LA MEDICINA DEL SEGLE XXI

Eva Gir. IES La Llauna.

OBJECTIUS
El treball de recerca de batxillerat titulat La medicina del segle XXI consta de diverses parts. La primera introdueix el lector en el camp de la medicina alternativa. s formada per la introducci histrica, les bases fonamentals i algunes de les aplicacions de lhomeopatia, lacupuntura i laromaterpia; vaig escollir aquestes terpies considerant que les dues primeres sn les ms conegudes socialment, i laromaterpia per la importncia creixent que est adquirint aquests ltims anys. La segona part es fonamenta en un anlisi dels coneixements que es t a Barcelona sobre medicina alternativa; mitjanant una enquesta. Desprs vaig fer el mateix valorant els coneixements de Tnger i vaig comparar les dues cultures. Considerant Barcelona com a mostra del pensament occidental i Tnger com a reflex de la societat dOrient. Aquesta comparaci posa de manifest les diferents visions de ls de la medicina en ambdues cultures. A ms a ms, hi ha una tercera part que pretn estudiar les motivacions que poden portar el pacient a ls de terpies alternatives. Aquesta part ve acompanyada de tres entrevistes obertes que plasmen diferents motius pels quals sacudeix a aquest tipus de medicina. Per finalitzar, aquest treball inclou una entrevista amb un metge occidental que dna la seva visi pel que fa a la medicina convencional, la medicina alternativa i el futur de la medicina. Les hiptesis de partida eren les segents: En una societat occidental, les dones sn les que ms utilitzen i coneixen terpies orientals, ja que per raons culturals la dona occidental sempre sha ocupat de la salut familiar (entre altres tasques) i aix ha fet que sadapti i tingui una mentalitat ms oberta respecte als temes mdics. En una societat oriental, els homes sn els que ms utilitzen i coneixen terpies orientals, ja que la societat del Marroc s una societat dhomes, on els homes decideixen per les dones. Com ms estudis t la gent, ms coneixements t de medicina alternativa. Hi ha un coneixement ms gran de terpies alternatives a les societats orientals. I hi ha un rebuig de les terpies orientals. La gent utilitza la medicina alternativa motivats per la curiositat de provar altres tcniques diferents de la medicina occidental. En el treball sintenta no designar la medicina alternativa com a tal sin que en realitat shauria de denominar medicina oriental, ja que el terme alternativa presenta una connotaci despectiva; lexclou com si pel fet de no ser la nostra medicina no pogus ser efica i igualment vlida. Les meves motivacions per haver escollit aquest treball sn ben simples. Cada vegada es veuen ms farmcies on tenen productes dgomeopatia, ms centres de medicina oriental o fins i tot alguns hospitals privats que ofereixen aquests serveis. s a dir, que s una realitat social que la medicina oriental va prenent ms importncia en les societats occidentals; hi s ms acceptada. Davant la meva ignorncia en aquests temes vaig decidir dindagar una mica sobre aquesta medicina acceptada fa poc per la societat occidental, per que fa segles que existeix i s practicada a Orient.

METODOLOGIA
Per poder fer un estudi dels coneixements que es tenen a Barcelona i a Tnger sobre la medicina alternativa i poder comparar les diferncies culturals entre la societat occidental i loriental en el camp de la medicina, he realitzat una enquesta de dotze preguntes en qu he tingut en compte els resultats segons ledat, el sexe i els estudis. He escollit una enquesta tancada perqu pretenia

190

fer un estudi quantitatiu. I per indagar les motivacions que poden portar el pacient a ls de terpies alternatives he realitzat un estudi de tres casos mitjanant ls dentrevistes obertes (o no dirigides). Aquest tipus dentrevista es basa a escoltar lentrevistat amb la finalitat de comprendre el context i les motivacions del pacient. Lentrevista no dirigida s el millor mtode daproximaci dun estudi en profunditat. Per acabar, aquest treball inclou una entrevista amb un metge occidental. Tamb s una entrevista oberta, per aquesta pretn recollir una idea sobre com veuen els metges occidentals el futur de la medicina.

CONCLUSIONS
De la introducci terica: Es destaca en els fonaments de la medicina oriental lmplia base filosfica que cont, comparada amb la medicina occidental. I la poca base cientfica que t. De les enquestes: Es confirmen les hiptesis de partida que predeien que en una societat occidental les dones sn les que ms utilitzen i coneixen terpies orientals. I que en una societat oriental, en canvi, sn els homes els que ms utilitzen i coneixen terpies orientals. Tamb es confirma la hiptesi que com ms estudis t la gent, tant a Occident com a Orient, ms coneixements t de medicina oriental. I s curis que la gent amb menys estudis siguin alhora la gent que ms s fan de terpies orientals. En ambdues cultures les persones ms adultes tenen un percentatge ms gran ds de terpies alternatives. Per tant, podem concloure, per les respostes que han donat en les enquestes, que la majoria de la gent no acudeix a la medicina oriental si loccidental li pot solucionar el problema. Per aix s normal que en fer-se grans intentin buscar alternatives a una medicina occidental que no els deixa prou satisfets. De les enquestes tamb es conclou que la cultura oriental posseeix un coneixement i s ms ampli de terpies que la cultura occidental, fet que pot ser degut a, per una part, laspecte econmic (la medicina oriental s ms assequible a Orient) i per un altre cant, al reconeixement social dambdues medicines per igual. A les societats dOrient, antigament (i encara avui dia), els coneixements de la medicina oriental passaven de pares a fills. A les societats dOccident, en canvi, se nencarreguen persones especialitzades en medicina oriental (encara que la ignorncia a Occident afavoreix el frau en la medicina oriental). Lhomeopatia, lacupuntura i la naturopatia sn les terpies alternatives ms utilitzades i conegudes en ambdues cultures. De les entrevistes: Es refuta la hiptesi de partida, on es predeia que la gent utilitzava la medicina oriental motivats per la curiositat de provar altres tcniques alternatives a la medicina occidental. Ja que en totes les entrevistes es comprova que el motiu per acudir a la medicina oriental s la de no haver obtingut els resultats esperats en al medicina occidental. Sobserva que la medicina occidental est tan especialitzada que pot tenir com a conseqncia que el metge deixi de tenir una visi global i total del pacient. En canvi, la medicina oriental dna una gran importncia a tractar el pacient com un tot malalt (dna una gran importncia a la psique). Aquesta pot ser la ra per la qual la gent entrevistada nota una diferncia abismal en el tracte metge-pacient en les terpies orientals, on el terapeuta sembla ms aviat un psicleg o un amic i el pacient no se sent tractat com un simple numero de la seguretat social. Els entrevistats van escollir una terpia en concret aconsellats per familiars o amics que ja lhavien feta servir anteriorment i els havia funcionat. La medicina oriental t com a objectiu guarir i tamb prevenir de possibles trastorns. Per aix els tractaments sn ms llargs i peridics, per tamb resulten menys agressius.

191

La societat occidental no accepta la medicina oriental. Aix fa que la gent que acudeix a terpies orientals no en parli en pblic. La ignorncia sobre aquestes terpies fa que la gent se senti cohibida a lhora de parlar-ne. Els metges orientals no donen mai dalta els pacients. Per qu? Hi ha dues possibles raons: perqu no pretenen guarir i prou, sin prevenir possibles trastorns; o b perqu aix mantenen la poca clientela que tenen a Occident amb lexcusa de fer seguiments peridics. El tractament de terpies orientals s molt ms car a Occident. Per la gent paga el que fa falta per trobar-se b. Tot i que es queixen perqu la seguretat social no inclou la medicina oriental (no la reconeix com a medicina), i creuen que s una discriminaci sense ra. Sembla que les facultats de medicina occidental comencen a tenir una actitud oberta vers la medicina oriental. Per la mancana que hi ha hagut durant anys sobre els estudiants de medicina fa que es promogui una medicina alternativa molt precria. A Occident es descobreixen medicaments i terpies que a Orient fa milions danys que es coneixen i sutilitzen. Per en ignorar la medicina oriental es perden moltes coses. A lhora de la veritat estem fent a Occident all que fa milions danys que fan a Orient, per fabricat per una empresa. Actualment hi ha un constant mal s dels medicaments, b per excs b per defecte. Els medicaments serveixen per a unes situacions en concret. Encara que sembli una conclusi absurda, hem oblidat els avantatges i desavantatges dels medicaments. Lorigen de moltes de les malalties actuals s lestrs. I nosaltres continuem ignorant la medicina oriental, quan ells ens estan mostrant un model de vida; ens estan dient com ens hem de comportar davant la vida duna forma ms filosfica i calmada. Pels avantatges de la medicina oriental (pel fet de ser menys agressiva i ms preventiva) i els avantatges duna base tecnolgica de la medicina occidental, la medicina ideal seria una unificaci dambdues; per a crear una medicina ms efica. De fet noms hi ha un gran bloc de medicina, loriental. Ja que, irnicament, la medicina occidental no s ms que una ancdota a la campana de Gauss; la nostra medicina t origen en la medicina oriental. La uni dambdues s el futur de la medicina, on evidentment tothom hi sortir guanyant; menys les empreses, que deixaran de guanyar-hi diners.

192