PROXIMITAT, CULTURA I TERCER SECTOR A BARCELONA

XAVIER FINA i JOAN SUBIRATS (dirs.) NICOLS BARBIERI, ADRIANA PARTAL i EVA MERINO

PROXIMITAT, CULTURA I TERCER SECTOR A BARCELONA

ANLISI DE CASOS

Aquest llibre ha estat editat en paper 100% Amic dels boscos, provinent de boscos sostenibles i amb un procs de producci de TCF (Total Clorin Free), per a collaborar amb una gesti dels boscos respectuosa amb el medi ambient i econmicament sostenible.

amb la collaboraci de:

Disseny de la coberta: Laia Olivares Fotografia de la coberta: Icaria Nicols Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino, Xavier Fina (dir.), Joan Subirats (dir.), Institut de Govern i Poltiques Pbliques. Daquesta edici: Icaria editorial, s. a. Arc de Sant Cristfol, 11-23 08003 Barcelona www. icariaeditorial. com Primera edici: abril de 2011 ISBN: 978-84-9888-334-3 Dipsit legal: B-12.621-2011 Fotocomposici: Text Grfic Imprs a Romany/Valls, s. a. Verdaguer, 1, Capellades (Barcelona) Printed in Spain. Imprs a Espanya. Prohibida la reproducci total o parcial.

NDEX

Prleg 7 Presentaci 9 I. Una aproximaci conceptual al tercer sector cultural 13

Acostant-nos a una realitat complexa 13 Cultura, tercer sector i poltiques pbliques 14 El tercer sector i lespai pblic a la ciutat 18 El tercer sector cultural: un model propi de gesti i promoci de la cultura? 21 Objecte destudi: les organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona 24 Introducci 33 El tercer sector cultural a Barcelona en dades Trets generals per a una caracteritzaci de les organitzacions del tercer sector cultural 38

II. El mapatge del tercer sector cultural a Barcelona

33

33

III. Anlisi de les dinmiques del tercer sector cultural a Barcelona 65

Introducci 65 Per qu aquests cinc casos? 66 Telenoika 67 Propost.org 78 Platoniq 88 Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa Llusos de Grcia 105

95

IV. Conclusions: impacte i reptes del tercer sector cultural a Barcelona 115
Proximitat i excellncia cultural 115 Noves categories per a lanlisi del tercer sector Bibliografia 139 Apartat metodolgic 143 136

Annex 143

PRLEG
Jordi Mart i Grau*

Quan en Joan Subirats i en Xavier Fina van venir a explicar-me la proposta destudi sobre el tercer sector a Barcelona, vaig aplaudir la iniciativa, no noms perqu no existeix una anlisi concreta i clara sobre aquestes organitzacions de carcter privat, que han crescut a la nostra ciutat els darrers anys; sin perqu dibuixa el panorama dun important nombre dentitats amb una clara vocaci social i cultural que ha impactat i arrelat en el territori i en el teixit social, imprimint valors de proximitat, creativitat, participaci, diversitat i cohesi social. Lestudi, se submergeix en aquest mn i perfila el cam cap on sadrecen aquest tipus dentitats en aquest segle XXI. Barcelona s sens dubte capital cultural, una expressi que apella als recursos culturals de la prpia ciutat i dels seus ciutadans. La fortalesa de les seves institucions culturals, la vlua de les produccions dels creadors, la qualitat del sistema educatiu, les organitzacions i equipaments dedicats a la recerca i la producci artstica, els museus i les colleccions patrimonials, les prctiques amateurs i lassociacionisme cultural, les formacions artstiques o, fins i tot, les dinmiques culturals ms intangibles vinculades a la tradici, a les prctiques socials o a les relacions interculturals entre els ciutadans, configuraren el capital cultural de la ciutat. Una barreja delements que difcilment es deixen parametritzar per, en canvi,

* Delegat de Cultura, Ajuntament de Barcelona.

el seu desenvolupament i expansi s el que garanteix el creixement del que anomenem capital cultural de la ciutat. El tercer sector de la cultura ha contribut i contribueix a fer crixer aquesta capitalitat cultural per la seva permeabilitat amb lentorn en qu sha desenvolupat i ha arrelat, el seu carcter de proximitat amb els ciutadans que facilita laccs a la cultura; per la seva necessitat de fer-se sentir, dexpressar-se a travs de lactivitat, ja sigui de manera ms conservadora o transgressora; i perqu potencia identitats, la pertinena a un collectiu determinat. Lanlisi dels casos que ens relata aquest estudi denota la capacitat daquestes entitats i organitzacions no noms per arrelar en un determinat entorn, sin tamb per transformar-lo, per influenciar els collectius i persones ms prximes i per treballar conjuntament amb altres associacions amb objectius i lnies de treball similars. El treball i lactivitat diria i constant de les entitats i organitzacions que han estat fruit de lanlisi en aquest document, aix com daltres que sn presents a Barcelona no es limita noms al sector de la cultura, sin que contribueix al desenvolupament de la ciutat de manera global. Segur que la publicaci permetr el debat i la reflexi entre tots els que participem i treballem per al mn cultural a la nostra ciutat, com a motor de canvi, de creixement i de projecci de Barcelona.

PRESENTACI

Aquest llibre es centra en les organitzacions del tercer sector cultural de la ciutat de Barcelona. Vol acostar al lector el que fan i com ho fan. Pretn mostrar i analitzar la seva capacitat dincidir en les respostes integrals a les necessitats culturals prpies dun moment de canvi dpoca, prpies dun nou context socioeconmic. Tamb vol analitzar la seva contribuci especfica en la construcci dun cert model de gesti pblica de la cultura en un entorn urb com s el de Barcelona. Pot considerar-se ja el tercer sector cultural com un espai de poder, com un espai amb organitzacions capacitades i preparades per assumir responsabilitats pbliques a la ciutat? Poden ser entesos com a agents culturals que aconsegueixen contrapesar laparent desvinculaci territorial de les noves dinmiques econmiques? O dit duna altra manera, contrapesen la globalitzaci i indiferenciaci amb activitats i dinmiques que ajuden des de la proximitat a la inserci i la cohesi social?Com es combinen els factors de proximitat i excellncia en les prctiques culturals que aquestes organitzacions promouen? De quina manera participen en la reconfiguraci i repolititzaci de lespai pblic i quina relaci sestableix amb les administracions pbliques? El llibre est dividit en quatre captols. En el primer es reflexiona sobre quin s i com sha anat configurant lespai i les accions prpies del tercer sector cultural, aix com sobre la seva repercussi en la gesti pblica de la cultura en lentorn urb. Es planteja la necessitat dabordar una doble realitat complexa (la de les poltiques culturals

i la del tercer sector) i delaborar una definici del tercer sector cultural. Una conceptualitzaci til per a delimitar amb precisi las entitats que conformen el tercer sector cultural, per que no pretn eliminar la dinmica i les tensions presents en la construcci diria dels lmits tant del tercer sector como de la cultura. El segon captol presenta una radiografia del tercer sector cultural a Barcelona. En primer lloc, a partir de lelaboraci dun mapa de les 650 organitzacions actives a la ciutat de Barcelona.1 I en segon lloc, a partir de lanlisi de 45 organitzacions considerades significatives per la seva activitat cultural i el seu impacte en la interacci i vertebraci social als diferents espais de la ciutat. Shi presenta la manera de treballar de les organitzacions del tercer sector cultural tant en la seva estructura i funcionament intern com en els seus lligams i contextualitzaci en lentorn de la realitat cultural de la ciutat. En el tercer captol saprofundeix en lanlisi de cinc casos considerats especialment significatius, tant pel que fa a la seva singularitat en el model dimpuls de la producci cultural com en determinats trets generalitzables per a una caracteritzaci del tercer sector cultural de la ciutat. Shi analitzen de quina manera les organitzacions promouen, entre daltres elements significatius, laccs a les manifestacions culturals, les capacitats dexpressi, les identitats collectives i els processos de modificaci de lentorn. I tamb, com les accions culturals desenvolupades es veuen reconegudes en lmbit local i internacional per aspectes com ara lexperimentaci i combinaci de llenguatges, ladaptabilitat o loriginalitat. Les organitzacions estudiades en profunditat han estat Telenoika, Propost.org, Platoniq, Llusos de Gracia i la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa. Finalment, el quart captol conclou amb el contrast de la informaci presentada amb les qestions centrals que planteja aquest llibre. Shi analitzen les caracterstiques ms significatives del tercer sector cultural a la ciutat, tot valorant el seu impacte en la realitat de lmbit cultural de Barcelona. Es presta atenci a les prctiques significatives per tamb als reptes o limitacions en els objectius de

1. Es pot trobar a lannex una referncia ms amplia sobre lestratgia metodolgica utilitzada a la recerca a partir de la qual sha elaborat aquest llibre.

10

les organitzacions i en el seu desplegament en accions culturals. La perspectiva analtica que sha escollit entenem que pot permetre no noms generar coneixement especfic sobre els casos analitzats, sin tamb proposar alguns trets generalitzables per a la caracteritzaci dun fenomen ms ampli. Per tant, shan assenyalat els aspectes que resulten significatius per generar nous enfocaments i que donen pautes per comprendre el desenvolupament del tercer sector dacci cultural en un futur proper.

11

I. UNA APROXIMACI CONCEPTUAL AL TERCER SECTOR CULTURAL

Acostant-nos a una realitat complexa

Bona part de la filosofia poltica considera que noms pot definir-se all que no t histria, i que les paraules sorgeixen i evolucionen mitjanant el seu s real en lexercici del poder. Tanmateix, la coherncia en les estructures teriques s fonamental, ja que es configuren com a guies per a lacci. Definir, reconeixent la caducitat de les conceptualitzacions, s la matria bsica de gran part de lactivitat cientfica. Aquest llibre sobre el tercer sector cultural a Barcelona aborda una realitat doblement complexa: duna banda, el tercer sector, i de laltra, la cultura. Si aquestes realitats tenen alguna caracterstica bsica, es tracta de la seva condici episdica, la seva fluctuaci constant, el seu dinamisme. I per tant, resulta evident la dificultat conceptual que implica delimitar aquests camps. Es tracta dmbits pblics (el tercer sector i la cultura) altament intervinguts per lEstat i pels altres agents del mercat des de la seva configuraci. De manera que podem entendre per qu en el tercer sector cultural salternen avui formes de pluralisme basades en la cooperaci voluntria amb daltres de corporativisme i aprofitament personal. Aquesta realitat pot ser interpretada com a motor, com a palanca de creixement del sector, i com a oportunitat. Per a lanlisi, aquesta situaci paradoxal (un objecte a analitzar en constant mutaci) no es pren com a finalitat en ella mateixa, sin com a indicador, com a element destudi que pot fer visible els problemes que es generen en la prctica.

13

Per tant, aquesta aproximaci al concepte i a limpacte del tercer sector cultural contextualitza, en primer lloc, la importncia daquest tipus dorganitzaci per a les poltiques pbliques en lmbit de la cultura. En segon lloc, es reflexiona sobre el paper que ha jugat i que pot jugar el tercer sector cultural en el desenvolupament de lespai pblic a la ciutat contempornia. Finalment, es planteja una definici operativa del tercer sector cultural que pugui discriminar amb precisi les entitats que formen part del segment de la societat identificat. Per, al mateix temps, una definici que no vulgui eliminar la dinmica i les tensions presents en la construcci diria dels lmits tant del tercer sector com de la cultura.

Cultura, tercer sector i poltiques pbliques

Una mirada analtica sobre la realitat actual del conjunt dorganitzacions culturals del tercer sector ha dabordar els lligams i relacions que sestableixen entre aquests agents, les administracions pbliques i les dinmiques prpies del mercat. Comprendre aquests vincles, marcats per uns processos de carcter histric, ens permetr enfocar els aspectes social i cientficament rellevants per a una anlisi daquestes caracterstiques. Delimitar el camp de la cultura i el de les poltiques pbliques s enfrontar-se amb paraules que neixen i evolucionen en situacions canviants relacionades amb lexercici del poder. Cada aplicaci del terme cultura (i del de poltica cultural) implica la seva redefinici i aquest constant exercici facilita la seva utilitzaci poc rigorosa. Aix doncs, el que resulta important subratllar dentrada s que aquest llibre parteix duna definici dall pblic que no implica la seva identificaci automtica amb lesfera prpia dels poders pblics. Entenem que en lesfera pblica intervenen de manera constant i complexa, diferents actors, no noms de les institucions, sin tamb del sector mercantil o del tercer sector, actors que interactuen i influeixen en la formulaci i implementaci de les poltiques culturals. Entenem que la poltica cultural es refereix als suports institucionals que canalitzen la creativitat esttica i els estils collectius de vida. Podrem dir que s (o millor, vol ser) un pont entre els registres esttic i antropolgic, registres que defineixen el que s la

14

gent. Es tracta dun terreny privilegiat per a les hegemonies, que pot conciliar identitats antagniques, ja que la cultura sentn com el conflicte entre les formes dominants i les residuals o emergents (Miller i Ydice, 2004: 11-18). No s fins al segle XX que organismes com la UNESCO saboquen a formular una definici de cultura i a controlar conceptualment lespai de la poltica cultural. La cultura sidentifica llavors amb el conjunt de les arts i les lletres, els modus vivendi, els drets humans fonamentals, els sistemes de valors i les creences duna societat o grup social (UNESCO, 1982:1). Saccentua aix progressivament el paper de les poltiques culturals, que es defineixen, duna banda, com a instrument de promoci de bns i serveis culturals (cultura en sentit pragmtic), i per laltra, des duna visi normativa, com a eina que pot transformar les relacions socials, donar suport a la diversitat i incidir en la vida ciutadana. La cultura funciona com a nexe entre lindividu i la societat i, fins i tot, entre lindividu i lEstat, de manera semblant a com ho fan els diferents grups, entre els quals les associacions (espina dorsal de la societat civil) sn fonamentals. Aix doncs, el que sentn avui per all pblic a lmbit de la cultura presenta algunes contradiccions. Duna banda, la cultura pblica es defineix per alguns agents com la cultura governamental o estatal. Per, daltra banda, es reconeix tamb que pot arribar a incloure tots els bns i productes culturals. Tot i trobar-nos en un context on el paper de lEstat es transforma, se li continua atribuint gaireb tota la responsabilitat en la gesti de la cultura, a la vegada que es desconfia de les seves intencions (Fina 1999). La cultura es genera i es veu intervinguda des de models de gesti pblica per tamb a partir dinteressos privats, a la cultura es posen en joc valors i drets individuals alhora que collectius. I en aquest context, sobre el tercer sector cultural poden recaure expectatives i delimitacions molt diverses. Aix doncs, el desenvolupament de la idea de cultura explica, en primer lloc, per qu molts agents del sector acostumen a assignar a la cultura els mateixos valors que es podrien identificar amb el tercer sector. s a dir, consideren que la creaci i la gesti cultural generen inherentment el desenvolupament de capital social, corresponsabilitat, inclusivitat democrtica, equitat o innovaci social. s cert que moltes iniciatives culturals poden confluir amb el tercer sector en

15

aquest sentit, per no sempre s aix, i aquesta s una realitat que cal tenir en compte a lhora de delimitar el camp de la cultura. Aquesta condici de la cultura sha accentuat en les ltimes dcades, degut entre daltres a fenmens com ara la retracci de lEstat de Benestar, el creixent reconeixement i promoci de la cultura com a factor essencial de leconomia creativa i de la societat del coneixement, les crisis de la representaci democrtica i de la institucionalitat tradicional davant laparici de moviments de transformaci social, o fins i tot el paper del mercat en la producci cultural (Duran 2007). Lgicament, aquest no s un fenomen exclusiu de lmbit cultural sin que el paradigma de la governana assumeix la complexitat com inherent al que Castells (1997) denomina la societat informacional. La idea central s acceptar i gestionar la complexitat en els processos de govern, tot reconeixent la multiplicitat dactors que hi entren en joc, i gestionant aquestes interaccions amb la idea de promoure accions integrades. La participaci en xarxa de mltiples actors resulta doncs imprescindible per abordar els problemes actuals (Subirats, Brugu i Gom, 2002). Tanmateix, lmbit de la cultura ha estat marcat en aquest sentit per un creixent paper del discurs sobre la qualitat i lexcellncia, conceptes que suggereixen lexistncia duna autoritat a priori i que poden guiar els processos de presa de decisions poltiques. Per a Nielsen (2003), assistim a un procs de tecnocratitzaci daquest discurs, que t els seus orgens en la dcada de 1990 quan les idees de qualitat i excellncia sentrecreuen amb el model de la Nova Gesti Pblica. Aquest procs ha derivat en el desenvolupament dun conjunt deines per a lavaluaci de les poltiques culturals que no fomenten ni reflecteixen el debat sobre els seus objectius poltics i culturals. Aix doncs, davant la significativa presncia de ladministraci pblica en la programaci de lacci cultural a les ciutats, moltes vegades el reclam principal dalguns agents s la promoci de lextensi de lagncia (o de la capacitat dacci i intervenci autnomes) en les poltiques culturals basada en principis socials. Es tracta, en definitiva, de la reubicaci del procs de formulaci i implementaci de les poltiques culturals (incloent-hi la gesti dels fons pblics assignats) de tal manera que no estigui noms en mans

16

de les administracions pbliques, i que per tant hi puguem trobar la presncia daltres actors com ara el tercer sector. El fet que lelaboraci i implementaci de la poltica cultural no sigui considerada noms una activitat limitada als poders pblics ni tampoc exclusivament una tasca reactiva davant les necessitats i demandes dels grups sectorials, permet evitar les prctiques dirigistes, excloents, excessivament instrumentals o, en laltre extrem, labandonament de les responsabilitats pbliques en el sector cultural. En definitiva, una anlisi del tercer sector cultural de Barcelona com la que es proposa senquadra en el marc de la reflexi sobre la importncia i el rol que tenen aquest tipus dorganitzacions per a les poltiques pbliques en lmbit de la cultura. Finalment, en aquest context, una definici que cal considerar s la que entn el sistema institucional de cultura com els missatges creats i transmesos durant els contactes directes entre aquells que creen i aquells que reben: tot plegat, en el marc dinstitucions que tenen regles i estan formalment organitzades. Aix no significa que la cultura es produeixi noms en el marc institucional o que les organitzacions culturals del tercer sector tinguin o hagin de reproduir el sistema institucional de cultura a travs duna lgica racional burocrtica, sin que per a aquest llibre el concepte clau s el lloc, lespai (i la seva forma) on es desenvolupa la cultura, i tamb larticulaci entre els agents participants. El tercer sector cultural acostuma a transformar lespai amb qu es relaciona, a vegades fent pblic all privat, daltres implicant els individus i els seus interessos amb el b pblic o, com a mnim, comunitari. Aquesta perspectiva encaixa amb una altra concepci de la cultura actualment vigent: la que lentn com a sistema de producci de bns i serveis. Amb aquesta perspectiva es considera tot el procs com a cultural, des de la tasca ms clssica del creador fins al paper participatiu dels individus associats i el collectiu de beneficiaris o usuaris. I com explica Ydice (2003), els artistes poden entrar en xarxes de benefici mutu que millorin les condicions de producci, circulaci, distribuci, utilitzaci i consum de la seva obra. Lagent cultural no es limita a un paper nic, sin que el seu paper es defineix segons el lloc i el moment que ocupa al procs. Una vegada ms, la conceptualitzaci que es presenta t un correlat empric, ja que, duna banda, entn la cultura com el que

17

socialment funciona com a tal, i de laltra, supera el conflicte entre el sector cultural i els sectors de la cultura. Per tant, treballar en aquest llibre sobre el tercer sector cultural a Barcelona amb subcamps o subsectors de la cultura ha resultat dutilitat, per alhora per evitar la simplificaci excessiva de les dinmiques de les organitzacions, shi han introdut categories danlisi transversal.

El tercer sector i lespai pblic a la ciutat

Una altra caracterstica de les poltiques pbliques contempornies en lmbit de la cultura afecta el desenvolupament del tercer sector cultural, i per tant la comprensi del seu paper. Sobretot, si tenim en compte que un dels elements ms significatius que caracteritza el tercer sector s la seva relaci amb lespai pblic a la ciutat moderna, ents no com a espai autnom i homogeni, sin com a territori travessat per diferents demandes. Aquesta tendncia est representada en el que es pot anomenar impacte social de les poltiques culturals, molt particularment en lmbit de les poltiques locals. La perspectiva adoptada per les poltiques pbliques en aquest sentit ha centrat latenci en les externalitats de la cultura, tot destacant la suposada capacitat de les poltiques culturals per contribuir a la consecuci dels objectius daltres poltiques pbliques i les seves agendes: educaci, salut, medi ambient, seguretat, urbanisme, etc. A partir de la dcada de 1980, les experincies dimplementaci de poltiques pbliques daquest tipus aix com els estudis que se nhan fet han anat guanyant importncia i rellevncia per als agents implicats. Es defensa i argumenta aix en favor de la funci instrumental de lacci cultural que rep suport per part de ladministraci pblica. Una de les caracterstiques daquesta perspectiva s que simpulsa sobretot des dexperincies i iniciatives pbliques de governs locals. Poltics i daltres agents implicats en la formulaci de les poltiques pbliques en aquest nivell presten atenci i demostren un inters creixent per les capacitats instrumentals de lart i la cultura. En aquest procs, resulta crucial el fet que els professionals de la cultura tinguin un nivell de visibilitat ms alta en larena poltica, per sobretot que aquesta visibilitat hagi anat acompanyada duna capacitat creixent del sector per aprofitar i explotar recursos econmics associats a pres-

18

supostos daltres poltiques sectorials (Belfiore: 2002, 2006). Quin s lorigen duna mirada com aquesta? Les transformacions econmiques, socials i poltiques de finals dels anys 1970 i principis dels 1980 conformen el context en el qual, davant el poc pes estructural de les poltiques culturals (comparat amb daltres poltiques pbliques i sobretot a nivell local) els agents culturals reben demandes per legitimar les seves actuacions amb arguments de tipus econmic i social. Es tracta dun fenomen anomenat policy attachment (Gray, 2007), s a dir, una estratgia que permet a un sector de poltiques pbliques que t un pes en els pressupostos pblics relativament baix poder obtenir recursos suplementaris. Encara que referit a un context sensiblement diferent a leuropeu pel que fa al tercer sector cultural, Yudice (2006) explica com la reducci de la despesa pblica als Estats Units als anys 1980 va condicionar el desenvolupament de les organitzacions culturals sense afany de lucre. I no perqu suposs un cop de grcia, sin ms aviat com a condici de la seva subsistncia. Aix sexplica per la necessitat que genera en el sector cultural de relegitimar-se, tot afirmant la capacitat per resoldre problemes generals del pas. Reorienta aix les seves accions cap a programes com ara la millora de lescolaritzaci, la soluci de conflictes racials, la reducci del crim, la creaci de llocs de treball a partir del turisme cultural, etc. El paper de les poltiques culturals en la transformaci de lespai urb s un dels aspectes ms controvertits, complexos i per tant ms significatius de lanlisi daquesta tendncia. Sota les pressions del creixent nivell de competncia entre ciutats basat en criteris de desenvolupament econmic, des de mitjans de la dcada de 1980 les poltiques culturals shan convertit en una pea significativa destratgies globals de regeneraci urbana. Diferents estudis han identificat les evidncies positives i negatives de limpacte social daquest processos, on la cultura (i les seves poltiques pbliques) han adquirit un paper central (Bianchini, 1995; Bianchini i Bloomfield, 2004; Landry, 2004; De Frantz, 2005).1

1. Entre els nombrosos anlisis sobre el cas de Barcelona es poden consultar Rodriguez Morat (2005), Delgado (2007), Subirats i Rius (2008) o Nofre (2010).

19

Una de les mirades sobre levoluci de lespai urb ms discutides i alhora ms adoptades pels governs locals s la de la teoria de les classes i de les ciutats creatives (Florida, 2002; Knudsen et al., 2007). Des daquesta perspectiva, les poltiques pbliques necessiten promoure el que sanomena una estructura social de la creativitat, que afavoreixi lestabliment dun ecosistema o hbitat en qu les mltiples formes de creativitat puguin desenvolupar-se. Es considera que les ciutats amb una alta densitat dinstitucions, organitzacions i activitats artstiques i culturals estan en millors condicions per afrontar els reptes del canvi en els models de desenvolupament econmic. La regeneraci laboral i el creixement econmic sn part dels efectes que poden tenir el desenvolupament duna poltica cultural que doni suport a aquest model. Ara b, es tracta dun model discutit, perqu es considera que implica a la ciutadania en projectes de regeneraci superficials i processos de gentrificaci en ciutats que presenten grans nivells de desigualtats socioeconmiqes. Es critica aix el que es considera una dinmica de mercantilitzaci (commodification) dels recursos culturals i de la mateixa idea de convivncia (Peck, 2005). En definitiva, per comprendre millor el paper que pot jugar el tercer sector cultural resulta til reflexionar sobre les debilitats i les possibles alternatives a aquesta tendncia de les poltiques pbliques. El procs expansiu del concepte de cultura i dels mbits dintervenci de lacci cultural, la seva vinculaci directa amb altres mbits i poltiques pbliques, pot derivar tant en la sobrevaloraci del seu impacte real com en la falta de rigor conceptual en lanlisi dels seus resultats. Aquesta perspectiva ha generat expectatives i pressions desmesurades sobre els agents culturals. En comptes de debatre sobre qu i com desenvolupen la seva tasca, les organitzacions i institucions culturals es troben davant la necessitat de demostrar de quina manera han contribut a resoldre problemtiques concretes daltres agendes poltiques. Davant la manca de reflexi i avaluaci de les qualitats intrnseques de lacci cultural, una perspectiva alternativa busca reconixer, ms enll de limpacte social de la cultura, el seu valor pblic. Sassenyala la necessitat de desenvolupar un llenguatge que reconegui els elements efectius i intangibles de lexperincia i la prctica cultural. Es tracta de desenvolupar poltiques culturals que fomentin una cultura segura del seu propi valor, de trobar la seva vinculaci amb valors permanents com lequitat o la justcia.

20

En aquest sentit, una manera alternativa denfocar el retorn social de les poltiques culturals va en la lnia dimpulsar la promoci dun ambient cultural actiu com a part de la construcci comprehensiva de la ciutat. Es tracta dincorporar diferents actors i demandes als processos de gesti de lespai pblic, per sense oblidar la complexitat de les noves i antigues desigualtats a les ciutats. El nou context socioeconmic implica conseqncies no noms en el funcionament de les institucions socials i poltiques sin tamb en els mbits tradicionals de socialitzaci i convivncia (famlia, escola, entorn laboral). A lerosi del paper de lEstat com a garant de la seguretat econmica i social, cal afegir-hi la declinaci de categories tradicionals didentificaci collectiva (classe, naci, religi, professi o famlia). Aix doncs, aquest llibre sobre el tercer sector cultural a Barcelona incorpora una de les preguntes centrals en la qesti sobre les noves poltiques urbanes. Com repensar problemes urbans i poltiques de resposta des duna posici que reconegui la significaci de lespai i del territori?, i com fer-ho per tal que aprofitant el factor de proximitat es busqui una perspectiva integral que permeti abordatges transversals, pluridisciplinars i dintervenci multinivell? (Subirats i Blanco, 2009). A partir daquest plantejament general, cal interrogar-se sobre el paper que t el tercer sector cultural en una perspectiva daquest tipus sobre la qesti urbana. En definitiva, es busca comprendre com, davant laparent desvinculaci territorial de les dinmiques urbanes actuals, les organitzacions del tercer sector cultural recuperen el nucli central i tradicional del que sentn per prctiques de proximitat i excellncia cultural, per al mateix temps apellen a una evoluci daquest tipus dintervenci. Es tracta dun posicionament teric que fins ara no ha rebut latenci de les anlisis sobre les poltiques culturals i urbanes i per al qual el cas de la ciutat de Barcelona pot resultar dutilitat, amb lobjectiu de generar nou coneixement en aquests camps danlisi.

El tercer sector cultural: un model propi de gesti i promoci de la cultura?

Aquest llibre constata la necessitat de trobar formes particulars per a designar experincies dacci cultural diferents. Tot i que el tercer

21

sector cultural no s un fenomen indit no es troben massa estudis que lanalitzin.2 El tercer sector cultural est formalment a mig cam entre lestat i la indstria, per en deute amb ning (Miller i Yudice, 2004). Tanmateix, tant el tercer sector com la cultura sn camps altament intervinguts per diferents agents institucionals (administracions pbliques, empreses, organitzacions de diversos tipus) i la cultura es valora tant com a marca de distinci individual o com a eina dintegraci comunitria. Aix doncs, davant el que sha qualificat com a marcs convencionals dintervenci en lesfera cultural (mercat i poltiques dels poders pblics) es pot plantejar lexistncia duna manera singular i potencialment especfica, una manera dentendre i intervenir en el camp cultural i en lespai pblic prpia del tercer sector. Aix doncs, entre les motivacions fonamentals per al desenvolupament daquest llibre est la daproximar-se al funcionament real de les organitzacions, conixer i valorar el seu impacte. Es tracta duna oportunitat per apropar-se a les prctiques singulars de les organitzacions, entre les quals shan destacat valors i prctiques de diferent tipus. A lmbit valoratiu i simblic, el tercer sector cultural pot generar: Extensi de lagncia de lacci cultural basada en principis socials i des duna lgica de democratitzaci de la formulaci i implementaci de les poltiques culturals. Cohesi social i inclusivitat democrtica: la cultura funciona com a element destructuraci social, de promoci dels lligams entre les persones. Aquest fet es manifesta en les dinmiques comunes de les organitzacions de tot el tercer sector (lligams amb daltres mbits de la realitat social, per tamb promoci de la cultura com a espai de resocialitzaci).

2. Pel que fa als casos dEspanya, Catalunya i Barcelona, entre els pocs estudis relacionats amb el tercer sector cultural, shi poden trobar perspectives ben diverses. Un conjunt destudis encarregats pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci (Vaquer, 2009; Mas i Pros, 2008; GAPS 2009) analitzen les federacions i fundacions culturals de Catalunya. Daltra banda, Rowen (2009) estudia la figura de lemprenedor cultural.

22

Desenvolupament de la creaci cultural en un context dinterculturalitat. Proximitat: a travs de projectes i propostes culturals, ciutadanes i comunitries desenvolupades als espais de les organitzacions o en collaboraci directa amb els equipaments culturals pblics de la ciutat. Participaci ciutadana que es tradueix en corresponsabilitat i comproms amb lespai pblic, capacitat de resposta i de transformaci de lentorn.

Des duna perspectiva ms aplicada, les organitzacions del tercer sector cultural poden desenvolupar: Models de gesti democrtica basats en la confiana, la reciprocitat i la cooperaci. Espais de trobada (reals i virtuals) on els creadors darreu desenvolupen processos dinnovaci cultural de tota mena, i tamb noves maneres de fer i organitzar-se. Densitat cultural i transversalitat: articulaci de diferents actors, sectors i formats de la cultura, fonamentalment a partir del model de xarxes. Diversificaci i aprofundiment de les relacions entre cultura i desenvolupament econmic, a partir de la generaci de serveis i bens culturals que responen a una lgica prpia, que pot resultar alternativa a la dicotomia mercat-Estat. Espais que funcionen com a nexe entre els individus (creadors, gestors, pblic) i les institucions pbliques. Establiment dinterlocutors i de referents. Processos que permeten fer visible informaci, senyals i reclams a la qual les administracions pbliques difcilment tenen accs per les vies convencionals, ja que les organitzacions es relacionen amb actors que treballen fora de lmbit de lEstat i les indstries culturals. Incorporaci, utilitzaci i promoci de laccs a les tecnologies de la informaci i la comunicaci: millora de lorganitzaci i gesti de les organitzacions, foment de noves vies dexpressi artstica, creativitat i participaci, formaci dusuaris i alfabetitzaci digital, etc.

23

En definitiva, aquest s el conjunt de valors i prctiques que es destaquen com a comunes al tercer sector cultural. I sn el punt darrencada per a fonamentar la possible rellevncia analtica i emprica dels fenmens que estudia aquest llibre.

Objecte destudi: les organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona

Ni el tercer sector ni la cultura presenten un a priori o una essncia identificables. Per aix, les definicions que es proposen per a aquest llibre tenen una correlaci emprica i sorgeixen de la contextualitzaci del present daquests conceptes. En aquest apartat, en primer lloc, es presenta una contextualitzaci histrica del concepte de tercer sector, que dna lloc a la seva definici pragmtica ms acceptada actualment. Tot seguit, shi resumeixen les visions valoratives del tercer sector, per acabar amb una crtica i una proposta de redefinici operativa. Una histria de la participaci poltica a Europa t com a cita fonamental laparici del Tercer Estat a lEdat Moderna i ms concretament a les revolucions burgeses. La primera identificaci dun conjunt de la poblaci que no pertanyia ni a la noblesa ni al clergat s definida en sentiu negatiu per no gaudir dels privilegis dels altres dos estaments. Amb el final de lAntic Rgim, aquest segment dna pas a lestabliment de la burgesia com a agent primordial en lexercici del poder pblic i la transformaci social. Per la seva banda, a Espanya, i a diferencia dEuropa, la modernitat i la illustraci van ser introdudes pels quadres de notables de les societats econmiques, instrumentalitzades per la monarquia i amb una legitimitat i capacitats dinfluncia redudes (Subirats, 1999). Comena a establir-se el que podrem anomenar tercer sector, lligat a una cultura poltica clientelar, mentre que lespai pblic sutilitza com a lloc de profit personal. El tercer sector es configura i defineix tamb per una doble negaci (all que no s pblic, estatal, ni tampoc lucratiu o regulat directament pel mercat), per en la seva articulaci encara conviuen conflictes dinteressos personals o corporatius amb els principis de confiana interpersonal, corresponsabilitat o comproms cvic. A ms, s cert que el tercer sector pren forma a partir de la voluntat dun segment de la poblaci que sorganitza per atendre necessitats a

24

les quals ni lestat ni el mercat responen. Aix doncs, aquest context explica la seva definici negativa i subsidiria, per, com sanalitzar, aix no significa que la justifiqui. La voluntat de controlar un concepte complex com el del tercer sector, a mig cam entre associacionisme i societat civil, no pot derivar en la simplificaci duna realitat complexa. Perspectiva pragmtica La definici de tercer sector que ms saccepta actualment i que sha fet servir als estudis ms significatius desenvolupats a lEstat3 s la del conjunt dorganitzacions amb personalitat jurdica, de titularitat privada, sense afany de lucre i amb una marcada participaci voluntria. Qu sentn per aquests termes inclosos a la definici? Organitzacions: grups amb presncia permanent, una estructura institucional interna estable i que distingeix entre persones que en formen part (socis, membres) i els que no en formen (no socis, no membres). Amb personalitat jurdica: organitzaci de persones o persones i bns amb capacitat per a sser subjecte de dret i obligacions. Per exemple: fundacions, entitats, associacions, federacions, societats, corporacions, collegis professionals, etc. De titularitat privada: definit per oposici a all que s de titularitat estatal. Organitzacions separades institucionalment de les diferents administracions pbliques, que no formen part ni estan controlades pel sector pblic . Sense afany de lucre: les organitzacions no han de repartir beneficis entre els propietaris, administradors o directius. El seu objectiu principal no s generar-los, per si ho fan, han de reinvertir-los en funci de la seva missi corporativa. Una marcada participaci voluntria: duna banda, la participaci per lliure voluntat dels membres de lorganitzaci, i de laltra, la participaci de voluntaris a les seves activitats.

3. Entre aquests estudis destaquen Garca Delgado et al. (2004), Montagut (2005), Ruiz Olabunaga (2000, 2006), Vidal et al. (2001), Castieira y Vidal (2003) Observatori del tercer sector (2009). Lestudi editat per Subirats (1999) est centrat en el concepte de societat civil.

25

Perspectiva valorativa-normativa La definici pragmtica de tercer sector acostuma a venir acompanyada per una altra que enumera els seus valors i finalitats inherents. Tanmateix, poques vegades es considera aquesta perspectiva com a til a lhora de realitzar una investigaci, s a dir, com a eina de delimitaci de lobjecte destudi, i noms alguns autors inclouen referncies normatives en les seves definicions operacionals. Aix doncs, sesmenta com a propi del tercer sector les finalitats vinculades a la millora del lentorn i el progrs social, la promoci de la autonomia i lautocontrol institucionals de les activitats de les organitzacions, o el model de gesti basat en vincles horitzontals. Lgicament, molt poques organitzacions del tercer sector assumeixen, desenvolupen i aconsegueixen actuar guiats per tots aquest valors alhora, per aquest fet no impedeix que la definici valorativa del sector sigui til per definir lobjecte destudi. Definir el tercer sector implica tamb identificar els vincles que existeixen amb el que sentn per associacionisme i societat civil. Si lassociacionisme s lelement constitutiu del tercer sector, i aix mateix s lespina dorsal de la societat civil, cal tenir en compte el paper que juguen les associacions com a vincles entre lindividu i lEstat, i com a expressi de pluralisme social (quadre 1).

QUADRE 1 ROL DEL TERCER SECTOR

ESTAT

ASSOCIACIONISME < TERCER SECTOR < SOCIETAT CIVIL

INDIVIDU

Font: elaboraci prpia

26

Tanmateix, com sha esmentat, en el tercer sector habiten tamb prctiques corporativistes i daprofitament individual, com ara la formaci de lobbies sectorials o, simplement, el desenvolupament de contactes personals per aconseguir una posici professional privilegiada. Aquestes accions, que tamb vinculen lindividu amb lEstat, son prpies del tercer sector? Sn contradictries amb el seu esperit cvic i comunitari? Redefinici operativa A la ciutat de Barcelona existeixen collectius i xarxes dmbit cultural que no tenen personalitat jurdica, per que participen de manera organitzada i activa en la creaci i gesti de lespai pblic cultural. Es tracta dassociacions en el sentit que Weber (1998) dna al terme, s a dir, grups amb un ordre intern i amb la capacitat destablir agents supervisors daquest funcionament. Aix doncs, es poden trobar, per exemple, collectius que no figuren al registre de la Generalitat de Catalunya i que no tenen personalitat jurdica, per que es presenten i funcionen com a associacions, plataformes o coordinadores dentitats (moltes de les quals desenvolupen les seves activitats en collaboraci amb centres cvics, biblioteques o altres equipaments culturals de la ciutat), centres multidisciplinaris de creaci i sales dexposicions, xarxes dinformaci i comunicaci, centres socials, casals i ateneus, etc. I particularment, en aquest sentit, es percep la consolidaci dun tercer sector cultural virtual, que sarticula en espais digitals de participaci i creaci artstica fent servir les aplicacions informtiques collaboratives. Una definici de tercer sector aplicada a lmbit cultural que exclogui directament aquests agents redueix excessivament la magnitud de lobjecte destudi i empobreix la investigaci. Amb aquesta crtica no es pretn desviar lanlisi cap a manifestacions informals i realitats submergides o mitificades de Barcelona, sin establir sensors que puguin detectar i avaluar quin s lestat i lestatus real daquest tipus diniciatives culturals susceptibles de ser considerades part del tercer sector cultural. Daltra banda, resulta contradictori que entitats com ara les sales alternatives de teatre, companyies darts escniques, determinades discogrfiques, editorials i distribudores no siguin considerades part del tercer sector cultural exclusivament pel fet que estan registrades

27

com a societats mercantils i no com a organitzacions no lucratives. Aquests collectius, a ms dassumir gran part del risc artstic, funcionen com a qualsevol altra organitzaci del tercer sector, sigui pel tipus dactivitats que desenvolupen, les seves funcions o el seus objectius. En primer lloc, aquest s un exemple de la distorsi present al sector cultural espanyol entre la concreci jurdica duna organitzaci i les seves finalitats i actuacions. Mentre la personalitat jurdica de determinades organitzacions (per exemple, societats laborals) indica que es tracta duna entitat amb afany de lucre, la realitat s que els seus objectius i el seu funcionament demostren el contrari. Aix doncs, els condicionaments legals i les dificultats burocrtiques existents al moment de configurar i desenvolupar una organitzaci sense afany de lucre provoquen que moltes iniciatives es canalitzin per la via de les societats laborals. En segon lloc, aquesta separaci entre la realitat legal i la funcional de les organitzacions del tercer sector cultural no s exclusiva de Barcelona. Per a Ilczuc (2001), el nombre dentitats europees del tercer sector est estabilitzat, en gran part, perqu els incentius legals sn insuficients i el marc regulador no els permet desenvolupar noves funcions que la societat demana (provisi de bns i serveis culturals). Al mateix temps, en algunes democrcies post comunistes (Polnia, Hongria, Bulgria), institucions culturals privades legalment inscrites com amb afany de lucre (galeries alternatives, sales dexposicions, teatres) funcionen com a no lucratives, condicionades ms aviat per la seva activitat i els seus compromisos que no pas pel seu estatut legal. Aix doncs, el principi de labsncia dafany de lucre i la no distribuci de beneficis queda relativitzat, desplaant laccent cap a la finalitat social de la iniciativa. La finalitat social es defineix no noms com a distinta de la finalitat de benefici (prpia de les relacions de mercat), sin tamb com a diferent dels interessos del grup primari dels individus, en el sentit que les organitzacions es constitueixen per a realitzar accions i tasques que van ms enll dels lmits de les solidaritats primries. En aquest sentit, un concepte cada vegada ms lligat al tercer sector s el de leconomia social, entesa com lactivitat civil i mercantil desenvolupada per entitats democrtiques (en el seu model dorganitzaci i administraci) que gestionen de manera autnoma conflictes dinters collectiu (mediambiental, educatiu,

28

cultural, cvic). Els posicionaments davant la relaci entre el tercer sector i leconomia social sn diversos: dos conjunts igualables, un com a subconjunt de laltre, i viceversa. Amb el segent quadre es vol representar la complexitat de lunivers del tercer sector cultural, a travs de la combinaci de dos dels seus elements centrals. Duna banda, les organitzacions que, per la seva personalitat jurdica, es defineixen com a sense nim de lucre. I de laltra, lactivitat cultural no lucrativa.
QUADRE 2 EL TERCER SECTOR CULTURAL

Font: elaboraci prpia a partir dObservatori del Tercer Sector i Fundaci Esplai (2009).

Daquesta manera, al tercer sector cultural trobem organitzacions privades sense afany de lucre que poden desenvolupar tant activitats culturals no lucratives com daltres que s que tenen aquest esperit (com per exemple el lloguer despais o la venda de determinats productes). Cal remarcar que aquestes categories es presenten a la realitat de forma matisada, de manera que fins i tot entre el subconjunt dorganitzacions sense afany de lucre que desenvolupen activitats culturals no lucratives existeixen diferents graduacions. Una altra caracterstica daquest quadre s que tamb ens permet incloure al tercer sector algunes organitzacions que, per la seva personalitat jurdica, es veuen definides com amb afany de lucre

29

(societats laborals, etc.), per que desenvolupen activitats culturals no lucratives. I fins i tot, collectius que no tenen personalitat jurdica per que desenvolupen activitats culturals de forma regular. Per tant, una definici general i mplia del tercer sector cultural s la del conjunt dorganitzacions privades (amb o sense personalitat jurdica) que no tinguin afany de lucre o que els seus estatuts i actuacions reconeguin la seva finalitat social. Les seves activitats desenvolupen un sistema de producci de bns i serveis que canalitzen necessitats expressives i sensibilitats esttiques. Especficament: Fundacions Associacions Collegis i collectius de professionals Ateneus Clubs Federacions Coordinadores dentitats Plataformes Xarxes dintercanvi (informaci, coneixements, temps, bens i productes, etc.) Espais digitals de participaci i creaci Espais multidisciplinaris i sales dexposicions Determinades societats laborals Cooperatives

Per, al mateix temps, com sha avanat, la mirada especfica daquest llibre pretn, ms concretament, identificar i analitzar el funcionament, les repercussions i els resultats aconseguits per algunes organitzacions significatives del sector a Barcelona. Es tracta didentificar casos i prctiques que conformen leix central del tercer sector cultural, organitzacions que persegueixen i generen virtuts i prctiques de proximitat i vlua cultural, de resocialitzaci i significana cultural, dobertura en la gesti i qualitat en la producci. Casos que entenem destaquen per la seva capacitat de transformar la dicotomia proximitat-excellncia en equilibri entre creativitat i ciutadania, tot combinant lacci artstica i la regeneraci social. Aquesta concreci exclou de lanlisi les organitzacions del mn del lleure, les entitats esportives, les cvico-socials i les educatives,

30

encara que shi inclouen les organitzacions del tercer sector cultural que desenvolupen activitats de formaci artstica no professional (escoles de msica, tallers de teatre, etc.). Aquesta proposta no t intencions normatives sobre el concepte de cultura, sin que s una delimitaci circumstancial i operativa pel que fa a lobjecte destudi. Aix mateix, es tracta duna decisi operativa justificada per lespecificitat i el carcter diferencial daquests altres camps, que sestudien generalment ms enll de lmbit de la cultura.

31

II. EL MAPATGE DEL TERCER SECTOR CULTURAL A BARCELONA

Introducci
Aquest segon captol presenta una radiografia del tercer sector cultural a Barcelona. En primer lloc, amb lelaboraci dun mapa a partir duna base de dades sobre 650 organitzacions actives a la ciutat de Barcelona.1 I en segon lloc, amb lanlisi de 45 organitzacions considerades significatives per la seva activitat cultural i el seu impacte en la interacci i vertebraci social als diferents espais de la ciutat. Shi presenta la manera de treballar de les organitzacions del tercer sector cultural tant en la seva estructura i funcionament intern com en els seus lligams i contextualitzaci en lentorn de la realitat cultural de la ciutat.

El tercer sector cultural a Barcelona en dades

Lobjectiu daquest apartat s aconseguir una representaci visual del tercer sector cultural a la ciutat Barcelona que ens permeti una primera aproximaci al mapa daquesta realitat. La presentaci explota la base de dades elaborada al llarg de lestudi que fonamenta aquest llibre. Es tracta duna base de dades que inclou 650 organitzacions que actualment es troben actives a la ciutat. Aquesta mostra no pretn ser representativa a nivell estadstic, per s que respon
1. Per a una ampliaci dels criteris metodolgics seguits en lelaboraci de la base de dades consulteu lannex.

33

a la significativitat i les caracterstiques generals i actuals daquest sector a Barcelona. En primer lloc, es mostra la densitat dorganitzacions del tercer sector cultural per a cada districte (grfica 1). En segon lloc, sassenyala la densitat dorganitzacions culturals per habitant (grfica 2). I per ltim, es mostra el percentatge dorganitzacions dividides segons els subsectors, tant a la ciutat de Barcelona en el seu conjunt com per a cada districte (grfiques 3 i 4).
GRFICA 1 DENSITAT DORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR CULTURAL PER DISTRICTE

34

Sense redundar en el que la mateixa grfica representa, cal destacar en aquesta representaci com els districtes que subiquen al centre de la ciutat sn els que ms entitats culturals recullen. Ciutat Vella s el districte ms destacat (ms del 20% dorganitzacions), seguit de lEixample i Grcia. Districtes ms grans en funci del seu territori, com Horta-Guinard i Sant Gervasi, concentren un nombre molt menor dorganitzacions, amb un valor inferior al 5% del total enregistrat a la base de dades. Altres districtes com Sants-Montjuc i Sant Mart queden agrupats en un conjunt com de la classificaci, ja que contenen entre un 5 i un 10% dorganitzacions.

GRFICA 2 DENSITAT DORGANITZACIONS CULTURALS PER HABITANT A BARCELONA SEGONS EL DISTRICTE

35

En aquest cas, a la grfica shan relacionat dues variables: el nmero dorganitzacions de cada districte amb el del nmero dhabitants, per tal de poder introduir un element que permeti relacionar les dades absolutes. Ciutat Vella s el districte amb menys habitants (menys de 1.000) per organitzaci. No obstant, si es relaciona amb la grfica anterior, es comprova que aquest s un fenomen coherent ja que correspon la zona on ms entitats es possible trobar. Tot i aix, a la resta de districtes no existeix una relaci directe entre les dues variables. En aquest sentit, cal destacar el pes de SantsMontjuc, el segon amb menys habitants (entre 1.000 i 2.000) per organitzaci. I, desprs, s important observar els fenmens de lEixample i de Grcia. Aquest ltim districte quedaria situat a lltim grup, amb ms de 5.000 habitants per entitat, conjuntament amb Les Corts i Sant Mart.
GRFICA 3 PERCENTATGE DORGANITZACIONS DIVIDIDES SEGONS EL SUBSECTOR A BARCELONA
Msica Memria i patrimoni Arts escniques

Arts plstiques i visuals Lletres Festes i tradicions Audiovisuals i cinema Cincia i coneixement

En les grfiques 3 i 4 es poden observar els percentatges en subsectors culturals de les organitzacions enregistrades a la base de dades. La mirada de la grfica 3 correspon a una perspectiva ms generalista, segons lmbit de ciutat, mentre que la grfica 4 es defineix en relaci a cada districte Com es pot comprovar a la grfica 3, els subsectors de la msica i les arts escniques, que per tradici han tingut rellevncia a la ciutat, actualment representen cadascun un 18 % del total. Els subsectors

36

que segueixen en segon lloc sn, per una banda, festes i tradicions i, per una altra, arts plstiques i visuals.
GRFICA 4 ORGANITZACIONS CULTURALS PER DISTRICTE

5 6 7

4 3 2 8 1 5 3 4 2 1 8 5 6 7 8 4 3 2 5 67 8 3 2 1 4 5 3 2 1 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 1 6 4 32 1

3 5 8

2 1 5

4 6 7 5 6 7 8 3 4

3 2 1 8

5 6

3 2 1

4 5 6

2 1

7 8

7 8

Arts escniques Arts plstiques i visuals Audiovisuals i cinema Cincia i coneixement Festes i tradicions Lletres Memria i patrimoni Msica

En relaci a la grfica 4, sha dadvertir que en aquells districtes on shan registrat menys organitzacions s possible que la grfica resulti poc illustrativa. Aquest podria ser el cas de Les Corts, on es pot observar que la majoria dentitats culturals sn de lmbit de festes i tradicions. Aquesta dada est condicionada per la densitat total dorganitzacions (de 20 entitats, 9 pertanyen a aquest subsector). Horta-Guinard i Les Corts apareixen com a districtes on manca algun subsector. En canvi, lEixample destaca com a nica zona on totes les variables es mantenen en equilibri.

37

Trets generals per a una caracteritzaci de les organitzacions del tercer sector cultural
A continuaci, es presenta una sntesi dels aspectes ms significatius de la realitat del tercer sector cultural a la ciutat. Es tracta dinformaci que reflecteix la manera de treballar de les organitzacions, tot incidint, en primer lloc, en la seva estructura i funcionament intern, i en segon lloc, en els seus lligams i contextualitzaci en lentorn dels agents culturals pblics i privats de la ciutat de Barcelona. Tal i com sha avanat, aquesta sntesi presentada es fonamenta en lanlisi de 45 casos que resulten significatius de la realitat del tercer sector cultural de la ciutat, ms que en una representativitat estadstica. El perfil organitzatiu de les entitats

Definici: tipus dorganitzaci i subsector

Per entendre millor la composici i estructura daquest conjunt dorganitzacions culturals a la ciutat s important concretar quina forma de personalitat jurdica adopta cada organitzaci i en quin subsector o subsectors culturals desenvolupa la seva activitat. Aquests dos aspectes, personalitat jurdica i subsector, poden determinar la manera dactuar, les dinmiques i levoluci de les entitats estudiades. Com es reflexiona al primer captol, si b la definici consensuada del que representa el tercer sector s la del conjunt dorganitzacions amb personalitat jurdica, de titularitat privada, sense nim de lucre i amb una marcada participaci voluntria, aquesta anlisi permet fer mfasi en les caracterstiques particulars del que sentn per tercer sector cultural. Personalitat jurdica de les organitzacions Existeix una gran varietat de personalitats jurdiques en el tercer sector cultural a Barcelona: associacions, empreses culturals, cooperatives i fundacions. Gaireb la majoria de les entitats estudiades es conformen com a associacions: no tenen nim de lucre i no poden repartir els seus beneficis, si nobtenen, entre els propietaris, administradors o directius; han de reinvertir-los en funci de la seva finalitat. Daltra banda, cal destacar tamb un conjunt de empreses culturals (SCP, SL, SA) que es conformaven com a associaci a linici de

38

les seves activitats. Desprs daugmentar el volum de la seva actuaci han cregut convenient canviar de personalitat jurdica. Tamb existeixen associacions que funcionen de forma molt semblant a aquestes empreses, ja que sn editores de continguts culturals com ara els diferents formats musicals o de llibres: Comencem com una associaci cultural, quan un grup dagents culturals decidim unir-nos per organitzar un esdeveniment com. Desprs dalguns mesos realitzant treballs sota la identitat jurdica dassociaci, i veient que la freqncia i volum de facturaci augmentava, decidim passar a ser una SL.2 Les cooperatives i fundacions sn una minoria en aquest estudi, per existeixen determinades organitzacions que, pel tipus dactivitats que desenvolupen, troben ms adient adoptar una daquestes formes. Finalment, en el tercer sector cultural de Barcelona tamb existeixen espais formals sense personalitat jurdica que participen de forma organitzada en la creaci i gesti de la cultura i de lespai pblic a la ciutat. Existeixen diferents tipologies en aquest conjunt dorganitzacions: grups dartistes que treballen en collaboraci amb equipaments pblics, projectes collectius que es desenvolupen sota la gesti duna organitzaci formal o els Centres Socials Ocupats. En aquest moment, lAssociaci de Vens del barri cobreix les funcions administratives de lorganitzaci des de 2006 per poder rebre subvencions i presentar projectes i justificacions. En altres moments aquesta funci lha fet una altra entitat. Aix es degut a que la nostra organitzaci no t entitat jurdica prpia.

2. En aquest captol, amb lobjectiu de respectar lanonimat de les organitzacions entrevistades i analitzades, sha decidit no referenciar els comentaris i opinions dels membres de les entitats. s per aix que el lector trobar daquesta manera un conjunt de cites que pertanyen a les diferents organitzacions entrevistades sense atribuci directa, tot i que evidentment disposem de totes les entrevistes efectivament realitzades com a fonament de la recerca. A lannex es presenta un llistat amb el conjunt dorganitzacions.

39

Ms enll daquesta classificaci segons el tipus de personalitat jurdica, les organitzacions tamb fan servir uns altres termes per autodefinir-se, com ara: Centres de diferents tipus: centres de creaci, de producci o centres destudis Coordinadores Observatoris Federacions Plataformes

Aquestes tipologies sorgeixen, en general, quan les persones que formen part de la prpia entitat no tenen una conscincia clara de la seva personalitat jurdica. s a dir, defineixen el seu tipus dorganitzaci, per no consideren rellevant la forma jurdica. Per altra banda, existeix un gran nombre dorganitzacions que utilitzen aquests termes perqu el tercer sector es defineix institucionalment separat de les diferents administracions pbliques: no formen part del sector pblic (estatal, autonmic o local) ni estan controlades per aquest. Tot i aix, en alguns dels casos, organitzacions de tercer sector i administracions pbliques desenvolupen projectes en collaboraci, incorporant personal tcnic i finanament pblic. Aquest s un aspecte fonamental. Tot recuperant un dels elements claus presentats al primer captol, el quadre 3 presenta les organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona a travs de la combinaci de dos dels seus elements centrals. Duna banda, les organitzacions que, per la seva personalitat jurdica, es defineixen com a sense nim de lucre. I de laltra, el desenvolupament dactivitats culturals no lucratives. Daquesta manera, al tercer sector cultural trobem organitzacions privades sense nim de lucre que poden desenvolupar tant activitats culturals no lucratives (82 %) com daltres que s que tenen aquest esperit (38%), com per exemple el lloguer despais o la venda de determinats productes. Una altra caracterstica daquest quadre s que tamb ens permet incloure al tercer sector algunes organitzacions que, per la seva personalitat jurdica, es veuen definides com amb nim de lucre (societats laborals, etc.), per que desenvolupen activitats culturals

40

QUADRE 3 EL TERCER SECTOR CULTURAL

37,77%

82,22%

11,11%

Font: elaboraci prpia.

no lucratives. I fins i tot, collectius que no tenen personalitat jurdica per que desenvolupen activitats culturals de forma regular (11%). Com es pot observar, les organitzacions poden pertnyer a ms dun dels tres subconjunts, de manera que la suma dels percentatges no coincideix amb el cent per cent. Fins i tot entre el subconjunt ms nombrs (el de les organitzacions sense nim de lucre que desenvolupen activitats culturals no lucratives) existeixen diferents graduacions i matisos. Les organitzacions del tercer sector i els subsectors culturals Les categories tradicionals de subsectors culturals on sacostumen a ubicar les organitzacions han estat:. Audiovisual i cinema Lletres Arts plstiques i visuals Festes i tradicions Cincia i coneixement Msica Memria i patrimoni Arts escniques

41

Tot i aix, s interessant destacar que la majoria dentitats no es reconeixen de forma explcita en aquesta classificaci tradicional. Moltes no troben les seves activitats identificades en noms un subsector, i daltres apunten cap a unes noves tipologies. De fet, existeixen altres aspectes i factors amb ms pes i que, en definitiva, poden estar condicionant el desenvolupament de les organitzacions del tercer sector cultural. Per una banda, les organitzacions fan referncia a aspectes vinculats a lobjectiu de la cohesi social: moltes tenen com a objectius la inclusi, la convivncia, la integraci de nouvinguts, la millora de lassociacionisme en els barris, la mtua cooperaci, el dileg al voltant de problemes pblics, etc. Per altra banda, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i els aspectes vinculats a la cincia prenen una gran importncia: es busca apropar les tecnologies a tots els usuaris possibles, es creen xarxes i treballs dinvestigaci. La tecnologia no s noms un suport o un mitj, sin un contingut. La nostra organitzaci edita una publicaci impresa dart actual i nous mitjans. Difonem propostes dart i biologia, art transgnic, robtica, software-art, nanotecnologia, net.art, investigaci de xarxes i aspectes socials relacionats amb les noves tecnologies. A ms, cal destacar el fet que gaireb totes les organitzacions estudiades coincideixen en una caracterstica comuna, que s la de la recerca de la pluridisciplinarietat i la transdisciplinarietat. Collaboren amb artistes de diferents expressions i gneres, consideren enriquidora aquesta convergncia de vries disciplines (pluridisciplinarietat) i difuminen les fronteres o lmits entre els diversos territoris: No pretenem separar un art dun altre. Podrem intentar portar a terme qualsevol mena diniciativa, encara que inevitablement ens decantem cap a les vessants en qu estem ms introduts, com ara la msica, la literatura i les arts escniques. Estem oberts a totes les seves combinacions i oficis parallels i complementaris.

42

Tot i aix, es pot afirmar que hi ha determinats subsectors culturals que s queden definits de forma ms clara per sobre daltres, com ara: Msica: moltes de les entitats daquest subsector tenen com a objectiu principal la difusi de determinats gneres, la creaci de nous recursos per a ledici i distribuci, i lorganitzaci de festivals: Arts plstiques i visuals: les entitats que pertanyen a aquest subsector tenen com a punt com el treball en favor de la reivindicaci del subsector i la intenci de generar nous pblics. Lletres: en concret cal destacar aquelles que es dediquen a la difusi de determinats gneres literaris minoritaris. Arts escniques: entre les organitzacions que pertanyen a aquest subsector, es pot identificar una delimitaci entre aquelles de l`mbit de la dansa i les del teatre i circ. En certa manera, a les organitzacions de lmbit teatral, el teatre acaba funcionant com una eina per poder donar veu i intervenir en problemes i conflictes socials. Festes i tradicions: en formen part la gran majoria dentitats que es dediquen a la difusi de la cultura catalana tradicional i popular.

Estructura de gesti
Les organitzacions del tercer sector sestructuren internament de diferents maneres, per predominen bsicament dos models: les que segueixen una estructura que articula diferents rgans de govern i les que es defineixen a si mateixes com a horitzontals. Sn les organitzacions ms petites (en quantitat de membres i nivell pressupostari) les que opten per aquesta ltima definici. Les organitzacions que estructuren la seva gesti articulant diferents rgans de govern fan servir: Junta directiva: moltes de les entitats de gran format i algunes de ms petites es consoliden amb aquest rgan de govern. Les de gran format, per, tenen els crrecs ms clarament definits: president, vicepresident, tresorer, secretari, etc. En molts casos, la junta directiva juga diferents rols: en algunes organitzacions

43

s noms un mitj per resoldre problemes concrets, i en daltres es reuneix de forma peridica i t poder de decisi. Assemblea general: normalment funciona com a rgan sobir.

Tamb s important destacar de quina manera es prenen les decisions a les organitzacions del tercer sector. Els processos de decisions segueixen diferents dinmiques: Presa de decisions de forma conjunta: entre tots els membres de la junta directiva o lassemblea. Models top-down i bottom-up: on les juntes directives sn les que generen les lnies de treball ms importants, o b on els socis sn els que prenen ms protagonisme per a definir els objectius i activitats de les organitzacions. Figura lder: en algunes de les entitats, tots els crrecs que tindria lorganigrama duna junta directiva recauen en la figura duna sola persona, que lidera els projectes i la presa de decisions. De vegades aquests lders sn els directors artstics, i daltres sn els creadors de lentitat en qesti. Aquesta persona decideix els projectes i les activitats que shan de portar a terme, encara que lequip de treball pot tenir una incidncia significativa.

Pel que fa a la divisi de les tasques, cada organitzaci segueix una estructura diferent o, dintre dun mateix projecte, pot combinar diferents estructures. Cal destacar que algunes organitzacions fan servir sempre el mateix sistema, que ja tenen definit a priori. Daltres, per, es divideixen el treball al llarg del desenvolupament dels projectes o activitats. Les formes de divisi de tasques que sidentifiquen en les diferents organitzacions sn: Comissions de treball: normalment les organitzacions que funcionen amb junta directiva creen aquestes comissions. En la majoria de casos apareixen a les entitats de gran format. rees o grups de treball: es creen grups, que normalment sn menys formals i especfics que les comissions, amb lobjectiu de tenir un control ms acurat de les tasques a desenvolupar.

44

Ms enll daquestes caracterstiques formals, moltes de les organitzacions de tercer sector manifesten que la divisi del treball est molt condicionada per la disponibilitat de temps. En aquest sentit, moltes organitzacions depenen de la incorporaci del voluntariat o de la implicaci circumstancial de determinats collaboradors. Algunes, especialment les de petit format, intenten transformar el que pot ser considerat com a obstacle en una estructura de treball flexible i collaborativa. Cal destacar un gran nombre dorganitzacions que defineixen la seva estructura com a horitzontal. Aquesta forma destructuraci no s un patr estandarditzat entre les organitzacions del tercer sector cultural, per s que existeix. Normalment treballen daquesta forma aquelles entitats que sn relativament noves i de petit format. No es pot dir que existeixi un rgan de govern concret, i els processos de decisions i la divisi de treball queden repartits per igual entre les persones que hi formen part:

Planificaci estratgica
Una de les condicions ms significatives de la gran majoria dorganitzacions s labsncia de planificaci estratgica. Excepte en entitats consolidades de gran format i amb recursos econmics regularitzats, les organitzacions no demostren tenir una visi a llarg termini. Els nostres objectius no estan estipulats de forma explcita, en part perqu possiblement no els tenim. Treballem per projectes i els nostres objectius estan estretament vinculats a cadascun dels projectes per separat. En aquest sentit, algunes de les organitzacions manifesten veures condicionades per les caracterstiques de les subvencions i el finanament de ladministraci pblica. Sobretot, pel fet que sovint les subvencions es reben un temps prolongat desprs de la seva aprovaci. En aquest cas, quan ladministraci pblica es converteix en la font principal dingressos, les organitzacions es troben dependents i amb grans dificultats per actuar i planificar a llarg termini. Una vegada els han aprovat la subvenci, han de treballar amb un finanament previst per no disponible:

45

Hem aconseguit els resultats esperats, menys un que considerem molt important: la capacitat de planificaci del projecte. Fins ara el finanament no ha estat un problema, grcies al recolzament de vries institucions pbliques. Tot i aix, desprs de 5 anys dactivitat, no podem aconseguir la suficient estabilitat econmica per plantejar un treball a mig-llarg termini. La planificaci a mig-llarg termini s un dels problemes ms comuns amb qu es troben les organitzacions de petit format. Per existeixen algunes amb format similar al duna empresa que, tot i no disposar de gran quantitat de mitjans, comencen a organitzar-se en aquest sentit: Un altre canvi que ara estem experimentant, i que possiblement tindr repercussions a mig-llarg termini, s la introducci duna persona externa que ens ajudi a racionalitzar la feina, pressupostar de manera ms ajustada, distribuir millor el treball. Si s veritat que la gesti de lempresa sha realitzat sempre duna forma molt intutiva, comenar a disposar deines de gesti i elements de clcul pot suposar un salt qualitatiu en el nostre desenvolupament i creixement. Pel que fa a la definici de la missi i la construcci duns objectius que no noms representin les caracterstiques instrumentals dels projectes de les organitzacions, sn menys de la meitat les que manifesten de forma explcita un posicionament i uns criteris dactuaci explcits. Cal destacar, lgicament, que algunes entitats no expliciten el seu model dactuaci, per quan presenten els seus objectius donen compte duna missi concreta i una visi poltica i cultural clara en qu fonamenten el seu treball. Algunes organitzacions de major abast, que disposen duna certa estructura organitzativa i dun equip tcnic estable de treball, compten amb una planificaci estratgica definida. En aquest cas la seva missi no es percep de manera implcita als objectius dels projectes, sin que s un aspecte treballat i decidit prviament.

46

Perfil de persones i de lequip collaborador

Definir el perfil de persones i de lequip collaborador de les organitzacions (la formaci, estudis, experincia o remuneraci) permet aproximar-se a aspectes centrals de lorganitzaci com ara la qualitat de les propostes, el tipus de gesti o la seva poltica. Tot i que existeix una gran varietat de perfils de persones que participen a les organitzacions, la majoria sn professionals dalgun mbit de les arts, les cincies socials o leducaci. En segon lloc, cal destacar la presncia de professionals de les tecnologies, que poden estar estretament lligats a la creaci de continguts artstics (videoart, msica) o que ofereixen els seus coneixements per posar en marxa nous suports (pgines web, xarxes, software lliure). Gaireb totes les organitzacions treballen amb un equip fix i un grup de collaboradors, que pot anar variant: a) Membres de lequip: la majoria sn professionals dalgun dels mbits anteriorment mencionats: art, cincies socials, educaci o tecnologia. En les organitzacions ms grans, tots tenen contracte o reben un salari. En les organitzacions ms petites, que sn les ms habituals, molts treballen com a freelance, reben remuneraci escassa o no en reben cap, i shi dediquen per comproms amb els temes que es tracten. Per aix, en aquest segon cas, es veuen obligats a compaginar aquesta feina amb una altra de ms estable i que els proporciona ms ingressos econmics. b) Collaboradors: depenent de lorganitzaci, els collaboradors poden anar canviant, segons el tipus dactivitats o projectes que es desenvolupin. Nhi ha de tres tipus: Professionals remunerats: especialitzats en determinats mbits, sobretot artstic, tecnolgic o educatiu. Sovint formen part activa del programa dactivitats, intervenen puntualment en la creaci o divulgaci de continguts, o sn convidats per impartir determinats tallers o oferir conferncies. Voluntaris amb formaci i experincia: pertanyen sobretot a lmbit artstic, tecnolgic o educatiu. s el cas de monitors que collaboren en jornades, tallers o daltres activitats; tcnics de muntatge i informtica que ofereixen la seva collaboraci; o artistes que es presten a participar de les activitats.

47

 Voluntaris sense formaci especfica: sn aficionats, amics o familiars dels membres de lorganitzaci. s un perfil molt present en les organitzacions ms petites. Moltes han de recrrer a aquest tipus de voluntaris degut a la falta de recursos o, en alguns casos, ho fan perqu prefereixen treballar amb gent que forma part del seu entorn. En aquest sentit, moltes de les persones voluntries sinvolucren en les organitzacions tenint en compte les afinitats personals i la voluntat de millorar la seva experincia professional. Existeixen algunes organitzacions que estan formades en la seva totalitat per voluntaris. En aquest cas no els uneix un tipus de disciplina artstica determinada, sin altres factors que van ms enll, com la reivindicaci del patrimoni histric, la identitat territorial o la defensa de drets de certs collectius: El perfil dels nostres collaboradors s molt divers i aqu s on radica la seva riquesa o capital hum. Hi ha des de jubilats que havien estat mecnics, infermeres, decoradors, radilegs o conserges fins a professors (universitaris, de secundria o de primria), gegrafs, enginyers, historiadors o llibreters. El que ens uneix s linters en millorar el barri i recuperar els vestigis del passat.

Cal destacar algunes organitzacions que aposten per mantenir lestabilitat del seu equip de treball, tot i les dificultats de planificaci mencionades anteriorment. Aconsegueixen aquest objectiu perqu contracten professionals amb una caracterstica important: la polifuncionalitat. Al finalitzar un projecte el treballador pot incorporar-se a un altre, on la feina requerida pot implicar la realitzaci de diferents tasques. Finalment, cal destacar tamb el perfil internacional dels equips de moltes de les organitzacions. Un gran nombre dels seus integrants prov de pasos com ara Portugal, Itlia o Frana. A ms a ms, alguns treballen o collaboren des de fora de Barcelona a travs dInternet.

48

Pressupost
Totes les organitzacions del tercer sector cultural disposen dun pressupost per poder portar a terme les seves activitats. La quantitat varia molt en funci de la mida de cada organitzaci, per tant el seu origen com la distribuci de les despeses acostumen a coincidir: la majoria dorganitzacions reben algun tipus de subvenci de ladministraci i inverteixen aquests diners en la remuneraci del seu personal i en la realitzaci de les seves activitats. Tot i aix, la quantitat, gesti i distribuci daquest pressupost implica certs problemes i limitacions per a totes les organitzacions. a) Quantitat La quantitat de pressupost de qu disposen les organitzacions determina de manera cabdal el plantejament i evoluci de les seves propostes. A la grfica 5 es presenta el percentatge dentitats que compten amb les diferents escales pressupostries.

GRFICA 5 PRESSUPOST ANUAL DE LES ORGANITZACIONS

Menys de 10.000 Ms de 100.000 Entre 10.000 i 40.000

39%

Entre 70.000 i 100.000 Font: elaboraci prpia.

Entre 40.000 i 70.000

Ms enll de les xifres presentades, resulta gaireb tan important el percentatge dorganitzacions que disposen de ms de 100.000 euros de pressupost (39%) com el de les organitzacions que disposen de menys de 30.000 (32 %). Moltes organitzacions destaquen que, a causa de la manca de pressupost, s difcil portar a terme els projectes amb la qualitat

49

necessria. Com a conseqncia, determinats aspectes o projectes que caldria millorar es veuen relegats. Encara que som conscients que hi ha molts aspectes a millorar, tamb sabem que la majoria daquests sn fruit de les mancances que comporta el fet de no tenir una dedicaci exclusiva a lactivitat, el que es podria traduir, simplificant, en una manca de pressupost. Cal destacar que existeixen organitzacions que desenvolupen les seves accions amb un pressupost de 1.000 euros o menys, que sovint provenen dajudes pbliques. b) Origen La majoria de les organitzacions depenen econmicament, en gran part, de les subvencions pbliques, que es converteixen en la font principal dingressos. Tot i aix, moltes intenten complementar aquesta font dingressos amb daltres, procedents sobretot de la prestaci de serveis/activitats i de quotes dusuaris. Aquestes ltimes sn quantitats que sobtenen de, per exemple, impartir classes o tallers i llogar les sales.
GRFICA 6 ORIGEN DEL PRESSUPOST DE LES ORGANITZACIONS
Activitats mercantils 3% Donacions privades Donacions dinstitucions individuals 4% privades 3% Rendes de patrimoni 5% Quotes de socis 6%

Altres 7%

Subvencions 45%

Quotes dusuaris 10%

Font: elaboraci prpia.

Prestaci de serveis/activitats 17%

50

Les organitzacions reconeixen la importncia de les subvencions pbliques per a la seva subsistncia. Algunes, fins i tot, reconeixen que sense aquestes ajudes no podrien existir. Tot i aquest reconeixement, la majoria dorganitzacions expressen certes dificultats o inconvenients en la tramitaci de les subvencions. Moltes organitzacions assenyalen aspectes a millorar del sistema davaluaci que fan servir les administracions per concedir aquests ajuts, com per exemple lexigncia en la justificaci econmica, la valoraci en clau de rendiment econmic, la manca davaluaci qualitativa i les dates que marquen les diferents fases de resoluci. Algunes de les organitzacions del tercer sector, tot i rebre algun tipus de subvencions, es mantenen principalment a partir dels beneficis de la prestaci dels seus serveis, per les quotes de socis o per les donacions, siguin dinstitucions privades o de persones particulars. En el cas duna de les organitzacions analitzades, lorigen dels recursos prov en un 70% de donacions privades. En alguns casos, demanen una aportaci econmica per pagar despeses relacionades amb el taller. Aquesta forma de finanament pot comportar dificultats per a la programaci cultural de lorganitzaci, ja que depn de la voluntat dels participants: El fet que totes les activitats siguin gratutes fa que, de vegades, la gent no les respecti igual que si hagus pagat per elles, per exemple en termes dassidutat i horaris. c) Distribuci de les despeses Pel que fa al pagament de les despeses, i depenent de factors com ara la dimensi de lorganitzaci, la professionalitzaci dels seus membres, el nombre de voluntaris o el tipus i el volum dactivitats, les entitats es comporten de forma molt diversa. Com sobserva a la grfica, la majoria del pressupost es destina al personal. Per gran part daquest personal, no es considera ben remunerat i no pot sobreviure exclusivament a partir del salari com a treballador de lorganitzaci. En segon lloc, la majoria dorganitzacions inverteixen el seu pressupost en activitats i serveis com tallers, espectacles, cursos,

51

GRFICA 7 DESPESES DE LES ORGANITZACIONS

Compres 14% Subministrament (aigua, electricitat...) 9% Administraci 7% Activitat i serveis 23% Comunicaci i difusi 7% Serveis externs (gestors, auditors) 6% Altres 2%

Personal 32%

Font: elaboraci prpia.

conferncies, festivals, etc. Aquestes activitats sofereixen als diferents tipus de pblic a un preu accessible. Cal destacar la gran quantitat de tallers formatius que es proposen i que acostumen a omplir un buit en loferta de formaci artstica assequible de la ciutat. En aquesta sentit, la majoria dorganitzacions ha dadaptar les seves activitats al pressupost disponible. Tant la qualitat com la quantitat de propostes varia en cada organitzaci en funci daquest condicionant:

El tercer sector cultural i les tecnologies de la informaci i la comunicaci

Totes les organitzacions es manifesten conscients de la gran importncia de les TIC, per no totes les han pogut incorporar al seu treball. Les que no les fan servir reconeixen un dficit i asseguren que es troben en procs dincorporar-les. En les organitzacions distingim tres camps dutilitzaci de les tecnologies: en la gesti interna, com a eina de difusi de la informaci, i en la promoci daccs de la ciutadania a les tecnologies. a) Gesti interna Aquest camp fa referncia a ls de les TIC com a eina de treball diari per part de lequip de lorganitzaci. En aquest cas, noms

52

una minoria les fa servir de manera regular o diria en el seu treball intern. Generalment sn les organitzacions de carcter virtual o de ms recent creaci, en qu la tecnologia t un pes significatiu com a contingut dels seus programes i activitats. En aquests casos, les TIC es converteixen en un espai de creaci i dileg: Des dels seus orgens, hem treballat en lmbit de la creaci amb noves tecnologies, per tant el factor dinnovaci, tot i no ser una condici imprescindible, sempre ha estat present. Ens agraden els nous punts de vista i les noves metodologies de treball creatiu. b) Difusi de la informaci Aquest punt fa referncia a ls de les TIC per a la promoci de les activitats de lorganitzaci o per facilitar informaci als ciutadans. La majoria dorganitzacions compten amb una pgina web i assenyalen la seva importncia com a eina de promoci i difusi orientada als ciutadans, per no la mantenen actualitzada per falta de temps. Gaireb totes requereixen una reforma i admeten que es troben en procs de portar-la a terme. En aquest cas, la majoria han justificat aquest retard per la manca de recursos. Moltes organitzacions petites prefereixen invertir el pressupost en continuar mantenint les seves activitats, abans que fer-lo servir en personal o temps per crear una pgina. Tot i aix, la majoria sn conscients que han dincorporar aquest instrument el ms aviat possible. Un petit nombre dorganitzacions, les que sorganitzen prcticament de forma virtual o les que sn de creaci ms recent, mantenen la pgina web actualitzada i la conceben com un espai essencial dinformaci. En aquest cas, les pgines proporcionen un gran nombre de links, que porten a biblioteques virtuals, arxius de consulta, blogs o pgines daltres collectius. Les nostres web sn un espai de dileg, de participaci de producci de nous continguts, de respostes i interacci dels collaboradors que rep una mitja de 7.000 visites mensuals. Sn un espai de difusi i distribuci de continguts i experincies, un diari dactivitats i un entorn dexperimentaci i innovaci de les nostres noves estratgies i eines de coproducci culturals.

53

c) Accs de la ciutadania a les TIC Per a la majoria dorganitzacions, les TIC sn noms un mitj per a difondre les seves activitats. Per existeix una minoria que s conscient de la necessitat dapropar aquests llenguatges a la ciutadania i incorporen aquest objectiu als seus programes. Les que actuen daquesta manera es poden classificar en dos grups: Organitzacions que es dediquen especficament a les TIC: imparteixen tallers de programari lliure, disseny web, activisme a la xarxa. Per accedir als seus tallers es requereix un mnim de coneixements informtics. Els participants sn normalment persones joves, de 25 a 45 anys, que dalguna manera estan lligades al mn de la cultura o de les tecnologies. Organitzacions que tenen com a objectiu el desenvolupament daccions culturals de proximitat (sobretot territorial) i ofereixen una programaci variada per a un pblic tamb divers. Ofereixen tallers diniciaci a la informtica, de rdio per Internet, de programari lliure. Contribueixen a apropar les TIC a aquelles persones que les desconeixen o que es troben interessats en utilitzar-les amb major freqncia.

Volum dactivitat i impacte

Les organitzacions desenvolupen una mitjana de quatre projectes centrals per any. Ms enll daquestes propostes, totes ofereixen una gran varietat dactivitats com ara tallers, jornades, intercanvis o conferncies, que varien segons el tipus dorganitzaci. Moltes organitzacions es veuen obligades a programar menys activitats de les que desitjarien a causa de la manca de pressupost. Tot i disposar didees i de continguts per poder portar a terme les activitats, la majoria redueixen el volum de les seves propostes per poder mantenir un mnim de qualitat. Un volum ms alt dactivitat demana tamb molta ms implicaci per part dels membres de lorganitzaci, exigncia que sovint no es correspon amb la seva remuneraci o disponibilitat horria. Pel que fa a lassoliment dels seus objectiu, la gran majoria es mostra satisfeta, per no especifica el tipus dimpacte que volia aconseguir. Algunes, per, son conscients de la importncia que t mesurar aquest factor, per els ha estat impossible per falta de

54

planificaci i recursos humans. En canvi, s que defineixen el tipus de pblic que participa en les seves propostes. Aquest varia molt segons el tipus dactivitat que es planteja: Orientades al pblic general: segons el que afirma la majoria dorganitzacions, les seves activitats estan obertes a tothom i inclouen a tot tipus de pblic. En la prctica, per, aix no succeeix sovint. Tot i que existeix una voluntat dacollir a tothom, noms ho aconsegueixen les que sapropen a lmbit social i educatiu, i les que ofereixen una gran varietat de propostes o tallers amb un nivell despecialitzaci baix o mitj: El nostre pblic s ben divers i heterogeni, depenent de lrea dactuaci de lactivitat o projecte. Aquest fet s tant un gran avantatge: no hem format ghetto ja que tenim pblic/beneficiaris de totes les edats, tots els extractes socials, tots els orgens. Per tamb s un gran inconvenient a lhora de comunicar les activitats, ja que hem de pensar constantment estratgies especfiques per a cada projecte. Orientades a un pblic especfic: es poden identificar dos tipus organitzacions que manifesten desenvolupar activitats per a collectius dusuaris determinats. Les organitzacions que pretenen arribar a una varietat de pblic, per que reconeixen que els usuaris acaben sent especialitzats en lmbit de les arts, la investigaci cultural, les cincies o la tecnologia. El pblic de propostes culturals ms especfiques i innovadores s el que es dedica a la investigaci cultural o a les arts. Les organitzacions que directament enfoquen les seves propostes cap a un segment de poblaci determinat: immigrants, joves, gent gran, msics, artistes professionals.

Contextualitzaci de les organitzacions i relacions amb lentorn Un estudi de les organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona ha de contemplar les caracterstiques prpies de lambient, i el context temporal i espacial que condiciona el seu desenvolupament. Per aix, aquest apartat sintetitza els trets principals de les relacions de

55

les organitzacions en tres sentits: dins el propi camp del tercer sector cultural, amb les administracions pbliques (i els seus equipaments), i finalment, amb les empreses culturals.

Relacions entre organitzacions de tercer sector cultural

Es visualitzen les organitzacions del tercer sector cultural com a components dun sector propi? Una resposta ms mplia es desenvolupa als propers dos captols del llibre. Per cal avanar que en trets generals no existeix una estratgia comuna de collaboraci i posicionament del sector. Excepte dues organitzacions orientades a la dinamitzaci sociocultural, cap entitat utilitza lexpressi tercer sector per emmarcar les seves activitats. No es percep, per tant, un sentiment de pertinena al sector. Tot i que es van establint contactes determinats entre elles, la majoria dorganitzacions prefereix treballar de manera autnoma i collaborar amb daltres per projectes o activitats determinades. Moltes encara no troben, o no shan plantejat, la necessitat destratgies comunes. Som participants de projectes que per una o altra ra ens sn afins. De fet, en certa manera preferim les collaboracions efmeres, encara que es converteixin en reiterades. No creiem que sigui necessari afiliar-se a una organitzaci per a realitzar collaboracions molt estretes. Tanmateix, cal tenir en compte que algunes organitzacions formen part de xarxes que inclouen altres entitats de la ciutat o, fins i tot, amb altres dinternacionals. Per, en general, no acostumen a produir-se ms que collaboracions concretes en festivals o activitats determinades. En general, no existeix un treball com orientat a una missi concreta, ms enll de la participaci en les propostes o alguns intercanvis. Pel que fa a la reivindicaci o reclam conjunt de legitimitat i reconeixement de lacci cultural realitzada pel sector, la majoria dorganitzacions coincideixen en les seves crtiques o demandes, sobretot pel que fa al reconeixement de la feina realitzada i del suport econmic a travs de les subvencions. Tot i aix, no han iniciat una estratgia comuna visible.

56

El tercer sector cultural est ms desenvolupat en determinats espais i al voltant de determinades temtiques. Les organitzacions estableixen ponts i interseccions amb altres mbits i sectors, sobretot amb aquells lligats a leducaci, el desenvolupament territorial, la interculturalitat, les poltiques de gnere, joventut, i medi ambient. a) Educaci Un gran nombre de les organitzacions consultades treballen per ampliar i aprofundir les relacions entre cultura i educaci. La formaci s un dels objectius bsics per poder comunicar els seus coneixements, per dotar de continutat una manera dactuar sobre lentorn i per potenciar la creativitat des de diferents disciplines artstiques. La majoria considera que omplen un buit en all que habitualment es considera com educaci, tant per la manera de deducar com pel tipus de continguts. En molts casos, entenen que leducaci no noms t lloc en espais formals, estrictament vinculats a les universitats i les escoles. Les organitzacions busquen promoure altres aprenentatges, a partir de continguts, valors i altres activitats que permeten disposar deines i competncies perqu les persones puguin respondre als reptes actuals . En les organitzacions del tercer sector apareixen sobretot dos tipus dactivitats de formaci: duna banda, la que est dirigida a persones no especialitzades; i de laltra, la dirigida a professionals especialitzats en un subsector cultural determinat. Pel que fa al primer tipus dorganitzacions, les dirigides a grups no especialitzats, la majoria tenen una voluntat dintervenci sociopoltica molt definida. Els seus objectius estan orientats cap a la inclusi social, la participaci ciutadana i les poltiques de gnere. El segon tipus dorganitzacions, que ofereixen una formaci ms especialitzada, es concentra en formar professionals, des de ballarins o artistes multimdia fins a productors culturals. Cal destacar que aquestes organitzacions del tercer sector cultural utilitzen metodologies educatives transversals. Lobjectiu s potenciar la mobilitat internacional com a eina pedaggica dins de leducaci popular i no formal, establint una relaci directa entre els joves de diferents realitats socials, culturals i geogrfiques.

57

Tamb existeixen algunes organitzacions que no es dediquen directament a leducaci, per la formaci i els tallers apareixen com a complement de les seves activitats principals. Aquests tallers es corresponen amb el subsector en qu semmarca lorganitzaci. b) Desenvolupament territorial i espai pblic El desenvolupament territorial i ls de lespai pblic s un dels temes que ms tracten les organitzacions del tercer sector cultural. Les organitzacions desenvolupades al voltant daquesta temtica coincideixen en defensar la identitat del barri on subiquen. Moltes han estat creades a partir de tensions socials, per conservar el patrimoni histric o per compensar el que es considera la prdua didentitat de la zona. Com sha avanat, una anlisi completa sobre aquest tema es pot trobar en els segents dos captols. c) Inclusi social i interculturalitat Moltes organitzacions del tercer sector enfoquen les seves propostes a determinats collectius que, en ocasions, no es troben representats ni contemplats per altres entitats. Les organitzacions del tercer sector omplen aquest buit i ofereixen activitats culturals socialment inclusives. Tamb aposten per apropar territoris i cultures, promovent la interculturalitat i els intercanvis internacionals. Els objectius ms importants daquest tipus dorganitzacions sn bsicament laccs a la cultura, la participaci, la potenciaci de la creativitat i lintercanvi cultural. d) Gnere La gran majoria dorganitzacions contemplen les poltica de gnere com a eix transversal a les seves activitats. Mes enll daquesta caracterstica, existeixen algunes organitzacions orientades de manera especfica a la seva promoci. En aquest cas, enfoquen la qesti de gnere des de diferents punts de vista: des duna vessant artstica i creativa, des de la formaci i/o des de la dinamitzaci sociocultural. e) Joves La majoria de propostes de les organitzacions del tercer sector tenen en compte els joves com a potencials usuaris, a banda duna

58

minoria que dissenya els seus projectes orientats a aquest grup. En general, potencien la seva creativitat i mirada crtica. f ) Medi ambient Dintre del tercer sector cultural, una minoria dorganitzacions treballen de manera molt focalitzada en lmbit del medi ambient i, en concret, la promoci de lagricultura ecolgica. Tamb promouen el reciclatge i la sostenibilitat. En el cas dalguna organitzaci, la seva reivindicaci va molt lligada a la qesti del territori, com els centres socials ocupats, que promocionen un entorn compartit pels vens del barri.

Relacions amb ladministraci pblica i els seus equipaments

Tres aspectes resulten fonamentals en el moment dexplicar les relacions de les organitzacions amb ladministraci pblica: les caracterstiques de les subvencions que reben, els vincles amb els equipaments pblics i el marc legal. Les subvencions s un dels temes que ms preocupa a les organitzacions del tercer sector cultural. Per analitzar el seu impacte cal tenir en compte: a) La seva durada: la majoria dorganitzacions assegura que la durada o terminis de presentaci de les sollicituds dificulta la planificaci dels projectes, sobretot els de llarg termini. La nostra experincia sembla indicar que la dificultat de mantenir una estabilitat econmica bsica a mig i llarg termini, i la consegent incapacitat de planificaci es deu, entre altres coses, a certa dificultat de les institucions subvencionadores de plantejar ajudes plurianuals amb convocatries obertes i fora de les lgiques de les indstries culturals de gran pressupost. b) Els criteris per concedir les subvencions: algunes organitzacions manifesten no comprendre de forma clara la lgica i els conceptes que es fan servir per valorar-les. Moltes afirmen que se les mesura pel seu rendiment econmic o daltres aspectes no vinculats amb linters pblic de les propostes que ofereixen.

59

No es dna cap suggeriment sobre possibles millores per al projecte, no hi ha cap avaluaci constructiva. Les avaluacions que fa lentitat subvencionadora sn noms de caire econmic i dimpacte a nivell de pblic. Tot i aix, la majoria dorganitzacions reconeixen la importncia fonamental de les subvencions per a la seva subsistncia i agraeixen disposar dun pressupost essencial o bsic per a la realitzaci de les seves activitats. La majoria dorganitzacions coincideixen en afirmar que la concessi de subvencions s un aspecte importantssim per a poder desenvolupar els seus processos de proximitat i excellncia cultural. Pel que fa als equipaments pblics, la relaci que tenen les organitzacions s diversa. Algunes subiquen en equipaments pblics des de la seva fundaci, altres mantenen un cert nivell de co-gesti, a algunes els cedeixen els espais en forma de residencies i altres hi estableixen un s temporal. Es pot afirmar que al voltant de la meitat de les organitzacions utilitza equipaments pblics per a les seves activitats. Laltra meitat les porten a terme en els seus propis locals de lloguer o lloguen espais per a determinats festivals o jornades. Tamb existeix un nombre dorganitzacions que han pogut portar a terme els seus projectes en espais pblics, com biblioteques o centres cvics. Cal dir, per, que aquesta cessi despais sol ser espordica. A banda daquests dos tipus de dinmiques que sestableixen amb els equipaments, existeixen algunes organitzacions que resideixen de manera permanent en institucions pbliques, com ara el CCCB, la UB o determinats centres cvics. Utilitzem el nostre material o el de les institucions pbliques amb qu collaborem i que ens cedeixen els espais per a fer les nostres activitats. Totes les activitats sn gratutes. Quan s necessari, les relacions amb les empreses de lloguer o contractaci sn assumides per les institucions pbliques, no per nosaltres. Existeixen algunes organitzacions, per, que han trobat dificultats a lhora daccedir a determinats equipaments pblics.

60

Actualment ens trobem en la disjuntiva dhaver de desenvolupar activitats i projectes en centres cvics, gestionats per empreses culturals, on, si no ets del barri o del districte, has de pagar per utilitzar les sales o els equipaments, tot i estar buits o no ser utilitzats. De vegades, la presncia de les administracions pbliques ha tingut en compte la veu i personalitat prpia de les organitzacions. Tot i que les organitzacions que han participat en els processos de formulaci de les poltiques de ladministraci sn una minoria, existeixen exemples que es materialitzen en plans estratgics, collaboracions en projectes impulsats per biblioteques, activitats a IES, estratgies dacollida o consultes per projectes educatius. Actualment formem part de diverses comissions del Pla de Desenvolupament Comunitari i treballem transversalment amb associacions de vens, associacions de comerciants, equipaments socioculturals, esportius, IES, CEIPs, associacions dimmigrants o serveis socials. Pel que fa al marc legal, en alguns casos, les organitzacions del tercer sector han funcionat com a interlocutores de ladministraci, ja sigui proporcionant informaci o responent consultes per certs plans estratgics. A canvi, sestableix un vincle que pot donar lloc a negociacions sobre el marc legal, ja sigui referit a la poltica de subvencions o respecte a lespai pblic. Algunes organitzacions han estat consultades per una possible millora o canvi en normatives cviques. El projecte de llarga durada ens ha donat consistncia com a interlocutor poltic davant de ladministraci i tamb visibilitat dins el mn artstic i cultural barcelon. Recentment, hem estat reclamats per les administracions pbliques per establir converses sobre la modificaci del format dactuaci municipal en relaci a lespai pblic. Tamb existeixen algunes organitzacions que sn contractades per ladministraci per cobrir una oferta de serveis. Per exemple,

61

educadors que realitzen serveis educatius permanents a museus o organitzacions que es beneficien de contractacions del Pla Ocupacional de la Generalitat.

Relacions amb el mercat i les empreses del sector

Les organitzacions del tercer sector cultural tamb estableixen relacions amb empreses del sector de les indstries culturals. Els models de gesti de la cultura que fan servir poden assemblar-se o diferenciar-se segons els casos. Les organitzacions ms grans o amb format dempresa estableixen relacions de collaboraci amb empreses culturals. Aquestes relacions es poden desenvolupar a partir del lloguer de material, el desenvolupament de projectes conjunts, ledici de material de comunicaci, etc. En aquest cas algunes organitzacions contracten serveis dempreses, per tamb a linrevs. Hem fet projectes conjunts amb empreses del mn musical per fer intercanvis. Tamb hem contractat serveis a diferents empreses i hem cedit espais del centre cultural a empreses del sector, tot i que habitualment el que fem sn intercanvis. En algun cas hem contractat els serveis dempreses de lloguer de material tcnic. Algunes organitzacions, per, prefereixen no mantenir cap tipus de contacte amb empreses, normalment perqu tenen un marc dactuaci que va encaminat cap a lestabliment de relacions amb altres tipus dentitats. Aquestes organitzacions prefereixen promocionar aspectes que no es contemplen a les grans empreses de la indstria cultural, com el copyleft, la cultura i programari lliure o les collaboracions amb altres associacions del tercer sector: No tenim intenci desdevenir empresa i la nostra relaci amb algunes delles s ms aviat crtica. Apostem pel copyleft, el programari i la cultura lliure. Sobretot collaborem amb associacions i collectius ms que amb empreses culturals. Collaborem amb la indstria cultural com a individus i no com a collectiu. Existeix una minoria dentitats que ha intentat o ha necessitat relacionar-se amb determinades empreses, per els resultats no han

62

estat satisfactoris. Atribueixen aquestes dificultats de relaci a la necessitat que tenen les empreses de recolzar projectes comercials, que aportin beneficis econmics i que no suposin una aposta arriscada. En general, apunten cap a una falta de comprensi del tercer sector cultural: La relaci amb empreses de la indstria cultural no s satisfactria pel que fa a projectes no estrictament comercials. Hi ha manca de comprensi i de risc per donar loportunitat de promocionar amb normalitat obres de qualitat que no poden contrastar la seva viabilitat econmica. Les organitzacions del tercer sector no representen una competncia directa per a les empreses culturals, ja que defineixen el seu tipus de pblic com a diferent i es consideren un model complementari. Som una productora i segell que edita tot el material sota llicncies lliures Creative Commons i el distribum de forma gratuta on line. Ens interessen els canvis que sestan produint en la indstria musical global i, lluny dentendrels com a perjudici, considerem que poden esdevenir un avantatge significatiu, que pot obrir noves estratgies de mercat amb resultats satisfactoris dins de lactual indstria cultural.

63

III. ANLISI DE LES DINMIQUES DEL TERCER SECTOR CULTURAL A BARCELONA

Introducci
Aquesta segona part del llibre pretn aprofundir en lanlisi de cinc organitzacions dentre el primer grup seleccionat. Es tracta de cinc casos considerats especialment significatius, tant pel que fa a la seva singularitat en el model dimpuls de la producci cultural com en determinats trets generalitzables per a una caracteritzaci del tercer sector cultural de la ciutat. Per tant, la selecci de cinc casos ser dutilitat per a analitzar principalment les dinmiques de proximitat i excellncia de les accions culturals desenvolupades per les organitzacions de tercer sector. Saprofundeix aix en lanlisi combinada de la interacci social i la producci cultural reconeguda per la seva qualitat, en la capacitat de les organitzacions per promoure alhora espais de resocialitzaci i accions considerades valuoses per part dels diferents actors de lmbit cultural. A partir daquest objectiu general, lanlisi de cinc casos sha desenvolupat tot tenint en compte el repte de posar a prova en la prctica conceptes com els de proximitat i excellncia de les accions culturals, amb les corresponents implicacions i limitacions prpies de qualsevol dinmica cultural. Per tant, sha posat especial mfasi en identificar aquestes dinmiques en la seva complexitat i diversitat. s a dir, lobjectiu daquesta part del llibre ha estat conixer de quina manera i amb quins resultats les organitzacions de tercer sector utilitzen aquestes categories (de forma explcita o incorpo-

65

rades en les seves accions), tant des duna perspectiva conceptual com estratgica i aplicada. En definitiva, es tracta duna anlisi que comporta un procs daprenentatge, que es considera dutilitat per a tots als agents implicats en el desenvolupament del tercer sector i, en general, de la realitat cultural de Barcelona.

Per qu aquests cinc casos?

Les organitzacions estudiades han estat Telenoika, Propost.org, Platoniq, Llusos de Gracia i la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa. Sha considerat que les cinc organitzacions resulten rellevants com a objecte destudi per diferents motius. En primer lloc, perqu permeten comprovar de quina manera la conceptualitzaci inicial sobre el tercer sector cultural que aquest llibre presenta resulta adient. s a dir, els casos resulten dutilitat per contrastar hiptesis prvies sobre la capacitat de les organitzacions per a promoure dinmiques de proximitat i excellncia cultural i contrapesar laparent desvinculaci territorial de les noves dinmiques econmiques. Per tamb sobre linters pblic de les seves accions, la reconfiguraci i repolititzaci de lespai pblic i la relaci que sestableix amb les administracions pbliques. Els cinc casos expressen la diversitat i la riquesa organitzativa del tercer sector dacci cultural a la ciutat, tant pel que fa als seus objectius, com per la seva trajectria histrica i per la seva diferent inserci territorial. En segon lloc, es tracta dorganitzacions significatives tamb pel que fa a la seva singularitat, limpacte concret de les accions que promouen en la producci cultural de la ciutat. Sn diverses i alhora representatives pel que fa al seu origen, el tipus i mbit dactivitat cultural, el model dorganitzaci interna, les relacions establertes amb la resta dagents culturals, etc. Per tant, es tracta alhora de casos genrics i especfics, que permeten conixer ms en profunditat lacci de les organitzacions i alhora caracteritzar de forma ms acurada el tercer sector cultural a la ciutat. Lestructura de cada anlisi de cas segueix un ordre similar, encara que el contingut i les dinmiques estudiades sn diferents. En primer lloc, es presenten les caracterstiques bsiques de cada organitzaci. Tot seguit, sanalitza amb detall de quina manera les

66

accions desenvolupades generen dinmiques de proximitat i dexcellncia cultural. En aquest sentit, es presta especial atenci a la relaci entre aquests processos i linters pblic de les activitats i programes, la capacitat per a generar capital social o per integrar mecanismes de lideratge i transmissi de coneixements. Finalment, es posen de relleu un conjunt de dinmiques prpies del model dacci cultural de cadascuna de les organitzacions, per que es considera que resulten apropiades per a una caracteritzaci del tercer sector cultural de la ciutat.

Telenoika
Presentaci
Nom: Telenoika Web: www.telenoika.net Data de creaci: 2000

Telenoika s una associaci cultural que funciona com a plataforma desdeveniments artstics, socials i culturals lligats a lexperimentaci i a la creaci amb tecnologies audiovisuals. Lorganitzaci es va crear lany 2000 per respondre a una manca daccions i espais dedicats a lemergent cultura de la videocreaci en directe. Actualment t la seva seu al barri del Raval. Lorigen del nom Telenoika prov del concepte telenoia, paraula creada pel cientfic Roy Ascott per definir com la telemtica afecta a la societat i com es pot utilitzar per compartir en un context de connectivitat global. Autodefinida com a comunitat creativa audiovisual oberta, Telenoika reuneix en lactualitat a un grup de persones interessades en la investigaci de vies alternatives de comunicaci i expressi artstica. Hi collaboren msics, artistes visuals, programadors de software lliure i persones interessades en la cultura audiovisual. Els objectius principals de lassociaci sn oferir recolzament a artistes emergents del subsector audiovisual, omplir buits existents en el terreny de la docncia de les arts visuals i visibilitzar i dignificar la creaci audiovisual com a llenguatge dexpressi artstica. Lassociaci no desenvolupa un programa anual concret, per al llarg dels seus anys dexistncia ha portat a terme de manera di-

67

ferenciada activitats concretes, festivals i programes de beques de creaci i investigaci. El tipus de pblic que participa en les seves propostes acostuma a ser estudiants i professionals de belles arts, comunicaci audiovisual, disseny grfic, cinematografia, msica, teatre, circ i informtica, tot i que tamb hi participa gent no professional amb inquietuds artstiques. El web de Telenoika s un node actiu i un eix vertebrador de lactivitat de lassociaci. Desprs de 5 anys dactivitat presencial en el local, els seus membres van decidir crear-lo amb lobjectiu daglutinar una comunitat de persones interessades en interrelacionar-se i compartir les seves inquietuds. La pgina s una finestra que els permet establir contactes amb altres grups, associacions o individus vinculats a les tecnologies audiovisuals. A ms, tamb es concep com un espai per mostrar i promocionar els treballs dels membres de la comunitat, i com a eina de seguiment dels projectes becats. La forma de gesti de la web reflecteix en molts aspectes lestructura interna de Telenoika. Qualsevol usuari dInternet hi pot accedir, per existeixen diferents nivells de participaci, segons el grau dimplicaci en lassociaci: els administradors hi poden publicar i alguns membres actius (publishers) tamb. Pel que fa als continguts, la pgina ofereix informaci sobre els tallers, una de les activitats principals de lassociaci. Sactualitza peridicament amb notcies relacionades amb el mn de laudiovisual i shi publiquen les convocatries de beques. s tamb un arxiu de totes les activitats, propostes i festivals on ha participat lassociaci. Tamb serveix deina de seguiment dels projectes becats i despai de promoci dels artistes associats a Telenoika. La majoria dels continguts es poden llegir en catal, tot i que moltes informacions apareixen publicades en angls o, en menor mesura, en castell. Els links que apareixen als diferents apartats sn nombrosos i porten, per exemple, a pgines de festivals internacionals, notcies sobre moviments socials de Barcelona o projectes amb altres collectius. Lorigen dels recursos econmics prov de les subvencions pbliques i aquests sinverteixen de manera majoritria en les activitats i serveis que es desenvolupen.

68

Proximitat i excellncia: accions culturals significatives

Pel que fa al desenvolupament duna programaci cultural de proximitat, Telenoika: Fomenta laccs a prctiques culturals en lmbit audiovisual i promociona la creaci artstica com a activitat inclusiva i participativa. Genera espais que funcionen com a altaveus de les necessitats, opinions o coneixements de la ciutadania, a partir de la utilitzaci de nous suports tecnolgics i eines de comunicaci. Cohesiona la comunitat de creadors audiovisuals, amb lobjectiu de visibilitzar aquest tipus de llenguatge. Desenvolupa un model dintervenci social i cultural singular, que incorpora les TIC (i les eines de programari lliure). Pel que fa al reconeixement de les seves accions per part de lmbit cultural, Telenoika: Desenvolupa un model de gesti intern i impulsa una metodologia en els seus processos de creaci audiovisual que asseguren, en bona mesura, la qualitat de les seves activitats i resultats. Est considerada com una organitzaci significativa per part dels diferents actors culturals, com ara creadors audiovisuals, altres organitzacions de tercer sector o institucions pbliques.

Una comunitat accessible i activa

Telenoika es dirigeix a aquelles persones interessades en conixer i experimentar amb els nous llenguatges de la creaci artstica. Lassociaci fomenta laccs a la cultura i entn la creaci artstica com a camp inclusiu i participatiu. Una de les eines que ms contribueixen a aquesta inclusi i participaci sn els tallers, que ofereixen una formaci a preu assequible, esdevenen un escenari daprenentatge i trasps de coneixement, i es converteixen en un punt dinici per a collaboracions artstiques entre persones que es troben per primera vegada. Els tallers compleixen tamb un dels objectius principals de lassociaci: omplir un buit en loferta de formaci artstica daquest subsector i impartir les classes amb un vocabulari accessible, contribuint daquesta manera a lapropament entre professionals i participants.

69

Telenoika aconsegueix difondre les tecnologies de la informaci i la comunicaci entre un pblic ms heterogeni que el del camp artstic i cultural. No arriba a desenvolupar de manera concreta iniciatives orientades a la gent gran o a grups en risc dexclusi, per s que estableix lligams entre un mbit especialitzat, com el de les TIC, i persones que no tenen una formaci especfica. De fet, contribueix a la creaci dun entorn comunitari i inclou activitats de divulgaci, enteses aquestes com una idea diniciaci a propostes bsiques, tot i que desprs puguin adquirir ms complexitat. Pel que fa al foment de les capacitats dexpressi de les persones, Telenoika promociona el seu desenvolupament a travs despais que poden funcionar com a altaveus de les seves necessitats, opinions o coneixements. Lorganitzaci promou la utilitzaci de nous suports i noves maneres de comunicaci, mitjanant les quals els collaboradors o participants vehiculen els seus propis continguts. En el cas del camp audiovisual, la veu generada compta amb una potncia especial, ja que aquests mitjans tenen la capacitat darribar a un gran nombre de persones, en moments i llocs diferents, i de manera sistemtica. Tenint en compte que moltes de les accions de Telenoika sn de carcter presencial, es contribueix a fomentar lapropament artista-pblic. Les accions de Telenoika reflecteixen interessos i preocupacions vinculades estretament als nous llenguatges de la comunitat artstica audiovisual. De fet, un dels seus objectius principals s visibilitzar i dignificar la creaci audiovisual com a llenguatge dexpressi artstica. Per aix, entre daltres activitats, ofereixen beques de formaci i organitzen jamms obertes de vjs (video-jockeys) o djs. A ms, el projecte de lorganitzaci va dirigit a cohesionar una comunitat activa de creadors audiovisuals, a crear vincles entre ells. Daquesta manera, les accions de proximitat sadrecen a un tipus de pblic determinat. El que sembla que aconsegueix Telenoika s la reinterpretaci del lloc dels seus membres en la societat: aquells artistes, creadors o aficionats, no sempre connectats, interactuen i generen un cert grau de comunitat, tot establint en alguns casos vincles amb altres disciplines. Lassociaci planteja lobjectiu de la construcci duna comunitat potencialment illimitada de relacions interpersonals, xarxes que comparteixen informaci, arxius i experincies en el terreny audiovisual.

70

Aquesta lectura de proximitat, en canvi, no sobserva en la relaci que lorganitzaci estableix amb lespai geogrfic ms proper. Lorganitzaci no mostra la seva identificaci amb un determinat territori, sin que aquesta relaci es va articulant segons els tipus de propostes i es va adaptant a diferents entorns. Pel que fa a la transformaci de lentorn, Telenoika mant una actitud activa respecte a les condicions del seu subsector. Promou el desenvolupament de noves condicions en lmbit de les TIC i dels artistes que les utilitzen. En menor mesura, per definit per les seves intervencions en espais urbans, existeix un treball desenvolupat a espais pblics, de manera que les accions proposades aconsegueixen visibilitat en mbits de barri o de ciutat i impacte en un pblic ms ampli. Tot i que les seves accions estan dirigides a laccs a determinades eines de creaci, lorganitzaci tamb intenta transformar el seu entorn ms proper, de comunitat. Aquesta acci es materialitza en la participaci de projectes collectius amb altres organitzacions del territori, com s el cas dHangar. Cal destacar, tamb, collaboracions en processos dintervenci social i poltica, com ara actuacions en lespai urb contra lespeculaci immobiliria. s el cas, tamb, del taller de Les Luthiers Drapaires, desenvolupat a Girona en collaboraci amb el centre contemporani Blit que consistia en la fabricaci dels instruments duna orquestra audiovisual reciclada a partir de la modificaci delements provinents de rdios, rentadores, ordinadors i residus tecnolgics diversos.

Lintercanvi com a motor dun model propi

Un dels motius que va impulsar la creaci de Telenoika va ser la reinterpretaci del paper que poden tenir les TIC per a fomentar la creativitat i les capacitats individuals i collectives. Lentitat treballa amb les possibles connexions entre els espais de trobada fsics (jamms en directe amb pblic, projecci de documentals, tallers presencials) i virtuals (web, blogs, taller descenografia virtual). Daquesta manera, combinant presncia i absncia fsica aconsegueixen generar processos i continguts culturals amb el collectiu dusuaris com a centre del procs de creaci. Aix saconsegueix perqu lespai virtual s una eina de comunicaci que redefineix les barreres de lespai i el temps, i els usuaris poden compartir informaci i mantenir el

71

contacte duna manera ms habitual, i alhora el treball formatiu amb els professors es desenvolupa amb ms fludesa. Telenoika desenvolupa un model propi, que comparteix algunes caracterstiques amb daltres organitzacions del tercer sector. Adopta el programari i les formes de distribuci lliures com a eix vertebrador. No noms ho fa com a recurs tcnic, sin com a model dintervenci social i cultural. La incorporaci daquest aspecte ve motivada per la recerca dun model de creaci i distribuci cultural propi: Valorem la importncia de les eines de creaci lliures. La difusi de projectes de programari lliure i la utilitzaci daquests als tallers per centrar lactivitat de la creaci, lluny dinteressos comercials.

Creaci duna comunitat audiovisual crtica amb lentorn

Les accions culturals de Telenoika cerquen el desenvolupament de capital social entre la comunitat de creadors audiovisuals, per tamb estableixen vincles amb altres mbits culturals. Alhora, aquestes accions prenen en consideraci debats i qestions dinters pblic. Telenoika promou duna manera conscient i clarament organitzada les relacions entre artistes del subsector audiovisual. De fet, aquest s un dels pilars bsics de lorganitzaci i apareix com a un dels objectius principals en el moment de la seva fundaci: Un dels pilars bsics s el foment de projectes de creaci i cohesi duna comunitat activa de creadors audiovisuals, mitjanant activitats peridiques o creaci de collectius estables. Les activitats peridiques han reforat els lligams interns de la comunitat, que aposta pel treball en equip i afavoreix una estructura assembleria. Tots aquests aspectes han portat Telenoika cap a la formaci duna comunitat homognia relacionada amb el subsector de laudiovisual. A ms, la relaci entre els artistes del mateix subsector es veu promocionada grcies a les beques i convocatries dajudes per a artistes emergents. La concessi dajuts a la creaci i la investigaci emmarcades en la creaci audiovisual i artstica s un dels fonaments del seu projecte.

72

La presncia a la xarxa de Telenoika tamb permet que la comunitat interactu amb lexterior mantenint relacions amb altres associacions, empreses, individus i grups vinculats a lmbit de les tecnologies i lart audiovisual. El fet de treballar amb les TIC promou lestabliment daquests vincles a lmbit audiovisual, per tamb facilita les relacions i la comunicaci amb collectius daltres subsectors. Telenoika collabora amb altres organitzacions que, tot i que poden programar activitats amb tecnologies audiovisuals, no shi dediquen en exclusiva. En aquest cas, cal destacar les collaboracions amb Conservas, la sala Blit de Girona, lAntic Teatre o alguns centres cvics en determinats projectes. El posicionament pblic de les intervencions culturals de Telenoika van dirigides a aconseguir incorporar els seus punts de vista en la formulaci de certes poltiques pbliques. Conjuntament amb daltres collectius dartistes, promouen un tipus de cultura lligada a reivindicacions poltiques. Mitjanant el que anomenen attacks audiovisuals, han donat a conixer de manera explcita el seu posicionament sobre conflictes socials i de poltiques pbliques. Les seves accions artstiques incorporen una vocaci de transformaci social. Els problemes que han denunciat sn diversos: des de la producci daliments transgnics (mitjanant la projecci dimatges sobre una cadena de supermercats), els efectes de la publicitat en la societat de consum (intervenci sobre un anunci publicitari abandonat en una carretera) o problemtiques de diferents comunitats locals, o lespeculaci i el mobbing immobiliari.

Professionalitat i reconeixement
Les prctiques culturals desenvolupades per Telenoika han estat reconegudes per la seva qualitat, internacionalitzaci, transdisciplinarietat i capacitat dinnovaci. Lorganitzaci interna i la forma dels processos creatius impulsats asseguren bona part de la qualitat de les seves activitats i resultats. Els tallers que ofereixen estan impartits per professionals de reconeguda importncia, alguns dells internacionals. Lorganitzaci ha participat en projectes de la Uni Europea, ha rebut subvencions dadministracions pbliques catalanes i alguns dels seus membres han participat en diferents festivals europeus. Per tant, es pot afirmar que les seves accions culturals estan considerades com a significatives per part dels diferents actors culturals.

73

Un altre aspecte que marca el desenvolupament de processos dexcellncia cultural de Telenoika s la concessi de beques i dajuts a la creaci i investigaci en el marc de la creaci audiovisual i artstica. En aquest cas, el reconeixement obtingut prov de la comunitat dartistes, que han vist com els seus treballs rebien el recolzament necessari. El fet que Telenoika sigui una associaci de recorregut consolidat tamb contribueix a potenciar el seu reconeixement. Des de lany 2000 ha desenvolupat una quantitat de projectes de pes en el mn de les tecnologies audiovisuals. Molts creadors audiovisuals experimentats reconeixen la trajectria consolidada de lorganitzaci. Contribucions per a la caracteritzaci del tercer sector cultural
Lanlisi del cas de Telenoika permet comprendre un conjunt de dinmiques prpies de les organitzacions de tercer sector cultural, vinculades amb la capacitat per desenvolupar accions de proximitat i excellncia cultural: Es replanteja la noci tradicional de proximitat i es posa de relleu la relaci de tensi entre aquestes caracterstiques i el paper de lart, la creaci cultural i la connectivitat tecnolgica per aconseguir la transformaci social. Es qestiona la idea dexcellncia associada a la qualitat del producte final. De totes maneres, shi aposta com a alternativa per formes de construcci de coneixement i creativitat collectiva, per la consistncia dels processos i per la regularitat i coherncia de les accions sota criteris de professionalitat. Es fa mfasi en lintercanvi i trasps de coneixement, la creaci de xarxes humanes i el contacte entre creadors.

Una nova proximitat? La tensi entre virtualitat i presencialitat

El fet que Telenoika sigui una associaci centrada en les TIC audiovisuals i que sarticuli en xarxa s un tret que condiciona el desenvolupament dels seus processos de proximitat cultural. Aquesta perspectiva no es tradueix directament en accions en les quals participa estrictament un pblic especialitzat, sin que facilitar laccs a un pblic divers, caracterstica central en la idea de proximitat ms tradicional, continua sent una de les preocupacions de lorganitzaci. Tanmateix, el que Telenoika entn i desenvolupa com a

74

accions culturals de proximitat resulta singular i posa de relleu que el debat sobre la repercussi social de les accions culturals est en permanent construcci. Els discurs de Telenoika defensa el paper de les TIC en el desenvolupament, precisament, duna societat ms connectada. Aix, es qestionen les limitacions de la cultura telemtica, les implicacions en el reforament de lindividualisme i la cultura mediatitzada. Entre els objectius originaris de lorganitzaci est la necessitat de radiografiar constantment la realitat social, plantejar dubtes i proposar noves maneres de relacionar-se, trobar-se i sentir. Com sha esmentat, un dels models que guia lacci de Telenoika s la definici de telenoia que va formular el cientfic Roy Ascott. Ment alliberada, dispersada i mediatitzada informticament: connectivitat global asincrnica. Tot celebrant la telenoia, rebutgem lindividualisme solitari, ansis, alienat i neurticament privat de lantiga cultura industrial. Per a Telenoika, les possibilitats que ofereix la gesti en xarxa obre un nou mn dinterrelacions, de comunicacions en lnia i dinteractivitat que cal fer servir en favor de la proximitat. Lunivers de les comunitats virtuals cada vegada s ms ampli i lorganitzaci el fa servir per promoure les relacions socials, per apropar artistes audiovisuals o per promocionar la transmissi de coneixements. Lgicament, Telenoika, com qualsevol organitzaci dedicada al treball amb les tecnologies, senfronta a caracterstiques estructurals de les societats actuals que condicionen els seus objectius. En una societat que encara mant uns ndexs de connectivitat i tecnificaci limitats, on les tecnologies es veuen en part restringides a un univers professional o especialitzat, limpacte dun nou tipus de proximitat basada en components virtuals tamb es veu condicionat. Per, en combinaci amb un tipus de proximitat virtual, Telenoika desenvolupa accions de manera presencial. Les propostes que inclouen la utilitzaci de les TIC tenen lloc en locals, on les relacions humanes i el trasps de coneixements juguen un paper significatiu. La utilitzaci del software lliure s tamb una nova manera de promocionar la proximitat. Aquest programari es reutilitza com a eina que genera pertinena a la comunitat. Desenvolupa una filosofia

75

prpia, una tica lligada a la visi de compartir, i que es pot fer servir de manera virtual o en accions presencials. Per a Telenoika la idea de cultura en un sentit pblic est vinculada a la base de la noci tradicional de proximitat: es correspon amb all ms accessible, amb all vinculat a lentorn comunitari. En aquest sentit, entenen que la tecnologia no sha de quedar en lesfera instrumental i que aquest repte es confronta generant comunitat, potenciant els vincles amb les necessitats locals i de lentorn. La missi i acci de Telenoika redefineixen la relaci de tensi entre proximitat tradicional i virtualitat, tot defensant el paper de lart i la connectivitat per aconseguir la transformaci social. Probablement, el seus reptes passin per aconseguir que aquest nous tipus de proximitat sigui cada vegada ms divers i socialment inclusiu, i que lentorn fsic ms proper (barri, districte) reconegui aquest potencial i shi identifiqui.

El qestionament de la idea dexcellncia

Les accions culturals de Telenoika es desenvolupen sota criteris de professionalitat. Com sha apuntat prviament, la majoria dels membres de lorganitzaci, els professors i alumnes dels tallers sn artistes professionalitzats en algunes tasques per tamb amateurs especialitzats en el sector audiovisual (msics, dissenyadors grfics, informtics). Aix, afegit al reconeixement de lassociaci per part dels diferents actors del tercer sector cultural, dna la pauta dun alt grau de qualitat en les seves propostes. Tot i aix, el discurs nuclear de lorganitzaci s crtic amb la idea tradicional de qualitat. El seu inters, afirmen, es centra en generar dinmiques dintercanvi, enlloc datorgar una importncia preeminent a la qualitat. Ens interessa molt la generaci de dinmiques dintercanvi, ms que no pas lexcellncia (qualitat) en els continguts i la formalitzaci de les creacions i activitats del collectiu. Com a alternativa, es plantegen models de producci cultural basats en la possibilitat de desenvolupar accions culturals que permetin la generaci i transferncia de coneixement. I perqu aquest coneixement resulti significatiu saposta per formes de construcci

76

de coneixement i creativitat collectiva, per la consistncia dels processos interns de treball i organitzaci, per la regularitat i coherncia de les accions. s ms aviat en aquest sentit que Telenoika concep i implementa la noci dexcellncia.

Un model de gesti basat en la transferncia de coneixement

Lanlisi del cas de Telenoika permet tornar sobre un dels temes claus per a levoluci de les organitzacions del tercer sector cultural: lequilibri entre el lideratge ents com a element de potenciaci de les capacitat dels integrants duna organitzaci i la dependncia dels coneixements acumulats per determinades persones. Lentitat es caracteritza per la promoci del treball en xarxa, la generaci, intercanvi i trasps de coneixement, i la creaci de xarxes humanes. Tots aquests aspectes es materialitzen en una metodologia de treball en bona part assembleria i transversal, en la utilitzaci de blocs i espais de debat virtuals, i en la lliure circulaci de la informaci. Aix, lorganitzaci posa mfasi en la transmissi de coneixements entre artistes: promou els contactes entre creadors del mateix subsector, opta pel programari lliure i els seus tallers esdevenen un escenari de trasps de coneixements. Els seus projectes, per la seva metodologia de treball, sn un lloc dintercanvi creatiu que defineixen com a fonamental per a la cohesi i la renovaci dels membres de Telenoika. Els projectes interns, com ara lorquestra audiovisual o les intervencions a lespai pblic, generen sinergies i fluxos dintercanvi creatiu i personal que trobem que sn fonamentals per a la cohesi i la renovaci de membres del collectiu. Telenoika s una comunitat oberta, de manera que busca la possibilitat que aquells que visiten la web es registrin com a usuari, rebin la newsletter i, si encara estan interessats en conixer ms de prop lassociaci, participin de les assemblees de forma ms activa. De fet, la web es nodreix de les collaboracions dels anomenats usuaris actius.

77

Propost.org
Presentaci
Nom: projectes potics sense ttol - propost.org Web: www.propost.org Data de creaci: 1994

Projectes potics sense ttol - propost.org s una organitzaci fundada lany 1994 que sorgeix dun collectiu que prviament realitzava un fanzine de poesia de petit format anomenat Sense Ttol. Es va constituir com a plataforma per difondre la poesia contempornia amb la intenci de desenvolupar una perspectiva diferent del que fins aquell moment shavia realitzat a la ciutat. Lorigen de les seves activitats est vinculat al desenvolupament duna escena potica significativa a Barcelona, orientada al treball amb diversos formats que busca promocionar el contacte directe dels artistes amb el pblic. Lorganitzaci es va crear, doncs, en un moment on es va identificar la necessitat de divulgar aquestes prctiques per tal darribar a un sector ms ampli de la societat. Propost.org s conforma com a associaci cultural sense nim de lucre pel que fa a la seva personalitat jurdica ubicada a lmbit de les lletres. No obstant, lorganitzaci, amb la intenci dactuar com a node i agitador de la poesia tamb promociona la transdisciplinarietat. A les seves activitats participen poetes (en la seva gran majoria) per tamb artistes daltres disciplines com ballarins i msics.1 El projecte ha anat variant, com el panorama cultural (i aquesta s la gran caracterstica dels qui treballem al sector independent), per sempre amb un punt datenci molt concret: la poesia contempornia, la poesia davant del pblic en qualsevol dels seus formats i tamb els terrenys de fusi entre el text i altres disciplines artstiques. Lentitat no compta amb cap oficina oberta al pblic. Per tant, es considera una entitat virtual.
1. En aquest captol, les cites pertanyen als membres de les organitzacions, excepte quan shi indica el contrari.

78

Aquesta organitzaci no es defineix com a grup de treball amb una dinmica concreta establerta si fem referncia a lestructura de gesti i la programaci dactivitats. Els primers anys desenvolupen Viatge a la Polinsia, una programaci estable de difusi de la poesia (amb uns 150 poetes actuant en diversos espais de la ciutat). I ms tard, en collaboraci amb el CCCB, PROPOSTA (festival internacional de poesies i polipoesies). Actualment porten a terme el festival ReVox. Els objectius ms importants de propost.org sn els segents: Difondre les prctiques potiques contempornies (poesia sonora, acci potica, poesia visual, polipoesia, etc...) a un pblic ms ampli. Donar eines per al coneixement de la histria i lactualitat daquestes prctiques. Generar nous creuaments entre poetes i altres creadors. Treballar en xarxa amb altres collectius potics daltres ciutats i amb el sector cultural independent de Barcelona.

En relaci a la missi de la organitzaci, les seves activitats fan referncia a la intenci dassolir una normalitzaci de la poesia que busca sortir del format tradicional del llibre. Aix doncs, des de lentitat, es dna loportunitat als autors que participen regularment de les activitats de combinar el seu treball potic amb altres facetes creatives, com ara, lexperimentaci sonora. Lequip que compon propost.org s redut, una persona coordina i dirigeix els projectes i dues ms realitzen les tasques de programaci. Totes elles porten molts anys a lorganitzaci. Per ms enll de lequip nuclear, altres professionals del mn de la cultura de diferents disciplines tamb hi collaboren puntualment en els projectes. Aquests collaboradors desenvolupen diverses feines durant lany per, tot i aix, no obtenen un sou regular de la prpia entitat, sin que desenvolupen les seves tasques en format freelance. En general, sn professionals que porten temps treballant amb lentitat i que comparteixen la mateixa motivaci per les activitats que les persones responsables directes de lorganitzaci. Propost sidentifica amb un model de gesti transparent, sense afany de lucre i en gran mesura finanat amb recursos pblics. Amb

79

el transcurs de les activitats, els collaboradors i treballadors han aprs lofici de la gesti cultural. No obstant, aquest aprenentatge sha efectuat des dun comproms personal amb un model de programaci cultural independent. Ms de la meitat del pressupost anual prov de subvencions pbliques per part de la Generalitat i de lInstitut de Cultura de Barcelona. La resta correspon a les quotes dels socis o de donants regulars i a la prestaci de serveis. Pel que fa a la distribuci de les despeses, gaireb el 50% est dirigit a activitats i serveis, a la distribuci, a la comunicaci i a la difusi de les seves activitats. Per ltim, menys del 10% est dirigit al pagament del personal i al subministrament de serveis bsics. Lentitat es manifesta conscient de la importncia de les TIC i per tant, queden incorporades de forma explcita a les activitats que proposen. La pgina web funciona com a eina de promoci de les activitats de lorganitzaci per tal de facilitat la informaci als usuaris. Tamb funciona com a arxiu de les activitats realitzades, de les publicacions (juntament amb els llocs on shan distribut) i altres informacions relacionades a la poesia contempornia i les arts a Barcelona. Ms enll de la web oficial, propost.org ofereix altres vies de difusi a la xarxa: canal de polipoesia a Youtube o Myspace. Proximitat i excellncia: accions culturals significatives Quina s lactuaci i repercussi de les accions culturals desenvolupades per propost.org? De quina manera lorganitzaci s capa de promoure amb les seves accions dinmiques de proximitat (accs a la cultura, capacitats dexpressi, identitats collectives, modificaci de lentorn, etc.)? Fins a quin punt aquestes accions han estat reconegudes per parts dels diferents actors de lmbit cultural?
Aix doncs, pel que fa al desenvolupament duna programaci cultural de proximitat, propost.org: Promociona laccs democratitzat a lescena potica de la ciutat de Barcelona. Les seves accions arriben a un pblic divers i fan ms significativa lexperincia cultural, encara que el repte continua sent ampliar aquest impacte. Connecten amb el valor pblic que pot tenir la prctica potica per a la ciutadania, tot responent a una lectura crtica sobre la realitat de la producci cultural a la ciutat.

80

 Redefineixen la prctica de la poesia ms enll dels seus espais tradicionals: la lectura i els recitals. Generen capital social entre una comunitat ampliada de creadors, tot impulsant la creaci artstica.

En relaci al reconeixement i la capacitat de promoure accions valorades per la seva qualitat i excellncia cultural, propost.org:
Fa de la qualitat un element central en tot el procs de desenvolupament i gesti de les activitats cultuals. Investiga de forma sistemtica sobre lactualitat del camp de la poesia i participa en projectes, festivals, circuits i xarxes dmbit internacional. Sha transformat en un referent a la ciutat tant per als artistes com per al pblic divers que tingui inters en aquest tipus de prctiques.

Democratitzar la poesia: una estructura que condiciona lestratgia

A travs de la difusi de lescena potica contempornia oral de Barcelona, s a dir amb la poesia sonora, lacci potica, la poesia visual, la polipoesia, etc., Propost.org promociona laccs democratitzat a determinades manifestacions culturals. Un dels objectius principals de les activitats de lentitat s aconseguir arribar a un pblic ampli. Propost.org cerca involucrar pblic daltres mbits culturals, no noms de la literatura, i sobretot, aquells usuaris que no sn artistes professionals per que tenen inters en conixer noves veus dexpressi. Aix doncs, laccs a la cultura sintenta assegurar amb els preus assequibles de les seves activitats i amb la realitzaci dactivitats en espais de petit format, que facilitin el contacte amb lartista i la inclusi del pblic ms enll de la recepci passiva. Tot i aix, el camp de la poesia contempornia a Barcelona es caracteritza per ser un sector restringit on els participants, ms o menys, estan directament vinculats entre ells. En conseqncia, el pblic assistent i participant a les activitats realitzades acostuma a ser semblant. No obstant, en comparaci amb altres esdeveniments de poesia contempornia, a les propostes de propost.org participa un pblic ms divers i ampli. Daquests assistents cal destacar que la majoria sn joves dentre 20 i 40 anys. s un pblic format pels que

81

tradicionalment han tingut inters per la poesia i els que tenen sensibilitat envers les propostes culturals de la ciutat i lexperimentaci. Una part del pblic tamb sn artistes de diverses disciplines (com ara les arts visuals, la msica, la dansa, etc.). Aquests ltims sn els que es mostren interessats per experimentar propostes culturals amb altres llenguatges, com en aquest cas, la poesia. Per tant, la tasca de propost.org permet que la prctica de la poesia ampli el seu camp dactuaci i repercussi. En tot cas, s destacable i significatiu el treball de seguiment que posteriorment a les activitats, lentitat realitza amb els usuaris interessats en els seus projectes (edici de continguts, informaci peridica, etc.).

La poesia a lespai urb: accions pbliques i identitat collectiva

Quins trets caracterstics de lacci cultural promoguda per propost.org permeten parlar del seu inters pblic? En consonncia amb la preocupaci de lorganitzaci per laccs democrtic a les accions culturals promogudes, la programaci cultural de propost.org parteix dun diagnstic conscient sobre la situaci i el paper de la poesia a la ciutat. Els seus integrants accedeixen a informaci privilegiada sobre la situaci dels artistes, per tamb sobre linters real del pblic en aquest camp. A partir daquesta lectura, propost.org promou la proximitat de les seves accions culturals en dos sentits: duna banda, aconseguir que la poesia pugui resultar una experincia amb valor pblic per a la ciutadania, que repercuteixi sobre la qualitat de vida a la ciutat. I de laltra, la generaci de capital social entre els propis creadors, que per al cas de propost.org es concreta en la cerca de nous vincles i lligams entre diferents expressions artstiques vinculades a la poesia. Les primeres activitats organitzades per propost.org han estat exposicions de poesia visual, lectures en petit format, edici de publicacions i duna revista. Per, va ser a partir del projecte Viatge a la Polinsia (1997-2000) que es va desenvolupar una lnia definida en la concepci de la poesia i la manera dapropar-la al pblic, amb cicles de recitals regulars a diferents espais de la ciutat i les corresponents publicacions. A travs daquestes intervencions a la ciutat de Barcelona, per tamb a festivals internacionals, propost.org busca dotar a les perso-

82

nes i als usuaris de millors capacitats per interpretar i entendre el mn que els envolta. Un dels objectius clars de lentitat s poder donar eines per al coneixement de la histria i de lactualitat de la poesia. s per aix, que un altre objectiu que caracteritza la organitzaci s assolir una certa normalitzaci de la poesia que surti del format tradicional com s el llibre. Lentitat va nixer aproximadament el 1994 de la necessitat dun grup de gent que fiem un petit fanzine de poesia (Sense Ttol) de generar una plataforma per difondre la poesia contempornia i els seus terrenys de fusi des duna ptica i una manera de fer que criem que no existia a la ciutat. Ens impulsava el fet de conixer (i anar coneixent) una potent escena potica a Barcelona que treballava el contacte directe amb el pblic en una barreja de formats que criem que havia de ser coneguda per un sector ms ampli de la societat. En aquest context, lorganitzaci desenvolupa les seves activitats marcades per la voluntat de respondre a determinades caracterstiques del panorama cultural de la ciutat. El seu rol en aquest context s dinmic, propositiu, i per aix, intenten redefinir i adaptar el discurs i les activitats tot tenint en compte la realitat del moment. s a dir, existeix una preocupaci constant per ladaptaci a la dinmica cultural de la ciutat i les necessitats que en aquest sentit es generen. A ms, amb la poesia com a mitj, les accions organitzades per lentitat connecten amb el valor pblic que pot tenir la cultura, amb la capacitat critica i amb la preocupaci per lespai urb. Com sha assenyalat, aquest inters manifest de propost.org per les dinmiques de creaci a la ciutat i el valor pblic de la poesia est vinculat amb la generaci de capital social entre la comunitat de creadors. Es tracta duna organitzaci que facilita la creaci artstica, implica i vincula a la comunitat dartistes i creadors al voltant de la difusi de la poesia contempornia. Es potencia, doncs, la identitat collectiva i el sentit de pertinena comunitria al propi camp. Existeix una voluntat de treballar en xarxa com a eina de foment de la creaci. Participen de trobades regulars amb diversos agents culturals independents de la ciutat, de vegades per promoure programes

83

conjunts, intervenir en debats pblics o coordinar actuacions amb la resta dagents. Exemples de collaboraci amb altres entitats de la ciutat sn les activitats conjuntes realitzades amb el festival LEM, la Sala Conservas o Habitual Video Team. Pel que fa als artistes que participen de les seves activitats, es tracta en la gran majoria de poetes (per tamb msics o ballarins) de diverses generacions i tendncies, procedents de diversos indrets: Sud-frica, Austrlia, Argentina, Alemanya, amb particular mfasi tamb els provinguts de Barcelona i de la resta de Catalunya.

La poesia transfronterera i el reconeixement

Propost.org aposta per la qualitat en les activitats i aquest s un dels trets distintius de lentitat. La qualitat es converteix en un element central en tot el procs de desenvolupament i gesti dactivitats cultuals. Fem sempre una selecci molt acurada del que presentem. Pot agradar o no, per partim dun profund coneixement dels poetes que convidem i tenim cura fins de lltim detall (per a comoditat del pblic i de lartista). Els artistes que hi participen poden ser de dos tipus: els que sn altament reconeguts per la seva trajectria i per la crtica internacional; i els nous artistes, que presenten propostes de significativa qualitat. La investigaci regular sobre les tendncies internacionals de la poesia s una de les claus per assegurar el nivell de qualitat de les accions de lorganitzaci. Aix doncs, la internacionalitzaci de les activitats de propost.org s un element transversal a lentitat, que participa en diferents circuits i xarxes de producci i difusi a nivell internacional. En total, participen aproximadament en 6 o 7 festivals anuals reconeguts pel sector, tant a lestat espanyol com a lestranger. El sector de la poesia de la ciutat de Barcelona valora positivament lacci cultural de propost.org. Com sha esmentat, collaboren amb diferents entitats i institucions pbliques i privades, com ara Hangar, Conservas, Niu, lAntic Teatre, CCCB. En bona mesura, propost.org funciona com a referent tant per a artistes com per al pblic variat que tingui inters per aquest tipus

84

de prctiques. I tamb, en definitiva, per a la ciutat de Barcelona. Sha de destacar que propost.org s una entitat que queda reconeguda per la seva originalitat i capacitat dinnovaci, tot oferint noves perspectives per a promoure lobjectiu tradicional dapropar al pblic i normalitzar lactivitat potica. La incorporaci de nous llenguatges a les activitats s un tret diferencial de propost.org en el sector. La promoci de la poesia ms enll del llibre, i a travs de lexperimentaci transdisciplinar, o la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en aquests processos, repercuteixen positivament en la qualitat de les accions. El festival se centra en els formats orals de la poesia, que van des de la recitaci tradicional al treball electrnic amb la veu o la improvisaci fontica, passant per experincies amb la dansa o amb la msica. Una projecci i tres actuacions en directe per indagar en el dileg entre la poesia oral i les eines videogrfiques. Contribucions per a la caracteritzaci del tercer sector cultural
Lanlisi del cas de propost.org resulta significativa per donar compte dun conjunt de qestions vinculades al desenvolupament de les organitzacions de tercer sector i la seva capacitat per generar dinmiques de proximitat i excellncia cultural: Es redefineixen les prctiques culturals de proximitat, tot promovent de forma conjunta la creativitat en el camp de la poesia, lobertura a nous suports i eines, i laccs democratitzat. Es resignifica la noci dexcellncia cultural, especficament en la prctica de la poesia, tot incorporant nous criteris i agents de valoraci. Saprofiten les capacitats de lideratge de determinades persones que funcionen com a agitadors pblics del subsector cultural.Tanmateix, es procura promoure la transferncia de coneixements entre els collaboradors.

Noves proximitats: la poesia com a art pblica

Les activitats de propost.org promouen el desenvolupament dun tipus de proximitat cultural de carcter singular. Els projectes de lorganitzaci posen de relleu la tensi entre tradici i modernitat al voltant dun gnere tan significatiu com s la poesia. La literatura,

85

i en aquest cas, la poesia, ha estat una activitat artstica considerada tradicionalment com a ntima, i la lectura durant molt de temps sha associat a una activitat de carcter individual. Propost.org aposta per qestionar la idea que gaudir de la poesia noms pot ser entesa com una activitat de lectura. En definitiva, la poesia es converteix en una art escnica ms, en un espai de trobada convivencial entre creadors i pblic. Es promou aix una nova manera dentendre les prctiques de proximitat en aquest sector. Es redefineix el llenguatge tradicional i les practiques associades a la poesia, i tamb es promociona laccs democrtic. Sarriba a ms persones i simplica a ms artistes. Laportaci de propost.org a lescena potica de Barcelona ha estat ms aviat la duna entitat coordinadora, ordenadora i impulsora del fenomen de la poesia experimental. Limpacte de la seva activitat ha generat una transformaci destacable del camp de la poesia, sobretot en la recepci daquest gnere, en el seu consum habitual. Sha formalitzat una programaci estable que ha atret i fidelitzat nous pblics. En aquest sentit, lacci de propost.org ha perms generar espais de trobada per artistes que treballen amb formats i continguts diversos. Artistes emergents que acostumen a utilitzar escenaris com ara bars i carrers han conflut amb daltres ms consolidats. Aix, sha promogut la construcci dun marc dactuaci equilibrat, obert a lexperimentaci, el treball al marge dels cnons, sense necessitat dun grau dinstitucionalitzaci excessiu, i alhora accessible per a un pblic consumidor de bns culturals en formats que van ms enll del llibre i fins i tot de la lectura. Alguns dels projectes han actuat com a frontissa entre la mltiple herncia underground i la popularitzaci actual. (Lis Costa, Professora de la Universitat de Barcelona) En aquest sentit, les dinmiques de proximitat i excellncia de les accions culturals deixen de presentar-se com a contraposades i troben punts de potenciaci mtua. Es redefineix la prctica de la poesia ms enll dels seus espais tradicionals, es genera un tipus de capital social que en definitiva amplia la comunitat dartistes i pblic implicat i simpulsa la creaci, fet que repercuteix positivament en la qualitat de les accions.

86

A les accions de propost.org sha aconseguit que una gran part del pblic recuperi, en un context de modernitat diferent als orgens daquest gnere, la idea que la poesia pot ser recitada i interpretada, i que pot traspassar les fronteres del llibre com a producte fsic. A ms, limpacte daquesta perspectiva ha generat que tant el mercat (les editorials, els emprenedors privats) com les institucions pbliques incorporin la promoci de la poesia tamb com a espai de contacte directe, de trobada, de proximitat, sense que aix hagi danar en detriment de ledici en formats tradicionals i el valor de la lectura com a activitat individual.

Nous formats per a lexcellncia tradicional

Les activitats desenvolupades per propost.org promouen un concepte de qualitat que no noms est vinculat a la virtut individual del poeta i el seu reconeixement pels agents tradicionals del mercat literari. La preocupaci de lorganitzaci s promoure i apropar a lescena artistes emergents que puguin ser reconeguts per la seva creativitat, per la seva capacitat de transformar les caracterstiques dun gnere tradicional. Es tracta dampliar els criteris de valoraci, generar coneixement, encara que, lgicament, la novetat i loriginalitat no poden ser criteris dexcellncia en ells mateixos. Amb la incorporaci daquests nous criteris de valoraci els poetes (i per tant, el pblic interessat) han tingut loportunitat de descobrir nous llenguatges i suports per a la poesia. Es tracta deines creatives tils, no tant perqu trenquin radicalment amb la tradici i el passat sin, ms aviat, perqu reinterpreten aquest llegat, tot incorporant-lo en el procs de creaci. El reconeixement de les accions desenvolupades per propost.org, fins i tot a nivell internacional, ve donat per aquesta nova perspectiva, on els suports digitals audiovisuals poden ser utilitzats com a eina de creaci i no noms de reproducci. Aconseguir que la poesia es renovi i transformi en una prctica adaptada a una societat moderna s una de les accions ms ben valorades per lentorn de lentitat.

Lequilibri entre el lideratge i la transferncia de coneixement

Un dels reptes claus per a moltes de les organitzacions del tercer sector cultural s aconseguir aprofitar el dinamisme i la motivaci impulsada pel lideratge en el si duna organitzaci amb la consoli-

87

daci duna estructura que asseguri la transferncia de coneixements entre les persones implicades i la conservaci del capital hum. Un fet caracterstic de les entitats del tercer sector cultural que sn de nova creaci (menys de deu anys dantiguitat), que estan relacionades a la promoci de nous formats i dun subsector cultural especfic, s la presncia duna figura lder. En aquest cas, el fundador i director de propost.org s clarament la figura visible i el motor de tot el conjunt de lentitat. Es pot afirmar que propost.org noms es pot entendre a travs duna figura de lideratge. Lgicament, existeix un nucli de collaboradors habituals que participen en els projectes. Tot i que la figura lder s essencial, es pot corroborar que moltes de les decisions finals es prenen en conjunt, sovint el lideratge repercuteix sobre la clara definici dels objectius i marca les pautes que guien a la resta de lequip.

Platoniq
Presentaci
Nom: Platoniq Web: http://www.platoniq.net/ Data de creaci: 2004

Platoniq s una associaci cultural sense afany de lucre autodefinida com a sistema cultural. Es va constituir lany 2004 a Barcelona, tot i que els fundadors havien estat treballant com a grup a Berln prviament. La missi de Platoniq s augmentar i difondre lafici, formaci, difusi, producci, estudi i investigaci de lactivitat cultural relacionada amb les TIC. El seu treball es centra en investigar els possibles usos socials de la tecnologia i el treball en xarxa, amb lobjectiu de millorar estratgies de comunicaci, auto-formaci i organitzaci ciutadana. Platoniq organitza tallers, congressos, conferncies, concerts, reunions que es complementen amb el desenvolupament deines informtiques. Entre les seves prctiques transversals es busca mantenir el contacte amb daltres associacions, institucions i grups similars afins. Lorganitzaci desenvolupa, en general, projectes centrals a partir dels quals es produeixen diferents activitats, tant a nivell local,

88

com especialment a lmbit europeu. Sn projectes de collaboraci interprofessional (comunicaci, informtica o arquitectura) que investiguen noves maneres de producci cultural. Sense constituir una estructura explcitament horitzontal, lorganitzaci busca treballar a partir de la definici dobjectius i la seva coherncia en la pressa de decisions collectiva. Els integrants i collaboradors habituals de Platoniq sn professionals procedents dmbits diversos com ara de les arts visuals, la informtica, la telecomunicaci, la gesti cultural, larquitectura, el disseny, la sociologia, etc. Limpacte resultant dels seus projectes ha augmentat de manera significativa latenci i la valoraci internacional del treball de Platoniq, fet que ha repercutit tamb, en un augment del reconeixement local. Aix, des de lany 2003, Platoniq s un dels grups collaboradors del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) i a ms, lorganitzaci treballa conjuntament per desenvolupar projectes amb diferents centres cvics i escoles pbliques. Pel que fa al pressupost, la meitat prov de subvencions pbliques, la majoria de la Generalitat de Catalunya i de lInstitut de Cultura de Barcelona i fins al 30% del total lobtenen mitjanant la prestaci de serveis. La majoria de les despeses de lorganitzaci es dedica a retribuir al seu personal (aproximadament un 60%). I gaireb la resta sutilitza per al desenvolupament general de les activitats i els projectes. La comunicaci i prolongaci dels projectes de Platoniq a travs de les seves diferents pgines webs s un dels trets caracterstics de lorganitzaci. El collectiu utilitza la web per treballar en xarxa i per estendre les relacions amb els usuaris, que poden consultar els arxius dels projectes, intercanviar informaci amb daltres participants i intervenir en els espais dedicats especficament a recollir demandes i propostes dactivitats. Proximitat i excellncia: accions culturals significatives
Pel que fa a una programaci cultural de proximitat, Platoniq: Fomenta laccs democratitzat a una varietat de coneixements i promociona la participaci ciutadana.

89

 Genera nous espais dexpressi i de trobada, mitjanant els quals es canalitza la creativitat de les persones i es potencia lintercanvi. Desenvolupa un model dintervenci social i cultural basat en la filosofia del copyleft. Pel que fa al reconeixement i la capacitat de promoure accions valorades per la seva qualitat i excellncia cultural, Platoniq: Investiga i qestiona les potencialitats dels canals tradicionals dinformaci i comunicaci, i desenvolupa alternatives en aquest camp. Desenvolupa projectes amb capacitat dadaptabilitat i participaci en un marc internacional. Veu reconeguda la seva tasca en forma de beques i premis concedits per diferents agents del sector cultural.

La participaci, la base per a la transmissi de coneixements

Platoniq es caracteritza per comptar amb una missi definida que busca potenciar el carcter de proximitat de les seves accions culturals. Partint des del punt de vista que el coneixement compartit suposa ms riquesa, els membres de Platoniq treballen per desenvolupar eines i metodologies que facilitin aquest accs. Un exemple daquesta filosofia s el projecte Banc Com de Coneixements (BCC a partir dara). Creat al 2006, es tracta dun conjunt daccions pbliques, tallers i jornades que configuren una trobada entre ciutadans, investigadors i creadors en lmbit del coneixement lliure i obert. El BCC s un projecte experimental on es generen nous tipus de formaci i es treballa amb eines que cerquen potenciar la transmissi de coneixements. En aquest cas, el contingut de les activitats ve proposats per la prpia ciutadania, ja que sn els usuaris, mitjanant la pgina web de Platoniq o el conjunt dactivitats presencials del BCC, els que demanen o ofereixen els seus coneixements per compartir amb la resta de participants. Daquesta manera, qui ofereix els seus coneixements compta amb una audincia, amb la qual es construeixen espais de formaci i educaci no formal i els coneixements adquireixen noves utilitats particulars a travs de xarxes interpersonals. Una altra proposta que facilita laccs i promou la distribuci de la cultura al pblic participant s el projecte Burn Station. Creat lany 2003, Burn Station busca la visibilitzaci i distribuci lliure de

90

msica i programes de net-radios, a travs dinstallacions en espais pblics de punts de consulta. Platoniq s un collectiu que ofereix un conjunt deines (espais, recolzament, xarxes) per generar veu i promocionar les capacitats dexpressi de les persones. Ms que en espais tradicionals, les trobades tenen lloc a entorns no excessivament institucionalitzats, com ara places, carrers o centres socials. El concepte de compartir coneixements s lorigen i condici del projecte. La participaci s el centre i mitj per desenvolupar-lo. Daltra banda, la dinmica de compartir i intercanviar coneixements de forma presencial genera la creaci i potenciaci de les identitats collectives i promociona el sentit de pertinena comunitria. Els projectes de Platoniq busquen que la participaci de les persones en els seus projectes contribueixi a reforar vincles i es potencien de nous. Aquesta manera darticular els projectes pot apuntar cap a alguns canvis en les dinmiques socials, sobretot a lhora dentendre els usos de les TIC, de la cultura lliure i del contacte presencial amb altres individus que aporten els coneixements que han adquirit en situacions diverses. Daltra banda les activitats de Platoniq reflecteixen interessos i preocupacions vinculades amb un tipus de pblic ampli (amb qualsevol capital cultural o origen social), que pugui beneficiar-se dels projectes de lorganitzaci. Per tant, crear un laboratori entorn a la participaci ciutadana i laprenentatge en condicions de mxima igualtat possible s un dels objectius de lentitat. De fet, entenen la definici de pblic no com a audincia, sin com a usuaris o participants. Tot i aix, el pblic de Platoniq comparteix uns interessos al voltant de determinades qestions, com ara ls de les tecnologies i la seva aplicaci social, la cultura crtica i lliure, la innovaci social, el disseny i la comunicaci o lactivisme social.

El reconeixement a travs de la internacionalitzaci i la capacitat dadaptabilitat a diversos entorns

Platoniq compta amb un ampli ventall de projectes que es realitzen en ciutats i espais diversos. Acostumen a ser tres projectes centrals anuals, combinats amb daltres activitats com ara tallers, conferncies o mostres darxius. Es busca que leix vertebrador com sigui una concepci metodolgica innovadora en relaci a lintercanvi de co-

91

neixements, que va ms enll dels mitjans tradicionalment establerts en la societat de la informaci. Les diverses formes i dinmiques per a accedir a lintercanvi dinformaci van des dels sistemes de telecomunicaci massius fins a xarxes de contacte personal estretes. En conseqncia, sovint resta un marge dactuaci fora restringit pel foment de lintercanvi de coneixements a travs de fluxos no estrictament comercials o vinculats a comunitats que aposten per la seva cohesi social i el seu enfortiment. s per aquest motiu que Platoniq desenvolupa els seus projectes amb la intenci explcita de poder innovar amb les formes i vies de comunicaci en el camp de lintercanvi de la informaci. A ms, aquesta forma de crear nous vincles entre la informaci i lindividu es caracteritza per la democratitzaci de la tecnologia. Es treballa amb una filosofia de cultura lliure i pblica, fent servir softwares lliures i llicncies Creative Commons. Sovint la tasca de Platoniq no ha estat noms visibilitzar aquestes eines, sin tamb realitzar accions de formaci no formalitzada tot explicant com i per qu aquest tipus dactuacions queden incloses en un marc dintercanvi legal. La trajectria de lentitat ha obtingut el reconeixement per part de diferents actors de lmbit cultural. Sigui en forma de subvenci per a determinats projectes com premis i beques que reconeixen el seu treball i les seves accions. Limpacte internacional ha provocat que Platoniq resulti una entitat referent en el seu camp tamb a nivell local. Es tracta duna entitat que optimitza el manteniment de les activitats i el procs dorganitzaci tant a escala local com a escala ms global, fent reproduble les seves activitats en altres contextos i de fcil adaptaci a les particularitats de cada entorn ja sigui en diferents ciutats o diferents tipus de pblic o mbits. Contribucions per a la caracteritzaci del tercer sector cultural
Novament, lanlisi del cas de Platoniq permet comprendre un conjunt de dinmiques prpies de les organitzacions de tercer sector cultural, vinculades amb la capacitat per desenvolupar accions de proximitat i excellncia cultural:

92

 La proximitat de les accions culturals depn directament de la continutat en limpacte aconseguit, ms enll dels propis marcs fsics i temporals del projecte. Sentn lexcellncia com a all vinculat a la creaci de coneixement collectiu. Es tracta dun model dorganitzaci que, ms enll de conformar-se com a associaci cultural, desenvolupa un conjunt de dinmiques que superen aquesta categoria en el seu sentit tradicional.

Projectes que cerquen la mxima continutat possible

Platoniq s una organitzaci que, a travs de les seves accions, fomenta la formaci i la participaci collectiva. Es busca lintercanvi constant dexperincies i prctiques tant a primer nivell entre usuaris, com en el la prpia entitat. s per aix que lorganitzaci es centra en lautonomia de les persones, de manera que les aptituds que els participants puguin desenvolupar en les activitats resultin tils ms enll de les accions concretes. De fet, els projectes es caracteritzen perqu consten amb totes les directrius necessries i la informaci requerida per tal que les activitats siguin accessibles, tot tenint en compte la complexitat de les temtiques abordades i el lligam amb les tecnologies. Sinsisteix en el vincle entre els projectes que tenen lloc a un espai pblic fsic (institucions, carrers, etc.), lespai pblic virtual (xarxes) i lespai privat de qualsevol tipus. Amb el BCC, la intenci s arribar al mxim de producci de coneixement, ents com a camp de propietat comuna a protegir i compartir. Llavors, la prolongaci natural de lactivitat, ms enll de les infraestructures en un espai pblic, es troba a la pgina web, on lusuari consulta els arxius disponibles i t accs a noves informacions i coneixements. No obstant, com sha assenyalat, aquestes eines tot i estar creades i pensades perqu els projectes no siguin efmers, tenen un grau de complexitat alt (en relaci sobretot a les tecnologies) per segons quin tipus de collectius i s per aix que limpacte pot arribar a ser limitat en determinats sentits.

Excellncia vinculada al coneixement collectiu

Platoniq entn lexcellncia estretament vinculada a la creaci de coneixement collectiu lliure, compartit i obert. Es pot afirmar

93

que les dinmiques de caire ms tradicional, fins ara plantejades des del punt de vista del geni creador o de la indstria, com a nics actors i productors de continguts de qualitat, han quedat qestionades amb les prctiques de la prpia entitat. Els espais de transmissi i intercanvi de coneixements queden revaloritzats com a bns comuns. Per tant, amb aquestes prctiques, saccedeix a una idea dexcellncia estretament vinculada a les caracterstiques de la ciutat moderna. Ciutats on les xarxes de coneixements, la creativitat i la innovaci no queden exclusivament vinculades als sectors tradicionals, com ara les institucions pbliques o la indstria privada, sin que es fomenten des duna forma dorganitzaci i actuaci collectiva. La subjectivitat de les persones desplaa la categoria dindividualitat del centre dacci de lentitat, per tal de poder generar espais de trobada pblics i comunitaris. s per aix que aquesta possible tensi entre individualitat i collectivitat es resol a partir de la generaci de xarxes de persones autnomes que contribueixen a la construcci de nous models dintervenci comunitria. Limpacte, llavors, est directament vinculat a una manera oberta i mplia dentendre la qualitat del producte.

Un nou model dassociaci cultural?

La composici interna de lorganitzaci i els termes en que sassocien els integrants de Platoniq permeten reflexionar sobre el desenvolupament de la categoria dassociaci cultural. Per un costat, Platoniq es caracteritza perqu el seu nucli de treball correspon a un equip de petites dimensions (unes 5 persones) que funciona amb el treball en xarxa com a caracterstica singular. Aquest equip est format per professionals procedents dmbits diversos, com les arts visuals, la informtica, les telecomunicacions, larquitectura, el disseny, etc. Moltes de les persones que collaboren amb lentitat tamb sn autodidactes. Dins lequip que conforma lestructura bsica dels projectes, algunes sn contractades i daltres autnomes. Entre aquestes persones es tendeix al treball horitzontal, encara que no existeix la mateixa inversi de temps, implicaci, coneixements i experincies. s per aix que, en el moment de prendre decisions en contextos ms conflictius i importants, sn els membres de lentitat amb ms

94

experincia i amb una visi global histrica del projecte els qui acostumen a tenir ms implicaci. En definitiva, la categoria (i personalitat jurdica) dassociaci cultural ve donada per la necessitat que determinades persones tenen per poder accedir als beneficis que aix comporta. Tanmateix, es tracta ms dun imperatiu legal que duna condici estructural que marqui els objectius i desenvolupament de lentitat. En aquest sentit, un element molt ms significatiu s la voluntat de constituir una mplia xarxa de persones que collaborin per portar a terme les prctiques proposades i que no noms estiguin dirigides als socis, sin a un pblic ampli. Aquest carcter distintiu de bona part de les organitzacions del tercer sector cultural fa que ni la categoria dassociaci cultural entesa de forma tradicional ni la de sector cultural ms aviat de carcter industrial, siguin tils per a descriure i comprendre les seves accions. Fins i tot, les dinmiques associades a aquestes categories poden resultar una barrera per a lactuaci de les organitzacions, que no shi veuen identificades. Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa Presentaci
Nom: Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa Web: federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com Data de creaci: 1978

La Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa es va crear a finals de la dcada dels setanta amb els objectius de recuperar les festes tradicionals populars, reivindicar millores al barri i dotar-lo dun rgan dinterlocuci amb ladministraci municipal. En els seus inicis es va constituir com a coordinadora dentitats de barri, per ms tard va canviar la seva forma jurdica i va passar a definir-se com a federaci. Les associacions que van impulsar la seva creaci encara hi continuen formant part. La Federaci busca vertebrar el barri socioculturalment i aprofitar el seu dinamisme associatiu. Dintre daquest projecte, existeixen diferents lnies dacci: gestionar lEspai Antonio Mir Peris com a referent social, promocionar el carcter participatiu de les activitats que es realitzen al barri, mantenir la interlocuci amb ladminis-

95

traci, millorar lassociacionisme i gestionar el Centre Cultural La Farinera del Clot com a referent cultural del barri. La Federaci tamb compta amb projectes anuals com la Campanya de Reis (recollida, lliurament de joguines i regals per a la gent gran), lorganitzaci de la Cavalcada de Reis, lorganitzaci del Carnaval, les Festes de Primavera, el Mercat Solidari, la Festa Major i la participaci en els diferents rgans de gesti i coordinaci de la ciutat. El pressupost de lentitat es nodreix en part de les subvencions pbliques, donacions privades puntals i quotes de socis o pagament de serveis. Aproximadament el 95% del pressupost total sinverteix en activitats i serveis. Aquesta sorganitza a travs duna Junta i un Plenari, tots dos composats per voluntaris. El Plenari s lrgan sobir, es reuneix una vegada al mes i s qui crea les diferents comissions dactivitats responsables de lorganitzaci i avaluaci dels projectes. Els membres de la junta coordinen aquestes activitats i, sovint, sn els que exerceixen el lideratge dels projectes. En parallel, existeix lequip de treball del centre cultural i de lEspai Antonio Mir Peris, tots dos formats per professionals. Lorganitzaci informa de les seves activitats a travs del seu propi blog i la pgina web del centre cultural La Farinera. Lacord amb el Districte de Sant Mart per a gestionar el centre cultural La Farinera del Clot va arribar lany 1999 i ha estat el canvi ms significatiu que ha viscut la Federaci en els seus anys dexistncia: li ha perms crixer quantitativament, ja que en aquests anys sha duplicat el nombre dentitats membres fins a arribar a seixanta, i els ha proporcionat una eina per donar-se a conixer a la ciutat. Actualment, la Federaci participa al Consell de Ciutat i s membre fundador del Consell dAssociacions de Barcelona (CAB). La Farinera del Clot s un equipament municipal dmbit sociocultural al servei del barri, del districte i de la ciutat. Es va fundar lany 1892 com a magatzem de cereals. Quan va finalitzar lactivitat industrial, va comenar la reivindicaci dels vens del barri per convertir ledifici de La Farinera en un centre cultural. El centre est gestionat per un equip propi. La programaci est dissenyada des dels diferents rgans de gesti de lequipament per evitar una simple suma de programacions de diferents entitats i administracions. El projecte de collaboraci segueix un model de

96

gesti compartida, on treballen de manera conjunta la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa i el Districte de Sant Mart. La Farinera del Clot compta amb un espai web actualitzat, on sespecifica loferta dactivitats i el calendari despectacles. Proximitat i excellncia: accions culturals significatives
Pel que fa al desenvolupament duna programaci cultural de proximitat, la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa: Promociona la participaci ciutadana, la intervenci social i poltica i els processos dinclusi social en el seu entorn ms proper. Ofereix espais i activitats culturals de carcter pblic, que permeten el desenvolupament de les capacitats dexpressi de les persones i que funcionen com a altaveus dopinions i coneixements. Contribueix a la generaci de capital social, tot coordinant un ampli conjunt dentitats i representant els seus interessos davant ladministraci pblica. En relaci a la qualitat i el reconeixement de les accions promogudes per la Federaci, es pot afirmar que: La Federaci est reconeguda per altres entitats del tercer sector i per les institucions pbliques, fonamentalment per la seva tasca de dinamitzaci sociocultural i capacitat per incorporar a la ciutadania en processos dintervenci social i poltica. La qualitat de les propostes s un aspecte relatiu en la majoria de les activitats de les diferents entitats que coordina la Federaci. En canvi, s que s un objectiu central i una realitat en la co-gesti del centre cultural La Farinera.

La participaci, una eina per a la modificaci de lentorn

La Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa t com a missi la promoci dels processos participatius i dinclusi social en el seu entorn, a ms de treballar per a la recuperaci de la memria histrica i la dinamitzaci de les festes populars. Les accions de la Federaci aconsegueixen un grau de significativitat a partir de la combinaci daccessibilitat, articulaci de la ciutadania en processos de modificaci de lentorn i repercussi en la gesti del conflicte social. Lorganitzaci aglutina un gran nombre dentitats del barri interessades en la participaci ciutadana, en la

97

presa de decisions i en la resoluci de conflictes socials. En aquest sentit, La Farinera s un dels espais principals on es materialitza aquest discurs. Lxit de La Farinera est vinculat amb la seva capacitat per articular la vida social grcies al recolzament de la Federaci, que s un grup polidric dentitats que respecta la diferncia i els colors. La Federaci alinea estratgies i visions amb lobjectiu clar darribar a un procs participatiu i de cohesi. (Carme Turgano, Cap de serveis personals del districte de Sant Mart) La Federaci, durant els seus anys dexistncia, ha estat caracteritzada pel seu comproms poltic i la preocupaci per lespai pblic. De fet, ledifici de La Farinera s el resultat de les reivindicacions dun grup de persones del barri, que apostava per la recuperaci duna fbrica en dess per convertir-la en un centre cultural. Aix, el moviment associatiu del Clot-Camp de lArpa t els seus orgens histrics al segle XIX amb les primeres associacions dobrers que, entre daltres objectius, buscaven millorar les condicions i la vida cultural dels treballadors i especialment dels seus fills. En lactualitat, el discurs de les primeres associacions continua present en els collectius del barri. I la difusi cultural s una activitat regular, sigui mitjanant les associacions que componen la Federaci i que compten amb una programaci cultural o a travs de la seva participaci en La Farinera. Aquest passat es revela en la identitat del centre cultural, que dedica especial atenci a la memria histrica del barri i al desenvolupament de lespai pblic. Per a la Federaci, el desenvolupament de la proximitat comporta laugment de la densitat dactivitats culturals, amb uns criteris que busquen construir una programaci cultural de carcter pblic. Un dels objectius ms significatius de lorganitzaci, tot i que no sespecifiqui de manera explcita, s la necessitat dincorporar com a pblic aquells que no acostumen a tenir accs a la programaci cultural consolidada. Destaquen aix les activitats dirigides de forma particular als joves, com ara el cicle de cinema jove o les diverses activitats musicals. Tamb es desenvolupen activitats amb lobjectiu darribar a altres collectius determinats (gent gran, pblic infantil) i des de perspectives especfiques (gnere).

98

A partir dels seus orgens vinculats al moviment obrer i al treball de recuperaci de les festes populars, la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa potencia determinades identitats collectives i el sentit de pertinena comunitria. Les seves propostes busquen reflectir els interessos i les preocupacions vinculades amb els diferents collectius i amb lentorn ms proper. Aix, sexplica la voluntat de les diferents entitats del barri per constituir-se en una federaci, entitat de segon nivell, i mantenir un nivell de collaboraci estable. En relaci a la modificaci de lentorn i a la transformaci social, la Federaci es caracteritza pel seu intent darticular les persones participants en processos dintervenci social i poltica. Un exemple evident s el Pla de Desenvolupament Associatiu, amb lobjectiu de promoure la realitzaci de plans de participaci que ajuden a millorar lorganitzaci interna de les associacions. Aix, la Federaci promou la transformaci de les condicions i les possibilitats de desenvolupament de les petites entitats. Tot i desenvolupar aquests processos de proximitat entre collectius locals, lorganitzaci no treballa de forma regular amb xarxes internacionals que tenen els mateixos objectius.

Excellncia: el reconeixement de la dinamitzaci sociocultural

Lactivitat de la Federaci, pel que fa a la dinamitzaci sociocultural i a la participaci ciutadana, s reconeguda per altres entitats del tercer sector i, tamb, per les institucions pbliques. El reconeixement per part del tercer sector s degut, en part, al gran nombre dentitats agrupades sota la Federaci i a la seva implicaci en les iniciatives del barri. En relaci a les institucions pbliques, aquest reconeixement ve avalat per iniciatives com el Pla de Desenvolupament Associatiu Clot-Camp de lArpa, subvencionat per la Generalitat de Catalunya o la presncia de lorganitzaci en el Consell de Ciutat. Tot i aix, la qualitat de les propostes s un aspecte relatiu en la majoria de les activitats de les diferents entitats que coordina la Federaci. En canvi, s que s un objectiu central en el programa del centre cultural que co-gestionen. Si b al centre cultural la qualitat s un objectiu en si mateix, pel que fa a les associacions, malgrat que es busqui sempre, ho s en la mesura del possible. (Salvador Casas, ex-director de La Farinera)

99

En aquest cas, sassocia excellncia a qualitat, definida com un dels objectius principals del centre i entesa com un valor afegit a lacci cultural. Per exemple, shi aposta per msics emergents, i durant els ltims anys el centre cultural ha arribat a acords i collaboracions de manera que La Farinera ha arribat a ser reconeguda entre artistes daquest subsector i en fires especialitzades com el Mercat de Msica Viva de Vic. Com a valor afegit a laposta per la qualitat, La Farinera compta amb un programa de convocatries, residncies teatrals i concursos expositius o literaris, don sextreuen les millors propostes per formar part de la programaci del centre. Pel que fa a la innovaci, la Federaci lentn com una actualitzaci de discursos i evoluci en la metodologia de treball. En aquest cas, especficament pel que fa a les iniciatives sobre associacionisme i participaci, es pot observar un canvi en les tcniques i estratgies de treball, en tant que sapunten noves maneres dorganitzaci i de gesti per resoldre problemtiques ja existents. Per pel que fa a les propostes culturals, tret la collaboraci amb el Mercat Solidari al barri del Clot, no hi ha gaires accions que potencin la transdisciplinarietat ni la internacionalitat. Tot i aquestes mancances, les iniciatives de la Federaci aconsegueixen un impacte quantitatiu significatiu, sobretot a lentorn ms proper, al barri. Aix sexplica per la regularitat de les seves accions, limpacte de la promoci de la participaci i el fet que es tracta duna organitzaci consolidada i amb una gran experincia.

Cap a la incorporaci de les TIC en favor de la proximitat

Tot i que la Federaci no destaca especialment per la seva reinterpretaci del paper de les TIC per a fomentar la creativitat i les capacitats individuals i collectives, shi observa una voluntat de portar a terme aquesta prctica. Es tracta de propostes concretes com ara lespai web Les blogueres de Sant Mart, un espai virtual format per un grup de dones amb voluntat de compartir les seves inquietuds i opinions sobre la realitat ms propera. Aquesta proposta est oberta a totes les dones interessades i t lobjectiu darribar a constituir-se com a una plataforma digital per a les dones de Sant Mart. Daquesta manera, a banda de fomentar les capacitats individuals i collectives, aquesta iniciativa lligada a les TIC tamb

100

potencia els espais de trobada i dintercanvi per promoure un debat social amb la incorporaci de la perspectiva de gnere. A ms, saconsegueix generar processos i continguts amb el collectiu dusuaris com a centre del procs de creaci, ja que la informaci publicada prov directament de les usuries i de les participants, i es generen xarxes humanes entre els diferents individus o collectius de dones.

Lassociacionisme: el desenvolupament de capital social i la construcci de linters pblic

En el seu posicionament discursiu, la Federaci vincula linters pblic de les seves accions amb alguns dels seus objectius principals: promoure la millora de les condicions de la vida quotidiana de les persones, representar les entitats davant els organismes pblics o privats, i promoure i organitzar tota classe dactivitats de caire general i dinters collectiu per als vens del barri. En concret, es busca participar dels debats pblics sobre determinades problemtiques, mantenir la interlocuci amb ladministraci i participar en trobades sectorials, xarxes, frums i plans estratgics. Com a co-gestors de La Farinera, per, tamb incorporen un discurs on all pblic sidentifica tamb amb una aportaci qualitativa, un valor afegit a lacci cultural. En aquest sentit, sintenta aconseguir un equilibri en la programaci, entre activitats amb major assistncia i econmicament sostenibles amb daltres en aquest sentit deficitries. La transmissi de coneixements, entesa com el trasps de llegat i de la visi particular de lentorn, s una de les dinmiques que donen sentit a la Federaci. De fet, la identitat de lorganitzaci busca recollir i actualitzar els orgens vinculats als moviments obrers, en aquest cas especficament a les reivindicacions del territori, la participaci ciutadana i les festes populars. Aquest discurs sha transms duna generaci a laltre i s una de les condicions per a la continutat de la vida associativa. La Federaci, com a entitat coordinadora de segon nivell, promou en gran mesura les relacions entre entitats de diferents subsectors, especialment aquelles centrades en els moviments socials i les festes populars. I aconsegueix resultats positius tant en lentorn del barri com en el de la ciutat.

101

Contribucions per a la caracteritzaci del tercer sector cultural a Barcelona

Lanlisi del cas de la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa permet caracteritzar determinats processos de proximitat i excellncia cultural, propis de les organitzacions del tercer sector cultural: La identitat duna organitzaci de tercer sector amb voluntat de constituirse com a agent pblic dampli abast, coordinar projectes de participaci ciutadana i creaci cultural, est condicionada per la seva relaci amb ladministraci pblica. Les experincies de co-gesti dequipaments pblics poden demostrar les possibilitat de desenvolupar una programaci cultural equilibrada entre les dinmiques de proximitat i excellncia cultural. Tanmateix, el repte daconseguir una potenciaci mtua daquest dos tipus de processos continua sent limitat pel que fa al seu impacte real. Com a entitat de segon nivell, el paper dinterlocutor amb ladministraci potencia un model dactuaci dorganitzaci de tercer sector que incideix en la planificaci cultural de la ciutat (programes i plans de carcter macro)

Reafirmaci de la identitat i la collaboraci amb ladministraci

La Federaci implementa a travs de les seves accions culturals una definici tradicional de les dinmiques de proximitat. Tanmateix, el seu model dacci fa de lorganitzaci un agent cultural de carcter pblic, que mant un posicionament actiu davant els reptes que es presenten a lentorn ms proper. De fet, levoluci de La Farinera com a centre cultural s en bona part producte de les accions que la Federaci va prendre als anys 90, al moment destablir-se al centre. Les entitats del barri no desitjaven un equipament municipal al barri deslligat de les associacions, de la seva histria i de lequilibri en loferta cultural. Des daquesta posici es va reclamar entrar a formar part de la gesti del centre cultural. Daquesta manera, ladministraci reconeix a la Federaci com a interlocutora vlida al territori i cedeix, mitjanant un conveni de gesti cvica, lespai de La Farinera. Aquest centre, que compta amb un pressupost i un equip propi, s fonamental per entendre levoluci de la Federaci, que sovint definir les seves accions de

102

proximitat i excellncia en collaboraci amb lequip del centre cultural. Aix doncs, a lanlisi del tercer sector cultural de la ciutat resulta significatiu el lloc que ocupa una organitzaci de segon nivell, que co-gestiona un equipament pblic. Aquest model s resultat de la tensi entre la participaci ciutadana organitzada a travs de diferents agents (reivindicaci principal de les associacions de barri) i el posicionament de ladministraci pblica. Es tracta dun procs que reverteix en una collaboraci que els diferents actors qualifiquen com a fluda. En concret, pel que fa al model de gesti interna i de presa de decisions, la relaci de la Federaci amb ladministraci pblica queda regulada pel conveni de gesti cvica. Tamb existeixen mecanismes de seguiment trimestral, on lorganitzaci rendeix comptes a ladministraci. Els treballadors del centre se seleccionen en un procs on intervenen tant els membres de la junta de la Federaci com la direcci de La Farinera. Les propostes sn analitzades en reunions tcniques i es realitzen entrevistes de treball on estan presents els diferents agents. Entre els membres de la Federaci i lequip de La Farinera existeix un acord no escrit que consisteix en alimentar-se de manera mtua: es pretn que les entitats collaborin en la programaci del centre i a linrevs, es busca que el centre ajudi a millorar lactivitat de les associacions. Aquest equilibri sintenta aconseguir, per exemple, des de la comissi de selecci de projectes, formada per membres de la Federaci i lequip del centre cultural. La selecci es fa de manera conjunta perqu el volum de demandes s molt alt, per tamb perqu daquesta manera les decisions, que impliquen la prioritzaci de propostes, recauen en totes dues parts. Tant la Federaci com lequip propi de La Farinera coincideixen en que el centre cultural ha de ser un referent de proximitat i, per aix, una part de la seva programaci est directament relacionada amb la promoci de la cultura popular. En aquest sentit, els recursos que ofereix la Farinera sn de gran utilitat per a les activitats del moviment associatiu. Les propostes daccions culturals que presenten les associacions conviuen a La Farinera amb daltres activitats ms especfiques vinculades al subsector de la msica. Lgicament, aquest tipus de propostes

103

suposen un equilibri en la programaci cultural entre la promoci de dinmiques de proximitat i daltres dexcellncia cultural. Tanmateix, sembla que el repte daconseguir una potenciaci mtua daquest dos tipus de processos continua sent limitada pel que fa al seu impacte. La tensi entre proximitat i excellncia sha manifestat de manera explcita en algun procs determinat de selecci de les propostes dactivitats per al centre cultural, com ara determinades exposicions. Sn decisions que comporten lequilibri o la prioritzaci delements com per exemple la participaci creativa dun ampli collectiu de persones o la qualitat de les obres presentades. En qualsevol cas, la tensi gira entorn a la manera en qu saconsegueix el reconeixement de les activitats per part dels agents culturals. Per la seva banda, els diferents agents culturals destaquen la utilitat i la necessitat de laportaci de la Federaci en la construcci dun equipament de carcter pblic, pel que fa al perfil i volum dactivitats, per la capacitat de coordinar diferents entitats del barri i per la preocupaci transversal pel territori.

Un model dacci que repercuteix sobre la planificaci cultural de la ciutat

La Federaci s una entitat de segon nivell que, a banda de programar activitats culturals de forma regular, treballa per a generar plans i programes dactuaci. El seu model dacci incideix en laugment de densitat dactivitats culturals (un nivell de programaci micro), per tamb de forma significativa en el tipus de planificaci cultural del seu entorn ms proper i fins i tot de la resta de la ciutat (un nivell dactuaci macro, de segon ordre). Aquest ltim concepte est relacionat amb la voluntat de la Federaci de generar plans i programes que promoguin una coherncia entre les diferents associacions i, alhora, de mantenir els seus vincles dinterlocuci amb ladministraci. Amb algunes actuacions com ara el desenvolupament associatiu del Clot-Camp de lArpa, la participaci de la Federaci al Consell de Ciutat o la fundaci del Consell dAssociacions de Barcelona (CAB), la Federaci aconsegueix desplegar el seu impacte a nivell de barri, de districte i de ciutat. Les seves propostes van orientades cap a tots aquests territoris i, per tant, la presncia de lorganitzaci esdev cabdal com a dinamitzadora del moviment associatiu cultural.

104

Llusos de Grcia
Presentaci
Nom: Llusos de Grcia Web: http://www.lluisosdegracia.cat Data de creaci: 1855

Llusos de Grcia s una associaci sociocultural i esportiva fundada lany 1855 i arrelada des daleshores a lentorn de la Vila de Grcia. Els seus orgens estan vinculats als moviments dateneus civico-culturals catlics del segle XIX. A partir de la dcada de 1960, es produeixen una srie de canvis a lentitat que consoliden la seva estructura actual, com ara la transformaci de la categoria dentitat confessional a organitzaci sense nim de lucre o la seva implicaci socio-poltica directa amb la defensa de la democrcia. A partir daquell moment, les activitats de Llusos incorpora, a ms de lesport, la formaci i producci en lmbit de les arts escniques, la difusi de les festes i tradicions, i una varietat dofertes en la formaci dinfants i joves vinculada al lleure. La formaci socio-cultural per a un pblic divers (infantil, jovent, adult) s un dels objectius principals de lorganitzaci. La perspectiva de Llisos busca combinar la consolidaci de lorganitzaci com a espai dinterrelaci i convivncia, lintegrament i arrelament dels nouvinguts al territori i a la realitat nacional catalana, i el desenvolupament de la diversitat en el propi si de lentitat. Al matexi temps, es busca potenciar el treball conjunt i en xarxa entre els diferents mbits temtics de lentitat amb collectius de la Vila de Grcia i de la ciutat, tot promovent un model associatiu catal. Entre les prctiques transversals en lorganitzaci es troba tamb el desenvolupament dactivitats sostenibles mediambientals i la defensa de la cultura catalana. En quant a la seva estructura de gesti, Llusos de Grcia sorganitza a partir duna junta directiva de 9 persones i duna assemblea que s lrgan sobir de lentitat. Lorganitzaci interna es desenvolupa a travs de 20 seccions dmbit temtic (esport, msica, teatre, etc.). Cada secci compta amb una junta prpia, a la qual se suma un grup de treball integrat per voluntaris. Actualment, Llusos t aproximadament 1200 persones associades a lentitat, de formaci i perfils sociocultural divers. Bona part de les persones que treballen a lorganitzaci sn joves i adults dentre 20 i 50 anys.

105

Lestructura original de ledifici data del segle XIX, per grcies a un conveni signat amb el Districte de Grcia i la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politcnica de Catalunya va realitzar un estudi per a la seva adequaci. Segons el pressupost total anual, noms el 30% provenen de les subvencions pbliques, en aquest cas tant del Districte de Grcia com de lInstitut de Cultura de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un 40% sobt a travs de les quotes regulars que paguen les persones associades i aproximadament un 30% mitjanant el pagament de serveis per part del collectiu dusuaris. Cal destacar que la distribuci de les despeses de lorganitzaci indica el grau denvergadura i complexitat de la seva gesti, ja que ms del 30% del pressupost es dedica a ladministraci de lentitat i el 19% al personal. Per la comunicaci i difusi de lorganitzaci es destina un 6% del total del pressupost. Tanmateix, la seva pgina web busca establirse com a finestra de presentaci de lentitat, un mitj de comunicaci per reflectir les activitats. Val la pena destacar la transparncia en la difusi de la informaci corresponent al desenvolupament histric i funcionament de lorganitzaci (memries, estructura de gesti, etc.) i lactualitzaci regular del seus continguts. En aquest sentit, sha buscat la professionalitzaci daquest servei i la incorporaci deines interactives com ara la visita virtual. Proximitat i excellncia: accions culturals significatives
Pel que fa al desenvolupament duna programaci cultural de proximitat, els Llusos de Grcia: Promouen laccs democratitzat a determinades manifestacions culturals: sarriba a un pblic divers, sofereix una mplia oferta dactivitats, es redueixen els condicionants econmics i es treballa en xarxa per aconseguir la inclusi social de determinats collectius. Es busca el desenvolupament autnom de les persones posant un conjunt deines a labast dels socis, i al mateix temps, es treballen les dinmiques de convivncia i integraci. Simpulsen els valors vinculats a la cultura tradicional catalana com a marc dactuaci, i es promociona la identitat collectiva i el sentit de pertinena comunitria.

106

 Es promou la vinculaci de les accions culturals amb lentorn ms proper, sobretot amb la Vila de Grcia. Es genera capital social a partir de limpacte dels programes de voluntariat. En relaci a la qualitat i el reconeixement de lactuaci dels Llusos, es pot afirmar que: Lorganitzaci ha obtingut un reconeixement per bona part de lmbit cultural, particularment per ladministraci pblica del districte i de la ciutat. Saconsegueix desenvolupar les accions amb regularitat i capacitat de planificaci estratgica. La consolidaci de lentitat i la seva antiguitat sn elements claus en aquest sentit. Sexplicita com a objectiu general la promoci daccions culturals multidisciplinries, la programaci basada alhora en la tradici cultural i en loriginalitat i adaptabilitat dels projectes. Tanmateix, limpacte daquesta perspectiva continua sent limitat.

Democratitzar laccs
Els Llusos de Grcia s una organitzaci que treballa de forma explcita laccs a la cultura i la democratitzaci de les prctiques culturals. Lobjectiu principal, per tant, s poder arribar a un pblic el ms ampli possible; i per aix, sinsisteix en el desenvolupament de diversos aspectes: loportunitat de disposar duna mplia varietat doferta cultural per als diferents interessos, ladaptabilitat als recursos econmics dels socis, i per ltim, el treball amb diversos collectius, sobretot amb fenmens com ara la immigraci o lexclusi social. Les accions culturals programades contemplen lobjectiu de democratitzar laccs tot arribant a tenir el mxim de socis compresos en el mxim intervals dedats possible. Resulta significativa la capacitat de planificaci estratgica de lorganitzaci. En primer lloc, cal remarcar que els Llusos sorganitzen per seccions o grups de treball, que es dediquen a activitats de lleure, culturals o esportives que funcionen de manera autnoma, amb una estructura interna determinada (amb un responsable, secretari i tresorer). Es procura fomentar la comunicaci regular amb la junta directiva de lentitat, a travs de les juntes de seccions i les reunions trimestrals, on es debaten les temtiques principals i es defineixen les propostes de programaci, tot tenint present els interessos generals de lentitat.

107

Les seccions es separen en tres grups, segons la franja dedat a qu estan destinades, i dins de cada grup en temtiques (promovent loferta cultural diversa). En concret, pel que fa a lmbit cultural, destaquen: Seccions dinfants: un grup de formaci teatral (creat al 1979) amb lobjectiu principal de fomentar el teatre entre els socis de 8 i 18 anys, la Coral el Virolet fundada lany 1966, i una colla de diables per a infants. El pblic infantil s el ms nombrs i important de lentitat. Per tant, tamb es fomenta la seva participaci amb el cicle de titelles i les publicacions infantils. Seccions de joves: dna continutat als membres majors de 18 anys del grup teatral dinfants i a la Coral creada al 1968, formada per uns trenta joves. Resulta significativa lantiguitat daquests grups al mateix temps que la capacitat dadaptaci a les necessitats dels joves de cada generaci. Seccions dadults: existeix un grup promotor de la sardana, la colla de Sant Medir, una coral, entre daltres accions. s significatiu el fet que alguns daquests grups es van crear fora de lentitat i els Llusos els va anar integrant.

De fet, la democratitzaci de les manifestacions culturals est vinculada per a lorganitzaci amb ladaptabilitat de les activitats en relaci al poder adquisitiu dels socis. En la construcci duna idea del que resulta dinters pblic a lmbit cultural, els condicionaments econmics sn per als Llusos un dels impediments ms significatius per accedir a la cultura: Lentitat sempre intenta estar al capdavant en la millora i els canvis de la societat, tot facilitant laccs a la cultura amb una poltica despectacles a preu redut. La qualitat en el serveis sempre s el nostre principal objectiu. Finalment, pel que fa a laccs a la cultura, ms enll de la diversitat generacional entre els socis, loferta cultural o la poltica de preus reduts, els Llusos treballen amb diferents collectius en risc dexclusi social, i amb diverses comunitats de nouvinguts. Com per exemple, amb el projecte Banc del Temps on es promouen in-

108

tercanvis de temps entre persones amb lobjectiu de promoure la confiana entre aquestes i adquirir eines per resoldre necessitats de la vida diria. Lorganitzaci arriba a reflectir els interessos i les preocupacions de les diferents comunitats del districte de Grcia. Amb les diverses activitats, es promouen valors vinculats al civisme en un ambient favorable a la diversitat i la pluralitat cultural. Els Llusos promouen aquest tipus dactivitats amb lobjectiu darticular les noves poblacions en la dinmica associativa de la cultura catalana.

La cultura tradicional catalana com a marc dactuaci

Amb loferta diversa dactivitats, lorganitzaci desenvolupa processos de proximitat cultural que generen sentit de pertinena comunitria. Es busca promoure lacceptaci de normes i valors compartits a travs de la cultura tradicional i popular catalana. Daquesta manera es potencien les identitats collectives. Amb la msica, les arts escniques (tamb lesport i el lleure infantil) lentitat treballa per: Mantenir i impulsar les tradicions populars de Catalunya. Fomentar ls del catal. Promoure manifestacions culturals tradicionals.

En aquest sentit, un dels pilars ms importants del tipus de moviment associatiu catal que representa els Llusos s el capital social que es genera a travs del voluntariat. Tant la junta directiva com els caps de secci que porten les diverses tasques sn voluntaris. Paguen la quota com cada soci, per poden formar part dactivitats sense pagar cap extra. A la gran majoria de les activitats i seccions es reflexa el treball entorn a la promoci de la identitat collectiva i el sentit de pertinena, tant a la cultura catalana com al barri de Grcia. Tot i que els Llusos s una entitat que treballa bsicament dirigida a oferir serveis i activitats als seus socis (particularment vinculats als esports, la cultura catalana, les dinmiques de convivncia, etc.), limpacte produt tamb s significatiu en el conjunt de lentorn de Grcia i en la resta de la ciutat. s per aix, que lorganitzaci va crear la Comissi dUtilitat Pblica que cercava millorar el reconeixement institucional obtingut. Aix doncs, es va presentar la documentaci

109

al Departament de Justcia de la Generalitat, amb lobjectiu de tramitar la declaraci dutilitat pblica dels Llusos, reconeixement finalment obtingut per la tasca cultural de carcter pblic duna organitzaci privada. Des de els seus inicis lorganitzaci ha estat arrelada al barri de Grcia. Tamb promou i dna suport a aquelles activitats proposades des de les prpies seccions de lentitat i daquells grups i altres associacions, principalment del barri i de la ciutat, que necessiten suport o vulguin collaborar amb lentitat Existeix la voluntat de participar en projectes collectius amb altres organitzacions del territori. Aquestes entitats tenen un perfil semblant als Llusos: sn entitats de Grcia que funcionen des de fa molts anys i es caracteritzen per ser catalanes i de tipus tradicional. Conformen el Collectiu G6, entitats culturals histriques de la Vila de Grcia, format pels Llusos de Grcia, el Centre Moral i Instructiu de Grcia, el Cercle Catlic de Grcia, la Fundaci Orfe Gracienc, la Federaci de Colles de Sant Medir i la Federaci de Festa Major. Tamb existeixen altres entitats adherides, per exemple: Casal Corpus Teatre, Esbart Lluis Millet, Grup de Teatre Disbauxa.

Una determinada excellncia: reconeixement obtingut pel districte i la ciutat

Els Llusos de Grcia s una entitat que ha aconseguit el seu reconeixement a travs de les prctiques culturals generades. Diferents actors de lmbit cultural de la ciutat han atorgat diversos premis a lorganitzaci. Lany 1996 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la tasca en defensa de la identitat catalana i lacci cultural i cvica. Lany 2007 va rebre el Premi Vila de Grcia a la millor iniciativa en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i a la divulgaci i promoci de la llengua catalana. Daltra banda, les prctiques culturals dels Llusos destaquen per la regularitat i coherncia amb la seva planificaci estratgica. Es tracta duna entitat que es va comenar a forjar entorn lany 1851, i que ha anat desenvolupant la seva tasca amb un discurs i una capacitat dimplementaci significatives. Aquest caire centenari sha transformat en signe de qualitat. La qualitat es promou com a element transversal de les activitats, tot respectant la coherncia entre els grups i seccions que funcionen

110

de forma autnoma. A ms, es procura fidelitzar als socis i oferir un programa que pugui acompanyar levoluci de les seves prctiques culturals. Aix doncs, cal destacar el projecte del Banc del Temps de Grcia, activitat de mxim referent per a la ciutat i capdavantera en la seva tasca. El Banc del Temps dels Llusos s un dels ms importants de Catalunya, i compta amb 250 usuaris aproximadament. s un projecte amb cinc anys de recorregut, que sha vinculat i nodrit daltres experincies internacionals i que ha participat dintercanvis entre bancs del temps europeus. Contribucions per a la caracteritzaci del tercer sector cultural a Barcelona
Lanlisi del cas de Llusos de Grcia permet entendre algunes de les dinmiques prpies de les organitzacions del tercer sector cultural, que vinculen les capacitats de generar proximitat i excellncia en les prctiques culturals: Es redefineixen certes caracterstiques del moviment associatiu tradicional catal, tot adaptant-se a levoluci de les caracterstiques socials de lentorn. Es promou un tipus dexcellncia que ve donada pel reconeixement de ladministraci pblica i el propi collectiu dusuaris, encara que amb certa limitaci pel que fa al seu impacte. Es tracta dun tipus dorganitzaci de tercer sector, caracteritzada perqu treballa fonamentalment per oferir serveis al collectiu de persones associades.

Un model a cavall entre el moviment associatiu tradicional i algunes dinmiques socials contempornies
Els Llusos de Grcia desenvolupan un model propi dactuaci que alhora comparteix algunes caracterstiques amb el conjunt dorganitzacions del tercer sector tradicionalment vinculat al moviment associatiu catal. Es parteix de la reivindicaci i promoci de determinades expressions artstiques que es consideren desateses en lactualitat, accions culturals de caire tradicional (corals, colla de diables, grups de sardanes, etc.). I al mateix temps, resulta significativa la manera en que la coordinaci de lentitat estableix

111

lligams entre aquesta tradici i un tipus de producci cultural contempornia. Des daquestes prctiques, els Llusos defensen valors i comportaments compartits. La defensa de la cultura tradicional catalana i els orgens del model associatiu vinculat als moviments civico-culturals catlics estan presents en les prioritats definides als estatuts. No obstant, en lacci cultural desenvolupada, els Llusos es configuren com a entitat permeable, que fomenta la convivncia i el dileg entre la diversitat de socis. De fet, limaginari dels Llusos i els seus valors nuclears permeten la reapropiaci i redefinici per part del collectiu dusuaris. El pont que es crea, per tant, entre la tradici (entesa en un sentit ampli) i la modernitat prpia de la societat actual, no ha estat mai un punt de conflicte per lentitat a lhora doferir activitats, ni pels socis en el moment de participar-hi. s destacable, llavors que lentrada de socis joves, en els ms de 150 anys de lentitat, sempre ha anat en augment. La capacitat dadaptar-se a les preocupacions ms actuals i el treball amb diferents moviments socials shan constitut com a motors de lentitat. Com a exemple s pot destacar la creaci duna colla de diables dinfants, en principi no contemplada entre el tipus dactivitats prpies duna organitzaci confessional, impulsada pels mateixos socis a travs dun procs participatiu. En definitiva, si b s patent lintent dincorporar fenmens sensiblement actuals com ara la integraci dels nouvinguts o la fusi de diferents disciplines culturals, cal assenyalar que ladaptaci a aquestes manifestacions caracterstiques de la societat moderna t un impacte limitat.

Excellncia condicionada?
Pel que fa al desenvolupament daccions culturals que puguin ser reconegudes per la seva qualitat, els Llusos de Grcia s una entitat significativament condicionada per dos aspectes: lantiguitat de lassociaci i la diversitat temtica de les seves prctiques. En primer terme, lantiguitat de lentitat ha perms consolidar loferta cultural, fent de la regularitat i la continutat el propi motor de funcionament de lentitat. Aquesta presncia ininterrompuda en el transcurs dels anys ha generat confiana entre els agents culturals i el collectiu de socis.

112

En segon terme, els Llusos s una entitat amb un ampli ventall dofertes, activitats per a un pblic divers, amb interessos tamb diferents. s a dir, es tracta duna entitat bsicament generalista en la seva oferta dactivitats i aix tamb provoca un cert grau de reconeixement per part de la ciutadania. Tanmateix, aquests dos aspectes, que lorganitzaci comparteix amb altres entitats del tercer sector cultural a la ciutat, condiciona tamb la seva capacitat per destacar en el camp de la producci cultural professional, la interdisciplinarietat de les ofertes culturals, la promoci de nous llenguatges, o la internacionalitzaci de les accions culturals i la projecci exterior dels projectes. La innovaci, per tant, i lexperimentaci (en sentit ampli) no tenen espais especfics a loferta cultural del Llusos, de manera que lexcellncia de les seves accions queda lgicament limitada. No shi oferta cultura comercial sin cultura popular, si es fa una obra de teatre, no es busca que sigui una activitat professional per tal de portar-la arreu de Catalunya. (Guillem Roma, soci) En definitiva, lentitat treballa de forma mplia en lmbit de la cultura popular catalana. I reconeix que ni la professionalitzaci ni la recerca de lexcellncia estan entre els seus objectius. En qualsevol cas, com sha esmentat prviament, la qualitat de les accions culturals dels Llusos savalua per part de lentitat des de parmetres diferents.

Els socis com a nucli central

El marc que configura el tercer sector cultural de Barcelona, pel que fa a la forma associativa i a les caracterstiques que conformen cada collectiu, presenta la convivncia de dos models dorganitzacions i dues realitats clarament diferenciables. Un primer grup, que sha anat conformant els darrers anys, es centra en la promoci de la creativitat i els seus membres sassocien ms aviat per imperatiu legal que no pas per la voluntat destablir una base associativa tradicional.2

2. Una explicaci ms acurada daquest tipus dorganitzaci es pot trobar en lanlisi dels casos de Telenoika, Propost.org o Platoniq.

113

Ara b, organitzacions com els Llusos de Grcia conformen el segon, i probablement ms tradicional, daquests grups. Es tracta dassociacions que aglutinen una massa social amplia (en el cas dels Llusos uns 1.300 socis), i que tenen principalment com a objectiu la cohesi daquest collectiu. Per tant, les seves activitats queden orientades (encara que no exclusivament) a satisfer els interessos i necessitats daquesta base associativa. Aquestes persones resulten tamb el pilar organitzatiu daquest tipus dentitats, ja que funcionen com a motor intern en el sentit ms ampli possible. Dos factors important que funciona com a referent per a la incorporaci de nous socis sn la prpia transmissi familiar del sentit de pertinena a lentitat i el carcter de projecte histric autnom. Els Llusos compten amb socis que fa ms de 60 anys que ho sn. Aix doncs, lentitat aconsegueix la interacci entre generacions en el treball diari, principalment a travs de la confiana generada, i sobretot en relaci a la continutat i la capacitat de planificaci estratgica de les activitats.

114

IV. CONCLUSIONS: IMPACTE I REPTES DEL TERCER SECTOR CULTURAL A BARCELONA

Un ampli conjunt dorganitzacions desenvolupen dinmiques i processos prou singulars com per poder mesurar el seu impacte en la realitat de lmbit cultural de Barcelona. Aix doncs, en aquest darrer captol es presta atenci a les prctiques significatives per tamb als reptes o limitacions en els objectius de les organitzacions del tercer sector a Barcelona i en el seu desplegament en accions culturals. Al llarg daquest llibre, sha assenyalat la convivncia de dinmiques i prctiques presents al tercer sector cultural de la ciutat. Ara b, a les conclusions shan volgut assenyalar els aspectes que resulten significatius per generar nous enfocaments i que es considera que donen pautes per comprendre el desenvolupament del tercer sector en un futur proper. Per tant, aquestes conclusions no sn un simple resum de la informaci recollida, sin ms aviat una interpretaci concreta a partir dels criteris i les preguntes fonamentals del llibre.

Proximitat i excellncia cultural

Com sha avanat, aquest llibre realitza una anlisi combinada de la interacci social i la producci cultural que generen les organitzacions. Es busca comprovar fins a quin punt aquestes organitzacions persegueixen i generen virtuts i prctiques alhora de proximitat i vlua cultural, de resocialitzaci i significana cultural, dobertura en la gesti i qualitat en la producci. Incorporen les organitzacions processos de desenvolupament de proximitat i excellncia cultural?

115

Ho fan des de lequilibri i potenciaci mtua? Al voltant de quin tipus dactivitats? Un dels reptes que el llibre assumeix s posar a prova els conceptes de proximitat i excellncia a lmbit del tercer sector cultural. s a dir, tot reconeixent les limitacions i les implicacions daquestes idees, sha volgut comprovar fins a quin punt les organitzacions estudiades destaquen per la capacitat de transformar la dicotomia proximitat-excellncia en equilibri entre creativitat i ciutadania, tot combinant lacci artstica i la regeneraci social. Sense pretensi de normativitat sobre la construcci daquests dos conceptes, shan treballat amb definicions operatives que ens permetessin valorar el perfil de les organitzacions. Tot seguit, es presenten alguns dels processos identificables a les organitzacions estudiades Desenvolupament destratgies de proximitat Les diferents organitzacions desenvolupen activitats que repercuteixen sobre el desenvolupament cultural de les persones i les comunitats. Val la pena remarcar que les categories que es presenten a continuaci no sn excloents, sin que el que acostuma a succeir s que les organitzacions desenvolupen processos de proximitat en diferents sentits. En definitiva, el quadre nmero 4 presenta una tipologia de processos on el factor proximitat t un paper constitutiu, dinmiques que caracteritzen les organitzacions del tercer sector.
QUADRE 4 DINMIQUES DE PROXIMITAT
ACCS A LA CULTURA CAPACITAT DEXPRESSI IDENTITAT COLLECTIVA MODIFICACI DE LENTORN

Genera

Inclusi

Altaveus

Pertinena comunitria

Transformaci social

116

a) Accs a la cultura. En primer lloc, existeix un conjunt dorganitzacions que centren les seves activitats en promoure laccs democratitzat a manifestacions culturals. Busquen facilitar el desenvolupament autnom de les persones, la millora en les seves capacitats per interpretar i entendre el mn que els envolta, la generaci i acceptaci de normes i valors compartits, el desenvolupament dinteressos, recursos i capital cultural propi. En alguns casos, el desenvolupament de la proximitat comporta laugment de la densitat dactivitats culturals, amb uns criteris de programaci pblica: Comenzamos con un nico objetivo que era difundir nuestro gnero musical a travs de los conciertos, pero con la experiencia que estamos adquiriendo, nos hemos dado cuenta que para consolidar cualquier evento, no solo debes hacer un mega festival con unos presupuestos escandalosos y solo un par de das, sino que hay que consolidarlo durante todo el ao.1 Destaca tamb la presncia dorganitzacions que busquen consolidar-se com a mitjans de comunicaci de proximitat. Publicacions, mitjans audiovisuals, espais webs, etc. que tenen com a objectiu facilitar laccs a la informaci: La informaci de proximitat, tantes vegades oblidada pels grans grups de comunicaci, ha estat la referncia de la feina duta a terme per la nostra entitat. Finalment, un dels objectius ms significatius que es plantegen les organitzacions s la necessitat dincorporar com a pblic aquells que no acostumen a tenir accs a la programaci cultural consolidada, aquells que menys possibilitat tenen daccedir-hi: persones en risc dexclusi social, amb pocs recursos econmics, etc. Fins i tot, algunes organitzacions busquen establir una connexi entre laccs democratitzat a la cultura i la creaci artstica com a camp inclusiu i participatiu.
1. Respecte a lanonimat de les cites, es pot consultar la nota 2 al captol II.

117

Existen algunos conciertos que para nosotros resultan fundamentales: en el Hospital de la Vall dHebrn, por un lado para los nios de oncologa, otro para la narcosala y otro para los enfermos-residentes. Y tambin otro en la prisin, un ao en la de hombres y el otro en la de mujeres. b) Capacitats dexpressi: generar veu. En segon lloc, una bona part de les organitzacions promouen el desenvolupament de les capacitats dexpressi de les persones, a travs despais que poden funcionar com altaveus de les seves necessitats, opinions o coneixements. Moltes daquestes entitats es defineixen com a agents de dinamitzaci socio-cultural o simplement com a entitats que fomenten el voluntariat i la importncia de lacci cultural participativa com a eina de desenvolupament individual. Principalment, el nostre objectiu s millorar la situaci de lindividu i fer-lo menys vulnerable. Capacitar les persones amb coneixements tcnico-artstics i dotar-los deines noves creatives que els ajudin a expressar-se amb llibertat. Finalment, resulta ressenyable el cas dorganitzacions vinculades ms directament amb el mn de la creaci artstica professional que incorporen el foment de la prctica dactivitats culturals i lapropament artista-pblic entre els seus objectius estratgics. c) Creaci i potenciaci de les identitats collectives i promoci del sentit de pertinena comunitria. La majoria dorganitzacions del tercer sector cultural generen un grau significatiu dimplicaci i participaci regular de les persones en les seves activitats. Reflecteixen interessos i preocupacions vinculades amb les diferents comunitats (artstiques sectorials, tniques) i/o amb lentorn i el territori ms proper (barri, districte, espai pblic en general). Entre el grup dorganitzacions que es poden ubicar en aquest segment que sha definit, destaquen les que busquen facilitar la creaci artstica. La implicaci de la comunitat dartistes i creadors en aquestes entitats es canalitza a travs dajudes a la formaci, producci, edici, distribuci, etc. Sofereixen espais

118

de residncia, beques, i daltres serveis. I sobretot, moltes de les organitzacions consultades destaquen la seva voluntat de treball en xarxa com a eina de foment de la creaci, fins i tot promovent la transdisciplinarietat de les arts. Hemos implantado un sistema de trabajo en red y puesto en contacto entre s a diferentes artistas. Quienes publican en nuestra revista pasan a ser colaboradores, la revista ha sido posible gracias a la participacin de ms de 300 personas. Los editores siguen en contacto y continan en relacin con una gran parte de ellos. Daltra banda, en relaci a la implicaci de les persones i la construcci didentitats collectives, un dels interessos presents a bona part de les organitzacions sn els processos dinterculturalitat, dileg i convivncia, molts dells vinculats amb un territori definit. Elaborem un pla de convivncia del barri, promovem espais de debat, dileg i coneixement mutu entre vens i venes de diferents procedncies, busquem construir espais dinterrelaci i coneixement a travs de les msiques del mn. Finalment, existeix un conjunt representatiu dorganitzacions que es mostren interessades per la identitat i el sentit de pertinena o la identificaci amb un determinat territori que puguin manifestar els participants de les seves activitats. Es tracta dorganitzacions preocupades pel desenvolupament de lentorn ms proper (barri, districte) i de lespai pblic en general. Les seves accions, doncs, busquen recuperar i fer difusi de la histria i la memria personal i collectiva, i fins i tot promoure la cohesi social a travs daquests processos. Entre aquest tipus dorganitzaci destaca tamb, en moltes ocasions, la intenci de poder equilibrar linters per les necessitats i problemtiques dels barris o els districtes amb una voluntat de poder oferir tamb serveis culturals per a tota la ciutat. Es tractaria en aquests casos duna voluntat per establir ponts entre diferents escales, com per exemple la potenciaci mtua dels valors associats a la identitat dun barri i la constituci de lorganitzaci com a espai

119

de creaci i difusi cultural per a tota la poblaci de la ciutat. Ara b, moltes de les organitzacions que manifesten aquest objectiu, tamb posen de relleu les dificultats que tenen per poder portar a terme en definitiva una experincia que vinculi les diferents escales dactivitat. Per exemple, aquelles que voldrien arribar amb les seves activitats a un pblic daltres districtes, per que no aconsegueixen desenvolupar estratgies que integrin una visi de la cultura arrelada al territori ms proper i alhora prou atractiva per a la resta de la poblaci. d) Modificaci de lentorn i transformaci social. Un darrer grup dorganitzacions es caracteritzen pel fet que aconsegueixen articular les persones participants en processos dintervenci social i poltica. En aquest sentit, determinades organitzacions promouen la transformaci de les condicions i les possibilitats de desenvolupament de les diverses comunitats, ja siguin els subsectors artstics, les comunitats tniques, segments de la poblaci concrets com ara els joves, o laplicaci de les poltiques de gnere. Per tamb daltres parteixen de la preocupaci sobre com fomentar la participaci real i poder aconseguir la possibilitat dinfluir en levoluci de lespai pblic urb i les seves caracterstiques. Determinades organitzacions que desenvolupen processos de proximitat daquest tipus treballen de forma regular en xarxes internacionals dentitats amb eixos temtics i objectius similars. s un projecte que considera i investiga sempre el lligam entre laprenentatge, la creaci artstica, la realitat sociopoltica i la transformaci en general. Busquem el desenvolupament dels joves, el reconeixement com a subjecte actiu de la seva prpia realitat, amb capacitat crtica dels esdeveniments que es presenten, del moment histric i, de les possibilitats dintervenir en la realitat que els envolta. Excellncia de les accions culturals de les organitzacions de tercer sector Novament, en el moment de desenvolupar una anlisi sobre les accions culturals desenvolupades per les organitzacions resulta com a

120

mnim complex poder aplicar termes com ara qualitat, excellncia, vlua o significativitat. De fet i com ja hem dit, tots aquests conceptes es troben en constant transformaci degut a la seva reutilitzaci per diferents actors, en diferents contextos i amb diferents interessos. No obstant, considerem que val la pena intentar realitzar una anlisi de les actuacions impulsades per les organitzacions a partir duna mirada com aquesta, tot aprofitant loportunitat per contrastar empricament aquests conceptes presentats. Aix doncs, es presenten a continuaci alguns dels criteris que shan utilitzat per analitzar la promoci de lexcellncia en lacci cultural de les organitzacions. En aquest sentit, sha volgut tenir en compte la utilitzaci daquests conceptes i mesures per part de les prpies organitzacions. I tamb, utilitzar una varietat fora mplia de criteris que permetin realitzar una anlisis de la forma ms acurada possible. a) Un dels criteris fonamental per analitzar lexcellncia en les accions culturals de les organitzacions ha estat el seu reconeixement extern. s a dir, de quina manera s valorada la significativitat de les accions culturals per part del diferents actors de lmbit cultural: les prpies organitzacions del tercer sector, institucions pbliques, crtica i mitjans especialitzats, pblic usuari, premis i daltres mencions, estudis, etc. Bona part de les organitzacions del tercer sector han estat reconegudes per alguna daquestes modalitats. En els darrers 8 anys estem rebent demandes de collectius de fora del districte i fins i tot de fora de Barcelona i Catalunya per collaborar-hi, ja que el nostre fons s molt apreciat. Daltra banda, aquest estudi sinterroga tamb pels models de producci i gesti de la cultura que desenvolupen les organitzacions. Per tant, resulta til identificar de quina manera les entitats incorporen en la seva activitat idees com les de la qualitat de les accions que es promouen. Aix doncs, determinades organitzacions associen nocions com excellncia o qualitat a la coherncia en les activitats de les organitzacions, les incorporen entre els seus objectius i entre les seves metodologies de gesti i programaci:

121

Busquem professionalitzar la prctica artstica, elevar el nivell de les produccions, fent aix de la qualitat el tret distintiu de la creaci a Catalunya. Treballem amb artistes ja consagrats, que funcionen a nivell internacional, i tamb amb artistes que comencen. Aix, establim un sistema per a la transferncia de coneixements entre generacions que possibilita un aprenentatge acumulatiu en el nostre marc. Tanmateix, s significatiu el nombre dentitats que criden latenci sobre la dificultat dincorporar nocions i processos que ajudin a incrementar el grau dexcellncia en les seves accions. Aix va lligat als problemes que tamb tenen la gran majoria de les organitzacions per definir criteris davaluaci dels resultats dels seus projectes o activitats, i per portar a terme processos daquest tipus. En el nostre camp s fora difcil avaluar resultats, per, en alguns projectes aquests sn palpables: continutat dels projectes, increment dusuaris, millora de la situaci dalgunes persones, implementaci dalgun projecte per part dels joves. b) Un segon conjunt de criteris que ha resultat dutilitat per aproximar-se al grau dexcellncia de les accions culturals de les organitzacions s la seva internacionalitzaci i capacitat per adaptar-se a diferents mbits i espais. Sha observat aix la participaci en diferents circuits i xarxes de producci i difusi, la mobilitat i la possibilitat de portar i adaptar les activitats i projectes a diferents espais i territoris. En aquest sentit, s remarcable que la gran majoria de les organitzacions participen daquest tipus de circuits i aconsegueixen un cert reconeixement de les seves accions. El gran impacte internacional dun dels nostres projectes ha fet que el nostre collectiu estigui convidat a congressos i esdeveniments culturals, especialment europeus, per a presentar el projecte i organitzar tallers especfics. Optimitzem el procs dorganitzaci i manteniments dels nostres projectes a escala local, o de qualsevol comunitat

122

dintercanvi/producci per a fer-la reproduble en altres contextos. c) En tercer lloc, sha volgut valorar com a indicador dexcellncia el fet que les accions culturals desenvolupades siguin tamb reconegudes per la seva originalitat, la incorporaci de nous llenguatges, lexperimentaci transdisciplinar, la capacitat per generar noves respostes a antigues i noves necessitats del sector cultural i del pblic usuari. En aquest sentit, un altre concepte que les organitzacions tenen la intenci dincorporar en els seus processos de producci de les accions culturals s el de innovaci. Lgicament, i tal i com succeeix amb la idea de qualitat, les diferents organitzacions incorporen la innovaci des de diferents punts de vista i fent una utilitzaci i reinterpretaci molt diversa.2 Algunes associen innovaci amb la importncia de dedicar temps i esforos per avaluar les accions de lorganitzaci. Daltres vinculen aquest concepte amb la incorporaci de tecnologies de la informaci i la comunicaci als processos de creaci artstica i a les prpies activitats que sofereixen al collectiu dusuaris. I finalment, existeixen organitzacions que associen la innovaci amb lespecialitzaci temtica o metodolgica de les seves propostes, posant mfasi en una mirada que pren la cultura com a eina de treball. Probablement, una mirada diferent a les organitzacions que vinculen la innovaci a la possibilitat de creuar disciplines i llenguatges. Volem facilitar la connexi entre diferents mbits disciplinaris i tamb entre diferents sectors de pblic perqu estem convenuts que noms fomentant la contaminaci i forant els lmits de les disciplines es pot generar veritable innovaci, tant en les idees com en les prctiques creatives La nostra tasca s innovadora en el sentit que s especialitzada en lmbit de la pedagogia artstica social. Permet que la gent
2. Per a una anlisi particular del concepte dinnovaci a lmbit de la cultura es pot consultar YP (2008).

123

accedeixi a la cultura, de la forma ms popular i directa, per basem la nostra filosofia en el procs i no en lobjectiu de la cultura. d) Finalment, com a criteri complementari a la mirada qualitativa sobre lexcellncia de les accions culturals de les organitzacions, sha volgut incorporar la dimensi del seu impacte, mesurat tamb des duna perspectiva quantitativa. Aix, sha rellevat el nivell de producci de les organitzacions (activitats, projectes, etc), els membres i collaboradors de les organitzacions i el nivell pressupostari. Tot tenint en compte les limitacions duna anlisi amb conceptes en constant evoluci, shan ubicat les organitzacions en una escala que permeti comptar amb ms elements per respondre les preguntes plantejades, en aquest cas en relaci a la capacitat de les organitzacions per generar processos de proximitat i excellncia cultural. Desprs danalitzar les organitzacions a partir de les definicions establertes, es presenten els resultats a travs del segent grfic, on subiquen les organitzacions segons el grau de desenvolupament daquestes dues caracterstiques. Una lectura interpretativa del grfic permet confirmar una de les idees centrals daquest llibre, que fa referncia a la capacitat de les organitzacions de combinar i potenciar les accions culturals de proximitat amb un grau significatiu dexcellncia. s a dir, la concentraci dorganitzacions en la zona marcada indica que, davant una mirada que entn les relacions entre proximitat i excellncia com a dicotomia, les organitzacions desenvolupen accions que equilibren i, en molts casos, potencien aquests dos aspectes. Sanalitzen, doncs, a continuaci, alguns dels eixos (tant a nivell del contingut com de la forma de les accions de les organitzacions) al voltant dels quals es generen aquests processos destacats. Sha volgut denominar aquestes lnies dacci com a noves proximitat i excellncies perqu, en definitiva, es tracta duna mirada que posa en qesti la relaci entre aquests conceptes i les prctiques associades.

124

GRFICA 8 PROXIMITAT I EXCELLNCIA DE LES ORGANITZACIONS CULTURALS DEL TERCER SECTOR

Font: elaboraci prpia.

Noves proximitats i excellncies: prctiques significatives i reptes Els casos analitzats assenyalen que al tercer sector cultural de Barcelona es poden trobar models dorganitzaci que vincula les capacitats de generar accions que implementen dinmiques de proximitat i sn alhora reconegudes en la seva qualitat. El desenvolupament daquests dos factors parteix en molts casos de la voluntat de trobar la manera de potenciar-los mtuament. Els objectius duna

125

part de les organitzacions del tercer sector busquen aquest equilibri, a vegades amb noves prctiques que posen de relleu la utilitat per tamb les limitacions del que sha ents tradicionalment com a accions culturals prximes i excellents. A ms, resulta fonamental entendre de quina manera sovint les organitzacions del tercer sector es troben davant determinades dificultats per aconseguir lequilibri esmentat. a) Cohesi social, creativitat i TIC. Entre les organitzacions que aconsegueixen promoure conjuntament accions culturals reconegudes per la seva qualitat i per la seva capacitat de generar espais de resocialitzaci, destaca la manera en qu potencien aquests tres elements presentats. Parteixen duna concepci mplia dels processos culturals, moltes vegades vinculada a la participaci creativa de la ciutadania, i que alhora incorpora persones i metodologies professionals que busquen assegurar lexcellncia de les seves accions. Incorporen lanlisi de les necessitats culturals de la ciutadania com a punt de partida, reinterpreten el paper que poden tenir les TIC per a fomentar la creativitat i les capacitats individuals i collectives, experimenten les possibles connexions entre els espais de trobada virtuals i fsics, i aconsegueixen generar processos i continguts culturals amb el collectiu dusuaris com a centre del procs de creaci. El treball se centra en investigar els possibles usos socials de la tecnologia i el treball en xarxa, amb lobjectiu de millorar estratgies de comunicaci, auto-formaci i organitzaci ciutadana. Els projectes sn exemples de com els nous agents culturals (professionals dmbits diversos, com la cultura, la informtica, la comunicaci o larquitectura) estan treballant en formes actives de mediaci, noves aportacions a la definici de cultura i participaci. Es tracta dun tipus de proximitat virtual o estretament lligada a les TIC. La utilitzaci daquest tipus deines la diferncia respecte de la concepci tradicional de proximitat, per, suposa un valor afegit ms que no pas un trencament amb els efectes positius o amb el seu nucli central. Tot i que moltes de les activitats es puguin

126

recolzar en lespai virtual i tenen com a eix fonamental laplicaci de les TIC en diferents processos de creaci, les propostes del tercer sector cultural continuen mantenint els valors associats a la definici tradicional de proximitat. La majoria de les seves activitats requereixen tamb de la presncia fsica i contacte directe entre els participants, i continuen potenciant aspectes com laccs a les manifestacions culturals, la capacitat dexpressi, les identitats collectives i els processos de modificaci de lentorn. Es redefineixen noves prctiques de proximitat que tendeixen a la resocialitzaci. Lintercanvi i el trasps de coneixements esdev una dinmica que dna sentit al tercer sector i que saprofita de les capacitats de la xarxa i de linterconnectivitat. Una de les eines (per que alhora comporta una mirada transversal en els objectius) que un nombre alt daquestes organitzacions utilitzen per contribuir a lintercanvi i la generaci de coneixements s el programari lliure. Es tracta daccions que, a partir daquesta caracterstica, generen sentit de pertinena a la comunitat. El model de cultura compartida, sobretot vinculada a Internet i les respectives subxarxes, genera espais comuns on es fomenta el dileg i lorganitzaci per a la intervenci. Lorganitzaci es basa en la filosofia i s del programari lliure per al seu funcionament tant a nivell tcnic com a nivell social i per aix collabora amb altres collectius i busquem tenir un impacte social al barri del Raval, a Catalunya i ms enll. b) Un model propi i la transformaci de la noci dexcellncia cultural. Recuperant una de les preguntes centrals daquest estudi, sobserva que algunes de les organitzacions treballen des dun model singular, una manera dentendre lacci cultural i dintervenir en aquest camp. Aquesta lnia dactuaci potencia les interseccions entre el que sha definit com a proximitat i excellncia de les seves accions, i ho fa deixant de banda determinades dicotomies que probablement tenen origen en els marcs tradicionals dactuaci del mercat i lestat en matria cultural. s a dir, construeixen un model propi no necessariament a partir de la negaci de les caracterstiques dels altres agents culturals.

127

Les organitzacions posen de relleu a travs de les seves accions un altre tipus de tensi entre prctiques tradicionals i modernes. Es tracta de lesfor per ampliar les eines i els suports utilitzats en la creaci cultural, la incorporaci de llenguatges i dinmiques de creaci multidisciplinar, per que parteixen de lobjectiu i la necessitat de democratitzar laccs a la cultura. s a dir, es combina la necessitat de reforar la creaci a travs del treball conjunt dartistes i tcniques diverses, amb la intenci darribar tamb a un pblic ms divers i aix poder millorar la recepci i participaci en les activitats culturals. Limpacte daquest tipus dactivitats ha generat una transformaci destacable en camps tradicionals com el de les lletres, per tamb en daltres ms contemporanis com el de la creaci audiovisual. El nostre objectiu principal s suggerir possibles contaminacions entre lart contemporani, el mn de la comunicaci, actituds crtiques i noves cultures pop(ulars). Daquesta manera volem superar per un moment la simple contraposici entre cultures comercials i cultures crtiques, no per a suggerir que no hi hagi diferncies entre elles, sin per a afavorir ls de la imaginaci en lelaboraci de respostes noves a debats coneguts. Com sha explicat, el desenvolupament daquest model fa que certes organitzacions del tercer sector redefineixin en bona part la noci tradicional dexcellncia. Es deixa en un segon pla la qualitat associada al geni creador o a la virtuositat, per fer visible lexcellncia associada al coneixement generat de forma collectiva. Per aix, satorga especial importncia a la creaci que parteix de grups dartistes o que incorpora el collectiu dusuaris. La participaci, aix, es converteix en una eina essencial per a la creaci de continguts culturals. Els processos interns de les organitzacions tamb segueixen aquesta idea dexcellncia i sovint es basen en el concepte dhoritzontalitat i interdisciplinarietat per poder donar cabuda a tot el coneixement generat. Aquesta nova noci dexcellncia obre les portes a nous dilegs, a lexperimentaci, a joves creadors i artistes emergents, a noves maneres de pensar. En aquest cas, cal destacar que la majoria de les organitzacions del tercer sector estan integrades en molts casos per professionals (antroplegs, socilegs, educadors socials, arquitectes,

128

gestors culturals, etc.), que intenten promoure les accions de proximitat i excellncia cultural en la seva diversitat i complexitat. La tensi entre modernitat i tradici acostuma a estar present tamb en el motor del desenvolupament de la qualitat de les accions de les organitzacions. Ms enll del canvi en els mitjans de difusi o en ls de les TIC, la tensi es defineix en relaci amb laccs a la cultura i la participaci: algunes de les organitzacions busquen apropar als interessats certes prctiques, disciplines o maneres dactuar que tradicionalment formaven part dun circuit restringit o ms aviat es poden trobar allunyades dels interessos de la ciutadania. Aix, sincideix sobre el sistema de crtica i reconeixement tradicional, tot reformulant els criteris de valoraci de les prctiques. Aquesta tensi es manifesta tamb en els criteris de reconeixement de lactuaci de determinades organitzacions tradicionals del tercer sector. Es tracta dentitats reconegudes per lantiguitat i la diversitat dactivitats. Duna banda, lantiguitat acostuma a ser aconseguida a partir de la continutat i la regularitat de les seves accions, fet que genera confiana en els diferents actors de lmbit cultural. Duna altra, lampli tipus doferta implica a un pblic divers i aix provoca un cert grau de reconeixement per part de la ciutadania. c) Espai pblic, necessitats pbliques i conflictes. El tercer sector cultural es fonamenta en lanlisi dels interessos collectius i el desenvolupament daccions de carcter pblic. En aquest sentit, una gran part de les organitzacions del tercer sector compten amb legitimitat per poder assumir un rol propositiu i transformatiu que els permeti gestionar problemtiques de carcter social i amb significatives implicacions poltiques. La gran majoria de les organitzacions reivindiquen la seva relaci i el seu paper en levoluci de lespai pblic. Algunes des duna perspectiva directa vinculada amb la utilitzaci dels carrers i places, daltres amb la necessitats de comptar amb espais culturals que responguin a les necessitats tant dels agents com de la poblaci en general. Aquesta mirada de les organitzacions del tercer sector cultural genera respostes que combinen una preocupaci per limpacte comunitari i territorial a partir de la qualitat de les accions culturals. De forma molt variada, entre aquest tipus dorganitzacions

129

podem ubicar aquelles que han tingut un origen vinculat a moviments socials, de cultura tradicional i popular, festius, etc., per tamb aquelles que han nascut amb lobjectiu de donar resposta al que consideraven com a manca datenci a determinats generes artstics o formats despais culturals. Finalment, algunes organitzacions han estat condicionades en la seva evoluci pel seu comproms poltic i la seva preocupaci per intervenir en conflictes socials i territorials. De vegades, les organitzacions es limiten a la mobilitzaci de la comunitat artstica en la gesti daquests esdeveniments. En daltres ocasions, la creativitat i els processos de generaci daccions culturals reconegudes sactiven i catalitzen davant el conflicte, el dissens, lesquerda social i cultural, davant els problemes pblics. Es generen aix processos creatius per resoldre conflictes tics i esttics, sactiven necessitats dexpressi i sensibilitats artstiques que poden incorporar la participaci de la ciutadania. Es busca aconseguir la significativitat de les accions culturals a partir de la seva qualitat artstica, la seva accessibilitat, el seu potencial per implicar a la ciutadania i la seva repercussi en la gesti del conflicte social. Una altra vegada, el tipus dorganitzaci que desenvolupa aquests processos varia considerablement, de manera que es poden trobar des de collectius especialitzat en lart pblic, espais de formaci, creaci i exhibici, o centres socials ocupats. Busquem esdevenir un actor social i poltic al districte a fi i efecte de continuar la nostra lluita per la producci i extensi dels drets socials. Duna banda, considerem que les activitats que es realitzen en aquest espai han de diferenciar-se de les que podem trobar en altres espais de producci cultural, en aquest sentit optem per acollir activitats innovadores. Tamb considerem molt important garantir laccs a la cultura als participants sense barreres. Finalment, ens interessa especialment que els materials i activitats que shi realitzen siguin de qualitat, en tant considerem com un dels nostres trets la possibilitat de garantir una programaci dactivitats de qualitat sense necessitar de grans despeses econmiques. Fomentem projectes de creaci i cohesi duna comunitat activa de creadors audiovisuals mitjanant activitats peridiques o

130

creaci de collectius estables: intervencions de vdeo-denncia a lespai pblic, orquestra audiovisual, jamms audiovisuals, etc. La voluntat de moltes daquestes organitzacions de tercer sector s la de contribuir a una nova definici dinters pblic (ms enll de linters expressat per les institucions) en la programaci cultural de la ciutat. Per tant, busquen constituir-se com a agents pblics dampli abast, incidir de forma explcita en la planificaci cultural de la ciutat i coordinar projectes de participaci ciutadana i creaci cultural. Fins i tot, com sha explicat, algunes organitzacions neixen amb la voluntat de treballar en un nivell dactuaci macro, i es constitueixen com a organitzacions de segon nivell (federacions, coordinadores, plataformes, etc.) Reptes en la implementaci Tot i que les organitzacions del tercer sector analitzades tendeixen a la potenciaci mtua de la proximitat i lexcellncia de les seves accions culturals, els objectius no sempre saconsegueixen. El segent quadre presenta les dificultats i reptes ms significatius per al tercer sector cultural en aquests processos, que sexpliquen a continuaci.

QUADRE 5 REPTES DE LES ORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR CULTURAL

Reptes de les organitzacions

Recursos i escala territorial Impacte de les teconologies

Lideratge i continutat Capital social i inters individual

Nou model dassociaci cultural?

Relaci amb les administracions pbliques

131

a) Recursos i escala territorial En primer lloc, la falta de recursos pot limitar limpacte de les accions de les organitzacions, encara que aquestes estiguin recolzades en plantejaments i definici dobjectius clarament definits. Les mateixes organitzacions coincideixen en que la falta de pressupost els impedeix desplegar les seves accions amb eficcia o amb una certa regularitat. Tanmateix, no es tracta dun condicionant exclusivament econmic, sin ms aviat aquesta situaci est relacionada amb les dificultats prpies de qualsevol tipus dexperimentaci en processos dintervenci comunitria a escala reduda. Les organitzacions daquest tipus, que combinen el desenvolupament daccions culturals de proximitat amb metodologies rigoroses que busquen assegurar la seva qualitat i impacte, tenen moltes dificultats per aconseguir la continutat dels seus projectes a llarg termini i a escales ms amplies. Limpacte a nivell comunitari es limita en aquets casos a la formaci de determinades persones en les seves capacitats de lideratge, que daltra banda tenen uns interessos vinculats als objectius centrals de les organitzacions de tercer sector. En canvi, en territoris ms reduts, limpacte sobre la comunitat s ms patent i s menys difcil establir relacions de collaboraci entre les administracions, les organitzacions i el collectiu dusuaris. b) Limpacte de les tecnologies En segon lloc, ms enll daquest condicionant, un dels reptes que enfronten aquestes organitzacions va lligat a la utilitzaci de les TIC, que s un component transversal a moltes de les accions que emprenen. Aquesta caracterstica, tot i facilitar la creaci de xarxes i connectar individus, pot comportar la prdua de determinades condicions de proximitat. Es tracta en qualsevol cas de limitacions derivades de dinmiques dexclusi prpies del desenvolupament tecnolgic, como ara lesquerda digital i social que es genera en aquest sentit. Les TIC demanen un aprenentatge previ, al qual molts sectors socials o algunes generacions encara no han pogut accedir. Les organitzacions que utilitzen aquest tipus de tecnologies no sempre consideren les limitacions que aix pot comportar en termes dinclusi dusuaris i daccessibilitat. Tot i que existeixen algunes activitats dirigides a aquests grups, les organitzacions no defineixen

132

estratgies especfiques per intentar corregir aquestes dinmiques. El repte en aquest cas continua sent ampliar la capacitat dintegraci i formaci daquest tipus de pblic. El fet que les organitzacions utilitzin la xarxa, el programari lliure o apostin per la cultura compartida des despais virtuals s tamb un aspecte a tenir en compte. Internet i les xarxes generades es transformen en un vehicle molt til per a la transformaci social, per sovint aquestes dinmiques difcilment troben identificaci en entorns propers a les organitzacions, com ara els barris o districtes on subiquen. Un dels reptes s que les necessitats daquests territoris i de la ciutadania es puguin vincular i incorporar en la planificaci i desenvolupament de les accions de les organitzacions que sarticulen de manera virtual. Aquestes organitzacions, sovint, tenen un abast de ciutat, per no aconsegueixen arribar a territoris ms prxims. c) Un nou model dassociaci cultural? En tercer lloc, aquest llibre ha pogut constatar que de forma general, al tercer sector cultural de Barcelona es poden identificar des de petites empreses culturals fins a grups i espais sense personalitat jurdica que participen de forma organitzada en la creaci i gesti de la cultura. Ara b, shi ha pogut tamb aprofundir en la realitat diversa de les organitzacions del tercer sector que sengloben sota el nom (i moltes vegades personalitat jurdica) dassociaci cultural. Tant pel que fa als objectius, models dorganitzaci i trajectria, es tracta de dues realitats culturals i tipus dentitats clarament diferenciables. El primer grup dorganitzacions a qu es fa referncia s aquell que tradicionalment sha identificat amb la forma dassociaci cultural. Sn entitats que tenen com a eix central la seva massa social, en general molt amplia, i que busquen assegurar la cohesi interna daquest collectiu. Per tant, aquesta caracterstica vertebra el desenvolupament de lentitat. Duna banda, les activitats que es programen estan orientades (encara que no exclusivament) a satisfer els interessos i necessitats daquesta base associativa. Per a ms, aquestes persones resulten tamb el pilar organitzatiu daquest tipus dentitats, ja que en general shi incorporen com a voluntaris en la gesti quotidiana. Com a resultat, en molts casos, es promou la interacci entre generacions en el treball diari, la confiana entre

133

els membres, fet que repercuteix en la continutat i la capacitat de planificaci estratgica de les activitats. El segon grup dorganitzacions al qual tamb sacostuma identificar com a associacions culturals t unes caracterstiques significativament diferents. Es tracta dorganitzacions que shan anat conformant els darrers anys i que es centren en la promoci de la creativitat. Els seus membres sassocien ms aviat per imperatiu legal que no pas per la voluntat destablir una base associativa tradicional. I les seves accions estan dirigides a donar suport als creadors i a oferir activitats per a un pblic divers que en general no conforma un collectiu de socis. Es caracteritzen perqu estan coordinades per un equip de poques persones (professionals procedents dmbits diversos), per que funciona amb el treball en xarxa com a caracterstica singular. En aquest sentit, un element significatiu s la voluntat de constituir una mplia xarxa de persones que collaboren per a facilitar el portar a terme les prctiques proposades. En definitiva, tant la categoria dassociaci cultural com la de sector cultural ms aviat de carcter industrial presenten limitacions per descriure el funcionament daquestes organitzacions. d) Lideratge i continutat de les organitzacions Lequilibri entre la potenciaci del lideratge i la transferncia de coneixements s un dels reptes ms significatius de les organitzacions del tercer sector cultural. El lideratge implica saber potenciar les capacitats dels diferents integrants de les organitzacions, encara que alhora comporta lacumulaci de coneixements per part de determinades persones. Moltes organitzacions, sobretot aquelles ms redudes, neixen i es desenvolupen a partit de la creativitat, la motivaci, la mirada crtica, la capacitat daprenentatge i la iniciativa dalgun dels seus integrants. Pel que sha pogut analitzar, els coneixements generats en el desenvolupament de les organitzacions es transfereixen entre els diferents membres. Per amb la sortida de les persones referents, aquests coneixements i la manera de gestionarlos canvien i no sempre saprofita el recorregut histric de lentitat. Tanmateix, en la gran majoria dels casos, els recursos i capital cultural, social i poltic daquestes persones han estat eines utilitzades en la construcci dun model dacci cultural de carcter pblic. Saconsegueix aix assegurar la transferncia de coneixements, sigui

134

entre els membres de lorganitzaci, els collaboradors, les diferents generacions implicades o el collectiu dusuaris. Entre les organitzacions ms destacades en aquest sentit sobserva un model de gesti que promou un grau dobertura i transparncia significatius, amb estructures que permeten i fomenten la cohesi alhora que la renovaci dels seus membres. Shi assegura la continutat i la coherncia de les accions culturals, tot promovent les possibilitats dentrada i sortida en el desenvolupament quotidi de lorganitzaci i lassumpci de responsabilitats segons els recursos, interessos i capacitats dels integrants. e) Capital social i inters individual El capital social es genera a partir de lestabliment de xarxes, normes i la promoci de la confiana que permeten lacci i la cooperaci per un benefici mutu i per la societat en general. s menys tangible que el capital fsic i el capital hum, i no s homogeni. Es desenvolupa en diferents direccions: intentant reforar els lligams interns de la comunitat de pertinena i reforant la identitat dels seus individus (bonding capital), o buscant establir noves relacions socials que no existien prviament, tot impulsant les connexions amb lexterior, la mobilitat i les relacions dels grups en xarxes de llarga distncia (bridging capital). Tamb es parla de linking capital quan es busquen lligams i vincles que van ms enll dels espais naturals o especialitzats de lorganitzaci considerada, i per tant acaba generant-se una dinmica de vincle i resultants collectives. Com sha analitzat, les organitzacions del tercer sector cultural promouen de diferent manera aquestes tres formes de capital social La creaci i promoci de capital social, tot i ser molt positiva per a les organitzacions i el seu entorn, poden comportar algunes dificultats. Els seus membres poden fer s de les xarxes de relaci en benefici propi, ja que disposen duna informaci privilegiada. Tot i aix, en les organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona no es perceben prctiques significatives de corporativisme. Tot i que els membres de les organitzacions tenen facilitats per generar i accedir a nous coneixements, no busquen un benefici personal i intenten donar resposta a les inquietuds culturals de la ciutadania, orientant les seves activitats a partir de linters pblic.

135

f ) La relaci amb les administracions pbliques Finalment, un dels elements centrals de qualsevol anlisi de les prctiques de les organitzacions del tercer sector cultural hauria de ser el lligam establert amb ladministraci i les poltiques pbliques de lentorn. Duna banda, la identitat de les organitzaci del tercer sector cultural est significativament condicionada per la seva relaci amb les administracions pbliques. Es tracta dun procs que implica un grau de tensi entre la participaci ciutadana organitzada a travs de diferents agents i els posicionaments i interessos dels governs locals. Lgicament, els lligams establerts sn de diferent tipus i els resultats de les collaboracions tamb difereixen en la valoraci. En qualsevol cas, determinades prctiques de collaboraci entre administracions i organitzacions de tercer sector analitzades en aquest llibre han estat qualificades pels diferents actors com a positives. La majoria daquest tipus dexperincies, que condicionen el desenvolupament del tercer sector, fan visible alguns dels reptes ms importants per a tots els agents implicats. La consolidaci dorganitzacions amb uns certs recursos econmics, tcnics i simblics, s un aspecte clau a lhora de mesurar limpacte real que el tercer sector pot tenir en el desenvolupament regular de lacci pblica en matria de cultura. I aquest llibre ha reflectit tant els avenos com les limitacions de les organitzacions en aquests aspectes. En definitiva, els termes i la definici de responsabilitats en els acords s un altre repte fonamental, sobretot si es considera que les relacions entre el tercer sector i ladministraci haurien danar molt ms enll de la dependncia i de la desconfiana.

Noves categories per a lanlisi del tercer sector

Com sha comprovat fins ara, aquest llibre sobre el tercer sector cultural a Barcelona, identifica quines sn les caracterstiques generals aix com el trets particulars en la diversitat dorganitzacions que el conformen. A partir daquesta fotografia del conjunt, sobt un grau dinformaci que permet arribar a un cert nivell de categoritzaci. No obstant, descriure i generar coneixement sobre un sector altament caracteritzat per la identitat mltiple i les fluctuacions constants s una tasca complexa si es vol dur a terme amb el rigor necessari.

136

Per tant, les categories que a continuaci es proposen responen a una descripci (ms que a una proposta normativa) del tercer sector cultural a Barcelona. Es tracta de marcs de descripci amb lmits flexibles que es redefineixen pels propis actors en cada acci. No es pretn doncs, eliminar les dinmiques i les possibles tensions que es poden crear a lhora de classificar i definir, per tampoc es renuncia a aconseguir un grau de control conceptual que ens permeti comprendre millor el moment actual daquest tipus dorganitzacions. La societat moderna experimenta el desenvolupament de noves formes dautoritat i jerarquies, on les organitzacions del tercer sector ocupen un lloc al mercat al costat del rol que han desenvolupat ms tradicionalment tant les administracions pbliques com lempresa cultural tradicional. Precisament per aquest factor, el tercer sector cultural es situa en una posici estratgica clau per a la transformaci de les categories dorganitzaci social. El grau significatiu de complexitat i flexibilitat dels sistemes dorganitzaci poltica ha perms que les organitzacions del tercer sector siguin un actor cabdal en la generaci de xarxes que participen en la formulaci de poltiques pbliques, duna banda, i en lorganitzaci de la producci econmica duna altra. En el quadre de la pgina segent sha volgut resumir laportaci que realitza cada tipus d organitzaci del tercer sector a lmbit cultural de la ciutat. El quadre presenta i proposa una tipologia de les organitzacions del tercer sector cultural que t com a principal objectiu contribuir a la comprensi de les seves prctiques ms significatives. Pel que fa a leix vertical (model de gesti), sha volgut descriure les organitzacions segons els seus parmetres dimplementaci. Aix, la graduaci permet identificar, en un costat, organitzacions que desenvolupen la seva tasca ms que res a travs dactivitats, s a dir, que tenen una manera de treballar flexible, volgudament no estable. En una altra banda, subicarien aquelles organitzacions que busquen planificar la seva actuaci ms aviat a mig o llarg termini, a travs de projectes i programes. Lgicament, la gran majoria de les organitzacions es troben entre aquests dos grans punts, tot combinant les dinmiques dimplementaci. Pel que fa a leix horitzontal (acci cultural: tipus de visi) es presenta una graduaci que permet descriure les organitzacions pel seu posicionament explcit, per tamb pel seu impacte a travs

137

TAULA 1 PROPOSTA DE CATEGORITZACI DE LES ORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR CULTURAL

ACCI CULTURAL: TIPUS DE VISI
Enfortiment del sector cultural i de la prpia entitat mitjanant dinmiques graduals dincidncia i influncia territorial i institucional
De forma ms flexible i circumstancial: activitats

Transformaci de lacci cultural mitjanant processos innovadors i fins i tot conflictius, ms enll del territori i les institucions Organitzaci Abella Es constitueix com a node de transformaci i agitaci en relaci a les dinmiques establertes i en mbits especfics.

MODEL DE GESTI

Organitzaci Formiga Assegura la diversitat en loferta cultural de la ciutat i la densitat de les accions per a tots els collectius per diferents i reduts que siguin.

De forma ms estable i planificada: programes

Organitzaci Elefant Fomenta la coordinaci entre agents, funciona com a intermediari i consolida loferta cultural, preferentment en un espai territorial.

Organitzaci liga Redefineix els parmetres estructurals dacci i valoraci i aposta per la transformaci en un marc no especficament territorial.

de lacci, respecte a la necessitat devoluci de lmbit cultural de la ciutat. Aix doncs, es poden identificar organitzacions que ms aviat prioritzen la consolidaci de lacci cultural (prpia i del sector cultural en general) i que per tant posen mfasi en la transformaci gradual i atenen especialment al desenvolupament territorial i al grau dinstitucionalitzaci. Daltra banda, altres organitzacions sinclinen per intentar aprofitar dinmiques innovadores derivades de les tensions entre determinades prctiques contempornies i la realitat cultural. Es tracta dorganitzacions que no descarten les

138

possibilitats de transformaci de lacci cultural que pot portar incorporat el conflicte. I que si b tenen una relaci amb el territori i un cert grau dinstitucionalitzaci, la seva tasca es desenvolupa principalment ms enll daquest dos ancoratges. En definitiva, cap de les categories dorganitzaci que resulten del creuament daquest dos eixos es considera ms valuosa que la resta, sin que el que es busca es donar compte de la seva complementarietat i la diversitat en el seu nivell dimpacte. Fins i tot, com a mirada duna realitat que lgicament presenta matisos, les categories (i lgicament els animals que hem volgut associar a cada tipus dorganitzaci) sn discutibles i tenen uns lmits flexibles. Per tant, no es tracta duna categoritzaci normativa, sin duna tipologia que pot ser dutilitat com a eina per a establir estratgies dacci i interacci entre tots els agents implicats. Com shi ha assenyalat prviament, aquest llibre sha realitzat amb lobjectiu (entre daltres) domplir la manca dinformaci sobre el tercer sector cultural a la ciutat i de comptar amb una investigaci referent. Shi entn que la informaci recollida s indita, i constitueix una eina de treball per a qualsevol agent cultural relacionat amb aquest mbit. De forma complementria, aquesta informaci pot resultar til per facilitar lestabliment de marcs de treball conjunts entre les administracions pbliques i les organitzacions, en el sentit que pot contribuir a la determinaci de responsabilitats, possibilitant lelaboraci dacords i pactes, i permetent la promoci i el desenvolupament de mesures dincentiu del tercer sector cultural.

Bibliografia
BAREA, J.; MONZN, J. L.; et al. (1992), Libro blanco de la economa social en Espaa, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid. BELFIORE, E. (2002), Art as a Means of Alleviating Social Exclusion: Does it Really Work? A Critique of Instrumental Cultural Policies and Social Impact Studies in the UK, International Journal of Cultural Policy 8 (1), pp. 91-106. (2006), The Social Impacts of the Arts - Myth or Reality?, a Mirza, M. (ed.) Culture Vultures: Is UK Arts Policy Damaging the Arts?, Policy Exchange, Londres.

139

BIANCHINI, F. (1995), Cultural Considerations in Inner City Regeneration, a Council of Europe, Culture and Neighbourhoods, Council of Europe Publishing, Estrasburgo. BIANCHINI, F. y BLOOMFIELD, J. (2004), Planning for the Intercultural City, Comedia, Stroud. CASTELLS, M. (1997), La era de la informacin, vol. 1, La sociedad red, Alianza Editorial, Madrid. CASTIEIRA, . (coord.); VIDAL, Pau (dir.) (2003), Llibre blanc del tercer sector civicosocial, CETC- EADOP, Barcelona. DE FRANTZ, M. (2005), From Cultural Regeneration to Discursive Governance: Constructing the Flagship of the Museumsquartier Vienna as a Plural Symbol of Change, International Journal of Urban and Regional Research 29 (1), pp. 50-66. DURAN, J. El tercer sector en la cultura: redes, asociaciones, organizaciones, Actas del V Campus Iberoamericano de Cooperacin Cultural, a http://www.vcampus-almada.org/documentacao_ pt.php, consultat el 20-12-10. FINA, X. (1999), La responsabilidad de la sociedad civil en el sector cultural, a Subirats, J. (ed.), Existe sociedad civil en Espaa?, Fundacin Encuentro, Madrid. FLORIDA, R. (2002), The Rise of the Creative Class, Basic Books, Nova York. GARCIA DELGADO, J. L. (dir.) (2004), Las cuentas de la economa social: el tercer sector en Espaa, Civitas, Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (Departament de Treball) (2001), Llibre blanc de leconomia social a Catalunya, Barcelona. GAPS (2009), Estadstica de Fundacions Culturals a Catalunya 2008, Gabinet Tcnic. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, Barcelona. GRAY, C. (2002), Local Government and the Arts, Local Government Studies 28 (1), pp. 77-90. (2007), Commodification and Instrumentality in Cultural Policy, International Journal of Cultural Policy 13 (2), pp. 203-215. HERRERA, M. (1998), La especificidad organizativa del tercer sector: tipos y dinmicas, Papers (56). HOLDEN, J. (2004), Capturing cultural value, Demos, Londres. ILCZUC, D. (2001), Cultural citizenship, Boekman studies circle, msterdam.

140

KNUDSEN, B.; FLORIDA, R.; GATES, G.; STOLARICK, K. (2007), Urban Density, Creativity, and Innovation, Working Paper of the Creative Class Group, The Martin Prosperity Institute, University of Toronto, Toronto. LANDRY, C. et alt. (2004), Culture & Regeneration: an Evaluation of the Evidence, Comedia, Nottingham. MAS, P.; PROS, A. (2008), Lestat del tercer sector cultural a Catalunya. El lideratge de les federacions, una visi cualitativa, Generalitat de Catalunya, Barcelona. MILLER, T. y YDICE, G. (2004), Poltica cultural, Gedisa, Barcelona. MONTAGUT, M.T. (2005), The Third Sector and the Policy Process in Spain, TSEP Network, Centre for Civil Society, Londres. NIELSEN, Henrik Kaare (2003), Cultural Policy and Evaluation of Quality, International Journal of Cultural Policy 9 (3), pp. 237-245. OBSERVATORI DEL TERCER SECTOR (2009), Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya, Taula dEntitats del Tercer Sector Social a Catalunya i Observatori del Tercer Sector, Barcelona. PUTNAM, R. (2001), Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community, Simon and Schuster, Nova York. PECK, J. (2005), Struggling with the Creative Class, International Journal of Urban and Regional Research. 29 (4), pp. 740-770. ROWAN, J. (2009), Emprendizajes en cultura, Traficantes de sueos, Madrid. RUIZ OLABUNAGA, J.L., (dir.) (2000), El sector no lucrativo en Espaa, Fundacin BBVA, Bilbao. SALAMON, L. (2001), La sociedad civil global, Fundacin BBVA, Bilbao. SUBIRATS, J. (ed.) (1999), Existe sociedad civil en Espaa?, Fundacin Encuentro, Madrid. SUBIRATS, J.; BRUGU, Q.; GOM, R. (2002), Redes, territorio y gobierno. Nuevas respuestas locales ante los retos de la globalizacin, Diputaci de Barcelona, Barcelona. SUBIRATS, J.; BLANCO, I. (2009), Todo lo urbano es social y todo lo social es urbano?: dinmicas urbanas y dilemas de polticas pblicas, Medio ambiente y urbanizacin, vol. 70, n. 1, pp. 3-13.

141

UNESCO (1982), Declaracin de Mxico: Conferencia mundial sobre

polticas culturales. VAQUER, J. (2008), Associacions culturals federades a Catalunya, Dades-Fulls de Cultura i Comunicaci, n. 430, Generalitat de Catalunya, Barcelona. VIDAL, I. et al. (2001), El tercer sector i leconomia social a Barcelona, Consell Econmic i Social de Barcelona, Barcelona. YUDICE, G. (2003), Sistemas y redes culturales: cmo y para qu, Simposio Internacional: Polticas culturales urbanas: experiencias europeas y americanas, 5 a 9 de mayo, Bogot.

142

ANNEX

Apartat metodolgic
Com assenyala Coller (2005), els estudis de cas no noms resulten dutilitat per a desenvolupar investigacions exploratries, de tipus descriptiu, sin que permeten realitzar una anlisis dobjectes i processos socials. Les conclusions daquest tipus destudis sn valuoses per dos motius. Duna banda, generen coneixement sobre una parcella de la realitat social, sobre els objectes destudi especfics i daltres que tenen caracterstiques similars. I daltra banda, les conclusions es poden prendre com a punt de contrast per a daltres recerques, amb lobjectiu de comprovar fins a quin punt resulten vlides i generalitzables. Es presenta a continuaci lestratgia metodolgica adoptada en les diferents etapes delaboraci de la recerca que es troba en la base daquest llibre. La necessitat duna base de dades Labsncia de dades i sistematitzaci de la informaci sobre el tercer sector cultural a Barcelona ha implicat la necessitat delaborar una mplia base de dades. Cal esmentar, per, que el carcter de la base de dades ha estat estrictament instrumental, i s justament aix el que fa que hagi funcionat com a eina til per a resoldre la manca de dades quantitatives sobre el sector. La dificultat ms destacable s que la majoria de registres i bancs de dades sobre les organitzacions del sector no sactualitzen de forma regular, i per tant no permeten assegurar lexistncia de les organit-

143

zacions que shi troben. Precisament per aix, es va establir com a criteri per assegurar lactivitat de lorganitzaci la seva presncia en alguna daquestes fonts: Subvencions demanades: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona (cultura, districtes, relacions ciutadanes, drets civils...) Participaci en xarxa ciutadanes de segon nivell: Presncia a la base de dades del 010. Presncia a la base de dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Altres organitzacions o informadors claus que han facilitat informaci. Tot i aix, lelaboraci de la base de dades dorganitzacions ha implicat no noms consultar els registres oficials sin tamb les bases de dades dalguns equipaments municipals amb els quals les organitzacions collaboren activament: Districtes: les seves pgines web compten amb els mateixos registres dentitats que lAjuntament, per el grau de proximitat i de contacte amb les organitzacions i les xarxes ciutadanes ha resultat de gran utilitat. Centres cvics: disposen de contacte directe amb el tercer sector cultural de la ciutat. Centres de difusi i promoci cultural: per exemple, Centre dArt Santa Mnica, CCCB, Palau de la Virreina, etc. La base de dades enregistra aproximadament 650 organitzacions del tercer sector cultural actives actualment a Barcelona. La informaci que es pot extreure de cadascuna delles s la segent: Nom de lorganitzaci: es pot ordenar per ordre alfabtic. Districte al qual tenen ladrea oficial enregistrada, tot i que cal reconixer que existeixen casos dorganitzacions que porten a terme les seves activitats en altres districtes o sn purament virtuals. La pgina web, blog, o altres mitjans digitals. El subsector/s al/s qual/s hi pertanyen.

144

Selecci dels 45 casos danlisi general Per tal defectuar la sntesi de lestudi sobre lestat actual del tercer sector cultural a Barcelona, es va efectuar un llistat de 45 organitzacions, entre les quals shi poden trobar tots els districtes de la ciutat i tots els subsectors culturals. Per realitzar la selecci es va enfocar latenci de lanlisi directament en les dinmiques i els efectes ms significatius de lacci de determinades organitzacions del tercer sector cultural a Barcelona. Els criteris establerts per a la selecci de les organitzacions van ser els segents: A nivell general: la capacitat de les organitzacions per potenciar al mateix temps la participaci creativa ciutadana i les manifestacions culturals de qualitat, s a dir, els programes culturals que potencien la proximitat i lexcellncia. A nivell especfic: El volum aproximat de la producci cultural El comproms amb linters pblic cultural de la ciutat La generaci despais de trobada per a la promoci de la interculturalitat La incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). Inclusi de les perspectives dedat i gnere. Els subsectors culturals: aconseguir una representativitat (no absoluta) dels diferents mbits en qu treballen les organitzacions (audiovisual, lletres, arts escniques, memria i patrimoni, msica, cincia i coneixement, festes i tradicions, lletres i arts plstiques etc.). El tipus dorganitzaci i la forma jurdica: aquest no ha estat un criteri decisiu de selecci, encara que s un element important per a la descripci de les organitzacions. Sha volgut identificar si sn: fundacions, associacions, cooperatives, etc. Un cop obtingut el resultat del buidatge de la base de dades i establerts els criteris, es van entrevistar a 32 informadors claus per tal dobtenir informaci que permets escollir de forma adient les organitzacions. Lentrevista es va realitzar amb diferents objectius: primer, validar amb el coneixement dels informants lexistncia de

145

les entitats en la classificaci interna efectuada; segon, complementar la informaci que manqus; tercer, afinar la selecci definitiva. Per a contactar aquests informadors claus es va cercar un perfil especfic: Informadors coneixedors de les organitzacions del tercer sector cultural a partir dels diferents mbits sectorials (msica, cinema i audiovisuals, arts escniques, memria i patrimoni, etc) com ara responsables de museus, de coordinadores dun subsector especfic, etc. Informadors coneixedors de forma transversal de la realitat del tercer sector cultural en clau de tota la ciutat: comissaris dexposicions, responsables de museus, professorat duniversitat, responsables de centres de creaci, membres dequipaments culturals de la ciutat, etc. Informadors coneixedors de les entitats en clau territorial i especficament de cada districte. Per un costat, es van entrevistar a tots els caps de serveis personals de cada districte de Barcelona, en cas que fos possible conjuntament amb lequip tcnic de cultura; i per laltre, es va demanar als entrevistats que ens adrecessin a una persona coneixedora del districte, per que no tingus vinculaci directa amb dadministraci (membres de coordinadores, de secretariats, de centres de creaci del districte, dentitats culturals que porten molts anys treballen al districte, etc.).

Els informadors clau entrevistats en aquesta etapa van ser (per ordre alfabtic): Abella, Snia; Alsina, Pau; lvarez, Yoyi; Armas, Anglica; Azpiri, Miren; Benito, Albert; Bonaterra, Joana; Fbregas, Jordi; Gonzlez, Nria; Insua, Juan; Jovani, Sebasti; Levi, Simona; Martnez, Irene; Martnez, Montserrat; Mestres, Merc; Nubla, Victor; Oliveres, Jordi; Parisi, Joan Manuel; Pera, Rosa; Prez, Pepa; Punsoda, Manuel; Queralt, Josep Maria; Raya, Claudia; Raya, Josep Maria; Ribalta, Jorge; Rius, Contxita; Roca, Joan; Salas, Mnica; Soler, Assumpte; Soler, Pedro; Turgano, Carme; Vallhonesta, Roser.

146

Una vegada recopilada la informaci necessria de cada entrevistat, es van seleccionar les entitats tot seguint la metodologia establerta a lestudi: Combinaci de valoracions quantitatives i qualitatives dels informants claus. Duna banda, es van considerar les organitzacions que van resultar ms referenciades a les entrevistes. I, en combinaci amb aquest criteri quantitatiu, es van considerar les valoracions qualitatives dels informants sobre limpacte de les entitats segons els criteris establerts per lestudi. Shi va valorar tamb com a positiu que les entitats hagin estat referenciades de manera transversal, s a dir, qualificades com a significatives en la majoria dels criteris mencionats. Shi va procurar, alhora, un equilibri territorial flexible en la ubicaci de les entitats a cada districte. Aix, la selecci es va realitzar tot considerant la densitat i la significativitat de les entitats a cada districte. Casos com els districtes de Ciutat Vella, Grcia i Sant Mart han resultat especialment significatius en el nombre dentitats escollides. Considerem que aquest fet es justifica perqu moltes de les entitats que hi resideixen tenen un abast dacci i un collectiu dusuaris que va ms enll dels lmits geogrfics del districte. Finalment, shi va assegurar que tots els subsectors culturals utilitzats en la categoritzaci de les entitats (audiovisual i cinema, lletres, msica, memria i patrimoni, arts escniques, cincia i coneixement, festes i tradicions, arts plstiques i visuals) estiguessin representats a la selecci Les 45 organitzacions analitzades han estat. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. A Mnima Apropem-nos Artixoc Arxiu Histric de Roquetes Aula de poesia de la UB Can Masdeu Capibola Blues Capsula

147

9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45.

Casa Orlandai Conservas D-I-N-A Coordinadora de Diables de Barcelona Drac Mgic Esbart Ciutat Comtal Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa Forn de Teatre Patothom Fusic Grcia Territori Sonor Hangar Heliogbal Centre dEstudis Ignasi Iglesias La Caldera La Casa Amarilla La Colazione-Sones La Olla Exprss Llusos de Grcia Nau Ivanow Niu Ona De Sants Ateneu Popular OVNI Observatori de Video No Identificat Platoniq Producciones Doradas Propost.org Rai Riereta Roca Guinarda Cooperativa Cultural Sincronia Telenoika TragantDansa TRANS-Formas Wafae Yproductions Difusor Experimentem amb lart Magdalenes

148

La selecci dels cinc casos danlisi en profunditat La segona part del llibre aprofundeix en lanlisi de cinc organitzacions dentre el primer grup seleccionat. Les organitzacions estudiades han estat Telenoika, Propost.org, Platoniq, Llusos de Gracia i la Federaci dEntitats del Clot-Camp de lArpa. Es tracta de cinc casos considerats especialment significatius, tant pel que fa a la seva singularitat en el model dimpuls de la producci cultural com en determinats trets generalitzables per a una caracteritzaci del tercer sector cultural de la ciutat i la seva incidncia social. La selecci es va realitzar una vegada desenvolupat lanlisi i conclusions dels 45 casos. Les fonts dinformaci per a lanlisi Per tal dassegurar el rigor en lanlisi de cada cas, shan utilitzat diferents tipus de materials, tot comprovant amb diferents fonts les informacions rebudes: Qestionari i entrevista estructurades amb cadascuna de les organitzacions. Documents de les prpies organitzacions: pgina web, memries, articles, etc. Documents que recollien la repercussi de les activitats de les entitats a la premsa o daltres mitjans. A ms, en lanlisi en profunditat dels 5 casos: Entrevistes semiestructurades a agents culturals de lentorn, coneixedors de lacci de les organitzacions estudiades, per tamb del seu mbit cultural dactuaci. En els casos que ha estat necessari afegir informaci significativa, sha assistit tamb a determinades activitats desenvolupades per les organitzacions.

149