Esport

participaci i afany de superaci

"Mens sana in corpore sano" (ment sana en un cos sa). Aquesta frase del poeta rom Juvenal s'utilitza encara avui dia per recomanar l'exercici fsic com a font de salut i per recordar que hi ha un equilibri entre la ment i el cos i que tots dos cal mantenirlos actius, indistintament de l'edat i les condicions fsiques, psquiques i socials de les persones.
14

es persones amb discapacitat van comenar a practicar esport fa molts anys, b per lliure b mitjanant alguna agrupaci esportiva capdavantera en aquest terreny, per el gran salt cap endavant es va produir lany 1992, amb lorganitzaci a Barcelona, tot just desprs dels Jocs Olmpics, d'uns Jocs Paralmpics que van servir de gran aparador per mostrar al mn el que les persones amb discapacitat eren capaces de fer. El gran ress meditic va generar un gran dinamisme i va propiciar que es transforms en un moviment massiu. Avui en dia, la prctica esportiva per part de les persones amb discapacitat s un fet normalitzat socialment. Posteriorment, tamb es va fer un altre salt de qualitat, amb la creaci dels Special Olympics, jocs per a les persones amb discapacitat intellectual. Ambds respectius comits estan fent una gran feina. De totes maneres, aquests fets son denvergadura per puntuals, i el realment important s el treball de cada temporada. A nivell nacional i autonmic, sn les federacions desports per a persones amb discapacitat les que organitzen les diferents competicions en qu hi participen els clubs. En el cas dels esportistes invidents, cal remarcar que la ONCE t un ampli programa desports especfic, molt ben estructurat i dotat de recursos. Factors a tenir en compte a lhora de programar lactivitat fsica per a persones amb discapacitat La planificaci ha de ser sempre flexible i ha dadaptar-se, duna banda, a les caracterstiques especials generals de les persones amb discapacitat que poden afectar lactivitat fsica, i, de laltra, a les caractersti-

laugment dexigncia. Cal tenir en compte que molts dells, per exemple, amb sndrome de Down, tenen alteracions cardiolgiques. La conducta correcta s fer una prova desfor abans de comenar i fer servir un pulsmetre al llarg de la sessi en alguns casos, per poder enregistrar les pulsacions mentre es fa lactivitat. El ms important a controlar s la recuperaci del cor al nivell de pulsacions normal, al cap de pocs minuts (1-3 min.) desprs de lesfor. Un cor que no recupera b s una senyal d'alerta i mereix control mdic. 2. Factors traumatolgics Valorar les afectacions tant a nivell estructural, com ara desviacions patolgiques de la columna, dismetria dextremitats, amputacions parcials o totals, com muscular i tendins. Per exemple, hiperflexibilitat articular en sndrome de Down, que pot ser causa desquinos freqents. 3. Factors motors Hi poden haver alteracions dequilibri i coordinaci, peus plans, cavos, equins, sobreps, desviacions de la columna, diferent procs maduratiu o alteracions visuals que afecten la percepci de lespai. 4. Factors neurolgics Shan de valorar las parlisis, les alteracions del to muscular que poden ser hipotonies (flaccideses) o hipertonies (espstiques-rigideses), tremolors, o altres tipus dalteracions.

ques personals de cadasc. Cada cop ms la tendncia s a fer programacions individualitzades. Com a pauta general, cal tenir present: 1. Factors cardiovasculars Sha de planificar duna manera progressiva perqu el cor sadapti a

Els darrers anys s'ha donat un fort impuls a l'esport adaptat, tant en la vessant competitiva com d'oci.
15

Els beneficis de l'esport

La prctica dun esport contribueix a augmentar el benestar de les persones, discapacitades o no, a diferents nivells: A NIVELL FSIC Musculatura: millorant el to, la fora i lelasticitat Aparell respiratori: augmentant la resistncia, capacitat de fer un treball fsic mantingut, cada cop ms temps, sense fatigar-se, primer amb presncia doxigen (aerbica), mitjanant treballs de baixa intensitat, i desprs sobre una bona base, en absncia doxigen (anaerbica), mitjanant treballs dalta intensitat. Sistema nervis: millorant la coordinaci psicomotriu, entre l ordre emesa pel cervell i la contracci del mscul, o a nivell del sistema nervis central (SNC), estimulant la secreci dendorfines, que produeixen benestar i sn les que enganxen a repetir la prctica esportiva. Cardiovascular: millorant la capacitat cardiovascular, adaptant el cor per a lesfor. Motor: mobilitat articular, flexibilitat, coordinaci, equilibri, orientaci temps-espai... A NIVELL EMOCIONAL Alliberament de tensions, relaxaci, promoci de les capacitats existents, capacitat desfor, de superaci i independncia, gratificaci en assolir els objectius i en anar incorporant destreses del propi esport... A NIVELL SOCIAL Participaci en la comunitat, fomentant la normalitzaci i la integraci social. Lesport s una gran eina per a la socialitzaci. Assoleixen una ms gran autoestima i una millor preparaci per a una vida autnoma, potenciant la presa de decisions personals i ladquisici dhbits i disciplines, entre molts altres beneficis. Els hbits poden estar relacionats amb aspectes generals: de descans, dalimentaci, dhigiene personal, o relacionats amb la prpia prctica esportiva: equipament adequat, puntualitat, respecte per les normes de la sessi dentrenament... A NIVELL DE TRANSMISSI DE VALORS Lesport s una gran escola de vida. La prctica esportiva incorpora valors fonamentals per a leducaci de la persona: lesfor, el treball, la collaboraci i la importncia del treball en equip, la solidaritat, el tractament correcte de la victria i la derrota... 5. Factors cognitius En les persones amb discapacitat intellectual, el grau de deficincia intellectual afecta directament a la interpretaci i a la imatge que tindran sobre lesport i els requeriments per practicar-lo. Caldr introduir, tamb, hbits esportius, com ara equipament, escalfament, dutxa i sha de cuidar molt on, quan i com es dna la informaci i sempre ser obligada lexemplificaci. s til fer-ho sempre al mateix lloc del camp per evitar la dispersi de latenci. Tipus de nivell de prctica esportiva en les persones amb discapacitat La prctica esportiva adaptada es realitza mitjanant la pertinena a un club esportiu, que sha dinscriure a la corresponent federaci esportiva. Aix va acompanyat de la tramitaci de lobligada llicncia federativa que porta associada lalta a la mtua mdica, per donar cobertura en cas de lesions. Cada federaci organitza les cor-

16

responents competicions. Se solen estructurar en diferents nivells, seguint el criteri dels diferents graus de discapacitat i establint les adaptacions del reglament adequades per adaptar la prctica de l esport en qesti a les persones amb discapacitat. Regula tamb tot el tema dels diferents suports o ajudes tcniques (cadires de rodes, etc.) La prctica esportiva de les persones amb discapacitat t diferents vessants: Prctica normalitzada: persones amb una discapacitat fsica o sensorial poc significativa i que no tenen problemes per practicar un esport de manera normalitzada, conjuntament amb persones sense cap tipus de discapacitat. Esport adaptat: sadapta la normativa de la competici, fonamentalment establint un ampli ventall de categories en funci dels diferents graus dafectaci i de discapacitat, i el reglament del diferents esports per ajustar-los a la realitat dels esportistes. Es pot practicar a nivell ms ldic i recreatiu, o competitiu, en funci del objectius i expectatives dels participants.

Esport adaptat de rendiment: dins de lapartat anterior, grup de persones que competeixen amb un objectiu prioritari (marca, campionat nacional, europeu). Lobjectiu passa per obtenir el mxim rendiment esportiu. Esport teraputic: prctica esportiva amb finalitats teraputiques, com ara hipoterpia, nataci teraputica. La realitat a Menorca Dins del seu organigrama, i concretament dins lrea dentitats, la Fundaci t el seu departament desports, conjuntament amb tota lrea dactivitats doci i lleure. Fins ara, lobjectiu ha estat incorporar i consolidar tots els programes esportius que han estat fent des de fa anys el Club Vidalba, lentitat que

histricament sha preocupat i encarregat dorganitzar activitats esportives per a les persones amb discapacitat, amb el suport de les administracions locals i autonmiques. La Fundaci disposa dun programa de gimnstica teraputica, que combina pilates, estiraments i altres tcniques, dirigit, sobretot, a persones afectades de f ibromilgia. Aquesta activitat la fa un grup a Ma i un altre a Ciutadella i est dirigida per un dels fisioterapeutes de la Fundaci. Aix permet fer un treball individualitzat, adaptat a cada fase de la malaltia i complementat amb el tractament de fisioterpia ms adient, quan cal. Daltra banda, en aquest moments sestan estudiant diferents propostes per engegar escoles esportives de diferents esports i sest donant suport a un corredor de handbike (bicicleta accionada a mans), n'scar Campio, amb de qui oferim una entrevista en aquest nmero de la revista. De cara a la temporada 09-10 es posaran en marxa activitats prpies de la Fundaci, complementant les ja existents que executa el Club Vidalba. Club Vidalba s lentitat que histricament ha organitzat esport adaptat per a persones amb discapacitat intellectual. A hores, dara els seus programes estan transferits a la Fundaci que s qui els gestiona. Els esports que tenen un programa especfic sn: atletisme, nataci, petanca, karate, judo, bsquet, hpica,

La Fundaci compta amb un programa d'esport que s'executa a travs del Club Vidalba.
17

Una mica d'histria

Els Jocs Paralmpics constitueixen el mxim exponent mundial de l'esport d'alta competici practicat per persones amb discapacitats fsiques, sensorials o intel.lectuals. Desprs dels Jocs Olmpics, representen l'esdeveniment esportiu internacional ms important, pel que fa a la seva complexitat, durada i nombre de participants. Aix com l'esport olmpic est coordinat pel COI, l'esport paralmpic est coordinat per l'IPC (International Paralympic Committee). Tots els esportistes que participen als Jocs Paralmpics estan integrats a les federacions internacionals segons les discapacitats que els afecten, i les federacions estan integrades a l'IPC, actualment l'organisme que promou l'esport paralmpic. Alguns autors interpreten com a antecedents histrics de l'esport adaptat l'inici de la prctica d'exercicis teraputics. Per l'esport adaptat practicat sistemticament es situa el 1918 quan un grup de mutilats de guerra de nacionalitat alemanya van trobar en la prctica esportiva una via per superar les terribles seqeles de la guerra. El 1932 es va crear a Glasgow, Anglaterra, la primera associaci de golf d'un sol bra. El febrer de 1944, clau histrica en l'esport adaptat i en el moviment paralmpic, es va fundar el Centre de Lesionats Medul.lars d'Alesbury, Anglaterra. Els primers anys, aquest centre va acollir soldats de la primera guerra mundial que provenien dels fronts amb lesions medul.lars. Acostumats a la disciplina, el Dr. Guttman, fundador del centre, els va sotmetre a prctiques esportives regulars. Els resultats no es van fer esperar i la majoria de les persones ingressades van comenar a reconixer els beneficis fsics, psquics i socials d'aquesta prctica esportiva. Histricament, el dia 28 de juliol de 1948 representa l'inici de la institucionalitzaci de l'esport adaptat, amb la inauguraci dels Jocs d'Stoke Mandeville, com a antecedent dels Jocs Paralmpics. Els xits aconseguits van convertir el Dr. Guttman en el principal impulsor del moviment esportiu per a persones amb discapacitat fsica i, en definitiva, de l'esport adaptat. Les paralimpades Des de les Olimpades de Roma el 1960, es van alternar els Jocs Olmpics amb els Jocs Paralmpics, a vegades a la mateixa ciutat organitzadora i, d'altres, en una ciutat del mateix pas, com en el cas d'Alemanya el 1972 o del Canad el 1976. En aquests darrers, organitzats a la ciutat de Toronto, es van practicar per primera vegada esports per a persones amputades i amb discapacitat sensorial. Als IV Jocs Paralmpics d'Arnhen, Holanda, s'hi van sumar les federacions internacionals esportives de persones invidents i la Federaci internacional de persones amb parlisi cerebral. Els IX Jocs Paralmpics de Barcelona van tenir un gran xit, amb un gran nivell en la organitzaci i el voluntariat. Sota el lema "Esport sense lmits" i la mascota de Mariscal, companya de Cobi, Petra, la participaci dels esportistes i l'assistncia de pblic van donar a aquestes paralimpades, en el seu conjunt, una alta valoraci respecte les anteriors i posteriors.

senderisme-excursions i activitats a la natura. ONCE La ONCE t un ampli programa desports. A nivell de Menorca, actualment hi ha un grup dassociats que practiquen judo al Club Haruka de Ma, d'entre els quals destaca Joan Bagur, recentment campi del mn jnior, i de qui tamb oferim una entrevista en aquest nmero. Tamb hi ha un grup que practica goal-ball una mena de futbol que es juga amb les mans, amb antifaos i amb una pilota que porta picarols. Igualment, hi ha hagut un equip de futbol 7, que ara est en una fase de baixa activitat. Finalment, hi ha usuaris que practiquen senderisme, acompanyats dels seus guies, que els informen de les caracterstiques del terreny i tamb del paisatge. rea d'Esports del Consell Insular de Menorca El CIM ha tingut sempre una sensibilitzaci especial per a la prctica esportiva de les persones amb discapacitat, donant suport, tant logstic com econmic, mitjanant convenis i subvencions, tant als ajuntaments com a les entitats privades que engeguen projectes en aquest mbit. Aix mateix, promociona activitats prpies o en collaboraci amb el Govern Balear, com poden ser els Interilles. En aquest nmero de la revista, tamb trobareu una entrevista amb el director insular d'Esports, Miguel ngel Milla.

18

Decleg de l'esport adaptat aprovat el 29 de novembre de 2003 a la I Conferncia Internacional de Mlaga

La Conferncia Internacional sobre Esport Adaptat, aprofitant la reuni d'experts i professionals de tot el mn en la matria, i coincidint amb l'Any Europeu de la Discapacitat, proposa a tota la societat el Decleg de l'Esport Adaptat segent: 1. Lesport adaptat no ha de portar adjectius: s esport. Lesportista paralmpic t el dret que se li reconegui la igualtat de tracte esportiu, institucional i social. 2. Lactivitat fsica i lesport adaptats sn una via fonamental per a la integraci i el respecte a la diversitat. 3. El Moviment Paralmpic Internacional ha destablir una collaboraci constant amb el Comit Olmpic Internacional. 4. Els estaments pblics i privats tenen lobligaci de donar suport a lesport sense distincions ni adjectius. 5. Els mitjans de comunicaci han dassumir un paper de lideratge en la difusi dels valors humans i esportius que representen lesport adaptat. 6. Lactivitat fsica adaptada ha de ser inclosa als programes de readaptaci funcional per a totes les persones amb discapacitat de totes les edats. 7. Els professionals de lactivitat fsica i de lesport adaptat trobaran en la vivncia de la discapacitat un element fonamental en la seva formaci. 8. Les noves tecnologies i la investigaci han dafavorir la millora dels resultats esportius i de la prpia vida diria de les persones amb discapacitat. 9. La dona amb discapacitat, a travs de lactivitat fsica i de lesport adaptat, s exemple de la igualtat de gnere i del respecte a la diversitat. 10. La Conferncia Internacional sobre lEsport Adaptat, a Mlaga, ha sembrat el futur de lesport adaptat al segle XXI, convertint-se en la joia dor de lany europeu de les persones amb discapacitat.

19