EVOLUCI DE LA QUALITAT ECOLGICA DE LES AIGES DEL RIU GIRONA (MARINA ALTA) I.E.S.

XEBIC (ONDARA)
Joves investigadores: Alba Andjar Marga Domnech Roser Estela Maria Mart Maria Prez Aida Pous Cristina Salv Coordinador: Juli Pasqual i Trilla Altres professors/es: Herme Maria i Femenia Ramon Miralles i Garca Josep V. Rovira i Ferrando Tamara Ortol i Sendra

Treball subvencionat pel Programa Jvens Investigadors de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterrneo). Octubre 2007-Maig 2008

 DEX

Pgines Introducci i objectius Laigua, un recurs potencialment renovable La contaminaci de laigua El riu Girona dins del context de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer El clima de la conca del riu Girona Perfil topogrfic del riu Girona Les estacions de mostreig Metodologia Resultats: taules i grfiques danlisi biolgica Resultats: taules i grfiques danlisi fsico-qumica Interpretaci de resultats Bibliografia 3 7 13 17 23 26 27 30 34 47 51 57

I TRODUCCI I OBJECTIUS Aquest treball s el resultat dun projecte dinvestigaci portat a terme per un grup d'alumnes de 2n curs de Batxillerat Cientfic, de l'Institut dEnsenyament Secundari Xebic, dOndara, dirigits pel seu professor de l'assignatura Cincies de la Terra i del Medi Ambient (Juli Pasqual, bileg). En el treball han col laborat altres professors, tant del mateix centre (Herme Maria, qumic, i Ramon Miralles, bileg) com daltres instituts de la comarca (Josep Rovira, bileg, de linstitut de Gata, i Tamara Ortol, biloga, de linstitut Roc Chabs, de Dnia). Aquest grup de docents sha constitut com a grup de treball didctic, Eco-Girona dins de lorganitzaci del Centre de Formaci, Innovaci i Recursos Educatius (CEFIRE) de Benidorm. El projecte ha estat desenvolupat entre els mesos d'Octubre i Maig del curs 2007-2008, amb carcter d'activitat voluntria, fora d'hores de classe. Les despeses necessries per a la realitzaci de lestudi han procedit duna doble font de finanament: duna banda, el propi centre escolar, a travs de lacord de la Comissi de Coordinaci Pedaggica, subvencion ladquisici del material inventariable sol licitat, mentre que el gruix del pressupost, destinat al pagament daltres tipus de despeses, va ser aportat per la Caixa dEstalvis del Mediterrani (CAM), com a conseqncia dhaver seleccionat la proposta de treball en la convocatria corresponent a lany 2007 del programa Joves Investigadors, programa que aquesta entitat presenta dins de la seua activitat social. Ara fa 17 anys, en 1991, el professor-director d'aquest projecte, encet un treball amb alumnat de 3r de BUP sobre el riu Girona, principal curs fluvial de la Marina Alta. Aquell treball, acabat en 1992, obtingu els primers resultats sobre la presncia de diverses famlies de macroinvertebrats aqutics en el nostre riu comarcal. Tot i tractarse d'una investigaci portada a terme per joves estudiants de batxillerat, aquells resultats i la metodologia posada en prctica per obtenir-los van tenir un reconeixement a nivell estatal, a travs de l'accsit concedit pel Ministeri d'Educaci en el "Simposio de Jvenes Investigadores" celebrat aquell mateix any a Salamanca, on es present una comunicaci. Un resum d'aquell treball es pot llegir en la revista Aguaits, editada per l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (Pascual, 1994). Fins a eixe moment no s'havia dut a terme cap estudi limnolgic sobre els petits rius mediterranis de la nostra comarca ni de comarques venes. Posteriorment, el curs acadmic 1993-1994, un nou equip dalumnes del mateix institut, tamb de 3r de BUP, aquesta vegada amb la col laboraci duna professora de Fsica i Qumica, i sota la mateixa direcci, elabor un ambicis estudi limnolgic de la conca dun riu de superiors dimensions, el Serpis o riu dAlcoi, que travessa les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Safor abans de desembocar a la mar a travs de Gandia. En aquest cas, lestudi no ha estat publicat i roman indit. La Diputaci dAlacant seleccion i subvencion la realitzaci del projecte. Ms tard, durant el curs 2001-2002, un nou equip dalumnes, ara del nou Batxillerat cientfic, que cursava lassignatura Cincies de la Terra i del Medi Ambient, tamb en linstitut Roc Chabs, de Dnia, dirigits pel mateix professor que en les ocasions anteriors, realitz una nova investigaci sobre la qualitat ecolgica de les

aiges del riu Girona, que va posar de manifest levoluci de la biodiversitat al llarg dels deu anys transcorreguts des del primer projecte. En aquesta ocasi, el treball fou premiat en la modalitat dinvestigaci juvenil per lAjuntament de Teulada. Tamb ara, com en el treball precedent, va ser la Diputaci dAlacant qui atorg la subvenci necessria per dur a terme lestudi. A hores d'ara, continuem amb la mateixa manca d'investigacions locals, tot i que la gesti de l'aigua esdev, cada vegada ms, un tema de mxima actualitat. Els clculs de cabal i les mesures referents al cicle de l'aigua deixen de costat a sovint les consideracions ecolgiques ms bsiques, com ara la necessitat de salvaguardar la biodiversitat aqutica d'uns ecosistemes que, tot i menuts i temporals, mostren una variabilitat i un dinamisme caracterstics, tan dignes d'estudi com els de qualsevol altre tipus de corrent fluvial (Prat, 1984; Sabater et al., 1993). El coordinador del present estudi ha treballat sobre un riu d'aquestes caracterstiques (Riera de Pontons, Alt Peneds) amb anterioritat (Pascual, 1993), on precisament realitz el seguiment de les comunitats de macroinvertebrats al llarg d'un cicle climatolgic. La davallada del nivell fretic deguda a l'acci humana sobre les reserves d'aigua est provocant la desaparici de la circulaci superficial d'aigua, limitada als escassos perodes de pluges torrencials, tan caracterstics de la zona climtica on ens trobem. Aix, s patent per a l'observador atent de la dinmica fluvial d'un riuet com el Girona, que en aquests darrers anys ha desaparegut el flux circulatori, ads freqent en diverses localitats del tram baix de la seua conca, amb la consegent desaparici d'organismes propis, que no sabem si podrem tornar a veure al riu. L'estudi dels macroinvertebrats fa temps que ha estat proposat com un mtode vlid per a la determinaci de la qualitat de l'aigua a tot Europa (Woodiwiss, 1980; Tachet et al., 1980). Al nostre pas han estat desenvolupats diversos ndexs biolgics basats en la taxonomia dels macroinvertebrats (Prat, 1983; Alba-Tercedor, 1988; Andreu, 1994; Alba-Tercedor, 1996). El valor indicador que han demostrat, aix com la seua relativa senzillesa tant per a recol.lectar-los com per a identificar-los al nivell taxonmic requerit, els han fet guanyar terreny sobre els anteriors organismes usats en els estudis de contaminaci aqutica, com ara els saprobis (Margalef, 1981,1983). Des d'un punt de vista didctic, les propostes per al seu s en ensenyaments de batxillerat tamb han proliferat de manera paral.lela (Pascual, 1990,1995). Destaca, en aquest sentit, el doble aprofitament que l'estudi d'un riu ofereix, ja que, si d'una banda es tracta d'un model d'ecosistema original per al mateix temps ben delimitat (amb unes vores ecotniques ben marcades entre aigua i aire), de l'altra una investigaci d'aquest tipus es presta a la consideraci del riu com un transecte longitudinal entre uns ecosistemes situats al tram alt i uns altres de la part baixa. Aquesta consideraci permet plantejar, a ms de l'aspecte purament limnolgic, l'estudi de la variaci altitudinal dels ecosistemes travessats pel riu. Un dels aspectes que ens agradaria desenvolupar en un futur projecte s precisament la realitzaci d'un itinerari ecolgic que permeta recrrer, segons unes determinades pautes, diversos paisatges-ecosistema de la Marina Alta, des del clmax constitut pels carrascars mesomediterranis de la part alta de la conca del riu Girona (Valls dAlcal i dEbo) fins als ecosistemes litorals prxims a la desembocadura.

Aix, els objectius que hem programat en la nostra investigaci han sigut: Objectius generals: 1) Aplicar la metodologia cientfica a la realitzaci dun treball prctic sobre un dels problemes clau de lentorn ambiental de linstitut: la gesti dels recursos hdrics i les seues conseqncies sobre la conservaci de la biodiversitat. Practicar i aprofundir la col laboraci entre estudiants i professorat que pertanyen a grups i cursos diferents, a departaments didctics distints i, incls, a instituts comarcals diversos, com una manera de desenvolupar la interdisciplinarietat i el treball en equip, tan fonamentals en la investigaci cientfica en general i, particularment, en lambiental.

2)

Objectius especfics: 1) Elaborar un model didctic i cientfic fonamentat per a lestudi de conques hidrogrfiques de petit tamany, que puga ser aplicat per estudiants de batxillerat, particularment per lalumnat que cursa lassignatura de Cincies de la Terra i del Medi Ambient. 2) Experimentar aquest model per tal davaluar la qualitat ecolgica de laigua superficial circulant, a travs de la realitzaci danlisis fsiques i qumiques, i la identificaci de macroinvertebrats aqutics indicadors. 3) Planificar lestudi de la determinaci dun conjunt de tal forma que siguen dambients aqutics, com travessats pel curs fluvial. conca hidrogrfica, a partir de la destacions de mostreig, distribudes representatives tant de la diversitat dels diversos ecosistemes terrestres

4) Portar a terme un mostreig sistemtic, al llarg dun cicle climatolgic, entre la tardor de 2007 i la primavera de 2008, tot visitant els punts establerts en el pla anterior en cada poca climtica (en total 5 vegades). 5) Construir un model de la dinmica ecolgica seguida per les comunitats de macroinvertebrats aqutics al llarg del cicle anual. 6) Comparar les dades obtingudes ara amb les resultants dels treballs previs dels cicles hdrics 1991-1992 i 2001-2002, tot esbrinant les causes de les diferncies observades, especialment en relaci als possibles canvis climtics i la sobreexplotaci de recursos aqutics.

7) Suggerir mesures de gesti dels recursos hdrics que permeten conservar o recuperar la biodiversitat prpia daquests ecosistemes. 8) Proposar un itinerari de carcter ecolgic que puga ser realitzat per altres alumnes, aix com pels visitants de la zona interessats en els seus valors ambientals. 9) Muntar una exposici on presentar els resultats obtinguts, a travs de cartells informatius, material cientfic emprat en la recerca, fotografies i videos. Considerem tots aquests objectius assolits en major o menor grau, com es pot comprovar en els captols segents. L'esfor que ha representat mantenir la dedicaci de l'equip de joves investigadores durant tot el curs al present estudi ha perms la realitzaci d'un mostreig sistemtic i la posada en prctica d'una metodologia suficientment rigorosa per a validar els resultats que ara presentem. Val a dir que la necessitat de presentar el treball a primeries de juny ha impedit, lamentablement, la presncia de les alumnes durant la fase de redacci final dalguns aspectes del treball, obligades pels exmens finals de curs i les proves daccs a la Universitat (PAU) a dedicar tota latenci a la seua preparaci. No obstant, una vegada acabada la selectivitat universitria, a partir de mitjans de juny, han decidit reincorporar-se al grup dinvestigaci per tal de muntar lexposici i, incls, realitzar un darrera campanya de mostreig al riu que permeta conixer encara millor la seua dinmica. En aquest sentit, cal dir que a un hivern i primeries de primavera molt secs, ha seguit un mes de maig extraordinriament plujs (amb una precipitaci superior als 100 L/m2), que ha produt un augment de cabals que incita a la realitzaci dun nou mostreig. s una prova de linters que ha despertat en lalumnat un treball daquestes caracterstiques que, sense dubte, tindr continutat durant el proper curs. La participaci de lalumnat de lassignatura Laboratori de Biologia i Geologia, de 4t dESO, ha proporcionat loportunitat de formar en algunes tcniques daplicaci a lecologia aqutica a un grup dalumnes que, en bona part es trobaran el proper curs estudiant 1r de Batxillerat al nostre institut. A partir daquest viver de nous joves investigadors, comptant alhora amb alguns dels professors que ja han col laborat enguany, lestudi del riu Girona durant la propera tardor i, potser, lampliaci a algun dels altres rius mediterranis comarcals, com ara el Bullent, lAlberca o el Gorgos, resta garantida. D'altra banda, el fet que siguen alumnes de lassignatura de Cincies de la Terra i Mediambientals, de 2n de Batxillerat, les protagonistes del treball, ha donat pas a la consideraci dels continguts relatius a la problemtica dels recursos aqutics i la seua gesti sostenible, temes fonamentals del programa, durant la mateixa investigaci. s per aix que a continuaci exposem un resum de carcter teric, que pretn situar la problemtica tractada dins del context dels recursos de la biosfera i de la contaminaci del medi aqutic.

LAIGUA, U RECURS POTE CIALME T RE OVABLE Recurs s tot all que la humanitat obt de la natura per a satisfer les seues necessitats bsiques i altres necessitats a partir de les seues apetncies i desitjos. Poden classificarse en: o renovables: recursos que existeixen en quantitats fixes sobre l'escora terrestre i que poden arribar a ser utilitzats en la seua totalitat. Renovables: recursos que per ms que s'utilitzen no s'esgoten. Potencialment renovables: recursos que encara que es consumesquen sn reposats per la natura, per que si son utilitzats massivament sobrepassant la seua velocitat de regeneraci, poden esgotar-se.

Laigua, encara que pensem que es tracta d'un recurs renovable, tamb s limitat, i per tant, potencialment renovable. Els problemes que es presenten en relaci a laigua com a recurs son laugment en el seu consum i lescassetat d'aquesta. Algunes de les solucions possibles son: Millorar leficincia en ls de laigua. Repartir de forma solidria laigua disponible. Introduir noves tecnologies en les indstries que permetesquen reciclar i reutilitzar l'aigua emprada. Aplicar poltiques hidruliques que porten a una gesti ms racional de l'aigua i que ens habituen a aconseguir el seu s sostenible com a recurs bsic. Han de basar-se en els principis de: eficincia, estalvi, reciclat i reutilitzaci de l'aigua.

1. El cicle de laigua 1.1 Balan hidrolgic. Les xifres estan expressades en milers de km3/any.

1.2. Influncia humana en el cicle hidrolgic Accions humanes per a solucionar els desequilibris en la distribuci espacial: Construcci de preses i embassaments que, mitjanant el laminat dels cursos de l'aigua permet regular-la i retenir-la. Explotaci i ompliment d'aqfers. Recol lecci de la rosada mitjanant rampes i canals que van a parar a dipsits subterranis. Transvasaments o transferncies d'aigua d'unes conques hidrogrfiques a altres.

Dessalaci o tractaments d'aigua de la mar o aigua salobre, per eliminar el seu contingut de sal.

Intervencions que es plantegen per al futur: Cobertura de preses per evitar les grans prdues d'aigua per evaporaci. Formaci de pluja artificial a travs d'estructures com laccelerador hidrolgic o la utilitzaci d'avions que sembren els nvols amb sals de plata per originar nuclis que permeten que el vapor d'aigua es condense al damunt d'ells i genere pluja.

2. Usos de l'aigua Si l'aigua emprada per a realitzar una activitat ja no pot ser utilitzada de nou, parlem d'un s consumptiu d'aquesta. Si una vegada emprada en una determinada activitat pot ser utilitzada de nou per presentar uns nivells mnims de qualitat, tindrem un s no consumptiu. Segons si l'aigua s prescindible o imprescindible per a la realitzaci d'activitats, parlem d'usos primaris o secundaris. 2.1 Usos urbans de l'aigua Son les que sorgeixen per a cobrir les necessitats d'aigua a la llar, comer o servici pblic. La quantitat demandada est en relaci directa amb el nivell de vida, el desenvolupament econmic i la poblaci. Les necessitats mnimes per al consum hum (aigua de boca) requereixen 15 L/dia. Lorganitzaci mundial de la salut (OMS) estableix un consum urb mnim de 80 L/dia per habitant. A una gran ciutat mediterrnia com Barcelona, el consum daigua per persona es situa en 110 L/dia, un consum moderat si comparem aquesta xifra amb les de Pars (162 L/dia), Nova York (503 L/dia), o Tokio (320 L/dia). 2.2 Usos industrials Sn demandes daigua provocades pels diferents processos industrials, laigua t diferents usos: com a matria, com a transport de materials i com a mitj de neteja. 2.3. Usos agrcoles La utilitzaci de laigua com a recurs agrcola representa una mitjana del 65% del consum total a nivell mundial. 2.4. Usos energtics Laigua s fonamental per a la producci denergia elctrica, i com a font energtica s bsica en pasos amb escassetat de recursos petrolfers; i en els processos de refrigeraci de centrals nuclears. Una vegada emprada pot tornar-se a utilitzar.

2.5 Usos en la navegaci s un cas no consumptiu, per pot provocar una prdua de la seua qualitat que restringesca la seua utilitzaci anterior. 2.6. Usos ecolgics o mediambientals Els hidrlegs qualifiquen com pasos de consum intensiu aquells en els quals la despesa anual daigua est entre 1000 i 2000 m3 /individu. Xifres inferiors a 1000 m3 /individu fan que un pas siga considerat com deficitari en aquest recurs. 3. La gesti de laigua: planificaci hidrolgica La planificaci hidrolgica pretn lordenaci dels usos de laigua, laugment de leficincia daquests i laportaci de solucions de carcter tcnic quan no existisquen altres possibilitats per fer front a les demandes. 3.1. Mesures de carcter general Reducci del consum en el sector agrcola: 1- Canvis en els sistemes de reg, aplicant reg per impulsos a travs dels canals i reg per degoteig. 2- Millora en les prctiques de gesti de laigua per part dels agricultors i els administradors de laigua, per aconseguir una distribuci equitativa i regar ms camps amb la mateixa quantitat mitjanant un control dels subministres o laugment de les tarifes agrcoles per evitar el malbaratament. Reducci del consum en la indstria: Reciclat de laigua que sutilitza en refrigeraci, la seua reutilitzaci en sistemes tancats dins la indstria i laplicaci de dissenys denginyeria que reduisquen el fluix daigua i eviten possibles prdues en les conduccions. Reducci del consum urb: 1- Utilitzaci dinstal lacions de baix consum (electrodomstics, cisternes, aixetes amb temporitzador...) 2- Adopci de preus de laigua ms pareguts al seu cost vertader. 3- Aplicaci del paisatgisme xeroflic (substituir la gespa per plantes i arbusts autctons, ms resistents a la sequera). 4- Planificaci urbana. 5- Reutilitzaci de les aiges residuals domstiques. 6- Educaci ambiental.

10

3.2. Solucions de carcter tcnic 1- Embassaments: per regular les aiges dels rius i controlar les seues crescudes, abastar daigua a la poblaci, indstria i agricultura, generar electricitat i poder-se utilitzar per a loci i el temps lliure. 2- Transvasaments: exportar aigua des duna conca hidrogrfica amb excedents a una altra amb dficit mitjanant un sistema de canals. 3- Actuacions en els cursos dels rius: per restaurar els danys que en ells shagen produt i facilitar la circulaci. 4- Dessalatge de laigua de la mar(o aigua salobre): per obtindre aigua potable a partir de laigua de la mar o daiges salobres continentals. Sutilitzen procediments trmics i procediments de filtraci mitjanant membranes. a) Procediments trmics: separaci de la sal mitjanant levaporaci de laigua de la dissoluci salina i la seua posterior conversi en aigua dola per condensaci. Sn adequats per dessalar grans quantitats daigua marina que pot ser utilitzada per a usos urbans. Tcniques: Levaporaci de mltiple efecte (ME), consisteix en evaporar laigua de la mar en diverses etapes successives. En la primera etapa sutilitza energia externa i desprs va aprofitant-se la calor de condensaci del vapor. El procs devaporaci multietapa (MSF), t unes instal lacions que consten duna srie devaporadors a distinta pressi. La compressi per vapor (CV), utilitza un compressor per augmentar la temperatura a la que es sotmet laigua perqu sevapore. b) Procediments o processos de filtraci mitjanant membranes: Osmosi inversa: separaci de laigua i la sal a travs de membranes semipermeables que permeten el pas de laigua; saplica una pressi superior a la pressi osmtica que comprimeix contra la membrana semipermeable laigua salada, fent que aquesta passe a laltre costat de la membrana, obtenint-se aigua dessalada. Electrodilisi o procs de separaci inica, es realitza emprant membranes successives i separades per mm. Sutilitza per a menudes quantitats daigua de mar o aigua de baixa salinitat, que pot ser utilitzada per a lagricultura. 5- Control en lexplotaci daqfers: per evitar problemes associats a la sobreexplotaci daqfers s necessari exercir un control precs sobre la seua explotaci, reduint la demanda i permetent la seua recuperaci de forma

11

natural. En casos extrems es pot recrrer al farcit dels aqfers de forma artificial. 3.3. Solucions de carcter poltic Promulgaci de lleis que regulen el consum daigua i la gesti daquesta. Conferncies internacionals que tracten de donar una resposta global al problema de lescassetat daigua: 1- Conferncia de lAigua de les Nacions (Mar del Plata, 1977), on es realitz una primera avaluaci de laigua a nivell mundial. 2- Conferncia de Ro de Janeiro (1992), on es va realitza una avaluaci dels recursos de laigua, arribant a la conclusi de la necessitat de mantenir un seguiment constant de les fonts, la quantitat i la qualitat de laigua, aix com de les activitats humanes que afecten a aquest recurs.

4. Els recursos hdrics en Espanya i la seua gesti LAdministraci Central s responsable dels problemes de quantitat i qualitat de les aiges. Sencarrega de la redacci del Pla Hidrolgic Nacional (PHN). Organismes encarregats de la gesti hdrica en Espanya:

En 1991 es va crear la Direcci General de Qualitat de les Aiges, que tenia com objectiu preservar i restaurar la qualitat del medi hdric. Objectius de la planificaci hidrolgica en Espanya, segon es recull en la Llei dAiges: 1234Augmentar la disponibilitat de laigua. Protegir la qualitat de laigua. Racionalitzar els usos de laigua, respectant el medi ambient. Aconseguir que els espanyols satisfaguen les seues demandes daigua.

12

LA CO TAMI ACI DE LAIGUA

Laigua en el planeta Terra t una gran importncia ja que ocupa la major part de la seua superfcie. Un 70 per 100 de la superfcie total del planeta s aigua i correspon a unes xifres daproximadament 1.356 milions de km3 . Per laigua en la Terra es comporta generant un cicle de reciclatge que s un sistema de depuraci natural anomenat cicle de laigua. A causa de les activitats humanes, laigua est perdent la seua qualitat natural i s utilitzada com un vehicle eliminador de residus. La definici ms apropiada de la contaminaci de laigua segons la Llei d'aiges s lacci i lefecte dintroduir matries o formes denergia o induir condicions en laigua que, de manera directa o indirecta, impliquen una alteraci perjudicial de la seua qualitat en relaci amb els usos posteriors o amb la seua funci ecolgica. Laigua est en estat contaminat quan no conserva les propietats que corresponen al seu estat natural o hi ha una alteraci en la seua composici. Existeixen quatre tipus de contaminaci de laigua que es diferencien segons lorigen de la contaminaci: ATURAL: Provocada per la presncia de determinades substncies, sense la intervenci humana. La majoria daquests residus sn autodepurats i posteriorment eliminats. DORIGE URB: s el resultat de ls de laigua per a la vida humana: habitatges, activitats comercials i de serveis, etc., que genera aiges residuals amb contingut de residus fecals, deixalles daliments, productes qumics,etc. DORIGE AGRCOLA: s causada per ls de pesticides, adobs, fertilitzants, biocides i plaguicides que sn emprats en els treballs agrcoles i sn arrossegats per laigua de regatge; hi apareixen compostos de nitrogen, fsfor, sofre i elements organoclorats que sn lixiviats al sl i poden contaminar les aiges subterrnies. DORIGE I DUSTRIAL: Sn les que ms perill tenen ja que contenen una gran varietat de materials: matria orgnica, metalls pesants, increment de pH, temperatura, radioactivitat, olis, greixos, etc.

Les indstries ms contaminants sn la petroqumica, energtica, paperera, siderrgica, alimentria, txtil i minera. Hi existeixen altres fonts dorigen antropognic com poden ser: Abocadors de residus.

13

Contaminaci a causa de restes de contaminants (lubricants, asfalts, anticongelants) derivats de lautombil i infraestructures. Contaminaci de laigua per fuites en conduccions i dipsits de carcter industrial. Marees negres degut a vessaments de petroli a conseqncia dels accidents o neteja de vaixells petroliers.

FACTORS QUE I FLUEIXE SOBRE EL IVELL DE CO TAMI ACI Aquests factors contribueixen a disminuir o agreujar els processos de contaminaci de les aiges. 1) Caracterstiques del receptor. Tipus de receptor: Si es tracta daiges superficials o subterrnies. Quantitat i qualitat del receptor: Si disposem dun volum gran hi haur una major possibilitat de diluir la contaminaci; d'altra banda, a menys qualitat de l'aigua receptora, el problema s ms greu. Caracterstiques dinmiques o esttiques: Determinen el major o menor poder de dispersi de la contaminaci. Caracterstiques de la biocenosi: Presncia dorganismes capaos de degradar la matria contaminada.

2) Caracterstiques de la zona on es localitza el receptor. Particularitats climtiques i geomorfolgiques de la zona. 3) Usos anterior de laigua del receptor: Tipus i quantitat dabocaments que laigua ha hagut de suportar abans, i existncia de sistemes de depuraci. CO TAMI A TS DE LAIGUA I EFECTES: Sn totes aquelles substncies qumiques, ssers vius o formes denergia que es troben en proporcions superiors a les considerades normals. Hi ha tres tipus de contaminants: 1.- Contaminants fsics: a) Augment o disminuci de temperatura a causa dactivitas industrials o embassaments. Aix suposa una reducci doxigen dissolt i desaparici despcies condicionades a uns lmits de temperatura.

14

b) Partcules radioactives procedents de centrals nuclears o residus radioactius i poden causar la seua acumulaci i la inhalaci de rad que pot provocar cncer de pulm. c) Slids en suspensi (partcules orgniques i inorgniques) procedents daiges residuals, erosi del sl i infiltracions incontrolades amb efectes com laugment de terbolesa, alteracions en cadenes trfiques, dificultat en mobilitat i respiraci dorganismes aqutics i modificaci de caracterstiques organolptiques de laigua. 2.- Contaminants qumics: Alteren les propietats de laigua i en condicionen els usos. Poden ser orgnics, inorgnics i gasos. Orgnics Carbohidrats i protenes, greixos animals i olis, pesticides i fenols. Inorgnics Alcalinitat, sals, metalls pesants, nitrogen i compostos nitrogenats, fsfor i derivats, sofre i pH. Gasos Sulfur dhidrogen i met. 3.- Contaminants biolgics: Els principals sn la matria orgnica i els microorganismes presents en laigua i el seu efecte principal s la transmissi o producci de malalties.

EFECTES GE ERALS DE LA CO TAMI ACI DE LAIGUA Farem referncia a tres nivells: rius i llacs, aiges subterrnies i aigua del mar. 1.- Contaminaci en rius i llacs: Eutrofitzaci. L'eutrofitzaci consisteix en un augment de productivitat biolgica que origina un excessiu creixement dalgues provocat per la introducci en lecosistema de matria orgnica a travs dabocaments agrcoles o domstics. Provoca laparici dalgues txiques que maten peixos, aus aqutiques i mamfers marins. Les mesures per corregir-la sn: Limitaci o prohibici dabocaments domstics i agrcoles. Depuraci daigues residuals. Injecci dO2 pur en zones afectades. Disminuir el contingut de polifosfats en detergents. Afegir nitrogen a laigua per evitar el creixement dalgues cianofcies.

15

2.- Contaminaci de les aiges subterrnies: Les aiges subterrnies constitueixen un recurs hdric important, tenen un important valor ecolgic i estan afectades per problemes com la contaminaci, sobreexplotaci i salinitzaci. La contaminaci pot ser puntual o difusa i lorigen es troba en abocaments urbans o industrials. Aquestes aiges posseeixen una escassa dinmica i baixa capacitat autodepuradora. Les mesures de prevenci sn limitacions de determinades activitats, instal laci de depuradores, etc. 3.- Contaminaci de laigua del mar: Els mars i oceans tenen una major capacitat dautodepuraci. El problema de la contaminaci prov dels rius contaminats, abocaments incontrolats, deixalles flotants, accidents de petroliers, etc. Els efectes poden ser la mort dorganismes marins, destrucci decosistemes marins de gran valor ecolgic, etc. Per combatre el problema cal lelaboraci de reglamentacions i lleis, exigncia en el transport de petroli, etc.

16

EL RIU GIRO A DI S DEL CO TEXT DE LA CO FEDERACI HIDROGRFICA DEL XQUER

Les dades que oferim en aquest apartat estan tretes del document Informe para la Comisin Europea sobre los artculos 5 y 6 de la Directiva Marco del agua (DMA), publicat per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, lany 2005. La DMA estableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges, segons va ser definida lany 2000. T per objectiu principal assolir el bon estat de les masses daigua, protegint-les i evitant el seu deteriorament. Dna molta importncia a la planificaci hidrolgica, la gesti dels recursos hdrics per conques hidrogrfiques, lanlisi econmica i la participaci pblica. Imposa un seguit de tasques als estats membres, temporalitzades entre lany 2003 i el 2009. Aix, amb data lmit desembre de 2003 calia transposar la normativa legal acordada a lordenament jurdic estatal, la qual cosa ha suposat en el cas dEspanya la modificaci de la legislaci sobre laigua. Alhora, exigia identificar cada Demarcaci Hidrogrfica i la seua autoritat competent. En el cas que ens ocupa, la Confederaci Hidrogrfica del Xquer (CHX) ha identificat un conjunt de masses daigua entre les quals figuren dues que corresponen al riu Girona: la nm. 262 (des de la capalera a lembassament dIsbert) i la nm. 263 (des de lembassament a la desembocadura a la mar). Resumim algunes de les dades que figuren en lannex I de lesmentat informe: Codi massa 262 25.01 263 25.02 Grandria (km) Riu Girona: capalera- 14,31 embassament dIsbert Riu Girona: embassament 20,38 dIsbert-mar om Categoria Codi ecotipus Riu 18 Riu 18

Amb data lmit desembre de 2004, la DMA demana la descripci de la demarcaci hidrogrfica i dels seus impactes principals. Les dades que apareixen a linforme de la CHX pel que fa a les nostres masses daigua, reflectides en una matriu de pressions, sn:
Fonts de contaminac i Puntual Puntual Puntual Puntu al Globa l Difusa Difusa Difusa Difus a Glob al

Abocamen ts orgnics

Abocamen ts industrials Molt baix Molt baix

Massa codi 25.01 Massa codi 25.02

Molt baix Baix

Abocament s de piscifactori es Molt baix Molt baix

N agrcol a Molt baix Mitj

Biocid es

Sls contamina ts Molt baix Molt baix

Molt baix Baix

Molt baix Baix

Molt baix Baix

17

A la provncia dAlacant noms apareixen altres quatre trams de rius sense pressions antrpiques significatives (s a dir, que haurien de trobar-se en condicions inalterades o primitives), com en el cas del tram alt del riu Girona, codi 25.01; sn: 1. 2. 3. 4. la capalera del riu Vinalop la capalera del riu Serpis el riu Guadalest des de lembassament a Callosa dEnsarri el barranc de lEncantada, afluent del riu Serpis

La fitxa tcnica daquests trams s la segent: Codi massa Grandria (km) Barranc de lEncantada 10,21 Riu Guadalest: 7,23 embassament a Callosa Capalera del riu Serpis 8,35 fins al pont de les Set Llunes Capalera del riu 4,37 Vinalop fins al Camp dOr om Categoria Codi ecotipus riu 9 riu 10 riu 9

253 21.05.01.01 270 28.02.01.02 247 21.01

284 31.01

riu

13

Cal subratllar que cap dells pertany al mateix ecotipus que el riu Girona, ni es tracta de trams tan llargs, la qual cosa indica la importncia i singularitat del nostre riu comarcal, dins del context valenci i, especialment, alacant. A la provncia de Valncia destaquen el riu Cabriol, la capalera del Xquer i els rius Vallanca i Ebrn, tots dos al Rac dAdems. Val a dir que es cataloga com a riu aquella massa daigua superficial que t una conca de drenatge superior a 10 km2 i laportaci mitjana de la qual s superior a 100 l/s (3,2 hm3/any). Pel que fa als ecotipus, els codis corresponen a les segents caracterstiques: Ecotipus 9: rius mineralitzats de baixa muntanya mediterrnia Ecotipus 10: rius mediterranis dinfluncia crstica Ecotipus 13: rius mediterranis molt mineralitzats Ecotipus 18: rius costaners mediterranis. Els de la Marina Alta sn els ms caracterstics, dins de la CHX.

Aquests ecotipus estan definits en funci de laportaci mitjana anual, el cabal mitj, el pendent mitj, laltitud corregida amb la latitud, la conductivitat estimada, la temperatura mitjana anual i lordre del riu segons Stralher. Per a cada ecotipus cal definir unes condicions de referncia. Aix suposa definir uns punts daiges primitives, originals, virginals o naturals. A partir de les pressions antrpiques i dels impactes ecolgics que sen deriven, aix s possible.

18

En el Girona eixes condicions es donen a la conca alta, eliminant les proximitats del poble dAlcal de la Jovada, que afecta el riu, i arribant fins a lembassament dIsbert. Lndex IBMWP sha dadaptar a les caracterstiques de cada ecotipus, de manera que els valors que indiquen major o menor qualitat ecolgica queden reflectits en una taula com la segent (Alba-Tercedor et al., 2002: projecte Guadalmed): Classe I Classe II Classe III Classe IV Classe V (molt bona) (bona) (acceptable) (deficient) (dolenta) Ms de 65 45-65 25-44 10-24 Menys de 10 Ms de 90 Ms de 80 65-90 60-80 35-64 40-59 14-34 13-39 Menys de 14 Menys de 13

Ecotipus 18 Ecotipus 9 Ecotipus 10

Per tal de valorar lestat ecolgic de cada ecotipus sutilitza, tamb, el criteri despcies de peixos indicadores daiges naturals: Ecotipus 18 9 10 13 Espcies indicadores Samaruc i fartet Madrilla i barb cua-roig cacho i anguila Barb gitano

Seria molt interessant investigar, durant un proper treball al riu Girona, la possible presncia del samaruc i el fartet, ja que en sn espcies caracterstiques. Nosaltres ens hem limitat al mostreig de macroinvertebrats, per tal daplicar lndex IBMWP. En relaci a aquest ndex hem dafegir que quan es consideren masses daigua artificials o molt modificades, com ara aiges avall de preses o rius afectats per alteracions morfolgiques, les classes creades a partir de lIBMWP sadapten amb uns nous valors de significaci. En el cas de lecotipus 18, la taula queda aix: ptim potencial Ms de 39 Bon potencial 33-38 Potencial acceptable 21-32 Deficient Dolent 10-22 Menys de 10

Ecotipus 18

19

Ens preguntem si aquesta adaptaci no seria convenient tamb desprs duna avinguda intensa, com la que es produ al mes doctubre al curs baix del riu Girona. En aquest cas, tots els mostreigs que hem realitzat han donat, ja des de novembre, un bon potencial ecolgic. Els resultats que presentem ms avant permeten constatar el desenvolupament daquest potencial, a mesura que la successi ecolgica avanava. Daltra banda, linforme ofereix tamb, a travs duna matriu dimpacte comprovat (s a dir dun indicador destat, i no sols de pressi) la situaci de les diferents masses daigua. Sorprenentment, en ella no figuren dades del riu Girona, sembla que desconegudes en el moment de redactar linforme. Daquesta manera, no disposem dinformaci sobre la presncia de substncies txiques a laigua, ni del possible impacte produt pel consum hum, zones de bany o sobre la vida pisccola, que sn els quatre factors considerats en la citada matriu. Hem hagut de basar-nos, doncs, en les nostres prpies anlisis qumiques i biolgiques per tal de valorar lestat actual del riu. Val a dir que tampoc hi apareixen dades dels altres trams nets dels quatre rius alacantins citats ads. Ms tard, linforme de la CHX presenta una matriu dimpacte probable, derivada de les pressions considerades en la primera que hem tractat. Aquesta nova matriu est elaborada amb un conjunt dindicadors de tipus biolgic (IBMWP), fsicoqumics i hidromorfolgics. Mostrem les dades corresponents a continuaci:
Indicad ors biolgic s IBMWP Indicad ors FQ Indicad ors FQ Indicad ors FQ Indicadors hidromorfol gics Q ambiental Indicadors hidromorfol gics QBR Indicadors hidromorfol gics Global Glob al

Dficit dO2

Salinitz aci

Global

25. 01 25. 02

Sense impacte

Sense impa cte

Com podem comprovar en la taula, hi falten dades de quasi tot, mentre que la conclusi global pel que fa al tram 25.02 s molt optimista i, probablement peca dimprudent. Crida latenci que tamb en els altres quatre trams sense pressions significatives la informaci s molt escassa o nul la. Tot i aix, a falta de ms estudis, quan existeixen dades indiquen sempre que limpacte s probable. Aix deixa el tram alt del riu Girona, noms acompanyat de la capalera del riu Serpis, com els nics rius provincials que es consideren, en linforme de la CHX, lliures dimpactes, ni comprovats ni probables. La manca destudis daquests dos trams no permet, tanmateix, confirmar plenament aquesta situaci, alhora que exigeix la realitzaci urgent dinvestigacions com la que hem dut a terme al nostre institut.

20

El document de la CHX acaba aquest apartat amb una matriu davaluaci del risc, que reprodum a continuaci pel que fa a les sis masses daigua considerades: Codi massa 25.01 25.02 25.05.01.01 28.02.01.02 21.01 31.01 Pressi No significativa Significativa Significativa Significativa No significativa No significativa Impacte Risc Baix Mitj Probable Alt Probable Alt Baix Informe del risc a la Comunitat Europea En estudi En estudi Segur Segur En estudi

Probable Mitj En estudi

Creiem remarcable el fet que, entre les masses daigua sense pressions antrpiques significatives de la provncia dAlacant, no napareix cap que tinga risc nul. O b el risc s segur (baix, mitj o alt), o b falten dades perqu es consideren en estudi. El riu Girona, com la capalera del riu Serpis o la del Vinalop, sn rees per explorar, poc conegudes encara. Esperem que aquest treball ajude al seu coneixement. I esperem que aquest coneixement evite la presa de decisions que el degraden abans de ser conegut. Tamb amb la data lmit de desembre de 2004, la DMA exigia lelaboraci de lanlisi econmica dels usos de laigua, aix com la identificaci i cartografia de les rees protegides, que inclouen aiges de consum hum, s recreatiu, bany i pesca, zones vulnerables i sensibles i les dalt valor ambiental (Xarxa Natura, 2000). En relaci a les rees protegides, la CHX estableix un registre de zones, classificades segons siguen dextracci daigua per al consum hum, de protecci despcies dinters econmic, ds recreatiu, zones sensibles a la contaminaci per nutrients i, finalment, zones de protecci dhbitats o espcies. Donat que a linforme no es considera que existesquen espcies dinters econmic ni rees ds recreatiu, comentarem a continuaci les altres. Consum hum.- Pel que fa a la Marina Alta, linforme de la CHX ofereix, en parlar de masses daigua que cal protegir per al consum hum, les segents dades. Lnica captaci superficial s la procedent de la dessaladora instal lada al riu Racons-Molinell, un dels cursos daigua que emmarquen la marjal de Pego-Oliva. Aquesta dessaladora abasteix Dnia, amb una demanda, calculada indirectament, de 5.173.731 m3/any i un volum de 7.840.000 m3/any captat efectivament. Hi apareix tamb el Consorci dAbastiment de la Marina Alta, que capta aigua tant superficial com subterrnia per a 32 municipis, amb 154.487 habitants, amb una demanda total de 34.822.236 m3/any.

21

El riu discorre, a partir de lembassament dIsbert, aproximadament, sobre la massa daigua 080.056, nm. 47, Ondara-Dnia, amb 6.356 Ha, una densitat de pous de 0,739/km2 (una de les mximes de la CHX, noms superada per la corresponent a Xbia) i una demanda de 9.187.435 m3/any. La part alta, en canvi, discorre sobre laqfer 080.058, nm. 19, Alfaro-Migdia-Segria, amb 22.301 Ha, una densitat de 0,085 pous/ km2 i una demanda de 3.154.461 m3/any. Hem de comentar ac que sobre aquest ltim aqfer, prcticament en el mateix llit del riu Girona, i en el terme municipal de Vall de Laguar, es situa el pou que abasteix la important poblaci turstica de Calp. Zones sensibles a la contaminaci per nutrients.- Els nitrats, procedents de ladobament agrcola, representen un risc important de contaminaci de les aiges de consum hum. s per aix que tota la plana costanera s catalogada com vulnerable. Zones de protecci biolgica.- Dins de la Xarxa Natura, 2000, la part alta del riu Girona resta inclosa en el Lloc dInters Comunitari (LIC) Valls de la Marina Alta. Altres dates fixades per la DMA sn les segents: Desembre de 2006: Implantaci de la xarxa de mesura, per tal de realitzar el seguiment de lestat ecolgic i qumic de les aiges. Definici del programa de participaci pblica. Desembre de 2007: Identificaci de la problemtica essencial de la conca per a lelaboraci del Pla Hidrolgic (PH). Desembre de 2008: Esborrany del PH Desembre de 2009: Pla Hidrolgic (revisable cada 6 anys). Programes de mesures per assolir els objectius ambientals lany 2015 (operatiu lany 2012). Volem destacar lafirmaci recollida a linforme de la CHX que en lapartat de resums i conclusions diu: pel que fa al cas de la xarxa per al control de la qualitat biolgica de les aiges (xarxa ICAB) no s noms necessari abordar lampliaci espacial deixa xarxa, sin que, de forma prvia, cal afrontar la implementaci daltres ndexs adequats a aquelles masses daigua on no s viable ls de lndex IBMWP, per que, alhora, aporten el mateix grau de confiana en relaci als resultats. La xarxa ICAB funciona des de lany 1999. Consta dun total de 246 punts de mostreig, repartits al llarg de tot el territori de la CHX. Noms un deixos punts est situat al riu Girona, al curs baix, entre Beniarbeig i Ondara, coincidint en bona part amb una de les nostres estacions, la dOndara.

22

EL CLIMA DE LA CO CA DEL RIU GIRO A No hem pogut trobar dades climtiques de cap de les localitats situades dins la conca del riu, per la qual cosa reprodum a continuaci les dades corresponents a la poblaci de Pedreguer, molt prxima, a 4 km dOndara, indicadora de les condicions climtiques de la conca baixa del riu, ja que hi existeix una estaci meteorolgica automtica les dades de la qual sn fcilment accessibles a travs dInternet, en la segent pgina web: http://www.uv.es/femenia/oratge/mixed.shtml. Presentem, en primer lloc, el climograma de lany 2007, per tal de conixer la situaci en els mesos previs al nostre estudi, de gener a octubre, i durant les campanyes de tardor, novembre i desembre.

A continuaci mostrem un altre climograma, construt per nosaltres, amb les dades corresponents als mesos en els quals hem desenvolupat la investigaci. Destaca la gran quantitat daigua de pluja enregistrada el mes doctubre, que en el climograma anterior no pot representar-se per estar fet amb un format limitat a un mxim de precipitaci de 240 mm.

23

Climograma any hidrolgic 2007-2008

600,00 300,00

500,00

250,00

400,00

200,00 Temperatura mitjana (C)

Pluja (mm)

300,00

150,00

200,00

100,00

100,00

50,00

0,00 mm C

sep-07 170,82 22,09

oct-07 599,56 17,95

nov-07 14,58 13,40

dic-07 147,19 11,97

ene-08 5,29 12,48 Mes i any

feb-08 31,38 12,33

mar-08 25,56 14,95

abr-08 2,27 17,44

may-08 132,30 17,90

0,00

Per tal de valorar les dades anteriors conv comparar amb les considerades normals, s a dir les mitjanes al llarg dun perode significatiu de temps. Tenint en compte que la major part de la conca del riu Girona est inclosa dins del que els meteorlegs anomenen plana litoral plujosa, amb Gandia com a localitat representativa, un climograma daquesta poblaci ens oferir una referncia vlida per a lanlisi comparatiu. En fer-ho, observem com el fet que la mxima precipitaci anual es done a octubre s absolutament normal. El que ja no s normal s que la precipitaci siga tan elevada, ja que el passat octubre enregistrem a Pedreguer quatre vegades el volum de pluja mitj del mes. Alhora, durant el present cicle hdric, 2007-2008, lhivern i la primavera, fins al mes de maig, han estat anormalment secs. Es comprova, aix, la tendncia cap als extrems climtics que, duna banda, s caracterstica de lirregular clima mediterrani, i, de laltra, est anunciada pels experts mundials en meteorologia que estudien el canvi climtic global al planeta Terra. Les conseqncies daquesta irregularitat sn, naturalment, lexistncia dun flux circulatori superficial que es mant, una vegada recarregats els aqfers, durant la tardor i lhivern, per que minvar notablement al llarg de la primavera eixuta, avanant laparici de les condicions estivals. Enguany, larribada dabundants precipitacions al mes de maig ha pogut frenar aquest procs, retornant el riu al seu estat hivernal o de principis de la primavera. La tardor i la primavera es confirmen com els motors climtics que garanteixen la circulaci superficial daigua al riu, i, alhora, lexistncia de les comunitats biolgiques prpies.

24

CLIMOGRAMA DE GANDIA

mm
150 100 50 0

P r ecipitacions Temper atur a

70 60 50 40 30 20 10 0 G F M A M J J A S O N D
Mesos

25

PERFIL TOPOGRFIC DEL RIU GIRO A

Perfil topogrfic del riu Girona

700

600

500

Altitud (m)

400

Tolls d'Ebo

300

200

100 Sanet Ondara 0 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00

Distncia a l'origen (km)

25,00

30,00

35,00

40,00

26

LES ESTACIO S DE MOSTREIG

Estaci n 1: O DARA. Coordenades UTM: 4302300 - 761520E. Altitud: 26 m Accessible des de la nova carretera de circumval laci dOndara, junt a la bassa de la comunitat de regants, immediatament desprs de lassut existent entre els pobles de Beniarbeig i Ondara, abans darribar al pont de la carretera N-240, entre Ondara i El Verger. Punt morfolgicament molt afectat per lavinguda daigua produda el dia 12 doctubre de 2007, aix com pels treballs deliminaci de les canyes de la ribera, com a conseqncia de les protestes venals que atribueixen a labundncia daquesta espcie la responsabilitat de les inundacions (?). Entre les plantes aqutiques no apareixen crixens ni api bord. Tampoc les algues filamentoses han arribat a assolir un gran desenvolupament, limitant-se la comunitat algal a la microflora que recobreix les pedres submergides.

27

Estaci n 2: SA ET I ELS 758620W. Altitud: 54 m.

EGRALS. Coordenades UTM: 4300490-

Accessible des de linterior del poble, a travs duna carretereta asfaltada que creua en primer lloc la riera de la Bolata, daigua neta i abundant, procedent del brollador existent entre Sagra i Tormos, i posteriorment el llit del propi riu Girona, habitualment molt ms sec. A continuaci se segueix la carretera a m esquerra, paral lelament al riu, fins al punt on sacaba, sobre uns bancals de tarongers. Seguint una squia, al llarg duns 20 metres, saccedeix a una petita platja de cdols i al riu, aiguabarreig ja a aquesta alada de les aiges de la Bolata i, en el seu cas, del Girona. La depuradora del poble se situa un centenar de metres ms amunt. Tamb ac han entrat les mquines per tallar canyes de la ribera esquerra, on abundaven en els primers mostreigs. Els treballs realitzats han arribat a alar un petit mur de contenci travessant el curs fluvial, tot creant condicions dassut a partir del darrer mostreig. Hi abunden macrfits aqutics com lapi bord, els crixens i els ranuncles, a ms dalgues filamentoses.

28

Estaci n 3: TOLLS DEBO. Coordenades UTM: 4299310 - 745120W. Altitud: 415 m. Accessible a travs dun cam que naix a lesquerra, uns dos-cents metres abans de la cova del Rull, en la carretera dEbo a Alcal de la Jovada. Desprs de caminar durant uns quinze minuts, es baixa al paratge conegut com a Tolls dEbo, donada lexistncia dalguns petits tolls on s possible el bany. En un entorn molt ms natural que les estacions anteriors, aquest punt, daccs ms complicat, presenta unes caracterstiques molt diferents. Baladres, sargues, joncs, bogues, introdueixen les seues arrels a laigua, mentre altres espcies, com ara llentiscles, marfulls o pins blancs poblen els sls ms secs al seu costat. Algunes molses prximes a laigua tamb sn detectables. Hi ha algues filamentoses, descs creixement. Falten crixens, ranuncles i api bord.

29

METODOLOGIA

1) Treball previ al mostreig. Abans del primer mostreig, realitzat al mes de novembre, hem tingut una srie de sessions formatives, en les quals ens hem introdut en el mn de l'ecologia de les aiges dolces. Hem conegut les principals caracterstiques dels rius mediterranis com a ecosistemes, aix com la metodologia per a realitzar anlisis biolgiques i qumiques de l'aigua. 2) Treball de camp i laboratori. Organitzat a travs de les segents operacions: a) Descripci de l'estaci de mostreig a travs d'una fitxa d'observaci prviament elaborada. En ella figuren les dades corresponents al propi llit del riu i corrent d'aigua (amplada, fondria, substrat, velocitat, etc.). FITXA DE MOSTREIG DATA:.. HORA:.. ESTACI:TERME MU ICIPAL: COORDE ADES UTM :. ALTITUD:. DIST CIA A LORIGE :.. TEMPERATURA AIRE:.. TEMPERATURA AIGUA:.. AMPLADA:. FO DRIA:. VELOCITAT DE LAIGUA:.. TERBOLESA SUBSTRAT: PEDRES (.), SORRA (.), FA G (...) MATERIAL AL LCTO :.. COBERTURA ARBRIA:% ARBRES/ARBUSTS: ALGUES:.. MOLSES:.. MACRFITS:... . VERTEBRATS:.

30

. MACROI VERTEBRATS (abundncia: 1:1, 2:2-10, 3:11-100, 4:+100) E PEDRES:

E BASSES:

E MACRFITS:

E FULLES:

b) Recollida de les mostres de macroinvertebrats aqutics. Explorem quatre hbitats: pedres, fulles, basses o zones d'aigua encalmada i macrfits submergits i algues. Les mostres sn agafades desprs de rentar les pedres i el material vegetal dins d'una safata blanca, on tamb s'incorporen els organismes capturats amb una xarxa en altres hbitats. A continuaci sn fixades amb lquid conservador per a ser identificades posteriorment al laboratori.

31

c) Anlisi fsica i qumica de l'aigua. Amb l'equip corresponent, al camp i laboratori, es mesuren els segents parmetres: oxigen dissolt, conductivitat, pH, concentraci de ions nitrat, amoni, sulfat i clorur. El material utilitzat ha sigut un equip multimesura HACH HQ40D, reactius per a l'anlisi de clorurs per volumetria i un fotmetre de camp LASA Aqua Dr. Lange amb els filtres i reactius corresponents. Ni les anlisis damoni ni de sulfat han donat resultat positiu i, per tant no en mostrarem grfiques.

32

3) Treball d'aula. Els resultats de les campanyes de mostreig donen lloc a la representaci en taules on figuren els macroinvertebrats que hem trobat a cada estaci i mostreig (identificats a nivell taxonmic de famlia, en la major part dels casos). Sobre la mateixa taula afegim tres columnes amb les dades sobre valor indicador (ndex BMWP o dAlba-Tercedor), preferncies de corrent (lntiques/ltiques) i caracterstiques de lalimentaci de cada grup taxonmic. Tamb s'hi incorporen els segents parmetres elaborats a partir d'aquelles: diversitat (nombre de grups taxonmics diferents), ndex quantitatiu total (BMWP) de qualitat d'aigua, ndex qualitatiu (bioindicadors), ndex de temporalitat L/C i coeficient dafinitat de Jaccard entre inventaris corresponents a la mateixa estaci de mostreig. Lndex L/C resulta de dividir el nombre de grups taxonmics de preferncia ltica pel daquells altres grups de preferncia lntica. El coeficient de Jaccard s un indicador de lafinitat entre inventaris; es calcula multiplicant el nombre dinventaris menys 1, s a dir 4 en el nostre cas, pel nombre de grups comuns a tots ells, i dividint el resultat per la suma de grups que han aparegut en cada inventari menys el nombre de grups comuns a tots ells: C. Jaccard= (n-1) C/ A+B+D+.......- C Amb totes aquestes dades a l'abast, podem ja passar a la construcci d'un model interpretatiu de cada punt de mostreig, que caldr contrastar amb les anlisis fsiques i qumiques realitzades, tot obtenint aix un model global de la dinmica ecolgica de la xarxa hidrogrfica sencera.

Calendari de treball Octubre/07: sessions formatives del grup de treball, organitzades en horari de vesprada. ovembre/07: Primera campanya de mostreig (M1), Tardor-1: 10/11/07 Desembre/07: Segona campanya de mostreig (M2), Tardor-2: 15/12/07 Gener/08: Tercera campanya de mostreig (M3), Hivern-1: 26/1/08 Mar/08: Quarta campanya de mostreig (M4). Hivern-2: 8/3/08 Abril/08: Cinquena campanya de mostreig (M5). Primavera-1: 26/4/08 Visites a Valncia (Albufera), Dnia i Benidorm (EDAR). Maig/08: Elaboraci del treball. ltima visita a Vall dEbo (recol lecci mostres vives pels aquaris). Juny/08: Muntatge de lexposici final: 16 al 20/6/08

A continuaci presentem els resultats corresponents a l'anlisi biolgica de les mostres aqutiques, aix com lelaboraci d'alguns d'aquests resultats a travs de grfiques. Els grups taxonmics presents en les taules, per sense el smbol X, que significa presncia, foren trobats en els mostreigs de 1991-1992, per no posteriorment.

33

RESULTATS: TAULES I GRFIQUES DA LISI BIOLGICA

34

ESTACIONS ndex Preferncia Alimentaci MOSTREJOS dAlba de corrent REALITZATS Crustacis: Astacidae LC MO 6 Atyidae 6 L MO Gammaridae 6 LC MO Asellidae 3 L MD Plecpters: Nemuridae 7 CL M Perlodidae 10 C P Leuctridae 10 C M Efemerpters: Baetidae 4 CL B Caenidae 4 CL MD Leptophlebidae 10 LC MD Tricpters: Limnephilidae M 7 CL Polycentropodidae CL PS 7 Psychomiidae CL F 8 Glossosomatidae R 8 C Philopotamidae F C 8 Ecnomidae L ? 7 Hydroptilidae XH 6 LC Hydropsychidae F 5 C Colepters: Dytiscidae PX-P 3 LC Dryopidae L M 5 Hydrophilidae P-PM 3 L Gyrinidae P 3 LC Helodidae 3 LC B Haliplidae L B 3 Elmidae BRM 5 C Hydraenidae B CL 5

E.1: ONDARA 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 10/11 15/12 26/1 8/3 26/4 X X X X X X X

E.2: SANET E.3: TOLLS DEBO 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7 16/6 27/8 16/6 27/8

X X X X X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X X

X X X

X X X X X

X X X X X X X

X X X X

X X X X X X

X X

X X

X X

X X X X X X X X X X X X

X X

X X X X X

X X

35

ESTACIONS ndex Preferncia Alimentaci MOSTREJOS dAlba de corrent REALITZATS Odonats: Libellulidae L P 8 Aeschnidae 8 L P Platycnemididae L P 6 Coenagrionidae P L 6 Lestidae P 8 L Gomphidae 8 L P Cordulegasteridae LC P 8 Dpters: Anthomyidae C PX 4 Chironomidae PRFms 2 LC Simuliidae 5 C FR Culicidae L Rms 2 Tipulidae M 5 L Syrphidae L F 1 Stratiomyidae RP 4 L Ceratopogonidae 4 L DP Dixidae 4 C R Limoniidae 4 CL PM Ephydidae LC BD 2 Heterpters: Mesovellidae PX 3 L Corixidae L DRP 3 Notonectidae PX 3 L Pleidae PX 3 L Veliidae 3 L PX Nepidae L PX 3 Hydrometridae PX 3 L Gerridae PX LC 3 Naucoridae L PX 3

1.1

1.2

E.1: ONDARA 1.3 1.4 1.5

E.2: SANET 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6

E.3: TOLLS DEBO 2.7 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

3.7

X X X

X X

X X X X

X X X

X X X

X X X

X X

X X X

X X X

X X X X X

X X X

X X

X X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

36

ESTACIONS ndex Preferncia Alimentaci MOSTREJOS dAlba de corrent REALITZATS Mol.luscos: Ancylidae C R 6 Bythinellidae 3 C R Bythiniidae LC BR 3 Physidae BR LC 3 Lymnaeidae BR 3 LC Planorbidae 3 L BR Valvatidae LC R 3 Hydrobiidae BRF 3 L Hirudinis: Erpobdellidae 3 CL P Glossiphonidae 3 LC X Hirudidae 3 L X Turbelaris: Dugesiidae 5 CL PX 1 4 LC CL Ms P Oligoquets Arcnids: Hydracharina Diversitat ndex IM ndex Qualitatiu ndex temporalitat L/C Coeficient de Jaccard

1.1

1.2

E.1: ONDARA 1.3 1.4 1.5

E.2: SANET 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6

E.3: TOLLS DEBO 2.7 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

3.7

X X

X X

X X

X X X X X X X

X X X X X X

X X

X X X X X X X X X X X 9 28 B1 0,5 9 31 B1 0,33 13 48 B2 2 27,6 13 51 B1 0,33 18 79 B1 0,5 X X 9 36 B1 1 25,4 X X X X X X X X X 6 29 B2 0 X 8 41 B1 1 14 72 B1 1 30,8 16 72 B1 4 12 55 B2 3 X X X X X X X X X X X X X X

8 14 35 56 B1 B1 0 1

15 13 60 52 B1 B2 1,5 2

MO: MASTEGADORS OMNVORS// MD: MASTEGADORS DETRITVORS// P: PREDADORS// B: BROSTEJADORS// PS: PREDADORS SEDENTARIS// F: FILTRADORS// R: RASCADORS DEL SUBSTRAT// PX-P: LARVA PREDADORA XUCLADORA, ADULT PREDADOR// ms: menjadors de substrat// XH: XUCLADORS HERBVORS X: presncia enregistrada durant el treball anterior, cicle hdric 2001-2002, en aquells moments en qu no han aparegut durant el treball actual, cicle hdric 2007-2008. Lestaci de mostreig Ondara no va ser mostrejada durant el treball anterior.

37

Organismes indicadors

Caracterstiques de l'aigua

ndex de qualitat

Blefarocrids (Dpters) Plecpters

Aiges de muntanya, netes i fredes. Capalera de rius.

Ecdyonuridae (Efemerpters) Frignies amb estoig (Tricpters especialment Limnophilidae) Amfpodes (Gammarus) Rhyacophila (Tricpters) lmids (Colepters)

Aiges netes, de temperatura variable.

B-1

Hydropsyche (Tricpters) Baetidae (Efemerpters)

Aiges que poden tenir un principi de contaminaci, per amb oxigen abundant.

B-2

Quironmids (excepte Chironomus) Ancylus (Mol.luscs)

Aiges que tenen un grau d'alteraci notable. Pot haver-hi breus perodes d'anxia (falta total d'oxigen).

Chironomus Tubifex (Oligoquets)

Pol luci important. Llargs perodes sense oxigen a l'aigua.

Sense vida animal o b noms Eristalis (Dpters)

Pol luci molt greu. Perill de toxicitat.

Hem extret dInternet algunes fitxes que corresponen a alguns dels macroinvertebrats que hem trobat al riu i que, alhora, tenen un valor indicador clar de la qualitat de laigua, tal com es veu en aquesta pgina.

38

Aix, els insectes plecpters, que han estat trobats en estudis anteriors, ja que no durant el present treball, indiquen qualitat A, i la seua fitxa s:

STONEFLY (LARVA)
English

MOSCA DE LAS PIEDRAS (PLECPTERAS - LARVA)

Espaol

Phylum Class Order Facts

Found in cool, clean streams with high levels of dissolved oxygen Develop in the stream for period of three months to three years Either predators or feed on fungi and bacteria from rotting leaves

Arthropoda Insecta Plecoptera

- Phylum - Clase - Orden Detalles

Se encuentra en corrientes fras y limpias con altos niveles de oxgeno disuelto Se desarrolla en las corrientes de agua por un periodo de tres meses a tres aos Pueden ser depredadores o se alimentan de hongos y bacterias de hojas descompuestas

Description
Two long antennae Two hair-like tails Gills often located on or behind each leg Six segmented legs on middle section of body Each leg has two hooks on the end

Descripcin
Dos antenas largas Dos colas semejantes al cabello Barbilla frecuentemente ubicada sobre o debajo de cada pata Seis patas segmentadas sobre la seccin media del cuerpo Cada pata tiene dos ganchos sobre su punta

VULNERABLE

VULNERABLE

39

Indicadors de qualitat B1 sn, per exemple, les gambetes amfpodes del gnere Gammarus:

SCUD
English

AMFPODOS
Espaol

Phylum Class Order Facts

They swim rapidly on their sides and are nicknamed "side swimmers" Usually found where there are plants in the water

Arthropoda Crustacea Amphipoda

- Phylum - Clase - Orden Detalles

Nadan rpidamente sobre sus lados y tienen el apodo nadadores de lado Usualmente se encuentran en lugares donde existen plantas en el agua

Description
Seven pairs of tiny segmented legs Two pairs of antennae Color is white to clear Resembles a freshwater shrimp Hard, platelike shell except over the head and upper body

Descripcin
Tienen siete pares de patas pequeas y segmentadas Tiene dos pares de antenas El color es de blanco a claro Es similar a un camarn de agua dulce Tiene una concha dura en forma de plaqueta excepto sobre su cabeza y la parte superior de su cuerpo

SOMEWHAT TOLERANT

Algo Tolerante

40

Qualitat B2, la indiquen insectes com els tricpters del gnere Hydropsyche. La qualitat C la indiquen els dpters quironmids, aix com els mol luscs:

CADDISFLY (LARVA)
English

FRIGNEAS (TRICPTERAS - LARVA)

Espaol

Phylum Class Order Facts

Some make houses or cases for themselves out of different materials such as rocks, sand, gravel, twigs or leaves using a glue-like substance secreted from their back end Some spin webs to trap food from the flowing water One generation hatches per year Although most species are very sensitive to pollution, some are pollution tolerant

Arthropoda Insecta Trichoptera

- Phylum - Clase - Orden Detalles

Algunos hacen casas o guaridas para ellos hechas de diferentes materiales como rocas, arena, astillas u hojas utilizando una sustancia pegajosa que segrega al final de su espalda Algunas tejen redes para atrapar comida de las corrientes de agua Cran una vez al ao Aunque la mayora de las especies son muy sensibles a la contaminacin, algunas la toleran

Hydropsyche

Description
Up to 1 1/2 inches long Very small or no antennae Six segmented legs on upper middle section of body Filamentous gills may be on the end of the body or on the underside Two small, thick extensions at the end of the body and each has a single hook at the end

Descripcin
Miden hasta 4 cm de largo Tienen antenas pequeas o ninguna Seis patas segmentadas sobre la seccin media del cuerpo Agallas filamentosas pueden estar al final del cuerpo o en la parte inferior Dos extensiones pequeas y delgadas al final del cuerpo y cada una tiene un gancho en la punta

41

LUNGED SNAIL

CARACOL PULMNADO

ENGLISH
Phylum Class Order Facts
They get oxygen directly from air trapped in their shell cavity and thus are less dependent on water quality Shell is made of calcium carbonate It's important that the snail is alive before counting it in a survey

Espaol

Mollusca Gastropoda

- Phylum - Clase - Orden Detalles

Toman su oxgeno directamente desde el aire atrapado en la cavidad de su concha por lo que la hace ms dependiente de la calidad del agua La concha est hecha de Carbonato de calcio Es importante que el animal est vivo antes de incluirla en el conteo

Description
Shell is spiral, coil or dome shaped Soft body inside a hard shell Has no operculum (plate-like door) Shells usually open on the left side, which can be seen if you hold the shell with its tip pointing up and the opening facing you.

Descripcin
Su concha tiene forma de espiral, rollo o cpula Tiene un cuerpo suave dentro de una concha dura No tiene oprculo (entrada en forma de plaqueta) Las conchas se abren normalmente por el lado izquierdo, esto puede ser observado si se sostiene la concha con la punta hacia arriba y la entrada frente a nuestra cara.

TOLERANT

TOLERANTE

42

MIDGE (LARVA)
English

QUIRONMIDOS (LARVA)
Espaol

Phylum Class Order Family Facts

Found in all but the most polluted aquatic conditions Presence in large numbers may indicate organic enrichment

Arthropoda Insecta Diptera Chironomidae

- Phylum - Clase - Orden - Familia Detalles

Se encuentra en todas las condiciones acuticas menos las ms contaminadas La presencia de grandes nmeros puede indicar enriquecimiento orgnico

Description
Up to 1/2 inches long One pair of tiny, fleshy legs below the head and one pair on the back end The back end sometimes has a tiny pair of extensions that look like brushes A thin dark line (digestive tract) can be seen inside the body Thin, slightly curved, segmented and inchworm-like body Distinct, often dark head

Descripcin
Miden hasta ms de 1 cm. Poseen un par de patas pequeas y carnudas bajo la cabeza y un par sobre el final de la espalda El final de la espalda algunas veces tiene un pequeo par de extensiones que lucen como brochas Se puede observar una lnea oscura (extensin digestiva) dentro de su cuerpo. Tiene un cuerpo delgado, ligeramente curvo, segmentado y similar al gusano A menudo su cabeza es oscura y distintiva

TOLERANT

TOLERANTE

43

GRUPS TAXO MICS PER ESTACI I MOSTREIG (M)

18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

M1 M2 M3 M4 M5 ONDARA SANET TOLLS D'EBO

44

 DEX IBMWP

80 70 60 50 40 30 20 10 0 ONDARA SANET TOLLS D'EBO M1 M2 M3 M4 M5

45

 DEX DE TEMPORALITAT L/C

4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 ONDARA SANET TOLLS D'EBO M1 M2 M3 M4 M5

46

RESULTATS: TAULES I GRFIQUES DA LISI FSICOQUMICA

47

Cabal mxim calculat al riu Girona durant les campanyes de mostreig

4500 4000 3500 3000 Cabal (L/s) 2500 2000 1500 1000 500 0 nov-07 10/11/2007 EBO SANET ONDARA 42 2387 4145 dic-07 15/12/2007 5 732 2007 ene-08 25/01/2008 38 905 1955 Mostreig feb-08 mar-08 08/03/2008 30 933 2256 abr-08 26/04/2008 0 1239 597

Riu Girona any hidrlogic 2007-2008

550

500

Conductivitat (S)

450

400

350

300 nov-07 10/11/2007 EBO SANET ONDARA 380 480 450 dic-07 15/12/2007 350 480 500 ene-08 25/01/2008 350 410 480 Mostreig feb-08 mar-08 08/03/2008 423 416 483 abr-08 26/04/2008 372 395 448

48

Riu Girona any hidrolgic 2007-2008

9,00 8,75 8,50 8,25 pH 8,00 7,75 7,50 7,25 7,00 nov-07 10/11/2007 EBO SANET ONDARA 7,78 7,76 7,80 dic-07 15/12/2007 7,96 8,22 8,34 ene-08 25/01/2008 8,10 7,98 8,27 Mostreig feb-08 mar-08 08/03/2008 8,07 8,03 8,24 abr-08 26/04/2008 8,12 8,26 8,50

Riu Girona any hidrolgic 2007-2008

12,00

11,50

Oxigen dissolt (mg/L)

11,00

10,50

10,00

9,50

9,00 mar-08 08/03/2008 EBO SANET ONDARA 10,14 10,31 10,83 Mostreig abr-08 26/04/2008 10,89 10,98 11,69

49

Riu Girona any hidrolgic 2007-2008

35

30

25 N itrats (m g /L )

20

15

10

0 nov-07 10/11/2007 EBO SANET ONDARA 0 13 18 dic-07 15/12/2007 0 11 19 ene-08 25/01/2008 0 11 19 Mostreig feb-08 mar-08 08/03/2008 1 31 20 12 abr-08 26/04/2008 1

Riu Girona any hidrolgic 2007-2008

35,0

30,0

25,0 C lo ru rs (m g/L )

20,0

15,0

10,0

5,0

0,0 nov-07 10/11/2007 EBO SANET ONDARA 13,3 23,1 24,9 dic-07 15/12/2007 12,4 19,5 25,7 ene-08 25/01/2008 15,1 20,4 24,9 Mostreig feb-08 mar-08 08/03/2008 14,2 28,4 24,9 abr-08 26/04/2008 14,2 32,0 26,6

50

I TERPRETACI DE RESULTATS

51

1. ESTACIO S DEL TRAM BAIX: SA ET (E.2) I O DARA (E.1) A Sanet, durant la tardor de 2001 no hi havia prcticament aigua; noms van aparixer quironmids al segon mostreig, amb qualitat 2/C. En el present cicle la diferncia s enorme, desprs de les abundants pluges doctubre, comenant ja lestudi amb qualitat 35/B1 i 56/B1, nivell aquest ltim que fa sis anys mai no va ser assolit. Tampoc el nombre mxim de grups taxonmics daquell cicle (11), assolit a finals dagost(!), arrib a les 15 que sassoleixen ara. La comunitat animal sha vist enriquida amb Polycentropodidae, Haliplidae, Notonectidae, Lymnaeidae, Glossiphonidae i Oligoquets, que mai no aparegueren en aquells mostreigs; no hem trobat, per, mol luscs Bythinellidae ni Bythinidae, identificats, en canvi, en aquell cicle, mentre que nhan aparegut de la famlia Hydrobiidae. Al treball de 1991, s corria aigua a la tardor. La qualitat va ser B1 tot lany, tal com ara fins al darrer mostreig (26 dabril), quan baixa a B2, amb uns ndexs IBMWP (Alba-Tercedor) entre 55 a lhivern i 75 a la primavera, quan ara no hem passat de 60, ja que al mostreig del 26 dabril aquest ndex ha baixat a 52. El mxim nombre de grups taxonmics va ser 19, mentre que ara ha estat 15. Destaca labsncia actual de Gammaridae (?), present en tots els mostreigs aquell any. Shi mantenen en canvi els Athyidae, les altres gambetes. Tamb resulta estranya labsncia de Hydropsychidae (?) i Hydroptilidae, apareixent en el seu lloc altres tricpters com els Polycentropodidae, alhora que ara abunden els Limnephilidae, escassos aleshores. Pel que fa als colepters, els Elmidae i Hydrophilidae daquell moment semblen haver estat substituts per Dytiscidae, ms limnfils. Alhora, observem ara major presncia de Simuliidae i Tipulidae, que tamb podrien indicar una tendncia limnfila. Crida tamb latenci la falta dheterpters, potser degut a la manca de basses al punt de mostreig. Hi falten, tamb algunes famlies de mol luscs, tot i que es pot deure a una errada en la seua identificaci, i tractar-se sempre de la famlia Hydrobiidae.

En resum, lestudi del cicle 2001-2002 va comenar en un moment de sequera tardoral, que va canviar a partir de les pluges de primavera, de manera que el riu an recuperant progressivament les comunitats de macroinvertebrats al llarg de lestiu. Els resultats del cicle actual, 2007-2008, sn millors, ja que hem partit dunes abundants pluges al llarg de lany 2007, particularment intenses a octubre. Aquestes condicions de cabal han afavorit la recuperaci del riu durant la tardor i lhivern, assolint uns valors de qualitat biolgica comparable als de lany 1991. Sobtadament, aquesta qualitat baixa a la primavera; la manca de precipitacions durant aquest hivern i primavera (menys de 70 L/m2 fins al 7 de maig), junt a la modificaci produda pels treballs de tala de les canyes de les riberes, que han ocasionat el pas de maquinria pesada, lacumulaci de residus i, 52

incls, la construcci dalgun petit assut, sn les causes probables de la tendncia limnfila, lntica, observada en la comunitat animal. Aix, sha interromput la successi ecolgica que apuntava a la reconstrucci de les condicions del riu de 1991. Aquest fet no sha produt a Ondara, on les caracterstiques del riu han arribat a ser , a la primavera, molt similars a les de Sanet de lany 1991. Efectivament, comparant les dades dambdues primaveres (els mostreigs respectius van ser fets 19 i 20 dabril de 1991, i 26 dabril de 2008) entre ambdues estacions, observem ndexs molt semblants (IBMWP 75 front a 79, B1 en tots dos casos, 19 grups taxonmics front a 18, L/C 0,6 front a 0,5). Calculant lafinitat entre ambds inventaris, obtenim un valor del coeficient de Jaccard de 42,3, que resulta bastant alt, tot confirmant lhomogenetat de les comunitats de macroinvertebrats que estem comparant. Donat que el cabal daigua a Ondara ha disminut significativament al darrer mostreig, al contrari que a Sanet, noms resta lacci humana per explicar la divergncia de resultats entre ambdues estacions en la primavera actual. No seria, doncs, la manca de precipitacions dhivern la responsable del descens de qualitat, sin limpacte de les alteracions morfolgiques produdes a les riberes i a la mateixa llera fluvial, que han fet aparixer laigua ms trbola que en ocasions anteriors. Cal no descartar, a falta de ms anlisis qumiques, el paper que hi ha pogut jugar tamb labocament daiges residuals, donat que hem detectat un increment positiu de clorurs entre gener i abril, aix com de nitrats. Una errada en lanlisi damonis ens impedeix oferir resultats sobre la presncia daquest component a abril, tot i que laspecte i lolor ftid de la mostra daigua arreplegada apunten a la seua existncia.

53

La comunitat de macroinvertebrats present en els moments de mxima complexitat detectats al riu, s a dir a la primavera, est organitzada des dun punt de vista trfic de la segent manera: MASTEGADORS HERBVORS: Limnephilidae i Tipulidae XUCLADORS HERBVORS: Hidroptilidae BROSTEJADORS: Baetidae, Elmidae, Lymnaeidae i Haliplidae RASCADORS: Ancylidae, Physidae i Hydrobiidae MASTEGADORS OMNVORS: Astacidae, Atyidae i Gammaridae FILTRADORS: Hydropsychidae i Simuliidae MENJADORS DE SUBSTRAT I DETRITUS: Asellidae, Caenidae, Chironomidae, Culicidae i Oligoquets PREDADORS MASTEGADORS: Dytiscidae, Erpobdellidae i Polycentropodidae PREDADORS XUCLADORS: Anthomyidae, Nepidae, Hydrometridae, Notonectidae, Glossiphonidae, Hirudidae, Dugesiidae i Hydracharina.

2.

ESTACI DEL TRAM ALT: TOLLS D'EBO (E.1)

A Tolls dEbo, mostrejada fa sis anys, trobem les dades ms semblants entre estacions, tot i que ara siguen els ndexs lleugerament superiors, probablement degut tamb a la incidncia de les precipitacions doctubre. Tot i partir, aleshores, duna sequera prvia important, la successi ecolgica produ alts valors de qualitat de laigua a finals dhivern (I. Alba: 80, I. qualitatiu: A). Tamb ara, hem enregistrat mxims de qualitat biolgica a lhivern (I. Alba: 72, I. qualitatiu: B1) ; i, tamb com en aquell cas, al mes dabril sha produt un descens notable de la mateixa, tot indicant linici duna sequera estival (I.Alba 54 i 55, respectivament). Es tracta, doncs, dun tram de caracterstiques molt ms temporals que el de baix, de sequera ms primerenca, sense les fonts daqfers que, al tram inferior regulen lescolament i permeten una circulaci tardana que, segons els anys, pot enllaar amb les pluges de tardor. No hem trobat, per, els crustacis Asellidae ni plecpters com els Perlodidae o els tricpters Glossosomatidae; tamb falten per trobar libl lules de la famlia Lestidae, dpters com Simulidae, Culicidae i Tipulidae, aix com hidrcars. Potser la successi ecolgica no ha arribat encara a fer-ho possible, ja que moltes delles sn famlies recol lectades a partir de finals de primavera. Lany 1991 aquesta estaci no va ser mostrejada, prenent mostres, en canvi, aiges avall del poble dEbo, aix com a Alcal de la Jovada (dues estacions: una situada aiges avall del poble i una altra a un torrentet afluent situat al costat). La comparaci de resultats mostra ara la presncia de gammrids, que no aparegueren en aquells moments en les tres estacions ads citades. Destaca labsncia de plecpters en lactualitat, quan van ser trobats al voltants dAlcal en aquell any i ac als Tolls dEbo fa sis anys. Els leptoflbids continuen sent molt caracterstics del punt, molt exigents com sn pel que fa a la qualitat de laigua i lligats a la descomposici de residus vegetals, com succeeix tamb amb els gammrids.

54

Els nnxols trfics sn ocupats en aquest tipus destacions de la segent manera: MASTEGADORS HERBVORS: Limnephilidae XUCLADORS HERBVORS: BROSTEJADORS: Baetidae i Lymnaeidae RASCADORS: Ancylidae i Physidae MASTEGADORS OMNVORS: Gammaridae FILTRADORS: Philopotamidae MENJADORS DE SUBSTRAT I DETRITUS: Caenidae, Chironomidae i Leptophlebidae PREDADORS MASTEGADORS: Dytiscidae, Gyrinidae, Aeschnidae, Platycnemididae, Coenagrionidae, Erpobdellidae i Polycentropodidae PREDADORS XUCLADORS: Nepidae, Hydrometridae, Notonectidae, Mesovellidae, Naucoridae, Gerridae i Glossiphonidae.

55

En resum:

1. All que anomenem riu Girona s, des dun punt de vista ecolgic, un conjunt de trams diversos que noms en ocasions excepcionals, per pluges torrencials, es comuniquen entre s. En aquest treball hem distingit entre un tram alt, representat per estacions de carcter temporal i escs cabal, com els Tolls dEbo, i un tram baix, alimentat per fonts i brolladors com la Bolata, que el connecten directament amb els aqfers subjacents, lestat dels quals determinar lexistncia de major o menor circulaci daigua superficial. Aquesta circulaci superficial esdev, aix, un indicador de la quantitat daigua present subterrniament, i, per tant, un indicador de salut ambiental, sempre que vaja acompanyat duns bons valors dels ndexs de qualitat biolgica. 2. Els ndexs quantitatius i qualitatius que hem utilitzat per valorar aquesta qualitat biolgica han donat uns resultats que podem considerar positius, en general. Hem realitzat lestudi en un cicle hdric dabundants pluges doctubre i maig, de manera que, sobretot les primeres, han possibilitat un flux important daigua i la successi ecolgica conseqent al llarg dels mesos durant els quals hem estat visitant el riu. A hores dara podem afirmar que les comunitats de macroinvertebrats del riu Girona sn les corresponents a un riu costaner mediterrani en bon estat, pel que fa a la qualitat de laigua que hi corre. Les analisis qumiques realitzades aix ho corroboren tamb. 3. Lestat de les seues riberes, per, ofereix un estat poc natural al tram baix i, donada la debilitat de lecosistema per rebre impactes importants, caldr estar molt atents a tot all que perjudique morfolgicament el riu i el transforme en un canal daigua sense vida. No hem estudiat aquest aspecte del riu, les riberes, per el contrast entre el seu aspecte, brut i degradat, i la qualitat de laigua circulant, ens fa proposar la seua incorporaci urgent a un prxim projecte dinvestigaci, alhora que fer una crida perqu tot plegat, llera fluvial i ribera, siguen contemplats com un tresor ecolgic que cal protegir i restaurar, de manera que puga ser utilitzat per la poblaci des dun punt de vista educatiu i recreatiu.

56

BIBLIOGRAFIA
Alba-Tercedor, J. i Snchez-Ortega, A. (1.988): Un mtodo rpido y simple para evaluar la calidad biolgica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1.978). Limntica, 4: 51-56. Alba-Tercedor, J. (1996): Macroinvertebrados acuticos y calidad de las aguas de los rios. IV Simposio del Agua en Andaluca. Almera. Vol. II: 203-213. Alonso, J.J. (1990): La contaminacin. En Gua de la Comunidad Valenciana II, pp. 523-546. Informacin/IVEI. Alacant. Andreu, E. (1994): Apunts del curs Universitat de Valncia/UIMP. Valncia. aturaleza de la

Mster en Sanidad Ambiental.

Bay, A. i Serrat, D. (1985): Les aiges. En Histria Catalans, V.3. Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona.

atural dels Pasos

Calvo, D., Molina, M.T. i Salvacha, J. (2008): Cincies de la Terra i mediambientals. Madrid. Teide. CNUMAD (Conferncia de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament)(1995): Guia de lAgenda 21. LAliana Global per al Medi Ambient i el Desenvolupament. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Barcelona. De Manuel, J. i Muoz, I. (1992): Models d'activitats d'aprenentatge en Ecologia aqutica. Actes del 3r Simposi sobre l'Ensenyament de les Cincies aturals. Vic. Eumo. Full, J., Pascual, J., Savall, A. (1990): Itinerari ecolgic del riu Foix. Vilafranca del Peneds. Museu de Vilafranca. Gil Olcina, A. (1991): Los ros. En Atlas temtico de la Comunidad Valenciana, pp. 101-120. Levante. Valncia. Margalef, R. i Prat, N. (1979): La limnologia. Quad. Ecol. Apl., 4: 9-23. Diputaci de Barcelona. Barcelona. Margalef, R. (1981): Ecologa. Planeta. Barcelona. Margalef, R. (1983): Limnologa. Omega. Barcelona. Martnez Muro, J.L. i Simn, P. (1996): Apunts del curs El ciclo hdrico en las Marinas. UNED. Dnia.

57

Matarredona, R., Prez Cuevas, A. i Sanchis Moll, E.J. (1990): Los ros valencianos y su rgimen. En Gua de la aturaleza de la Comunidad Valenciana II, pp. 491-520. Informacin/IVEI. Alacant. Pascual, J. (1.993): Comunitats de macroinvertebrats de la Riera del Pontons (Alt Peneds). Olerdulae, any XVIII, pp.155-190. Pascual, J. (1.994): Anlisi biolgica i qumica de les aiges del riu Girona (Marina Alta). Aguaits, 10, pp.87-103. Pascual, J. (1995): Lestudi de la qualitat de laigua dels rius, a partir de les comunitats de macroinvertebrats i de la composici qumica del medi aqutic. Actes del IV Simposi sobre lEnsenyament de les Cincies Naturals, pp. 379-384. Barcelona. Prat, N. et al. (1983): Predicci i control de la qualitat de les aiges dels rius Bess i Llobregat. Servei de Medi Ambient de la Diputaci de Barcelona. Barcelona. Prat, N. (1984): Uso y gestin del agua en cuencas mediterrneas. Mazingira, 8 (2): 20-26. Repetto, E. i Mato, M.C. (1999): El Agua, una sustancia diferente e indispensable. Las Palmas de Gran Canaria. Universidad de Las Palmas. Sabater, S., Sabater, F. i Armengol, J. (1993): Ecologa de los ros mediterrneos. Investigacin y Ciencia, 203: 72-79. Strahler, A.N. (1987): Geologa Fsica. Omega. Barcelona. Tachet, H.; Bounaud, M. i Richoux, Ph. (1.980): Introduction a l'tude des macroinvrtebrs des eaux douces. Universit de Lyon. Terradas, J., Prat, N., Escarr, A. Margalef, R. (coord.) (1989): Sistemes aturals. Histria atural dels Pasos Catalans, V.14. Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona.

58