Teoria de la imatge, classes de l'1 i 3 d'octubre de 2012 Xavier Moreno

En aquesta introducci que estem fent sobre qu s o qu podra ser una teora de la imatge, ens hem detingut precisament en la complicada tasca de definir el nostre objecte destudi: la teora de la imatge se centra en la imatge i qu s una imatge? ning no ho sap. Justament en el primer pargraf dun daquells llibres que us vaig presentar el primer dia de classe, el dAumont, hi ha la clau per comprendre fins a quin punt s flexible i vaga, quant no directament arbitrria, la definici convencional dimatge. Aumont parla del que se com tenen les imatges com a conjunt dobjectes determinats independentment de la seva naturalesa, la seva forma, el seu s o el seu mode de producci... El que passa s que s molt possible que si obviem totes aquestes variables, les imatges no siguin absolutament res o puguin ser qualsevol cosa. Per complicar ms la qesti Aumont diu que el seu llibre es centra en les imatges visuals com a forma particular de les imatges en general... encara que tres pgines ms endavant afirma que si hi ha imatges, s que tenim ulls... No posem aquest exemple simplement amb lnim de criticar un autor o un discurs concret, sin ms aviat per demostrar la dificultat o, millor dit, la vaguetat del mateix concepte dimatge que remet a tot un seguit de tpics recurrents. El que volia explicar s que aquesta pregunta sobre el qu estudia la teoria de la imatge s indestriable del com es vol estudiar. La major part de les Teories de la Imatge suposen un corpus dobjectes anomenats imatges que sn resultat duna selecci totalment infundada i tendenciosa, basada en una tradici originada per la histria de lart primer i pels estudis visuals dels anys 60 i 70 desprs. Per aquest motiu la majoria de textos sobre el tema coincideixen en els casos que estudien: pintures, fotografia de premsa i publicitat sn els tres camps estrella. Tot plegat fa que la Teoria de la imatge sovint no sigui tant el conjunt de reflexions i anlisi de totes les imatge sin, ben al contrari, el lloc des don fabricar un tipus determinat dimatge: lacceptable. Dit duna altra manera, a lhora que es construeixen els discursos correctes sobre les imatges, es construeix tamb una imatge correcta que s la desitjable, la plausible (i, per tant, un

conjunt dimatges, tamb, incorrectes, no desitjables... les aberracions). Entrarem una mica en aix el proper dilluns. Noms destacar que la imatge que omple la major part de la reflexi del llibre de Villafae Introduccin a la Teoria de la Imagen s el Guernica de Picasso. No s ben b per qu, vam acabar parlant de relativisme cultural. I em penso que va sortir el tpic tema del subjectivisme. s curis perqu davant les obres dart, hi ha aquesta tendncia a parlar dels gustos personals enfrontant-los a qualsevol intent de sistematitzar el terme de bellesa i dexperincia esttica. s lherncia que ens ha deixat, precisament, el discurs de lart modern ms conservador. Precisament aquesta visi subjectiva, lliure i al capdavall antiacadmica sobre lart modern s conseqncia dun discurs determinat potser no tant provinent de les avantguardes histriques com de la pintura acadmica a partir de la Segona Guerra Mundial, lexpressionisme abstracte, etc. s sobretot Pierre Bourdieu qui explica com existeix un discurs sobre la necessitat del desconeixement i la intuci davant la pintura i lart modern que faria que contra menys se spiga dell ms es pot gaudir, mercs a aquest estat gaireb salvatge, prstin i primari de les imatges davant del coneixement i el saber. No val a dir que lorigen daquest discurs es troba el mateix poder hegemnic cultural i el sistema econmic que el sustenta. El llibre de referncia en el tema s Por amor al arte. Los museos europeos y su pblico i tamb La distincin. En podem parlar tamb el proper dia. La setmana passada us vaig demanar sobre qu creieu que s una imatge. Desprs vam intentar la pregunta contrria, qu no s una imatge. Est clar que el nostre inters es centra en unes imatges determinades... tampoc creieu que el nostre s un exercici gratut d'especulaci. Ens interessen unes imatges, de fet, molt concretes, incls podrem caracteritzar-les com aquelles imatges bidimensionals, etc. el que passa s un cop comencem a mirar aquestes imatges s inelludible preguntar-se altres coses i anar a altres llocs si volem comprendre alguna cosa (i s evident que comprendre alguna cosa sobre aquestes imatges s fonamental per alg que es dediqui a fabicar-ne). Incls el ms obvi dels pictogrames d'un manual no s'escapa d'aquesta ampliaci del camp d'estudi que us proposo. Us vaig anunciar que una manera de comenar a parlar sobre imatges sense saber qu poden ser, seria llenant la hiptesi de que una imatge no s una cosa ni tampoc una paraula o un text encara que, com veurem ms endavant, tendeixen a ser-ho i, de fet, ho acostumen a ser. I, a ms, una metodologia que es pot emprar a lhora de parlar sobre imatges consistiria en partir de la segent triada: segons els seus usos, segons els seus funcionaments i segons els seus sentits... tot i que, i aix tamb ho treballarem, les imatges no serien ms que els seus usos, sentits i funcionaments... Crec que s suficient com per iniciar un manera de veure les imatges una mica diferent. Per ja ho anirem elaborant. Per cert, vam acabar la classe amb una pregunta: podem conixer alguna cosa que no tingui nom? [A la foto, un gravat del llibre "De monstruorum causis, natura et differentis" de Fortunio Liceti, publicat el 1616]