Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

Ref.: 255ALT21091200005

A LA MESA DEL PARLAMENT

Alfons Lpez i Tena, representant del Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia, dacord amb el que estableixen els articles 132 i 133 del Reglament del Parlament, presenta les segents propostes de resoluci subsegents al Debat sobre lorientaci poltica general del Govern (tram. 255-00006/09).

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PRIMER BLOC: FULL DE RUTA

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 1: LA TRANSICI A LA INDEPENDNCIA

El poble de Catalunya ha parlat i sha expressat amb total claredat: s lhora de la independncia nacional. Aix ho ha declarat el poble catal en la massiva manifestaci d'aquest 11 de setembre i aix ha quedat pals en el procs de Consulta sobre la Independncia que es va iniciar avui fa tres anys a Arenys de Munt i que es concret en la realitzaci de referndums a 554 municipis amb la participaci de 881.564 votants i ms del 95% dels vots a favor de la independncia. Ha arribat l'hora, sense ms dilacions, de declarar la independncia nacional per part de les institucions catalanes.

Davant daquesta constataci, el Parlament de Catalunya aprova la segent

PROPOSTA DE RESOLUCI

El Parlament de Catalunya acorda assumir la completa sobirania nacional del poble sobre el territori del Principat de Catalunya i iniciar el procs per declarar i constituir lEstat catal en la propera legislatura, com a mxim lany 2014. A tal efecte, insta el Govern de la Generalitat a: Constituir immediatament, desprs de les properes eleccions, un Govern dunitat nacional de transici a la independncia que prepari totes les estructures institucionals necessries de lEstat catal (Hisenda, Seguretat Social, Energia, Seguretat interior, Afers Exteriors...). El Govern d'unitat nacional estar integrat per les forces poltiques parlamentries que vulguin obrir el procs d'independncia i assolir-la en aquesta legislatura, les forces poltiques extraparlamentries amb rellevant representaci municipal, i persones independents rellevants del moviment per la independncia. El Govern d'unitat nacional assumir la recaptaci ntegra de tots els impostos, taxes, i cotitzacions socials, per posar fi a lespoli fiscal Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

espanyol, i per destinar els nostres recursos a la reversi de les retallades, a poltiques actives de foment de l'economia productiva, poltiques socials avanades, i la recuperaci de la dignitat i el benestar de tot el poble de Catalunya. El Govern d'unitat nacional iniciar immediatament les negociacions amb la comunitat internacional per al reconeixement de lEstat catal, amb especial orientaci vers lONU i la Uni Europea, de la qual ja en tenim la ciutadania. La Generalitat i els Ajuntaments consultaran al poble catal la seva voluntat sobre la independncia del Principat de Catalunya, en concordana amb la comunitat internacional. Complint amb el mandat i la voluntat del poble, el Parlament procedir a la Declaraci i constituci de lEstat catal en la propera legislatura. La Generalitat i els Ajuntaments crearan lAssemblea dElectes dels Pasos Catalans per estendre la Declaraci dIndependncia al conjunt de la Naci Catalana. La Generalitat instar a tots els Ajuntaments a aprovar la Declaraci Conjunta dIndependncia, en el segent sentit: o que els Ajuntaments catalans aprovin: Declarar el municipi territori lliure i sobir de Catalunya. Rebutjar i retirar del municipi tots els smbols del Regne dEspanya imposats per la colonitzaci espanyola, com sn la seva bandera, el seu escut, el seu himne, i els retrats del seu Rei. Instar les institucions internacionals, mentre el Parlament no hagi assumit la sobirania nacional, a obrir converses amb els mxims representants dels municipis que aprovin la Declaraci Conjunta dIndependncia, pel reconeixement de la voluntat del poble catal d'esdevenir un nou Estat independent dins la comunitat internacional. Assumida la sobirania dels nacional pel Parlament, part de els la representants municipis formaran

representaci catalana en les negociacions internacionals. Demanar empara al Govern de Generalitat, al Parlament del Principat de Catalunya, aix com a la comunitat internacional, davant dels possibles i previsibles obstacles Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

i impediments que pugui provocar el Regne dEspanya, per tal de mantenir i preservar la Declaraci Conjunta dIndependncia i els representants democrticament elegits pel poble als Ajuntaments. Denunciar davant de la comunitat internacional l'intent de genocidi lingstic, cultural, social i econmic, a qu lEstat espanyol ha sotms i sotmet el poble catal al llarg de tres segles. Instar el Parlament de Catalunya a aprovar la Declaraci Conjunta dIndependncia.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 2: MEMRIA I DIGNITAT

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 2. AL PARLAMENT, NOMS LA SENYERA El poble de Catalunya va parlar el proppassat 11 de setembre amb una sola veu, la veu de la dignitat i la llibertat, assumint amb les prpies mans el dest de la Naci desdevenir un Estat independent. El nostre poble ha decidit no acceptar per ms temps la servitud i la submissi, per les raons de la dignitat, el seny, i linters superior de la Ptria. s el deure de la seva representaci sobirana, el Parlament de Catalunya, complir el mandat i la voluntat del poble, i no mantenir per ms temps que els smbols del Regne dEspanya, els seus escut i bandera, el presideixin i el dominin. Respectem la bandera del Regne dEspanya com a smbol de la Naci espanyola, per ja no pot, per ms temps, imposar-se sobre la Naci catalana, que per decisi del poble vol esdevenir sobirana i, des de la llibertat i la independncia, oferir una abraada fraternal a les Nacions lliures dEuropa i del mn. D'ara endavant, al Parlament de Catalunya noms ha de ser-hi com a nacional la nostra bandera, ben alta i ben dreta, smbol de la nostra sobirania.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 3. AMENACES DE MILITARS COLPISTES El Parlament de Catalunya manifesta la seva repulsa i condemna a les paraules del coronel de lexrcit espanyol Francisco Alamn Castro, que ha amenaat pblicament Catalunya amb una intervenci militar si opta per la independncia, ha sollicitat larrest del diputat daquest Parlament Uriel Bertran aix com dels diputats al Congrs dels diputats Joan Tard i Alfred Bosch, i ha exigit la illegalitzaci de les formacions poltiques Solidaritat Catalana per la Independncia i Esquerra Republicana de Catalunya. Tamb condemna l'Associaci de Militars Espanyols (AME), que advertia als partits i grups parlamentaris independentistes que incorren en un delicte d'altra traci i exigia al govern espanyol que actu abans que les Forces Armades es vegin en la irremissible i gravssima tessitura de complir escrupolosa i estrictament amb la missi que la Carta Magna els atorga. Tamb s'amenaava directament als responsables d'haver perms, participat o collaborat en Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

l'amenaa de fractura d'Espanya amb judicis sumarssims per alta traci en l'mbit de la jurisdicci castrense. Per tot plegat el Parlament insta el Govern de la Generalitat a exigir al Ministre espanyol de Defensa Pedro Morens l'arrest immediat del Tinent Coronel d'Infanteria Francisco Alamn Castro d'acord amb l'article 28 de la Llei Orgnica 8/1998 de Rgim Disciplinari de les Forces Armades i el seu processament perqu caigui sobre ell tot el pes de la llei. El Parlament de Catalunya considera el dret a lautodeterminaci dels pobles com a dret irrenunciable del poble de Catalunya. Aix ho ha explicitat en repetides votacions el Parlament, com a seu de la sobirania del poble de Catalunya. Aquest dret ser exercit quan el poble de Catalunya aix ho desitgi, i davant daquesta voluntat democrtica en cap cas ser acceptada per part dels organismes europeus i internacionals una intervenci militar per part dEspanya.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 4. RETIRADA DELS TTOLS ALS BORBONS Exposici de motius El proppassat 9 de juny es compliren 550 anys -el 9 de juny del 1462- des de que el Parlament de Catalunya i la Generalitat, presidida per Manuel de Montsuar, van acordar declarar el rei Joan II dArag enemic pblic dels catalans, i es va procedir a destituir-lo i foragitar-lo del Principat. En un dia tan assenyalat per a la naci catalana un seguit dentitats insten al Parlament de Catalunya ladopci dun acte de sobirania i democrcia, promovent una proposici de llei on sacordi la destituci i/o revocaci del ttol nobiliari de lactual Comte de Barcelona, el rei dEspanya, Joan Carles I, i labolici del Comtat de Barcelona i daltres ttols nobiliaris catalans que posseeix la casa reial espanyola. La present petici es justifica amb les segents consideracions: Lany 1716, el Decret de Nova Planta imposat per el rei dEspanya a Catalunya, abol els furs i constitucions vinculades al ttol nobiliari del Comtat de Barcelona. Aquests drets i llibertats, extingides per la fora de les armes, eren histricament lexpressi de la sobirania del poble catal. La destrucci de les nostres institucions poltiques per sotmetre Catalunya a la Corona de Castella, ha estat laportaci poltica ms rellevant que els borbons han realitzat. Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

Els ttols nobiliaris foren abolits per Llei del Congrs dels Diputats durant la Segona Repblica i recuperats per Llei del dictador Francisco Franco lany 1948, proclamant-se ell mateix regent amb la Llei de Successi a la Prefectura de lEstat. Que la dictadura recupers la facultat legal de designar ttols nobiliaris, va permetre que el Cap de la Casa Reial, Joan de Borb, en abdicar a favor del seu fill el rei Joan Carles I, conservs el ttol de Comte de Barcelona que, a la seva mort ha passat a lactual rei Joan Carles I, sense fer cap acte de reconeixement i de submissi al Parlament catal. Sent un fet que els Comtes de Barcelona, Joan de Borb i Joan Carles I, actual rei dEspanya, no han fet absolutament res en defensa dels drets poltics de Catalunya, com a catalans defensors de la llibertat de la nostra naci, rebutgem: - Que lhistric Comtat de Barcelona usurpat el 1714 pels que volien destruir la naci catalana, hagi estat ocupat per un monarca espanyol que no reconeix el fet nacional catal i degrada Catalunya amb les seves actituds de representaci pblica. - Que lactual cap de lestat que sotmet els catalans sigui lhereu poltic dun sanguinari dictador responsable de la mort del president de la Generalitat Llus Companys i de desenes de milers de compatriotes nostres. - Lactitud de tolerncia de la monarquia espanyola envers les successives campanyes de marginaci del catal a les escoles i als mitjans de comunicaci, sense ajudar a superar cap de les dificultats que t la cultura catalana per sobreviure. - Que lactual Comte de Barcelona no hagi mai reclamat la reunificaci i integritat dels territoris de Catalunya, amb les comarques del nord del Principat, entre daltres, que avui formant part de lestat francs. El silenci cmplice de la monarquia espanyola envers el dest daquestes terres s una confirmaci del seu desinters per la sort de Catalunya com a poble, perpetuant la seva divisi entre les administracions espanyola i francesa. Les seves actuacions privades, dissolutes i gens exemplars, que desprestigien els territoris i localitats vinculats el nom dels ttols que han usurpat. Que l'actual rei d'Espanya, desprs de la Sentncia del Tribunal Constitucional retallant el darrer Estatut dAutonomia de Catalunya, es presenti com a garant de la submissi de la naci catalana al seu regne amb dominncia d'una cultura, histria i idioma que no sn els catalans, situaci Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

que contradiu el significat histric i poltic del ttol nobiliari de Comte de Barcelona, segons hem exposat. No havent acreditat doncs lactual monarquia espanyola cap acci en defensa dels drets i llibertats nacionals de Catalunya i els catalans, i havent mostrat complicitat i tradora amb els enemics de la nostra terra el Subgrup parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia presenta la segent: Proposta de resoluci El Parlament de Catalunya acorda iniciar, en el marc dels mecanismes establerts al Reglament del Parlament de Catalunya, les iniciatives legislatives necessries per tal de destituir legalment el rei dEspanya, Joan Carles I, com a Comte de Barcelona; i el seu hereu, Felip de Borb, dels ttols de Prncep de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera, Senyor de Balaguer, i daltres que poguessin estar relacionats amb el Principat de Catalunya. Alhora el Parlament iniciar, en el marc dels mecanismes establerts al Reglament del Parlament de Catalunya, les iniciatives legislatives necessries per tal que es mantingui labolici daquests ttols nobiliaris, dacord amb la llei republicana de 30 de desembre del 1931, ratificada per Generalitat de Catalunya sota la presidncia de Francesc Maci. I que expressament es validi i es posi novament en vigor en territori catal, derogant la llei dictada pel general Franco amb data 4 de maig de 1948, sense perjudici de mantenir transitriament en vigor el Ttol II de la Constituci de 1978. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 5. OBJECCI FISCAL A ESPANYA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a, des de l1 doctubre de 2012, no ingressar en els comptes de lEstat les Cotitzacions Socials, les retencions de lIRPF, i lIVA corresponent, per part de la Generalitat i els organismes i empreses que en depenen i el Parlament de Catalunya, per valor dels 759 milions deuros que es deuen a Catalunya. Aquests diners singressaran a lAgncia Tributria de Catalunya i es destinaran al pagament comproms amb els provedors de la Generalitat i amb els treballadors pblics i a garantir els seus drets socials. La Generalitat es far crrec dels diners corresponents al pagament dimpostos, retencions, taxes i cotitzacions socials per part de la resta dadministracions pbliques de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals, Conselh Generau dAran i diputacions), aix com tamb dels corresponents als ciutadans i les empreses de Catalunya. Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

Finalment el Govern donar suport i cobertura jurdica i econmica als organismes pblics, ciutadans, i empreses de Catalunya que decideixin no pagar tributs a lEstat Espanyol i ingressar-los a lAgncia Tributria Catalana, comenant pels dos ciutadans de Siurana, Andreu Bartolom i Maria Casademunt, que han decidit que no pagaran cap ms tribut a lEstat Espanyol. A tal efecte la Generalitat de Catalunya far pblic un nmero de compte corrent perqu tots aquells ciutadans i empreses que aix ho decideixin ingressin els tributs a lAgncia Tributria de Catalunya.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 6 ANULLACI JUDICIS FRANQUISME El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a exigir al govern de lEstat que el consells de guerra contra el President Companys, Salvador Puig Antich, Joan Peir i la resta dassassinats judicials per la dictadura franquista, que no foren pas uns judicis contra unes persones sin contra tot un poble, siguin anullats per llei.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 7 PER LA DIADA, LESTELADA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a exhibir durant la Diada nacional de Catalunya la senyera estelada, smbol de la Catalunya independent, a lexterior dels edificis i establiments pblics de Catalunya que depenguin de la Generalitat.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 8 GERMANS BADIA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a restituir la memria histrica dels germans Josep i Miquel Badia i atorgar-los els honors que els corresponen com a defensors de les llibertats nacionals de Catalunya.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 9 BANDERA ESPANYOLA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a prohibir lexhibici de la bandera espanyola a lexterior i interior dels edificis i establiments pblics de Catalunya que depenguin de la Generalitat. Mentre sigui aplicable la normativa espanyola a Catalunya, i mentre estableixi que La bandera de Espaa deber ondear en el exterior y ocupar el lugar preferente en el interior de todos los edificios y establecimientos de la Administracin central, institucional, autonmica provincial o insular y municipal del Estado, Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

la ubicaci a lexterior i interior que ordena aquesta normativa es far de manera que la bandera espanyola no sigui visible des de la via pblica. La ubicaci a linterior que ordena aquesta normativa es far de manera que la bandera espanyola no sigui visible pel pblic.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 10 RETRAT DEL REI DESPANYA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a ordenar la retirada immediata dels retrats del Rei dEspanya als edificis i equipaments dependents de la Generalitat de Catalunya. Igualment el Govern instar als Ajuntaments i resta dens locals de Catalunya que en el cas que decideixin installar retrats del Rei dEspanya als salons de plens, aquests sinstallaran durant les sessions plenries i en posici invertida, en compliment amb el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 11 CATALANOFBIA ALS MITJANS El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, i ms concretament al Departament d'Interior, mitjanant la Divisi d'Informaci de la Policia de la Generalitat- Mossos d'Esquadra, a fer un seguiment exhaustiu dels mitjans de comunicaci i llurs collaboradors que fomenten la catalanofbia i la cultura de l'odi contra els senyals de identitat de Catalunya al nostre pas i a l'Estat per si es tracts d'una actitud sistemtica i planificada, i prendre les mesures legals necessries per tal dacabar amb aquesta xacra. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 12 PAPERS DE SALAMANCA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir el retorn dels darrers documents catalans confiscats a lArxiu de Salamanca, concretament els documents i llibres privats i altres materials encara pendents de retorn.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 13 ART DE LA FRANJA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a defensar la unitat de Museu Dioces de Lleida, i emprendre les accions jurdiques i legals per al manteniment de la integritat de la collecci del Museu Dioces de Lleida, com a expressi de la cultura catalana.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 3: LLENGUA I CULTURA

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 14 CATAL A LA JUSTCIA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a donar instruccions als lletrats de la Generalitat per tal que demanin que tot els procediments judicials en els quals intervinguin es facin en catal, emparant-se en la Carta europea de llenges regionals i minoritries (article 9). El Govern tamb donar instruccions als lletrats de la Generalitat per tal que soposin en el cas que els advocats de lEstat alleguin indefensi i sollicitin la traducci a la llengua espanyola de tota la documentaci dels procediments judicials ens els quals intervinguin. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 15 LLEI DEL CINEMA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a desenvolupar reglamentriament i aplicar sense modificacions la Llei del cinema, mitjanant la qual qualsevol pellcula que s'estreni doblada o subtitulada a les sales de Catalunya haur de comptar amb un mnim d'un 50% de cpies en catal. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 16 LA BRESSOLA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, i ms concretament al Departament de Cultura, sense increment de la despesa pblica , a mantenir i augmentar la dotaci dels ajuts a la bressola catalana , per assegurar l'ensenyament en llengua catalana a la Catalunya Nord. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 17 TV3 AL PAS VALENCI El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, a garantir la llibertat dinformaci i assolir la recepci dels canals de Televisi de Catalunya al Pas Valenci. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 18 CATAL ALS ESTABLIMENTS El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a actuar com autntica mxima autoritat catalana i fer complir totalment larticle 32.3 de la llei 1/1998 de poltica lingstica que obliga a tots els comeros a tenir els Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

rtols de senyalitzaci fixa i les ofertes de serveis com a mnim en llengua catalana. El Govern tramitar amb la mxima celeritat les denncies i sancions contra establiments i/o empreses que incompleixen lesmentat article. En moltes ocasions es triga un any en iniciar els trmits corresponents per part de lAgncia Catalana de Consum. Per tal dassegurar el compliment de la legalitat, el govern incrementar el cos dinspectors de lAgncia Catalana de Consum per tal de no deixar exclusivament en mans dassociacions o entitats les denncies contra qui incompleix la llei de poltica lingstica. s el govern de Catalunya qui ha de vetllar per lacompliment duna llei i no pas les entitats privades. Finalment el Govern defensar i protegir, en definitiva, els drets lingstics dels catalans en tots els mbits i en tots els racons del pas. El govern de Catalunya t la obligaci poltica, legal i patritica de utilitzar tots els mecanismes al seu abast per fer que els catalans puguin viure a Catalunya exclusivament en el seu idioma, sense haver de recrrer contnuament a la llengua espanyola per poder ser atesos en bars, botigues, restaurants o qualsevol establiment obert al pblic. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 19 CATAL A LALGUER El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per a la promoci de la llengua catalana i assegurar-ne la seva oficialitat i el seu ensenyament a la ciutat de lAlguer, a Sardenya. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 20 CATAL AL PAS VALENCI El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per a la promoci de la llengua catalana i assegurar-ne la seva oficialitat i el seu ensenyament al Pas Valenci. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 21 CATAL A LA FRANJA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per a la promoci de la llengua catalana i assegurar-ne la seva oficialitat i el seu ensenyament a la Franja de Ponent.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 22 CATAL A EL CARXE El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per a la promoci de la llengua catalana i assegurar-ne la seva oficialitat i el seu ensenyament a El Carxe, Mrcia.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 23 ETIQUETATGE EN CATAL El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a vetllar pel compliment de la Llei del Codi de Consum, vigent en la seva totalitat des del 23 de juliol de 2011 i que estableix que tots els productes que es venen a Catalunya han destar etiquetats en catal.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 24 INSPECCIONS DE CONSUM El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a elaborar un calendari dinspeccions pels anys 2012 i 2013 per tal de comprovar ladequat compliment de les obligacions lingstiques que incorpora el Codi de Consum com latenci oral, la retolaci dels establiments, letiquetatge de productes i les instruccions dus en catal.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 25 ESCOLA EN VALENCI El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessries per a garantir lensenyament en llengua catalana al Pas Valenci a tot el sistema educatiu.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 26 LLENGUA ARANESA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat defensar per tots els mitjans administratius, jurdics i poltics la Llei de lArans, del 22 de setembre del 2010, i potenciar llengua i cultura araneses.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 4: INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 27 PROU PEATGES, NO VULL PAGAR
EXPOSICI DE MOTIUS

Avui dia les infraestructures sn una eina fonamental per a fer una poltica econmica efica, que incideixi positivament en un desenvolupament econmic harmnic i equilibrat de tota la poblaci i del territori. Els sistemes de comunicaci i de transport afecten, sens dubte, el model social, demogrfic i econmic i la qualitat de vida de tot un pas. En aquest sentit, cal no oblidar que Catalunya ha sofert un llarg perode en qu les inversions en infraestructures han estat molt per sota del que la realitat econmica i les necessitats dels ciutadans requerien, ja que tots els indicadors socioeconmics feien palesa la necessitat dinfraestructures noves i millors. Durant els darrers vint anys, malgrat que a Catalunya es concentra el 16% de la poblaci de lEstat i el 20% del Producte Interior Brut, la inversi pblica estatal destinada a les vies de Catalunya no ha superat la mitjana del 8,5% del total de les inversions de lEstat en carreteres. Aquesta baixa inversi pblica ha fet proliferar les autopistes de peatge a Catalunya, fins a tal punt que actualment a Catalunya el 67% de les autopistes sn de peatge, mentre que a la resta de lEstat un 20%. Aquesta situaci, a banda del greuge comparatiu que significa, comporta tota mena de perjudicis per a leconomia de Catalunya: un cost molt elevat per als usuaris, una minva de competitivitat de la indstria de Catalunya i una penalitzaci tamb de la competitivitat interna, en encarir el cost del transport i gravar leconomia domstica dels usuaris que es desplacen per raons de feina. A ms a ms de la manca dinversi de lEstat en infraestructures ja esmentada, la situaci dels peatges a Catalunya es deu a un segon element: lexistncia duns contractes de concessi de les autopistes i un allargament daquests abusius, en benefici de les empreses concessionries i empobrint progressivament els catalans. Actualment tots els peatges a Catalunya estan

1 4

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

sobradament amortitzats, en alguns casos recaptant fins a 80 vegades la inversi inicial. Atesa la situaci manifestament injusta que pateixen els catalans amb el pagament duns peatges abusius en nombre i import. Ateses les nombroses vies de solucions a aquesta problemtica que shan provat en el passat han fracassat. I ats que els poders pblics tenen lobligaci de prioritzar linters social i el benestar dels ciutadans, Solidaritat Catalana per la Independncia presenta segent MOCI El Parlament de Catalunya manifesta el seu respecte pels milers de ciutadans darreu dels Pasos Catalans que participen a la campanya #novullpagar, prou peatges. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a no imposar cap multa de trnsit als ciutadans pel fet de no pagar un peatge, ats que no pagar un peatge no infringeix el Reglament de Circulaci tal i com han reconegut sindicats de policies i el President de la secci de Dret de la Circulaci del Collegi dAdvocats. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar les reformes legislatives necessries per tal que en les concessions dautopistes en rgim de peatge es mantingui llur equilibri econmic, assolint-se aquest equilibri econmic quan es compensa la inversi total realitzada, inclosa la rendibilitat corresponent (que en cap cas pot ser superior al 15% de mitjana anual) i les despeses de manteniment, amb els ingressos per peatges. Igualment insta el Govern a impulsar les reformes legislatives necessries per tal que en les concessions dautopistes en rgim de peatge sextingeixin per compliment quan el concessionari hagi rebut com a retribuci la inversi efectiva determinada a la concessi i en les respectives prrrogues, o en el cas que ja hagi amortitzat la inversi total realitzada, incloses les despeses de manteniment i la rendibilitat corresponent. Per tal de donar compliment al mandat, insta el Goverm a revisar cada any les concessions dautopistes de peatge, tant les atorgades per la Generalitat com les atorgades per lEstat espanyol, amb lobjectiu de restablir-hi lequilibri social i econmic i procedir, si ja han estat amortitzades, a extingir la concessi o expropiar-ne la gesti per part de la Generalitat en el cas de les Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
1 5

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

concessions atorgades per lEstat, assegurant a partir daquell moment la gratutat de les mateixes per als ciutadans catalans. Finalment el Parlament insta el Govern a aturar de forma immediata el procs de privatitzaci de la gesti del servei pblic dels tnels de Vallvidrera i del Cad. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 28 N-II El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat, i ms concretament al Departament de Territori i Sostenibilitat, a reclamar a la transferncia de la Xarxa de Carreteres de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 150.2 de la Constituci Espanyola amb la finalitat de posar punt final a la deixadesa de l'Estat en l'acabament d'infraestructures de primer ordre per al nostre pas com s el desdoblament de la N-II al seu pas per les comarques gironines. L'exercici de la competncia transferida ser assumida per la Generalitat de Catalunya en el moment que tingui efectivitat la transferncia dels mitjans personals i materials i pressupostaris necessaris, instrumentat, mitjanant acord de la Comissi Mixta de Transferncies Estat-Generalitat de Catalunya, i el corresponent Reial Decret de trasps de serveis. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 29: AGBS DE TALARN

El Parlament de Catalunya insta al Govern a fer les gestions necessries amb el Ministeri de Defensa, Universitats i altres Institucions per la transformaci de l's de les installacions actualment destinades a Acadmia General Bsica de Suboficials, a Talarn (Pallars Juss), en espais destinats a usos de carcter civil, de formaci i/o de lleure que permetin mantenir o incrementar els llocs de treball directes i indirectes, posant fi a lacadmia militar espanyola.

1 6

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 5: ENFORTIR LA NACI

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 30. AMI El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a promocionar entre els Ajuntaments i donar suport poltic i econmic a lAssociaci de Municipis per la Independncia, presidida per lAlcalde de Vic i diputat al Parlament Josep Maria Vila dAbadal, i vice-presidida per l Alcalde de Balaguer Josep Maria Roig, l Alcalde de Tortosa Ferran Bel, lAlcalde dOlot Josep Maria Corominas, i lAlcalde de Montblanc Josep Andreu . PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 31 ANC El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat donar suport poltic i econmic a lAssemblea Nacional Catalana. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 32 SUPORT A LES SELECCIONS CATALANES OFICIALITZADES El Parlament de Catalunya insta al Govern que en lelaboraci dels pressupostos i a l'hora destablir els criteris per les subvencions en matria esportiva es tingui en compte de forma prioritria aquelles federacions que tenen la selecci catalana oficialitzada, per tal de poder portar internacionalment la marca Catalunya com a referent esportiu. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 33 DELEGACIONS DE LA GENERALITAT A LEXTERIOR El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a revisar la seva poltica exterior de cara a les Delegacions oficials de la Generalitat per tal devitar que es converteixin en meres oficines comercials desprovedes de finalitats culturals, socials i poltiques, i es mantinguin com a representacions exteriors del Govern de Catalunya. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 34 CATALANS A LEXTERIOR El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat revisar la seva poltica de retallades a les entitats i comunitats catalanes a lexterior per evitar Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
1 7

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

la parlisi de les activitats culturals, associatives i de promoci exterior de Catalunya fora del pas. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 35 CONFERNCIA EPISCOPAL CATALANA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a culminar les accions pertinents davant la Santa Seu per tal dassolir una Conferncia Episcopal Catalana.

1 8

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 6: AUSTERITAT I REGENERACI DEMOCRTICA

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 36 SOUS DELS DIPUTATS El Parlament de Catalunya es compromet, a travs dels mecanismes previstos pel Reglament del Parlament, a la reducci el 2013 de les retribucions als diputats i diputades daquesta cambra en el sentit segent: la supressi dels complements dels portaveus adjunts dels grups(actualment 5 de CiU, 3 PSC, 2del PP, 1 dICV-euia i 1 dERC); la supressi dels complements pels presidents, vicepresidents i secretaris de meses de comissions, aix com dels portaveus de grup i/o subgrup a les comissions; eliminaci del mnim en les indemnitzacions per desplaaments i viatges, establint un mnim de 0 euros (residents a Barcelona) i un mxim serien 8.007 anuals, variable en funci de la distncia des de Barcelona. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 37 SOUS DELS CRRECS DE DESIGNACI DISCRECIONAL DE LA GENERALITAT

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a fer pblica a la xarxa la relaci actualitzada de totes les persones designades discrecionalment per a crrec pblic en vigor a la Generalitat i a tots els organismes que en depenen, enumerant en cada cas la totalitat dels crrecs que cadascuna delles nostenta i la retribuci que li correspon per cada crrec, incloses dietes, compensacions i qualsevol altre concepte, aix com les despeses que cada any li siguin abonades. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat reduir en un 20% la remuneraci de totes les persones designades discrecionalment per a crrec pblic en vigor a la Generalitat i a tots els organismes que en depenen, dedicant limport que en resulti de la retallada de la remuneraci de crrecs pblics a poltiques socials, singularment ensenyament i sanitat.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

1 9

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 38 DELS EXPRESIDENTS DE LA GENERALITAT El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a impulsar una reforma de la LLEI 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, per tal destablir la incompatibilitat dels drets atorgats per la present llei als expresidents de la Generalitat de Catalunya establerts als articles 2, 3, 5, 6 i 7 de lesmentada Llei amb la percepci d'ingressos resultants de l'exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condici de membre del Govern o alt crrec, tant de l'Administraci de l'Estat com de la Generalitat, i de l'exercici de qualsevol altre crrec pblic o de lliure designaci remunerat. En aquests casos, correspondr a la persona interessada d'exercir el dret d'opci.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 39 INDEMNITZACI CURSES DE BRAUS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a donar prioritat a la Supressi de les disposicions addicionals Primera i Segona de la Llei 28/2010, del 3 dagost, de modificaci de larticle 6 del Text refs de la llei de protecci dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, per tal de suprimir les indemnitzacions derivades de la prohibici de les curses de braus a Catalunya.

2 0

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 7: SERVEIS PBLICS i ESTAT DEL BENESTAR

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 40 MOTIU DE LES RETALLADES El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a Informar a la opini pblica els serveis pblics a Catalunya tenen un finanament per cpita molt per sota de la mitjana de la Uni Europea-15, fet que no es correspon amb lesfor fiscal que fan els ciutadans i les empreses de Catalunya. Alhora informar a lopini pblica que la causa del dficit de finanament dels serveis pblics s lespoli fiscal que patim a mans dEspanya i que s aquest espoli el que sha dabolir de forma urgent per tal dacabar amb les retallades i poder fer poltiques de reactivaci econmica. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 41 DACI EN PAGAMENT El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a donar prioritat a laprovaci duna Llei de Daci en pagament de lhabitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute garantit amb hipoteca, mitjanant la qual la persona o persones que tinguin la totalitat de la plena propietat dun habitatge personal o familiar habitual que estigui hipotecat, podran donar-lo en pagament unilateralment al titular o titulars de la hipoteca que constin al Registre de la Propietat. La daci unilateral en pagament transmetr la plena propietat de lhabitatge, i extingir la totalitat del deute vigent garantit per hipoteca per capital, interessos tant ordinaris com moratoris, comissions, penalitzacions, costes, i qualsevol altre concepte.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

2 1

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 8: MEDI NATURAL, SOSTENIBILITAT I ORDENACI TERRITORIAL

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 42 CABAL DEL RIU EBRE Insta al Govern de la Generalitat a que, en cas que el Govern espanyol concedeixi el transvasament del riu Ebre , s'hi oposi i utilitzi tots els mitjans administratius, jurdics i poltics per impedir-ho, incloent el blindatge jurdic amb el mxim rang el cabal del riu Ebre, establint un cabal ecolgic que faci impossible cap transvasament.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 43 CENTRALS NUCLEARS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a exigir al Govern espanyol que no es doni ni allargui cap llicncia dexplotaci a les centrals nuclears catalanes sense la realitzaci dels tests de stress que demana la Uni Europea, incorporant els supsits dun xoc dun avi i un sabotatge terrorista entre els ponderables duna incidncia ms enll de les ja existents. Igualment, que es prengui en consideraci el fet que Asc es troba riu avall de les grans preses de Ribaroja i Mequinena, en un meandre de lEbre i a pocs quilmetres de la falla de lEbre. Instem igualment el Govern a intervenir per tal que no es renovi cap perms dexplotaci abans no es passin aquests tests i tinguin en compte aquests factors de risc.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 44 PARCS ELICS I SOLARS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a promoure la participaci de municipis i petits grups dinversors en la installaci de parcs elics i solars i que siguin els gestors de les seves prpies installacions de producci denergia renovable.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 45 AGRICULTURA BIOLGICA El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a definir un Pla estratgic i dajuts fiscals per lagricultura biolgica que afavoreixi la creaci de nous llocs de treball, un ms efica control de letiquetatge, la regeneraci
2 2

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

de les terres afectades per lagricultura qumica, i lestmul del consum dels seus productes.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 46 VEHICLE ELCTRIC El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat, i ms concretament al Departament d'Empresa i Ocupaci, a promoure els vehicles elctrics a les viles i ciutats catalanes, en especial aquells de dues rodes, ja que contribueixen sensiblement a millorar la mobilitat urbana i disposen d'un valor afegit lligat a la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. Igualment el Govern promour ladaptaci per part de les administracions competents, de les estructures urbanes i dels plans urbanstics i concretament per part del DTiS a adaptar les infraestructures de transport a la futura realitat del vehicle elctric, tenint en compte en tots els casos la seva complexitat jurdica (derivada de les lleis espanyoles sobre distribuci denergia elctrica, especficament per a vehicles elctrics) de manera que en tot el territori nacional existeixin punts de connexi; que aquests punts de connexi siguin identificables via cercadors web; que en tots els casos es doni preferncia a la implantaci destructures de captaci denergia de fonts renovables i a la reconversi despais degradats o ja destinats actualment a serveis als vehicles. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 47 VEGUERIA PENEDS El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a crear en la major brevetat la Vegueria del Peneds, compresa pels municipis corresponents a les comarques de lAlt Peneds, el Baix Peneds, el Garraf i lAnoia, llevat, en aquest cas, dels set municipis de lAlta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregs, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Mart Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 48 PROTECCI RIBERES

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a protegir els terrenys de ribera mitjanant lampliaci de les zones protegides del PDUSC-II al llarg del curs baix dels rius catalans i fins a on acabin les seves planes alluvials, ms enll del que est establert en els Plans Territorials Parcials, i Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
2 3

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

amb especial atenci, per no limitat a la desembocadura sin als cursos baixos amb la totalitat de les planes alluvials, del Delta de la Tordera, el Delta del Llobregat, al sistema format pels Deltes del Fluvi i del Ter, i el sistema format pels cursos baixos del Gai, el Francol, la riera de la Boella. Aquesta protecci hauria de tenir en compte, com a mnim, per no noms, les caracterstiques segents: la protecci dels aiguamolls dacord amb els convenis internacionals (Ramsar) subscrits; la protecci dels aqfers tant pel que fa a les substncies contaminants, com a la seva aportaci natural, i tamb a levitaci de la falca salina; la continutat dels espais no-urbanitzats; la correcta disposici dels passos de fauna; la protecci (urbanstica, per tamb policial) dels espais agrcoles; la urbanitzaci endreada en el cas dels terrenys urbans i la protecci dels seus elements patrimonials histrics incloent-ne un permetre de protecci visual prou extens-; la percepci del seu paisatge des dels miradors externs (per exemple, els situats dalt de la serralada litoral); la transpirabilitat pavimentat-; del sl especialment limitant-ne la de les grans superfcie en de sl altura o lefecte barrera edificacions

infraestructures lineals, soles o en conjunt, sobre les brises i especialment sobre les marinades; leliminaci programada dels elements distorsionadors.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 49 PDUSC-CC El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a Impulsar un PDUSC-CC (Pla director urbanstic del sistema costaner per a canvi climtic) que reculli les diverses propostes de mesures dadaptaci de lESCACC (estratgia catalana dadaptaci al canvi climtic) dacord amb les previsibles caracterstiques de la costa, incloent la hipottica pujada de nivell del mar, les modificacions en la vegetaci, la protecci contra lerosi previsible, i les afectacions a les infraestructures, entre daltres.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 50 INDSTRIES I INFRAESTRUCTURES DAVANT EL CANVI CLIMTIC El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a definir una estratgia que identifiqui abans d'un any les indstries i infraestructures que es poden trobar en perill a causa del canvi climtic, aix com aquells terrenys d'horta que podrien ser afectats - tant pel canvi dels cicles meteorolgics, com per l'augment del nivell del mar, com per efectes reolgics, per la presncia de
2 4

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

nous microbis o per canvis en la vegetaci - i que comporti una agenda concreta de jornades informatives per als municipis, vens, empresaris, i treballadors afectats.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 51 PLANTA DE BIOMASSA AL PALAU d'ANGLESOLA

EXPOSICI DE MOTIUS

Les plantes energtiques d'alta potncia alimentades amb biomassa de fusta neta no estan exemptes de la possibilitat de produir afectacions indesitjables en el seu entorn. Recentment s'ha fet pblica una ampliaci de l'Estudi de dispersi atmosfrica de contaminants per un projecte d'una futura planta de combusti de biomassa al Palau d'Anglesola elaborat pel Departament d'Enginyeria Qumica de la Universitat Politcnica de Catalunya. Aquesta ampliaci de l'estudi preveu els efectes contaminants d'una planta de biomassa d'elevada potncia com la que es descriu en el projecte. Considera l'efecte additiu de les seves emissions a la contaminaci de base que ja actualment pateix aquell territori i avisa dels efectes nocius que es derivaran per la salut de les persones. Aquest fet, per si mateix prou destacable, s'uneix a l'alt grau de rebuig social que ha provocat aquest projecte, entre altres motius, per la seva flagrant insostenibilitat com a planta de biomassa forestal donat que una sola d'aquestes plantes ja necessitaria de l'ordre d'un 20% de la producci forestal de tota Catalunya. Aquesta massa forestal, a ms, es troba situada a distncies que comprometen la viabilitat econmica pel que fa al seu s com a combustible en la Plana d'Urgell. El projecte passa aix a convertir-se en una coartada per transmutar-se en el futur en una planta incineradora de residus diferents a la fusta neta. Un canvi d'aquest caracterstiques duu al subsegent empitjorament dels efectes contaminants que es posen de relleu en l'estudi suara esmentat comprometent, aix, la salut dels habitants d'aquell territori. Avalen aquesta presumpci el fet que l'empresa promotora ja ha maniobrat per obtenir la certificaci de gestor de residus diferents de la fusta neta Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
2 5

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

contemplats en el catleg europeu de residus CER 10.7 i, a ms, que mai s'ha volgut comprometre per escrit, a pesar de les diverses demandes que ha rebut, en relaci a la continutat d's de la fusta neta com a combustible de la planta. Finalment no s'ha de menystenir que aquestes plantes energtiques d'alta potncia duen implcits seriosos inconvenients relacionats amb el fort impacte derivat de l'elevat trnsit de camions necessaris pel subministrament de combustible i que ocasionen amb una elevadssima demanda de recursos hdrics pel seu funcionament.

PROPOSTA DE RESOLUCI:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a decretar una moratria de l'inici de les obres d'execuci de la planta de biomassa projectada per ser construda al Palau d'Anglesola per l'empresa Nufri fins que aquesta no demostri, mitjanant un estudi independent, l'eventual no validesa de les dades i objeccions al projecte aportades en l'Estudi de dispersi atmosfrica de contaminants per un projecte d'una futura planta de combusti de biomassa al Palau d'Anglesola elaborat pel Departament d'Enginyeria Qumica de la Universitat Politcnica de Catalunya.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 52 SISTEMA TARIFARI INTEGRAT El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a implantar el Sistema tarifari integrat del transport pblic de Catalunya. Mitjanant una targeta que podr ser nominal o annima i on es podr carregar el saldo i/o els ttols, aquesta ser vlida per a tots els transports pblics de Catalunya dependents de la Generalitat: tramvia, tren, metro i autobs. Limport que es pagui haur destar en funci dels quilmetres, on es contar la distncia entre lorigen i el dest en funci de la distncia i no de zones geogrfiques. PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 53 POLTIQUES DE PREVENCI DINDENDIS El Parlament de Catalunya a redefinir la seva poltica forestal, avaluar l'impacte de les retallades i la gesti feta des d'Interior en matria de coordinaci per evitar un nou desastre com el que han viscut els empordanesos amb els incendis de l'Alt Empord.

2 6

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

Pel que fa a la Poltica Forestal i antiincendis, a banda de les extremes condicions climtiques i les imprudncies que s'hagin pogut fer de forma conscient o inconscient creiem altament improbable que es pugui inculpar cap persona concreta en aquest cas el fet s que en els darrers decennis s'ha abandonat el bosc a Catalunya. La ra cal cercar-la en la introducci dels combustibles fssils (petroli i petrogas) en el provements dels serveis d'aigua calenta i calefacci als habitatges. Cal abordar la necessitat de netejar el bosc amb diversos sistemes: amb sistemes de pasturatge ja introduts amb xit als Alps Martims; amb una poltica cvic. Daltra banda cal crear un marc adequat per a la recuperaci de les funcions ecolgiques, socials i econmiques del bosc. I en aquesta tasca, ben segur que hi jugar un paper destacat, l'aprofitament de la biomassa que genera el bosc, sobretot en aquells indrets que encara avui cremen gasoli i gasos liquats del petroli, quan en el seu entorn creix biomassa que no s'aprofita. Cal un seguiment molt sever sobre l'entrada de materials a les plantes de biomassa i evitar la seva localitzaci en punts on s'hi puguin acumular fums molestos. Cal restablir els canals que facin possible l'extracci, comercialitzaci i s de la biomassa forestal s una prioritat pel pas, si no volem veure cremats els nostres boscos, risc que augmenta cada dia que passa cremant combustibles fssils que ocasionen l'escalfament global del planeta. No podem passar per alt que les retallades de la Generalitat hagin pogut incidir negativament en la propagaci d'incendis al nostre pas i a les nostres comarques en els darrers temps. L'incendi ocorregut fa uns mesos a Rabs l'atribum directament a aquestes retallades. Per altra banda, s significatiu que en un pas altament problemtic com el nostre, pel que fa a incendis forestals, hgim hagut de dependre d'avions francesos per aturar el foc perqu els nostres avions sn poc estables. Un hidroavi antiincendis ha de ser, abans que res, estable per les especials condicions de vol que ha de suportar. d'incentivaci i subvencions (i sancions) a propietaris, i amb la incentivaci de voluntariat per procedir a aquesta activitat com a servei

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

2 7

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 9: INTERNACIONAL
PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 54 SUPORT A LA INDEPENDNCIA DESCCIA El Parlament insta al Govern de la Generalitat a donar suport a la independncia d'Esccia, ja que la independncia garantir la plenitud de la Naci escocesa aix com tamb far possible la protecci de les seves llenges i cultura, promour una millora en la convivncia entre Esccia i les altres nacions de les Illes Britniques, accelerar la recuperaci econmica d'Esccia i millorar la seva competitivitat econmica internacional. El Parlament de Catalunya tamb lloa la posici del Govern del Regne Unit de reconeixement del dret d'autodeterminaci del Poble escocs aix com tamb celebra la posici del Parlament britnic de respectar i acatar el que ser el resultat del referndum a travs del qual el Poble escocs establir una nova relaci entre Esccia i els seus vens, la Uni Europea i les altres nacions del mn.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 55 RECONEIXEMENT DE KOSOVO El Parlament insta el Govern de la Generalitat a reconixer la independncia de la Repblica de Kosovo tal i com han fet les principals democrcies occidentals i instar el Govern de l'Estat espanyol a respectar el principi de legalitat, i d'acord amb l'article 10.2 de la Constituci Espanyola, i les sentncies emeses per la Cort Internacional de Justcia de la Organitzaci de les Nacions Unides, organitzaci de la qual l'Estat espanyol n's membre.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 56 POBLE SAHRAU El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1. Condemnar la violaci continuada dels drets humans al Shara Occidental, illegalment ocupat per l'Estat marroqu. 2. Instar a la retirada immediata de les forces armades i cossos de seguretat marroquins del Shara.

2 8

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

3. Emprar tots els instruments poltics, jurdics, diplomtics i econmics necessaris per a la celebraci dun referndum dautodeterminaci al Shara Occidental validat i amb el suport de la comunitat internacional.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 57 PROMOCI DE DEMOCRCIA I DRETS HUMANS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a promoure la democrcia i els drets humans on aquests es troben greument amenaats o negats, especialment en aquells pasos amb vincles histrics, com s el cas del Marroc, Guinea Equatorial I cOLMBIA.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

2 9

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 10: INTERIOR

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 58 CAT A LES MATRCULES El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a 1. Posar el distintiu territorial CAT a les matrcules de tota la flota de vehicles utilitzada pel Govern i daltres organismes dependents de la Generalitat de Catalunya. En els casos de les matrcules dels cotxes que no porten distintiu territorial com els dels Mossos d'Esquadra, es procedir a posar-hi el CAT, mentre que en els vehicles que s tenen el distintiu de la E d'Espanya, posar el distintiu CAT sobre la E. 2.Comunicar al Servei Catal de Trnsit, Ajuntaments, Mossos dEsquadra i Policies Locals, que als vehicles que portin un adhesiu distintiu territorial CAT sobre la E de la matrcula no els s aplicable larticle 65.4 p) de la Llei de trnsit, per b que aquest adhesiu no impedeix la identificaci del vehicle ni fa illegible la matrcula.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 59 EQUIPAMENT MOSSOS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat, sense augmentar la despesa pblica, a completar la uniformitat dels agents de la Policia de la Generalitat- Cos de Mossos d'Esquadra fornint-los d'armilles interiors individuals de protecci balstica i antitall i de guants antitall i antipunxada; cal tenir ben protegits els nostres agents i no posar en perill la seva salut ni les seves vides.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 60 UNIFORMES MOSSOS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat, sense augmentar la despesa pblica, a modificar la uniformitat dels agents del Cos de Mossos d'Esquadra destinats a la Regi Policial del Pirineu Occidental, ABP Ripolls, ABP Bergued i ABP Solsons, dotant-los dun equipament dignes(botes d'hivern, guants d'hivern, samarreta interior trmica, pantal d'hivern, jaqueta anorac, jersei folre polar, jaqueta folre polar, Mitjons trmics, Gorra trmica, Coll trmic).
3 0

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 61 CODI TIC MOSSOS El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a incorporar en la seva totalitat, i ser d'aplicaci tant a la Policia de la Generalitat-Cos de Mossos d'Esquadra com a les Policies Locals de Catalunya, el Codi Europeu d'tica de la Policia adoptat per la Recomanaci REC(2001)10, de 19 de setembre, del Comit de Ministres als Estats membres.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

3 1

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

BLOC 11:ENSENYAMENT I UNIVERSITATS

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 62 CATAL A LESCOLA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a assegurar per llei que el catal sigui la nica llengua vehicular i daprenentatge del sistema educatiu a Catalunya en tots els nivells, etapes i modalitats. Lensenyament daltres llenges diferents del catal es podr fer en la mateixa llengua objecte densenyament.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 63 WERT Insta al Govern de la Generalitat a oposar-se a l'avantprojecte de Llei Orgnica per a la Millora de l'Educaci que pretn aprovar el ministre espanyol Wert, que envaeix clarament les competncies de la Generalitat. Per aquesta oposici ha demprar tots els mitjans al seu abast administratius, jurdics i poltics per tal dimpedir-ho.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 64 LLENGUA DE SIGNES CATALANA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a garantir que l'alumnat sord tingui assegurat personal professional amb dedicaci plena (intrprets de LSC -Llengua de Signes Catalana) a tots els nivells educatius obligatoris i post-obligatoris.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 65 SEGREGACI

CONCERTS

AMB

ESCOLES

DE

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a abolir els concerts educatius amb centres que segreguin els seus alumnes per sexe, gnere, raa, naixena o qualsevol altra condici personal o social.

3 2

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 66

DEL PROFESSORAT

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a cobrir les substitucions del professorat del Servei d'Educaci de Catalunya des del primer dia en tots els casos. Igualment insta el Govern a revocar la reducci de la jornada al professorat substitut i s'asseguri el pagament del 100% del seu sou i les vacances corresponents. Daltra banda el Parlament insta el Govern de la Generalitat a assegurar que durant el perode de baixa el professorat pugui cobrar el 100% del seu salari. Finalment el Parlament insta el Govern a assegurar el pagament als docents de la paga extra de Nadal.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 67

BEQUES MENJADOR

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a mantenir les beques menjador als centres educatius, tot assegurant que els alumnes no becats tinguin coberta amb monitors la vigilncia dels menjadors escolars.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 68

RTIOS ALUMNES

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a Establir les rtios d'alumnes per aula de 25 alumnes per classe com a mxim a tots els nivells. A tal efecte s'augmentar la plantilla de professors i altres professionals (pedagogs, logopedes, vetlladors...).

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 69 NECESSITATS EDUCATIVES ESPECFIQUES El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a assegurar una bona atenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques. Alhora destinar tamb els recursos necessaris a una atenci personalitzada a l'alumnat ms capacitat i potenciar-ne lexcellncia

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

3 3

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 70 REOBERTURA DE CENTRES El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reobrir i impulsar aquells centres pblics que s'han tancat durant el curs 2011-2012.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 71 FORMACI PROFESSIONAL El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a eliminar la taxa per accedir al cicle superior de Formaci Professional.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 72 MATRCULES UNIVERSITRIES El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a rebaixar el preu de les matrcules universitries en un 50% de mitjana.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 73 BEQUES UNIVERSITRIES El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a augmentar en un 30% la dotaci de beques pels joves de famlies amb pocs recursos, per tal d'assegurar la igualtat d'oportunitat en l'accs a la universitat.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 74 AUTONOMIA UNIVERSITRIA El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a respectar i defensar lautonomia universitria que ha estat violentada, en haver-se aprovat mesures de retallades sobre personal i activitats de les diferents Universitats catalanes, envaint les competncies prpies de les Juntes de Govern i dels Claustres Generals.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 75 LLIBRES DE TEXT El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a emprendre les mesures necessries per tal d'assolir que els llibres de text estiguin exempts d'IVA. Alhora insta el Govern de la Generalitat a implantar un programa que aposti pel llibre de text socialitzat a tots nivells.

3 4

Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independncia

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 76 ACOLLIDA MATINAL El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a incrementar els ajuts a l'acollida matinal del cicle d'educaci infantil i primria.

PROPOSTA DE RESOLUCI NM. 77 TRANSPORT ESCOLAR El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a recuperar el transport escolar de franc a les escoles, tant urbans com interurbans.

Palau del Parlament, 26 de setembre de 2012

Alfons Lpez i Tena Representant del SP de SI

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

3 5