ha transcorregut des de lany 1811 fins a lany 1815, duran el regnat dAlexandre I de Rssia. En aquesta poca els russos han viscut la invasi del Napole Bonaparte i un feudalisme portat a un extrem salvatge. Va ser molt caracterstica la divisi de la societat entre els rics aristcrates i els pobres camperols. A darreries de lany 1811, que assenyala una poca memorable per a Rssia [...]. La guerra assol un terme gloris: els regiments russos tornaven de lestranger. Aquest hivern boig s el lloc de lactuaci del conte, perqu s com una mena de culpable dall que li ha succet a la protagonista. El temps de lenunciaci comena quan lautor comena a escriure la seva obra i en aquest cas no s necessari saber quan va ser exactament. El temps de lenunciat ha ocupat uns quatre anys aproximadament, com ja he dit des de 1811 fins al 1815. 1

Aquest temps s realista. Presenta una histria que podria ser real sense cap problema, tot i que a la vida s difcil que passi la mateixa histria. El personatge principal daquesta obra s la Maria Gavrilovna, una noia jove duna famlia rica, que senamora dun pobre oficial de lexrcit, Vladimir Nicolaievitx. La noia es presenta com un personatge rod, perqu sorprn als lectors per la seva fidelitat al seu primer amor i el t al seu cor durant molt de temps, fins que finalment senamora una altra vegada. La memria del difunt semblava sagrada a Maixa; guardava, tot all que pogus recordar-lo [...]. Els vens , no deixaven dadmirar la seva persistncia i la seva constncia. Al mateix moment, Maixa s un personatge totalment dominat per la drama. Si no fos per la mala sort que ha tingut i pel mal temps que feia el nit del seu casament, no perdria mai el seu amor. Els pares daquesta jove, el seu amant i el Burnim -el seu marit- sn els personatges secundaris, perqu tot i que juguin un paper important, no sn el centre de la histria. En una situaci semblant a la Maria es troba Vladimir. Sn els mateixos els motius de la prdua del seu amor: la mala sort i el mal temps. Tamb es presenta com un personatge dinmic, que ha passat destar bojament enamorat a deixar la noia per sempre. Els pares, Gavrila Gavrilovitx i Praskvia Petrovna, sn un altre parell de personatges rodons, passen de ser oponents de la protagonista a ser els seus ajudants, perqu inesperadament per ning accepten a lamor de la seva filla encara que no sigui de la mateixa classes social i li donen suport a la Maria en tot all que ella decideix fer. Tamb hi apareixen personatges arquetpics com la cambrera, la serventa, el cotxer que sn tal com els ha fet lautor i fan la seva funci prescrita. El ms importat de tot el conte s la nit de la tempesta, que separa als enamorats per sempre i a la vegada fa que es coneixen la Maria i el Burmin. Si no fos pel temps que feia, la jove seguiria sent feli amb el Vladimir. En aquest moment, com ja he dit abans, Rssia vivia sota el mandat de Alexandr I i un dels moments a destacar va ser la invasi napolenica. En aquell moment van comenar aparixer partits poltics de elits, va sorgir el moviment nacionalista i obrer. A Europa al segle XIX es va caracteritzar pel naixement de les democrcies censatries i locs de les monarquies absolutes. La Revoluci Francesa i la posterior era napolenica van fer expandir les idees republicanes i liberals. Els monarques, si sobrevivien, es convertien en dspotes illustrats que actuaven permissivament amb la classe dominant. A partir dall va sorgir lidea de dretes i desquerres. El moviment cultural que acompanyava tot aquest embolic va ser el Romanticisme. El Romanticisme com a moviment cultural i poltic sorigina a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari per rpidament pass a influenciar totes les arts. El podrem veure com una reacci al racionalisme de la illustraci i el neoclassicisme, donant-li importncia al sentiment. El seu carcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'poca s inqestionable. La seva caracterstica fonamental s la ruptura amb la tradici, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. 2

2 Les microestructures
A la prosa, el ritme s irregular, s a dir, les repeticions es compleixen, per sense una llei fixa com al vers. El que dna ritme al aquest compte s la entonaci i les pauses. A cada frase del text li correspon una entonaci determinada segons el sentit que li volem donar. Amb la entonaci de les frases i especialment amb la flexi final ascendent o descendent- establim tamb un ritme perqu repetim o modifiquem un element de lexpressi segons les nostres necessitats. Sn utilitzats una gran quantitat de noms i sobretot dadjectius del camp damor (amor etern, imaginaci romntica, noces clandestines) i tamb dels que es relacionen amb lhivern, el temps i el paisatge (tempesta, gran ventada, blancs borrallons de neu). Les frases sn majoritriament llargues amb les oracions subordinades i la utilitzaci de pronoms relatius. Tamb es degut a la especial atenci a la descripci fsica, dels sentits i de les emocions que comporta fer servir una gran quantitat dadjectius. [...] es capbussava dins lespai amb lagonia vana del seu cor; ads veia al seu Vladimir agenollat damunt lherba, amb la cara verdosa i sangonent. Lagonitzat semblava pregar-la amb veu colpidora [...] el seu cor bateg amb violncia extrema. Amb veu tremolosa, declar que no tenia gana [...]. Lobra esta escrita amb un registre estndard, molt ben cuidat que no fa embolicar-se durant la lectura. Pel contrari, aquest llenguatge fcil per sense arribar al vulgar, ajuda a entendre millor all que esta escrit i provoca una sensaci ms positiva. Majoritriament, el text esta escrit en tercera persona i les poques intervencions directes que es fan al llarg del text es presenten en forma de dileg o discurs directe regit. Tal i com es propi daltes classes socials, els personatges utilitzen un vocabulari molt ric i precs, amb una cortesia i educaci impecable. Ens presenta una focalitzaci interna mltiple i podem creure tot el que sha dit en aquest text, perqu el narrador daquesta obra s intra heterodiegtic, s a dir omniscient, ja que el seu domini de la histria que narra s total. Aquest narrador no s el personatge, per es posa dins de cada un dels qui apareix al conte, per tant sap molt ms que un personatge i coneix tota la histria (qu opinen els personatges, qu senten, qu volen, a qu tenen por, etc.). Els veus dels diversos personatges que fan s de la paraula o que expressen els seus pensaments, tamb els cites, valoracions dopinions que apareixen en les obre narratives, es manifesten a travs del discurs del narrador o del jo potic. En aquesta obra, quasi b en tots els casos, sutilitza el discurs narrativitzat ja que el narrador incorpora aquest parlar en el propi discurs, el sintetitza i l'explica. [...] escrivint desprs una llarga carta amb dest a una pietosa amiga seva i una altra als seus pares, se nacomiadava, valent-se dexpressions altament colpidores, i excusant el seu mancament per la fora invencible de la passi allegant, a la fi, que linstant que ella tindria per ms jois de la seva vida, seria aquell en qu pogus llanar-se als peus dels seus pares benvolguts i demanar-los perd. 3

El ttol duna obra ens dna la idea que aquesta frase tindr una relaci amb all que succeeix a lobra o que ser la causa dels esdeveniments. Aquest s el cas del Temporal de neu de Puixkin. Si no fos pel mal temps que feia aquella llunyana nit que es casaven dos joves, la protagonista Maria Gavrilovna no es casaria amb un home que no coneixia de res, el Burmin, sin que seria feli amb aquell que estimava, el Vladimir Nicolaievitx. Lepgraf, un poema de Jukovski, prediu els esdeveniments del propi conte de Puixkin. Daquesta manera, refora les idees que aporta el ttol. Lobra no presenta dedicatries, pretextos literaris, notes a peu de pgina, data i lloc de la signatura, presncia de la veu de l'autor i pretextos narratius. No podem comentar la seqncia per captols perqu no hi sn els captols, s un sol conte. Tampoc es presenta lestructura de relats encaixats ja que expliquen una sola histria. El narrador, quan explica la histria, torna cap al passat, per tant ens trobem davant duna analepsi (flash-back). Per passar dun moment cronolgic no fa un salt, sin que fa una breu explicaci de tot all que ha anat passant al llarg de temps (sntesi). No utilitza cap tcnica difcil, sin que avana cap al futur afegint esdeveniments nous. El carcter dels personatges, i sobretot dels pares, s fora dominat pels sistemes de valors de lpoca quan vivien. Eren rics i per tant tenien una visi una mica hipcrita del mn. No volien al seu costat als qui no eren com els. Volien que la seva filla es cases amb un aristcrata ric i no un simple oficial de lexrcit, per quan es van adonar que sense ell la Maria era infeli i realment lestimava, li van permetre passar la vida al seu costat. Tenim una descripci molt detallada de cada personatge grcies a la enumeraci de les seves caracterstiques fsiques i de carcter , i tamb perqu sabem en quina societat vivien. Tota la informaci sobre els personatges que se sap durant la lectura ens arriba a travs del narrador intra heterodiegtic i, en algun moment puntual, a travs de gestos socials.

3 Crtica sociolgica del text

La crtica sociolgica, que neix al segle XIX sota la influncia historicista i positivista, es basa en les relacions entre l'obra literria i la societat en la qual s creada i rebuda. A mitjans del segle XIX, Marx afirmava que la cultura no s una realitat independent, sin que s inseparable de les condicions histriques en les quals els ssers humans desenvolupen la seva vida material. Les relacions de dominaci i de subordinaci, l'explotaci que regeix l'ordre econmic i social en cada etapa concreta de la histria humana, sn les que en certa mesura "determinen" tota la vida cultural de la societat. S'ha tendit a considerar que l'obra d'art s un simple reflex de la societat o, com a molt, un smptoma de la societat en la qual viu l'autor i dels interessos de la classe social a la qual pertany. La crtica sociolgica sinteressa per la procedncia i la condici social dels autors, aix com per les seves idees poltiques i socials com a ciutadans i el seu grau dintegraci al procs social. Sinteressa tamb pel grau de dependncia dels escriptors al respecte de la classe dominadora.

La crtica marxista no utilitza una metodologia prpia i exclusiva, sin que es nodreix de mtodes ja existents com, per exemple, la psicoanlisi, el formalisme i altres mtodes propers a la sociologia. Tanmateix, el que tots els crtics marxistes tenen en com s el fet de posar en relaci l'obra d'art amb els factors econmics, socials i culturals de l'poca que la van veure nixer. La crtica sociologista tracta diferents aspectes: Examina l'edici, la difusi i la recepci de les obres literries. Tracta d'establir un lligam ms o menys estret entre el contingut de la conscincia collectiva de la societat o d'algunes classes socials i el contingut de les obres literries.

Puixkin va nixer en una famlia noble, encara que no hagi tingut cap ttol. La seva obra i el seu carcter, des de ben jove, li van causar moltes problemes i la major part de les seves obres no es van publicar. Lany 1820, degut a la incompatibilitat del contingut dels seus poemes amb el seu estatus com a funcionari de lestat, el comte de Sant Petersburg tenia intencions dexpulsar a Puixkin a Sibria o tancar-lo en un monestir. Grcies a lajuda dels seus amics, no obt un cstig tant cruel. Al juliol de 1823, es considera a si mateix com a professional de la literatura i es permet una relaci ntima amb la dona del seu cap. A ms a ms, veuen el seu inters cap al ateisme i finalment, lobliguen a abandonar el seu lloc de treball com a funcionari i lexilien al seu poble nadiu, sota la vigilncia dels seus pares. Les seves obres publicades lany 1829, no sn acceptats ni pels lectors ni pels crtics. A principis dels anys 30, Puixkin dna ms importncia a les obres narratives, que no pas potiques. Tot i aix, Novelles dIvan Petrovitx Blkin no van tenir gens dxit. Els poemes escrits durant laixecament de novembre a Polnia van causar impressions diverses. Fins i tot els seus amics li van criticar moltssim per fixar-se a bndols duns i no dels altres. Tot i aix, tamb va rebre cartes amb comentaris molt positius. A finals del 1834, es van publicar algunes ltimes obres de Puixkin, per tampoc van tenir molt dxit. Els crtics afirmaven amb la total seguretat que el talant del autor sha esgotat del tot. El pblic, veient lenfonsament del literat, no tenien ni idea que les seves millors obres no es van publicar degut a la repressi. Va morir a lhivern del 1837, ferit al duel amb lamant de la seva dona. Avui dia, Alexandr Puixkin es considera com un dels millors poetes russos. Els fillegs ho veuen com a creador del llenguatge literari contemporani rus. Alguns el comparen amb itali Dante i alemany Goethe. Durant lpoca sovitica, degut a la repressi ideolgica i literria, lobra de Puixkin es va estudiar i ensenyar duna manera molt completa a lestranger, sobretot als Estats Units, Frana i Polnia.

Tal i com deien els crtics sociolgics, podem establir alguns lligams entre el contingut de la Tempesta de neu i la conscincia collectiva de la societat del moment quan va ser escrita. Primer de tot, cal dir que Alexandr Puixkin era duna famlia noble i a la seva obra explica la histria duna famlia noble rica a la que no li faltava res. Ni camperols ni reis, sin que nobles. [...] vivia a la seva propietat de Nenaradovo el bon senyor Gavrila Gavrilovitx R..., el qual era anomenat en tota la contrada per la seva cordialitat i els seus sentiments hospitalaris: cada dia saplegava a casa seva vens que eren galejats amb tota mena de menges i begudes [...]. La riquesa tamb es mostra pel fet de tenir cambreres, serventes, cotxers, trineus. A ms a ms, es veu aquesta estreta relaci amb el pensament del moment. Als segles passats, era impensable casar-se amb un altre que no era de la mateixa classe social, encara que sigui per amor. La decisi dels pares jugava un paper importantssim en prendre la decisi en aquest assumpte. [...] els pares de la seva preferida, en adonar-se daquella mtua simpatia, prohibiren a llur filla de fer-se illusions respecte a loficial, a qui rebien com si fos un recaptador retirat. Es veu tamb, la presncia de la religi duna manera molt ms notable que als nostres dies. Avui dia, pel molt creients que siguem, no ho mostrem tant com ho feien els nostres avantpassats propers. [...] sacomiad tot seguit dels seus pares, els quals labraaren, beneint-la com de costum [...]. Actualment, ja no necessitem tant la benedicci dels pares per poder casar-se, ja que la gent fa aquest pas ja a la edat adulta i sn conscients dels seus actes. Tamb cal remarcar el fet de qu ens mostra la costum dels segles passats de casar-se molt de jove. [...] Maria Gavrilovna, una noia de disset anys, [...] era tinguda per una pubilla molt rica [...]. Tamb veiem les diferncies de tracte dels pares dels temps passats. Era impensable que els fills es dirigeixen els seus pares per tu sin que es feia utilitzat el vost. En general, la relaci es basava en molt ms educaci que ara (Ja em trobo b, pare meu. Ja podria sser, mareta meva.). Fins i tot, la gent de la mateixa edat es parlaven amb ms respecte ( [...] s que en altres temps vost havia estimat).

Dit aix, veiem la veracitat de les afirmacions dels marxistes i els socilegs que establien una relaci entre la societat i les obres escrites dins del context daquesta societat. Tot i aix, algunes vegades s molt difcil de veure aquests lligams. 6