GUIA DIDCTICA: Treball realitzat per: Begoa Lpez. A) FITXA TCNICA: Ttol: Edu.365. Polgons.

Autor: Jorge Snchez Pedraza i Young Digital Planet SA. Editorial: Servei de Tecnologies per a laprenentatge i el Coneixement-Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya Producci: TicBal Trade SL. Any: 2009. Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. (http://gencat.cat/educacio) Ubicaci (URL): http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/poligons/index.html Plataforma: En xarxa. Llenga: Catalana.

B) PRESENTACI MATERIAL: En aquest apartat presentarem de manera breu el material multimdia i curricular elegit. Aquest material integra un llenguatge textual, icnic, audiovisual... A ms, s un llenguatge que integra diferents tipus de codis com poden ser: sons, textos, imatge fixa, imatge en moviment, per comunicar i/o transmetre una informacin o contingut educatiu, en el nostre cas els polgons. Anir destinat a alumnes de primria, entre 6 i 12 anys. Podem dir a ms, que aquest material es basa en lrea de matemtiques on els continguts que treballa sn els polgons com ja hem indicat anteriorment. Podem dir que s un material intutiu i per tant, fcil dentendre. Cal dir a ms, que t una bona qualitat esttica i comunicativa: s intutiu i llegible, el vocabulari que utilitza s adaptat per a nens daquesta edad i no amb paraules molt complexes. Tamb podem dir que s bastant simple (hi ha poca informaci per pantalla i s clara,

daquesta manera aconseguim que hagi ms qualitat) i coherent. A ms, tamb podem trobar explicaci de per exemple: qu s una circumferncia, quadrat, rectangle, triangle. O b, et surt una guia on texplica com has de fer aquell exercici i qu s el que has de fer per a poder realitzar-lo de manera correcta. Finalment aportar tamb, que s un material interactiu. Segons els tipus de material podem dir que el classificarem al dexercitaci: ja que s el tpic de fer exercicis, activitats interactives. s un tipus dactivitat didentificaci de paraules, de discriminaci Tot aquell tipus daprenentatge que es requereix per consolidar i exercitar aquells conceptes o procediments. En quant a la motivaci podem dir que s que ho s. Per a que mantengui la motivaci, amb les tic s fcil, ja que jugam amb sons, imatges... A ms, cada pic que acabes un exercici hi ha una tecla amb un visto que si cliques al damunt et posa: comprovar i tu pots comprovar si est b o no els exercicis que acabes de realitzar. En el cas que estigui b tot, surt un cientfic que diu: Has contestat correctament totes les preguntes. Enhorabona! juntament amb msica alegre. En el cas que pitgis a la tecla comprovar i thagis equivocat en algn dels apartat et surt el cientfic amb linforme en el qual posa: quantes preguntes has contestat b del total que hi ha i quantes has contestat malament. A ms, Et surten 5 opcions que pots anar seleccionant on posen: mostrar respostes, esborrar incorrectes, marcar incorrectes, marcar correctes o b, comenar de nou. A continuaci comentar breument alguns dels aspectes que hi trobo a faltar en aquest material multimdia i interactiu: La majoria de les activitats a realitzar no estan adaptades a un context, en podem apreciar molt poques contextualitzades. Continuament sn teriques i sense ubicar-les en un context. Per una altra banda, en quant als aspectes pedaggics o qualitats didctiques no facilita la reflexi, ni tampoc laprendre a aprendre. Es tracten dactivitats directes i molt teriques.

C) OBJECTIUS: Identificaci de figures planes en la vida quotidiana: -Distingir les figures planes -Saber quina figura s el quadrilter -Anomenar alguns quadrilters. Elements bsics: costat, vrtex, angle, eix de simetria. -Identificar els elements bsics d'un quadrilter: vrtex, costat, angles. -Anomenar els elements bsics d'un quadrilter. -Distingir l'eix de simetria d'un quadrilter. Classificaci dels quadrilters: -Distingir el quadrilter entre totes les figures planes. -Reconixer els tipus de quadrilters: quadrats, rectangles, rombes, parallelograms, trapezis i romboides. Altura, costats i diagonals: -Distingir entre les diagonals i els costats dels quadrilters. -Anomenar els elements d'un quadrilter: costat, altura i diagonal. Permetre i rea dun rectangle: -Calcular permetres i rees de rectangles.

D) CONTINGUTS: Coneixement de les figures planes i les seves dimensions. Amb aquest contingut ens referim de manera ms concretament a: -Reconeixement de la circumferncia. -Classificaci dels diferents tipus de quadrilters. -Identificaci, reconeixement i descripci de figures planes de lentorn. -Classificaci dels quadrilters per la mesura de la seva base, la seva alada o les seves diagonals. -Distinci de laltura, la base i la diagonal dels quadrilters. -Reconeixement dels quadrilters: quadrat, rectangle, rombe i romboide. -Reconeixement dels elements bsics dun polgon: costat, vrtex, angle. -Reconeixement dels tringles. -Distinci dels eixos de simetra dun quadrilter. -Reconeixement dels quadrilters. -Representaci de permetre i rea. E) DESCRIPCI DETALLADA DEL MATERIAL: Lestructura de cada unitat didctica, en el nostre cas els polgons, presenta: -Una interfcie com -Una pgina dndex -Vries pgines dactivitats, amb diversos components i pestanyes. -Una pgines dinforme dactivitat. La interfcie com s molt senzilla i en essncia: Permet navegar fins i entre mduls. Proporciona una calculadora senzilla, encara que no s recomanable. Permet laccs a la descripci de lactivitat concreta a travs del bot informaci. Informe: La majoria de les activitats savaluen en temps real. Totes les activitats tenen un bot per accedir a una avaluaci completa, veure pistes, o tornar a comenar. Es pot realitzar lactivitat tantes vegades com es vulgui per el sistema recorda sempre els errors i si shan consultat les pistes. Les activitats no es bloquegen un cop acabades, i per aix si es continua contestant es registraran els nous errors. Si es realitza lactivitat sense gaires errors saconsegueix una animaci de premi que serveix per a motivar a lalumne i per tant, saber tamb el que fa b. De cada pgina sobt una puntuaci sobre 10 punts, independentment de les activitats que hi hagi i de la seva dificultat.

A la pgina dinforma hi ha un bot que canvia la manera de veure les activitats, mode normal i mode de correcci (mostrar respostes, esborrar incorrectes, marcar incorrectes, marcar correctes). En canviar al mode de correcci i tornar a les activitats es veuen ressaltades les respostes incorrectes i no es pot continuar contestant. Per tornar al mode normal cal tornar a la pgina dinforme i fer clic altre cop sobre el bot. A ms, si sactiva el mode de correcci el sistema registra que shan consultat pistes. Activitats: Hi ha diferents tipus dactivitats, amb un funcionament com per a cada tipus. Podem dir que sn activitats bastant guiades. La major part de les activitats es poden realitzar intutivament; en cas de dubte o no saber el que sha de fer es pot consultar la informaci de la pgina on texplicar com ho has de fer i qu s el que has de fer per a poder realitzar de manera correcta i en el cam indicat aquella activitat. Aix ser una gran ajuda per a lalumne. Tamb cal dir que hi ha activitats que estan ocultes i no les podrem apreciar sempre, noms si es fan un nombre determinat derrors. Aquestes serviran per a fer de refor o b, en el cas de que no es faci cap errada sempleara com a activitat dampliaci. Accesibilitat: Totes les activitats sn navegables i es poden utilitzar amb el teclat: usant la tecla tabulador. Tots els vdeos que contenen una narraci presenten un bot per accedir al text de la narraci i aix poder observar-los. Hi ha algunes limitacions en la navegaci per teclat: -Algunes activitats (com les basades en dibuixar o arrossegar) noms es poden realitzar amb el ratol. -La calculadora auxiliar no es pot usar noms amb el teclat. En les activitats en que faci falta es pot usar com alternativa la calculadora del propi sistema operatiu encara que no s recomanable ls daquesta.

F) RECURSOS NECESSARIS: Els recursos que necessitarem per a utilitzar aquest material les classificarem en: -Imprescindibles que sn: Ordinador, Internet. -No imprescindibles que sn: Pissarra digital; correu electrnic; materials digitals com diccionaris, enciclopdies, ndex, glossaris; biblioteques virtuals; transportador dangles; calculadora (ja en t el material)... G) FORMES DUTILITZACI DEL MATERIAL DINS LAULA: Les formes dutilitzaci del material dins laula dependran sobretot, dels recursos que tenguem a laula. Lagrupament que podrem tenir en compte a lhora dutilitzar aquest material dintre de laula ser: De manera individual (un ordinador per alumne). En petits grups: parelles, trios, quartetos... un ordinador per a cada grup petit. O b, en grups ms grans o en el conjunt classe (amb la pissarra digital en el cas que en dispossssim) Dir que tamb es podria treballar desde un altre ambient que nos fos sempre lescola, com podria ser el cas de a casa amb els pares o altres familiars, treballar dins un ambient general, per reforar o complementar. Aquest material es podria utilitzar com a mtode de reps o com a eina davaluaci al final del temari. Tamb ens podrem plantejar el fet dutilitzar-lo en altres rees i no sols a lrea de matemtiques. Anomenarem possibles o altres activitats que es podrien fer amb el material com seria el cas dimprimir pantalla i colorejar-lo, llegir-lo, escoltar la msica... s a dir, es tractaria daprofitar el potencial didctic de lactivitat a partir del material que ja tenim i arribar a desenvolupar-ne daltres i daquesta manera utilitzar-lo a altres res que no fos noms a la de matemtiques.