Molt honorable senyora presidenta del Parlament de Catalunya, reverendssim senyor bisbe de Tortosa, senyor delegat del govern

de la Generalitat a les Terres de lE bre, senyor president del Consell Comarcal, senyor alcalde de Gandesa, senyor re ctor de la parrquia, alcaldes, regidors, autoritats, senyores i senyors. Sr. Monner s un plaer ser avui aqu; ho dic sempre en tota intervenci que faig en aq uestes terres per qualsevol motiu que sigui; i no s un tpic almenys en el meu cas. Vindre a la Terra Alta i a les Terres de lEbre en general no s ms que tornar a la prpia terra, cosa que no puc fer tan sovint com voldria, i per aix ms gratificant. Ms encara si s per un motiu com el que ens reuneix aqu en aquest marc extraordinari , de presentar un llibre, aquest exemplar resultat de la vostra recerca acurada del vostre arxiu parroquial. Per tant us he dagrair doblement la vostra invitaci per a fer-ne la presentaci, per all de personal de retrobar paisatges i persones, i all dobjectiu en veure i conixe r un fruit ms, un nou fruit, dels molts que la recerca est donant els darrers anys a aquesta Comarca. Agrair tamb la presncia de la Sra. de Gispert, si mho permeteu; sempre amatent per a atendre all que se li demana, i evidentment si pot, des daquesta terra a la que est tant vinculada, a la terra i diria que tamb al protagonista principal del nost re llibre, Mn. Onofre Catal. Ho dic perqu, i no s si ella sen recordar, per fa uns anys quan era consellera de Jus tcia ens va donar suport en lorganitzaci dunes Jornades commemoratives de la concess i per lOrde de lHospital del codi de Costums de la Batllia de Miravet el 1319 en un acte tingut aqu mateix a Gandesa; ja les Jornades les vrem celebrar en aquesta Ci utat el 1999, a la seu del vostre Consell Comarcal. Com abans el 1996 havia fet tamb amb altres Jornades sobre els Costums dOrta de 12 96. En totes dues ocasions vaig tenir loportunitat de tractar-la acompanyant a laltre organitzador daquestes jornades, Toms de Montagut. En cap de les dues ocasions ens va costar gaire de convncer-la; ens deia que trac tant-se del dret i tamb de la Terra Alta, no shi podia negar. I daquesta bona dispo sici en vull deixar constncia.

De lautor, que us puc dir?, doncs s prou conegut de tots, una persona estretament vinculada a Gandesa i la comarca, per famlia i treball, com tamb per una llarga de dicaci en el decurs dels anys a lestudi de la seva histria, especialment de la daque sta Ciutat. I en aix ha destacat en uns camps no molt habituals, als que ara sels presta aix s ms atenci, per que sn molt importants perqu, tot i que sovint no shi cau l cert s que tamb constitueixen una font dinformaci bsica per a tot historiador i en mltiples sentits: em refereixo a la toponimia, lantroponimia i lonomstica, com haure u pensat. En aquests camps cal destacar els seus dos treballs dedicats evidentment a Gande sa i tamb a Vilalba dels Arcs. Treballs que jo considero i cito quan cal, com a bs ics per al coneixement tamb daquesta terra; noms i topnims particulars, altres que es van repetint com s lgic pels nostres pobles i termes, per que en la majoria dels casos tenen un significat i ens orienten o informen sobre tradicions, cultures, fets, activitats, etc. Pel primer dedicat a Gandesa, Monner ja va obtenir un premi prou destacat com s lE duard Brossa, del nostre Institut dEstudis Catalans, lany 1973. A aquests treballs segueixen altres publicacions sobre la vostra ciutat, les Car tes de poblaci de Gandesa i la Terra Alta (a partir dels textos del Dr. Josep M.

Font Rius), sobre la vostra estimada Fontcalda, etc. I tot aix sense oblidar les seves nombrossssimes collaboracions periodstiques en diversos mitjans de premsa del nostre pas que el converteixen tamb en un veritable cronista del seu temps i de l a seva terra. Promotor cultural, literari, musical i membre fundador del Centre dEstudis de la Batalla de lEbre i del museu annex, Monner du una intensa activitat intellectual, acompanyada daltra poltica durant una part important de la seva vida, com a presid ent del Consell de lEbre primer, desprs com a Diputat Provincial i Vicepresident d e la Diputaci de Tarragona, i ja com a regidor de la vostra poblaci. Monner s un daquells personatges propis i peculiars de la Terra Alta, com el recor dat i tamb gandes Mn. Many, o Mn. Josep Alany, de Batea, Vicens Subirats, dOrta, o Ki ldo Carreter, dArnes, per posar uns exemples en lmbit cultural, i tots amb maneres ben diferents. S que men deixo uns quants dels que conec, tot sabent que en hi ha molts ms que des conec; per tots ells en conjunt en tots els mbits, formen part de lengranatge que m ou el poble i la comarca, i que tamb permet assegurar la seva pervivncia en el pre sent i cara el futur. s una realitat acreditada el dinamisme de la Terra Alta i e l seu desenvolupament en els diferents camps cultural, econmic, agrcola, etc. grcie s a lempenta de persones i collectius, peces indispensables per a la continutat de la comunitat. Monner s en tot cas un daquests personatges com deia peculiar de la comarca que ha fet de la seva promoci jo diria que lobjecte principal de la seva vida, sense obl idar la famlia, la seva esposa i els seus fills, que sense dubte li han donat el seu suport i sense els quals segurament no hagus pogut fer, com sol passar, gaire s de les coses que fins avui ens ha anat llegant. I el cert s que certa complicit at deu existir per les reiterades referncies que Monner dedica a la seva esposa, als seus orgens bateans com a la seva vinculaci amb la famlia dEnric dOss, el Sant de Vinebre. s de suposar en qualsevol cas, que el llibre que avui presentem no ser el darrer, i que seguir oferint-nos nous fruits de la intensa activitat que esperem mantingu i en els temps a venir.

Fetes aquestes consideracions personals, voldria posar-me amb el llibre que ens reuneix aqu. Un llibre de bona fbrica, atesa la seva excellent presentaci i el mater ial usat. El ttol ja ens anuncia el seu contingut, Arxiu Parroquial de Gandesa, 1 564-1900 (tot i que en algun cas excedeix daquest any). Podrem definir-lo com un c atleg, tot i que va ms enll daquest objectiu per labundosa informaci que ens dna, un g re en tot cas avui en expansi, amb el que es posa a labast dels estudiosos i dels particulars en general informaci sobre el contingut dels nostres arxius notarials , parroquials, municipals, etc. Un gnere molt desenvolupat al nostre pas, grcies a actuacions absolutament desinteressades dinstitucions com per exemple la Fundaci N oguera, des de Barcelona, la qual cosa permet tamb evitar la desaparici final daque sts fons documentals tan importants. Un catleg deia, amb el que es buida tota la documentaci notarial i eclesistica de la rxiu de la vostra Parrquia dentre 1564 i 1900, com ens diu el ttol del llibre. Un a rxiu ric que vaig poder consultar fa uns anys, potser el ms important de la seva naturalesa de la Comarca desprs del de Vilalba, el qual Monner tamb coneix molt b. Un arxiu amb documentaci vria: una la parroquial, la ms nombrosa, destacant-ne la C arta delmria, i nombroses relacions de matrimonis, baptismes i defuncions. Tots e lls veritables registres de poblaci. I aix amb certa continutat histrica, la qual co sa permet, com el propi autor ens diu, que els vens de Gandesa o aquells que hi d escendeixen, puguin intentar refer el seu arbre genealgic dels darrers 4 segles.

s un llstima per, que no shagi conservat la part dels Quinque libris sobre les comun ions, llibres que esdevenien veritables censos de poblaci fets carrer a carrer i casa a casa. Tamb ens referem als fons notarials sortosament preservats, dentre els s. XVI i XIX , amb els seus protocols de captols matrimonials, contractes, testaments i censal s. Els quatre mbits que ens mostren perfectament el moment social i econmic de la Gandesa daquell llarg perode. Els captols matrimonials i els testaments reflexen les tructura familiar (configurada normalment a lentorn daquell rgim de lassociaci a comp res i millores i la instituci de lhereu), i els contractes i els censals expressen la seva organitzaci i activitat econmica (especialment els censals pel que fa a l a poltica creditcia i per tant de desenvolupament econmic del moment). Protocols notarials formalitzats pel rector de la Parrquia. Els rectors sn notaris ordinaris per dret cannic en el s de lEsglsia i per antic privilegi reial exerceixe n tamb en els llocs i viles on no en hi ha de pblic. Lautor ja shi refereix; efectiv ament, la funci notarial constitueix un servei pblic laic al que des del s. XIII s e li atribueix la fe pblica documental com avui la coneixem. La Corona, com fa am b altres elements de la seva jurisdicci, tamb cedeix aquest servei a senyors i mun icipis que lestableixen i controlen en els seus territoris; tenim aix notaris reia ls, senyorials, o municipals en funci de qui institueixi el servei i en percep el s seus drets. Per els rectors com eclesistics ordinaris del lloc tamb sn notaris amb capacitat de rebre qualsevol acte jurdic sempre i quan no hi hagi notari pblic a la vila. Aix s fins mitjans s. XVIII, quan la Monarquia recupera la regalia i les seves rendes; i aleshores s quan es disposa que els rectors catalans en tot cas a lmenys puguin rebre actes de darrera voluntat dels vens de la seva Parrquia, una a tribuci que han exercit els darrers segles. Gandesa per, normalment tindr notari dautoritat reial des del s. XVIII. Precisament escrivint aquestes notes, recordava quan vaig conixer la Sra. Dolors Llobet, la primera directora de lArxiu Histric de Tarragona, fa uns quants anys, i com ella e m va explicar la manera casual com shavien salvat de la seva destrucci els protoco ls de la Notaria de Gandesa que aleshores ella tenia all dipositats. Tota aquesta documentaci que saporta en el llibre de Monner ho s amb un cert ordre cronolgic. I aix se succeeixen els diversos volums documentals que es presenten pa rroquials o notarials. Uns volums que, com ja he dit reflexen, ens dibuixen la G andesa de cada moment; i tot aix enriquit, considerablement enriquit, per les not es marginals introdudes pels rectors entre anotacions oficials dun o altre llibre, amb les que es deixa constncia de fets poltics, econmics o militars de relleu que en ocasions ultrapassen els lmits de la mateixa Ciutat vostra. Sou afortunats; penseu que no sempre s aix. Aix acostumen fer-ho els rectors ms illus trats i segurament amb una major conscincia de la transcendncia de la seva funci, ms enll de lmbit estrictament religis. He vist molts llibres parroquials que els difer ents rectors comencen tot queixant-se de la crrega de fer-los, dhaver-los de fer, sobretot els protocols notarials quan sescau, pel fet, diuen, de no tenir o no en tendre massa de lletra. Altres rectors en canvi, com s el cas de Mn. Onofre Catal, h o assumeixen amb gust i talent, i en deixen uns bons testimonis. Ell mateix ens explica la seva formaci excepcional: desprs daprendre a llegir i escriure, estudia gramtica llatina, dialctica, filosofia, metafsica, lgica i teologia.

Mn. Onofre Catal s present a tota lobra; ell s autor duna part daquests volums, i s qu deixa una major empremta en larxiu. Nascut a Batea, s un protagonista excepcional del seu temps tot coincidint la seva rectoria a Gandesa amb la Guerra de Separa ci de Catalunya, a mitjans s. XVII. Personatge sens dubte curis i segurament avanat al seu temps, i de qui he vist que fins i tot introdueix la garnatxa a Batea. s com si ell fos el protagonista central daquesta obra al voltant del qual gira tot a la histria, en un clar homenatge que li ret el nostre autor.

Evidentment no puc entrar, no hi ha temps, a parlar de tots els volums que es pr esenten en aquest llibre. Per deixeu-men destacar algunes coses. Monner aprofita lavinentesa per a publicar la Carta delmria de Gandesa, document d el mateix Mn. Onofre Catal de 1637, que inclou els pactes de 1267 entre lOrde del Temple aleshores senyor de la Ciutat, i el bisbe i els canonges de Tortosa sobre els delmes que devien satisfer-se. Un pacte que modifica linicial de 1185 que af ectava tota la Batllia de Miravet. s un document en conjunt excepcional que ens m ostra moltes coses, ens dna molta informaci histrica fonamental. Un document quasi b nic entre els pobles daquests comarques dels que tenim coneixement. Els delmes amb les primcies sn aquells drets o tributs que els pagesos i els ramad ers de dominis cristians han de lliurar per al sosteniment de lEsglsia i els seus membres. Els beneficiaris sn el bisbe de la Dicesis, el Captol de canonges de la se va Seu, el rector i el senyor del lloc; aquest darrer en virtut dun privilegi pap al en tant que s lencarregat de recaptar-los. Aleshores, entre altres la Carta ens informa dels drets que se satisfan, i com sn proporcionals a la producci dels fruits i del bestiar afectat, refereix els prod uctes gravats amb la qual cosa tamb ens diu quins sn els tipus de cultius que es p ractiquen a Gandesa, base de la seva economia. La Carta recull tamb tota la informaci sobre els usos i prctiques religioses dels g andesans, les seves festivitats, els seus ritus, els drets o taxes a pagar pels diversos serveis litrgics demanats, etc. com tamb els honoraris del rector com a n otari quan rep captols matrimonials. I ens dna altra informaci com per exemple quan ens parla dels portals o accessos del recinte murallat de la ciutat en descriur e les seves processons; o quan es refereix a la Festa Major de lAssumpci. Tamb descriu les celebracions per la Mare de Du del Roser, sobre les que jo en vol ia fer un esment especial, per tractar-se duna devoci estesa per totes aquestes te rres sobretot des del s. XVI promoguda per un anterior bisbe de Tortosa, Gaspar Punter, fins el s. XX, i estranyament desapareguda i oblidada arreu de les nostr es comarques. Monner deixa constncia duna confraria dedicada a aquesta advocaci de la Mare de Du amb el llibre que tamb existeix a larxiu parroquial i que breument es descriu, dit de la Cofradia de Nuestra Seora del Rosario de Gracia; com daltra de dicada a Sant Antoni Abat. Si consultem la part corresponent a larxiu notarial, les actes que sassenyalen ens informen dels diversos serveis existents a la Ciutat (molins, carnisseria, pou de neu, mol de sansa, hostal) molts dells establerts el s. XVIII a reds de les estr ictes mesures econmiques imposades desprs de la Guerra de Successi per Felip V per a fer front a la crisis que castiga greument el municipi catal (com a tota la pob laci). Penseu que des de mitjans s. XVII aquestes terres han patit grans sequeres, male s o nulles collites, epidmies i dues guerres amb tot all que suposen de destrucci i despoblament. De tot aix ens parlen tamb aquests llibres parroquials; el propi Ono fre Catal ens explica entre partides de baptismes all que ocorre a Gandesa i altre s pobles vens durant la Guerra dels Segadors; especialment rellevant i excepciona l s la informaci dels fets de 1643 que afecten la Terra Alta i la Ribera dEbre. Per tamb ens dna altres notcies abans i desprs, sobre la poblaci de Gandesa, els rectors de la Parrquia des de 1358, la sequera de 1631, sobre lescut de labadia, lantic foss ar, la fundaci del Santuari de la Fontcalda, i un llarg etctera. Amb tot i la descripci documental que en fa, Monner, a travs de les diverses parti des parroquials de baptismes, matrimonis i defuncions, i daltres notes dels difer ents rectors, aprofita per donar notcies mltiples i molt diverses: de la introducc i a Gandesa dels seus diversos cognoms i famlies, de vegades provinents daltres llo

cs i viles venes, dArag, de Frana, etc.; de personatges illustres fills de la Ciutat; de la noblesa gandesana; de les epidmies que es pateixen; daccidents que es produ eixen a la vila; dels bandolers i les Unions que es formen per a combatrels; de l a formaci de miquelets contra el rei dEspanya; dels oficis que es practiquen; dels crrecs municipals que sexerceixen (jurats, mostassaf, regidors, alcaldes), i dels canvis institucionals que shi van produint des de lantic rgim al nou sorgit de la Nova Planta de 1716 i el darrer en el nou Estat Constitucional del s. XIX; de la introducci del Cadastre, nou tribut borbnic a principis del s. XVIII; dels religi osos que exerceixen a Gandesa i a la Fontcalda; de lantiga esglsia romnica i de la nova, i dels seus altars i retaules; dels militars que hi arriben, visiten o es moren a la Ciutat amb la qual cosa transitem tamb al llarg de les diverses guerre s que sacsegen el pas com la dels Segadors tan referida, la de Successi del s. XVI II, la invasi napolenica a principis del XIX, i les guerres civils del mateix segl e entre liberals i absolutistes primer, i les carlines desprs; i aix un llarg etcte ra de dades, notcies, i informacions dndole ben diversa. Jo encara citaria perqu sempre mha interessat tot el relatiu al moviment de poblac i i amb ella, de famlies i cognoms, la informaci que tamb ens dna aquest llibre i a l a que Monner li presta gran atenci, sobre les noves famlies que en el decurs dels anys es van installant a Gandesa (de vegades vinculades a determinats oficis), co m del trasllat de vens de la mateixa Ciutat (normalment a causa de la fam o de la guerra). El llibre conclou amb uns reculls finals prou extensos, que des de diferents mbit s faciliten al lector la seva comprensi i permeten concretar ms la recerca daquells temes que ms el poden interessar. Sn diferents ndexs fets i extrets de tot el material anterior. Un amb aquelles per sonalitats que per lautor mereixen un reconeixement ciutad especial. Altre amb el testament dOnofre Catal, de 1650, i un codicil en el que demana ser enterrat final ment en un sarcfag de pedra a lAltar Major de lesglsia de Gandesa. Desprs venen uns altres ndexs toponmics, antroponmics, de curiositats, de cognoms, i de les viles diferents de Gandesa que apareixen en aquella documentaci. A travs da quests ndexs es pot localitzar perfectament all que ms pot interessar al lector, co m deia, concretant la recerca; penso que el llenguatge planer i les notes que lac ompanyen, ajuden a una amena lectura que a ms dun entretindr i agradar. Un llibre que haur destar a les vostres estanteries, almenys en les dels que sou d e Gandesa, i tot i que no se mha demanat de promouren la venda, tal vegada la prox imitat de la Diada de Sant Jordi pot ser una bona excusa per fer-sen amb un exemp lar. Per la seva part, tamb els estudiosos podran extreure la informaci que es dna en el s seus diversos mbits, i tal vegada omplir nombrosos buits histrics locals i comar cals. La Terra Alta que pateix la tradicional i evitable llunyania dels centres de dec isi poltica i econmica del pas, s una terra rica en histria, tradicions i cultura. I a quest llibre ens ho prova una vegada ms. Una terra crulla de camins entre comarques i territoris diversos catalans i arago nesos, sense oblidar aquesta unitat tamb histrica poltica i econmica que conforma am b la comarca vena de la Ribera dEbre. De fet es fa difcil destriar-les pels seus ll aos histrics i de tota ndole per la seva vinculaci comuna i secular amb lOrde del Tem ple primer, i amb el de lHospital desprs, tot conformant aquesta Castellania que c onvert Gandesa, dins del Priorat dAmposta, en el principal centre civil, administr atiu i econmic daquestes terres, sense menystenir altres viles amb un pes prou imp ortant com Batea, Orta o Vilalba, per posar uns exemples.

La influncia de Gandesa queda ben palesa en veure la llarga relaci de pobles daques tes comarques don eren originaris aquells que intervenen en els actes que es desc riuen en el llibre. Una rellevana que, insisteixo, el llibre ens mostra en un viatge pel temps, i que prova una vegada ms la vostra capacitat de superaci en moments molt crtics i enmig de grans tragdies fins avui. Que aix sigui tamb en el futur. Enhorabona Sr. Monner . Grcies. Josep Serrano Daura, Gandesa, 16 dabril de 2011