TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1r BATXILLERAT Curs 2008-09

Tema 1: ELS RECURSOS ENERGTICS

Fonts denergia
Les fonts denergia sn els recursos naturals dels quals es pot obtenir energia per produir calor, llum i potncia. Sn els elements existents a la natura susceptibles de ser transformats en energia, com ara el carb, el petroli, etc

Les fonts denergia al llarg del temps

Al larg de la histria lhome ha anat descobrint diferents recursos i mtodes per aconseguir lenergia necessria per al seu desenvolupament: energies de sang: muscular i animals foc: combustibles vegetals (fusta i carb vegetal) energia del vent i energia de laigua revoluci industrial: carb mineral (al segle XIX representava el 59% de lenergia) motor dexplosi: benzina (petroli) desprs de la Segona Guerra Mundial hi ha un augment del consum energtic: gas natural energia nuclear crisi energtica, esgotament de recursos, accidents nuclears : energies renovables i estalvi energtic

Classificaci de les fonts denergia (I)

En funci de la seva naturalesa: Primries: es troben en la natura, com la llenya, laigua, el carb, el petroli Secundries: sobtenen a partir de les fonts primries, com lelectricitat i la benzina

Classificaci de les fonts denergia (II)

En funci de les reserves disponibles: Renovables: nhi ha reserves illimitades perqu es regeneren contnuament, com les que provenen del Sol, del vent, la biomassa dels RSU, de laigua, geotrmica, mareomotriu... No renovables o exhauribles: nhi ha reserves limitades. Carb, petroli, gas natural i urani.

Classificaci de les fonts denergia (i III)

En funci del grau dutilitzaci: Convencionals: aquelles a partir de les quals es produeix la major part de lenergia consumida: petroli, gas natural, carb, hidroelctrica i nuclear. No convencionals o alternatives: aquelles a partir de les quals es produeix una petita part de lenergia total consumida: solar, elica, mareomotriu

Materials combustibles
Els materials combustibles sn substncies que, en combinar-se amb loxigen, donen lloc al fenomen de la combusti, obtenint-se energia (calorfica, i sovint tamb lluminosa). En general sn compostos de carboni dorigen natural o sinttic. Els combustibles fssils sn els combustibles naturals ms abundants a la natura.

Classificaci dels combustibles

En funci del seu estat fsic es poden classificar en:
Slids: carb (en qualsevol de les seves formes: antracita, lignit o hulla) Lquids: en general provenen de la destillaci del petroli (benzina, queros, gasoil i fuel) o b alcohols (etanol i metanol) Gasosos: gas natural i gasos liquats del petroli (GLP), com el but i el prop.

Poder calorfic i capacitat calorfica

El poder calorfic (pc) s lenergia que es desprn en la combusti completa de la unitat de massa o volum dun combustible. En els combustibles slids o lquids: kcal/kg o MJ/kg En els gasosos: kcal/m3 o MJ/m3 en condicions normail (CN) 1atm i 0C En altres condicions:

pc

p 273 pc (CN) 101300 273 T

Poder calorfic i capacitat calorfica

La capacitat calorfica (C) s la quantitat de calor que ha de rebre una substncia per elevar la seva temperatura en 1K o 1C

Q C (T f

Ti ) m ce (T f

Ti )

on ce s la capacitat especfica del cos, que s la capacitat calorfica per unitat de massa, i es mesura en KJ/kgC o b en kcal/kgC

Recordeu!!!!
Canvis dunitats 1 joule (J) = 0,24 calories (cal)

1 cal = 4,18 J

El carb
La meitat de la humanitat depn, encara avui dia, de la llenya per escalfar-se. En els pasos en els que el seu consum s bsic, s utilitzada pels habitants de les ciutats en forma de carb vegetal (que pesa unes 6 vegades menys, i per tant el transport s molt ms barat).

El carb vegetal
El carb vegetal sobt de la pirlisi que s la combusti parcial de la llenya amb poca presncia doxigen

El carb mineral
El carb mineral s el primer combustible fssil que va utilitzar la humanitat. El carb est format per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components com ara slex, xids de ferro, sofre

El carb mineral: origen

El carb t el seu origen en els extensos boscos que cobrien la major part de la Terra fa milions danys, en el perode carbonfer, caracteritzat per un clima humit i clid, afavoridor del creixement vegetal i de la descomposici de la matria orgnica. Els esdeveniments geolgics posteriors (formaci dels actuals continents) va provocar que molts daquells boscos quedessin submergits i posteriorment soterrats sota enormes quantitats de sorra i roques. La descomposici lenta de la matria orgnica, sense la presncia doxigen, juntament amb la pressi i la temperatura a qu ha estat sotmesa durant milions danys, ha transformat la fusta daquells boscos en el carb actual.

El carb: tipus i propietats

La composici i el contingut de carboni s diferent en funci de les condicions de pressi i del temps de formaci, i es poden distingir quatre tipus de carbons diferents: les torbes, els lignits, les hulles i les antracites, que constitueixen el primer gra de la cadena de formaci del carb.

Tipus de carbons i propietats

La torba cont aprox. un 60% de C i molta humitat. T estructura fibrosa vegetal. Es forma en zones pantanoses anomenades torberes. Poc poder calorfic, noms per consum domstic en zones prximes.

Els lignits sn carbons dorigen recent (100 milions danys). Pder calorfic baix. Produeixen moltes cendres. Sutilitzen prop del lloc dextracci. Mines a cel obert. Les hulles sn carbons bituminosos o grassos, elevat contingut en carboni i gran poder calorfic, impermeables, de destillaci fcil. Normalment es converteixen en carb de coc. Les antracites sn els carbons ms antics, de major poder calorfic i amb un contingut fins 95% C. Aspecte brillant, cremen amb flama i provoquen poca cendra. Jaciments profunds i de poc gruix. Extracci difcil i costosa.

El carb: processos dobtenci

Explotacions mineres tradicionals:

Un nou mtode dextracci que es troba en fase dinvestigaci s la gasificaci del carb en el jaciemnt mateix: consisteix en la introducci dun agent gasificant a la veta de la qual resulta gas de carb que sutilitza com a combustible.

El carb: aplicacions
El carb s un material molt til, que ofereix mltiples i variades possibilitats daplicaci. Les aplicacions ms importants sn:

Com a combustible ds general, utilitzat directament sense cap transformaci, en les centrals trmiques. Pel procs de destillaci seca, se sotmet el carb a una alta temperatura i se nobt:
Coc, combustible utilitzat en la indstria siderrgica Gas ciutat, combustible dutilitzaci domstica Productes qumics, olis lleugers, quitr, plstics, fertilitzants, explosius, medicaments, perfums

El carb: aplicacions
Pel procs de gasificaci, s a dir, per la reacci del
carb roent amb vapor daigua en gasgens sobt el gas de sntesi, utilitzable directament com a combustible o per a lobtenci de:
Gas natural sinttic Hidrocarburs

El petroli
Leconomia mundial depn en gran mesura del petroli: - degut a la gran quantitat de productes derivats (combustibles, plstics, detergents,fibres, dissolvents) - degut al poder energtic de molts productes derivats.

El petroli
El petroli brut s un lquid de color variable, des del terrs fins al negre, lleugerament menys dens que laigua, daspectes olis, de viscositat variable, encara que normalment alta, i dolor desagradable. Est constitut per una barreja dhidrocarburs i en proporcions molt variables. Cont tamb quantitats petites doxigen, sofre i nitrogen.

El petroli
El petroli brut no t aplicaci directa; se nhan de separar els components per destillaci en les refineries.

Origen del petroli

El petroli va iniciar la seva formaci fa 600 milions danys per lacumulaci de microorganismes que constituen el plncton mar. En ser arrossegats pels corrents cap a la costa, morien, es depositaven al fons i quedaven coberts per successives capes de sorra, argila i fang.

Origen del petroli

La matria orgnica, en forma de gelatina (sapropel), en quedar atrapada va experimentar una descomposici en dues etapes, la primera portada a terme per bacteris aerobis i la segona per bacteris anaerobis.

Aquesta descomposici, juntament amb els factors de pressi i temperatura, va originar el diferents hidrocarburs que constitueixen el petroli.

El seu estat lquid en va permetre el desplaament cap a linterior de la Terra a travs de les roques poroses, fins arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant dipsits o bosses de petroli.

Localitzaci i extracci del petroli

Localitzaci complicada i costosa.

La prospecci es fa sempre en regions amb roques sedimentries. Sestudien les estructures tectniques i els estrats del terreny per localitzar possibles trampes de petroli. No obstant aix, sense perforar s impossible afirmar si haur petroli o no. Per perforar es construeix una torre de perforaci i sobre un pou de prova. Una sonda perfora i si troba petroli sobren ms pous per determinar la quantitat i la qualitat del cru.
Si lavaluaci s positiva es procedeix a lextracci, que natural o artificial.

Localitzaci i extracci del petroli

Lextracci natural es produeix quan el petroli es troba pressionat i puja espontniament pel tub de sondeig. En lextracci artificial sinjecta aigua a travs dels tubs de la sonda, que obliga el petroli a pujar a la superfcie, o sutilitzen bombes aspirents per fer-ho.

A la superfcie se separa el gas i laigua que acompanyen el cru i semmagatzema per transportar-lo a la refineria.

Localitzaci i extracci del petroli

Extracci artificial

Transformacions del petroli

A les refineries es porten a terme un seguit de processos destinats a separar els diferents components o fraccions del petroli. Els ms caracterstics sn: la destillaci fraccionada, el craqueig, la polimeritzaci i la reformaci. Destillaci fraccionada: consisteix a escalfar el cru fins a levaporaci, per refredar-lo progressivament i obtenir les fraccions condensadse separades en funci del seu punt debullici. Sefectua amb dues torres de destillaci o columnes de fraccionament. La primera treballa a pressi atmosfrica i la segona al buit.

Transformacions del petroli

Transformacions del petroli

Craqueig (cracking): consisteix en la descomposici dels hidrocarburs ms pesants (olis i fuels), per tal dobtenir-ne de ms lleugers (benzines). El procs es pot fer a temperatures i pressions elevades (craqueig trmic) o amb la presncia de catalitzadors qumics (craqueig cataltic). Polimeritzaci: contrari al craqueig, converteix el HC ms lleugers (but i prop) en compostes ms pesants (benzines o gasoils). Reformaci (reforming): sutiliza per millorar les caracterstiques de les benzines. Es fa a altes temperaturse i en presncia dun catalitzador, com ara el plat.

Aplicacions dels productes petroqumics

Els productes obtinguts es poden utilitzar directament o com a matries primeres per a la indstria petroqumica. Directament: gas but i prop (GLP): combustible industrial domstic ter de petroli: dissolvent benzina, gasoil, fuel i queros: combustible per motors i calefacci olis lubricants ceres de parafines: espelmes, llumins, lubricants asfalt: revestiment, antihumitat, paviment

Aplicacions dels productes petroqumics

Tractat en la indstria petroqumica:

plstics
fibres sinttiques (p.ex. nil i polister) detergents cautx sinttic, per a la fabricaci de pneumtics dissolvents i pintures insecticides, explosius i productes farmacutics

El gas natural
El gas natural, tal com es troba a la natura, s format bsicament per met (mnim 70%) barrejat amb altres, com ara let, el prop, el but, etc., en proporcions variables. La seva combusti s poc contaminant (noms desprn CO2 i vapor daigua). Es troba formant bosses, sol o associat amb el petroli, cobertes per capes impermeables que nimpedeixen la propagaci.

El gas natural: extracci, transport i distribuci

La formaci del gas natural prov dun procs semblant al del petroli; per aix, la localitzaci i lextracci es fa com la del petroli. El gas, abans del transport, s processat per eliminar les impureses (pols, sorra, aigua, gasos no desitjats), amb la qual cosa sobt met prcticament pur.

El transport es realitza amb gasoductes o amb vaixells metaners, que el porten fins a les plantes de regasificaci i distribuci.
Per reduir el seu volum gaireb 600 vegades-, el gas es refreda (GNL) a -163C

Aplicacions del gas natural

Indstria, comer i habitatge Centrals trmiques mixtes (GN + fuel/carb) Installacions de cogeneraci (producci simultnia denergia elctrica i calor til) Indstria petroqumica

El gas natural

Combustibles gasosos
Un gas combustible s capa de reaccionar amb loxigen de laire de forma rpida i amb alliberament de calor.
Per una correcta combusti cal una concentraci doxigen adequada i aplicar un focus dignici que inici la combusti.

Els gasos que es comercialitzen estan agrupats en tres famlies, amb caracterstiques similars, que es poden utilitzar sense necessitat de canviar la installaci, i amb resultats de combusti equivalents.

Famlies de combustibles gasosos

Primera famlia: gasos amb 17<Pc(CN)<23MJ/m3. Gas ciutat o manufacturat. Es pot obtenir a partir del carb (gas de sntesi) i a partir del petroli (per craqueig) i del GN (per reformaci). s domstic, es distribueix per canonades.

Segona famlia: 40<Pc(CN)<52MJ/m3. Gas natural i aire propanat. Distribuci per canonades. Tercera famlia: 94<Pc(CN)<120MJ/m3. But. Prop, GLPs es distribueixen en bombones o en dipsits a granel.

Lenergia nuclear
Lenergia nuclear sobt dels nuclis que es produeixen en els nuclis dels toms, en les anomenades reaccions nuclears. Estructura atmica:

nucli: protons i neutrons

escora: electrons Un tom es caracteritza pel nombre de protons que t el seu nucli Partcula Prot Neutr Massa 1 1 Crrega +1 0

Electr

1/2000

-1

Lenergia nuclear
El nombre de protons que un tom dun determinat element t en el seu nucli rep el nom de nombre atmic, i es representa per la lletra Z. El nombre de protons ms el de neutrons dun tom rep el nom de nombre mssic o massa atmica, i es representa per la lletra A.

Dels toms del mateix element que difereixen en el nombre de neutrons i, per tant, tamb en el nombre mssic, es diu que sn istops de lelement. Quan volem identificar lestructura dun tom de smbol X, el representem aix: A Z

Radioactivitat
La radioactivitat natural s el fenomen de transformaci o transmutaci nuclear espontnia. s a dir, un nucli dun tom es transforma espontniament en un altre, sense cap ajuda exterior. Els materials en qu es produeix aquest fenomen sanomenen materials o element radioactius. En aquesta transmutaci nuclear espontnia el nucli de ltom emet radiacions a gran velocitat. La radiaci emesa pot ser de dos tipus: radiaci electromagntica (raig gamma ) i radiaci de partcules (partcules alfa i partcules beta ).

Un mateix element noms pot emetre alhora radiacions i o b radiacions i .

Radiacions ionitzants
Aquestes radiacions sn conegudes com a radiacions ionitzants, perqu tenen energia suficient per penetrar la matria i iionitzar-ne els toms i/o molcules.

Els istops radioactius artificials sobtenen mitjanant el bombardeig de nuclis amb partcules projectil , i , i, sobretot, neutrons

Radiacions ionitzants

Lenergia del nucli atmic

Lenergia nuclear s lobtinguda en els nuclis dels toms. En totes les reaccions nuclears, sallibera una certa quantitat denergia, que s la diferncia entre les energies denlla anteriors i posteriors als procs, i que correspon a la diferncia de massa atmica entre els elements resultants de la reacci i els inicials.

La prdua de massa convertida en energia segons la frmula dEinstein E = mc2

Reaccions nuclears
Qualsevol procs de transformaci que impica el nucli de ltom sanomena reacci o transmutaci nuclear.

Exixteixen dos tipus de reaccions nuclears en qu es poden aconseguir grans quantitats denergia: reaccions de fusi reaccions de fissi

Reaccions de fusi
En les reaccions de fusi suneixen nuclis delements lleugers per formar nuclis ms pesants.
Hi ha un gran alliberament denergia, degut a la prdua de massa (1 gr. de massa convertit en energia equival a lenergia alliberada per 22.000 tn. de TNT quan explota, 1 tn TNT equival a 4,1109 Jouls). En tenir els nuclis dels toms dels elements lleugers, crrega elctrica positiva, cal vncer grans forces de repulsi electrosttica (la barrera de Coulomb), per aconseguir el seu apropament i la seva fusi donant com a resultat un nucli ms pesant que cadascun dels nuclis fusionats.

Reaccions de fusi
La millor forma dassolir-ho s escalfant, s a dir, per agitaci trmica; per aix sanomena fusi termonuclear. Per les temperatures necessries sn de lordre de desenes i centenars de milions de graus: la fusi deuteri triti requereix una temperatura de 45106 de graus la fusi deuteri deuteri requereix una temperatura de 400106 graus

Amb aquestes grans temperatures comencen les dificultats, ja que noms sassoleixen de forma natural als estels i de forma artificial al cor duna explosi nuclear. La realitat, ara per ara, s que lnic exemple reeixit de lenergia termonuclear s lexplosi de la bomba dhidrogen, en la qual sassoleix la temperatura necessria fent explotar prviament una bomba atmica dU-235 o de Pu-239.

Reaccions de fusi

Lestat actual de les investigacions passa per obtenir un confinament del plasma (a linterior de potent camps magntics) i aconseguir una reacci sostinguda, s a dir, que ens donir ms energia que la que necessitem per iniciar la reacci.

Reaccions de fissi
Les reaccions de fissi consisteixen a provocar la ruptura del nucli dun tom amb limpacte dun neutr.
Linters ms gran del procs de fissi est en el fet que per cada nucli escindit semeten 2 o 3 neutrons que poden escindir altres nuclis durani, i aix successivament: reacci en cadena. Daquesta manera, un cop iniciada la reacci nuclear, es pot mantenir per si mateixa sempre que es disposi duna quantitat dtoms durani suficients, anomenada massa crtica.

Reaccions de fissi
El reactor nuclear s un sistema per produir i controlar reaccions en cadena sostingudes de manera que permetin aprofitar lenergia trmica obtinguda.

Processos dobtenci i enriquiment dels combustibles nuclears

Els combustibles nuclears sn els elements que en condicions adequades poden produir reaccions nuclears de fusi i de fissi, energticament aprofitables. Per a les reaccions de fusi, el combustible utilitzat s el deuteri i el triti. Els combustibles fissionables sn U235, Pu239 i U233. Daqeusts noms es troba a la natura U235. Tant el Pu239 com lU233 soriginen en els reactors nuclears a partir de materials frtils, lU238 i el Th232, respectivament. Sanomenen materials frtils els que amb reaccions nuclears de captura i canvi radioactiu es converteixen en materials fissibles.

Cicle del combustible per a fissi nuclear

El mineral d'urani s'extreu de mines d'arreu del mn, on les concentracions ms altres sn entre 1 i 3 kg per tona de roca extreta, i es comercialitza en forma d'un concentrat de puresa entre el 70 i el 75% anomenat "pasts groc" degut al seu color. El problema principal de l'urani s que en la natura hi existeixen tres istops amb les seves respectives proporcions, U234 (0,006%), U235 (0,7%) i U238 (99,294%), i l'nic istop fissibles s l'U235. Per aconseguir una reacci en cadena, el percentatge d'U235 ha d'estar entre el 3 i el 4%, de manera que s'ha de fer augmentar la proporci separant-lo dels altres istops mitjanant la centrifugaci. Aquest procs s'anomena enriquiment. Una vegada enriquit es transforma en xid d'urani (UO2) i es compacta en pastilles cilndriques d'uns 10 grams. A partir d'aqu s'empaqueta en beines que seran situades en el reactor de la central per a la seva fissi. Quan el percentatge d'U235 s massa baix per mantenir la reacci en cadena se'l pot tractar de tres maneres diferents: - Com a residu. - Recuperant l'U235 que encara no s'ha fissionat i tornant-lo a enriquir. - Transformant-lo en plutoni239 mitjanant altres reaccions nuclears.

Cicle del combustible per a fissi nuclear

Importncia econmica dels recursos energtics

Els combustibles fssils han fet possible el mn modern. El petroli, el gas i el carb representen prop del 90% de la producci denergia mundial; la resta prov de les centrals nuclears, de la fora hidrulica i daltres font renovables. Els pasos desenvolupats, amb una quarta part de la poblaci mundial cremen prop del 70% del combustible fssil.

Importncia econmica dels recursos energtics

La contaminaci ambiental

Efecte hivernacle. Nivells de CO2

La pluja cida

La pluja cida

La pluja cida

La contaminaci atmosfrica urbana. Les boires fotoqumiques

La contaminaci atmosfrica urbana. Les boires fotoqumiques

La contaminaci radioactiva