La familia de Carles IV, Goya

1) Documentaci general
1.1. Ttol: La famlia de Carles IV 1.2. Autor: Lucientes Francisco de Goya (1746-1828) Pintor i gravador espanyol de Zaragoza, reflex del canviant perode histric que va viure. No pot ser classificat dins un estil concret, sin que trenca i semmarca en una lnia prpia. Per tant, emmarcat dins la modernitat, no el podem etiquetar en un corrent. Durant la seva llarga etapa de formaci va sintetitzar a la seva manera les corrents pictriques de la seva poca (barroc tard, rococ i classicisme), superant-les aviat i iniciant un solitari procs dinvestigaci sobre uns supsits pl{stics diferents, que el converteixen en precursor dalguns dels corrents pictrics del segle XIX i XX. Cal dir que Goya va produir obres mestres en tots els camps artstics que va practicar, des del gravat fins la pintura, i va ser font dinspiraci directa per a totes les generacions posteriors dartistes fins als nostres dies. 1.3. Cronologia: 1800-1801 1.4. Estil: No es pot classificar en cap estil (presenta diverses tendncies adaptades a la seva particular forma de pintar). 1.5. Tcnica: Oli. 1.6. Suport: Tela. 1.7. Dimensions: 2,28 m x 3,36 m. 1.8. Localitzaci original: Palau Reial de Madrid. 1.9. Localitzaci actual: Museu del Prado, a Madrid. 1.10. Estat de conservaci: Bo. 1.11. Tema: Es tracta duna escena quotidiana de la cort, en la que es representa a la famlia reial, sense cap tipus dadulaci, amb el propi pintor representat, creant un parallelisme amb les Menines de Vel|zquez. 1.12. Gnere: Figuratiu, es tracta dun retrat collectiu.
Goya. La famlia de Carles IV. (1800).

2) Anlisi formal
2.1. Lnia i color: 2.1.1. Domina el color sobre la lnia, assolint el dibuix molt poca importncia davant del vigors color. 2.1.2. Dominen els colors clids, brillants, purs i arbitraris. La gamma cromtica dels vestits est molt treballada i es basa en els blancs i els daurats, que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. Destaquen sobretot, el daurat luxs de la vestimenta de la reina Maria Llusa, i el roig de la de linfant Francesc de Paula. 2.1.3. La pinzellada es mostra vigorosa i solta, aportant aix aquesta importncia al color, aplicat en taques de color que anullaven qualsevol lnia. 2.1.4. Les textures poden percebres amb ms claredat, i trobem veladures.

2.1.5. Hi ha una llum natural no gaire violenta, que prov de lexterior del quadre. Aquest focus de llum forma ombres, ja que entra per lesquerra i al impactar amb els personatges crea una ombra a la dreta. Aix, podem dir que en aquest quadre, Goya usa el clarobscur, si b duna forma subtil. El pintor illumina doncs, ms la part dreta del quadre i deixa que laltra sigui envada per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a lobservador. 2.1.6. Grcies als contrastos i el tractament de la llum aconsegueix donar gran varietat de volums, matries i ajuda a diferenciar els distints plans en profunditat. La tcnica de lartista permet ressaltar tant les textures dels vestits, com els daurats de les joies i brodats. La illuminaci emfatitza i contribueix molt a aquests efectes. 2.2. Composici: 2.2.1. Lobra presenta verticalitat, proporcionada pels personatges, tots de peu, alhora que pels quadres al fons. Aix recrea una composici esttica. 2.2.2. Les figures es troben situades com en un fris, en una alineaci horitzontal, i una distribuci equilibrada. Es produeixen tres agrupaments determinats per la proximitat dels personatges que sinclouen en cadascun. Dos marcs al fons ajuden a dividir els tres grans grups. 2.2.3. La composici s superficial (est centrada en el primer pla) i tancada (tots els elements sadrecen al centre del quadre). Les figures tendeixen a tancar-se i definir-se sobre el fons. Noms el futur Ferran VII i Carles IV sobresurten una passa, per dignitat dinstica, de la resta dels elements. Hi ha una certa simetria en la composici, leix de la qual s la reina al centre. 2.2.4. Susa la perspectiva aria (amb diversos punts de fuga), ja que sens presenta latmosfera que envolta als objectes, difuminant les lnies convergents, eliminant els lmits de la forma i el color, i donant una impressi molt realista de la dist{ncia. Lobra sambienta a linterior dalgun sal decorat amb dos grans quadres, que ajuden a donar una mica la impressi de profunditat. Tanmateix, trobem poca profunditat i la gran quantitat de personatges que hi apareixen potencien la sensaci de manca despai.

3) Anlisi iconogrfica
3.1. Descripci dels elements iconogrfics: El pintor retrata en aqu, alguns integrants de la famlia reial, mostrant la interioritat de cadasc. Lobra est{ ambientada a linterior dalgun sal (probablement del Palau dAranjuez), decorat amb dos grans quadres no identificats. Els personatges reials estan distributs en tres grups: en el central apareixen el rei Carles IV i la seva esposa Maria Llusa (la qual marca el centre de la composici), amb els seus dos fills petits. En el de lesquerra el futur Ferran VII (que com el rei, t un peu avanat) amb la seva muller i darrere un germ seu i la germana del rei; i en el de la dreta podem apreciar el germ{ del rei i les dues filles. A la banda esquerra superior sobserva el mateix Goya davant dun quadre. 3.2. Interpretaci iconolgica: En aquesta obra trobem elements simblics com el fet que tant Ferran VII com Carles IV siguin representats amb un peu endavant, smbol de la seva preeminncia. Aix la reina, coneguda per la seva vanitat, tampoc s estrany que es situ en el centre. La representaci del propi artista dins el quadre, el situa com un observador independent. Els personatges estan representats amb gran naturalisme i versemblana fsica, gens idealitzats. Aquest fet ha creat grans controvrsies respecte el seu sentit ms profund. Es pot interpretar que lartista pretenia caricaturitzar o criticar la noblesa reial, ja que

no la presenta adulada sin de forma molt natural i autntica, tal com eren i no tal com haurien de ser. El cert, s que la situaci en posici dominant de la reina com a eix de la composici contrasta amb lactitud poc enrgica dun rei absolutista, per incapa de portar les regnes del pas. Aix es relacionaria amb el car{cter liberal i afrancesat que se li ha atribut a lartista. Segons altres opinions per, lartista penetr amb subtilesa en la psicologia dels personatges, sense prejudicis, amb intenci de fer-ne un retrat acurat i naturalista. 3.3. Funci: Esttica i propagandstica de la reialesa. 3.4. Anlisi sociolgica: Quant a lan{lisi sociolgica, lobra fou un encrrec del mateix Carles IV, que, pel seu realisme i penetraci en la captaci de la psicologia dels personatges, es convert en una radiografia de la poltica espanyola daquella poca, desquenes als nous temps.

4) Valoraci i conclusi
4.1. Elements propis de lestil: Goya resulta inclassificable, i per tant adopta distintes caracterstiques daltres estils, alhora que les adapta al seu estil personal. En aquesta obra veiem com lartista es mou entre una esttica Rococ i un concepte neoclssic, en concebre la representaci amb un carcter intimista i alhora grandiloqent. Al marge de les etiquetes estilstiques, i a diferncia dels retratistes anteriors i dels coetanis, Goya aconsegueix amb noms uns quants tocs de pinzellada, crear les formes sense necessitar de lnies. Els colors resulten ms vibrants que en les altres tendncies, ms vius i brillants. La forma en que aprofundiex en la captaci de la personalitat tamb s molt caracterstica del pintor. Veiem una pintura lliure i esquemtica, que confereix a les seves obres una vivacitat inusual, lluny del naturalisme tradicional. Per altra banda, s important remarcar el fet que procur reproduir en els seus quadres la llum, atmosfera, i forma de pintar lliure de Velzquez. 4.2. Relaci de lobra amb lpoca: Ens situem als inicis del segle XIX a Espanya, en el regnat de Carles IV. Lobra respira una calma i harmonia que en res es corresponen a lpoca de grans trasbalsos per els quals va passar la monarquia: pocs anys abans, al 1793, havia estat executat a Pars el rei Llus XVI. El 1807 es sign el tractat de Fontainebleau, en virtut del qual Carles IV autoritzava les tropes napoleniques a travessar el territori espanyol per tal de poder conquerir Portugal. El 1808, arran del mot dAranjuez, Carles IV es va veure obligat a abdicar en favor de Ferran VII. El 1830, a la mort de Ferran VII, el seu germ Carles Maria Isidre, salar{ en armes contra Isabel II, fet que provocaria la primera guerra carlina. Ben mirat, aquesta famlia va ser la causa principal de la situaci catica que visqu lEspanya del segle XIX, pel conjunt derrors poltics que va cometre. 4.3. Transcendncia de lobra: Es tracta duna obra important, que transcorre parallela a els altres moviments consolidats. Certament, tota lobra de Goya s transcendent; tanmateix, aquesta obra cabdal s de les ms importants de tota la seva producci. Lobra ha estat apreciada i admirada, i amb Goya sovint sha parlar de linici de la pintura moderna. Lartista ha estat font dinspiraci directa per a totes les generacions posteriors dartistes, ja sigui per la seva pinzellada vigorosa o el seu us del color viu i vigors. Aix per exemple, marc a romntics com Delacroix, i alguns impressionistes, amb la seva pinzellada solta.