Solsona, 9 doctubre de 2012

RESUM ACCIONS IV EDICI JORNADA DE TRANSFERNCIA DE RESULTATS ADDENDA 2011 DIRECCI GENERAL DEL MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT (DGMNB), CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL (CPF) I INCAFUST INDEX DE PROJECTES Addenda 2011
Oportunitats 1. UnciPlus i Estudi de la fusta de roure (a crrec de Marcel Vilches, INCAFUST) 2. Projecte DYNAFOREST (a crrec de Narcs Ribes, CTFC) 3. Oficina tcnica de suport a projectes de biomassa forestal (a crrec dIgnacio Lpez, GAFIB, CTFC) 4. Observatori forestal catal (a crrec dscar Garcia, iBosc, CTFC) 5. Producci i diversitat de bolets a Catalunya (a crrec del Dr. Juan M. de Aragn, ADB, CTFC) 6. Bases tcniques per a la regulaci de laprofitament comercial despcies vegetals dambients forestals (a crrec de Roser Melero, APSB, CTFC) 7. Aprofitament ramader dambients forestals: el cas de les pastures i les pastures arbrades (a crrec de Marc Taull, Ecol. & Managem. of Silvolpast. Systems Lab., CTFC) 8. Projecte PIRINOBLE (a crrec de Jaime Coello, AGS, CTFC) 9. ORGEST (a crrec de Pau Vericat, AGS, CTFC)

Nmero de pgina

BLOC 1: Dinamitzaci i mobilitzaci de productes forestals i millora de la competitivitat del sector: Reptes i

2 5 8 11 15 19 25 31 34

BLOC 2: Gesti adaptativa decosistemes forestals, conservaci de la biodiversitat i prevenci de riscos naturals. Reptes i Oportunitats 1. Lluita biolgica del xancre del castanyer (a crrec Dr. Carlos Colinas, ADB, CTFC) 2. Caracteritzaci, delimitaci i avaluaci dels danys provocats per les nevades i ventades (2008-2010) en les masses forestals catalanes (a crrec del Dr. Llus Coll, FiDBOSC, CTFC) 3. CARTOBIO: Cartografia despcies de conservaci prioritria de Catalunya (a crrec de Daniel Villero, Biodiv. & Landsc. Ecology Lab, CTFC) 4. BIOSILVA: Ecologia i conservaci de quirpters forestals (a crrec de David Guix, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) 5. Conservaci despcies docells esteparis (a crrec de David Giralt, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) 6. Seguiment de lestat de la vegetaci a partir de les imatges NOAA (a crrec de Magda Pla, SIG & Teledetecci Lab., CTFC) 7. Redacci dels PCSB als espais naturals de protecci especial de Catalunya (a crrec de Nria Pou, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC)

38 45 50 54 60 65 68

 BLOC 1: Dinamitzaci i mobilitzaci de productes forestals i millora de la competitivitat del sector: Reptes i Oportunitats

1. UnciPlus i Estudi de la fusta de roure (Marcel Vilches, INCAFUST)

LIncafust desenvolupa la seva activitat en base dos programes de treball: tecnologia de la fusta i construcci arquitectnica. El primer programa es centra principalment en la caracteritzaci i estudi de les propietats tecnolgiques de la fusta de les diverses espcies arbries presents a Catalunya. El coneixement detallat de les propietats de la fusta ha de permetre trobar noves aplicacions pel material que nincrementin ls i el seu valor afegit. Els projectes que es presenten en el marc de la jornada de transferncia han comptat amb el suport de la Direcci General de Medi Natural i Biodiversitat i del POCTEFA. Pel que fa al projecte UNCIPLUS, lany 2011 es va determinar la impregnabilitat de la fusta de pi negre, establint la penetraci, labsorci i la retenci del producte protector. Els resultats mostren que lalbeca s totalment impregnable i el duramen poc impregnable. En el cas de lestudi del roure catal es van caracteritzar les propietats fsico-mecniques de la fusta lliure de defectes del roure de fulla gran, del de fulla petita i de lafric. Segons lanlisi estadstic, la fusta del roure de fulla gran, la ms comercial actualment, s ms densa, dura, resistent i inestable als canvis dhumitat que la resta, per les diferncies sn tan petites, que la fusta del roure de fulla petita i de lafric pot ser transformada en processos industrials anlegs als del roure de fulla gran. IMPREGNABILITAT PI NEGRE

Penetraci lateral en la secci transversal i avaluaci de la penetraci axial en el pla longitudinal

-2-

Espcie

Tipus de fusta

Absorci (kg/m3)

Retenci (kg/m3)

Classe impregnabilitat

Observacions

Pi negre francs

Albeca

678,33

10,14

Impregnable

Duramen

422,87

6,02

No impregnable

Pi negre catal

Albeca

678,47

10,38

Impregnable

Duramen

539,58

8,26

No impregnable

-3-

ROURES CATALANS
Caracterstiques de la proveta Assaig fsic o mecnic Norma UNE Secci (mm) Longitud (mm) Direcci de les fibres

Densitat Contracci volumtrica Higroscopicitat Duresa Compressi axial Flexi esttica

56531:1977 56533:1977 56532:1977 56534:1977 56535:1977 56537:1977

2020 2020 2020 2020 2020 2020

30 40 40 Mnim 30 60 300

Longitudinal Longitudinal Longitudinal Longitudinal Longitudinal Longitudinal

Roure de fulla petita Densitat 12% Contracci Volumtrica (%) Coeficient Contracci Volumtrica (%) Higroscopicitat (kg/m3) Duresa (mm ) Resistncia a Compressi (kg/cm ) Resistncia a Flexi (kg/cm2)
2 -1

Roure de fulla gran 956,93 14,81 0,52 0,0046 6,98 679,80 1.423,34

Roure afric 840,63 13,42 0,46 0,0046 5,11 674,97 1.275,16

Pr>F < 0,0001 < 0,0001 < 0,0001 0,001 < 0,0001 < 0,0001 < 0,0001

916,03 13,24 0,45 0,0051 7,21 618,98 1.231,90

-4-

2. Projecte DYNAFOREST (Narcs Ribes, CTFC)

LUGS (Uni Gran Sud) dels municipis forestals (Aquitaine, Midi-Pyrnes, Languedoc Roussillon) te per missi escoltar les col.lectivitats locals, aconsellar i assessorar-les i formar i informar als poltics electes sobre tots els temes relacionats amb el bosc i les seves funcions productives. LUGS garanteix alhora la instauraci de lesquema estratgic forestal del Masss dels Pirineus, vessant francesa, finanada per lEstat i per les regions pirinenques i suportat tamb per Frana Fusta Bosc, estructura que reuneix tots els engranatges i parts del sector fuster francs. El CTFC (Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya) te per missi contribuir a la modernitzaci i a la competitivitat del sector forestal, acompanyant aquest tipus diniciatives que contribueixen a consolidar la cadena forestal. Aquest tipus diniciatives es desenvolupen sota el marc i tutela del DAAM. Una de les iniciatives amb el bosc pirinenc pblic comunal que va esdevenir fou el 2006 a travs del Projecte Silvapyr (acci C3). A rel daquest projecte, es va detectar una forta component i necessitat poltica i tcnica vers les problemtiques del sector fuster en ambdues vessants Pirinenques, essent els alcaldes i representants poltics els ms interessats per aquesta qesti. Aix doncs, aquest projecte neix daquesta conjuntura i necessitat i es configura a travs del DAAM (DGMNB), el CTFC, el CPF i el DPTOP de la Generalitat de Catalunya i dUGS. Territoris geogrfics interessats: Estat francs: la part pirinenca de les regions dAquitaine, Midi-Pyrnes i Languedoc-Roussillon (departaments 66-11-09-31-65-64) Estat espanyol: la part pirinenca de la Comunitat Autnoma de Catalunya Partenariat: UGS (cap de fila del projecte); el Govern de Catalunya (DAAM (antic Medi Ambient i Habitatge i DPTOP) amb associaci amb el CTFC, el CPF i suport del GEIEFORESPIR Collaboradors associats: Institucions i representants poltics de la cadena pirinenca. OBJECTIUS Promoure lorganitzaci transfronterera per agrupar les estructures existents (UGS) o b si s el cas, crear (per la part espanyola) la Uni de Masss franco-espanyola representativa del bosc pblic pirinenc comunal. Impulsar, estructurar, promoure a nivell transfronterer una poltica de desenvolupament del bosc pblic comunal pirinenc. Aquesta iniciativa te un carcter exemplar de vertebraci i estructuraci, de transferncia de coneixements tcnics entre Frana i Espanya, que t per objectiu impulsar accions de sensibilitzaci concertades i transfrontereres. TASQUES DESENVOLUPADES La lnies de treball del projecte eren: *) Acci 1: Suport a lestructuraci transfronterera i el desenvolupament 1.1. Creaci de una associaci catalana de municipis forestals, sota el model i en relaci amb lUGS i llur experincia. Promoci duna uni transfronterera dels municipis forestals pirinencs 1.2. Afavorir la cohesi entre els propietaris pblics *) Acci 2: Sensibilitzar a la societat sobre la multifuncionalitat dels boscos (en particular als poltics electes i sector de primera transformaci) -5-

*) Acci 3: Comunicaci La durada del projecte s fins al novembre de 2011 Les activitats realitzades aquest any 2011, que es el de la finalitzaci del projecte, han estat satisfactoris i han perms acomplir la prctica totalitat dels objectius previstos. En lacci 1: Suport a lestructuraci transfronterera i el desenvolupament: Lassociaci ELFOCAT (Associaci dEntitats Locals Propietries Forestals a Catalunya) creada el juliol de 2010, sha consolidat com un referent emergent, dins el sector forestal, de representaci de les entitats locals propietries de boscos, realitzant diferents juntes i una darrera assemblea, a part de la constitutiva. Ha executat el seu primer Pressupost i Pla dactuacions, acomplint els seus objectius. Concretament el pla dactuacions del 2011 dELFOCAT ha contemplat els segents punts, molts dells corresponents a les accions 1,2 i 3 daquest projecte: 1.- Legalitzaci i posada en funcionament de lassociaci ELFOCAT: Realitzaci dels trmits de legalitzaci, i de funcionament legal de lassociaci: NIF, inscripci registre, obertura compte corrent, comptabilitat. 2.- Programa 200 calderes: Disseny, promoci, desenvolupament i execuci, si sescau, duna proposta dinstallaci de calderes de biomassa a ens locals de Catalunya, per a promoure ls de la biomassa forestal com a energia al mon local. 3.- Difusi i comunicacions: Disseny de la imatge institucional i divulgaci dels objectius i les accions de lassociaci als ens locals propietaris de boscos a Catalunya, als electes municipals, i a la societat. Creaci duna exposici itinerant sobre ls energtic de la biomassa forestal. Edici de material divulgatiu. Edici de plana web de lassociaci amb plnol interactiu de els caracterstiques de les forests de propietat dens locals. 4.- Programa de multifuncionalitat: Promoure els diferents usos i activitats de forma harmnica i sostenible, dins els terrenys forestals propietat dentitats locals, en collaboraci amb lUnion du Grand Sud (UGS). 5.- Relacions amb ladministraci, amb daltres associacions i presncia institucional: Promoure les relacions externes, nacionals, estatals i internacionals, de lassociaci; aix com lorganitzaci de jornades tcniques dintercanvi dexperincies. Elaboraci de la proposta de millores administratives a les forests dUP de propietat municipal. Implicaci als rgans de control de la certificaci forestal sostenible. 6.- Gerncia i suport als associats Posada a disposici de lassociaci a un enginyer forestal amb dedicaci parcial, per a realitzar les tasques de gerncia de lassociaci. Posar a disposici serveis tcnics dassistncia als ens locals que ho requereixin per temes dinters (biomassa forestals, aspectes legals...). Elaboraci dun dossier sobre la gesti de els forests de propietat dens locals adreats als electes. 7.- Foment de la productivitat econmica dels boscos de propietat dens locals: Elaboraci dun esborrany de diagnosi de la productivitat i els aprofitaments reals de les forests dUP. -6-

Legalment sha formalitzat la seva inscripci al Registre dorganitzacions associatives dels ens locals de Catalunya (Departament de Governaci i Relacions Institucionals) amb el nm.: C023/11, i ha comenat a gestionar-se a nivell contable i fiscal. Tamb sha realitzat la signatura del protocol de la Uni Grans Pirineus dEntitats Locals Forestals (formalitzada el 5 de desembre de 2011 a Puigcerd, amb la signatura dels dos presidents i el testimoniatge del Director General del Medi Natural i la Biodiversitat i lalcalde de Puigcerd), que agrupa les associacions catalana ELFOCAT i la francesa UGS, amb voluntat de treballar pels interessos comuns i tamb dincorporar-ne daltres dAndorra, Arag, Navarra i Pas Basc a fi de vertebrar una estratgia de masss en els temes forestals. Totes aquestes accions han afavorit al cohesi entre els propietaris pblics, sobretot pel que respecte a les entitats locals.

Lassociaci ELFOCAT ja es plenament operativa. Aquest s el seu logo.

En lacci 2: Sensibilitzar a la societat sobre la multifuncionalitat dels boscos Sha insistit sobretot en els electes, editant una guia de suport i tamb, des de ELFOCAT sha editat un manual delectes, en aquest cas amb el benefici dun ajut del Servei de Boscos del DAAM. Shan realitzat diverses jornades dintercanvi dexperincies entre electes duna i altra banda de al frontera pirinenca (reunions a: Luchon, Llavors, Puigcerd,..), i sha seleccionat com a tema ls de la biomassa per a energia de calor, amb ledici dun llibret informatiu (coordinat pel CPF) i organitzaci de sessions temtiques i visita dexperincies. Tamb sha promogut un pla de dinamitzaci de la biomassa forestal per a obtenci de calor, que promou la installaci de 200 calderes a infraestructures municipals de Catalunya. En lacci3: Comunicaci. Sha desenvolupat la plana web: www.elfocat.cat, (a ms de la del projecte: www.dynaforest.eu) a on shi ha penjat nombrosa informaci dinters als electes, i a on destaca la creaci dun plnol interactiu, amb diverses capes associades, on es detallen les caracterstiques de les forests de propietat local. Tamb shan realitzat diferents accions de divulgaci i comunicaci, tant a nivell intern, pels associats, entitats locals i electes dels ajuntaments propietaris de boscos o amb interessos forestals, com externa, a la societat: com ara edici de trptics, rodes de premsa, articles.. Sha intentat incidir en la societat sobre limportant parer dels boscs pblics de propietat municipals: un exemple ha estat la Declaraci de Llavors que es va fer des de ELFOCAT, coincidint amb lany internacional dels boscos.

-7-

3. Oficina tcnica de suport a projectes de biomassa forestal (Equip AFIB. projectes 2011 elaborats per: Isart Gasp i Ignacio Lpez (projecte traabilitat) i Mireia Codina i Pere Navarro amb la collaboraci de Mario Beltran i Dra. Miriam Piqu (AGS), pel projecte Pi blanc Accions 2011:
Fitxa tcnica sobre laprofitament de Pinus halepensis com a recurs bionergtic, amb el segent contingut del document: Situaci actual dels boscos de pi blanc a Catalunya Gesti del pi blanc Models de gesti del pi blanc per a biomassa Fases de laprofitament per a biomassa Energia de la biomassa de pi blanc Bibliografia

- Guia de la traabilitat i la qualitat dels biocombustibles slids forestals a Catalunya La realitzaci daquest document sorgeix de la necessitat de normalitzar el mercat de lestella forestal a Catalunya. Aquesta necessitat es deguda a lelevada variabilitat en que es troba aquest producte en el mercat, tant a nivell econmic, com de balan mediambiental i en termes de qualitat. La proposta del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, s la de certificar un producte en origen, al llarg de la cadena de subministrament fins a lusuari final, aix mantenint un control sobre la qualitat del producte, perqu el client final conegui tant lorigen com les propietats del material que est comprant. Objectiu Dotar duna eina de gesti, que faciliti el comer eficient de lestella forestal, traable des de lorigen perqu el client final conegui la procedncia del producte que compra, alhora que es potencia la gesti sostenible del bosc. Descriure els passos necessaris per que el productor / subministrador de lestella, es pugui acollir a qualsevol certificaci (Cadena de custdia de PEFC, de traabilitat del Biocombustible slid (BS), o dassegurament de la qualitat del BS que manufactura amb els mnims de trmits burocrtics possibles. Metodologia La primera part del document fa referncia a la cadena de custdia, s a dir, el seguiment del producte en les successives etapes, des de la producci o collita, la transformaci al subministrador final. La segona part, te a veure amb lassegurament de la qualitat del producte, la gesti del producte en els diferents punts de la cadena de subministrament, amb la finalitat de que lusuari final disposi de un producte que satisfaci les seves necessitats i/o inquietuds.

-8-

Finalment, sha elaborat un manual perqu les empreses puguin complir, amb els mnims trmits burocrtics, els requisits de la normativa, per tal dassegurar la traabilitat i la qualitat del producte

Normativa de referncia Aquesta guia est basada en la segent normativa UNE-CEN/TS 14778-1 EX:2005. Biocombustibles slidos. Muestreo. Parte 1: Mtodos de muestreo. UNE-CEN/TS 14780 EX:2008. Biocombustibles slidos. Mtodos para la preparacin de muestras. UNE-EN 14961-1:2011. Biocombustibles slidos. Especificaciones y clases de combustibles. Part 1: Requisitos generales. UNE-EN 14588:2011. Biocombustibles slidos. Terminologia, definiciones y descripciones. UNE-EN 15234-1:2011. Biocombustibles slidos. Aseguramiento de la calidad del combustible. Parte1: Requisitos generales. FprEN 15234-4:2011. Solid biofuels. Fuel quality assurance. Part 4: Wood chips for non-industrial use. NORMA INTERNACIONAL PEFC (PEFC ST 2002:2010). Requisitos para usuarios del sistema PEFC. Cadena de Custdia de Productos Forestales. Requisitos.

Definicions Les definicions es troben a la norma UNE-EN 14588:2011. Biocombustibles slidos. Terminologia, definiciones y descripciones. Abast Els biocombustibles es classifiquen segons sigui el seu origen i la seva font, segons lespecificaci Tcnica EN 14961-1:2010 Aquesta guia fa referncia als biocombustibles slids dorigen forestal, en concret al maneig del biocombustible presentat en forma destella. Origen Lorigen del combustible es classifica segons: Biomassa llenyosa. Biomassa darbres, arbustos i matollars Biomassa herbcia. Biomassa que no t una tija llenyosa i que es marceix al final de lestaci de creixement Biomassa de fruits. s la biomassa de les parts de la planta que emmagatzemen els fruits Conjunts i barreges. El terme conjunt fa referncia al la barreja intencionada de diferents materials, mentre que la barreja no t carcter intencionat

Aquesta guia fa referncia als BS forestals, per tant es considera noms lorigen de la biomassa llenyosa. Fonts La font es el segon nivell de classificaci de la norma EN 14961-1:2010 i indica principalment si la biomassa es un subproducte, o un residu industrial o si es material verge. -9-

Biomassa llenyosa procedent del bosc La biomassa llenyosa procedent del bosc, plantaci i altres fustes verges noms es pot sotmetre a reducci de mida, extracci descora, seca o humidificaci. Els cultius energtics llenyosos, estan contemplats com a biomassa llenyosa segons la norma EN 14961-1:2010: La biomassa llenyosa procedent de forest, plantaci i altres fustes verges, inclou fusta de boscos, parcs i jardins, plantacions i boscos de creixement rpid Llei 6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya Article 2.3. Es consideren com a terrenys forestals temporals, amb una durada mnima del torn de lespcie, els terrenys agrcoles que circumstancialment sn objecte dexplotaci forestal amb espcies de creixement rpid. Article 3.1 Dacord amb aquesta Llei, no tenen la consideraci de terreny forestal: b) Les superfcies poblades darbres isolats o de plantacions lineals. Taula 1: Extracte Llei 6/1988, de 30 de mar, forestal de Catalunya Dacord amb la llei 6/1988, es consideren terrenys forestals temporals els terrenys agrcoles que circumstancialment sn objecte dexplotaci forestal amb espcies de creixement rpid, per no sn terrenys forestals prpiament dits.

-10-

4. Observatori forestal catal (scar Garcia, amb la col.laboraci de Silvia Busquet, Marc Cortina, equip de comunicaci i serveis informtics, CTFC)
Amb lobjectiu dadaptar els recursos humans del sector forestal, lany 2006 en el marc del projecte ForestEqual, es va posar en funcionament lObservatori Forestal Catal (www.observatoriforestal), una plataforma digital on poder consultar qualsevol tipus dinformaci relativa al sector forestal de Catalunya. Ms de 1400 empreses i ms de 1300 usuaris demostren que lObservatori Forestal Catal, s una eina de treball molt til dins el sector. Durant el 2010 es va actualitzar la pgina a nivell de disseny, accessibilitat, difusi i continguts, incorporant aspectes de web 2.0. El 2011 el que sha fet ha estat lactualitzaci final del disseny i funcionament de la web, fent-la ms gil i amena i shi han afegit dos dapartats nous, el del mercat forestal i el del mapa daprofitaments. A ms, sha seguit fent el manteniment, actualitzaci i dinamitzaci contnua. NOVETATS Disseny i organitzaci Sha canviat laspecte general de la web intentant-la fer ms atractiva i intutiva i sha agilitzat la seva consulta posant desplegables amb accessos directes a cada apartat a ms dels accessos directes als dos mapes, el dempreses i el daprofitaments.

La imatge de lesquerra s lantic format de la web i la de la dreta lactual, ms gil, am i intutiu

Notcies del sector forestal catal Sha redut lapartat de noticies de la plana inicial, deixant noms els titulars de les noticies ms recents. Si es vol llegir la noticia sencera, noms sha de clicar damunt el titular apareix el contingut del blog de lobservatori.

-11-

Guia forestal Es mant la possibilitat de buscar les empreses dins la base de dades (per comarca i per categoria) i directament en el mapa. Dins daquest ltim, safegeix un filtre per a les diferents categories.

Nou mapa dempreses Les taules amb els llistats dempreses shan redut, deixant el nom de lempresa, amb laccs a la seva web i laccs al mapa dempreses, i sha afegit un apartat de ms informaci (+info) on clicant-hi, sobre un quadre amb tota la informaci disponible de lempresa. Aquest quadre s el mateix que sobre si es busca lempresa mitjanant el mapa. Nou format dels quadres informatius de les empreses A la guia tamb es continua mantenint el directori dentitats del sector forestal. Les taules daquest directori funcionaran igual que les de les empreses. Borsa de treball Les taules de la borsa de treball tamb shan simplificat. En el cas de les ofertes de feina, noms apareix el nom de lempresa que fa loferta, el lloc vacant, la poblaci, la data de publicaci i un apartat de ms informaci (+info), que s on, si shi clica al damunt, apareix tota la informaci de que es disposa de la oferta. Les empreses poden publicar les ofertes omplint el formulari que est penjat dins el mateix apartat de la borsa de treball. En el cas de les demandes el que apareix a les taules s el nom de qui fa la demanda, la titulaci, el contacte i un apartat de currculum. Els usuaris poden publicar el seu currculum omplint el formulari que est penjat a la borsa de treball. -12-

Mercat forestal s lantic apartat de productes forestals, per ampliat, afegint un espai per a la compra i venda de maquinria. Les taules tamb shan redut amb el sistema dafegir un +info i fent que surti un quadre amb tota la informaci. Aprofitaments Aquest apartat s la novetat ms significativa denguany. Consisteix en un mapa dels aprofitaments forestals de Catalunya, on es penjaran i localitzaran els aprofitaments anuals dels boscos pblics catalans i es donar lopci al propietari privat de poder penjar ell mateix els aprofitaments que vol realitzar a la seva finca.

Nou mapa daprofitaments de Catalunya

-13-

Quadre dinformaci dels aprofitaments Altes Des de fa temps es creia necessria la creaci dun apartat privat per les empreses forestals, on elles mateixes poguessin gestionar les seves dades personals, penjar notcies, ofertes de feina i de productes, penjar fotos,..., per aquesta opci es va descartar per inviable, ja que suposava tornar-se a posar en contacte amb totes les empreses i aconseguir que es registressin totes. En comptes de fer aquest apartat, sha optat per automatitzar tant com sha pogut, les altes, baixes i modificacions de dades, tant de les empreses com de les ofertes i demandes de feina, de productes i daprofitaments.

Formulari ms automatitzat que han domplir les empreses per registrar-se a al guia de la web FEINES DE MANTENIMENT Manteniment de la web, actualitzaci de dades de les empreses i soluci de dubtes mitjanant el mail Promoci de la web (mailing i facebook) Actualitzaci del blog amb noticies vinculades al sector Actualitzaci de la base de dades dempreses Actualitzaci de les entitats administratives dins la guia (sha adaptat la informaci a la nova estructura de govern) Actualitzaci, manteniment i promoci de lapartat de licitacions

-14-

5. Producci i diversitat de bolets a Catalunya (Dr. Juan Martnez de Aragn, rea de Defensa del Bosc, CTFC)
Catalunya s un pas de boscos. Els dos milions dhectrees forestals (representa el 61% de la superfcie) i la gran incidncia que tenen en la tradici, la cultura i el paisatge catalans aix ho avalen. Encara que Catalunya s un pas clarament forestal, no ha estat capa de valoritzar els recursos que els boscos generen. Per exemple, els boscos catalans presenten un creixement de 3,9 milions de m3 anuals de fusta, mentre l'extracci no arriba a un mili. Es tracta d'una extracci del 28%, realment baixa si es t en compte que la mitjana europea s del 67% i pasos com els nrdics, del 75%. A ms, segons les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional, que va estudiar ms d'11.700 parcelles, el 91% d'aquestes parcelles no presentava cap tipus de gesti. En aquest context s important revisar, replantejar i engegar noves accions per orientar i millorar aix el sector forestal de Catalunya. Alguns dels handicaps que presenta el sector estan relacionats amb aspectes de gesti i planificaci forestal de tots el productes tant forestals con no forestals, aix com millora en la gesti de trmits per a les empreses i una major coordinaci dels agents del sector. Els aprofitaments forestals no fustaners apunten a ser reactivadors de la rendibilitat econmica dels boscos, al poder proporcionar un valor de mercat interessant i en alguns casos un valor socioeconmic associat al turisme que generen. En aquest sentit, la producci de fongs comestibles constitueix una important riquesa forestal que, en molts casos, supera a lobtinguda per la fusta com podr veure's a continuaci. Segons estudis realitzats pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC), durant els ltims 14 anys, la producci de bolets silvestres en els boscos de Catalunya s'ha estimat de mitjana en 43 kg/ha/any. Considerant que un 24% d'aquesta producci de bolets correspon a bolets silvestres comercialitzables i que en el bosc solament es reculli un 50% del total de bolets comercialitzats (en ocasions perqu estan deteriorades o perqu no es recullen totes), s'estima una producci de 10,3 kg/ha de bolets silvestres comercialitzables. A partir d'aquesta estimaci, i coneixent la superfcie arbrada de Catalunya de 596.080 ha, s'obt una producci estimada anual de 2.903 t a Catalunya. A nivell econmic, tenint en compte els preus mitjans al personal recollector de bolets silvestres dels ltims anys, entre 3 /kg - 5 /kg (el preu varia en funci de l'espcie de bolet, del moment en la qual es recollecta i de la qualitat de les espcies), podem estimar el potencial del valor econmic dels bolets a Catalunya en 8.709.948 14.516.580 /temporada micolgica de tardor. A nivell de comercialitzaci, tenint en compte les dades del Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya, a Catalunya s'importen i s'exporten bolets per un valor monetari de 11.000.000 /any i nicament al mercat majorista de Mercabarna, el principal provedor de mercaderies alimentries de Catalunya, la mitjana anual del comer de rovellons en els ltims 14 anys ha estat daproximadament 287 t (arribant-se a un mxim de 517 t l'any 2009), amb un valor monetari mitja de 2.072.000 /any. No obstant, existeix una gran incertesa de com sha de gestionar el recurs micolgic degut a diversos factors: elevada variabilitat en la producci anual lligada a les condicions climatolgiques, els carpfors no sacumulen al bosc degut al seu carcter efmer -al contrari del que passa amb la fusta-, i existeix un gran desconeixement de la influncia de les prctiques silvcoles sobre la regeneraci dels bolets, a ms duna manca de transparncia del mercat fngic. Per, aquesta incertesa no s recent ni exclusiva dels bolets. A lantiguitat tampoc no es disposava de taules de producci ni de models de silvicultura per a cada espcie forestal, i van ser necessaris molts anys i molt desfor abans dadquirir els coneixements actuals que, encara ara, continuen evolucionant. Els avenos cientfics dels ltims anys permeten enriquir els models silvcoles responent a dues necessitats prioritries del context: una necessitat lligada a la gesti del recurs micolgic i una altra lligada a la gesti forestal. -15-

OBJECTIUS Quantificar la productivitat i la diversitat micolgica a Catalunya en els boscos de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina al 2011. Actualitzar la base de dades de productivitat micolgica (xarxa de parcelles permanents distribudes pels boscos catalans) de la qual conta el CTFC des de l'any 1995. Seguiment micolgic i manteniment dels dispositius de les actuacions micosilvcoles realitzades durant el 2009 en pinedes de pi pinastre al PNIN de Poblet. Desenvolupar noves eines per a integrar la productivitat micolgica de les pinedes de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina en la gesti forestal tradicional. Difusi de resultats. METODOLOGIA Per a la realitzaci daquesta acci va ser necessari realitzar mostreigs micolgics en 88 parcelles permanents distribudes per les principals pinedes del territori Catal, per a aix, obtenir la productivitat micolgica de les pinedes. Els inventaris van consistir en identificar i quantificar les diferents espcies no comestibles, comestibles i/o amb inters medicinal durant la temporada fngica 2011. Els treballs han consistit en: Replanteig de parcelles en pinedes de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina: Les parcelles es van establir en masses pures de Pinus sylvestris L. (pi roig), P. nigra (pinassa), P. halepensis (pi blanc), P. pinaster (pi pinastre) i Quercus ilex (alzina) a Catalunya i de manera aleatria. El nombre de parcelles van ser 88, amb una superfcie fixa de 10 x 10 metres per a l'inventari micolgic i de superfcie variable (entre 0,04 i 0,16 hectrees) per a l'inventari forestal. Les parcelles de pi roig, pinassa, pi blanc i pi pinastre representen diferents condicions amb respecte al lloc i a la densitat, i a les prctiques de gesti. Quantificaci de la producci de bolets silvestres: El mostreig micolgic de cadascuna de les 88 parcelles (100m2) es va a realitzar setmanalment durant la temporada de fructificaci de bolets (agost desembre) de 2010. Durant el mostreig de les parcelles es van a recollectar tots els bolets, no comestibles, comestibles i rellevants des del punt de vista econmic, ja sigui per les seves qualitats gastronmiques i/o medicinals. Tractament de dades: A partir de les dades de dinventari forestal i dels mostreigs micolgics realitzats en les 88 parcelles de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina s'ha obtingut la informaci necesaria per a poder estimar el potencial productiu i diversitat de bolets a Catalunya. La informaci recollectada durant el any 2011 va ser integrada en la base de dades del CTFC amb 15 anys de presa de mostres, que serviran per a anar afinant els models predictius de producci i diversitat de bolets existents. Aquests models facilitaran al gestor la presa de decisi davant les diferents alternatives de gesti que se li presentin, per exemple la gesti conjunta de fusta i bolets. Difusi de resultats: Un dels objectius del projecte s la difusi de resultats. S'han realitzat diverses xerrades, cursos, sortides micolgiques, i difusi a travs dels mitjans de comunicaci, radio, premsa i TV. Aquestes activitats han perms reunir a nombroses persones de diferents collectius generant unes perspectives de negoci i de gesti forestal noves dintre d'aquest collectiu.

-16-

RESULTATS OBTINGUTS - TEMPORADA DE BOLETS 2011 Productivitat i diversitat micolgica 2011 Els inventaris micolgics setmanals a les 88 parcelles van a comenar la segona setmana dagost. La temporada micolgica de tardor de 2011 a Catalunya ha estat atpica, va comenar la 1 setmana de novembre i va finalitzar la tercera setmana de desembre (Fig. 1). Durant aquest perode al Pirineu i Prepirineu s'han recollectat 71,28 kg ha-1 de bolets frescos, 5,42 kg ha-1 de bolets assecats i 29.032 carpfors per ha i al PNIN de Poblet 25,01 kg ha-1 de bolets frescos, 2,24 kg ha-1 de bolets assecats i 19.006 carpfors per ha. A Catalunya, de mitjana al 2011, s'estima una producci de 45,76 kg ha-1. Les produccions en pes fresc, pes sec i nombre de carpfors han estat molt variables durant la tardor de 2011 (Fig. 1, 2 i 3).

La comestibilitat ha estat classificada en 3 categories (bolets comestibles, bolets no comestibles i bolets de mercat) i estimada la seva producci al 2011: - Espcies de bolets de mercat: 9,18 kg ha-1 - Espcies de bolets comestibles: 32,94 kg ha-1 - Espcies de bolets no comestibles: 10,86 kg ha-1

-17-

-18-

6. Bases tcniques per a la regulaci de laprofitament comercial despcies vegetals dambients forestals (Roser Melero, APSB, CTFC)
OBJECTIUS El present treball pretn contribuir a la conservaci de la flora silvestre recollectada amb finalitats comercials i a la diversificaci de lactivitat forestal, a travs de la millora de la gesti de laprofitament dalguns recursos vegetals en concret. El treball contempla dos objectius: 1. Diagnosi de la situaci actual de laprofitament de flora silvestre a Catalunya com a activitat econmica, considerant el perode 2005-2011 i un grup concret de recursos vegetals. 2. Proposta de mesures de gesti que garanteixin la sostenibilitat daquests aprofitaments. METODOLOGIA A demanda de la Direcci General de Medi Natural (DGMN), el treball sha focalitzat en els segents recursos vegetals i considerant la distribuci natural de cada un dells: Espcies aromtico-medicinals: genana (Gentiana lutea), rnica (Arnica montana) i boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). Espcies de verd ornamental, incloent el verd nadalenc: vesc (Viscum album), molses, llentiscle (Pistacia lentiscus), arbo (Arbutus unedo) i marfull (Viburnum tinus). Espcies per complements de jardineria: bruc (Erica sp.). El treball sha basat en la recollida de dades i anlisi posterior de la informaci recopilada. Per a la recollida de dades shan emprat dues vies: Entrevistes amb agents implicats en el sector. Inicialment shan identificat els agents implicats en lactivitat recollectora, considerant tres categories diferents: recollectors, gestors del medi natural i empreses fabricants i comercialitzadores. Entre tots els agents identificats shan seleccionat aquells que a priori podien aportar major informaci objectiva. Les entrevistes a recollectors shan realitzat per via telefnica. Les entrevistes a gestors i a empreses shan realitzat via e-mail, telfon i, en algun cas, visites personalitzades. Sha contactat un total de 27 gestors i 19 empreses, dels quals shan pogut obtenir dades qualitatives o quantitatives de 13 gestors i 16 empreses. Pel que fa als recollectors, noms shan pogut obtenir els contactes de persones vinculades a laprofitament despcies aromtico-medicinals i no ha estat possible obtenir-ne dades. Cerca de bibliografia. Sha recopilat la informaci del sector recollector, informaci tcnica sobre les espcies, de mercat nacional i exterior i de normativa vigent aplicable. Un cop recopilada tota la informaci sha elaborat un document amb dos apartats diferenciats: Situaci actual de laprofitament de flora a Catalunya, considerant nicament lmbit de treball del present estudi. Informes dels recursos, per cada una de les espcies o grup botnic a treballar. Cada informe cont la segent informaci: o o o o o o o o Definici del recurs Espcies botniques recollectades Descripci morfolgica de les espcies recollectades Mecanismes reproductius de les espcies recollectades Distribuci i valor ecolgic de les espcies recollectades Marc legal Situaci actual de laprofitament Mtode de recollecci -19-

o o o o o o o

Impacte de laprofitament Valor econmic de laprofitament Sostenibilitat de laprofitament Proposta de mesures de recollecci sostenible Altres amenaces potencials per a la conservaci de les espcies Proposta de seguiment de lactivitat recollectora Mapa daprofitament

RESULTATS Manca de dades A nivell de Catalunya, noms es registren els aprofitaments regulats i/o que es duen a terme en boscos de titularitat pblica i que formen part del Programa Anual dAprofitaments de les Forests Pbliques. Les dades registrades permeten conixer la producci planificada, la localitzaci dels aprofitaments i el preu pagat(DAAM, 2008-2011). Pels aprofitaments que es duen a terme en boscos privats, les dades disponibles provenen dalgunes autoritzacions tramitades a demanda dels propis recollectors o b de denncies i decomisos daprofitaments realitzats sense perms del propietari. Aquestes dades sn insuficients per poder valorar el conjunt de la producci provinent dels diferents aprofitaments, ja que no sempre es solliciten i/o es trameten les autoritzacions ni tampoc no tots els aprofitaments sense perms sn denunciats. La manca de dades i de registre dificulta tant la valoraci de la situaci actual i evoluci dels aprofitaments com la detecci de possibles efectes negatius daquests aprofitaments en la conservaci del medi i de les espcies. En conseqncia, es perd capacitat dactuaci davant possibles problemes ambientals i el procs dadopci de mesures correctores (per exemple, el desenvolupament de normatives reguladores) resulta ms lent. Marc legal A Catalunya, laprofitament de les espcies destudi pot estar afectat per les segents normes: Europea: o Reglament CE 338/97 i modificacions, la ms recent CE 709/2010. Gentiana lutea, Arnica montana i Arctostaphylos uva ursi sinclouen a lAnnex D. o Directiva 92/43/CEE (Habitats), transposada per la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Gentiana lutea i Arnica montana sinclouen a lAnnex V, pel qual sestableix que sn espcies dinters comunitari la recollecci i explotaci de les quals pot estar sotmesa a mesures de gesti. Dues espcies de molses (Orthotrichum rogeri i Buxbaumia viridis) estan incloses a lAnnex II, pel qual sn espcies dinters comunitari per a la conservaci de les quals s necessari designar zones especials de conservaci. Estatal: o Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Gentiana lutea i Arnica montana estan incloses a lAnnex VI, despcies dinters comunitari la recollecci i explotaci de la qual pot estar sotmesa a mesures de gesti. o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests estatals, modificada per la Llei 10/2006, de 28 d'abril. Per laprofitament de qualsevol producte forestal cal el prohibits pel propietari poden ser considerats una falta o furt. o RD 367/2010, que actualitza el Decret 485/1962 pel qual s'aprova el Reglament de forests. En matria daprofitaments forestals noms es mant el preu ndex en subhastes daprofitaments en forests pbliques. Catalunya: o Llei 6/1988, forestal de Catalunya. Article 49. Laprofitament de fruits, resines, plantes aromtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tfones), productes apcoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals poden ser sotmesos a llicncia si poden malmetre lequilibri de lecosistema del bosc o la persistncia de lespcie o b si excedeixen les quantitats fixades per lrgan forestal competent. -20-

o Decret Llei 3/2010, que modifica larticle 49.2 de la Llei 6/1988. Implica que qualsevol aprofitament que no consti en PO, PTGMF i PSGF de qualsevol producte citat anteriorment en la Llei 6/1988 i que no estigui sotms a autoritzaci prvia cal que sigui comunicat a ladministraci forestal competent acompanyada duna declaraci responsable. Els aprofitaments planificats igualment han de ser comunicats a ladminsitraci. A ms, els aprofitaments que puguin malmetre lequilibri de lecosistema del bosc o la persistncia de les espcies queden subjectes a autoritzaci. o Ordre 5/11/84. Gentiana lutea est inclosa a lAnnex 2, que recull les espcies la recollecci, tallada i desarrelament de les quals estan sotmeses a autoritzaci prvia en tot el territori de Catalunya. o Catleg de flora amenaada de Catalunya (Decret 172/2008) i PEIN (Decret 328/92). 9 espcies de molses estan protegides en diferents espais naturals i en alguns espais naturals protegits es prohibeix especficament la recollecci de molses o b es requereix autoritzaci per part de lrgan gestor en cs daprofitaments comercials. o Ordenances municipals. Hi ha diversos municipis que han incls en les ordenances municipals la regulaci o prohibici de la recollida de molsa. Alguns exemples sn Barcelona, Corbera de Llobregat, Matar, Sitges, Palams i Vilanova del Cam. La normativa catalana relativa a la regulaci del verd ornamental nadalenc i protecci de boix grvol (Ordre de 28 octubre 1986) i al desarrelament darbres i arbustos (Decret 175/1996) no sn daplicaci en laprofitament de cap dels recursos vegetals estudiats. La modificaci de la llei forestal pel DL 3/2010 pot esdevenir un primer pas per al registre i regularitzaci dels aprofitaments de flora silvestre, sigui quina sigui lespcie recollectada. No obstant, per poder conixer les caracterstiques dels aprofitaments no planificats, caldria que aquesta declaraci responsable ans acompanyada dun mnim dinformaci tcnica de laprofitament: titular de la finca, localitzaci de laprofitament i zones de recollecci (amb cartografia), data de lltim aprofitament en la mateixa zona, espcie/s i part recollectada, mtode de recollecci, taxa de recollecci, estimaci de labundncia de les poblacions afectades (a partir del recobriment), estimaci de les quantitats totals a extreure i mesures adoptades per a la conservaci de lespcie i hbitat. Caracterstiques dels aprofitaments 2005-2011 Impacte ecolgic: sha considerat que limpacte ecolgic s poc preocupant quan lefecte en la conservaci de lespcie i/o hbitat s mnim. Si aquest efecte s negatiu, sha considerat que limpacte ecolgic s preocupant. Sostenibilitat: sha valorat el grau de sostenibilitat de laprofitament actual, considerant els principis suggerits en lEstndard Internacional per a la Recollecci Silvestre Sostenible de Plantes Aromtiques i Medicinals (ISSC-MAP), desenvolupat pel IUCN -Medicinal Plant Specialits Group (MPSG) lany 2007. Caracterstiques dels aprofitaments actuals i la seva potencialitat, a partir de lestimaci dels volums extrets, lestimaci de la superfcie afectada i lestimaci del valor econmic de laprofitament. Lestimaci del valor econmic de laprofitament sha realitzat a partir de dades de preu pagat al recollector i duna estimaci de la producci. En cas de no disposar daquesta informaci, sha considerat el valor econmic de la venda majorista o dexportaci, calculat a partir dels preus de venda i dels volums comercialitzats. Tendncia futura: sha determinat en base a la tendncia de mercat i de la situaci actual dels aprofitaments. Planta aromtica i medicinal Laprofitament de les tres espcies estudiades (genana, rnica i boixerola) es centra em boscos pblics de les comarques pirinenques. Actualment noms es mant laprofitament de boixerola, amb un nic recollector a Catalunya. En el cas de genana, no shan dut a terme aprofitaments comercials durant el perode i lltima extracci es va fer lany 2003. Per rnica, els aprofitaments han estat sempre per a s domstic i laprofitament amb finalitats comercials a -21-

Catalunya no es considera viable econmicament a causa de la relativa escassetat del recurs (Melero & Cristbal, en premsa). Verd ornamental La comercialitzaci, i per tant laprofitament, de verd ornamental es centra en el perode que va de Tots Sants a Nadal, tot i que per arbo, llentiscle la temporada de recollecci sallarga prcticament a tot lany. Verd nadalenc Laprofitament de vesc i molsa ha tingut una tendncia a la baixa, pel fet que les vendes daquests productes es destinen principalment al mercat catal, que ha registrat una disminuci progressiva de la demanda. Laprofitament daquestes espcies principalment t carcter privat, es fa amb o sense autoritzaci administrativa i es centra en les provncies de Girona i Barcelona. Fullatge Durant el perode 2005-2011, la tallada darbo i marfull sha destinat principalment al mercat catal i ha anat a la baixa. En el cas del llentiscle, es destina a exportaci i ha augmentat, tot i que no existeixen dades oficials de mercat. Aquests aprofitaments sempre es duen a terme amb finalitats comercials. de llentiscle, la recollecci sha anat desplaant amb el temps al llarg de la zona de distribuci de lespcie: shan registrat aprofitaments des de lEmpord (puntuals) al Maresme, Garraf, Baix Llobregat, Valls Occidental, Baix Peneds, Tarragons i Terres de lEbre. Complements per a jardineria Laprofitament de bruc s una activitat econmica tradicional a la zona de les Gavarres i Ardenya-Cadiretes, on es concentra el 80% de la producci espanyola. Durant el perode estudiat la demanda de tanques de bruc ha disminut i per tant, laprofitament silvestre tamb ha anat a la baixa. La producci actual es considera que s un 60% respecte al 2006. No obstant, sembla que hi ha hagut un augment de fbriques illegals que produeixen tanques de bruc. Aspectes mediambientals Tot i que manquen dades tcniques per poder fer una valoraci fiable, a priori semblaria que la majoria dels aprofitaments considerats en aquest treball permeten el manteniment de les espcies recollectades i per tant, es podria pensar que limpacte en la conservaci de les espcies s poc preocupant. Hi hauria dues excepcions: llentiscle i molses. Laprofitament de llentiscle s molt poc selectiu i no es tenen en compte caracterstiques reproductives prpies de lespcie (baixa regeneraci per llavors). Les plantes recollectades de forma recurrent perden vitalitat i poden tenir menys capacitat de produir llavor (Verd & Garca-Fayos, 2002). Amb les dades disponibles noms es pot associar un cert impacte negatiu en el medi als aprofitaments de bruc, llentiscle, marfull i arbo. Limpacte est relacionat amb labandonament de restes vegetals, amb un increment del risc dincendi en les zones recollectades. En les molses, no existeix informaci suficient per determinar si la recollecci afecta positiva o negativament a la seva regeneraci o a la daltres espcies de molsa protegides o amenaades. Aspectes socials Laprofitament comercial dalgunes espcies, com molsa o rnica, sovint s considerat molt negatiu per part de la societat en general, ja que es pensa que estan protegides. En boscos de titularitat privada laprofitament sovint no s conegut per part dels propietaris, o b en tenen constncia per el toleren sense donar perms escrit. Si laprofitament es duu a terme en zones properes a nuclis urbans o rees altament freqentades per la poblaci local, lactivitat recollectora s tamb mal considerada (segons els informants molesta). -22-

Aspectes econmics Partint de les estimacions realitzades en el present treball, al Quadre 1 es pot veure que laprofitament que t major valor econmic s el de bruc. Considerant laprofitament potencial, els aprofitaments de boixerola i genana tamb tindrien un valor econmic elevat. Per la resta despcies, els valors econmics de laprofitament es poden considerar baixos. No es disposa de dades pel llentiscle. CONCLUSIONS 1. El registre de recursos i produccions provinents de la flora silvestre s escs, poc constant i poc uniforme. 2. La manca de dades i de registre dificulta tant la valoraci de la situaci actual i evoluci dels aprofitaments com la detecci de possibles efectes negatius en la conservaci del medi i de les espcies. 3. La modificaci de la llei forestal pel DL 3/2010 pot esdevenir un primer pas per al registre i regularitzaci dels aprofitaments de flora silvestre, ja que implica que qualsevol aprofitament no planificat o no regulat especficament ha de ser comunicat a ladministraci forestal a travs duna declaraci responsable. En cas que laprofitament estigui planificat mitjanant pla dordenaci o pla tcnic aprovat, tamb ha de ser comunicat. 4. Per poder conixer les caracterstiques dels aprofitaments no planificats, es recomana que aquesta declaraci responsable vagi acompanyada dun mnim dinformaci sobre laprofitament a realitzar: titular de la finca, localitzaci de laprofitament i zones de recollecci (amb cartografia), data de lltim aprofitament en la mateixa zona, espcie/s i part recollectada, mtode de recollecci, taxa de recollecci, estimaci dels volums extrets en verd, mesures adoptades per a la conservaci de lespcie i hbitat. 5. Per a que aquest registre sigui efectiu, caldria preveure un tutoratge inicial als promotors dels aprofitaments (recollectors, propietaris, comercialitzadors o fabricants), a travs de lacompanyament a aquests promotors per part de personal tcnic de ladministraci, visitant les zones que es volen recollectar i explicant in situ el significat de les dades requerides en el registre. 6. Els aprofitaments dels recursos estudiats shan realitzat amb finalitats comercials durant el perode 2005-2011. Excepcions: laprofitament drnica s fa nicament per a s domstic; lltim aprofitament comercial de genana es va realitzar lany 2003 i no es preveu que hi hagi cap ms aprofitament a Catalunya; laprofitament de molses es fa tant amb finalitats comercials com per a s domstic. 7. Per a les espcies de planta medicinal, anualment es fa un nic aprofitament de boixerola en boscos de titularitat pblica, amb llicncia. Es preveu que aquest aprofitament es mantindr. 8. Laprofitament i comercialitzaci de verd ornamental (vesc, molsa, arbo, marfull i llentiscle) es centra en boscos de titularitat privada i en el perode que va de Tots Sants a Nadal, tot i que per llentiscle la recollecci es pot fer durant tot lany. 9. Laprofitament de vesc, molsa, arbo i marfull es destina al mercat catal i a exportaci. Es fa amb o sense autoritzaci administrativa i es centra principalment en les provncies de Girona i Barcelona. La tendncia daquests aprofitaments durant el perode estudiat s a la baixa. 10. El llentiscle es destina a exportaci i laprofitament es fa sense perms del propietari. Shan registrat aprofitaments al llarg de tota la seva rea de distribuci, amb una major incidncia al Tarragons. Amb la informaci disponible semblaria que la tendncia de laprofitament s a lala, tot i que manquen dades per confirmar-ho. 11. Laprofitament de bruc s una activitat econmica tradicional a la zona de les Gavarres i Ardenya-Cadiretes, on es concentra el 80% de la producci espanyola. La tendncia de laprofitament durant el perode estudiat s a la baixa. 12. A excepci del llentiscle i les molses, sha considerat que limpacte de laprofitament en la conservaci de les diferents espcies s poc preocupant, ja que a priori lefecte de laprofitament no posa en comproms el manteniment de les -23-

poblacions silvestres i es poden adoptar mesures senzilles que fcilment millorin aquest impacte. 13. En llentiscle, sha considerat que lefecte de laprofitament en la conservaci de lespcie s preocupant. El mtode de recollecci s molt poc selectiu i no t en compte les caracterstiques reproductives de lespcie i, a priori, podria no garantir la regeneraci de les poblacions afectades per via germinativa. 14. En les molses, les dades disponibles sn insuficients (no es coneixen les espcies recollectades) i per tant, no es pot determinar lefecte de la recollecci en la regeneraci de les espcies de molsa. 15. Limpacte dels aprofitaments en lhbitat est associat a la generaci i abandonament de restes vegetals i altres deixalles. Cal adoptar mesures per a corregir aquests impactes, a travs de la formaci i sensibilitzaci dels recollectors. 16. A nivell social, laprofitament silvestre comercial es veu com a una activitat negativa, sobretot si es duu a terme en zones properes a nuclis urbans o altament freqentades per la poblaci local. 17. Amb la informaci disponible i durant el perode estudiat, noms es poden considerar sosteniblesels aprofitaments sotmesos a llicncia (genana i boixerola). Aquests aprofitaments complirien amb els principis de lISSC-MAP. 18. Per la resta despcies (rnica, vesc, molses, bruc, llentiscle, arbo i marfull), manquen dades per poder avaluar la sostenibiliat de laprofitament. Tot i aix, a priori es pot concloure que actualment cap daquests aprofitaments s sostenible, ja que en general no es compleix amb la normativa i molt sovint no es segueixen bones prctiques de recollecci ni comercialitzaci.

-24-

7. Aprofitament ramader dambients forestals: el cas de les pastures i les pastures arbrades (Marc Taull, Ecol. & Managem. of Silvolpast. Systems Lab., CTFC) - Acci I: TIPIFICACI I POTENCIAL RAMADER DE LES PASTURES (Ana Rios, Marc Taull, Dr. Pere Casals)
Les pastures de muntanya, altimontanes, subalpines o alpines, dominen una gran part del paisatge forestal de les comarques de Pirineu. Aix, les pastures de muntanya representen un 3,2% de la superfcie de Catalunya arribant a ocupar entre un 10% y un 25% de la superfcie forestal a les comarques pirinenques. La planificaci forestal en zones de muntanya comporta lordenaci de laprofitament de pastures, la qual cosa implica reconixer els tipus de pastura existents i el seu potencial farratger. Actualment no existeixen orientacions ni eines per a una tipificaci de les pastures de muntanya amb objectius dordenaci pastoral. La tipificaci de un determinat rodal de pastura i una estima del seu potencial daprofitament ramader pot ser un primer instrument que contribueixi a la presa de decisions en lordenaci i gesti forestal, aix com tamb ho poden ser, a escala de forest, altres instruments que es poden obtenir a partir daquesta informaci de base, com el coneixement de quines sn le zones de la muntanya amb millor potencial, de la crrega ramadera sostenible, o de les situacions de sobrepasturao infrapastura. Els objectius del treball sn els segents: - caracteritzar les tipologies de formacions herbcies en funci de la composici vegetal i les caracterstiques destaci. - Obtenir claus per a la identificaci de les principals tipologies de pastura. - Estimar el potencial daprofitament ramader en funci de la qualitat destaci i el seu valor pastoral. - Elaborar orientacions per a la planificaci del pasturatge en zones de muntanya METODOLOGIA Shan realitzat diferents accions per a caracteritzar les pastures (Figura): tractament de les dades dels inventaris del Banc de Dades i Biodiversitat, treball de camp per a la caracteritzaci de diferents tipologies de pastures, consultes bibliogrfiques i consultes a experts per a la determinaci del potencial daprofitament ramader de les pastures.

RESULTATS Sest seguint el procs delaboraci de fitxes descriptives de les pastures, seguint la metodologia explicada. A lAnnex es dona un exemple duna fitxa ja obtinguda, per als llistonars calccoles de terra baixa.

-25-

Com a exemple de determinaci del potencial daprofitament ramader de les pastures, sexposa una Taula amb les associacions que, desprs dhaver realitzat el buidatge del inventaris del banc de Dades de biodiversitat i el tractament de les dades, mostren una valoraci qualitativa de la pastura molt bona (VP> 45). Unitat de llegenda CORINE 38B 38B 38B 38B 38A 38B 38D Associaci Tragopogono-Lolietum multiflori P. Monts. 1957 OphioglossoArrhenatheretum P. Monts. 1957 Odontito-Trifolietum pratensis Rhinantho-Trisetetum flavescentis Vigo 1984 Cynosuro-Trifolietum repentis O. Bols 1967 Gentiano-Trisetetum Vigo 1984 Triseto-Heracleetum pyrenaici Br.-Bl. ex O. Bols 1957 VP promig VP mediana VP percentil 25 51,2 43,2 37,5 40,9 33,3 34,4 29,1 VP percentil 75 68,1 61,6 58,5 55,9 54,5 40,9 43,7

61,4 55,2 49,3 48,4 44,0 37,0 35,4

62,3 58,7 44,4 48,7 39,8 37,4 33,0

Sobserva com aquests tipus de pastures corresponen a prats gestionats tradicionalment a travs del dall. En el treball de camp, tamb sha detectat com aquest tipus dhbitat, normalment als estatges mont i altimont, presenta una gran qualitat i potencial ramader, i actualment es pot considerar en la seva major part com a pastura, ja que prcticament no es dallen.

- Acci II: TALLER DE TREBALL SOBRE GESTI FORESTAL I RAMADERA EN BOSCOS ADEVESATS (Marc Taull i Pere Casals)
OBJECTIUS Els objectius de lacci sn els segents: - analitzar i discutir el potencial productiu dels boscos adevesats en zones de clima humit a Catalunya. - Aprofundir en el coneixement sobre la gesti forestal i raamdera dels boscos adevesats. - Determinar els instruments necessaris per a la planificaci daquests espais. - Recopilar, ordenar i divulgar la informaci obtinguda a la reuni per a les persones interessades en conixer-ne els resultats. METODOLOGIA De forma conjunta entre el Servei de Gesti Forestal del DAAM i el grup dEcologia i Gesti de Sistemes Silvopastorals es va fer una selecci dentitats i persones tcnics dAdministraci, dempreses privades i associacions del sector- relacionats amb lmbit de la ramaderia extensiva i la planificaci forestal. A aquest conjunt de persones sels hi va fer arribar un mail convidant-los a participar a la reuni de treball. La reuni taller es va desenvolupar a la seu del centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, el dia 13 de setembre de 2011, des de les 10 h fins a 14 h del mat.

-26-

Assistents a la reuni Van assistir a la reuni 16 persones, entre tcnics dempreses privades i associacions del sector agro ramader, tcnics relacionats amb lAdministraci DAAM i CPF- i Centres de recerca -CTFC-. Estructura del taller de treball La reuni es va estructurar en 4 blocs: - Bloc I. Idonetat territorial de ladevesament de boscos per a laprofitament ramader. - Bloc II. Gesti ramadera en boscos adevesats. - Bloc III. Lnies dajuts. Situaci actual i reptes de futur. - Bloc IV. Gesti forestal en boscos adevesats. El taller de treball es va dinamitzar amb la presentaci dun marc general per a cadascun dels 4 blocs per part del Grup dEcologia i Gesti de Sistemes Silvopastorals (veure Annex), amb exposici de resultats obtinguts als darrers anys en el Projecte Caracteritzaci de laprofitament silvopastoral a Catalunya: Seguiment dExplotacions demostratives i actuacions silvopastorals, promogut pel Centre de la Propietat Forestal. Lexposici de resultats de la presentaci va donar lloc a lintercanvi dopinions i el debat entre els assistents. Per al Bloc I es van intentar respondre les segents qestions: - Quins sn els principals tipus dadevesament que podem trobar en zones de clima humit, segons factors com el tipus ds del sl, la propietat del terreny, etc? - Quin s lmbit geogrfic odoni pera obtenir bons resultats productius als adevesaments en zones de clima humit? - Quins sn els principals factors fisogrfics que determinen el potencial productiu dun adevesament? Quines tipologies arbrades sn les ms adequades per a realitzar un adevesament? Per al Bloc II la qesti planjtejada fou la segent: - Quins sn els factors de la gesti ramadera que tenen una incidncia directa sobre el potencial productiu dun adevesament? Al Bloc III lobjectiu fou analitzar quines sn les actuals lnies dajuts dintre de la Poltica Agrria Comuna (ajuts agroambientals, Indemnitzacions Compensatries, etc) que es poden relacionar amb laprofitament ramader dun adevesament. Al Bloc IV les qestions de debat plantejada fou la segent: - Quines sn les actuacions sobre lestrat arbori i arbustiu que poden incidir sobre la millora de loferta farratgera dun adevesament? RESULTATS Bloc introductori: variables descriptores de les actuacions dadevesament. Lanlisis de les principals variables de totes les actuacions dadevesaments i transformacions a pastura realitzades en el marc dels Plans Tcnics de Gesti i Millora Forestal entre els anys 2004 i 2007 a Catalunya, permet arribar a caracteritzar aquestes actuacions Principals espcies objecte dadevesament Les espcies objecte dadevesament sn dominades, indistintament, per pi roig (34 % de les actuacions) i roure (31 % de les actuacions). Lalzina tamb es una espcie objecte dadevesament (20 % de les actuacions).

-27-

Objectiu de les actuacions dadevesament En les actuacions dadevesament es cita al Pla Tcnic lobjectiu pastoral. El fet que el dimetre mig de les masses objecte dadevesament es situ entre 14,8 cm (masses dominades per roure) i 18,7 (masses dominades per pi roig) indica que aquestes masses no presenten vocaci fustenera. Zones on es realitzen ms actuacions dadevesament Del total de 650 ha adevesades entre els anys 2004 i 2007, 450 ha (ms del 69 % del total) es concentren a la comarca dOsona. Aix es pot explicar degut a que la cabana ramadera daquesta comarca s gran (ms de 9.000 caps de vacum de carn, la majoria a la part nord de la comarca; cens de lany 2006, DAAM) i no hi ha pastures supraforestals a la comarca. Aquesta situaci ha facilitat la planificaci dactuacions que permetin guanyar superfcies de pastura a les finques privades, mentre que dcades enrere es realitzava ms la transhumncia destiu, que tenia costos ms baixos que actualment. En comarques venes, com ara el Ripolls, la cabana ramadera tamb s gran (15.000 vaques de carn), per la proximitat de les pastures supraforestals facilita el desplaament a lestiu cap aquestes pastures, circumstncia que sha contrastat amb altres treballs (Diagnosi del la situaci de la ramaderia extensiva a la comarca del Ripolls, 2008; Grup de Sistemes Silvopastorals, CTFC). Bloc 2. Gesti ramadera en boscos adevesats. Es va debatre sobre aspectes de la gesti ramadera que poden ajudar a optimitzar el rendiment productiu dun adevesament. Entre aquests es pot citar els segents: - pasturatge rotacional, que augmenta loferta farratgera anual duna zona (tant la producci -kg MS ha-1 any-1-, com els parmetres relacionats amb la qualitat nutritiva de lherba. - regulaci de la crrega instantnia. En tancats de petites dimensions, es pot aconseguir que leficincia de laprofitament de lherba sigui alta, minimitzant el rebuig de lherba per apart dels animals, i aconseguint un pasturatge homogeni en tota la superfcie de pastura. Aquests dos aspectes sn importants per als adevesaments en zones de domini de matriu bosc conreus, normalment en finques de titularitat privada, ja que lobjectiu s obtenir uns bons valors productius. El nombre de perodes de pas que pot assumir una pastura en aquestes consicions oscilla entre 3 i 5 a lany.En adevesaments en zones dalta muntanya, aquest aspecte no cal considerar-lo, ja que el pasturatge s lliure (els animals alternen zones de bosc i zones de pastures en grans superfcies, sense tancats petits que serveixin per regular la crrega instantnia), i el perode daprofitament s de 4 mesos com a mxim (de juny a setembre), el que fa que a efectes prctics noms hi hagi un perode de pas o com a mxim dos. Una altra recomanaci respecte la gesti ramadera pot ser fer lots danimals de petita dimensi poden facilitar el control de lerosi en els passadissos de desplaament del bestiar, zones de reps o punts dabeurada. Com a exemple prctic, s millor dividir un ramat de 80 vaques en 2 lots de 40 vaques per aquestes qestions i tamb perqu el maneig del bestiar s ms fcil. Bloc 3. Lnies dajuts. Situaci actual i reptes de futur. Les lnies dajuts existents en el marc de la Poltica Agraria Comuna que es podren relacionar amb laprofitament ramader dels boscos adevesats sn les segents: 1) Ajuts per a la generaci destructures de bosc adevesades: ajuts per a la Gesti Forestal Sostenible. Conceptes subvencionables: aclarida de millora i estassada de sotabosc. 2) Ajuts per al manteniment de ladevesament. -28-

Ajuts per a actuacions silvcoles: concepte subvencionable, estassada de matoll. - Ajuts per al pasturatge: ajuts agroambientals (lnia dajuts per al manteniment de prats i pastures; lnia dajut per a millora de pastures de muntanya per a la protecci del paisatge); ramaderia ecolgica; indemnitzacions compensatries de muntanya. En relaci amb el manteniment destructures adevesades amb el pasturatges es detecten els segents problemes: - necessitat de mantenir la superfcie totalment lliure de recobriment arbustiu i no inclusi de la categoria del SIGPAC pastures arbrades per a la soliciitud dels citats ajuts agroambientals. Aquests requeriments fan molt difcil la inclusi dels adevesaments dintre lajut. Per aix, els solicitants daquest lnia demanen lajut per a prats de dall, ja que la seva mecanitzaci assegura la no presncia de matoll i es compatible amb ls del sl subvencionat. - Indemnitzaci Compensatoria de Muntanya o Ramaderia Ecolgica no estan relacionades directament amb ls del sl pel qual es demana lajut. El requeriment principal s tenir una crrega ramadera dintre de lexplotaci que asseguri lextensificaci per a totes dues lnies- i pertnyer a un municipi de muntanya per a la Indemnitzaci Compensatria-. Lextensificaci es pot garantir justificant superfcies de conreus per al pasturatge, pastures, pastures arbustives, pastures arbrades o boscos, indiferentment. El debat entre els assistents a la reuni es realitza sobre les esmentades lnies dajuts i es detecta, de forma genrica, que hi ha lnies destinades a generar estructures adevesades i tamb per al seu manteniment amb treballs mecnics, per no per al seu manteniment mitjanant pasturatge. Es conclou que actualment seria ms rentable per al ramader, des del punt de vista dels ajuts, la transformaci de sl forestal a agrari mitjanant rompuda quan aix sigui possible, ja que li permetria poder demanar ajuts relacionat amb ls de sl agrcola, que no pas el foment de pastures arbrades o boscos adevesats, ja que no hi ha lnies especfiques dajut per al seu manteniment amb pasturatge. El repte de futur seria aconseguir una lnia dajut que foments el manteniment dels adevesaments amb pasturatge. Bloc 4. Gesti forestal en boscos adevesats. Respecte lestrat arbori Lobjectiu seria assolir una estructura final amb un recobriment entre el 40 i 60 %, segons condicions (per exemple, zones planes a la banda baixa de linterval, zones de pendent a la banda alta de linterval proposat). Es proposen dos itineraris per assolir lescenari final al realitzar un adevesament: - una primera actuaci suau, procurant no obrir molta llum a la massa. Si levoluci de parmetres relacionats amb lestrat herbaci (recobriment i producci) i lefectivitat en el control del matoll s bona, realitzar una segona intervenci arribant a les condicions finals. - Realitzar tot el procs en una sola actuaci. El debat entre els assistents arriba a la conclusi que es b poder definir els dos itineraris per a les diferents tipus de boscos, tant per a adevesaments dalta muntanya com per adevesaments en finques privades, per tamb sexpressa la idea que s millor lescenari final sassoleixi amb una sola intervenci. A aquest itinerari se li veuen ms avantatges tant des del punt de vista del gestor (amb una sola actuaci sassegura assolir lescenari final mentre que amb dos sempre hi ha lincertesa de si la segona intervenci sarribar a produir), com del ramader que ho ha dexplotar.

-29-

Respecte lestrat arbustiu La palatabilitat del matoll (capacitat dingesti del matoll per part de lanimal, que ser alta, baixa o nulla) s un factor que condiciona el seu control. Un matoll dalta palatabilitat s el rebrot de roure, un de mitja s el rebrot dalzina i un de nulla s el boix. Atenent, a aquesta circumstncia, en zones de domini de nulla palatabilitat es proposa realitzar actuacions conservadores (figura), per evitar el rebrot continu del matoll no palatable. Tamb, el rgim de pasturatge de ladevesament. Aix, en zones amb pasturatge rotacional saconseguir eliminar el matoll palatable perqu laprofitament de la zona ser recurrent. En zones amb pasturatge ocasional (un o os cops lany) amb crrega instantnia baixa s possible que el matoll palatable pel bestiar no arribi a ser controlat ja que en el perode entre pas i pas del bestiar el matoll. Per aix, en aquests casos en que el pasturatge sigui ocasional, pot ser b deixar un recobriment de matoll dentre el 20 i 30 % perqu lalimentaci combinada dherba i matoll s superior que no en el cas dherba sola, tal com indiquesn algunes referncies, i perqu el matoll t ms aportaci en minerals que no pas lherba. CONCLUSIONS De forma genrica, es recomana la potenciaci dels adevesaments en zones de clima humit, ja que el seguiment realitzat de diversos rodals mostra com el seu potencial productiu s b, oferint una oferta farratgera que es sita en linterval 1.600 2.600 UF ha-1 any-1. En zones que no siguin de clima humit, no es recomana la potenciaci dels adevesaments des del punt de vista productiu. En aquestes situacions, caldria cercar una multifucncionalitat als adevesaments per a justificar-ne la realitzaci: complement dels conreus en finques privades, prevenci dincendis en zones estratgiques, apertura despais oberts per a la fauna, etc. Respecte als ajuts, es detecta la necessitat dincloure en el proper Programa de Desenvolupament Rural una lnia dajuts destinada a fomentar el manteniment de boscos adevesats amb pasturatge. Les lnies dajut agroambientals actuals, relacionades amb prats i pastures, no permeten, per diferents motius, la solicitud de lajut per a pastures arbrades. Un maneig ramader acurat, potenciant el pasturatge rotacional, i amb crregues instantnies altes, pot ajudar a optimitzar els resultats productius dels adevesaments. Seria interessant definir els itineraris silvcoles per assolir estructures adevesades amb un recobriment arbori final dentre el 40 % i 60 %. Aquests itineraris podren tenir una sola actuaci o b dues, per tots els tipus de masses, i tant en boscos dalta muntanya com en finques priavades amb domini de conreus-bosc.

-30-

8. Projecte PIRINOBLE (Jaime Coello, Dra. Mriam Piqu, AGS, CTFC, Teresa Baiges, CPF) Frondosas nobles para la restauracin y revalorizacin en reas rurales: innovacin y transferencia en tcnicas de plantacin sostenibles - 20092012. Interreg 4a POCTEFA 93/08

Socis del projecte:

El proyecto Pirinoble, proyecto cofinanciado con Fondos FEDER en el marco del Programa Operacional de Cooperacin Territorial Espaa- Francia-Andorra POCTEFA 2007-2013, (Frondosas nobles para la restauracin y revalorizacin en reas rurales: innovacin y transferencia en tcnicas de plantacin sostenibles) comenz en septiembre de 2009, y tiene una duracin de tres aos. Este proyecto se desarrolla conjuntamente entre cuatro socios de Espaa y Francia. El objetivo principal es promover la utilizacin de frondosas productoras de madera de calidad por su inters econmico y ambiental de reas rurales del entorno pirenaico, mediante el trabajo coordinado en tres ejes temticos: Eje temtico A : Mejor conocimiento de la ecologa y adaptacin de las especies de frondosas productoras de madera de calidad. Eje temtico B : Desarrollo y evaluacin de tcnicas de plantacin ms sostenibles y respetuosas con el medio Eje temtico C : Innovacin en modelos de gestin de plantaciones, para promover su valor productivo y ecolgico

Cada uno de estos temas se estudia a nivel de bibliografa y publicaciones existentes, plantaciones experimentales - demostrativas y publicaciones tcnicas y divulgativas

-31-

RESULTADOS Y PUBLICACIONES En el marco del proyecto Pirinoble Eje temtico A: Mejor conocimiento de la ecologa y adaptacin de las especies de frondosas productoras de madera de calidad Autoecologa de frondosas - Gua de lectura - publicado en Fort-entreprise n203 - Marzo 2012 (francs) Autoecologa del cerezo - publicado en Fort-entreprise n203 - Marzo 2012 (francs) Ecologa y selvicultura del fresno en Midi-Pyrnes - publicado en L'cho des forts n61 - abril 2012 (francs) Autoecologa del fresno- publicado en Fort-entreprise n204 - Mayo 2012 (francs) Autoecologa del serbal - publicado en Fort-entreprise n205 - Julio 2012 (francs) Autoecologa del peral y el manzano - publicado en Fort-entreprise n206 Septiembre 2012 (francs) Eje temtico B: Desarrollo y evaluacin de tcnicas de plantacin ms sostenibles y respetuosas con el medio (primeras fichas tcnicas en agosto 2012) Eje temtico C: Innovacin en modelos de gestin de plantaciones, para promover su valor productivo y ecolgico Informe tcnico sobre el viaje realizado en la regin de Midi-Pyrnes (Francia) por selvicultores espaoles; 30 agosto - 1 septiembre 2011 (en cataln) Sntesis bibliogrfica sobre frondosas productoras de madera de calidad

Publicaciones previas CTFC - CPF: Guia prctica per a la producci de fusta de qualitat (2009)

-32-

En el marco del proyecto se establece una red de plantaciones de frondosas en Espaa y Francia, con un doble objetivo: Experimental: puesta a punto y evaluacin de la adaptacin de diferentes especies, tcnicas de plantacin o modelos productivos y de gestin Demostrativo: las plantaciones albergan jornadas y sesiones demostrativas y de transferencia destinadas a propietarios y tcnicos

La red de plantaciones se realiza en base a los tres ejes temticos del proyecto: Eje Temtico A: Plantaciones de adaptacin y ecologa de especies 8 plantaciones de 12 materiales vegetales en Catalua Oriental Eje Temtico B: Plantaciones de desarrollo y adaptacin de tcnicas de plantacin sostenibles Plantacin de tcnicas de lucha contra la vegetacin competidora (Espaa) Plantacin de estudio de diferentes modelos de protector y tcnicas de lucha contra la vegetacin competidora (Espaa) Plantacin de tcnicas de lucha contra la vegetacin competidora (Francia) Plantacin de estudio de diferentes modelos de protector y tcnicas de lucha contra la vegetacin competidora (Francia) Eje Temtico C: Plantaciones de innovacin en itinerarios tcnicos Plantacin mixta de chopo y nogal (Espaa) Plantacin mixta de cuatro especies en diferentes combinaciones (Espaa) Escenarios de plantacin mixta y pura - Dispositivo experimental 1 (Francia)

Escenarios de plantacin mixta y pura - Dispositivo experimental 2 (Francia)

-33-

9. ORGEST (Dra. Mriam Piqu, Pau Vericat, Mario Beltrn, Teresa Valor, AGS, CTFC) ORIENTACIONS DE GESTI FORESTAL SOSTENIBLE PER A CATALUNYA
1. Qu sn les ORGEST? Les ORGEST constitueixen un conjunt deines tcniques dajuda a la gesti forestal. Recullen un seguit delements de decisi, models i recomanacions de gesti, ajustats a les condicions catalanes que constitueixen un cos dinformaci prctica i actualitzada de gesti forestal. Tenen com a objectiu donar suport al gestor en el procs de presa de decisions pel que fa a lassignaci dobjectius preferents i a la planificaci i lexecuci de les actuacions de gesti. Al mateix temps, les ORGEST permeten implementar duna manera efectiva la coordinaci entre els instruments de planificaci forestal a escala de forest i les figures de planificaci a nivells superiors, especialment els plans dordenaci dels recursos forestals (PORF). Una caracterstica essencial dels sistemes forestals de Catalunya s la multifuncionalitat, s a dir, la prestaci simultnia de diferents funcions i la capacitat de proporcionar diferents bns i serveis a la societat. Entre els bns que generen els sistemes forestals podem citar la fusta i llenyes, suro, fruits (pinyons, castanyes, etc.) o pastures. Entre els serveis, cal esmentar la regulaci hidrolgica i qualitat de laigua, la conservaci de biodiversitat, el paisatge, el patrimoni histric i cultural, etc. Evidentment, en un mateix rodal forestal no es poden donar totes les funcions simultniament al mxim nivell. Per aix, a lhora de gestionar cal prioritzar una funci o algunes, tot garantint un nivell adequat de la resta. Aquesta prioritzaci es tradueix en lassignaci duns objectius de gesti. Aix doncs, entre els principals objectius que hom pot assignar als boscos catalans destaquen la producci de fusta, llenyes o suro, la prevenci dincendis, la conservaci de fauna, hbitats i biodiversitat, laprofitament pastoral, les produccions forestals no fusteres (fruits, bolets, plantes aromtiques i medicinals, apcoles, etc.) o els usos socials i qualitat del paisatge. Lxit i leficincia en la consecuci dels objectius depn, en primer terme, duna tria adequada dels objectius, que han dajustar-se a les caracterstiques i restriccions del rodal. En segon lloc, caldr emprar models silvcoles concebuts especficament per assolir de la manera ms eficient possible un determinat objectiu preferent, tot considerant un grau notable de multifuncionalitat i un important component adaptatiu. El procs de canvi climtic en qu ens trobem immersos comportar una evoluci previsible cap a condicions ambientals en general ms restrictives per al creixement del bosc, i un increment notable del risc dincendi. En aquest context, la tria dobjectius haur de ser ms acurada que mai, i shaur dajustar a la capacitat productiva (qualitat destaci) de la unitat de gesti. Caldr tamb integrar el risc dincendi i dirigir adequadament les dinmiques de les diferents espcies presents.

-34-

Tipologies forestals ORGEST

En aquest sentit, la caracteritzaci dels tipus de boscos (des del punt de vista de les espcies arbries presents i la qualitat destaci forestal) i del fenomen Formaci Qualitat dels incendis forestals (en el seu vessant geogrfic i estructural), esdevenen una forestal destaci base imprescindible per desenvolupar els diferents models de gesti i, al mateix temps, una primera orientaci a la presa de decisi per al gestor forestal. Aquesta informaci, generada en el marc de lelaboraci de les ORGEST, ja ha estat posada a disposici dels gestors. Partint daquestaorestal Arbrada les ORGEST proporcionen els models silvcoles Tipologia F tipificaci prvia, i les recomanacions de gesti segons els diferents objectius, que poden ser:

(TFA)

Objetiu producci fustera Objetiu prevenci incendis forestals Objetiu producci micolgica armetres Altres indicadors i p Objectiu producci er a la gesti: vulnerabilitat rellevants p silvolpastoral ... al foc forestal, pastures, valor com a Combinaci dobjectius etc. hbitat, (producci fustera + prevenci dincendis forestals)

2. Tipologies forestals: unitats de paisatge vegetal amb caracterstiques Models i tractaments cara a la er tal basades en uns atributs predefinits. Els homognies de silvcoles p gesti, Instruments de tipificaci a nivell de rodal inclouen el tipus de coberta, aptitud dassolir-los productiva, vulnerabilitat als incendis forestals, etc.

Objetius de gesti

-35-

Utilitat de les tipologies forestals: Caracteritzar rpidament rodals duna manera suficientment focalitzada en els principals condicionants per a la gesti forestal Sistematitzaci de la informaci, llenguatge unitari Fixar objectius racionals de gesti a nivell de rodal, dacord als condicionants existents Identificar el/els models silvcoles adequats per tal dassolir els objectius fixats Asignaci ms eficient dels recursos precissa i

3. Models de gesti: model teric que descriu els tractaments a aplicar a una massa forestal, desde el seu inici a la seva regeneraci, per tal dobtenir uns objectius predeterminats. Utilitat dels models de gesti: Decisi dels tractaments ptims (cost-eficincia) per tal dassolir els objectius fixats Component a llarg termini de gesti Assignaci ms eficient dels recursos

-36-

TASQUES REALITZADES ANUALITAT 2011:

1. Models de gesti per als boscos de roure de fulla petita i roure martinenc: producci de fusta i prevenci dincendis forestals 2. Models de gesti per als boscos de pinassa: producci de fusta i prevenci dincendis forestals 3. Models de gesti per als boscos de pi roig: producci micolgica

CONCLUSIONS. QU ACONSEGUIM?
Millora de la qualitat de planificaci i gesti Cost-eficincia en la fase de planificaci a nivell de bosc Eina dimplementaci real de poltica forestal

-37-

 BLOC 2: Gesti adaptativa decosistemes forestals, conservaci de la biodiversitat i prevenci de riscos naturals. Reptes i Oportunitats

1. Lluita biolgica del xancre del castanyer (Dr. Carlos Colinas, Carles Castao, ADB, CTFC) Actualment la metodologia de control biolgic del xancre est completament desenvolupada. En general es considera que el control biolgic ha estat un xit a Europa mentre que als Estats Units aquest mtode va fracassar, possiblement per la alta diversitat gentica de les poblacions del fong all presents (Bisiach et al. 1991; Vrot i Grente, 1985; Intropido et al. 1987; Grente i Berthelay-Sauret, 1978; Hoegger et al. 2003). Lobjectiu del control biolgic s provocar una expansi natural del carcter hipovirulent als altres xancres i aconseguir aix la cicatritzaci de la majoria dells. Actualment la gesti dels castanyers a Europa est implementada en masses on la hipovirulncia est mpliament establerta: Krstin et al. (2011) van observar percentatges dhipovirulncia variables a Eslovnia, amb valors que variaven del 11% al 72% i sota un context de diversitat gentica del fong relativament alta. A Itlia, desprs danys de tractament amb soques hipovirulentes, els valors dafectaci oscillen entre el 67% i el 99%. Tanmateix el percentatge de xancres cicatritzats representa el 70-88% mentre que el percentatge de xancres normals oscilla entre el 8% i el 12,5%. Per altra banda, des dels mateixos autors es constata que la hipovirulncia i baixos valors de mortalitat es mantenen desprs daplicar tractaments silvcoles, essent injustificades noves inoculacions en masses on la hipovirulncia est establerta (Turchetti et al. 2008). Amorini et al. (2008) constaten la dominncia de soques hipovirulentes a Itlia i demostren lefecte positiu de les aclarides en peus dominats o suprimits, aix com leliminaci de lincul virulent. Els mateixos autors reporten la baixa mortalitat daquestes masses. Robin et al. (2010) han constatat que a Frana els valors dhipovirulncia oscillen entre el 31 i el 90%. Tot i aix, les inoculacions de Frana que es van fer en determinades zones nicament amb el subtipus vric Francs (CHV1-F1 i F2) no han persistit i actualment noms el subtipus Itali (CHV1-I) domina clarament a les masses de castanyer. Daqu a que aquests autors recomanin inoculacions amb CHV1-I. Tanmateix, els autors discuteixen la importncia dels GCV en la dispersi dels virus. Finalment, constaten que al sud-est Francs la presncia de CHV1 en perxades s del 70%. Hoegger et al. (2003) constaten la rpida dispersi del subtipus itali (CHV1-I) en masses tractades a Sussa, observant fins i tot aquestes dispersions en masses properes no tractades. Heiniger i Rigling, (2009) constaten que el tractament amb el subtipus Itali (CHV1-I) i el seu xit venen determinats per la intensitat dinoculaci, ledat dels arbres i els GCV. Tanmateix, els mateixos autors demostren la baixa presncia de xancres actius una vegada realitzades les inoculacions amb soques hipovirulentes, amb valors de cicatritzaci que oscillen en aquell pas de lordre del 33% i el 75%. Lushaj et al. (2009) reporten tamb la presncia dhipovirulncia desprs de greus mortalitats causades per la malaltia i han constatat gran eficcia en el tractament darbres amb les soques hipovirulentes trobades a Albnia.

-38-

Perlerou et al. (2009) reporten la detecci de masses amb hipovirulncia en una zona concreta al sud de Grcia lany 1986.Tanmateix, aquests autors van aplicar un programa de control biolgic a daltres zones de Grcia amb absncia de soques hipovirulentes com el Mont Pelion o el Mont Athos, lluny de la zona on es va detectar hipovirulncia. Els resultats en un context de inexistent diversitat gentica del fong varen ser de valors de dispersi de lodre del 32,6 i el 73,3%, provant leficcia de les inoculacions i la capacitat daquestes per afavorir o establir la hipovirulncia a les masses. Respecte a les experincies fetes a Frana, Alain Soutrenon (2007) i des del CEMAGREF varen fer diferents experincies de seguiment del xancre en parcelles tallades i aclarides. Les conclusions de lautor varen ser que en el transcurs del temps laparici de noves infeccions no era dramtica i les noves infeccions que podien succeir en aquestes parcelles resultaven moltes delles en xancres cicatritzats en pocs anys. 2. Objectius a) Realitzar un seguiment de levoluci del xancre del castanyer en vuit parcelles representatives de perxades tant per caracterstiques intrnseques de les finques com per representativitat geogrfica del territori seleccionades pel DAAM. b) Realitzar un seguiment de levoluci del xancre del castanyer en dues parcelles representatives de plantacions de castanyers per la producci de fruits a la zona de Prades seleccionades pel DAAM. c)Implantaci d'un Servei d'Extensi en Sanitat Vegetal per a la lluita contra el xancre del castanyer en propietats amb un valor productiu. 3. Seguiment de levoluci del xancre del castanyer en diferents parcelles tallades Els objectiu de lestudi son els dobservar i entendre millor la dinmica de les soques hipovirulentes en masses on shan aplicat tallades arreu i redactar o identificar una srie de bones prctiques silvcoles per minimitzar limpacte del xancre del castanyer en masses on shan aplicat tallades arreu. Per a aix, es van consultar les dades existents en parcelles treballades, es van consultar mapes de tallades i es va contactar amb el Centre de la Propietat Forestal per buscar parcelles interessants. En aquest sentit, des del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural es va fer el contacte amb el CPF per qu sens proporcionessin aquestes dades juntament amb les del propietari. Les fonts consultades sn el mapa de les tallades arreu dels ltims 6-7 anys, lestudi de la seva localitzaci, lmits i propietat i la informaci de les parcelles inoculades properes a les zones escollides El contacte es va fer via telfon i organitzant 3 jornades de camp que consistien en la visita a les unitats dactuaci planejades i que podien ser dinters. 3.1 Presa de dades 3.1.1 Variables destudi Per mitj de transectes shan estudiat diverses variables per tal de conixer el grau dinfecci, tipus dinfecci i la mortalitat associada a la malaltia. Com a condici, aquestes finques recentment tallades havien destar situades en un context de massa adulta amb hipovirulncia establerta. Com a segona condici, sha comprovat que les tallades arreu tenen edats compreses entre els 1 i els 7 anys. Aix doncs, les dades a obtenir sn: N de xancres/ n de rebrots. Tal i com es far en lestudi de la hipovirulncia fora de la tallada arreu, sha comptat el quocient entre el n darbres que tenen xancres

-39-

i el n darbres que no en tenen. Amb aix, sobt un valor dincidncia. Shan mirat els xancres presents al can fins a uns 6 metres. N de xancres hipovirulents/ n de rebrots. Sha fet el quocient entre el n de xancres hipovirulents entre el n de rebrots. Shan classificat tamb els xancres intermedis. Amb aix, sobt un quocient dhipovirulncia. N de rebrots morts/ n de rebrots. Sha fet el quocient entre el n de rebrots morts i el n de rebrots sans. Aquesta ser una dada important ja que la virulncia est relacionada amb la mortalitat. Sha estudiat si la mortalitat sha produt aquest any o en daltres. A totes les parcelles es van marcar amb esprai les soques i el front davan dels xancres, nicament en aquells on hi tenem accs. 3.2 Parcelles seleccionades Desprs de descartar vries parcelles es va decidir per fer el seguiment a les segents parcelles per reunir les condicions necessries: Collsabena. UA 15 i 20. Shan establert en aquesta finca 2 punts destudi en subunitats dactuaci duns 4 i 2 anys. Tortads UA 17 i 18. Sha establert un punt destudi, concretament una tallada duns 5 anys. La Riba. Solterra. En aquest cas shan establert 3 punts destudi. Una primera subunitat t 4 anys, una segona t 7 anys i una ltima subunitat dun any. Can Preses. Aquesta finca es va inocular lany 2007 i 2008. En seguiments posteriors es va observar dispersi de soques hipovirulentes. A la unitat dactuaci If es va fer una tallada arreu de mitja hectrea lany 2007. La finca presenta gran quantitat de xancres hipovirulents en tota la massa adulta i per tant finalment sincorpora a lestudi. Finalment, cal tenir en compte que lany passat es va incorporar una parcella situada a Angls i que es va fer la tallada arreu. En aquesta finca es va comprovar que hi havia hipovirulncia establerta. 3.3 Resultats obtinguts En base als resultats obtinguts a camp (Consultar linforme complet) shan redactat una srie de conclusions. a) Les parcelles adultes es caracteritzen per presentar altes incidncies i altes severitats per efecte del xancre. Tanmateix, en totes les parcelles adultes sobserva com els xancres hipovirulents son majoritaris. b)Lalta mortalitat que sovint sobserva en parcelles adultes podria ser deguda a varis factors com per exemple un historial dalta incidncia i severitat per xancre virulent, degut a que molta de les mortalitat observada correspon a arbres que van morir fora anys enrere i en aquests arbres morts sobserva el xancre. c) Als primers dos anys desprs duna tallada no es produeixen infeccions importants a les parcelles, amb percentatges dincidncia sovint nuls. d)s possiblement a partir del 4-5 anys quan les infeccions comencen a ser ms importants, segurament degut a lefecte de la selecci de tanys. Creiem que s a les aclarides quan es produeixen les infeccions per xancre ms importants degut a les ferides que comporta i al moviment del material vegetal infectat. De totes maneres, la incidncia als 4-5 anys en gaireb totes les parcelles s prcticament

-40-

nulla i amb valors gaireb insignificants, inferiors al 10%, tot i que caldria incloure ms parcelles ja que en el cas de Can Preses lafectaci s ms important. e) En base a aquestes observacions, creiem que la gesti del castanyer no es veu compromesa ni condicionada per la malaltia en un context dhipovirulncia establerta. Tanmateix, i en base a aconseguir el mxim destabliment i el mnim de mortalitat, s possible que sigui interessant deixar els xancres hipovirulents en peu a lhora de fer les aclarides, per tal que actun com a dispersadors de la hipovirulncia. f)El moment ms crtic per lexplotaci de lespcie podria ser un cop feta lltima aclarida ja que els arbres que es deixen en peu haurien de crixer durant ms de 10 anys. Per tant, tots els xancres que apareixen a partir de lltima aclarida haurien dacabar esdevenint tots hipovirulents per tal de no comprometre la viabilitat de lltima tallada. g) El cicle de la malaltia en una unitat dactuaci comenaria amb laparici dinfeccions virulentes que es podrien eliminar a la primera selecci de tanys. A partir de llavors sobserven noves infeccions algunes de les quals ja son hipovirulentes. En edats ms avanades (4-5 anys) observem doncs que els xancres hipovirulents ja es comencen a establir-se a la massa i lestabliment de daquests xancres passaria abans per laparici de xancres virulents. h) El percentatge de virulncia en perxades entre els 1 i els 7 anys est clarament per davall del 30% i incls del 10%, excepte a la finca Can Preses, on es van observar valors del 33% de virulncia, possiblement degut a la presncia de ferides als arbres, a la petita extensi de la tallada i per trobar-se en un context on hi ha molt dincul present, tot i que majoritriament hipovirulent. Tot i aix, aquesta parcella pot ser especialment interessant de fer-ne el seguiment ja que el percentatge dhipovirulncia s de lordre del 12%. i)Per detectar possibles necessitats i entendre millor la dinmica de la malaltia, pot ser interessant continuar fent el seguiment daquestes finques al cap duns anys. Obtenir dades en el temps podria ajudar a elaborar un seguit de recomanacions o bones prctiques per a la gesti del castanyer en un context dhipovirulncia.

4. Establiment dun servei dextensi agrria en el xancre del castanyer 4.1. Introducci En vista a la necessitat de donar una resposta a les problemtiques associades al xancre del castanyer, es va creure necessari crear una eina per donar cobertura i assistncia tcnica a possibles propietaris interessats en aplicar inoculacions a les finques, en conixer les mesures preventives, assessorar-los en les bones prctiques silvcoles i atendre a possibles finques amb noves infeccions o infeccions en parcelles encara no tractades. 4.2 Metodologia A travs de possibles jornades, visites a finques, lADV o altres associacions o tcnics, es va informar del servei. Tanmateix, es va aprofitar tamb lassistncia a jornades (II jornada tcnica del castanyer, Vilanova de Prades, 29 doctubre 2011) per donar a conixer aquesta activitat, o en visites a camp, facilitant un telfon de contacte per mitj dunes targetes de presentaci. Fins ara i encara avui dia, molts dels contactes son a travs del tcnic de lAgrupaci de Defensa Vegetal de les Muntanyes de Prades o a travs daltres tcnics a nivell de Catalunya com es feia -41-

fins ara, no obstant aix, shan comenat a rebre consultes directament per mitj de correu electrnic. En el segents punts hi ha les activitats desenvolupades durant aquests mesos. Per organitzar les peticions es prenien les dades del propietari i la finca en una plantilla prviament dissenyada. En els segent apartat (5.) hi ha explicats els treballs dassessorament fets durant aquests mesos. Tanmateix, est previst donar assessorament a propietaris que van manifestar-ne el seu inters aquest ltim mes. 5. Seguiment en plantacions de fruit de castanyers de les Muntanyes de Prades. 5.1 Determinaci dels GCV Els mostrejos es van fer seguint la metodologia de Homs et al. (2001) tal i com sha anat fent fins al moment. Al laboratori, les mostres descora es van allar segons la metodologia desenvolupada per Anagnostakis et al. (1986) tal i com sha anat fent fins al moment. La determinaci dels GCV es va dur a terme segons la metodologia descrita per Anagnostakis, (1988), tal i com sha anat fent fins ara. 5.2 Resultat i conclusions de les visites. Discussi i interpretaci dels resultats. Els resultats obtinguts indiquen que s possible i fcil introduir GCV no dominants a la zona degut a la importaci de material. Aquestes prctiques shaurien devitar ja que compliquen el control biolgic del xancre del castanyer. s el cas de la parcella Pol/parc 11/35 (Prades), on els GCV detectats no pertanyen a cap GCV dominant a Catalunya. En aquesta parcella doncs recomanarem eliminar tots els arbres de nova plantaci infectats. En una parcella nova es va detectar una infecci que va ser facilitada per lADV de les muntanyes de Prades i es va determinar del GCV EU-2. Una altre plantaci recent (de poc ms dun any, situada a Vilanova de Prades), no va presentar infeccions i sels va informar de les bones prctiques per evitar que aix passi. En el cas de la parcella Cabaixals, Biern o Aubac den Sans, prcticament recuperades a la seva totalitat, la dominncia de EU-2 en les mostres mostrejades arribaria a prcticament al 100%, cosa que explicaria la gran presncia de soques hipovirulentes a la parcella. En el cas de les parcelles Pol/parc 5/28 es van observar important dispersi de xancres hipovirulents, no obstant aix, laparici dinfeccions secundries virulentes va fer necessari un nou estudi de GCVs, cas similar al de Mol tot i que aquesta ltima en menor importncia. En el cas de Pol/parc 5/28 es va observar dominncia de EU-2 tot i que tamb es van detectar altres GCV diferent a lEU-2 i que suposem que pertanyen als arbres que shan infectat recentment.. Durant algunes visites es va observar certa mortalitat en parcelles on la hipovirulncia estava ben establerta, aquesta mortalitat estava associada en arbres no infectats i sense aparena daltres patologies com la Tinta del castanyer o possibles barrinadors. La hiptesi per explicar aquest fet durant les visites al setembre seria la prcticament nulla precipitaci que hi va haver a la zona durant els ltims 4 mesos. 6. Seguiment de lestat de finques inoculades Per al seguiment de les parcelles es feia una categoritzaci de la parcella en funci del seu estat i de la presncia de xancres dintre i fora de la parcella i la seva morfologia. La categoritzaci s la mateixa que en anys anteriors.

-42-

6.1 Resum de les finques seleccionades En general sobserva que la majoria de parcelles estudiades shan recuperat satisfactriament. En molts casos la dispersi de soques hipovirulentes s prcticament completa al cap de 4-5 anys. Aquest any el seguiment sha centrat en parcelles en les que no shavia fet el seguiment anterior i en daltres on havien sorgit problemes de dispersi, de recuperaci de xancres tractats o b parcelles amb infeccions secundries virulentes. Per tant, les parcelles prviament incloses a Classe IV (Per tant, plenament recuperades) no shan visitat de nou perqu es va determinar que shavien recuperat. Resumidament, 9 de les 13 parcelles a les que sels va fer el seguiment considerem que shan recuperat molt b (entre Classe III i IV) amb alta presncia de xancres hipovirulents. La majoria daquestes considerem que la recuperaci de la finca s gaireb total, amb percentatges molt alts dhipovirulncia (del 70 al 100%). En una altre parcella considerem que es podia haver incls en Classe IV per creiem millor esperar un temps a que els xancres hipovirulents estiguin ms clars, tot i la presncia de clar smptomes de conversi en molts dells. En el cas de Pol/parc 5/28, la finca presentava xancres hipovirulents per amb infeccions secundries virulentes, aix creiem que s degut a treballs silvcoles de poda sense desinfectar les eines i en un context amb encara incul virulent present, per aquest motiu la finca va ser classificada en Classe I, tot i lefecte positiu de les inoculacions i de la presncia de xancres hipovirulents dispersats. En el cas de Mol la problemtica era fora semblant i s per aquest motiu que es van mostrejar ambdues finques. Finalment, una ltima finca va presentar problemtiques en el sentit que es van inocular nicament dos xancres sense determinar-ne els GCV ja que era una finca molt petita i amb arbres molt decrpits. La finca es classifica en Classe I sobretot degut al mal estat dels arbres. s el cas de Cuetes Curtes. 7.CONCLUSIONS. Recomanacions i manual de bones prctiques En base a les visites fetes i a la necessitat de prendre mesures preventives en el material ms delicat, shan redactat una srie de mesures a portar a terme per evitar problemes. Plantaci La planta idealment hauria de ser feta a Catalunya a partir de llavor esterilitzada superficialment. Aix podria prevenir tamb la introducci de la vespa del castanyer (Dryocosmus kuriphilus). En cas que simports castanyer, sha descollir una procedncia duna zona on els GCV coincideixin amb els de Catalunya i sha de demanar el seu passaport fitosanitari. Shauria de deixar les plantes en quarantena durant almenys 6 mesos sota observaci a Catalunya i en una zona sense castanyers abans de ser plantada. Poda -Realitzar correctament les podes de manera que no hi quedin monyons i de manera que es produeixi la formaci dun llavi de cicatritzaci. El tall ha de ser net. -Desinfectar les eines amb lleixiu al 50%. -Tapar les ferides de tall i les part podades amb mstic fungicida. -Evitar sempre fer ferides innecessries que poden ser focus dentrada del xancre. Empelts -Realitzar les podes preferentment a la primavera o b a finals dhivern ja que larbre pot cicatritzar ms rpidament les ferides. Podar en moments amb molta humitat ambiental facilita la dispersi del xancre. -Rentar les pues amb sab, guardar-les a la nevera de 2 a 3 setmanes i desinfectar-les abans del seu s amb lleixiu al 10%. -Tenir especial cura amb els empelts i fer-los preferentment en zones poc infectades pel xancre o b en zones on hi ha hipovirulncia establerta. Utilitzar mstic fungicida i desinfectar les mans i eines tal i com es fa a les podes. Altres mesures dimportncia

-43-

-Eliminar les restes de poda o tall cremant-les ja que el fong pot sobreviure de manera saprfita. La crema daquestes restes es far allunyada dels castanyers. -No utilitzar tutors de castanyer com a guia per subjectar altres plantes de castanyer ja que aquests primers poden ser focus dinfecci per xancre. -Seleccionar en la mesura del possible els arbres/branques amb xancres hipovirulents. Si seliminen branques amb xancres virulents caldria retirar amb cura el material infectat o b cremar-lo. Cal per una bona formaci per distingir amb seguretat aquests xancres. Especialment important s no importar material vegetal infectat ja que aix implica lentrada duna nova malaltia. En general creiem que la hipovirulncia sest dispersant molt rpidament i moltes parcelles presenten ja lestat sanitari ptim i desitjable. A les parcelles amb infeccions secundries seria interessant fer noves inoculacions (sempre i quan hi hagi dominncia del GCV EU-2) per avanar-ne la recuperaci i retirar el mxim possible lagent causant daquestes infeccions secundries. Com a recomanacions, tal i com es manifesta a travs de diversos tcnics i propietaris, seria interessant divulgar aquestes prctiques sobretot en aquells casos on es vulgui continuar amb la gesti de castanyedes de fruit. Alhora, seria interessant formar a tcnics, treballadors i propietaris en el reconeixement dels diferents xancres. 8. Manteniment del laboratori Parallelament a les activitats desenvolupades comentades, sha portat el manteniment dels inculs, la comprovaci que continuant estan infectats amb el CHV escollit, el manteniment de les soques Tster, la recuperaci de les soques hipovirulents i sha comprovat el manteniment de les soques criocongelades. En aquest sentit destacar que sha cultivat tot el material dinters en Eppendorf i que serviran com a complement dels criocongelats per a la conservaci del material adquirit aquests anys. Aix doncs les feines de manteniment del laboratori han estat: Repicat de les 74 soques tster Europees. Repicat de les soques hipovirulentes naturals detectades. Repicat dels inculs. Cultiu en Cellofan. Comprovaci que els inculs continuen estant infectats per CHV (determinaci molecular). Aquest punt encara est en procs de ser finalitzat. Recuperaci i comprovaci de la viabilitat dels criocongelats. Cultiu de totes les soques fngiques i recollecci en Eppendorfs que seran ms tard liofilitzats. Sembla ser que la conservaci mitjanant liofilitzats permetr mantenir les soques durant ms temps. 9. ACTIVITATS DIVULGATIVES Aquest any 2011 es va desenvolupar una activitat de divulgaci destinada a propietaris de la zona de les Muntanyes de Prades. En vista als problemes sorgits i en vista a la voluntat per part dels mateixos de plantar i gestionar els castanyers, la jornada es va plantejar per donar a conixer les bones prctiques per evitar problemes sanitaris amb el xancre del castanyer. Bones prctiques agrcoles en el control del xancre del castanyer. II Jornada tcnica del castanyer. Vilanova de Prades. Dissabte 29 doctubre de 2011.

-44-

2. Caracteritzaci, delimitaci i avaluaci dels danys provocats per les nevades i ventades (2008-2010) en les masses forestals catalanes (Manuel Garrido Alonso, FidBosc; Laura Jurez, Lab Tag; Magda Pla, Lab Tag; Dr. Llus Coll, FidBosc, CTFC)
Els danys associats a lacci de les tempestes de vent i neu, representen una seriosa problemtica per al desenvolupament i laprofitament de les masses forestals darreu del mn. Si be sempre han existit tempestes que han generat danys als nostres boscos, en les darreres dcades sha constatat al continent europeu un increment ms o menys continu daquest tipus de danys. En el cmput dels darrers anys, les tempestes sn responsables de ms del 50% dels danys als boscos europeus. A Catalunya shan produt durant el perode 2008-2010 diverses ventades i nevades extraordinries que han generat danys importants en les masses forestals catalanes. En concret, cal destacar els 4 esdeveniments segents: - Nevada del 26 de desembre de 2008, que va afectar principalment les masses de les comarques de la Garrotxa, lAlt Empord, el Ripolls i la Selva. La superfcie total afectada va ser dunes 27.042 ha, essent les formacions ms afectades els alzinars (Quercus ilex), les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), les suredes (Quercus suber) i les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis). - El bufarut Klaus del 24 de gener de 2009, un mes desprs de lanterior nevada, va afectar totes les demarcacions catalanes per especialment la de Barcelona, (2.029 ha sobre el total de les 2.766 ha afectades en tot el territori catal). Els principals tipus de masses forestals afectades van ser les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). Val a dir que aquest temporal va causar greus danys en les masses arbrades franceses amb 45 milions de m3 afectats. La mobilitzaci daquesta fusta va afectar seriosament el mercat catal i va comportar una drstica disminuci del preu. - El temporal de vent Xynthia del 24 de febrer de 2010, va afectar els boscos de la Vall dAran, produint importants danys en unes 100 ha davetosa (Abies alba), i ms puntualment en fagedes (Fagus sylvatica) i boscos de pi roig. - Finalment , la nevada extraordinria del 8 de mar de 2010 va danyar 148.000 ha a tot Catalunya, de les quals 35.000 ha presentaven un nivell dafectaci greu (ms del 50% del bosc afectat), i unes 113.000 ha un nivell dafectaci moderat (entre el 10 i el 50% de la superfcie afectada). El principal tipus de formaci forestal afectada foren les pinedes de pi blanc. El present informe es centra en aquestes quatre grans tempestes i presenta 4 objectius ben diferenciats: 1.- Recopilar, a nivell comarcal i per a cada esdeveniment, tota la informaci existent sobre el tipus de masses forestals afectades, el nivell de danys, la localitzaci daquests i les actuacions realitzades per les diferents institucions competents. 2.- Realitzar una anlisi crtica de les mesures empreses pels organismes competents per fer front i respondre a aquest tipus desdeveniments i establir unes recomanacions dactuaci per futures pertorbacions de magnitud similar. 3.- Analitzar i testar l idonetat de lanlisi dimatges satllit com a eina per proveir una rpida delimitaci de la superfcie afectada i una bona definici de nivells dafectaci de les pertorbacions provocades per les tempestes de vent i neu als boscos de Catalunya 4.- Dotar dun primer contingut el registre de dades de danys abitics que la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat i el Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha decidit emprendre recentment, amb la incorporaci de la informaci referent a les nevades i ventades del perode 20082010 en les 4 comarques ms afectades.

-45-

CONCLUSIONS: Es pot concloure que la metodologia proposada s vlida per a la detecci de danys estructurals importants com els ocorreguts en les ventades del 2009 i el 2010 a Catalunya. En el cas de les nevades la metodologia proposada no s suficientment acurada per a detectar aquest tipus de canvis. La metodologia per a definir els nivells dafectaci tamb ofereix bons resultats, tot i que convindria fer-hi algunes millores (ex. en el cas del Portilhon cal extreure les vies de comunicaci) Per a oferir uns resultats robustos s imprescindible realitzar una calibraci i validaci amb dades de camp recollides en dates properes a la data de la pertorbaci. La disponibilitat dimatges SPOT5 gratutes s limitada, a travs del PNT noms es pot obtenir una imatge per any de cada una de les passades. Aix fa que, en la majoria dels casos ha transcorregut ms de mig any des de la pertorbaci. El temps transcorregut afavoreix que les branques i arbres trencats deixin de tenir activitat fotosinttica o hagin estat retirats. Malgrat que aquest fet pot afavorir la detecci de les zones afectades, tamb cal tenir present que el pas del temps afavoreix la regeneraci de la vegetaci herbcia i/o arbustiva, que pot tenir una resposta espectral important i introduir soroll en els clculs subestimant els danys.

PROPOSTES METODOLGIQUES PER A LA DELIMITACI DE PERTORBACIONS FUTURES I COSTOS ECONMICS ASSOCIATS De cara a millorar la delimitaci dels danys abitics causats per a pertorbacions com les fortes ventades i aix oferir informaci objectiva com a eina de suport a la gesti post-pertorbaci en la lnia de la informaci generada per a les pertorbacions histriques descrites anteriorment (ex. dissenyar les actuacions posteriors o dirigir les subvencions per als propietaris) es proposen nous escenaris dactuaci basats amb tcniques de teledetecci. Sha realitzat un anlisis de les metodologies ms adequades i assequibles per a poder realitzar aquestes tasques. A continuaci es descriuran les propostes metodolgiques que shan considerat ms oportunes en lmbit de Catalunya, tant per a informaci que aporten com per a disponibilitat de la informaci. La selecci duna o altra proposta seria en funci de la naturalesa de la pertorbaci, lmbit afectat i el pressupost existent.

-46-

Aquestes propostes van enfocades a poder fer els clculs de superfcie afectada i nivells dafectaci just desprs de la pertorbaci, amb un temps til (de 1 a 2 mesos) per a poder obtenir informaci objectiva de qualitat per a la gesti dels boscos desprs duna forta pertorbaci. Metodoloties proposades i costos associats aproximats. Mtode IMATGES SPOT5 Descripci Compra dimatges SPOT5 a petici, processament dinformaci espectral amb processos semi-automtics i criteri expert. Requereix validaci a camp. Contractaci dun vol amb cmera fotogramtrica DMC. Realitzaci del vol i restituci fotogramtrica per avaluar els danys. Requereix validaci a camp i/o un molt bon coneixement de la informaci que es vol aconseguir. Contractaci dun vol amb sensor Lidar. Realitzaci del vol i processament dinformaci Lidar. Requereix validaci a camp. Contractaci dun vol amb sensor Lidar i cmera mtrica digital (DMC). Realitzaci del vol i processament de les dues fonts dinformaci. En aquest cas per, la informaci procedent de la cmera DMC seria una informaci complementria molt valuosa a les dades LIDAR. Requereix validaci a camp. Vol dhelicpter disponible per avaluar qualitativament la zona afectada. Tipus de pertorbaci Fortes ventades i grans incendis Fortes ventades i grans incendis (nevades)3 Cost aproximat Compra imatges SPOT5: 12.000 1 - Personal tcnic (1 tcnic 2 mesos): 6000 Obtenci imatges: entre 2000 i 3000 2 - Persona tcnic (1 tcnic 2 mesos): 6000

FOTOGRAMETRIA

LIDAR

Fortes ventades i grans incendis (nevades)3 Fortes ventades i grans incendis (nevades)3

LIDAR+DMC

Obtenci imatges: entre 5000 i 6500 2 - Persona tcnic (1 tcnic 2 mesos): 6000 Obtenci imatges: entre 5500 i 7500 2 - Persona tcnic (1 tcnic 2 mesos): 6000

HELICPTER

Fortes Desconegut ventades, nevades i grans incendis 1 font: http://www.spotimage.com/web/es/337-listas-de-precios.php els preus per no sn molt concrets. Sha anotat el cost mnim de dues imatges pancromtiques (no queda clar si tamb inclou les multiespectrals, si no les inclogus el cost podria augmentar ms de 5000) 2 costos aproximats calculats a partir de pressupostos del ICC en zones de la Cerdanya i Vall dAran. El preu per pot augmentar si les zones a volar tenen fortes pendents o pot disminuir si la zona s ms propera Barcelona. 3 El cas de les nevades est indicat entre parntesis perqu en funci del grau dafectaci a la massa arbria podria ser ms o menys detectable i la metodologia LIDAR pel cas de les nevades no ha estat del tot consolidada.

-47-

REGISTRE DANYS CREAF

Desprs de les ventades del 2009, i les nevades de 2010, es va decidir crear (per part del CREAF i la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat) un registre de danys abitics (o mecnics) per tal dunificar i homogenetzar la informaci provinent daquestes pertorbacions, georeferenciar-la en un entorn SIG i mantenir daquesta manera un registre histric de danys.

Captura de pantalla del Registre de Danys Abitics en els seus apartats didentificaci i localitzaci, i desenvolupament del reconeixement (ventada Vall dAran).

-48-

Captura de pantalla del Registre de Danys Abitics en els seu apartat dibuix del polgon (ventada Vall dAran).

En el context daquest treball sha dotat al registre duna primera informaci relativa als esdeveniments que shan analitzat (4 comarques ms afectades). El disseny i la configuraci daquest registre, fa possible lompliment tant si es disposa dinformaci a nivell regional/comarcal, com si s t informaci ms detallada provinent de mostrejos a camp a una escala local o a nivell de parcella o rodal, sempre que lextensi no sigui inferior a una hectrea, i lafectaci total sigui com a mnim sobre el 20% dels arbres. Al nostre cas hem realitzat un ompliment amb informaci regional-comarcal, ja que el fet de no tenir dades ms precises ens ha impedit aprofundir ms. Shan realitzat quatre fitxes per a les quatre pertorbacions descrites a la memria. 1) fitxa a la Garrotxa per la nevada de 2008, 2) fitxa al Baix Llobregat per la ventada de 2009, 3) fitxa a la Vall dAran per la ventada de 2010 (figura 7) i 4) fitxa al Bmpord per a la nevada de 2010.

-49-

3. CARTOBIO: Cartografia despcies de conservaci prioritria de Catalunya (Dani Villero, Dr. Llus Brotons, lex Franquesa, Laura Juarez, Francesc Sard, Magda Pla, Nria Pou, Biodiv. & Landsc. Ecology Lab, CTFC)
La cartografia despcies de conservaci prioritria de Catalunya (CARTOBIO) s un projecte del Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupat pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya que pretn recopilar i sistematitzar la informaci existent sobre la distribuci de determinades espcies de conservaci prioritria de la fauna i flora de Catalunya, amb lobjectiu principal de generar cartografia temtica dalta resoluci. Des de fa un temps, el Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge est dedicant esforos per tal de procedir al recull cartogrfic dinformaci sobre les espcies de conservaci prioritria de Catalunya. Malgrat el pas endavant que representa aquesta tasca, la resoluci emprada en la major part de les cartografies especfiques realitzades s sovint massa grollera per la seva utilitzaci en molts mbits de la planificaci territorial i de la gesti quotidiana daquestes espcies. Aquesta informaci recopilada t, per, un gran potencial si sintegra en un marc ms ampli de desenvolupament de productes cartogrfics en el camp de la biodiversitat. En aquest sentit, el CARTOBIO planteja la incorporaci de noves metodologies en el camp de la cartografia de la biodiversitat i la seva integraci duna manera estructurada amb la finalitat de disposar dinformaci espacial de carcter quantitatiu despcies de conservaci prioritria (identificaci de zones amb diferent importncia per a les espcies) i a resolucions adaptades a la gesti i planificaci territorial (variables entre 20 m i 2 km depenent del rang de mobilitat de lespcie). El projecte CARTOBIO pretn doncs, coordinar la recopilaci sistematitzada de la informaci disponible sobre les espcies dinters preseleccionades i la seva posterior transcripci sobre una base cartogrfica mitjanant la utilitzaci de diferents models matemtics fonamentats en les relacions que sestableixen entre les espcies i lhbitat que utilitzen. El producte final generat a partir daquest procs s el duna srie de cobertures digitals amb la distribuci territorial de les diferents espcies. La idea del projecte s anar actualitzant la base a mesura que es disposi de noves dades procedents de censos o del seguiment de les poblacions de les diferents espcies analitzades. El projecte CARTOBIO pretn estructurar la recopilaci de dades georeferenciades adients per a la generaci de mapes especfics i integrar-la en la resta de projectes de generaci dinformaci ambiental actualment en curs a Catalunya. OBJECTIUS Els objectius principals del projecte CARTOBIO sn: Caracteritzaci i homogenetzaci de la informaci de base de les espcies despecial inters per al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Estructuraci i desenvolupament duna base de dades de variables ambientals. Sntesi dels mtodes de modelitzaci de la distribuci de les espcies. Definici dels productes cartogrfics resultants amb la informaci necessria per ajudar al gestor a entendre-la i utilitzar-la correctament. -50-

Generar diferents productes cartogrfics per a espcies despecial inters.

METODOLOGIA La present proposta t com a fita la recopilaci dobservacions georeferenciades i dinformaci biolgica adequada al desenvolupament de models dhbitat dalta resoluci. Aquestes dades han de servir per generar cartografia temtica per les diferents espcies despecial inters de conservaci a Catalunya a resolucions de treball apropiades per tasques de conservaci de la biodiversitat, gesti local i planificaci territorial. Aix, el projecte CARTOBIO sestructura en tres eixos principals: 1- Recopilaci dinformaci biolgica i ambiental de base 2- Generaci de cartografia despcies prioritries 3- Guies per a una correcta interpretaci i utilitzaci dels mapes Actualment el CARTOBIO genera cartografia a partir de dos tipus de models principals: 1. MODELS ESTTICS: sn models de qualitat dhbitat fonamentats en la teoria del nnxol ecolgic, que assumeix que lespcie modelitzada es troba en equilibri amb el seu entorn i noms prospera sota determinades combinacions de la variabilitat ambiental existent. Entre els mtodes que sutilitzen per generar relacions entre la informaci biolgica i ambiental disponible, trobem dos grans grups de models: els estadstics i els conceptuals. El desenvolupament duns o altres dependr, fonamentalment, dels objectius concrets de lexercici de modelitzaci i, sobretot, de la informaci disponible sobre lespcie estudiada. Els models estadstics cerquen la relaci estadstica entre lespcie i les variables ambientals que determinen la seva distribuci a partir de la generaci de funcions de carcter matemtic identificant aix quines variables sn ecolgicament ms rellevants. 2. MODELS DINMICS: Els models dinmics de qualitat dhbitat per a espcies en expansi es basen tamb en la teoria del nnxol ecolgic i utilitzen els mateixos mtodes estadstics (MAXENT, GLM). Per en aquests models, a les variables ambientals utilitzades shi incorpora informaci relacionada amb el procs dexpansi o canvi en la distribuci de lespcie estudiada. Aquesta informaci, en els casos treballats en el marc del projecte CARTOBIO (mosquit tigre i llop) sha tractat de dues maneres diferents: Incorporant variables ambientals relacionades desplaament de lespcie en el territori. amb la capacitat de

Incorporant variables amb un fort component temporal i rellevants en la dinmica poblacional de lespcie. Un exemple daquest tipus dinformaci sn les condicions climtiques anuals en espcies que depenen fortament de les condicions climtiques per a completar el seu cicle biolgic. Models de qualitat dhbitat: es desenvolupen a partir de les dades originals sobre distribuci de les espcies, i inclouen un mapa que representa, amb un ndex quantitatiu, la qualitat dhbitat per a lespcie (o probabilitat daparici quan les dades originals sn de molta qualitat) i una fitxa descriptiva que resumeix les principals caracterstiques dels models, -51-

incloent informaci sobre les variables utilitzades, els mtodes de modelitzaci emprats, aix com tota la informaci necessria per a la interpretaci dels resultats obtinguts. Documents de discussi: quan les dades originals no ofereixen qualitat suficient per al desenvolupament de models, els documents de discussi recullen les anlisis preliminars de la informaci, i ofereixen propostes metodolgiques concretes per millorar la qualitat de les dades i assolir els objectius plantejats. Mapes derivats dels models de qualitat dhbitat: sn productes cartogrfics obtinguts a partir dun procs analtic basat en els mapes de qualitat dhbitat, els quals representen, de forma qualitativa o quantitativa, algun atribut de lespcie (p.ex. zones dinters, connectivitat, etc.). Aquests productes tamb van acompanyats duna fitxa descriptiva que orienta la seva interpretaci i recull els aspectes metodolgics ms rellevants per a lobtenci de la cartografia.

Proporcionar informaci que permeti la correcta interpretaci dels mapes generats sha considerat un punt clau perqu els models de distribuci siguin utilitzats de manera correcta alhora dutilitzar-los en la gesti i la planificaci. Cal oferir informaci complementria al mapa generat que inclogui la descripci del procediment seguit, les limitacions i les perspectives principals a considerar en la seva utilitzaci. Aix doncs, tots els productes cartogrfics generats en el marc del CARTOBIO van acompanyats dun fitxer adjunt que documenta tots els elements del procs de modelitzaci, aix com les seves particularitats, interpretaci general i limitacions. No es pot interpretar ni utilitzar un mapa elaborat en el marc del CARTOBIO correctament sense tenir en compte la informaci que cont la seva fitxa corresponent. Lobjectiu principal de la fitxa descriptiva s explicar de manera clara i sinttica el procs seguit en la creaci del mapa corresponent i aportar les claus necessries per entendre millor la informaci ecolgica i fer-ne un bon s. Els mapes resultants es lliuren en format MMZ de MiraMon amb les metadades completes i la fitxa descriptiva associada. Aquest mapa es pretn que sigui leina de consulta i treball del tcnics. Per altra banda tamb es lliura en format KMZ de Google Earth (noms amb la fitxa ajunta). Aquest mapa s una eina de consulta general per a veure, a grans trets, els resultats del model directament sobre el territori. Es pot obrir des de qualsevol terminal noms disposant de connexi a Internet i el software Google Earth installat.

-52-

APLICACIONS DELS MODELS GENERATS Els productes del CARTOBIO tenen com principal objectiu ser tils per a la planificaci i gesti del patrimoni natural i, en efecte, estan sent utilitzats per a la gesti del territori per part del DMAH. Un objectiu complementari daquest, s actuar coordinadament amb els tcnics del DMAH per tal que els productes derivats del projecte sadaptin, de la millor manera possible, a les necessitats de la gesti diria. Les principals aplicacions dels models resultants es poden resumir en els segents punts : Detecci de noves possibles zones a prospectar per conixer millor la distribuci real de les espcies amenaades(p. ex.: ermini, , llangardaix pirinenc i espcies de ratpenats). Recolzament en la descripci i clcul de lhbitat disponible per a cada espcie. (ermini, s bru, tortuga mediterrnia, gall fer i mussol pirinenc) Complementaci de las mesures de protecci dels Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Zones PEIN, Xarxa Natura 2000 i altres figures de planificaci territorial (s bru, gall fer i tortuga mediterrnia). Investigaci dels processos dexpansi i/o colonitzaci despcies causants potencials de conflictes amb lactivitat humana o de conservaci (llop i mosquit tigre). Utilitzaci dels models en processos didentificaci de conflictes en la conservaci i lactivitat humana (s bru, abellerol). Aquestes aplicacions es fonamenten, principalment, en la zonificaci de les rees ms favorables per a les espcies objecte dinters i el seu creuament amb aquelles zones on les amenaces o impactes sobre lactivitat humana poden ser ms probables.

RESULTATS OBTINGUTS EL 2011 Durant el 2011 shan continuat consolidant els principals productes en el marc del CARTOBIO, incloent tamb les activitats de comunicaci i difusi. En aquest sentit, enguany sha mantingut el nivell de producci de productes cartogrfics generats, amb una important aportaci dels productes relacionats amb la zonificaci a partir de models ja existents. Tamb sha consolidat la base de dades com una eina de gesti de tota la informaci relacionada amb el projecte (dades i productes). El nombre total de productes generats es resumeixen a la Taula 1. La Taula 2 recull els productes i activitats desenvolupades lany 2011 i la Taula 3 detalla els fitxers associats a cada producte. Pel que fa al compliment dels objectius plantejats, cal posar en relleu que lobjectiu primer es cobrir les necessitats dinformaci relacionades amb la presa de decisions del Servei de Biodiversitat. En aquest context, shan realitzat la majoria dels productes cartogrfics inicialment plantejats i alguns de nous promoguts des del Servei de Biodiversitat per donar suport a processos de presa de decisions. Entre aquests cal remarcar el mapa dabundncia de labellerol i la collaboraci amb lEstudi tcnic de Suport a la designaci de les ZEC de la regi alpina Catalana. Pel que fa als productes que no shan pogut dur a terme, el principal motiu que ha limitat la consecuci dalguns daquests productes ha estat la manca de disponibilitat dinformaci biolgica i/o ambiental. Aquest ha estat el cas dels models dhbitat de mostela (Mustela nivalis) o llangardaix ocellat (Timon lepidus), dels models dinmics de llop (Canis lupus) i dels mapes de risc datropellament.

-53-

4. BIOSILVA: Ecologia i conservaci de quirpters forestals (Dr. Jordi Camprodon, David Guix, Gerard Berengueras, Ferran Broto, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC)
ACCIONS PER A ESPCIES AMENAADES 2011 ECOLOGIA I CONSERVACI DE QUIRPTERS FORESTALS INTRODUCCI I OBJECTIUS Des de lany 2001 lrea de Biodiversitat del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya ha anat treballant amb el Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en estudis sobre conservaci de fauna amenaada i gesti forestal. Aquests estudis semmarquen en una de les lnies bsiques del Departament de Medi Ambient sobre boscos, biodiversitat i conservaci del medi natural. La finalitat daquest programa o conjunt de projectes de biodiversitat forestal s, en primer lloc, obtenir la informaci necessria per a la conservaci despcies de fauna amenaades i la millora de la diversitat biolgica en relaci amb la gesti forestal i altres usos del territori. En segon lloc, aquest programa vol oferir orientacions tcniques als gestors per la gesti sostenible del medi natural i modelitzar com pot respondre la diversitat biolgica en futurs escenaris de planificaci territorial. Els resultats obtinguts es poden traduir en tots els casos en una srie de directrius i manuals prctics dirigits a gestors i administracions competents en matria de biodiversitat i medi natural, amb lobjectiu de millorar lestat de conservaci de la fauna de forma integrada amb la gesti forestal en els diferents hbitats forestals de Catalunya. Els objectius del 2011 shan centrat en dues espcies amenaades de la fauna catalana: el nctul gran i el nctul mitj i la seva relaci amb lestructura i gesti de lhbitat. Al respecte, shan seguit amb emissor dos nctuls mitjans a Lleida i tres nctuls grans a la Garrotxa. Sha continuat amb el seguiment de la ocupaci de les caixes refugi repartides per fagedes, rouredes, pinedes de pi negre i de pinassa. Sha continuat tamb al control dels ratpenats marcats amb xip. Enguany shan anellat els individus enlloc de xipar-los, com a part de lestudi que dirigeix el Museu de Granollers sobre limpacte sobre la condici fsica dels dos mtodes de marcatge (xipat i anellat) sobre el quirpters. La comunitat de ratpenats compta amb una diversitat molt elevada despcies dalt inters de conservaci. Al continent europeu hi viuen 34 espcies de ratpenats o quirpters, de les quals 30 espcies crien, estan de pas o hivernen a Catalunya (Flaquer et al. 2010, dades indites). En els ltims decennis sha constatat una davallada de les poblacions europees de determinades espcies (Dann 1980; Roer 1982; Gaisler et al., 1982). Una part daquesta dinmica cal atribuir-la a lactivitat humana, que provoca la desaparici o alteraci dels refugis dirns, la minva de preses per ls dinsecticides i lalteraci dels hbitats. Alhora, sn un bon indicador de lestat de conservaci dels hbitats. Aix mateix els fa molt vulnerables a les actuacions forestals. Recordar que 17 espcies es consideren amenaades (En Perill o Vulnerable) a Catalunya, de les quals 8 es consideren dhbitat forestal (taula 1). Bona part de les espcies de ratpenat amenaades tenen hbits forestals, com ara el nctul gran (Nyctalus lasiopterus) i el nctul mitj (Nyctalus noctula) que es consideren Vulnerables (VU) a partir de lestat actual de coneixement. Per tant s clara la importncia de treballar en el coneixement de la seva biologia i ecologia per tal de poder establir criteris de gesti i mesures de conservaci adequades a nivell catal. -54-

RESULTATS PRINCIPALS Els resultats daquest any han aprofundit en la biologia i conservaci dels nctuls a Catalunya: a) shan pres dades biolgiques de la colnia de nctul mitj i sha establert els primers indicis de dominis vitals i tipologia de refugis que utilitzen (Camps Elisis de Lleida); b) sha avanat en el coneixement de la biologia, dominis vitals i tipologia de refugis que utilitza la nica colnia estable de nctul gran (fageda den Jord); c) shan aportat noves dades sobre la conservaci de quirpters forestals a partir de les dades anteriors i del seguiment de caixes-refugi i rdioseguiment de nctul petit, espcie indicadora de lestat de conservaci dels boscos. De forma complementria sha participat en lestudi sobre limpacte sobre la condici fsica dels quirpters dels dos mtodes habituals de marcatge (anellat i xipat), liderat pel Museu de Granollers. De les dades anteriors sextreuen les conclusions segents: Nctul gran (Nyctalus lasiopterus) 1) El nucli de la colnia de nctul gran est emplaat en la zona amb ms densitat de cavitats a linterior de la fageda den Jord. No obstant, poden explorar cavitats situades a la perifria, sovint en arbres poc conspicus. Aix indica un coneixement minucis del terreny. 2) Tot i que el nucli central de la colnia ocupa una rea reduda, el conjunt de la fageda den Jord i la seva perifria immediata (rodals de fageda i roureda del cam del Triai i del cam de la Cooperativa a Fageda) s rea susceptible a refugiar el nctul gran. Noms en un cas, un exemplar va reposar en una cavitat ms llunyana (prop del llindar inferior de la fageda de Bassols, a la falda de la Serra del Corb a 2.713 m del nucli ocupat per la colnia). En fagedes de Hongria, es va determinar que les distncies mximes entre cavitats utilitzades per lespcie a lestiu no superaven els 1.400 m (Estk et al., 2007). 3) Probablement existeix un nucli central on es concentren els mascles per aparellar-se. La resta de la fageda s apte per acollir mascles solitaris en i fora lpoca daparellament. La distribuci repartida dindividus a la fageda coincideix amb la dispersi de mascles (5-8) exemplars com a mnim i femelles (almenys 2, hivernant) trobats en caixa-refugi des del 2005. En el nctul gran, sobserva que els mascles poden agrupar-se, com sha vist a Jord a lestiu i en canvi tendeixen a restar en solitari durant la tardor i lhivern (Dietz et al., 2007). 4) La manca de dades de femelles en cavitat natural (noms shan trobat en caixa) no permet saber si fan una selecci similar als mascles. Una de les poques dades que sabem s que poden quedar-se a hivernar a la fageda. Per no sabem en quin nombre ni si ho fan de forma regular. Suposem que desprs migren cap a altres zones per criar (al nord dels Pirineus?), per per el moment no hi ha cap dada que ho confirmi. 5) Selecciona de forma preferent forats de picot. Els nous vells de picot, de dimensions ms grans que els de picot garser gros (entre 6 i 8 cm de dimetre de forat) sn seleccionats positivament. Prefereix cavitats velles de picot, que segurament han ocupat durant anys. Aquest fet est ben documentat per altres autors que determinen que els nctuls i altres espcies solen utilitzar ms forats creats per picots que daltres provocats per invertebrats o forces fsiques (Kalcounis i Brigham, 1998, Pierson, 1998, Boonman, 2000). No obstant, aix depn molt del tipus de massa arbrada i de la competncia per altres vertebrats. Lavantatge per als ratpenats s que lpoca daparellament no coincideix amb lpoca de cria docells i

-55-

6)

7)

8)

9)

rosegadors, que s quan ocupen les cavitats amb major freqncia, i lpoca de lactncia sol ser unes setmanes posterior. Tot i que els fajos i arbres vius sn els ms seleccionats, tamb componen ms del 90% de la massa. Per tant, es pot concloure en una selecci positiva de roures i arbres morts. La selecci darbres morts pot ser desavantatjosa, al tenir menor allament trmic (Maeda, 1974) i ser ms accessibles pels depredadors (Russo et al., 2004). Tant la selecci de roures com darbres morts es pot explicar per la baixa disponibilitat de cavitats aptes, la majoria de picots. La presncia de troncs debilitats i branques gruixudes mortes en roures poden facilitar la selecci per part dels picots i, alhora, una major probabilitat de formar cavitats naturals que el faig. Les cavitats en arbre dorigen natural (esquerdes i cicatrius de caiguda de branca) sn menys utilitzats. No obstant, la selecci es deu segurament a un factor de disponibilitat, que condiciona tota la resta de variables. Les cavitats de picot sn el 74,7% de les cavitats en tronc i branca gruixuda disponibles en el conjunt de la fageda. Aix mateix, les variables dendromtriques i de vitalitat de larbre depenen dels peus escollits pels picots per construir els nius i no a una selecci positiva daquesta tipologia de peus per part dels nctuls. La majoria de cavitats semplacen en arbres de bon port a una alada considerable (part alta del tronc o de branques principals) i en arbres de lestrat dominant de la massa, semblant al postulat per altres autors (Estk et al., 2007). No obstant, poden escollir cavitats en arbres per sota la mitjana dalada (cas mnim a 4,5 m dalada). Habitualment escullen arbres en zones poc denses de capades i peus. No obstant, poden ocupar cavitats en zones denses encerclades pel fullatge darbres vens i que a priori no semblarien gaire ptims. Els arbres amb cavitats aptes pel nctul gran pertanyen a lextrem inferior dels peus considerats grans a la fageda (classes diamtriques 35-45 cm). Sha de senyalar que no necessriament escullen cavitats en els arbres ms grans, sin all on les torben. Com sha senyalat abans, aquesta selecci es probablement deu a la disponibilitat de cavitats aptes, i sn les preferncies dels picots el factor de selecci principal.

PROPOSTES DE GESTI Lestatus actual de conservaci del nctul gran (Nyctalus lasiopterus) i el nctul mitj (Nyctalus noctula) a Catalunya s despcies Vulnerables, a partir de lestat de coneixement fins al 2009, segons lannex del borrador de decret de fauna amenaada de Catalunya (2010). Els descobriments efectuats aquest any per aquest projecte i el seguiment que sen pugui fer en el futur immeditat, permetran establir de manera ms precisa lestat de conservaci daquestes dues espcies encara poc conegudes a Catalunya, aix com les mesures de gesti a seguir per garantir la viabilitat de les seves poblacions. A continuaci sanomenen les principals recomanacions de gesti i conservaci dels nctuls i els seus hbitats: Nctul gran (Nyctalus lasiopterus) La conservaci del nctul gran passa per diferents prioritats: 1) Escala de rodal. Preservar el nucli de la colnia a la fageda den Jord. Aquest nucli s la zona amb major concentraci de cavitats de la fageda (2,2,5 ha). a. No retirar la fusta morta i vetllar per lestabilitat silvcola de la massa. No es considera adequat realitzar intervencions silvcoles en aquest rodal, a menys que es tracti duna acci puntual de retirar un arbre concret que no tingui cavitats.

-56-

b. Les estaques sn un recurs temporal, ja que la majoria estan en un estat avanat de descomposici i poden caure dun moment a altre (de fet entre 2009 i 2011 han caigut 4 estaques al nucli de la colnia). Es poden apuntar estaques o plantar-ne a partir dels troncs caiguts, per aix incrementar la disponibilitat de cavitats a la zona central, bsica per laparellament i altres relacions socials de lespcie. c. Preservar els roures acompanyants. Amb preferncia els ms grans, per tamb els de diferent edat, donada la seva escassetat, que asseguraran el recanvi. Sn molt escassos en el conjunt de la fageda i sn seleccionats positivament pels picots i ratpenats com a arbres refugi. 2) Escala de bosc. Tot i que el nucli central de la colnia ocupa una rea reduda, la colnia es refugia en cavitats del conjunt de la fageda den Jord i la seva perifria immediata. Per tant, la gesti de la fageda, tant de la part pblica com privada, ha de tenir en compte la presncia del nctul gran. Preservar els arbres amb cavitats, en especial aquells ocupats per lespcie o que presentin millors condicions per fer-ho (en tot cas no superaran els 10 peus/ha). 3) Escala de paisatge. Els dominis vitals del nctul gran ocupen bona part de les planes i valls de la Garrotxa. Fcilment podrien estendres per zones on no sha localitzat, com la Vall de Bianya. La planificaci territorial que mantingui el mosaic de zones obertes agrcoles i de zones forestals, evitant una urbanitzaci de les planes, permetr mantenir els hbitats de cacera daquesta espcie amenaada. Nctul mitj (Nyctalus noctula) 1) El nctul mitj s una espcie amenaada en el conjunt Estatal, insuficientment coneguda a Catalunya (Flaquer et al., 2010), i amb una poblaci molt petita a Lleida, la nica coneguda fins ara a Catalunya i unes poques de lEstat. Cal vetllar, per tant, per la seva conservaci i la dels seus hbitats (arbres on samaguen i rees de cacera). 2) Seria recomanable que els Camps Elisis i la Mitjana de Lleida es declaressin arbredes dinters monumental, i aix gaudirien dun nivell de protecci ms ampli. 3) Es podria augmentar la disponibilitat de cavitats adequades pels nctuls als rodals on s present lespcie, ja sigui obrint o tancant forats existents o posant ms caixes refugi. 4) En la mateixa lnia, creaci dun protocol de seguiment de lespcie per mesurar levoluci del seu estat de conservaci. 5) Millora del coneixement sobre les amenaces, impactes i els factors de canvi que afecten o poden afectar lespcie. 6) Millora del coneixement sobre els seus moviments i rutes de migraci i estudiar les possibles amenaces i impactes, com els parcs elics (Dietz et al., 2009). 7) Caldria estudiar lalimentaci de lespcie per veure si contribueix en el control de plagues dinsectes, aspecte especialment rellevant en una comarca agrcola, amb una bona part dedicada a la producci fruitera de regadiu. 8) s molt important la conservaci dels boscos de ribera al llarg i ample del riu Segre i gestionar-los per assolir un estat de madures ptim. Com sha vist, s un dels hbitats principals de cacera de lespcie (Dietz et al., 2009), podent-ho ser tamb com a zones de refugi. Sha observat caant al llarg de 7 km del riu Segre aiges amunt cap a altres masses arbrades importants de ribera, demostrant la importncia de mantenir extensos boscos de ribera ms enll del Parc de la Mitjana.

-57-

9) Regulaci de ls de pesticides als conreus del municipi de Lleida. s una espcie que caa insectes associats a medis agrcoles i que per tant pot patir lefecte de la bioacumulaci de substncies txiques (Dietz et al., 2009). Recomanacions generals En base al que sha observat en el cas de les dues espcies de nctuls amenaades, i de ls del nctul petit com a espcie indicadora, es poden donar unes recomanacions generals de conservaci de les poblacions de quirpters i del conjunt de la biodiversitat animal forestal. 1) Deixar en peu els arbres amb cavitats naturals. Molt sovint les cavitats ocupades per quirpters passen desapercebudes i sn difcils dobservar, al tenir entrades estretes i en alada, sigui en tronc o en branques gruixudes. Per aquesta ra es recomana deixar una certa densitat darbres grans (3-10 arbres/ha). 2) Els elements arquitectnics en el troc i branques gruixudes a ficar-se per prioritzar quins arbres deixar en peu per afavorir a la fauna cavcola sn els segents: 1) Malformacions i podriments locals, que faciliten la formaci de cavitats. 2) Cavitats per caiguda de branca que formin un forat prou fons (aproximadament de ms de 20 cm) per descomposici de la fusta. Sidentifica una cavitat daquest tipus per la cicatriu externa que ha deixat la branca trencada al tronc. No obstant, la majoria que sobserven no sn viables i per assegurar-ho cal inspeccionar la cavitat, habitualment amb l ajut del caviscopi o duna escala. 3) Esquerdes provocades per llamps o accidents. Algunes solen ser bastant aparatoses i alteres ms discretes per suficients per el refugi temporal dun o pocs ratpenats. Sovint emplaades en branques principals, 4) Troncs puntisecs o branques mortes dalt larbre dalmenys 10 cm de gruix. La fusta morta pot formar cavitats naturals per descomposici. 5) Troncs bifurcats a certa alada (8 m en amunt). En algunes bifurcacions de troncs vells o debilitats laigua va formant una cavitat vertical. 6) Presncia de nius de picot. Sn essencials, sobretot per les espcies forestals grans, a causa de lescassetat daltre tipus de cavitat en tronc en la majoria de fagedes. Sovint un mateix peu pot presentar ms dun niu vell reutilitzable per ratpenats. 7) Arbres morts dempeus, preferentment si sn vells i han perdut bona part del brancatge sec (estaques). El dimetre normal (a 1,3 metres dalada del tronc) mnim es pot situar en uns 18 cm (mida mnima a partir de la qual un picot garser gros pot excavar un niu). 8) En cas de dificultat didentificar peus amb cavitats, una opci orientativa s preservar almenys part dels arbres ms grans de la massa i precisament aquells de pitjor port silvcola o amb parts de la fusta morta, que sn els que tenen major probabilitats de formar cavitats naturals. A les fagedes el nombre de cavitats naturals sincrementa significativament a partir dels 45-55 cm de dimetre normal. 3) Preservar els arbres amb cavitats ocupades per quirpters. Alhora, s interessant reservar de la tala un grup darbres grans, vells, morts en peu i amb abundncia de cavitats en un radi al voltant de larbre ocupat (de forma ideal uns 200 m al voltant). 4) Formar petites rees reservades de la tala on es concentrin cavitats. Orientativament aquestes reserves de cavitats poden tenir una superfcie de 0,25 a 1 ha.

-58-

5) En els rodals on sha detectat presncia de nctuls gran i mitj, seria interessant anellar alguns peus de dimetre normal superior als 20 cm de dimetre normal (si sn de 30-50 cm encara millor). Daquesta manera saconseguiria incrementar la fusta morta en peu i atraure latenci dels pcids, els quals prefereixen foradar aquesta fusta ms tova i crear noves cavitats, molt adequades per als nctuls. 6) Potenciar la mescla de roures en les masses pures de faig i a les pinedes. Els roures formen cavitats amb major facilitat que altres arbres, sobretot si contenen alguna de les caracterstiques descrites al primer punt. 7) Vigilar que les cavitats siguin accessibles pels ratpenats al llarg de lany. Aquest s un aspecte important a tenir en compte en parcs urbans, on les condicions daccessibilitat poden variar amb el muntatge dinfraestructures per a festes, fires, concerts i altres esdeveniments. 8) La collocaci de caixes refugi s una mesura transitria molt bona fins que saconsegueixi el grau de maduresa i labundncia de cavitats suficient en el bosc. Per aix, cal assegurar una bona distribuci de caixes a les forests ms defectives dinters (com Regs i Agudes al Montseny o Jord a la Garrotxa) i en els parcs urbans. 9) Tanmateix, sha vist que s molt important per assentar una colnia de nctuls, lalta densitat de cavitats disponibles al rodal. En els rodals on sha localitzat exemplars de nctul gran i mitj, una mesura dajuda s collocar ms refugis. Al mateix temps saconseguiria un major control dels exemplars i seguiment. 10) Entre les caixes-refugi disponibles al mercat ms adequades per al nctul mitj i nctul gran s el model Schwegler 2FN. Es recomana penjar-les amb ganxo dun branca, recolzades al tronc de larbre. Aix evita haver de clavarles o lligar-les al tronc i permet despenjar-les amb una perxa amb forqueta terminal des de la base del tronc, sense necessitat duna escala. 11) Els boscos i rodals molt densos i amb capades baixes sn poc favorables pels quirpters. Una tallada de millora o de selecci pot millorar lestructura del rodal com a rea de caa i per localitzar refugis.

-59-

5. Conservaci despcies docells esteparis (David Giralt, Rafel Bosch, Gerard Bota, Sergi Sales, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) - Acci 1: Anlisi de viabilitat de les taxes de retorn (supervivncia i recaptura) i de la viabilitat poblacional del Xoriguer petit Falco naumanni a Catalunya
Des de finals dels anys 80, tcnics del Departament de Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural han dut a terme la reintroducci i posteriorment el reforament poblacional del Xoriguer petit (Falco naumanni) a Catalunya. Fruit daquest projecte, lespcie sha recuperat des de la seva extinci lany 1986, fins a una poblaci de 127 parelles lany 2011 a tot Catalunya, repartides en diferents colnies i nuclis de cria a la Plana de Lleida i a lAlt Empord. Cal recordar que el Xoriguer petit est catalogat a lannex I de la Directiva Aus 2009/147/CE, i s lnic ocell reproductor de Catalunya catalogat com a vulnerable a escala mundial i, per tant, globalment amenaat. Actualment es disposa de fora informaci sobre lespcie dins i fora de Catalunya, sobretot en relaci a ls de lhbitat, dieta, parmetres reproductors, causes de depredaci, etc., fruit de molts anys destudi i seguiment per part dels tcnics del mateix Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural. Tot i aix, hi ha aspectes cabdals menys estudiats, com sn les taxes de retorn o de supervivncia dels exemplars que formen les colnies de cria, i aquest s un dels principals objectius del present estudi. La taxa de supervivncia dels individus, s una de les variables ms importants per a estimar amb fiabilitat quina s la viabilitat futura de tota la poblaci, s a dir per modelitzar la dinmica poblacional i saber, per exemple, quin s el risc dextinci. No noms aix, sin que s important saber de quines variables depn les taxes de supervivncia i reclutament dels exemplars (edat, sexe, temps, zona de cria, etc.), si aix permet orientar lestratgia de conservaci de manera ms efica, destinant els esforos, per exemple, all on la supervivncia s ms alta. Per tant, el present estudi neix de la necessitat, per part dels mateixos tcnics de ladministraci, de conixer aquests aspectes tant crucials per a la conservaci i la gesti duna espcie amenaada com el Xoriguer petit. En definitiva, aquest estudi contribueix a una millora del coneixement de la biologia de lespcie i de les eines de decisi alhora de dissenyar i orientar lestratgia de conservaci. OBJECTIUS El present projecte pretn aprofundir en el coneixement de les taxes de retorn i supervivncia del Xoriguer petit a Catalunya a partir de les dades recopilades en els darrers anys pel Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural. Posteriorment aquestes estimes sutilitzaran per a realitzar un anlisi de viabilitat poblacional del Xoriguer petit a Catalunya. Ms concretament, els objectius sn: Estimar la supervivncia, la probabilitat de recaptura i la taxa de reclutament del Xoriguer petit a Catalunya en base a una srie de caracterstiques dels exemplars: edat, sexe, mtode dalliberament (en el cas dels polls), provncia dalliberament i altres variables dinters. Realitzar un anlisi de viabilitat poblacional del Xoriguer petit a Catalunya amb les noves dades obtingudes a partir del primer objectiu

-60-

CONCLUSIONS Estima de la supervivncia, recaptura i reclutament A la Taula segent es mostra un resum dels resultats obtinguts mitjanant el programa informtic Mark per a lanlisi de les dades de captura i re-captura del Xoriguer petit a Catalunya, en relaci a la supervivncia i al reclutament. Model supervivncia Parmetre S adulta S juvenil G-H S juvenil LLH S juvenil Niu P adulta P juvenil Gi P juvenil LL Valor 60% 30% 28% 45% 76% 54% 44% Fracci poblaci R i NR R i NR R i NR R R R R i i i i NR NR NR NR Model Reclutament Parmetre = = = = P Gi P LL A 1er hivern G A 1er hivern LL A 2on hivern A >2on hivern Valor 57% 26% 23% 42% 69% 78% 50% 32% 71% 100% (obligat) Fracci poblaci R i NR R i NR R i NR R i NR R R R R R R

Promig interanual (1989-2011) de la supervivncia, recaptura i reclutament segons els dos models realitzats i pels diferents grups obtinguts (S=supervivncia; P=recaptura; A=reclutament; Gi-H=ocells alliberats per hcking a Girona; LL-H: ocells alliberats per hcking a Lleida; Niu: ocells nascuts en nius salvatges; R: reproductor; NR: No reproductor

A continuaci es llisten les principals conclusions daquest apartat: Model de supervivncia 1. Els adults tenen una supervivncia ms alta (60%) que els joves (28-45%) 2. La supervivncia adulta s la mateixa a Girona que a Lleida i no depn de lorgen de locell (alliberat per hcking o nascut en parella salvatge) 3. La supervivncia juvenil fluctua molt ms en el temps que no pas ladulta, que s una mica ms constant. 4. Els joves de hcking tenen clarament menor supervivncia que els joves de niu (28/30% i 45%) 5. La supervivncia juvenil de hcking, tot i que s significativament diferent entre Girona (30%) i Lleida (28%), ho s per noms un 2%. Aquesta diferncia des dun punt de vista biolgic, s inapreciable. De totes maneres, no noms el promig s diferent, sin que tamb les fluctuacions interanuals sn diferents (figura 2, pg. 24), i aix podria indicar que hi ha factors diferents que afecten una i altra poblaci o que els mateixos factors tenen una resposta diferent en una provncia o altra. 6. De cara a la gesti realitzada mitjanant lalliberament docells de hcking, s igual alliberar-los a Girona que a Lleida, ja que la seva supervivncia s molt semblant.

-61-

7. La recaptura dadults (76%) s molt superior a la dels ocells de 1er hivern (4454%). Aquesta relaci segurament s indirecta, en el sentit que la probabilitat de recapturar un ocell depn ms aviat de si cria o no, ja que lesfor de lectura danelles saplica en major grau sobre la fracci reproductora, fixada a les colnies, que no pas a la fracci no-reproductora. Com que la majoria dadults es reprodueixen i la majoria docells de 1er hivern no, el resultat s que aparentment, la probabilitat de recaptura depn de ledat. La prova daix s que la model de reclutament, on noms calculem la probabilitat de recaptura dels ocells reproductors, aquesta no depn de ledat. 8. La recaptura dels ocells de 1er hivern s superior a Girona que a Lleida. Aix a es pot deure a un major esfor de lectura aplicat a Girona o a una dimensi menor de les colnies que pot permetre identificar ms ocells que no es reprodueixen, etc. 9. Cal millorar lestima de les supervivncies incorporant ms variables dinters com sn el sexe, la condici fsica dels ocells, la mida de les colnies, la qualitat dhbitat al voltant de les colnies, la distncia entre colnies, etc. Model de reclutament 10. La recaptura dels ocells reproductors s molt alta, tant a Girona (69%) com a LLeida (78%) (adults +joves), fet que corrobora que la fracci reproductora es detecta en gran mesura. 11. El reclutament s major quan els ocells tenen 2 anys dedat (2on hivern) (71%) que quan en tenen 1 (1er hivern) (32-50%), fet lgic que passa mb moltes espcies, degut a la inexperincia dels ocells ms joves. 12. El reclutament dels ocells de 1er hivern s superior a Girona que a Lleida. Per algun motiu, s ms fcil comenar a criar el primer any a Girona que a Lleida, fet que podria estar relacionat amb una menor saturaci de les colnies a Girona. De fet, tamb havem vist en el model de supervivncia, que la recaptura juvenil era superior a Girona que a Lleida. Segurament la recaptura juvenil s superior a Girona, perqu una proporci major de joves es pos a criar el primer any, mentre que a Lleida han desperar ms al segon any. 13. Des del punt de vista de la gesti mitjanant lalliberament de polls de hcking i tenint en compte no noms els ocells que sobreviuen sin tamb els que recluten, actualment s ms eficient alliberar ocells a Girona que a Lleida, ja que a Girona sincorporen a criar una mica abans que a Lleida. Caldria, per, veure de qu depn el reclutament (amb ms detall), a nivell de les caracterstiques de les colnies, per en un futur gestionar les colnies de cara a maximitzar el reclutament.

-62-

- Acci 2: Prospecci preliminar de la situaci de la Terrerola vulgar a la Terra Alta

La poblaci catalana de terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) es va estimar en 680-1080 parelles en lAtles dels Ocells Nidificants a Catalunya realitzat entre els anys 1999-2002 (Curc & Estrada in Estrada et al. 2004). Aquetes xifres representaven una reducci molt important respecte lestima anterior existent, dels anys 1994-1995, que parlava duna poblaci de 16.000-22.000 parelles (Estrada et al. 1996). Tot i la ms que probable sobrevaloraci de la poblaci que es va fer en aquest ltim estudi esmentat, els efectius de terrerola vulgar els anys vuitanta podrien haver estat a prop daquestes xifres, fet que deixa palesa labundncia de lespcie fa noms tres dcades, i que indicaria una reducci del 95% de la poblaci en 20-30 anys. Les dades del programa del Seguiment docells comuns a Catalunya 2002-2010 (SOCC) (ICO, 2011) aix ho confirmen, i encara accentuen ms la drstica regressi de la terrerola vulgar els darrers anys fins a valors duna tendncia promig negativa anual del 19% en el perode 2002-2010 i una regressi del 59% del 2010 respecte el 2002. A ms, la poblaci catalana de terrerola vulgar presenta una poblaci molt fragmentada, amb tres nuclis principals reproductors: un a la plana de Lleida (Zozaya et al. 2006, Martorell et al. 2007), un segon a lAlt Empord i un tercer al delta de lEbre. A la resta de Catalunya els seus efectius sn molt minsos, mantenint poblacions ms o menys estables i conegudes als aeroports de Barcelona i de Reus. Tanmateix, a lAtles dels Ocells Nidifcants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al., 2004) sidentifica una altra poblaci a la Terra Alta (6 quadrcules de 10x10 km), de la que es desconeixen els seus efectius actuals. Atesa aquesta situaci delicada de lespcie a Catalunya, poblaci petita, fragmentada i amb una forta tendncia regressiva, la terrerola vulgar ha estat considerada com una espcie en perill dextinci a Catalunya en el esborrany de Catleg de Fauna Amenaada. Per una altra banda, seguint les indicacions del pla dactuaci establert en el Pla de Recuperaci de la Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) (Raurell et al. 2006, Bonan et al. 2010), on sindica que cal dur a terme censos especfics per conixer els efectius actuals de les localitats on se sap que lespcie nidifica, i com a pas previ per poder establir una estratgia de conservaci de lespcie al territori de Catalunya, s fonamental conixer la situaci quant a distribuci i estima de poblaci daquest nucli poblacional del que no se sap prcticament res. Els objectius daquest treball van ser: realitzar una prospecci preliminar a la zona de la Terra Alta per avaluar, en la mesura del possible, la situaci de lespcie; i establir zones potencials per a la presncia de la terrerola vulgar, en base a la distribuci dels diferents hbitats, per orientar prospeccions futures. Tanmateix, i donat el moment en que ha estat possible iniciar el gruix daquest projecte dins del marc del Contracte Programa, el perode reproductor de lespcie ja es trobava en les seves acaballes, i no es va poder proposar un mostreig intensiu. RESULTATS En el 38,5 % de les quadrcules 1x1 km mostrejades a la Terra Alta es van obtenir contactes de terrerola vulgar. Cal dir que no es van obtenir contactes en cap de les 3 quadrcules on shavia detectat lespcie en el treball de camp de lAtles dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002. CONCLUSIONS -63-

- Tot i que lAtles dels Ocells Nidificants a Catalunya (AONC 1999-2002) mostra la terrerola vulgar com a probable o segura a una gran part de la comarca de la Terra alta (6 quadrcules 10x10 km), tant els mostrejos de lAONC 1999-2002 de quadrcules 1x1 km com els efectuats en aquest estudi posen de manifest que la distribuci en aquesta comarca s molt irregular i localitzada. - Donat que el perode reproductor de lespcie ja es trobava en les seves acaballes en el moment en que va ser possible realitzar el gruix del mostreig de camp, i que no es va poder proposar un mostreig intensiu, la quantitat de dades obtingudes no va ser suficient per quantificar de manera precisa la poblaci de terrerola vulgar a totes les rees potencials. - Els efectius de terrerola vulgar que poden haver-hi a la Terra Alta, segurament es tracta dalgunes desenes dindividus, i per tant, duna poblaci no superior a la de Lleida, no canvien la situaci dramtica de lespcie ni lestatus global de lespcie a Catalunya, sin que ms aviat corrobora la tendncia de davallada poblacional. Malgrat aix, tenint en compte el gran descens de la poblaci a Catalunya, el qual tamb es dna a la millor zona considerada per a lespcie (secans de Lleida), a falta de ms informaci, shauria dincloure el nucli de la Terra Alta tamb entre els principals per a lespcie. - Els resultats daquest estudi indicarien que la terrerola vulgar a la Terra Alta est associada a vinyes i a zones abandonades de manera similar com en el nucli de lEmpord. Ats aix, a la Terra Alta pot ser cabdal el mosaic i lestructura del paisatge que formen les parcelles ermes, els guarets vells, i els prats i herbassars que queden intersticials entre els cultius actius, principalment de vinya. - Lrea potencial per a la terrerola vulgar a la Terra Alta s petita i fragmentada, aglutinant la major part dels nuclis principals al voltant dHorta de Sant Joan, Gandesa, Corbera dEbre, i a la plana entre Gandesa i Batea. Per avaluar quantitativament la situaci de lespcie a la Terra Alta caldria fer una estima de la poblaci en aquestes principals rees potencials.

-64-

6. Seguiment de lestat de la vegetaci a partir de les imatges NOAA (Magda Pla, SIG & Teledetecci Lab., CTFC)

OBJECTIUS Lobjectiu principal del projecte s el seguiment de lestat i evoluci temporal de la vegetaci de cara a tenir ms informaci quantitativa per a tot el territori de per avaluar el risc dincendi a partir de la informaci sobre la superfcie terrestre que ens aporta el satllit NOAA. Per a complir aquest objectiu principal:

Selaboren diriament productes derivats de les imatges NOAA sobre lestat de la coberta terrestre. Els productes elaborats es posen a la disposici del SPIF via web.

A ms, a partir del treball realitzat al llarg del 2010 daprofundiment en la informaci obtinguda de les imatges aix com les seves limitacions. Enguany sha plantejat optimitzar alguns aspectes dels productes a lliurar, pel que shan plantejat els segents objectius concrets:

Obtenir informaci sobre langle de captaci de la imatge de cara a tenir una dada objectiva sobre la seva qualitat. Introduir algunes millores en lalgoritme de detecci de nvols, incorporant informaci de les dos bandes trmiques. Generar un nou producte que sigui nicament la mscara de nvols. Preparar una base de dades amb informaci objectiva sobre la qualitat de cada una de les imatges en funci de langle de captaci i la proporci de nvols detectats. Estructuraci de la informaci seguint larbre ambiental de directoris del Departament dAgricultura. Optimitzaci dels productes a oferir. Finalment es lliuraran: o o o o Imatges originals per lmbit destudi de totes les bandes rebudes NDVI i TS (amb i sense mscara de nvols) Mscara de nvols Vistes (quicklooks) de les composicions en color real, NDVI i TS.

Incorporaci dinformaci objectiva sobre la qualitat de la srie histrica dimatges. Concretament soferir una relaci de les dates vlides o no en funci de langle de captaci de les imatges del perode 2002-2010.

PRODUCTES 2011 NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) TS segons Meli Algoritme demmascarament de nvols El nou algoritme utilitzat es basa en la proposta fet per Taylor (2007) adaptant empricament els nivells de temperatura a lmbit de Catalunya i a lpoca de lany. Per exemple al hivern s possible trobar superfcie terrestre amb gelades i, per tant, el punt de tall de la temperatura que es pot considerar nvol o superfcie terrestre s ms baix.

-65-

El procediment es basa en passar tres filtres diferents a les bandes del vermell i del infraroig proper (bandes 1 i 2) i a la banda trmica 5:

Filtre 1: a partir de la reflectncia del les bandes 1 i 2, es considera nvol con la suma de la reflectncia de les dues bandes s superior al 120% Filtre 2: a partir de la temperatura de la banda 5, es considera com a nvol si la temperatura de brillantor de la banda 5 s inferior a 15C a lestiu o a 8C a lhivern. Shan considerat com a estiu els mesos de gener a mar i els mesos de octubre a desembre (tots inclosos). Shan considerat com estiu els mesos de abril a setembre (els dos inclosos). Filtre 3: es considera nvol quan la suma de la reflectncia de les bandes 1 i 2 s superior al 80% i alhora la temperatura de brillantor de la banda 5 s inferior als 8C a lhivern i als 15C a lestiu. Shan tingut en compte com a estiu o hivern els mateixos mesos que en el filtre 2.

Informaci sobre langle de captaci de la imatge Des de lany 2010 sobt informaci sobre langle de captaci. Una de les bandes que obtenim ofereix per a cada un dels pxels el seu angle de captaci. Aix doncs el 2011 sha pogut calcular per a cada imatge langle de captaci mnim i mxim i oferir aix un valor de la validesa de la imatge a partir daquest angle de captaci. Tota aquesta informaci es recull a la base de dades que es descriu ms endavant. Recuperaci informaci de langle de captaci histric (2002-2010) Sha dissenyat un procediment automtic de detecci de les distorsions en la mida de pxel degut a langle de captaci. Aquest s un mtode indirecte a partir del quin es pot establir la fiabilitat de les imatges per a cada una de les dates disponibles. Sha desenvolupat el segent mtode: Vectoritzaci del producte NDVI, aix els grups de pxels consecutius amb valors iguals conformen un nic polgon

Clcul del permetre promig dels polgons

Quan el valor promig del permetre dels polgons est entre 4000m o 6000m o proper, ens indica que la majoria de polgons, i per tant de pxels originals, sn quadrats. Quan el valor promig del permetre dels polgons s superior a 6000m ens indica que la majoria de polgons sn rectangulars i, per tant, els pxels originals tenen una distorsi deguda a langle de captaci.

Base de dades imatges NOAA 2011 De cara a tenir tota la informacio generada correctament documentada sha generat una base de dades amb informaci sobre les imatges de lany 2011. Concretament sha incorporat la llista dimatges disponibles al llarg de lany i per a cada una delles es t la segent informaci: Percentatge de nvols segons la mscara de nvols calculada a partir del nou algoritme millorat.

Angle de captaci mnim, mxim i promig de la imatge aix com la seva fiabilitat en funci del valor promig de langle de captaci. Sha considerat que els angles superiors a 30 no sn acceptables.

-66-

Arbre ambiental de directoris NOAA La nova versi de productes generats a llarg del 2011 shan preparat en el format acceptat al Departament dAgricultura, format MiraMon i tamb en els formats tradicionals lliurats fins ara (ASCI) Tota la informaci sha organitzat seguint una estructura de directoris ampliable i escalable que es pot integrar fcilment a larbre ambiental del Departament dAgricultura. Shan creat estructura replicades per emmagatzemar la informaci en format MiraMon o format ASC. CONCLUSIONS De manera general, es pot concloure que les imatges NOAA ofereixen informaci molt valuosa per al seguiment de la vegetaci tant des dun punt de vista espacial com des dun punt de vista temporal. El NDVI s un producte molt adequat pel seguiment de la vegetaci, a partir del quin es pot extreure informaci til pel control dincendis. Malgrat tot s important fer una depuraci intensa de les anomalies que shan anat trobant alhora de construir una srie temporal consistent.

El nou algoritme automtic de detecci de aporta millores considerables disminuint els errors per omissi.

Obtenir langle de captaci de la imatge s informaci molt valuosa per a conixer la fiabilitat de la imatge. Els angles de captaci per sobre de 20 o 30 resulten massa elevats i, segons fonts bibliogrfiques, no sn recomanables.

Al llarg de lany hi ha un nombre no gens menyspreable dimatges amb angle de captaci promig superior a 20 i 30.

La metodologia automtica per a lanlisi histric de la deformaci de pxels degut als angles de captaci elevat ha tingut bons resultats i, per tant es t una informaci vlida sobre les imatges histriques des del 2002.

La base de dades elaborada facilita la gesti de les imatges i la seva informaci associada. La seva estructura ampliable i escalable permetr emmagatzemar la informaci futura.

La organitzaci de la informaci en una estructura de directoris ben ordenada, escalable i ampliable facilita la identificaci de la informaci, lemmagatzematge i el seu intercanvi amb altres serveis i departaments.

Lemmagatzematge en formats binaris de SIG i concretament el format de MiraMon permet tenir associades les metadades disponibles sobre cadascuna de les imatges aix com la creaci de mapes amb les composicions de colors que es desitgi.

En general, les millores pel que fa la qualitat de la informaci i a lemmagatzematge i documentaci associada, permeten tenir una base de dades histrica dimatges NOAA suficientment consistent.

Sha detectat que les imatges danys anteriors no tenen un origen de malla proporcional a les imatges originals, aix fa que hi hagi hagut un remostreig no controlat en els pxels per a tenir els valors en lorigen de malla que sofereix cadascun dels anys. Aquest fet, tot i que lleu pot ser una font de soroll en les dades histriques.

-67-

7. Redacci dels PCSB als espais naturals de protecci especial de Catalunya (Nria Pou, Llus Brotons, Gerard Bota, Dani Villero, David Guix, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC)
El Programa de Conservaci i Seguiment de la Biodiversitat (PCSB) en els Espais Naturals de Protecci Especial de Catalunya (ENPE) s un projecte del Servei de Parcs del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural desenvolupat pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. El PCSB pretn recopilar tota la informaci disponible en quan a biodiversitat en els ENPE i a posteriori, mitjanant una metodologia sistemtica similar a la proposada en El procs de planificaci de la gesti dEUROPARC-Espaa (2008b) promoure la conservaci daquells elements prioritzats en el Programa. En els Espais Naturals de Protecci Especial (ENPE) es realitzen constantment actuacions de gesti encarades a la conservaci de la biodiversitat que no responen a una planificaci global. El PCSB es defineix com un programa dinvestigaci i estudi, planificat i continu que permet conixer la situaci actual, detectar canvis i tendncies al llarg del temps i, en conseqncia retroalimentar la srie que encadena consecutivament diagnstic, objectius i gesti. Sn objectius dEUROPARC-Espaa promoure el contacte, la realitzaci de projectes comuns i la cooperaci en termes de compartir informaci entre els espais naturals protegits (EUROPARCEspaa, 2008a). En conseqncia, aquest Programa de conservaci i seguiment es desenvolupa a partir duna metodologia conjunta per tots els ENPE implicats dotant al territori duna eina i uns objectius de gesti comuns. Els elements a conservar en un ENPE sn molts i molt diversos, ja que no es poden abordar tots els elements simultniament, es pren la decisi diniciar el Programa de Conservaci i Seguiment centrat en la Biodiversitat, i prenent com elements bsics els hbitats i les espcies. En aquest document es presenta el resum executiu de la Fase III del PCSB, que s la fase desenvolupada durant el 2011. Objectius Lobjectiu final del PCSB s la conservaci de la biodiversitat des dun punt de vista global, i per aconseguir-ho es planteja: Identificar el major nombre possible delements de biodiversitat en cada ENPE (Fase I). Reconixer aquells elements que per la seva situaci legal o estat de conservaci mesurat a partir dindicadors concrets sha de prioritzar la gesti per la seva conservaci (Fase I, Fase II i Fase III). Establir objectius de conservaci per cada element prioritzat (Fase IV). Determinar accions de gesti per cadascun dels elements prioritzats per poder assolir un bon estat de conservaci(Fase IV).

Resultats obtinguts en la Fase III del PCSB Lavan de la Fase III del PCSB ha perms desenvolupar el Sistema de Prioritzaci que ha de permetre escollir els Elements dInters Prioritaris (EIP). Com a resultat shan pogut prioritzar 1500 EI, daquests shan seleccionat 169 EI amb el mxim grau de prioritat (semfor vermell), 238 EI amb el grau de prioritat mig (semfor taronja) i 1093 EI amb el mnim grau de prioritat (semfor verd). El treball ha presentat els diferents graus de prioritat per EI corresponents a cada ENPE i grup de biodiversitat aix com per la totalitat de la Xarxa de Parcs (XdP). -68-

Nombre dElements dInters segons el Grau de Prioritat i el grup bitic en cada ENPE i pel total de la Xarxa de Parcs (XdP). Els colors del text es corresponen amb el color del semfor al qual fa referncia el nombre. Verd*: verd provisional ja que si en lENPE lEI presenta lmit de distribuci o est allat biogeogrficament el semfor resultant ser el color del semfor de lamenaa. Grau de Grup Priorita t Vermell Algues Taronja Verd Verd* Vermell Artrpodes Taronja Verd Verd* Brifits Vermell Taronja Brifits Verd Verd* Vermell Flora Taronja Verd Verd* Vermell Fongs Taronja Verd Verd* Vermell Hbitats Taronja Verd Verd* Vermell Invertebrat Taronja s Verd Verd* Vermell Lquens Taronja Verd AE M 0 0 0 0 0 1 4 0 0 0 0 0 4 4 13 0 0 0 2 0 1 5 12 0 0 0 3 0 0 0 0 AL B 0 0 0 0 0 1 6 0 0 0 1 0 1 3 14 0 0 0 1 0 0 2 29 0 0 0 2 0 0 0 0 AP I 0 0 0 0 0 1 11 0 0 0 3 0 2 12 15 8 0 0 1 0 6 9 79 0 0 0 1 0 0 0 0 AS M 1 0 1 0 0 2 14 0 0 0 9 0 7 10 19 0 0 0 0 0 1 12 32 0 0 0 1 0 0 0 1 CA M 0 0 0 0 2 2 9 0 0 0 0 0 6 6 7 0 0 0 0 0 5 4 58 0 2 2 6 0 0 0 0 CC R 0 0 2 0 0 0 2 0 0 0 2 0 7 4 5 0 0 0 2 0 1 4 27 0 1 0 1 0 0 2 3 DE B 0 0 0 0 2 1 8 0 1 0 0 0 12 18 4 0 0 0 0 0 3 9 27 0 2 0 5 0 0 0 0 MO N 0 0 0 0 1 0 3 0 0 0 0 0 1 3 15 0 0 0 0 0 0 2 32 0 0 0 0 0 0 0 0 PO R 0 0 0 0 2 2 32 1 0 0 0 0 6 19 19 6 0 0 1 0 3 6 51 0 0 0 5 0 0 2 4 PR A 0 0 0 0 0 1 7 0 0 0 0 0 0 6 7 0 0 0 1 0 3 2 24 0 0 0 2 0 0 1 2 XdP 1 0 3 0 7 11 96 1 1 0 15 0 46 85 118 14 0 0 8 0 23 55 371 0 5 2 26 0 0 5 10 -69-

Verd* Vermell Vertebrats Taronja Verd Verd* Vermell Taronja Total Verd Verd*

0 9 3 50 0 14 13 84 0

0 3 8 53 0 4 14

0 9 15 42 0 17 37

0 4 13 37 0 13 37 114 0

0 13 10 43 0 28 24 123 0

0 3 8 42 0 12 18 86 0

0 39 6 22 0 59 34 66 0

0 1 3 46 0 3 8 96 0

0 4 9 54 1 15 38

0 1 5 41 0 4 15

0 86 80 430 1 169 238 107 7 16

15 106 2 0 8

166 84 8 0

Fitxa: Informaci per la Prioritzaci: sha elaborat una fitxa on es mostra informaci referent a la Prioritzaci dels EI tenint en compte la Representativitat i lAmenaa. Mostra els semfors resultants per cadascun dels components de la Prioritzaci, aix com la informaci a partir de la qual sobtenen.

Accions que es deriven de la Fase III del PCSB Al finalitzar cada etapa del Programa, shan identificat una srie daccions estructurals i de coneixement a desenvolupar, i que permetran millorar el coneixement dalguns elements, completar les fonts dinformaci emprades o facilitar la integraci de dades entre daltres.

-70-