Preguntes i respostes

ndex de la presentaci

Ens faran boicot?

Trauran lexrcit?
Ens faran fora de la Uni Europea? Com pensem que es pot fer? Bibliografia

Ens faran boicot?

Definici de Balana Comercial

Segons la definici del Fons Monetari Internacional (FMI),

Recull tots els canvis internacionals en la propietat de les mercaderies que, en un moment donat, traspassen les duanes del pas de referncia. Balana comercial = exportacions importacions Aquesta diferncia si s positiva es denomina supervit comercial i si es negativa es denomina dficit comercial.

Balances comercials 2005

Espanya Vendes de Catalunya : 50.514 M

Resta del mn 42.361 M

Compres de Catalunya :

30.570 M

67.449 M

Supervit / dficit comercial: 19.944 M

25.088 M

(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes 2009)

Empreses productores per sectors

CAT 1999 60 50 40 30 20 10 0 CAT 2008 MAD 1999 MAD 2008 AND 1999 AND 2008

Metallrgia

Electrnica

Maquinria

Rellotges

Industria txtil

Vehicles a motor

Seguim sent la fbrica dEspanya per el nostre pes es redueix

(Font: INE)
6

Aeronutica i espacial

Quimic i Farmacutic

Confecci i Peleteria

Motos i bicicletes

Material elctric

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Empreses en sectors regulats

(Font: INE)

Producci i distribuci energia elctrica

CAT 1999

Transport aeri regular

CAT 2008

Correus i telecomunicacions

MAD 1999

Intermediaci financera

MAD 2008

Activitats informtiques

AND 1999

Publicitat
AND 2008

La presencia de Catalunya a sectors regulats s mnima

Activitats cinematogrfiques
7

Conseqncies

Tenim un pes empresarial majoritari en sectors productius tcnics, per la nostra tradici empresarial, capacitats i coneixements.
Sens limita lentrada en sectors dominats per lestat espanyol com:

Aeronutic, aeroespacial, militar, telecomunicacions, energia...

El dia que esdevinguem estat, les empreses de sectors regulats per lEstat Catal hauran de ser a Catalunya.

Valoraci del possible boicot

(noms sector industrial)
SECTOR Indstria alimentria Indstria txtil, cuir i confecci Indstria fusta i suro Indstries, del paper, arts grfiques i edici Agricultura, ramaderia, caa, silvicul. i pesca Indstries manufactureres diverses Indstries qumiques Indstries del cautx i matries plstiques Altres productes minerals no metllics Metallrgia i productes metllics Maquinria equip mecnic Equip elctric, electrnic i ptic Fabricaci de material de transport Indstries extractives Indstries energtiques TOTAL Nivell Boicot impacte espanyol alt alt alt alt mig mig baix baix baix baix baix baix baix baix baix 2.165 939 101 901 264 64 831 164 155 356 169 354 433 285 0 7.180 Boicot Catal 1.153 518 115 459 325 115 198 92 110 268 79 109 326 174 128 4.170 Saldo -1.012 -421 14 -442 60 52 -633 -72 -45 -87 -90 -245 -107 -111 128 -3.010

Creem un fons de compensaci del boicot de 1.500 M

(Font: Interreg)
9

Boicot al cava

Lany 1974 sexportava el 6% de la producci. Avui sexporta ms del 60%. El boicot del 2005 va suposar una caiguda del 6,5% del mercat espanyol i un increment del 6% de les exportacions. Des de lany 2000 exportem ms del que venem a Espanya i el 2008 les exportacions superen en un 55% les vendes al mercat espanyol. En un Estat catal, amb un Impost de Societats un 10% inferior, el benefici net duna cava seria superior tot i patir el 50% de boicot.

Perqu tanta por al boicot?

10

Boicot al cava
EVOLUCI DE LA VENDA ANUAL DE CAVA
260.000 240.000 220.000 200.000 180.000

.000 ampolles/any

160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 Any 0 :

1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
MERCAT "INTERIOR" MERCAT EXTERIOR TOTAL

(Font: Consell Regulador del Cava)

11

Sense Espanya Balan econmic de la independncia

Com que lespoliaci fiscal s dun 9,5% - 10% del PIB, si Catalunya es declars independent, el balan seria clarament positiu, amb beneficis molt substancials per als catalans, i aix comptant amb un hipottic boicot comercial espanyol, que podria arribar a ser del 4% del PIB.
Dficit fiscal boicot comercial = beneficis de ms del 5% del PIB Els economistes M. Guinjoan i X. Cuadras han volgut avaluar el pes real de la reacci subseqent a la independncia de Catalunya, que tant atemoreix els empresaris catalans i, de rebot, molts ciutadans. Aix, doncs, han estudiat el comportament econmic dels boicots comercials histrics contra molts pasos, motivats per qestions poltiques, ideolgiques o culturals.
(Font: Vilaweb.cat Informaci Notcies 6.06.2011)
12

Sense Espanya Balan econmic de la independncia

Conclouen que en un boicot molt dur, irreal de tan exagerat, tindria, en el pitjor dels casos, un impacte del 4% del PIB, i per tant, no seria un perjudici prou important perqu el procs dindependncia fos deficitari.
Els autors expliquen els efectes positius que tindria la independncia en la creaci docupaci, la captaci dinversi internacional, la construcci dinfraestructures pensades en el teixit econmic del pas, en el reclam turstic, etc. La independncia tindria uns efectes multiplicadors en leconomia catalana clarament visibles al cap de pocs anys. Una Catalunya independent no hauria de retallar les prestacions socials, com ara ha de fer el govern de la Generalitat.
(Font: Vilaweb.cat Informaci Notcies 6.06.2011)
13

Conseqncies

Tenim por al possible boicot, per avui ja el patim:

Espanya ens compra el que no pot comprar a Espanya

Al 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol.

Avui la relaci sn tres teros: 34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportaci

La dependncia no s un bon negoci

(Font: AVUI Economia El mercat catal 18.08.2010)
14

Resum

Dels dotze sectors industrials especfics amb que s classifica lactivitat industrial set sn liderats per leconomia catalana:
Fabricaci de material de transport, equip elctric, qumica, paper i edici, alimentaci, plstic, i maquinria i equip mecnic. I el suplent tamb s liderat per Catalunya: indstries diverses.

Sobre aquests sectors recau el 80% de lexportaci. I de laltre 20% que sn exportacions de serveis un 20% tamb s de Catalunya, incloent-hi els sectors serveis. s hora de recordar que: leconomia catalana s fonamental per a leconomia espanyola
(Font: AVUI Opini Visca Espaa 11.07.2010)
15

Un pas comena per fer empreses del pas: la globalitzaci esta feta de persones i dempreses que competeixen globalment per que viuen localment.
Manuel Castells

16

Trauran lexrcit?

Por als tancs?

Lexrcit espanyol est integrat a lOTAN i a la Uni Militar Europea.

Quines unitats farien intervenir? Les que tenen a la OTAN? I amb quins equipaments?

Una resposta daquest tipus suposaria lestigmatitzaci internacional dEspanya i, a mitj termini, lexpulsi de la Uni Europea.

Espanya ha de decidir si vol ser com qualsevol pas europeu o b com la Turquia que nega els drets elementals als kurds i altres minories, i per aix est fora de la Uni Europea.

(Font: AVUI Poltica 21.09.2009 i AVUI Dileg 22.09.2009)

18

Por als tancs?

Costos econmics Els costos duna intervenci militar sn superiors als de mantenir la situaci actual. (Opci: ser la Birmnia dEuropa) Borsa de Madrid El diners marxarien immediatament i en pocs dies sensorraria la borsa. Les accions del Banc de Santander i del BBVA caurien en picat a les Borses mundials. La runa dEspanya
Multinacionals Qu hi tenen a dir les empreses franceses, alemanyes, angleses, americanes, japoneses,... establertes a Catalunya i a Espanya? Sn ms garantia de no conflicte
19

Un fet

Shara espanyol
La invasi marroquina del territori Saharaui per mitj de la cridada Marxa Verda a lany 1975 va suposar la prdua de la colnia espanyola. Lexrcit espanyol amb el rei Juan Carlos I al davant sho van mirar sense disparar cap tret.

Mai ms tornar a pujar per les Rambles una bandera de la Legin amb la cabra al davant.
(Font: AVUI Dileg Juan Jos Lpez Burniol 20.09.2009)

Per quina ra ara lexrcit espanyol atacaria Catalunya?

20

Ens faran fora de la Uni Europea?

Ens faran fora de la Uni Europea?

Moneda nica. Disposem de lEuro. Avui en dia lEstat espanyol ja no pot devaluar la seva moneda.
Ciutadans europeus El tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans lestatus de ciutadans de la Uni Europea No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposici per lexpulsi dun estat membre, per tant la independncia de Catalunya crear dos nous estats. La convicci collectiva s un gran factor de canvi: quan s real, no latura ning.
22

Ens faran fora de la Uni Europea?

Lamenaa espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automticament fora de la UE s noms un espantall.
Aix ho demostra un estudi dAntoni Abat, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Stanford, a Califrnia, anomenat Catalunya independent en el si de la UE

Abat afirma que lexcepcionalisme pragmtic seria la clau que obriria la porta a quedar-se a la UE, s a dir, que shauria de prendre una decisi poltica, ad hoc. Ja fan b, el pobles i ciutats que organitzen les consultes independentistes, despecificar a les butlletes de vot que el futur Estat Catal estaria integrat a la UE.
(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)
23

Ens faran fora de la Uni Europea?

Qualsevol document fundacional, com una declaraci dindependncia, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou estat passa a ser un soci ms i que la legislaci comunitria i hi segueix vigent.
Des de linici, aconsella Abat, qualsevol nova normativa catalana ha de deixar clar que Catalunya: Assumeix la supremacia del dret comunitari i t una voluntat de mantenir lestabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals Hauria dexpressar tamb la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.

(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)

24

Ens faran fora de la Uni Europea?

Si Catalunya sindependitzs, la resta de lEstat espanyol passaria a ser tamb un estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en lescena internacional:
Els catalans tamb podrien espantar els espanyols responent-los que la secessi els podria deixar fora de la UE.

Espanya sense Catalunya no s la successora automtica de lactual regne dEspanya en lmbit internacional, ja que aquestes successions sn sempre negociades. Catalunya i la nova Espanya shaurien de sotmetre a la Cort dArbitratge Europea, que repartiria els deures i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissi i el Parlament Europeu.
(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)
25

Ens faran fora de la Uni Europea?

Mentre la UE sigui noms cosa dels estats, la millor manera destar representat s tenir-ne un de propi.
Els finlandesos sn noms 5 milions dhabitants, per actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans. A set milions i mig de catalans, apunta lestudi, tampoc no sels poden negar, dun dia per laltre, els drets que ara tenen com a europeus: Llibertat de moviment de persones, bns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinena al mercat interior a leuro.

(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)

26

Ens faran fora de la Uni Europea?

Ens expulsaran per haver pres una decisi democrtica?

27

Ens faran fora de la Uni Europea?

RESUM

Independents sense sortir de la Uni Europea Ni la Catalunya independent ni la resta dEspanya no haurien de sollicitar ladhesi a la UE com a nous socis. Lestudi nega que Madrid pogus vetar Catalunya a la UE La cort darbitratge decidiria la representaci a la Uni Europea El futur Estat Catal no hauria de completar cap feixuc programa dadhesi, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya.

(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)

28

Com pensem que es pot fer?

Eleccions al Parlament de Catalunya

Es necessiten mnim 68 escons per declarar la independncia.

62 48 46 56 60 ERC 218.046 414.067 544.324 271.173 305.867 10 21 23 12 13 PPC 384.019 313.479 393.499 297.265 421.752 18 14 15 12 17 ICV-EUiA C's 229.985 10 105.827 281.474 12 89.567 241.163 9 0 78.441 3 313.092 11 SI 3 105.827 3 0 4

Any PSC-PSOE CiU 2010 570.361 28 1.198.010 2006 789.767 37 928.511 2003 1.031.454 42 1.024.425 1999 1.183.299 52 1.178.420 1995 802.252 34 1.320.071

Segons lestudi del CES el vot independentista des de 1995 oscilla al voltant del 35% amb una tendncia a lala.

El cens es duns 5,3 milions delectors i puja molt labstencionisme.

Hi ha gaireb dos milions delectors que estarien dacord en assolir lEstat propi per Catalunya.
(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes (CES) i Enciclopdia Viquipdia)
30

Un Parlament amb 58 diputats independentistes

El Temps ha elaborat una llista demanant directament als diputats o recollint les seves posicions poltiques sobre la independncia.
Grcies a El Temps, sabem que hi ha 58 diputats que es declaren obertament independentistes en aquesta novena legislatura. CiU 43, ERC 10, Solidaritat 4 i ICV 1, configuren els 58. En realitat, noms els separa lestratgia, que va dels que consideren que noms shi pot arribar des de grans hegemonies i consensos clarament majoritaris, fins els que reclamen una simple votaci del Parlament on hi hagi ms vots afirmatius que negatius. s inqestionable el que prop de la meitat del Parlament es compon de diputats que estan en poltica per servir un mateix horitz.
(Font: Naci Digital Poltica Naci.cot i El Temps N 1384 del 21.12.2010)
31

Estratgia per a la independncia (1)

En el moment que el govern catal disposi de 68 o ms diputats, abans de fer la proclamaci unilateral dindependncia, ha de preparar lestratgia perqu sassoleixi lobjectiu amb xit.

Expliquem a continuaci els passos que creiem que caldr fer.

32

Estructura del govern que ha dobrir el procs independentista

La voluntat ferma daccedir a la independncia requereix un gir copernic en la funci de govern i de ladministraci catalanes.
Estem parlant duna aparell pblic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessi en totes les seves dimensions.

Primer, articular un govern amb una conselleria dexteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat. Un representant especial dedicat a negociar lampliaci interior amb les institucions de la Uni Europea i la continutat de ladhesi de Catalunya en aquesta organitzaci.

(Font: AVUI Dileg El govern de la independncia 23.09.2010)

33

Estructura del govern que ha dobrir el procs independentista

Un membre de govern encarregat de lespecfica tasca de negociar la repartici dels bns i deutes amb lEstat espanyol i la transferncia completa de les competncies i dels atributs estatals.
Un Ministeri de Finances destinat a buscar les frmules per retenir els recursos (els que ara sevaporen amb lespoli fiscal). Una cartera amb lencrrec de garantir lautosuficincia energtica del nou Estat. Una cartera de defensa i seguretat amb la missi dassegurar que la decisi de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

(Font: AVUI Dileg El govern de la independncia 23.09.2010)

34

Estratgia per a la independncia (i 2)

Desprs dhaver seguit els passos anterior amb xit, arriba el moment de fer sobirania, Proclamaci dindependncia des del Parlament de Catalunya Un cop fet aix comena la negociaci amb lestat espanyol, que expliquem a continuaci.

35

Propers passos

Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Uni Europea (UE) de la voluntat de secessi del poble de Catalunya.
Sollicitar tamb a aquests dos organismes, Nacions Unides (ONU) i Uni Europea (UE), un grup dobservadors internacionals, per garantir un procs net. Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Uni Europea. Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan poltics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Catal.

36

Negociaci amb Espanya

Preparar la transferncia dinformaci fiscal a lAgncia Tributria de Catalunya (ATC).

Gestionar el trasps de la resta de funcionaris de lestat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriaci dels que aix ho prefereixin: Policia Nacional, Gurdia Civil, personal militar, empleats Correos... Negociar quina proporci del deute acumulat per lestat espanyol li correspon a Catalunya. Determinar els fons culturals i artstics que es troben a Espanya, principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya. La part proporcional de l'exrcit espanyol que li pertoca a Catalunya
(Font: El Singular Digital Independncia, del per qu al com - Agust Bordas 7.01.2010)
37

Negociaci amb Espanya

Negociar la part dels fons del Banco de Espaa que corresponen a Catalunya.
Transferncia dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya. Adoptar com a referncia la Convenci de Viena sobre la successi dEstats (1983) en relaci a: La propietat estatal immbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i tamb de la propietat estatal mbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a lEstat catal.

Molt important ser gestionar els vincles sentimentals amb Espanya

38

Beneficis per Espanya

A Espanya li pot interessar ms una Catalunya independent que lactual autonmica, que no es conformar mai amb el que se li doni, la qual cosa li crea problemes amb autonomies que volen acabar tenint tamb el que se li ha donat a Catalunya.
Sacaba lodi i les campanyes contra els catalans Noves relacions poltiques, comercials i culturals entre vens Inici de la mentalitat Ibrica. Podem construir junts el futur Poltica conjunta al Parlament Europeu en defensa dels interessos compartits (immigraci, porta dsia, dfrica i dAmrica, defensa..) dels pasos ibrics: Portugal, Espanya i Catalunya
39

Independncia? S, per primer cop

Macrosondeig de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del Centre dEstudis de Temes Contemporanis (CETC).

Si traiem els que no anirien a votar, el percentatge del S puja

(Font: AVUI Poltica 3.12.2009)
40

El 52% despanyols assumirien la independncia de Catalunya

Segons un estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya titulat: Diagnstic de percepci Catalunya-Espanya.

Anem fora b

(Font: AVUI Poltica 27.02.2010)

41

Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya

Espanya s un mal negoci per a Catalunya. A aquesta conclusi estan arribant cada vegada ms catalans.

En lltim mig any ha crecut 9 punts

(Font: El Peridico Poltica Tema del dia 19.06.2010)

42

La decisi del Tribunal Constitucional catapulta el suport a la independncia, que frega el 50%

Partits: ERC (100%), ICV (63%), CiU (55%), PSC (38%) i PP (15%).

La correlaci del vot ha passat dun suport del 30% a la independncia, loctubre del 2007, al 47%, ara.

(Font: La Vanguardia Poltica Barcelona 18.07.2010)

43

Independncia

El Barmetre de lOpini Pblica del Centre dEstudis (CEO) ha preguntat per primer cop a una mostra de catalans que farien si hi hagus un referndum sobre la independncia.

Si es fes un referndum, el s obtindria el 60% dels vots emesos

(Font: AVUI Poltica 30.07.2011)

44

La consulta a Barcelona tot un xit

La participaci a la consulta de 10A supera la de la Diagonal a tots els districtes de Barcelona.

Els districtes amb ms participaci sn Sarri Sant Gervasi (29,95%) i Grcia (29,45%).

(Font: Directe.cat Notcia, Consulta Barcelona 15.04.2011)

45

Catalunya nou Estat dEuropa

1. Hem de votar partits independentistes

3. Suports internacionals

2. Proclamaci unilateral de sobirania mnim 51% del parlament, 68 escons

46

Pasos independents a Europa

Al segle XX fins a 28 pasos: Noruega, Islndia, Finlndia, Bulgria, Estnia, Letnia, Litunia, Polnia, Bielorssia, Ucrana, Moldvia, Armnia, Gergia, Albnia, Hongria, Eslovquia, Txquia, Eslovnia, Crocia, Bsnia, Macednia, Irlanda, Srbia i Montenegro, Bsnia Hercegovina, Malta, Xipre, Israel. I el Vatic.
Al XXI: Montenegro, Kosovo, Abkhzia i Osstia del Sud

I els catalans, quan?

(Font: Carles Llad. Catalunya: estat de la naci. 2008)
47

Objectiu Final: Rellanament de Catalunya

Decidirem el nostre futur

Construirem un model de pas dxit a la economia global Determinarem a que dediquem els nostres impostos Serem responsables de les nostres decisions Augmentarem la riquesa i el benestar social Un futur ms prometedor per els nostres fills Millor qualitat de vida
48

Si nosaltres volem, podem

Limportant no s la mida de lestat, sin la seva eficincia

49