BSAL, 53(1997), 371-376

DADES PER AL CONEIXEMENT DEL PRETALAIOTIC FINAL DE MALLORCA A TRAVS DE L'ANLISI MACROESPACIAL
GABRIEL PONS I HOMAR L'estudi que s'exposa a continuaci se centra, bsicament, cn l's dc l'anlisi macroespacial dels assentaments del prctalaitic final, que utilitza la metodologia dc l'arqueologia espacial, amb l'objectiu d'establir uns plantejaments sobre cl model d'assentament, zones d'influncia i captaci de recursos i, cn definitiva, apropar-nos al concixemenis dc l'estructura socio-cconmica. Grcies als avanos assolits per l'arqueologia illenca a les darreres dcades s'est en disposici d'establir una periodilzaci del prctalaitic amb prou garanties. Ja no s quelcom imprecs anterior al talaitic i que provoc el nom pretal aitic. Hom entn per prctalaitic final les manifestacions culturals que es desenvolupen entre una data vers el s. XX - XIX i que acabaria amb la invasi talaitica entorn al 1400 aC. Les datacions estan basades en anlisis carbniques procedents de diferents assentaments. La dataci, ja antiga, del nivell B de Ca na Cotxera serveix per testimoniar un assentament amb manifestacions prpies d'aquest perode que se superposa a un assentament calcollic amb cermiques incisos. Les datacions recents, a partir d'anlisis de carbons recuperats a la naveta Ponent d'Hospitalet i a la naveta dc Canyamel, ambdues amb mobiliari propi del talaitic inicial, sn prou contundents per fixar el canvi cultural vers el 1400 a C /
1

Les manifestacions immobles prpies i, segurament, exclusives del prctalaitic final sn les navetiformes i estructures annexes que a vegades les acompanyen, i les coves artificials d'enterrament. Un tercer model constructiu cl formen els sepulcres megaltics. Considerats, a priori, com estructures vinculades a estadis ms antics del prctalaitic. s'ha pogut determinar, a partir de la dataci carbnica de Son Baul, primer, i ms recentment
3 4

Catalina CANTARELLAS: "Excavaciones en "Ca na Corscra" (Muro, Mallorca)", Noticiario Arqueolgico Hispnico - Prehistoria I. Madrid, 1972. 2)5-216. Ms recentment s'ha realitzat la calibrado de la data carbnica i ha donat una data de 2168 BC, 4117 BP. Veure William lt. WALDREN: Radiocarbon and other isolopic age determinalions front the Balearte Istands. Dei Archaeological Muscum and Research Centre, 1992, taula 6. Gabriel PONS 1 HOMAR: Anlisi espacial del poblament al Prelaluitic final i Talaitic 1 de Mallorca (ss.XIX - Vlla.C.j. Tesi doctoral indita. Universitat de Barcelona, 1997, 109. taula V. Gabriel PONS I HOMAR: Anlisi espacial del poblament al Prctalaitic (ss. XIX - VII a.C.t, 4-15 i 47-48, Gabriel PONS I ) tOMAR: Anlisi espacial del poblament al Pietulaitic (ss. XIX - VII a.C.I. 109. final i Talaitic I de Mallorca final i Talaitic I dc Mallorca

372
5

GABRIEL PONS HOMAR

de l'Aigua Dola, la seva adscripci al pretalailic final. En ambds casos els materials recuperats mantenen una total homogenetat formal amb els procedents dc coves artificials. Les anlisis carbniques sobre restes ssies de Son Baul que donaren la data cal BC 1750 (3470+120 BP) i les datacions absolutes aportades pel sepulcre de l'Aigua Dola, (338040, 1677 cal BC; 3460+40, 1745 cal, BC; 3365+30, 1672, 1654. 1646 cal B C ) , reforcen la seva pertinena al mateix grup hum; ms quan, cn tots dos casos, no es localitzaren ni a l'interior ni als voltants restes dc manifestacions anteriors. Aix. novament, com ja s'ha demostrat cn el cas dels hipogeus, cs reconeixen manifestacions immobles que fora del territori insular s'enquadren en dates ms antigues.
6

Els estudis publicats que facin referncia a l'anlisi espacial dels assenlamenls del pretalailic final sn aclualmcnt fora limitats, tant en nombre com cn l'cxlensi territorial en la que es basen. Per a la realitzaci del present estudi s'ha pres com a base de dades l'Inventari Arqueolgic de Mallorca que, claboral entre 1988 i 1994,"nva ser encarregat per la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports dc la CAIB. No cs pretn ac fer una descripci exhaustiva dc totes les estacions localitzades, ja exposat anteriorment, i que ocuparia una extensi no disponible, sin que hom es proposa, a partir dc l'anlisi de la distribuci dc Ics manifestacions del pretalailic final, extreure'n les conclusions que es dedueixen.
7 9

La primera dada d'inters que cs desprn s l'augment cxpcctacular dc manifestacions immobles respecte als escassssims jaciments que han aportat cermiques campaniformes, (tant d'hbitat com d'cntenamcnl. ja siguin immobles com aixoplucs naturals). S'han localitzat prop de 180 assenlamenls amb construccions navetiformes, alguns dels quals extensssims, a ms dels ms dc ccnl nuclis de coves artificials d'enterrament i les nombrosssimes coves naturals que contenen manifestacions prpies del pretalailic final. Hom, a partir de la interpretaci d'aquestes dades, no dubta cn plantejar un substancial augment demogrfic que possibilils aquesi procs, augment que es produ cn un interval de temps probablement breu i que supos canvis importants de les manifestacions. Tol plegat, malgrat les modes evolucionistes imperants, fa pensar cn una afluncia humana. Una segona interpretaci que cs podria fer, en l'actual cstal dels coneixements, seria cl dc plantejar que les manifestacions del pretalailic final formin pari d'un substrat hum anterior a les manifestacions campaniformes, plantejament que hom considera poc probable. Les vivendes del pretalailic final, conegudes com navetes o navetiformes, sn unes barraques de planla allargada, d'entre 15 i 20 ni. de llargria i uns 3/4 metres d'ample. l la
10

Manuel CALVO TRIAS el ala: "PI dolmen de s'Aigua Dola. Sepulcro colectivo del Pretalailico'. Revista <le Arqueologa . iV 191, Madrid, mar de 1997, IX-29. Manuel CALVO TRIAS el atii: "El dolmen de s'Aigua Dola. Sepulcro colectivo del Prelalaitico". 26. Jaume COLI, CONESA el ala: "Evolucin del habitat durante la Prehistoria y la Antigedad cn el termino municipal dc Alcudia (Mallorca)". Arqueologa espacial. 2. Teruel. 1984, 111-129. Gabriel PONS I HOMAR: '"Dadcs per a 1'eMudi del model d'assentament a Llucmajor cn la prehistria", Llucmajor. Noies Histriques i Callarais, Uucmajor. 1995. 13-23. Bartomeu SALV SlMONli'I: "ll patr d'assentament de la prehistoria a la romanitzaci de Pelanilx", Lo prehistria de les illes de la Mediterrnia Occidental. X Jornades d'Estudis Histrics Locals. Palma, 1992 pg. 407-417. Per a l'elaboraci dc l'inventari t'utilitzi la cartografia de la Conselleria d'Obres Pbliques de la CAIB li: 1/10.000. que aleshores era la ms precisa. En el present article les localitzacions s'han plasmat a la cartografia militar F.: 1/50.000. Gabriel PONS I HOMAR: Anlisi espacial del poblament al Pretalailic Final i i'alaitic I de Mallorca {ss. XIX - VII a.C). 29-43. Gui lie mio ROSSEl.l .O llORDOY; "Las navetas en Mallorca". Studi Sardi. XIX (1964 -1965).

DADES PER AL CONEIXEMENT DEL PRETALAITIC FINAL DE MALLORCA

373

capalera absidal els murs, d'uns dos metres de gruixa, es projecten amb lleugera curvatura de tal maneta que la part central cs la ms ampla. La coberta se solucionava amb lloses dc pedra sostingudes per columnes dc tambors polillics (Son Mcrccr dc Baix, Menorca, o b amb un entramat dc soques, a manera dc bigues, que sostenen un nivell de lloses i a sobre argila per tal d'impermeabilitzar-lo.
11

Les naveies formen poblats per la suma dc diferents estructures navctiormes construdes amb una distribuci anrquica i ocupant un territori ms o menys extens. Curiosament no cs basteixen entorn a un espai central o arrenglerades amb un cert ordre. Per altra banda, als poblats dc navetes no cs reconeix cap estructura que sobresurti per qestions de localitzaci constructiva dc la resta. No s'observen, per tant. ni estructures de caire defensiu ni estructures de poder. Com ja s'ha exposal en una allra ocasi un 80% dels assentaments del prctalaitic final estan construts a zones planes o costers i es descarten Ics elevacions o cnclaus estratgics.'- Factor que, juntament amb els anteriorment exposats, hom considera de notable importncia a l'hora dc desenvolupar una hiptesi sobre cl model social del pretalailic final. L'expansi de Ics manifestacions del prctalaitic final abraar tols els indrets de l'illa, per be que amb unes freqncies desiguals que lot seguit s'analitzen. Primerament es posa en evidncia una major concentraci a la perifria insular. Tan s aix que el 60% dels nuclis d'hbitat es troben situats a la franja costanera que va dc la mar fins a 4,5 Km. a l'interior, i de la qual cs descarta la cosla inaccessible. No noms es produeix una clarssima superioritat d'assentaments sin que a mes es troben els conjunts ms extensos. Aquesta major densitat dc zones d'hbitat a la perifria va acompanyada del 36% dels conjunts de coves artificials, ndex menor cn part degut a l's de Ics coves naturals a les zones dc muntanya i als penyals costaners. A la perifria insular lamb s'ubiquen Ics zones amb menor densitat de construccions que corresponen a la Sena Nord i a la dc Llevant. Es palesa, aix. cl rebuig dc Ics zones ms muntanyoses, lloes on, amb algunes excepcions, els assentaments es localitzen a les valls (Sller, Valldemossa, Mossa, elc). En aquests casos les estructures tendeixen a ocupar les terrasses al rasser dels vents de nord i encarades al solci, alhora que cn els casos de valls encaixades solen ubicar-se al coster, evitant les fondalades. En els casos d'existir un fort desnivell, mancades dc terrasses o rcplans rocosos, es produeix una tolal adaptaci dc l'estructura al medi. dc tal manera que les navetes es construeixen adossades a la roca, evitant cl bastiment d'un dels murs, com s el cas d'un nombre important dc navetes dc la zona de Pollena. Altres llocs on s'ha detecial una escassa presncia dc restes prpies del prctalaitic final, possiblement a causa del fort impacte de l'home sobre el medi als darrers dos segles , corresponen a la meitat oest del municipi de Palma, a la comarca del Raigucr i a un sector de la comarca del Pla. Un altre sector d'escassa presncia i on la justificaci anterior no

Jordi ANGLADA (OMIl.A: "llstudio de una naveta de habitacin de Son Mcrcer de Bai* (Menorca)", Mayrqa . 15. Palma de Mallorca, 1976,271-289. * Gabriel PONS I IlOMAR: "L'invenlari arqueolgic de Mallorca, un iiUent de planificaci?". La prehistria de tes lites de ta Mediterrnia Occidental. X Jornades dT.studis Histrics Locals. Palma. 1992, 5.1.

374

GABRIEL

PONS

HOMAR

sembla ser ajustada correspon al lerritori que compren l'esi dels municipis de Felanitx i Manacor. Zones com la meitat sud dc Llucmajor i els termes de Campos, Santany i pan de ses Salines, Santa Margalida, Scncclles, ele presenten una distribuci esponjada i prou homognia amb una distncia mitja entorn als 2.()00/2,5(X)m. Un altre aspecte destacablc l'ofereix Ics altes concentracions d'estructures naveliformes a diferents /.ones de l'illa, totes elles situades a la perdera. La ms destacablc cs localitza a l'extrem nord insular, ocupant els costers de les valls longitudinals que forma la Serra de Tramuntana al terme de Pollena, (valls de Bquer, Sant Vicent, Tcrnelles, etc), on s'han comptabilitzat ms de dues-cenles construccions naveliformes. Dels ms de vint nuclis inventariats s'han de destacar, per la seva magnitud, els de Bquer (Can Punta), (35/27). Can Marlorellel (35/58), Can Vela Gran (la Serra) (35/66) i Ternelles (l'Estret) (35/79). Una segona zona d'alta concentraci d'eslruclures naveliformes se silua a l'extrem sud de l'illa, prxima al Cap Salines. Dins les possessions de sa Vall i sa Vailet, malgrat les importants Iransormacions agropecuries realitzades a les darreres dcades, encara es conserven vuil conjunts naveliformes, als quals s'han d'afegir qualre zones amb possibles restes del prctalailic final i qualre nuclis de coves artificials d'enterrament. Si observara les zones d'altes concentracions de nuclis dc coves artificials d'cntcrramcnl, llocs on, lgicament, cal pensar que han desaparegut Ics estructures naveliformes, s'ha d'afegir com a zona d'alia concentraci l'enioni de l'albufera dc Palma, on es t memria escrita del conjunt de navetes de Son Oms (Pleta dc Son Vidal Nou) ( 3 2 / s / n l ) i del de Son Ferrer (Cas Camincr) (32/3Q) i es conserven els dos conjunts del Rafal (32/32 i 32/34), a ms s'han d'afegir els nuclis de coves artificials prctalailques dc Ca na Vidriera ( 3 2 / 1 7 ) . Ca s'Espirul (32/19), Son Sunyer (32/20) i el Serra! des Verro (32/s/n7).
13 N 15 16 17 ,K

A la zona dc l'isimc d'Alcdia es tenen referncies de notables conjunts dc coves artificials. Les conservades del nucli urb (2/2) i sa Solada (2/6). a ms de les desaparegudes del Mol, que eslava al cam dels Barcars, les d'en Sureda a la zona de sa Torre, prop de Manresa la de s'Hort des M o r o s i les esmentades per M. Alcover a la zona dc sa Coma. L'nic conjunt d'estructures naveliformes que es conserva en aquell indret s cl de Sani Mart (2/12).
19

Guillermo ROSSELL UOROOV: "Excavaciones en el conjunto lalaylico dc Son Oms (Palma de Mallorca-Isla de Mallorca)". Excavaciones Arqueolgicas en Espaa, 35. Madrid, 1965. Josep MASCAR PA SARI U5. Corpus de toponimia dc Mallorca, Palma dc Mallorca. 1986. ' Miguel ALCOVER: El hombre primitivo cn Mallorca Estudio sobre la prehistoria balear. Palma dc Mallorca. 1941. A. CRESPI, L AMORS: Contribuci a l'estudi de la prehistria balear. Ecs navetes del Rafal" BSAL XXII. Palma de Mallorca, 1928-29, 189-190. ^ J. I . L A U R f - S RAMIS: La necrpolis del primer bronce mallorqun de Ca na Vidriera de Palma d'e Mallorca. Origina] mecanografiat. Palma de Mallorca. 1982. Guillermo ROSSELL BORIXJY: "Excavaciones en la necrpolis de cuevas artificiales de So'n Sunyer (Palma de Mallorca). Excavaciones Arqueolgicas cn Espaa, 14. Madrid. 1962. ' Josep COLOM1NAS ROCA: "L'edat del bronze a Mallorca. Ecs investigacions de l'Institut (19161920)" Anuari de l'Inslitl d'Estudis Catalans, 5. Barcelona. 1920, 555-573.
5
J

G u i l l e r m o ROSSELL

BORDOY: "La prehistoria".

Historia de Alcudia. Alcudia, 1978. 29-41.

DADES PER AL CONEIXEMENT D E L PRETALAITIC FINAL D E MALLORCA

3 75

D'aquesia dinmica dc localitzaci dels assentaments cs impossible extreure un model d'assentament vlid per una part important dels conjunts, ja que de zones amb grans buils es passa a zones dc distribuci esponjada i a zones d'alta densitat, sense que es manlenguin unes distncies mnimes ni tan sols una certa freqncia. A partir d'aix tampoc cs compten amb unes pautes que possibilitin plantejar aspectes com la zona bsica dc captaci dc recursos o zones d'influncia que vagin mes enll dels resultats estadstics que demostren una major pressi humana sobre uns tipus de medis. Per tol aix sembla que s'est davant un model d'assentament oberi. enlcs com la inexistncia d'estructures que marquen amb un sentit dc territorialitat un espai fsic. Un aspecte que a priori pot semblar interessant d'analitza! i que podria ajudar a alguns dels punts exposats s cl de la relaci espacial enlre els nuclis navetiformes i cls llocs d'enterrament, del qual ac bsicament cs fa esment a les coves arlificials. La realitat, tamb en aquest cas, es presenta heterognia, ja que front a alguns exemples on els hipogeus comparteixen espai amb els assentaments, en allres casos es troben a unes distncies no superiors als 900 m.. mentre que cn allres casos cs troben a uns 1.200/1.500 m. (veure t a u l a ) . Per la qual cosa la hiptesi que cls nuclis d hipogeus es localilzassin als lmits del territori bsic d's dc la comunitat queda, en principi, com a dcseartablc, o al menys no s generalitzable. CONCLUSIONS Hom considera que l'estudi dc la localitzaci d'aquesics agrupacions sn una eina prou vlida per fer consideracions sobre la base econmica del poblament del pretalailic final. A ms de pruduir-se. com s'ha exposat, una pressi sensiblement superior a l'rea costanera respecte de l'interior illenc cal apreciar que Ires dc les quatre zones descrites s'ubiquen al voliani de zones humides, l'albufera de Palma, els estanys dc les Gambes i dels Tamarells a Ses Salines i cls aiguamolls de l'islme d'Alcdia, relaci que es pdria augmentar amb allres exemple dc menor envergadura. A panir d'aquestes dades sembla que la dependncia, de part important del poblament, de les activitats depredalrics, la pesca i recollecci dc moluscs a la costa i la caa als aiguamolls, representava una part important dc la dicta alimcniria. Aix mateix cal apreciar que la ramaderia d'alguns tipus dc bestiar es veuria beneficiada amb l's de les zones humides mitjanant la riquesa de les pastures. Igualment les zones dc muntanya i cls boscos d'alzines serien adients per les pastures d'ovicaprins i suids respectivament. Paral.Iclameni no s'observa cap mena dc pressi sobre les terres agrcolamcnl ms productives; menire que s que apareixen conjunts relativament importants a zones denominades de marina, que aciualmenl cs caracterilzen per ser semirides amh vegetaci de garriga i terres primes de call vermell, que sols possibiliten un s com a lloc de pasturatge de ramats d'ovicaprins. La manca d'estructures dc poder ni de caire defensiu, la creaci dels poblats com assentaments oberts on les estructures cs troben escampades cn cl icrritori sense una intenci cohesionadora. la manca de diferncies de volum substancials entre estructures d'un mateix assentament, la localitzaci dels assentaments sense una concepci estratgica. Aquestes dades de caire macroespaeial estan en concordancia amb les dades aportades per Ics excavacions arqueolgiques. Toies aqucsies dades plantegen la concepci d'una societat tribal bsicament igualitria, on existiren unes l'orles diferencies cn ra del sexe i l'edat i on no sembla haver existit una perpetutat sangunia del poder.
20

Jaime C O I . I . CONESA: "Aproximacin u la arqueologa funeraria Je las culturas iniciales de la prehistoria dc Mallorca", Pytfiiic. 24. Barcelona, 1993. J3-l 14.
l

376

GABRIEL PONS HOMAR TAULA I Relacions fsiques enlrc navcics i coves artificials cl'en terra ment
Nave I c s Distancia eti tu.

~To733 32 A SN'l l/sS'i 13 l i "l'/II') 257119 5 SW

42,10!

10/4S" 1100 ooo

1400 33,20

13/1-1 l'S "3575N1 3VI IS S5 / l M n s r 3S/20

0 -2.101

IOT;
42/141

5SW 3 A/) 13M 43/SN! 12-1 i"

1200 42/K.') 42/&S 12/95 'V:5

IftO

loo 43/97 i 9/39

1129 900 3(X)

il 550 1550
200

IW
sit

l]3S
44/31

Wl 4(1/1!
4 0 / 1 (X)

JJ/fW
411/112

900 S50 1300

M J/SN 47/Ofi 53/36

35/5S

S718 /li
24/18 33/J

lloo Lloo

.i</*.i

RESUM Mitjanant l'aplicaci de la metodologia de l'arqueologia espacial s'analitzen alguns aspectes del poblament de! bronze mig, com sn la distribuci dels assentaments en el territori, la densitat del poblament i el tipus dc medi en el qual es vincula i la relaci fsica entre els poblats i cls llocs funeraris, i la seva lerritorialitat, A partir dels resultis d'aquestes anlisis cs fa una interpretaci socioeconmica de! perode.

ABSTRACT Some aspeets of the society of the middle bronze period arc analizcd through the applicalion of spatial archeological mcthodology. Al the same lime, there is a descripcin of (fie distribu ion of the settlements in ihe area, as well as. the densily of the populatton. Moreover. Ihcrc is on attempt lo link the characierislics of the geographical background wilh he physical relalionship among ihe village and their burial emplaccments logelher wilh Iheir lerrilorial meaning. Conclusions on thc socioeconomic interprciaiions are drawn from he results of Ihese analysis.