Qu s la tuberculosi? s una malaltia produda pel bacil de Koch i pot ser contagiosa.

La poden patir tant lhome com la dona i tamb alguns animals. En els ssers humans afecta principalment els pulmons, encara que tamb pot focalitzar-se en qualsevol altre rgan. Habitualment, la tuberculosi t una evoluci lenta (durant mesos o fins i tot anys), encara que pot presentar un curs agut i ms greu en les persones amb poques defenses com: els nens petits, els ancians, els malalts de sida, de cncer o diabtics, etc. Aquesta malaltia destrueix lentament lrgan afectat i, en el cas dels pulmons, arriba a formar el que sen diu cavernes. Quan el tractament mdic contra la tuberculosi es realitza correctament, la malaltia desapareix i sevita que el pacient recaigui. En canvi, en el cas que el tractament no es dugui a terme adequadament, tot i que sevita la mort del malalt; no saconsegueix el seu guariment. Com es manifesta la tuberculosi? Els smptomes i signes daquesta malaltia varien segons lrgan afectat. En el cas de la tuberculosi pulmonar, que s la ms freqent, el smptoma ms habitual s la tos persistent; s a dir, la de ms de tres setmanes de durada. Per aix, quan es pateix una tos que no remet, s important no atribuir-la al consum de tabac o a un catarro, sin que cal consultar el metge. Tamb sn freqents: la febre habitualment, poc alta-, un malestar general, la prdua de pes i denergia, i, de vegades, una emissi de sang oral amb la tos. En les persones que, a ms de patir tuberculosi, sn portadores del virus de la sida, s molt freqent la inflamaci dels ganglis del coll i daltres parts de lorganisme. Com sencomana la tuberculosi? Sols sn contagioses les tuberculosis pulmonars i larngies. Tot i aix, la capacitat de contagi est en relaci amb el grau dafectaci de lrgan, per aix, al principi, la malaltia pot ser que no sigui encomanable. En parlar, tossir, esternudar, etc. els malalts de tuberculosi pulmonar o larngia expulsen a lexterior bacils que poden viure en el medi ambient durant diverses hores. Si un individu sa respira aquest aire que cont bacils, pot encomanar-se n. El risc de contagi dependr: del tipus i extensi de les lesions del malalt, de la durada i intimitat del contacte amb el malalt (com ms gran sigui el temps de contacte i la proximitat a ell, ms gran ser el risc dinfectar-sen), del nombre de bacils que hi hagi a laire de lhabitaci, que es redueix notablement amb la ventilaci directa i la llum solar.

No hi ha perill de contagi quan es toca o susa la roba, els llibres o altres objectes que pertanyin al malalt, ni tampoc donant-li la m, ni bevent en el mateix vas, ni fent servir els mateixos coberts o vaixella. Tamb s molt poc probable el contagi a laire lliure.

En general, la tuberculosi no s una malaltia molt contagiosa; hi cal una convivncia o un contacte prolongats per infectar-sen. s rar que la infecci es transmeti amb un o pocs contactes espordics, o si sn de curta durada. Qu passa quan un individu sencomana de tuberculosi? Quan els bacils inhalats arriben als pulmons, poden ser eliminats per les defenses de lorganisme o, al contrari, aquests poden vncer-les i comenar a reproduir-shi. Encara que, en la majoria de vegades, les defenses de lindividu aconsegueixen parar la progressi de la infecci, el bacil resta viu i latent a diversos punts de lorganisme durant tota la vida duna persona o en bona part della. En aquest cas, parlem dinfecci tuberculosa latent. La persona que es troba en aquesta situaci s portadora del bacil de Koch; per no nest malalta i, per tant, no s contagiosa. No presenta smptomes de tuberculosi, les seves radiografies pulmonars i daltres rgans sn normals, i les anlisis per trobar-hi el bacil sn negatives, malgrat que a la prova de la tuberculina donar positiu. Un altre cas diferent s quan les defenses sn febles o el contagi s molt intens; ja que, llavors, es desenvolupar la malaltia tuberculosa. Aix doncs, les persones que tenen un risc ms alt demmalatir sn els infants menors de 5 anys i les que pateixen malalties o tractaments que causen una prdua de leficcia de les defenses de lorganisme, com: sida, diabetis, insuficincia renal, tumors, trasplantaments drgans, etc. Tamb les persones amb hbits txics com alcoholisme, tabaquisme o consum daltres drogues, tenen un riscms alt de patirne. La prova de la tuberculina en qu consisteix? Es coneix tamb com a dermoreacci de Mantoux i consisteix a injectar sota la pell de lavantbra una substncia inofensiva anomenada tuberculina, amb una xeringa i una agulla molt petites i dun sol s. Amb prou feines fa dolor i no t contraindicacions, fins i tot les persones allrgiques i les dones embarassades poden fer-se-la. En el cas de prendre alguna medicaci, cal dir-ho, ja que el metge ha de tenir-ho en compte a lhora de valorar el resultat de la prova. Quan hagin transcorregut entre 48-72 hores, el personal sanitari avaluar el resultat de la prova, per saber si la persona ha estat infectada pel bacil de la tuberculosi o no. Qui ha de fer-se la prova? Les persones que estiguin en un daquests grups: Les que els ho indiqui el seu metge. Les que hagin tingut contacte amb un malalt de tuberculosi (familiars,amics, companys de treball o descola, etc.). Les que tinguin algun daquests smptomes: Febre; tos, amb o sense expectoraci; prdua de pes;

cansanci constant; suors nocturnes. Les que sinjecten drogues. Les procedents de pasos on la tuberculosi s freqent. Les que els ho exigeixin per qestions laborals.

Una persona vacunada amb BCG pot estar infectada? La vacuna no protegeix sempre contra la tuberculosi. Si a una persona vacunada la prova de la tuberculina li dna positiu, aquest resultat pot ser provocat per la vacuna o per una infecci tuberculosa autntica. Possiblement, estar infectada de tuberculosi si: La reacci a la prova de Mantoux s molt gran. Va ser vacunada fa molt temps; perqu la reacci a la BCG sesvaeix a mesura que passa el temps. Alg de la famlia, company o amic t tuberculosi. Procedeix o ha estat residint durant mesos en un pas on la tuberculosi s freqent.