Escoles d'Art - Setembre de 2012 Xavier Moreno No s si sabeu que han "reestructurat" lEscola dArt i Disseny del Bergued,

la de Giro nella. A banda daltres coses, era un dels pocs llocs de Catalunya on es podia fer el cicle superior de Fotografia Artstic, lnic fora de Barcelona, Lleida, Tarragona i Olot. Realment em quedo parat de la profunda asimetria que existeix entre lesf or que significa engegar un estructura pblica com ara una Escola dArt i la infinita facilitat amb qu pot ser eliminada. Sn decisions, a ms, prcticament irreversibles h ores dara.

Els qui em coneixeu, ja sabeu la defensa que nhe fet sempre de lensenyament pblic i , en general, de tot all que no genera el tipus de riquesa que avui no paren de r epetir-nos que s la desitjable. Aquella riquesa immediata i que noms pot mesurar-s e en una escala determinada de les quantitats. Cada dia s ms illusori pensar que el valor, el valor de les coses, no sempre i arreu sha ents de la mateixa manera i q ue lactual forma de comprendre el benefici i, en general, la vida, no s ni univers al, ni natural. Si teniu temps, en aquest sentit, us recomano una lectura foname ntal de la histria de lantropologia, per que s tamb, per qui vulgui, una lli de relati isme econmic. s lAssaig sobre els dons, que Marcel Mauss va escriure el 1924 a partir dels estudis, sobretot, de Malinows y i el Kula melanesi dels seus argonautes del pacfic. Tot i la seva edat, el text cont a banda de tot el corpus imprescindible d e coneixements- unes reflexions finals, a mode de conclusions, duna actualitat ba stant inquietant.

B, no s, tot s tan cutre que gaireb s avorrit i una mica obsc repetir que estan portan t el pas a la misria. I no noms a la misria econmica, que, bviament, tamb. El que ms subleva de tot plegat s com sest aprofitant lavinentesa per desmantellar i, de fet, acarnissar-se amb el que es considera (i de fet es fabrica) com a smbol precisame nt dall que es pretn erigir en culpable duna situaci danormalitat. Dit duna altra mane a, com sabandonen o directament es posen obstacles a certes institucions (pbliques i privades), per tal de poder-les tancar o portar-les a la obligaci de fer-ho i erigir-les com a exemple de tot all que ens ha portat a la crisi o que simplement no val per tal de sortir-ne: la manca de rendibilitat, de flexibilitat, etc. Hi ha coses avui en dia que sn impensables de defensar o b perqu han generat la crisi (gastar ms del que podem) o b perqu no entren dins les receptes prioritries per tal de salvar la situaci. Amb aquest discurs, en poc temps podem veurens avocats a que dar-nos sense un teixit social i popular dall que anomenem vagament cultura, per v eure com s substituda per una altra cultura, la industrial de la que tan sols podr em ser espectadors passius. Procs que va comenar fa molt temps (si no s que ha exis tit sempre sota signes diversos), per del que ara assistim a un dels seus cops mo rtals de necessitat. Institucions com les Escoles dArt no noms estan abocades a co mprendres com a despeses menyspreables, sin que comena a estendres lopini de que resul ta increble que algun dia, temps enrere, alg penss que eren necessries, simplement p ositives o si ms no, simptiques. O sigui, que estem comenant a admetre que tenen ra, que hem estat malbaratant diners i perdent el temps, que tot, absolutament tot, ha de tenir beneficis. El qual ha estat sempre cert i d'aquesta manera: s fals q ue el sector pblic no generi beneficis, com sexplica sin lespoli illegal, per sobretot legal que han patit en aquest pas les classes baixes i mitjanes en favor de les elits econmiques?. Per ara s'exigeixen beneficis econmics, descomunals i individual s i singularitzats. Un discurs que no noms se sent a converses de bar o tertlies d e la rdio, que tamb, sin que esdev un autntic paradigma que est entrant a les universi tats, instituts i, fins i tot, de forma indirecta, a les llars dinfants, dins el sistema educatiu del pas. s ms fcil tancar una Escola dArt sota el pretext de la manca dalumnes i, al cap de la fi, de beneficis, que preguntar-se sota quins criteris mesurar la seva vlua o la seva eficcia, o simplement, preguntar-se pels motius de la seva situaci. s una pen a perqu us asseguro que els humans tenim el costum dactuar sempre de manera purame nt lgica i els resultats duna anlisi completa i complexa de qualsevol situaci dna, a

la fora, els seus resultats en forma dexplicacions raonables sobre comportaments s uposadament estranys o fins i tot incomprensibles. Vaja que si es vol, es pot in vestigar i arribar a conclusions pertinents sobre, per exemple, la manca dalumnes en una Escola dArt. Per s evident que no noms no es vol, sin que s precisament el que es pretn evitar, ms que res perqu suposaria haver de pensar solucions i, el pitjor , dur-les a terme. Si la gent no va a les escoles dart s, simplement, perqu no tenen res a fer-hi. Aix passa ara, dins el context duna suposada crisi, i passava tamb fa uns anys. La dif erncia s que abans a ning limportava. Ni a ladministraci ni, de fet, encara menys a le s Escoles. Per el verdaderament estrany s que les Escoles dArt no estiguin plenes d e gent i que no hi trobem cues per inscriures, matricular-se i apuntar-se. En ser io. La manca de voluntat i el nul encert dels qui prenen decisions a tots els ni vells, noms sexplica per la mandra infinita que deu fer a molts endinsar-se en la complexitat de les coses. Aix deixant de banda altres interessos ms sinistres i in quietants de la nostra majoritriament corrupta, inepta i miserable classe poltica i dirigent. Organitzar uns ensenyaments artstics sense tenir en compte les necess itats, els interessos i les demandes dels possibles futurs usuaris noms s comparab le a gestionar una instituci sense conixer ni atendre el teixit social en el qual est immersa. No cal ni parlar del deliri que suposa lactual sistema destudis artstic s. Una organitzaci que permet, per exemple, que alguns alumnes repeteixin en quat re cursos fins a tres vegades certs continguts i que, en canvi, hi hagi enormes llacunes de coneixements essencials que no es tracten i que queden substituts per aplicacions prctiques i frmules repetitives. Per altra banda, hi ha una manca de planificaci i d'inventiva envers els estudis no reglats moltes vegades motivada p el profund desconeixement envers les inquietuds de la gent i la manca dimbricaci a mb els espais i els temps que comparteixen amb ells, etc. Per b, no sc qui per fer una avaluaci daquesta mena. Sabeu, el curs passat un profess or de la Universitat Pompeu Fabra on vaig estar cursant uns estudis sobre cinema , va titllar-me de virus dins la classe. Va ser molt divertit. Admeto que em vaig sentir dolgut, per ara ho penso i crec que em va saber greu precisament perqu teni a ra. I s que certament, reconec que la meva relaci amb les institucions s del tot p arasitria i que el meu comproms amb les coses s potser passional. I que em mou un p rofund egoisme en tot el que faig. I un esperit de problematitzaci i conflicte co nstants. Valors, tots ells, que intento transmetre i aprofundir a classe. Des daqu el meu suport als companys de Gironella.