EDUCACI ARTSTICA: MSICA.

DIDCTICA A LESCOLA PRIMRIA

TREBALL HISTRIA DE LA MSICA

EL ROMANTICISME LUDWING VAN BEETHOVEN

Membres del Grup 3 M1: Obrador Orell, Pau Rexach Snchez, Catalina Riera Catal, Juan Pedro Sureda Servera, Carme 3r Curs del Grau en Educaci Primria Any 2012-2013

NDEX
El Romanticisme ......................................................................................... 2 El romanticisme musical ................................................................... 2 Caracterstiques musicals ....................................................... 2 Gneres musicals .................................................................... 3

Ludwing Van Beethoven ............................................................................. 4 Biografia ............................................................................................ 4 La seva obra ...................................................................................... 5 La Quinta Simfonia ........................................................................... 5

Bibliografia .................................................................................................. 6

ROMANTICISME
El Romanticisme s un moviment cultural i poltic sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII que abasta totes les arts.

CARACTERSTIQUES GENERALS
Explosi del jo Tot es deriva de la imaginaci Exaltaci de les passions i els sentiments Inters pels valors nacionals i populars ntima comunicaci amb la naturalesa

ROMANTICISME MUSICAL
El romanticisme musical comprn prcticament tot el segle XIX. s el perode ms brillant de la Histria de la Msica ja que, per primera vegada, la msica s considerada lart ms important. Les dates dinici i final sn difcils de definir, malgrat aix una perioditzaci freqentment acceptada seria: 1800 - 1830: Romanticisme incipient o proto-romanticisme 1830 1850: Romanticisme ple 1850 1890: Romanticisme tard 1890 1914: Fi de segle

El romanticisme introdueix un nou element potic i metafsic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la ra (predomina el subjectivisme i lemoci). Es desenvolupen diferents aspectes de la prctica musical com ara la tcnica interpretativa o la construcci dinstruments.

CARACTERSTIQUES MUSICALS
o o o o Destaca la msica per piano, per orquestra simfnica, per pera i per el lied. El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputaci per damunt dels altres artistes. La msica deixa els salons aristocrtics i es trasllada a les sales de concert i als salons burgesos. Alemanya i ustria sn el centre musical ms important en la msica instrumental. I en la msica vocal, ho sn Itlia i Frana. 2

o o o o o o

Decau la msica religiosa i de cambra La melodia s apassionada i intensa, sobre bases populars, generalment amb acompanyament. El ritme s lliure i ms complex: hi ha noves tonalitats i cromatisme amb finalitats expressives Organitzaci de leducaci musical a escoles i conservatoris (Mendelsshon fund el conservatori de Leipzig) Neixen formes simfniques: el poema simfnic i lobertura de concert Lorquestra augmenta en el nombre dinstruments integrants

GNERES MUSICALS DEL ROMANTICISME

Els principals gneres musicals del Romanticisme sn les segents: PRELUDI: Pea dun sol temps, de curta duraci i amb caracterstiques del virtuosisme. Escrita principalment per a piano. BAGATELA: Composici curta per a piano sense cap pretensi. ESTUDI: Obra breu de material temtic restringit, on el motiu va adquirint de cada cop major dificultat. IMPROMPTU: Obra no subjecta a cap norma i en la qual hi ha llibertat dimprovisaci. NOCTURN: Composici de carcter tranquil i sentimental amb una delicada i expressiva lnia meldica. LIED: Can culta, refinada, ntima i de suggeriment lric. SIMFONIA I CONCERT: Desenvolupats i adaptats als ideals romntics. El primer simfonista romntic va ser en Beethoven. Els compositors romntics posteriors van estar influts per lesquema formal que va donar en Beethoven a la simfonia. MSICA PROGRAMTICA: Pretn expressar una idea, una histria... i comunicar-la a loient. La msica programtica va donar origen al poema simfnic POEMA SIMFNIC: Obra dun sol moviment en el que es va desenvolupar musicalment un sol argument. s la gran forma romntica que estableix una uni entre poesia i msica.

LUDWING VAN BEETHOVEN

(Alemanya 1770, Viena 1827) Autor emmarcat a la primera etapa del Romanticisme.

BIOGRAFIA
Compositor alemany. Nascut a una famlia dorigen flamenc. Davant les qualitats per la msica que Beethoven demostrava, el seu pare intent fer dell un segon Mozart, encara que amb escs xit. La vertadera vocaci musical de Beethoven va ser quan va entrar en contacte amb lorganista Christian Gottlob Neefe qui es va convertir amb el seu mestre (lintrodu en lestudi den Bach). Fou membre de lorquestra de la cort de Bonn des de 1783. Al 1787 va realitzar un primer viatge a Viena amb el propsit de rebre classes den Mozart, encara que la seva malaltia i posterior decs de la seva mare el van obligar a regressar a la seva ciutat natal poques setmanes desprs de la seva arribada. Al 1792 va tornar a viatjar a la capital austraca i es va donar a conixer com a compositor i pianista a un concert que va tenir gran xit lany 1795. La seva carrera com intrpret va quedar bruscament interrompuda a conseqncia de la sordesa que comen a afectar-li a partir de 1796 i que des del 1815 el priv per complet de la facultat auditiva. Els ltims anys de la seva vida van estar marcats per la soledat i una progressiva introspecci, encara que va seguir composant i fins i tot va ser lpoca en la qual va crear les seves obres ms impressionants i avanades. Les obres ms importants de Ludwing Van Beethoven sn Sonata per a piano n14 (Claro de Luna), Quinta Simfonia i la seva bagatela per a piano Para Elisa.

LA SEVA OBRA
La seva obra es pot dividir en tres perodes creatius:

1. (1770-1800) Sotmetiment a les formes clssiques

Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, per tenen trets originals molt caracterstics. Cap a la fi daquesta poca se li manifest la sordesa, que acab esdevenint total. Obres destacades: primeres sonates per a piano, dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18 i el clebre Septet opus 20. 2. (1801-1814) Continguts expressius densos i canvis bruscos de tonalitat En la segona etapa reform lestructura clssica de la simfonia, substituint el minuet per un Scherzo que permetia una major llibertat en la composici. Obres destacades: simfonies Tercera a la Vuitena, Concert per a viol, tres quartets Rassumovski opus 59, lpera Fidelio, la Sonata de lApassionata opus 57 per a piano i la Sonata a Kreutzer opus 47 per a viol i piano. 3. (1815-1827) Absoluta llibertat meldica i formal A la darrera fase de la seva vida cre les darreres sonates per a piano (Hammerklavier opus 106), els ltims quartets (La Gran Fuga per a corda opus 133), La Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en lltim moviment de la qual introdueix per primer cop la veu humana. La seva influncia sobre generacions venidores fou inesborrable ja que promogu la transformaci de la msica occidental de la qual s el compositor ms representatiu.

LA QUINTA SIMFONIA
La Simfonia n5 en do menor opus 67 de Beethoven fou composada entre 1804 i 1808. Aquesta simfonia s una de les composicions ms populars i conegudes i una de les simfonies ms interpretades. Consta de quatre moviments: comena amb un allegro de sonata, continua amb un andante i finalitza amb un scherzo interromput que comprn les dues darreres parts.

Enlla a Youtube del primer moviment de la Quinta Simfonia (Interpretat per lorquestra de Baviera): http://www.youtube.com/watch?v=ivvn04Zdxt4

BIBLIOGRAFIA
Ruiza, Miguel; Fernndez, Toms; Tamaro, Elena; Durn, Marcel. Ludwing Van Beethoven [en lnea]. Gener 2004 [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beethoven.htm

Wikimedia fundations Inc., Ludwing Van Beethoven [en lnia]. Octubre 2012. [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven#Obra

Wikimedia fundiations Inc., Romanticisme musical [en lnia]. Setembre 2012. [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme_musical

Wikimedia foundations Inc., Msica del Romanticismo [en lnea]. Setembre 2012. [05 dOctubre del 2012. Disponible a la Web: http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_del_Romanticismo#Generos_musicales_del_Rom anticismo

Olympia. El Romanticisme, [en lnea]. Junio 2010, [07 doctubre de 2012]. Disponible a la web: http://www.slideshare.net/OlympiaVillalba/el-romanticisme-musical

QUEM ROSALES, Rony."Mis asignaturas", [en lnea]. 2005-2010. [07 doctubre del 2012] Disponible a la web: http://www.angelfire.com/hero2/mis_asignaturas/romanticismo.html