CONFERNCIA 5.- TEORIES COGNITIVES DE LEMOCI Antecedents: Arnold.

Arnold: Valoraci cognitiva El subjecte avalua, sempre avaluem lentorn per qualsevol situaci que estiguem vivint, el subjecte elabora cognitivament de manera immediata i quasi involuntria la situaci en que es troba i tracta de: o Aproximar-se a all que avalua com a bo o beneficis. Aproximaci: s quan una situaci la considerem bona. o Evitar o allunyar-se dall avaluat com dolent, perills o negatiu. Evitem les situacions que no ens han agradat. o Ignorar lo avaluat com a indiferent. Ignorem el que no es rellevant per a nosaltres. Lemoci s una tendncia que es sent cap a alguna cosa intutivament apreciada com a bo (beneficis) o contra alguna cosa apreciada com a dolent (nociu), o sigui, ja sigui una tendncia negativa o positiva. Tendncia complementria a la percepci que impulsa a fer alguna cosa o Quan la tendncia s suficientment forta sanomena emoci o Les emocions tenen funcions motivacionals. LA COGNICI S CONDICI SUFICIENT i NECESSARIA PER LEMOCI LEMOCI TE CONNOTACIONS MOTIVACIONALS NO HI HA DIFERENCIA ENTRE EMOCIONES ESPECFIQUES Percebem una situaci, lavaluem recorrent la nostra memria. Lavaluaci ens porta a una emoci, aquesta una tendncia per fer certa cosa i aix fa que planifiquem una acci duna manera o altra. La planificaci dacci es basa en la memria i imaginaci, a partir daqu tenim canvis fisiolgics o lacci. En definitiva, Arnold ens diu que la cognici es necessria per lemoci, emoci i cognici estan fetes de la mateixa moneda. Lo important per Arnold s quina tendncia dacci t lemoci i la quantitat de tendncia. El modelo de Lazarus. Posici de Zajonc.

La teoria cognitiva de Lazarus Plantejament general o Defensor de la perspectiva cognitiva: lactivitat cognitiva s una condici prvia per a que es produeixi una emoci. La cognici es el pensament. o Sense una comprensi de la rellevncia personal que t lestmul per al propi benestar, no hi ha ra per a que shagi de respondre emocionalment. Reaccionem emocionalment quan lestmul pot canviar el meu estat. Sol ens emocionem pel que en serveix dalguna manera, o sigui pel nostre benestar. o Lazarus entn lemoci com una interacci entre all biolgic i all cultural.

Lazarus: origen biolgic de lemoci Per raons de supervivncia lorganisme ha de ser capa davaluar la presncia o absncia de perill o amenaa en el seu entorn. O sigui, lorganisme ha de tenir la facilitat de tenir estmuls per sobreviure, saber avaluar el perill, on hi ha menjar... Aquesta avaluaci o reconeixement s el que determina tant lexperincia emocional que li segueix com lacci adaptativa dencarament a la situaci, o sigui, lavaluaci de la situaci fa que puguem actuar duna manera o altra, ens adaptem a cada situaci. Les estructures biolgiques que permeten la percepci han evolucionat a partir de les necessitats de supervivncia en lenfront fsic, es pot dir que tenim el cervell dun avantpassat perqu les seves situacions per avaluar el perill les tenim.

Lazarus: influncia cultural en lemoci La cultura afecta a lemoci de quatre maneres, quatre nivells basics on es detecta que la cultura detecta lemoci: 1. En la percepci de lestmul.- cada estmul emocional es cultural, construccions del seu entorn, la famlia, pensaments...a no s que es busqui un estmul molt generalitzat. s el que porta a una persona a sentir-se emocionada, per exemple esdeveniments esportius. 2. En lexpressi emocional.- el component verbal i no verbal es diferent en diverses cultures, no noms en paraules si no tamb en expressions culturals. Depn de la cultura ens porta a parlar duna manera o altra, per exemple les persones del sud son ms emocionals o sol ms expressives? 3. En la relaci social.- les relacions socials influeixen directament en les emocions, igual que lo cultural. Dins duna mateixa cultura si es parla es pot entendre que laltra persona senti igual. 4. En les conductes ritual.- Els rituals depenen molt de la cultura, per exemple la nostra societat esta molt involucrada amb els rituals, com pot ser el Nadal, Fi dany...

Lazarus: principals conceptes Enfrontament: els estmuls estan en constant canvi i contnuament ens estem enfrontant a ells (coping), de manera que les nostres cognicions alteren al temps que produeixen les nostres reaccions emocionals. Els estmuls canvien i ens hem dacostumar a afrontar-los, canvien perqu son estmuls socials i contnuament canviem de situacions. Valoraci: cognicions que intervenen entre lestimulaci ambiental i les respostes conductuals i fisiolgiques (de lemoci), es a dir, cognici entre estmul i resposta. o Per a Lazarus son avaluadors. Avaluem tots els estmuls que trobem, en respecte a la seva rellevncia personal i la seva significaci: cada reacci emocional s funci duna manera particular de cognici o valoraci. Segons com valori la situaci tindr una emoci o una altra. Implica dos processos: o Valoraci primria o Valoraci secundria Procs primari: t tres possibilitats: o Irrellevant o Positiva (benigna) o Negativa (estressant)

o Les valoracions benignes, positives, sn aquelles en les que se suposa que la situaci t conseqncies positives per a lindividu. Porten a emocions plaents com lalegria, felicitat o tranquillitat. s a dir, preserven, aconsegueixen el benestar o ajuden a aconseguir-lo. o Les valoracions estressants, negatives, poden ser de tres tipis: Dany o prdua (sha produt un prejudici per a lindividu) Perdre alguna cosa. Amenaa (pot donar-se en la situaci anterior) Poder perdre alguna cosa. Desafiament (es pot perdre o guanyar) Lamenaa i el desafiament porten a mobilitzar estratgies denfrontament. Lenfrontament es veures capa denfrontar una situaci. Procs secundari: es refereix a la manera denfrontar-se a lamenaa (copin) i poden tenir dues formes principals: 1. Accions discretes interactives amb lamenaa, com per exemple: mirar de canviar el problema o que fer sobre el problema, veure-ho duna manera o duna altra. 2. Revaloraci benigna (posteriorment ho anomena reestructuraci cognitiva). Quan la situaci suggereix que no s possible ninguna acci directa, veure la situaci duna altra manera. Les valoracions primries (positives o negatives) i secundries (amenaa o enfrontament) interaccionen entre si determinant el grau destrs i la qualitat de la resposta emocional. A ms valoraci positiva, menys estrs i a ms valoraci primria de perjudici, ms afecte emocional. Lintensitat de la resposta emocional est en relaci directa amb el grau damenaa, derivat de la valoraci primria, i en relaci inversa amb la capacitat denfrontament, sorgida de la valoraci secundria.

Lazarus: aproximaci experimental Dirigida a investigar els possibles determinants del procs de valoraci primria. Passa un documental a uns subjectes per veure com sentiran, canviant el so de les imatges, podran canviar les emocions. o Presentaci destmuls estressants o no estressants (a travs de pellcules) o La valoraci primria daquests estmuls (a travs de diferents bandes sonores associades a una mateixa pellcula). Vol saber quin impacte tenen els imatges. VI: documental o Neutre: documental sobre prctiques agrcoles o Estrs: documental sobre un ritual diniciaci a la pubertat en que es realitzen incisions en els rgans sexuals amb instruments de pedra afilada Descripcions verbals o Sensibilitzaci o increment de laversi o Intellectualitzaci (sincideix en el que es veu) o Negaci: es comenten aspectes indirectes i no el que es veu, o sigui les bandes sonores que sonen no tenen res a veure amb les imatges. Variables dependents: o Mesures autonmiques Conductncia de la pell Freqncia cardaca Respiraci o Mesures subjectives (Autoinformes) Resultats: grups. Les mesures fisiolgiques i subjectives van indicar que les respostes emocionals augmentaven o disminuen en funci de la banda sonora de la pellcula. Lestrs disminua al llarg del documental. Grups Nivell destrs 1- Neutre Ningun 2- Sensibilitzaci El ms alt 3- Racionalitzaci Baix 4- Negaci Mitj Els valors ms alts van coincidir amb les imatges ms impactants Tots els valors destrs tendeixen a disminuir al llarg del documental (habituaci)

Teoria cognitiva de Zajonc Defensor de la perspectiva biologista Els processos afectius (les preferncies) no requereixen processos cognitius previs ( de reconeixement) Els sistemes cognitiu i emocional sn sistemes separats i parcialment independents. Aquests dos sistemes generalment funcionen conjuntament. Les emocions serien de dos tipus: precognitives i postcognitives Polmica amb Lazarus sobre la primacia dall biolgic sobre all cognitiu en lemoci Lafecte pot precedir o no a la cognici

Polmica biolgico cognitiva en lemoci La primacia de la cognici significa que no pot haver una resposta emocional sense abans avaluar la ra i el significat personal dun esdeveniment estmul. Model A: cognici emoci

Els que defensen la primacia de la biologia plantegen que les reaccions emocionals no sempre requereixen del procs cognitiu avaluador. (per exemple: les expressions facials creen lemoci)

Arguments de Zajonc sobre la primacia dall biolgic 1. Donat que els estats emocionals sn a vegades difcils de verbalitzar, poden tenir orgens no cognitius (s a dir, no basats en el llenguatge) 2. Lexperincia emocional es pot produir per processaments no cognitius / estimulaci elctrica, drogues, hormones,... 3. Existeixen estructures neuroanatmiques diferenciadores en ambds processos 4. Les emocions es donen en bebs i en no-humans 5. Les persones no es casen, es divorcien o sacrifiquen les seves vides per la llibertat, desprs de fer un detallat anlisi dels avantatges i desavantatges de lemoci Zajonic: evidncia experimental Experiments sobre lexposici subliminal o Es mostren rostres molt breument (no els veu, gaireb). En una segona fase han descollir les cares que prefereixen i escullen les que han vist anteriorment encara que no ho recordin. o Lexposici destmuls subliminals als subjectes, aquest desprs de fer altres proves no son capaos de afirma exactament que si ho havien vist abans o no. El que shavia vist primer era el que resultava ms interessant. Experiments sobre lactivaci subliminal emocional o El fet de que un estmul neutre agradi o no depn de que prviament shagi mostrat una imatge emocional ms o menys (per exemple un rostre)