Ordenaci territorial dels P r e s elicsa c i Parcs e n t a lAlt Empord

16 Febrer 2010

www.icerda.es

ndex

1. Objectiu, 1 Obj ti resultats i metodologia del treball de lI tit t C d lt t t d l i d l t b ll d lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball 4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd Lobjectiu del treball s:

Definir i analitzar models i sectors dimplantaci de lenergia elica a lAlt Empord, avaluant les possibilitats i els requeriments del territori, valorant el potencial energtic i proposant un model de gesti comarcal

i que permeti a les administracions locals de lAlt Empord proposar un l Alt escenari de desenvolupament de lenergia elica a la comarca

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd Els El resultats d l t b ll sn: lt t del treball Anlisi i caracteritzaci de zones de possible implantaci de parcs elics a lAlt Empord Caracteritzaci general Resultat 1: Preexistncies q Proteccions ambientals, territorials i urbanstiques Factors tcnics dimplantaci denergia elica Sectors de desenvolupament territorial de lenergia elica a lAlt Empord, amb l energia l Alt el segent contingut: Zones dimplantaci Possibilitats de desenvolupament elic a travs de parcs o altres configuracions Resultat 2: Escenari energtic
Rang de potncia elica Estimaci de la generaci denergia elctrica elica i contribuci al consum de lAlt Empord Contribuci de lEmpord a la planificaci vigent del Pla de lEnergia de Catalunya.

Model de gesti
4

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci
Anlisi de la planificaci sectorial, territorial i urbanstica Territori incompatible Exclusi de zones a 1 km de nuclis Exclusi de territori amb poc recurs elic

Territori compatible

Nuclis urbans

Territori compatible considerat

Recurs elic

Territori viable

FASE 2: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Identificaci i anlisi de zones:
- Proteccions ambientals i territorials - Preexistncies (masos, patrimoni,...) - Factors de localitzaci territorial (evacuaci, accessos , corredors, relleu, ...) - Configuraci de parcs elics - Potncia elica

FASE 3: Definici de sectors d'implantaci

FASE 4: Criteris per a un model de gesti

Criteris i model de gesti comarcal per a la implantaci de i l i d lenergia elica

Zones per a la possible implantaci i l i

Definici i avaluaci de sectors (agrupacions de ( i d zones)

Sectors de possible implantaci

ndex

1. Objectiu, 1 Obj ti resultats i metodologia del treball de lI tit t C d lt t t d l i d l t b ll d lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball 4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

2. Antecedents
Actualment a Catalunya hi ha : 450 MW elics installats en servei 349 MW en construcci i 1 100 MW autoritzats 1.100 t it t

Per des de el 2002 hi ha hagut dos grans elements nous: 1. L aprovaci 1 Laprovaci del Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015 ha fixat els objectius en lmbit de lenergia elica l Energia 2006-2015, l mbit l energia establint-se un objectiu de 3.500 MW a assolir lany 2015. 2. Laprovaci del Decret 147/2009, del 11 de Juny, regula el desenvolupament elic i la seva tramitaci, tenint en compte el recurs existent, la capacitat devacuaci de la xarxa elctrica, limpacte ambiental i paisatgstic i el consens amb el territori. Els punts claus del decret sn: El Mapa dimplantaci ambiental de lenergia elica a Catalunya sha de considerar vigent, en tant que no es procedeixi a la seva revisi.

Shan de definir unes zones

de desenvolupament prioritari ZDP . Sn rees geogrfiques que el Mapa

dimplantaci ambiental de lenergia elica a Catalunya q p g y qualifica com a compatibles amb aquesta activitat i q , a ms p q que, reuneixen els segents requisits: Recurs elic suficient. Capacitat i punt devacuaci de lenergia elctrica produda. Viabilitat urbanstica. Viabilitat paisatgstica.
7

2. Antecedents

Una vegada definides (per Acord de Govern) siniciar un procs aquells projectes que sajustin millor als criteris fixats.

de concurrncia amb lobjectiu de seleccionar

Entre els criteris objectius de valoraci shauran dincloure el conjunt de compensacions que

ofereixi el

promotor de cada projecte sobre els territoris afectats per a la implantaci del parc elic.

En les zones que no formin part duna Zona de desenvolupament prioritari, es podran presentar projectes daprofitament de l t j t d fit t d lenergia elica que com a mxim estiguin constituts per 5 i li aerogeneradors o b duna potncia de 10 MW, i es situn a una distncia mnima de 2 quilmetres dun altre petit parc elic.

En les ZDP, es requereix la realitzaci duna Avaluaci dImpacte Ambiental per als Parcs Elics. En el cas dimplantar una petita installaci elica, s necessari que el departament competent en matria de medi ambient es pronunci sobre els requeriments de lestudi dimpacte ambiental.
8

ndex

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball p
Fase I: Identificaci del territori de possible implantaci

Fase II: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Fase III: Definici de sectors d'implantaci

Fase IV: Criteris per a un model de gesti

4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

9

3. Desenvolupament del treball FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

Anlisi de la planificaci sectorial, territorial i urbanstica Territori incompatible Exclusi de zones a 1 km de nuclis Exclusi de territori amb poc recurs elic

Territori compatible

Nuclis urbans

Territori compatible considerat

Recurs elic

Territori viable

FASE 2: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Identificaci i anlisi de zones:
- Proteccions ambientals i territorials - Preexistncies (masos, patrimoni,...) - Factors de localitzaci territorial (evacuaci, accessos , corredors, relleu, ...) - Configuraci de parcs elics - Potncia elica

FASE 3: Definici de sectors d'implantaci

FASE 4: Criteris per a un model de gesti

Criteris i model de gesti comarcal per a la implantaci de i l i d lenergia elica

Zones per a la possible implantaci i l i

Definici i avaluaci de sectors (agrupacions de ( i d zones)

Sectors de possible implantaci

10

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

Lanlisi territorial sinicia amb el buidat i anlisi de tota la planificaci que incideix en el territori de lAlt Empord, per tal de determinar: - Territori incompatible - Territori compatible amb proteccions - Territori compatible

1.

Pla territorial sectorial de la implantaci de lenergia elica de Catalunya (Decret 174/2002)

Planificaci autonmica

2. 2 3. 4. 5.

Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona Pla Director Territorial de lAlt Empord. Pla director urbanstic del sistema costaner. Pla director urbanstic de la serra de Rodes. Planificaci supramunicipal

6. 7. 8.

PGOUs. POUMs. Normes subsidiries. Planificaci municipal

9. 9

Espais dinters natural i paisatgstic de les comarques gironines d inters

Catleg despais natural i paisatgstic de les comarques gironines

11

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

12

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

13

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

14

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

15

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

16

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

17

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

18

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci Clcul del recurs elic
Un parc elic s viable des dun punt de vista econmic quan la capacitat del recurs elic existent en lemplaament i la tecnologia utilitzada garanteixen un nombre igual o superior a 2000h equivalents. A partir daquest valor, es considera que els ingressos derivats de la venda denergia a la xarxa permetran amortitzar els costos de construcci i explotaci del parc. Les hores equivalents sn funci de: La distribuci estadstica anual de la velocitat del vent en un emplaament concret. La potncia dels aerogeneradors que formen el parc.

Per a cada emplaament concret, mitjanant laplicaci online per al clcul dhores equivalents de latlas elic de lIDAE shan calculat les hores equivalents de les segents tecnologies: Aerogeneradors de 1.800 kW Aerogenerador de 2.500 kW Aerogeneradors de 3.000 kW

Per a lobtenci de les dades de la velocitat del vent sha considerat la distribuci de la velocitat a una alada de 80m respecte el terreny, ja que es lalada de la gndola dels aerogeneradors estudiats. La distribuci de velocitats a 80m s proporcionada per latls elic de lIDAE que es basa amb un model amb una interdistncia entre nodes de 20 km. q

19

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci Clcul del recurs elic

20

3. Desenvolupament del treball: FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci Clcul del recurs elic

El clcul de les hores equivalents t dues etapes: E representa grficament l di t ib i d velocitats d l vent per a un emplaament concret i shi sobreposa l corba d Es t fi t la distribuci de l it t del t l t t hi b la b de potncia de cada aerogenerador analitzat. Lrea que resulta de la intersecci de les dues corbes correspon a lenergia generada per a cada model daerogenerador i emplaament. Dividint lenergia generada per la potncia de laerogenerador, sobtenen les hores equivalents. .Aquest clcul sha realitzat successivament i per a les diverses tecnologies en diversos emplaaments de cada zona, per tal de trobar el tipus daerogenerador que garanteix les 2.000 hores de funcionament
21

ndex

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball p
Fase I: Identificaci del territori de possible implantaci

Fase II: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Fase III: Definici de sectors d'implantaci

Fase IV: Criteris per a un model de gesti

4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

22

3. Desenvolupament del treball FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

Anlisi de la planificaci sectorial, territorial i urbanstica Territori incompatible Exclusi de zones a 1 km de nuclis Exclusi de territori amb poc recurs elic

Territori compatible

Nuclis urbans

Territori compatible considerat

Recurs elic

Territori viable

FASE 2: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Identificaci i anlisi de zones:
- Proteccions ambientals i territorials - Preexistncies (masos, patrimoni,...) - Factors de localitzaci territorial (evacuaci, accessos , corredors, relleu, ...) - Configuraci de parcs elics - Potncia elica

FASE 3: Definici de sectors d'implantaci

FASE 4: Criteris per a un model de gesti

Criteris i model de gesti comarcal per a la implantaci de i l i d lenergia elica

Zones per a la possible implantaci i l i

Definici i avaluaci de sectors (agrupacions de ( i d zones)

Sectors de possible implantaci

23

3. Desenvolupament del treball: FASE 2: Identificaci de zones de possible implantaci

24

3. Desenvolupament del treball: FASE 2: Identificaci de zones de possible implantaci

25

3. Desenvolupament del treball: FASE 2: Identificaci de zones de possible implantaci

Exemple de fitxa de zona: Zona 8 Est de la Jonquera-Serrat d la Sureda - B E l d fit d Z E t d l J S t de l S d Boscos d l Canadal del C d l

26

3. Desenvolupament del treball: FASE 2: Identificaci de zones de possible implantaci

Exemple de fitxa de zona: Zona 8 Est de la Jonquera-Serrat d la Sureda - B E l d fit d Z E t d l J S t de l S d Boscos d l Canadal del C d l
Descripci Nom Municipis Superfcie de la zona (h ) S f i d l (ha) Caracterstiques orogrfiques generals Usos del sl predominants Nivell d'accessibilitat Proximitat als corredors d infraestructures Parmetres energtics Potncia total [MW] Nombre aproximat daerogeneradors Tipus d'aerogenerador recomanat (MW) Densitat Potncia / superfcie (MW/ha) Projectes de parc en tramitaci Possibilitats d'implantaci Nombre i tipologia de parcs Ms de 20 u 0 Descripci de les possibilitats dimplantaci Preexistncies Masos Patrimoni arquitectnic i cultural 1 0 27 Entre 10 i 20 u 1 Entre 5 i 10 u 1 Menys de 5u 0 de 24 de 8 3000 0,10 S a 36 a 12 Parmetres ambientals Zones humides Patrimoni geolgic 0% Est de la Jonquera-Serrat de la Sureda - Boscos del Canadal Cantallops, la Jonquera 309,3 309 3 Carena mitja muntanya + Orografia muntanyosa irregular terreny forestal Carenes de mitja muntanya amb poca accessibilitat per a maquinria pesada. pesada Alta Forests 0% ENPE 0% Nivells de protecci Valoraci general El 100% s Sl de Valor Natural i de Connexi segons el PDT Pla sectorial d'implantaci d implantaci d'energia elica de Catalunya PEIN -XN2000 0% Pla Director Territorial de l'Empord Protecci PDT Sl de Valor Natural i de Connexi C i Sl d'Alt Valor Agrcola i Connector Sl d'Alt Valor Agrcola A l Sl de protecci territorial Si

100%

0%

0%

0%

0%

Planificaci Urbanstica Municipal Protecci PUM Protecci d'espais fluvials i/o zones humides Protecci paisatgstica Si Protecci agrcola 0%

0%

Protecci forestal Protecci forestal on no es permet l'edificaci

76%

0%

0%

Aprofitar la Carena del Serrat de la Sureda, juntament amb una configuraci en grup en els Boscos de Canadal. g Catleg d'Espais d'Inters Natural i Paisatgstic

Aspres de l'Albera

ndex

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball p
Fase I: Identificaci del territori de possible implantaci

Fase II: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Fase III: Definici de sectors d'implantaci

Fase IV: Criteris per a un model de gesti

4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

28

3. Desenvolupament del treball FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

Anlisi de la planificaci sectorial, territorial i urbanstica Territori incompatible Exclusi de zones a 1 km de nuclis Exclusi de territori amb poc recurs elic

Territori compatible

Nuclis urbans

Territori compatible considerat

Recurs elic

Territori viable

FASE 2: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Identificaci i anlisi de zones:
- Proteccions ambientals i territorials - Preexistncies (masos, patrimoni,...) - Factors de localitzaci territorial (evacuaci, accessos , corredors, relleu, ...) - Configuraci de parcs elics - Potncia elica

FASE 3: Definici de sectors d'implantaci

FASE 4: Criteris per a un model de gesti

Criteris i model de gesti comarcal per a la implantaci de i l i d lenergia elica

Zones per a la possible implantaci i l i

Definici i avaluaci de sectors (agrupacions de ( i d zones)

Sectors de possible implantaci

29

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci

30

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Taula resum dels sectors possibles

Sector Sector S t 1 Sector 1ampliat Sector 2 Sector 2 ampliat Sector 3 Sector 3 ampliat Sector 4

Descripci general

Potncia [MW] 186-267 186 267

% del consum energtic de lAlt Empord 7.4 10.7 7 4 - 10 7 %

Localitzaci dels parcs elics en alineacions en les carenes dalta p muntanya en lextrem nord de la comarca. Localitzaci dels parcs elics en alineacions en les carenes dalta muntanya en lextrem nord de la comarca ampliant el sector 1 a est i oest. oest Localitzaci dels parcs elics en la zona centre nord de la comarca, aprofitant el corredor de lAP7. Localitzaci dels parcs elics en la zona centre nord de la comarca comarca, ampliant el sector 2 a est i oest Localitzaci dels aerogeneradors en parelles o petits grups en les planes centrals de la comarca. Localitzaci dels aerogeneradors en parelles o petits grups en les planes centrals de la comarca i de lextrem sud est
Localitzaci dels aerogeneradors en una petita rea de relleu irregular a lest de llAP7 a lmit amb el Baix Empord AP7

330-450

13.2 - 18.0%

195-265 373-527 94-131 112-164 44-61

7.8 - 10.6 % 14.9 - 21.1 % 3.8 - 5.2 % 4.5 - 6.6 % 1.8 - 2.4 %

(1) Potncia estimada amb laerogenerador ms adequat pel recurs de vent disponible (1.800, 2.500, 3.000 kW)
31

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del sector 1

32

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 1
Parmetres energtics Potncia total [MW] Nombre aproximat daerogenerado rs Densitat Potncia / superfcie (MW/ha) % de contribuci al consum total de l'Alt Empord Possibilitats d'implantaci Caracterstiques orogrfiques generals Majoritriament muntanyosa amb un nombre elevat de carenes. Preexistncies Masos M Patrimoni arquitectnic i cultural 2 0
33

Consideracions per a la implantaci de 186 de 62 a 267 a 89 Consideracions sobre accessibilitat 0,159 Absncia de xarxa de vials per accedir a les zones dimplantaci dels parcs. Es requeriran actuacions importants dobertura de vies per a les operacions de construcci i explotaci dels parcs Es una zona amb escassa infraestructura existent i probablement es requerir el desenvolupament de lnies i subestacions la i factors que per a l evacuaci, f t requereixen d'un estudi en detall de les capacitat actuals i per tant de l'impacte de les noves infraestructures. Tot i aix, la proximitat entre parcs pot ajudar i p permetre sinrgies p a la seva g per evacuaci. Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques Zones PEIN

9,06% 9 06% Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica

Nombre i tipologia de parcs

Ms de 20 u 0

Entre 10 i 20 u 5

Entre 5 i 10 u 2

Menys de 5 u 1

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 1

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

n total d'aerogeneradors [u] de a

Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] de a

s del sl dominant

Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT

Nord de la Vajol

Agullana, Maanet de Cabrenys, la Vajol Agullana, la Jonquera

292,0

Carena alta muntanya

10

15

30

45

terreny forestal

PEIN

Puig Forcat-Puig Calomelles

326,9

Carena alta muntanya Orografia muntanyosa irregular Carena alta muntanya t Carena alta muntanya

15

20

45

60

terreny forestal

PEIN Capalera del riu Llobregat i St. Juli dels Torts PEIN

El Perts

la Jonquera

42,2

12

terreny forestal

Serra del Calze Coll de l'Aureda C ll d l'A d Serra de BausSitges

Cantallops, la Jonquera J Espolla, Rabs, la Jonquera

171,2 ,

10

15

30

45

terreny forestal y

596,2

25

35

75

105

terreny forestal

PEIN

34

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del Sector 1 ampliat

35

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 1 ampliat
Parmetres energtics de Potncia total [MW] 330 de Nombre aproximat daerogeneradors 122 450 a 166 Consideracions sobre accessibilitat ibilit t a Consideracions per a la implantaci Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques Zones PEIN Absncia de xarxa de vials per accedir a les zones dimplantaci dels parcs. Es requeriran actuacions importants dobertura q p de vies per a les operacions de construcci i explotaci dels parcs Es una zona amb escassa infraestructura existent i probablement es requerir el desenvolupament d l i i subestacions d l t de lnies b t i per a la evacuaci, factors que requereixen d'un estudi en detall de les capacitat actuals i per tant de l'impacte de les noves infraestructures. Tot i aix, la proximitat entre parcs pot ajudar i permetre sinrgies per a la seva evacuaci.

Densitat Potncia / superfcie (MW/ha)

0,154 0 154 Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica

% de contribuci al consum total de l'Alt Empord E d Possibilitats d'implantaci Caracterstiques orogrfiques generals

15,60%

Preexistncies Masos 3 0

Majoritriament muntanyosa amb un nombre elevat de carenes.

Patrimoni arquitectnic i cultural Ampliaci respecte el Sector 1

Nombre i tipologia de parcs

Ms de M d 20 u

Entre 10 i 20 u 6

Entre 5 i 10 u 5

Menys de 5 u 1

de Aerogeneradors Potncia [MW] 60 144

a 77 183
36

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el sector 1 ampliat
n total d'aerogeneradors [u] de Maanet de Cabrenys y Agullana, Maanet de Cabrenys, la Vajol Agullana, la Jonquera Carena alta muntanya y a Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] de a predomina el terreny forestal combinat amb altres usos Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat i t ti lifi t com a connectors segons el PDT

Codi C di

Zona Z

Municipis M i i i

Superfcie aproximada i d (ha)

Disposici spos c orogrfica

s del l d i d l sl dominant t

El Moixer

594,6

30

40

54

72

PEIN

Nord de la Vajol

292,0

Carena alta muntanya

10

15

30

45

terreny forestal

PEIN

Puig Forcat-Puig Calomelles

326,9

Carena alta muntanya Orografia muntanyosa irregular Carena alta muntanya Carena alta muntanya Carena alta muntanya Carena alta muntanya

15

20

45

60

terreny forestal

PEIN

El Perts

la Jonquera

42,2

12

terreny forestal

Capalera del riu LLobregat i St. Juli dels Torts

Serra del Calze Coll de l'Aureda Serra de BausSitges Rodalies de Portbou Rodalies de Portbou

Cantallops, la Jonquera Espolla, Rabs, la Jonquera Colera

171,2

10

15

30

45

terreny forestal

PEIN

596,2

25

35

75

105

terreny forestal

PEIN

16NP

146,5

10

12

30

36

terreny forestal terreny forestal amb traces de terreny improductiu

Riera de Molinars

16P

Colera, Llan, Portbou

365,6

20

25

60

75

PEIN

37

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del Sector 2

38

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 2

Parmetres energtics de Potncia total [MW] 195 Nombre aproximat daerogeneradors de 71 265 a 97 a

Consideracions per a la implantaci Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques

Zones no PEIN.

Densitat Potncia / superfcie (MW/ha) % de contribuci al consum total de l'Alt Empord E d Possibilitats d'implantaci Caracterstiques orogrfiques generals

Consideracions sobre accessibilitat 0,084

Els parcs es concentren al llarg del corredor de lAP7. Existeix una xarxa densa de camins i senders que dna accs al territori. Es requeriran, per, requeriran per actuacions dadequaci a les necessitats daccs en les fases de construcci i explotaci

9,19% Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica Proper a la xarxa elctrica i a subestacions existents. Igualment, la proximitat entre els parcs pot permetre sinrgies per a la seva evacuaci

Zona muntanyosa i algunes planes disperses. Preexistncies Ms de 20 u 1 Entre 10 i 20 u 2 Entre 5 i 10 u 1 Menys de 5 u 3 Masos Patrimoni arquitectnic i cultural 17 0

Nombre i tipologia de parcs

39

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 2

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

n total d'aerogeneradors [u]

Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] a de a

s del sl dominant

de Agullana, Biure, Boadella i les Escaules, Capmany, Drnius Agullana, Capmany, la Jonquera

Incls en el catleg g d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT Garrotxa d'Empord (sector septentrional) i Serra Blanca, el Bosquers

13

Serra BlancaBiure

1.352,9

Orografia muntanyosa irregular

40

50

120

150

terreny forestal amb algun conreu i vinya

14

Serra de Comunera i Corredor Est de l'Autopista

319,9

Orografia muntanyosa irregular

10

15

30

45

terreny forestal

Aspres de l'Albera i Serra Blanca PEIN el Bosquers

17

Nord de LlersSerra dels Avalls

Biure, Boadella i les Escaules, Llers, Pont de Molins, Terrades

470,8 470 8

Orografia muntanyosa irregular

10

12,6 12 6

18

terreny forestal amb y una mica de vinya

Garrotxa d'Empord p (sector meridional)

21

Oest de Figueres Terres Blanques-Puig Bl P i de les Basses Serra de l'Hoste

Avinyonet de Puigvents, Figueres, Llers, Vilafant

299,8

Relleu suautransici plana

12

14,4

21,6

terreny forestal amb una mica de conreus de d sec

Garriga d'Empord i Plans de Palau i dels Estanys E t

28

Biure, Capmany

281,1

Carena mitja muntanya

10

18

30

vinya i terreny forestal

Aspres de l'Albera

40

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del Sector 2 ampliat

41

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 2 ampliat
Parmetres energtics Potncia total [MW] de 373 de 136 a 527 a 193 Consideracions sobre accessibilitat Consideracions per a la implantaci Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques

Zones no PEIN.

Nombre N b aproximat daerogeneradors Densitat Potncia / superfcie (MW/ha) % de contribuci al consum total de l'Alt Empord l Alt Possibilitats d'implantaci Caracterstiques orogrfiques generals

0,080 0 080 Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica Preexistncies Masos Patrimoni arquitectnic i cultural

Els parcs es concentren al llarg del corredor de lAP7. Existeix una xarxa densa de camins i senders que dna accs al territori. Es requeriran, per, actuacions dadequaci a les necessitats daccs en les fases de construcci i explotaci p Proper a la xarxa elctrica i a subestacions existents. Igualment, la proximitat entre els parcs pot permetre sinrgies per a la seva evacuaci

18,00%

33 1

Zona muntanyosa i algunes planes disperses.

Ampliaci respecte el Sector 2 Ms de 20 u Entre 10 i 20 u 6 Entre 5 i 10 u 3 Menys de 5 u 5 de Aerogeneradors Potncia [MW] 65 178 a 96 262
42

Nombre i tipologia de parcs

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 2 ampliat
Estimaci de la possible potncia ibl i de la zona [MW] a de a Capalera del riu LLobregat i St. Juli p g dels Torts, Garrotxa d'Empord (sector septentrional). No t valor connector segons el PDT

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

n n total d'aerogeneradors [u] de

s del sl dominant

Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT

Nord d'Agullana - oest de la Jonquera Est de la JonqueraSerrat de la Sureda Boscos del Canadal Les ClaveresPla d'Arns

Agullana, la Jonquera

415,3

Orografia muntanyosa irregular

10

15

30

terreny forestal

Cantallops, la Jonquera

309,3 309 3

Carena mitja muntanya + Orografia O fi muntanyosa irregular

12

24

36

terreny forestal t f t l

Aspres d l'Alb A de l'Albera

Cantallops, Sant Climent Sescebes

181,9

Carena mitja muntanya Orografia muntanyosa irregular

10

14

30

42

terreny forestal

Aspres de l'Albera

10

Espolla

Espolla

343,3

20

25

60

75

terreny forestal amb algun conreu i vinya

Aspres de l'Albera

13

Serra BlancaBiure

Agullana, Biure, Bi Boadella i les Escaules, Capmany, Drnius

1.352,9

Orografia muntanyosa irregular

40

50

120

150

terreny forestal amb algun conreu i vinya

Garrotxa d'Empord (sector septentrional) i Serra Blanca PEIN el Bosquers

43

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 2 ampliat Z i t lS t li t
Superfcie aproximada (ha) n total d'aerogeneradors [u] de Cantallops, Capmany, Masarac, Sant Climent Sescebes Biure, Boadella i les Escaules, Llers, Pont de Molins, M li Terrades a Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] de a Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT

Codi

Zona

Municipis

Disposici orogrfica

s del sl dominant

15

Entre Capmany i Pla dels Trlids

459,5

Orografia muntanyosa g irregular

14

24

42

terreny forestal amb una mica de vinya y

Aspres de l'Albera

17

Nord de LlersSerra dels Avalls

470,8

Orografia muntanyosa irregular

10

12,6

18

terreny forestal amb una mica de vinya

Garrotxa d'Empord (sector meridional)

18

Palau - Surroca

Cistella, Llers, Vilanan

1.139,2

Relleu suautransici plana

10

15

18

27

terreny forestal i conreus de sec

Garrotxa d'Empord (sector meridional) i Garriga d'Empord i Plans de Palau i dels Estanys

21

Oest de Figueres Terres Blanques-Puig de les Basses

Avinyonet de Puigvents, Figueres, Llers, Vilafant

299,8

Relleu suautransici plana

12

14,4

21,6

terreny forestal amb una mica de conreus de sec

Garriga d'Empord i Plans de Palau i dels Estanys

22

Les GarriguesOest de Cabanes

Llers, Cabanes

84,5

7,2

10

predominen els conreus tant de sec com de regadiu amb alguna traa de terreny forestal vinya i terreny forestal

Parc agrari de l'Alt Empord i Plans alluvials del riu Llobregat. No t valor connector segons el PDT

28

Serra de l'Hoste

Biure, Capmany

281,1

Carena mitja muntanya

10

18

30

Aspres de l'Albera 44

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del Sector 3

45

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 3
Parmetres energtics de Potncia total [MW] 94 de Nombre aproximat daerogeneradors 37 51 131 a a Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques Consideracions per a la implantaci Sense proteccions ambientals i/o paisatgstiques remarcables. No obstant, s'ha detectat presncia d'algunes zones emblemtiques com s el cas de Peralada. Proximitat a eixos viaris, N-III i carreretes secundries. El sector disposa duna xarxa densa de camins amb seccions que permeten folgadament laccs rodat. Cal, per, estudiar la funcionalitat que ofereix aquesta xarxa p al moviment de q per maquinria en les fases de construcci i explotaci. Lorografia plana facilita les actuacions de millora daccs als parcs.

Densitat Potncia / superfcie (MW/ha)

0,022

Consideracions sobre accessibilitat

% de contribuci al consum total de l'Alt Empord

4,51%

Possibilitats d'implantaci Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica

Caracterstiques orogrfiques generals

Plana central de l'Alt Empord. Amb poques formacions muntanyoses i de poca alada.

Proper a la xarxa elctrica i a subestaci existent, destacant la Subestaci de Sta Llogaa. Caldr estudiar amb detall l'evacuaci conjunta a fi i efecte de minimitzar l'afectaci per noves infraestructures.

Ms de 20 u Nombre i tipologia de parcs 0

Entre 10 i 20 u 0

Entre 5 i 10 u 4

Menys de 5 u 8

Preexistncies Masos Patrimoni arquitectnic i cultural 61 2

46

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 3
Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] a de a Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT Parc agrari de l'Alt Empord i Plans alluvials del riu Llobregat. No t valor connector segons el PDT

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

n n total d'aerogeneradors [u]

s del sl dominant

de

19

Nord Oest de Peralada

Cabanes, Garriguella, Masarac, Llers, Mollet de Perelada, Perelada, Pont de Molins

1.655,1

Plana

12

24

36

predominen els conreus tant de sec com de regadiu amb alguna traa de terreny forestal

20

Sud Est de Peralada

Cabanes, Castell d'Empuries, Figueres, Forti, Garriguella, Pedret i Marz, Perelada, Vila-sacra

1.989,6

Plana

10

15

30

45

predominen els conreus tant de sec com de regadiu amb alguna traa de terreny forestal

Parc agrari de l'Alt Empord

23

Sud de VilamacolumSurian

Forti, Palau de Santa Eullia, Riumors, Siurana, Torroella de Fluvi, Vila-sacra, Vilamacolum, Vilamalla, el far de l'Empord

1.412,4

Plana

14

18

25,2

32,4

predomini dels conreus tant de sec com de regadiu

Parc agrari de l'Alt l Alt Empord, Camps del SerratPEINLes RoquetesPEINTur de la Bomba i Connector Camp del SerratPEINParc Natural Aiguamolls Empord

24 est

Sud de Santa Llogaia Est

Garrigs, Vilamalla

165,9

Plana

15

18

conreus de sec amb terreny forestal

Terraprim d'Empord

47

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaciiat Plnol de situaci del Sector 3 ampliat

48

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 3 ampliat

Parmetres energtics g de Potncia total [MW] 112 de Nombre aproximat daerogeneradors 47 69 164 a a

Consideracions per a la implantaci Sense proteccions ambientals i/o paisatgstiques remarcables. No obstant, s'ha detectat presncia d'algunes zones emblemtiques com s el cas de Peralada. Proximitat a eixos viaris, N III i carreretes viaris N-III secundries. El sector disposa duna xarxa densa de camins amb seccions que permeten folgadament laccs rodat. Cal, per, estudiar la funcionalitat que ofereix aquesta xarxa per al moviment de maquinria en les fases de construcci i explotaci. Lorografia plana facilita les actuacions de millora daccs als parcs. parcs

Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques

Consideracions sobre accessibilitat Densitat Potncia / superfcie (MW/ha) 0,020

% de contribuci al consum total de l'Alt Empord

5,52%

Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica

Proper a la xarxa elctrica i a subestacions existents, destacant Sta Llogaa. Caldr estudiar amb detall l'evacuaci conjunta a fi i efecte de minimitzar l afectaci l'afectaci per noves infraestructures infraestructures.

Possibilitats d'implantaci Preexistncies Caracterstiques orogrfiques generals Plana central de l'Alt Empord. Amb poques formacions muntanyoses i de poca alada. Masos Patrimoni arquitectnic i cultural Nombre i tipologia de parcs Ms de 20 u 0 Entre 10 i 20 u 0 Entre 5 i 10 u 6 Menys de 5u 8 Aerogeneradors Potncia [MW] Ampliaci respecte el Sector 3 de 10 18 a 18 32 49 61 2

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 3 ampliat
n total d'aerogeneradors [u] de Cabanes, Garriguella, Masarac, Ll M Llers, M ll t Mollet de Perelada, Perelada, Pont de Molins Cabanes, Castell d'Empuries, Figueres, Forti, Garriguella, Pedret i Marz, Perelada, Vila-sacra Forti, Palau de Santa Eullia, Riumors, Siurana, Torroella de Fluvi, Vila-sacra, Vilamacolum, Vilamalla, el far de l'Empord a Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] de a predominen els conreus tant de sec com de regadiu amb alguna traa de terreny forestal

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

s del sl dominant

Incls en el catleg d'espais d espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT

19

Nord Oest de Peralada

1.655,1

Plana

12

24

36

Parc agrari d l'Alt E P i de Empord i Pl d Plans alluvials del riu Llobregat. No t valor connector segons el PDT

20

Sud Est de Peralada

1.989,6

Plana

10

15

30

45

predominen els conreus tant de sec com de regadiu amb alguna traa de terreny forestal

Parc agrari de l'Alt Empord

23

Sud de Vilamacolum -Surian

1.412,4

Plana

14

18

25,2

32,4

p predomini dels conreus tant de sec com de regadiu

Parc agrari de l'Alt Empord, Camps del SerratPEINLes RoquetesPEINTur de la Bomba i Connector Camp del SerratPEINParc Natural Aiguamolls Empord

24 est t

Sud de Santa Llogaia Est Estragu

Garrigs, Vilamalla

165,9

Plana

15

18

conreus de sec amb terreny forestal t f t l conreus tant de sec com de regadiu conreus de regadiu amb presncia de conreus de sec i terreny forestal

Terraprim d Empord d'Empord

26

Ventall, Viladamat

175,8

Plana

7,2

14,4

Parc agrari de l'Alt Empord. No t valor connector segons el PDT Parc agrari de l'Alt Empord Serra l Alt Empord, de Valldevi i Ventall i muntanya de Sant Grau

27

Les Solanes

Viladamat, l'Escala

214,8

Plana

10

10,8

18

50

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Plnol de situaci del Sector 4

51

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Fitxa descriptiva del Sector 4
Parmetres energtics de Potncia total [MW] 44 de Nombre aproximat daerogeneradors 21 30 Consideracions sobre accessibilitat 0,043 Proximitat als eixos viaris principals i secundaris. Tot i lexistncia de xarxa de camins, caldr fer actuacions dobertura i adequaci. 61 a a Consideracions per a la implantaci A les zones planes es proposa una implantaci dispersa dels parcs. Mentre que en les zones muntanyoses la implantaci es ms concentrada.

Consideracions sobre proteccions ambientals i paisatgstiques

Densitat Potncia / superfcie (MW/ha)

% de contribuci al consum total de l'Alt Empord p

2,10%

Possibilitats d'implantaci

Consideracions sobre l'evacuaci a la xarxa elctrica

Caracterstiques orogrfiques C t ti fi generals

Zones de mitja muntanya i de orografia irregular.

Es una zona amb escassa infraestructura existent i probablement es requerir el desenvolupament de lnies i subestacions per a la evacuaci, factors que requereixen d'un estudi en detall de les capacitat actuals i per tant de l'impacte de les noves infraestructures. Tot i aix, la proximitat entre parcs pot ajudar i permetre sinrgies per a la seva evacuaci.

Preexistncies Ms de 20 u 0 Entre 10 i 20 u 1 Entre 5 i 10 u 1 Menys de 5u 1 Masos Patrimoni arquitectnic i cultural 3 0

Nombre tipologia de N b i ti l i d parcs

52

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Zones que integren el Sector 4

Codi

Zona

Municipis

Superfcie aproximada (ha)

Disposici orogrfica

n total d'aerogeneradors [u]

Estimaci de la possible potncia de la zona [MW] a de a

s del sl dominant

de Sud de Santa Llogaia Oest Sant Mori i Camallera i Ventall

Incls en el catleg d'espais d'inters natural i paisatgstic, qualificat com a connectors segons el PDT Terraprim d'Empord

24 oest

Borrass, Ponts

354,6

Plana

15

18

conreus de sec amb terreny forestal terreny forestal amb conreus de sec

25

Garrigas, Garrigas Sant Mori Saus Mori, Saus, Ventall, Viladamat, Vilar,

877,9

Orografia muntanyosa irregular

16

24

28,8

43,2

Serra de Valldevi i Ventall i muntanya de Sant Grau

53

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Identificaci dels sectors viables
Sector 1:

Zones en espais PEIN i Natura 2000

186-267 MW

Sector 1 Ampliat: 330-450 MW

Proposta de sectors per a la implantaci de parcs elics. (agrupaci de les 28 zones identificades)

Sector 2: Sector que presenta majoritriament parcs mitjans i grans ( (model intensiu) ) Zones en espais NO PEIN 195-265 MW Sector 2 Ampliat: 373-527 MW

Sector que inclou majoritriament parcs mitjans i petits itj tit (model extensiu)

Sector 3: 94-131 MW Sector 3 Ampliat: 112-164 MW Sector 4: 44-61 MW

Dacord amb les Directrius per a la gesti dels espais de la xarxa Natura 2000 aprovades per acord de govern lany 2006, els parcs elics noms es podran autoritzar, en espais de la xarxa Natura 2000, en les rees definides en la planificaci de la implantaci de lenergia elica del Govern de la Generalitat. Aquestes rees hauran de ser imprescindibles per assolir lobjectiu de producci de 8.800 GWh delectricitat dorigen elic amb 3.500 MW de potncia installada perqu no tenen solucions alternatives fora de la xarxa Natura 2000.

54

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Identificaci dels sectors viables
Les Directrius per a la gesti dels d l espais d l xarxa N t i de la Natura 2000 determinen, al cap i a la fi, que les zones PEIN Xarxa Natura 2000 no seran viables per a la implantaci efectiva de parcs elics mentre existeixin altres sectors possibles. Degut a aix, es proposa desestimar els Sectors 1 i 1 ampliat com a zones dimplantaci viables

55

3. Desenvolupament del treball: FASE 3: Definici de sectors implantaci Taula de valoraci dels sectors dimplantaci
3. Capacitat de concentraci daerogenerador s en parcs elics mitjans o grans Alt Alt Alt Alt Baix Baix Mitj 5. Compatibilitat en relaci a les preexistncies (masos i patrimoni cultural) Alt Alt Mitj-alt Mitj Baix Baix Alt

Factor

1.Potncia [MW]

2. Possibilitats devacuaci a Santa Llogaia

4. 4 Compatibilitat en relaci al Grau de protecci ambiental i territorial Baix Baix Mitj-alt Mitj Mitj Mitj Mitj

6. Accessibilitat

7. Condicions orogrfiques.

Espais PEIN - Xarxa Natura 2000

Sector 1 Sector 1 ampliat Sector 2 Sector 2 ampliat

186-267 330-450 195-265 373-527 94-131 112-164 44-61

Baix Baix Mitj Mitj-baix Alt Alt Mitj

Baix Baix Mitj-alt Mitj Alt Alt Mitj

Alta Muntanya Alta Muntanya Mitja Muntanya Mitja Muntanya Plana Plana Mitja Muntanya

Espais E i no PEIN Xarxa Natura 2000

Sector 3 Sector 3 ampliat Sector 4

1- Els criteris de valoraci han estat establerts dacord amb el Consell Comarcal de lAlt Empord, el CILMA i lAjuntament de Figueres 2- Sha assenyalat en vermell els sectors 1 i 1 ampliat ja que sn espais de compatibilitat molt complexa degut a all previst en les Directrius per a la gesti dels espais de la xarxa Natura 2000
56

ndex

1. Objectiu, resultats i metodologia del treball de lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball
Fase I: Identificaci del territori de possible implantaci

Fase II: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Fase III: Definici de sectors d'implantaci

Fase IV: Criteris per a un model de gesti

4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres

57

3. Desenvolupament del treball FASE 1: Identificaci del territori de possible implantaci

Anlisi de la planificaci sectorial, territorial i urbanstica Territori incompatible Exclusi de zones a 1 km de nuclis Exclusi de territori amb poc recurs elic

Territori compatible

Nuclis urbans

Territori compatible considerat

Recurs elic

Territori viable

FASE 2: Anlisi de les zones dimplantaci possible

Identificaci i anlisi de zones:
- Proteccions ambientals i territorials - Preexistncies (masos, patrimoni,...) - Factors de localitzaci territorial (evacuaci, accessos , corredors, relleu, ...) - Configuraci de parcs elics - Potncia elica

FASE 3: Definici de sectors d'implantaci

FASE 4: Criteris per a un model de gesti

Criteris i model de gesti comarcal per a la implantaci de i l i d lenergia elica

Zones per a la possible implantaci i l i

Definici i avaluaci de sectors (agrupacions de ( i d zones)

Sectors de possible implantaci

58

3. Desenvolupament del treball: FASE 4: Criteris per al model de gesti

La planificaci i gesti conjunta de la implantaci de lenergia elica a lAlt Empord ha de dotar-se deines per poder donar resposta en la mesura del possible a les expectatives i al posicionament dels diversos municipis. Promoure la corresponsabilitat de la comarca vers el desenvolupament de les energies renovables renovables. Generar un model de desenvolupament ordenat que conjugui els requeriments de lestratgia energtica amb la rendibilitat territorial i social de la comarca. F ilit el procs di Facilitar l dimplantaci de les infraestructures energtiques. l t i d l i f t t ti

Per poder portar a terme aquests objectius comuns aix com lequitat en la repercussi econmica es proposa la creaci de dos comuns, l equitat econmica, instruments: un Fons de Compensaci. El fons de compensaci es forniria de les compensacions econmiques derivades de laportaci que fan els promotors de parcs elics (quedarien exclosos els ingressos impositius i fiscals derivats de la implantaci dinfraestructures eliques, que serien percebuts per cadascun dels municipis afectats) Un Consorci de Gesti, el qual: Negociaria amb els promotors la compensaci econmica Rebria i gestionaria el fons de compensaci econmica rebuda dels promotors, per a poder realitzar una compensaci promotors interterritorial. Fixaria els criteris numrics de detall per a la compensaci interterritorial, en funci dels projectes elics que sexecutin i de el volum econmic pactat C di i aquelles i i i ti Coordinaria ll iniciatives a l bit de la comarca a les quals es destinaria el f lmbit d l l l d ti i l fons d compensaci . de i

59

3. Desenvolupament del treball: FASE 4: Criteris per al model de gesti

El fons de compensaci a gestionar pel Consorci, es forniria del total de compensacions que els diversos promotors haguessin acordat fruit dels seus projectes. El fons es gestionaria amb els segents criteris. Municipis categoria 1. Municipis amb aerogeneradors en el seu terme municipal. Rebrien una fracci minoritria del fons, que es distribuiria entre els municipis proporcionalment segons el nombre daerogeneradors installats en cada municipi. Es pot establir un mnim i mxim per aerogenerador. Municipis categoria 2. Municipis sense aerogeneradors en el seu terme municipal. Rebrien la fracci majoritria del fons de compensaci a travs dinversions en infraestructures i equipaments Categoria 2.1. Municipis indirectament afectats. Es considera que estan dins daquest grup els municipis amb infraestructures devacuaci de lenergia generada als parcs elics i, en menor mesura, camins daccs (tot i que es pot considerar, en aquesta proposta no es recull com a criteri el factor venatge o proximitat) Categoria 2.2. Resta de municipis de la comarca.

Les L compensacions als municipis d categoria 2 sorientaran a i i l i i i de t i i t inversions en i f i infraestructures i equipaments que suposin un t t i t i benefici per als municipis i la comarca: prioritriament inversions deficincia energtica altres inversions: equipaments i promoci del turisme, equipaments socials, escolars, ... i altres actuacions de carcter q p p , q p , , socioeconmic
60

ndex

1. Objectiu, 1 Obj ti resultats i metodologia del treball de lI tit t C d lt t t d l i d l t b ll d lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball 4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres
Annex I: Escenaris nergtics

Annex II: Dimensionament de lenergia minielica a Figueres

61

4. Annex: 4.1 Escenaris energtics

En parallel al treball principal, sha fet una anlisi de les diferents estratgies energtiques que poden ajudar a orientar el treball alhora que s un avan dels resultats energtics que es podrien aconseguir en funci de la diferent potncia que sinstalli

Anlisi descenaris energtics

En funci del percentatge que sobre el consum denergia de lAlt Empord pot representar la generaci denergia elica, tenint en compte que: 1. Lenergia generada elica ser gestionada en el conjunt de la xarxa de la zona per REE, i per tant no s del tot correcte parlar dun % dauto consum, el % que sutilitza s doncs un balan entre el que es consumeix i el que es generaria, 2. 3. 4. 5. Que lAlt Empord no t un pla ni un objectiu en renovables que orientin en aquest sentit. Lobjectiu que les renovables siguin un 20% del consum denergia s el que estableix la Directiva pels pasos membres com a obligatori pel 2020. Aquest objectiu s de difcil transposici a escala comarcal, doncs lescala regional o estatal s la que permet combinar diferents recursos renovables per arribar a assolir el 20%. Tanmateix sha dexplorar la contribuci de la resta de fonts renovables del territori de lAlt p Empord (est en curs la redacci de lAgenda 21)
62

4. Annex: 4.1 Escenaris energtics

Des de la perspectiva energtica, i donat que no es disposa de dades precises sobre el recurs elic, sha fet una anlisi de diferents escenaris de generaci energtica determinant en cada cas les segents caracterstiques: 1. 1 % de generaci en relaci al consum denergia total de la comarca: d energia Inclou totes les fonts, no noms de consum elctric La demanda energtica total de lAlt Empord correspon a 4.902.000 MWh (font ICAEN), 1,6% de Catalunya.

2. Potncia necessria en MW elics 3. Aproximaci de lextensi en superfcie que seria necessria per a la generaci denergia elica 4. Nombre daerogeneradors que es requeririen aproximadament per a tres tecnologies diferents: aerogeneradors de 850 kW, 2.000 kW i 4.500 kW.

Lobjectiu ha estat aportar dades que ajudin a orientar lanlisi sobre el territori a partir del mapes generats generats.

63

4. Annex: 4.1 Escenaris energtics

En aquesta anlisi doncs el primer punt que sobt s la potncia a installar per als diferents Escenaris d'energia elica sobre el total de la demanda energtica de l'Alt Empord, partint duna demanda energtica de lAlt Empord per a lany 2008: 4.902.000 MWh (1,6% de Catalunya sent la poblaci el 1,9%):

Escenari d'energia elica sobre total del consum estimat per l Alt l'Alt Empord
Energia requerida per l'Escenari ( (MWh) ) Potncia associada al escenari de cobertura (MW)

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50%

245.100

490.200

735.300

980.400

1.470.600

1.960.800

2.451.000

123

245

368

490

735

980

1.226

64

4. Annex: 4.1 Escenaris energtics

La selecci de les tecnologies t un efecte significatiu sobre el nombre daerogeneradors necessaris, per no sobre la superfcie necessria:.

Superficierequ ueridaparalaimp plantacinde par rqueselicos(Ha a)

Requeriments desuperfcie disponible(Ha)

100.000 90.000 80.000 80 000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 5% 10% 15% 20% 30% 40% 50%

Nombred'aerogeneradors
1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 5% 10% 15% 20% 30% 40% 50%

850kW 2.000kW 4.500kW

nmero odeaerogenerad dorsnecessris

850kW 2.000kW 4.500kW

Graudecoberturaamb energia elica sobrelademandatotaldenergia delAlt Empord

Graudecoberturaambenergiaelicasobrelademandatotaldenergia delAlt Empord

Tot i aquesta simplificaci, el desenvolupament ser una combinaci de les diferents tecnologies, a fi adequar-se a les condicions de recurs de cada zona en concret. q

65

ndex

1. Objectiu, 1 Obj ti resultats i metodologia del treball de lI tit t C d lt t t d l i d l t b ll d lInstitut Cerd 2. Antecedents 3. Desenvolupament del treball 4. Annex: Escenaris energtics i dimensionament de lenergia minielica a Figueres
Annex I: Escenaris nergtics

Annex II: Dimensionament de lenergia minielica a Figueres

66

4. Annex: 4.2 Minielica a Figueres

Des de la perspectiva del desenvolupament de lenergia mini elica per a la ciutat de Figueres, sha fet una anlisi de diferents escenaris de generaci determinant en cada cas les segents caracterstiques: 1. 1 % de generaci en relaci al consum denergia total de la ciutat: d energia Inclou totes les fonts, no noms de consum elctric La demanda energtica total de Figueres sn 834.237 MWh (Font lAjuntament)

2. 2 Potncia necessria 3. Aproximaci de lextensi en superfcie que seria necessria per a la generaci daquesta energia elica 4. Nmero daerogeneradors que es requeririen aproximadament per a tres tecnologies diferents: Aerogeneradors de 250 W, aerogeneradors de 600 W i aerogeneradors de 6.000 W.

Lobjectiu s aportar dades que ajudin a orientar lanlisi sobre les possibilitats de la mini elica

67

4. Annex: 4.2 Minielica a Figueres

Cal tenir present que no tota la superfcie actualment edificada pot permetre tcnicament la implantaci dinstallacions de generaci mini elica i que requereix una anlisi detallada.

Requeriments desuperfcie disponible(Ha)

Superfcie urbanitzada (382 ha) i sl edificat de Figueres (167 ha) 60 Nme erod'aerogeneradorsnecessris 50 40 250W 30 20 10 0 5% 10% 15% 20% 30% 40% 600W 6.000W 80.000 80 000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 10 000 0

Nombred'aerogeneradors

Superficieneces ssria(Ha)

5% Graudecoberturadelademanda

10%

15%

20%

30%

40%

Graudecoberturadelademanda

Amb aquesta anlisi, Figueres pot avanar en la configuraci del seu propi escenari tenint en compte el seu sl edificat i la seva contribuci a lescenari energtic de la comarca. p g

68

P r e s e n t a c i

www.icerda.es

69