A G U A I T S - 1 0 ( H I V E R N , 1994)

87

ANLISI BIOLGICA I QUMICA DE LES AIGES DEL RIU GIRONA (MARINA ALTA)
Gabriel Mut, Gabriel Mengual, Anna A. Pastor, Marga Tur, Esther Escriv, Conxi Terrades, Paula Alberola, Xaro Gasquet, Joan F. Carreres, Ricard Vicens, Ivan Quesada, Xaro Soler, Rosa E. Rovira, David Adsuar, Sebasti Roig, Francesc Giner, Xavier Sales, Joan V. Moreno, Josep Prez, Pep Ortol i Manuel Alejandre. Aquest equip ha estat dirigit per Juli Pascual Trilla

INTRODUCCI I OBJECTIUS L's de l'aigua ha resultat sempre problemtic en el nostre medi mediterrani. La manca de corrents superficials que aporten d'una manera fcil aquest recurs condiciona el desenvolupament de les societats humanes. Aigua i qualitat de vida esdevenen aix factors ntimament lligats. Per si durant molt de temps n'havia estat la quantitat la preocupaci fonamental dels usuaris,a hores d'ara ha vingut a afegir-s'hi un altre aspecte: la qualitat de l'aigua. Vivim a l'poca dels residus; industrials , domstics , agrcoles o de qualsevol mena, la major part acaben a raigua,convertida d'aqueixa forma en lquid excretor. Amb ra el professor Margalef compara l'anlisi de les aiges d'un riu amb una anlisi d'orina: conixer la composici d'ambds lquids s saber l'estat de salut de les seues fonts, organisme hum o conca hidrogrfica en cada cas. Els darrers anys diversos grups de treball de diferents universitats espanyoles han avaluat la salut medioambiental d'algunes conques utilitzant una nova metodologia. Els organismes que poblen les aiges han mostrat d'una manera clara que en molts casos poden ser utilitzats com a indicadors ecolgics. La combinaci de les anlisis qumiques ms clssiques amb les anlisis biolgiques realitzades a partir dels macroinvertrebrats aqutics ha donat fruits molt interessants. Ara ja estem en condicions de poder avaluar la qualitat de les aiges corrents d'una manera molt ms rpida, precisa i, per tant, efica. Aix ha facilitat que persones no especialitzades, com en aquest cas alumnes de tercer de BUP de l'Institut de Batxillerat Historiador Chabs de Dnia, puguen desenrotllar una tcnica que no per elemental s menys significativa en les seues conclusions. El nombre i l'entusiasme dels participants han perms la realitzaci d'un treball rigors i l'obtenci d'uns resultats clars. Tanmateix la manca de pressupost per analitzar altres parmetres qumics fonamentals, com ara els fosfats, han suposat un coneixement parcial de la dinmica del riu. Aix no obstant hem d'agrair la concessi d'un ajut econmic per part de la Caixa

E q u i p d i r i g i t p e r JULI

PASCUAL

d'Estalvis del Mediterrani, aix com la collaboraci tamb econmica de l'Associaci de Pares d'Alumnes de l'Institut. Resulta encoratjador comprovar la progressiva conscincia ecolgica i de foment de la investigaci que es desprn de determinades institucions i associacions que fan viables projectes com el nostre. Cal destacar l'absncia d'estudis limnolgics de la zona, pel que hem hagut de buscar models geogrficament allunyats per que presenten trets similars. El cas del riu Foix, a l'Alt Peneds, ben estudiat per Narcs Prat i collaboradors, de la Universitat de Barcelona, ha servit de paradigma del que s un riu mediterrani, de pendent accidentat i curta llargria. La metodologia de treball aplicada al seu estudi per estudiants de B.U.P. i C.O.U. (Pascual, J. i Savall, A., 1990) ha estat desenvolupada tamb en el nostre cas. Volem agrair, finalment, la collaboraci dels professors Carles Navarro i Vicenta Ros, aix com de Marga Tur, Isaes Fayos, Pere Cabrera i Antoni Barber, els quals d'una manera o d'una altra han fet possible la realitzaci prctica d'aquest treball. Amb posterioritat a la redacci del present treball hem de fer esment del reconeixement que ha obtingut tant dins de l'mbit catal com a nivell de tot l'estat. Aix, d'una banda li va ser atorgat un premi Baldiri Reixac, convocatria de la Fundaci Jaume I de Barcelona per estimular i promoure l'escola catalana, i, a ms, va obtenir un accssit en el concurs Jvenes Investigadores que convoca el Ministeri d'Educaci i Cincia, ambds l'any 1992.
.
-E6,E7 700. Alcal i Torrent .

PERFIL

DEL

GIRONA

.600 .

500>. AOO . -E4 300-E3 200E2 : Sanet i e l s N e g r ^ l s . 100 ' ^*---.....l^ - E l : Els Poblats . Pont OrbaTormos . FI eix -E5 Ebo .

I 10

1 20

30

40

tn

MATERIAL I MTODES El treball ha estat dut a terme per un grup de vint alumnes de tercer de B.U.P. sota la direcci del seu professor de Cincies Naturals.L'elaboraci del mateix s"ha fet en dues etapes: Hivem-Primavera i, una vegada acabat el curs, EstiuTardor. La primera etapa, d'acord amb el projecte inicial presentat a la Caixa

A G U A I T S - 10

d'Estalvis del Mediterrani (C.A.M.) s'ha desenvolupat al llarg de quatre fases: Primera fase: Formaci. Durant les sessions del mes de Gener i primeries de Febrer, van rebre unes classes sobre els fonaments terics i la metodologia del projecte segons el segent programa: 1) Reps dels conceptes ecolgics bsics; 2) El riu com a ecosistema. Els rius mediterranis; 3) Macroinvertebrats aqutics; 4) El mostreig. Segona fase: Mostreig d'hivern. Recollida de les mostres a les diferents estacions prviament programades. Treball de laboratori: identificaci de les mostres i anlisi qumica de l'aigua. L'excursi per tal d'arreplegar les mostres va ser realitzada els dies 2 i 3 de Mar; anteriorment frem un mostreig d'assaig a Beniarbeig on s'aplic en la prctica la metodologia estudiada. Tercera fase: Mostreig de primavera. Efectuat els dies 19 i 20 d'abril a les mateixes estacions que l'anterior, excepte a la nmero 3 (pont entre Orba i Tormos) on no hi havia circulaci superficial d'aigua. El treball posterior al laboratori va estar acabat un mes ms tard. Quarta fase: Elaboraci de les conclusions i redacci del treball. Ha ocupat les ltimes setmanes del curs. La segona etapa, amb una participaci lleugerament restringida, ha servit per a completar l'estudi del cicle anual amb un mostreig d'estiu (2.3/agost) limitat a les estacions on circulava aigua (E.2 i E.6) i un mostreig de tardor (8.9/ novembre) tamb a estacions amb flux d'aigua (E.1,E.2,E.5, i E.6). Les conclusions definitives i la redacci del treball s'han fet durant les ltimes setmanes de l'any. Van ser seleccionades set estacions de mostreig a partir dels segents criteris: 1) conixer les diferncies entre punts del riu repartits al llarg del seu curs, des del naixement a la desembocadura. 2) conixer la influncia sobre les comunitats de macroinvertebrats d'algunes poblacions i les seves rodalies agrcoles. 3) conixer les diferncies entre punts del riu de flux d'aigua ms regular i punts d'acusada temporalitat, que esdevenen secs durant bona part del cicle anual. D'aquesta manera s'establiren les segents estacions: E.l: Els Poblets, aiges avall del pont de la carretera de Dnia a Gandia. E.2: Sanet i els Negrals, aiguabarreig de les aiges del Girona i del seu afluent la Bolata. E.3: Aiges amunt del pont entre Orba i Tormos. E.4: Fleix, torrent que baixa pel barranc de la Font Grossa vers el riu Girona, engoijat ac entre els alts espadats que delimiten el barranc de l'Infern. E.5: Ebo, aiges avall del poble.

E q u i p dirigit per J U L I

PASCUAL

E.6: Alcal de la Jovada, aiges avall del poble junt al pont de la carretera que mena al caseriu de l'Atzvia. E.7: Petit torrent que s'uneix al Girona al punt anterior pocs metres amunt del pont. El grup de treball havia estat dividit en subgrups de dues persones cadascun, per tal d'optimitzar la feina. Aquestes eren les seues funcions: Grup 1: Determinar les caracterstiques fsiques de cada estaci, omplint una fitxa en la qual figuren les segents dades: data, hora, temperatura de l'aire i de l'aigua, cobertura arbria, amplada, fondria, velocitat de l'aigua, terbolesa, substrat, material al.lcton, algues i macrfits. La fitxa era completada al laboratori amb la consulta dels mapes corresponents, prenent nota aix de: Grau del riu, altitud, distncia a l'origen i pendent. S'encarreguen tamb de les dades climatolgiques i de la seua representaci en climogrames. Grups 2, 3, 4 i 5: Realitzar el mostreig prpiament dit, recollint els macroinvertebrats presents als macrfits, pedres, fulles i vegetals en descomposici, i basses o zones d'aigua enlentida, respectivament. Ho van fer utilitzant una safata de color blanc on anaven netejant els materials agafats del riu, o b una mnega de plncton en el cas dels organismes nedadors de les basses. Totes les mostres es collocaven en tubs de vidre amb alcohol etlic de 70 per a ser fixades. Ja al laboratori, cada grup identifica amb l'ajuda de lupes binoculars de 20 augments i claus d'identificaci especialitzades (Tachet, H. et al., 1980) els macroinvertebrats corresponents al seu hbitat. El professor-director del projecte supervisava cada cas. El nivell taxonmic fins el que s'hi arribava era el de famlia. Cada famlia portava algun o alguns exemplars a la collecci que es va anar elaborant. Grup 6: Recollectar mostres dels vegetals ms abundants a les riberes del riu. Aquests exemplars eren arxivats entre fulls de diari, encetant d'aquesta manera l'elaboraci d'un herbari. Alguns d'ells eren identificats "in situ". Grup 7: Prendre nota dels vertebrats presents al riu i a les riberes. En aquest cas, tots hi havien de ser identificats al camp, per la qual cosa s'utilitzaven les guies corresponents (veure bibliografia ). Grup 8: Analitzar qumicament l'aigua a cada estaci . Hi eren mesurats els segents parmetres : oxigen, conductivitat, pH, nitrats, nitrits i amoni. Durant el primer mostreig l'anlisi es va fer al laboratori amb les mostres recollides en pots de vidre tancats desprs hermticament. Durant el segon mostreig es va poder fer directament al camp pel que respecta als quatre primers parmetres. Els nitrits i l'amoni van haver de ser analitzats com al primer mostreig. Als mostreigs d'estiu i tardor les concentracions de nitrats, nitrits i amoni van ser mesurades al laboratori.

AGUAITS-10

91

Grup 9: Muntar un aquari on conservar mostres vives del riu. La voracitat dels crancs va acabar prompte amb la resta d'organismes que s'hi pensaven installar. Grup 10: Fotografiar la realitzaci del treball en les seues diferents fases per tal d'elaborar posteriorment un audiovisual sobre el mateix. Durant la darrera excursi tamb s'hi incorpor el video. El material utilitzat per a fer les mesures fsico-qumiques fou el segent: 1.- Temperatura: Termmetre Bravo digital, de rang entre -44 C i 99.9 C. Precisi : 0.1 C. 2.- Conductivitat: Conductmetre DIST 4 ATC, de rang entre 100 i 19900 microsiemens. Precisi: 100 microsiemens. 3.- Oxigen dissolt: Oxmetre HI-8543, de rang entre 0 i 19.9 mg/1. Precisi: 0.2 mg/1. 4.- Nitrats, nitrits i amoni: Fotmetre de camp LASA Aqua-Dr.Lange, amb els filtres i reactius corresponents, que han perms l'anlisi dins dels segents rangs: Amoni (0.01-2 mg/1), Nitrats (3-80 mg/1), Nitrits (0.05-2 mg/1). 5.- pH : Deteiminat amb paper indicador universal. CARACTERSTIQUES DE LES ESTACIONS DE MOSTREIG: E.l: Els Poblets. Estaci sense cobertura vegetal, on l'aigua circula canalitzada entre parets artificials. La influncia urbana es manifesta en la presncia d'escombraries abundants i variades. Malgrat tot l'aigua apareix clara sobre un substrat bsicament pedregs i arens, que esdev sec a l'estiu. Hi hem trobat algues filamentoses verdes sobretot a l'hivern i primavera. Pel que fa als macrfits, hi abunden els ranuncles (Ranunculus sp.), l'api bord (Apium nodiflorum) i els crixens (Roripa nasturtium-aquaticum), aquests tltims especialment durant la tardor. A les vores del riu hem identificat les segents plantes: Famlia crucferes, famlia rubicies, Rumex crispus, Fumaria capreolata, Verbascum sinuatum, Polypogon viridis, Piptaterum miliacea, Anacyclus clavatus, Rumex conglomeratus, Sisymbrum irio, Sonchus oleraceus, Cardaria draba, Plantago lagopus, Picris echioides, Bromus estirilis, Geranium rotundifolium, Melilotus sp., Lavatera cretica, Borago ojficinalis, Stachys ocynastrum, que corresponen a una vegetaci determinada per l'acci antrpica. E.2: Sanet. Estaci amb una certa cobertura vegetal deguda a l'abundncia de canyes (Arundo donax) i baladres (Nerium oleander). La proximitat, aiges amunt, de nuclis habitats es fa patent en la presncia, no tan important com a Els Poblets, d'escombraries. L'arribada de l'aigua procedent del torrent de la Bolata provoca terbolesa en certs moments, d'origen fangs. El substrat, molt pedregs, tamb correspon a un rgim toixencial. No s'ha secat durant tot el perode d'estudi. Hi hem trobat algues filamentoses verdes prou abundants i

Equip dirigit per J U L I

PASCUAL

molses; ranuncles, api bord, crixens, junt amb llentilles d'aigua (Lerma sp.) a l'estiu, constitueixen els macrfits aqutics. A les vores apareixen: Mentha pulegium, Mentha aqutica, Arundo donax, Scirpus holoschoenus. Famlia rubicies, Thymus vulgaris, Arisarum vulgare. Famlia compostes, Parietaria judaica, Juncus sp., Scrophularia sciophila, Pallenis spinosa, Bromus tectorum, Lytrum sacaria que posen de manifest, a ms de l'acci antrpica, la freqncia d'inundacions dels terrenys prxims al riu.

AMPLARIA (en metres)

Hivern ^ Primavera J Estiu 1^ Tardor

E.3: Pont Orba-Tormos Sense cobertura vegetal, noms ha mostrat aigua circulant al rnostreig d'hivern. El substrat clarament pedregs, la situaci dins la conca i l'amplria del llit en aquest punt corresponen en la prctica a un con de dejecci torrencial. La presncia d'escombraries s notable. En l'nica ocasi en que hi circulava aigua detectrem algues filamentoses verdes poc abundants. Hi falten macrfits aqutics i, en canvi, apareixen baladres i joncs. A les vores hem identificat: Sedum sediforme, Hyparremia hirta, i Cistus albidus. E.4: Fleix Es tracta d'una estaci de torrent curt, afluent del Girona. Les caracterstiques torrencials del propi riu es veuen accentuades: hi apareix una cobertura arbria d'ar blanc (Crataegus monogyna), carrasca (Quercus ilex), salze (Salix sp.) i baladre, el substrat s completament pedregs, amb clots que donen contrasts marcats de fondria, i sequera estacional d'estiu i tardor. L'aigua, clara i sense presncia d'escombraries, circula a l'hivern i la primavera. Hi trobem molses abundants i poques algues filamentoses. Tampoc s'hi

A G U A I T S - 10

desenvolupen macrfits aqutics. A les vores trobem: Olea europea (olivera), Ferula comunis, Crataega monogyna (ar blanc), Celtis australis (llidoner) Smilax aspera (artjol) Rhamnus alatemus (aladerm). Rosa sp, que constitueixen una vegetaci amb elements arvenses i d'obaga.

FONDRIA (en metres)

Hivern m Primavera Estiu ^ ^ Tardor

E.5: Ebo Sense cobertura vegetal i amb la influncia notable del poble d'Ebo, aiges amunt, que aporta escombraries. L'aigua, poc trbola, circula sobre un substrat molt pedregs durant la major part de l'any; noms ens n'hi ha faltat al mostreig d'estiu. Les algues hi sn presents en forma microscpica, originant taques de color marr sobre les pedres: algunes filamentoses verdes hi apareixen a la tardor. L'api bord i els joncs abundants constitueixen la vegetaci aqutica que hi hem detectat. A les vores hi apareixen: Santolina chamaecyparissus, Rubus ulmifolius, Rosmarinus officinalis, Olex parviflorus (argelaga), Euphobia gnidium, Ceterach officinarum, Oxalispes-caprae, Salix atrocinerae, Tryfolium repens, Mentha pulegium, Ersimun grandiflorum, Centaurea sp, Cynoglosun cheirifolium, Stachys ocymastrum, Acanthus mollis; vegetaci amb espcies arvenses de bardissa i prpies de les brolles del voltant . E.6: Alcal Estaci d'escassa cobertura vegetal, representada per alguna carrasca. Poques escombraries, aigua clara, i substrat molt pedregs sn les caracterstiques que comparteix amb estacions anteriors. Hi hem trobat aigua a tots els mostreigs. Abunden a aquesta estaci les algues filamentoses verdes, el jonc, l'api bord i, sobretot a la tardor, els crixens. A les vores, apareixen: Chrisanthemun sp (margarida), Vumum tinus, Malus comunis (pomera), Belianthemum sp, Cistus

E q u i p dirigit per J U L I

PASCUAU

albidus, Brachipodium sp, Quercus ilex (carrasca), Crataegus monogyna (ar blanc), Thymus vulgaris (frigola) , vegetaci tamb amb elements arvenses i alguns representants dels antics carrascars, com ara la mateixa carrasca o el marfull (Vibumum tinus).

VELOCITAT DE L'AGUA.

I Hivern Primavera I Estiu ^ Tardor

E.7: Torrent d'Alcal Petit torrent de substrat completament pedregs, amb l'escassa cobertura vegetal que aporten els camps de conreu dels voltants, per on circula aigua, com en el cas del torrent de Fleix, durant l'hivern i la primavera; En aquests moments apareixen algues microscpiques; algunes molses i joncs representen la vegetaci ms propera a l'aigua, mentre que els elements florsties de les vores coincideixen amb els esmentats a l'estaci anterior. INTERPRETACI DE RESULTATS Hem aplicat dos tipus d'ndex de qualitat d'aiges a la taula de resultats de l'anlisi biolgica. El primer, de carcter quantitatiu s l'ndex B.M.W.P. (Alba-Tercedor i Snchez-Ortega, 1988). El segon s un ndex qualitatiu basat en la presncia de determinats organismes indicadors. La combinaci d'ambds ofereix resultats ms clars, ja que la precisi del B.M.W.P' cal matisar-la amb la imformaci que aporten alguns macroinvertebrats de reconegut valor indicador, com ara l'ordre Plecptera o els tricpters de la famlia Limnephilidae. Aix, aplicant el primer ndex de qualitat apareixen totes les estacions amb aiges contaminades, ja siga durant tot l'any o b durant la major part del cicle anual. Noms E.l, E.2 i E.6 superen el nivell encara que quedant-se dins del que s considerat aigua amb alguns efectes de contaminaci; i aix noms a la primavera o la tardor.

A G U A I T S - 10

1.1 1.2 1.4 2.1 2.2 2.3 2.4 3.1 4.1 4.2 CRDSTACEA Astacidae Athyidae Ganmaridae FLECOFTERA Nemotiridae Perlodidae Leuctridae EFHEHEROFTERA Baetidae Caenidae Leptophlebiidae TRICHOPTER& Limnephilidae Hydroptllidae Hydropsychidae COI1EOFTER& Elnidae Dytiscidae Hydrophilidae Haliplidae Lymnebiidae Dryopidae Hydraenidae ODOH&TA Gomphidae Platycnemididae Cordulegasteridae DIPTERA Chlronomidae Simuliidae Stratiomydae Ceratopogonidae Dixldae Anthonomidae Limoniidae Ephydidae Culicidae HETEROPTERA Naucoridae Nepidae Gerridae Hydrometridae Notonectidae Pleidae MOLLDSCA Ancylidae Bythinellidae Bythiniidae Physidae Lymnaeidae Planorbidae Valvatidae Hydrobiidae HZRUDINSA Erpobdellidae TDRBELLAKXA Dugesiidae ARACHNIDA Hydracharina
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

ANLISI BIOLGICA

X X

X X X X X X X X X

X X

X X X

X X

X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X X X X X X

X X

X X

X X X X X X X X X X X X X X X

X X X

QUALITAT Index BMWP' Index Qualitatiu 40 Bl 83 A 44 Bl 55 Bl 75 Bl 57 Bl 60 Bl 20 A 30 A 36 A

Equip dirigit per J U L I

PASCUAL

ANLISI BIOLGICA
CRUSTACEA Astacidae Athyidae Gemmaridae PLECOPTEEA Nemoiiridae Perlodidae Leuctridae EPHEMEROPTERA Bactidae Caenidae Leptophlebiidae TRICHOPTERA Liamephilidae Hydroptilidae Hydropsychidae COLEOPTEKA Elmldae Dytiscidae Hydrophilldae Haliplidae Lymnebiidae Dryopidae Hydraenidae ODON&TA Gomphidae Platycnemididae Cordulegasteridae DIPTEHA Chironomidae Simuliidae Stratiomydae Ceratopogonidae Dixidae Anthonomidae Limonlldae Ephydidae Culicidae HETEROPTESA Naucoridae Nepidae Gerridae Hydrometridae Notonectidae Pleidae HOLLDSCA Ancylidae Bythinel1idae Bythiniidae Physidae Lymnaeidae Planorbidae Valvatidae Hydrobiidae HIRDDINEA Erpobdellidae TDKBELLAIOA Dugesiidae ARACHNIDA Hydracharina

5 . 5.2 5.4 6.1 6.2 6.3 6.4 7.1 7.2 -1

X X

X X X X X X X X X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X X X

X X

X X

X X X

X X X X X

X X X

X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X

^
X X

X X X

X X X

X X

X X X

QUALITAT Index BMWP' Index Qualitatiu 53 Bl 61 B2 61 B2 46 A 52 A 54 B2 70 B2 43 A 32 A

A G U A I T S - 10

800

Microsiemens

600

400

200

Estaci
Hivern CONDUCTIVITAT <^ Primavera ll Estiu K^ Tardor

PH

98

E q u i p dirigit per J U L I

PASCUAL

mg/1 20

Hivern OXIGEN

Tardor

50

mg/1

40

30

20

10

a ^
3 4 Estaci Hivern NITRAT Primavera l''l Estiu 5

r^^

Tardor

A G U A I T S - -lO

mg/1 2.0

1.5

1.0

0.5

0.0

d^ ^ ^ ^
2

VP\ l$5

5
l--'l Estiu

ii
6

^^
7

Estaci
Hivern NITRIT VOi Primavera 1 ^ ^ Tardor

mg/1 0.6

J e i ^ I
3 4 5 6

Estaci
Hivern AMONI Pt?<i Prioiavera l-) Estiu 1 ^ ^ Tardor

100

E q u i p dirigit per J U L I

PASCUAL

Aplicant el segon ndex, en canvi, hi ha cinc estacions amb aiges de qualitat A, s a dir amb aiges netes; sn les segents: E.l a la primavera, E.3 a l'hivern (al mostreig de primavera no hi havia flux superficial), E.4, E.6
E.7.

Cal tenir present que noms els llocs refils (zones de corrent) amb un temps de colonitzaci mnim (quatre o cinc setmanes) donen resultats fiables en l's d'un ndex biolgic (Prat, N. et. al., 1985). Aix ens porta a avaluar la qualitat de l'aigua a les nostres estacions situant els valors obtinguts en el seu context ecolgic veritable. Les estacions 3, 4 i 7 presenten caracterstiques molt particulars. La primera d'elles, pont entre Orba i Tormos, roman seca la major part de l'any. La colonitzaci resulta difcil i noms alguns macroinvertebrats d'estratgia oportunista proliferen durant l'efmer perode que hi circula aigua (quironmids i simlids). S'entn, per tant, el contrast tan gran entre la valoraci feta amb un o altre ndex, provocat especialment per l'aparici d'algun plecpter temporal. Considerant l'anlisi qumica hi trobem un alt valor d'oxigen dissolt, aix com de nitrats, encara que ni la conductivitat ni les concentracions de nitrits o d'amoni permeten pensar en un aigua clarament contaminada. Pensem que cal interpretar l'estaci 3 com un punt del riu caracteritzat fonamentalment per la temporalitat, amb un creixement rpid de les poblacions oportunistes que aprofitaren la relativa abundncia de nutrients com el nitrogen. En un perode de temps bastant curt les condicions de vida degeneraran, ja que la disminuci del cabal d'aigua que t lloc a la primavera i la proliferaci bacteriana que seguir l'augment d'algues filamentals i d'oportunistes animals, conduir l'ecosistema a Teutrofitzaci. D'altra banda, les estacions 4 i 7 corresponen a torrents que porten les seves aiges al riu Girona. Estacions temporals com l'anterior, el seu perode de flux, tanmateix, s ms llarg: hi hem trobat circulaci d'aigua als dos mostreigs. El petit tamany dels torrents i la seva temporalitat expliquen que, amb valors de l'ndex B.M.W.P' entre 20 i 43 (aiges contaminades), aparegueu en canvi qualificades de primera categoria des d'un punt de vista no quantitatiu. Una altra vegada els plecpters temporals eleven la qualitat d'aigua acompanyats en aquesta ocasi pels efemerpters leptoflbids a la E.4 i pels tricpters limneflids a la E.7, tamb indicadors d'aiges prou netes. Les diferncies entre les caraterstiques ecolgiques de les dues famlies anteriors permeten conixer les diferncies entre ambdues estacions, diferncies corroborades per la resta de macroinvertebrats que hi apareixen. Els lectoflbids viuen preferentment entre macrfts, a llocs de corrent, mentres que els limneflids poden ocupar sustrats durs, com pedres, a llocs de poc corrent o aigua embassada. Aix ens indica que E.4 s una estaci on la temporalitat no s tan acusada com a E.7 i on el cabal mitj resulta superior. Al capdavall tant la fondria com l'amplria sn ms grans a E.4, arribant-s'hi a formar petits tolls d'aigua on trobem formes hnmfiles com els caragols de la famlia Physidae o efemerpters de la famlia btids. Les dades de l'anlisi qumica corresponen a dues estacions d'aiges netes, sobretot a l'hivern. Durant la primavera E.4 evoluciona cap a una aigua

A G U A I T S - 10

ms rica en nitrogen,especialment en forma de nitrats, conseqncia probablement d'algun abocament puntual . L'estaci 6, Alcal, presenta aiges contaminades, d'acord amb l'ndex B.M.W.F entre 46 i 54 amb un augment tardoral que el puja a 70.En canvi l'ndex qualitatiu,a partir dels plecpters temporals que hi apareixen, la dna com de primera qualitat a l'hivern i a la primavera. Creiem,no obstant, que aquesta presncia de plecpters podria justificar-se per la proximitat del torrent (E.7) que aboca les seues aiges al riu a aquest punt. De fet, la desaparici de l'aigua en el torrent fa baixar la qualificaci a B-2. La composici restant i les dades qumiques apunten cap a una estaci d'aigua contaminada, encara que el grau de contaminaci pareix prou variable en funci dels abocaments del poble d'Alcal de la Jovada i de les precipitacions en cada moment de l'any. Els abundants dpters simlids detectats a la primavera, d'alimentaci filtradora, sn una prova de la riquesa en partcules orgniques que tenen aquestes aiges, i per tant de la seva tendncia a l'eutrofitzaci. L'augment de la diversitat biolgica a la tardor s conseqncia d'una aigua recent sobre unes comunitats que s'han mantingut durant l'estiu. Les estacions 1 i 2 presenten la caracterstica comuna de superar, almenys en un dels mostreigs, la barrera entre aiges contaminades i aiges amb noms alguns efectes de contaminaci. Es dna en totes dues un augment de l'ndex B.M.W.P' en passar de l'hivern a la primavera, ms acusat quan ms avall es troba l'estaci. Aix, a Els Poblets l'augment s superior al 100% i a Sanet entorn al 40%. Als poblets l'ndex toma, desprs de la sequera estiuenca, a un valor semblant al d'hivern; a Sanet l'ndex baixa durant l'estiu i es mant a la tardor tamb en valors semblants als d'hivern. L'ndex qualitatiu no reflecteix aquests canvis, excepte en el cas de la E.l on la troballa excepcional d'un plecpter a la primavera resulta molt significativa. A E.2 l'ndex es mant en B-1, aiges prou netes, amb una gran riquesa de crustacis gammrids i altres gambetes de riu. L'increment de qualitat a Els Poblets pot explicar-se per la progressiva colonitzaci de l'estaci per part d'organismes refils en un procs de successi ecolgica que ser tallat bruscament en arribar a fases ms avanades de la primavera, per reducci del cabal d'aigua. Aquest procs, com a les altres estacions, no abasta, tanmateix, a produir-hi un augment de la qualitat tan clar, degut, sobretot en el cas d'Ebo a una major eutrfia per abocaments de la poblaci i disminuci de cabal que impedeixen la presncia al riu d'alguns macroinvertebrats exigents. En aquest ltim cas la fase estival es veu avanada i l'estaci esdev ms prompte una estaci limnfila. La reanudaci del flux d'aigua a la tardor suposa en ambds casos la tomada als valors que podrem considerar normals, B-1 i B-2 respectivament. La influncia de la riera de la Bolata sobre l'estaci 2 s patent. Es tracta d'una aportaci d'aigua de bona qualitat que amb un volum important collabora al manteniment d'unes condicions ecolgiques refiles i de diluci de contaminants, tant a la mateixa estaci 2 com ms avall a Els Poblets.

102

E q u i p dirigit per J U L I

PASCUAL

NDEX QUALITATIU

Organismes Indicadors Blefarocrids (Dpters) Plecpters Ecdyonuridae (Efemerpters) Frignies amb estoig (Tricpters especialment LimnophiKdae) Amfpodes (Gammarus) Rhyacophila (Tricpters) lmids (Colepters) Hydropsyche (Tricpters) Baetidae (Efemerpters) Quironmids (Excepte Chironomus) Ancylus Molluscs) Chironomus Tubifex (Oligoquets) Sense vida animal o b noms Eristalis (Dipters)

Caracterstiques de l'Aigua Aiges de muntanya, netes i fredes. Capalera de rius. Aiges netes, de temperatura variable.

ndex de Qualitat A B-1

Aiges que poden tenir un principi de contaminaci, per amb oxigen abundant Aiges que tenen un grau d'alteraci notable. Pot haver-hi breus perodes d'anxia (falta total d'oxigen). Polluci important. Llargs perodes sense oxigen a l'aigua. Polluci molt greu. Perill de toxicitat.

B-2

C D E

En resum, podem classificar el conjunt d'estacions mostrejades en quatre grups: 1) Estacions de torrent, prximes al riu Girona per situades als petits afluents que hi aboquen les seues aiges: E.4 (Fleix) i E.7 (Torrent d'Alcal). 2) Estacions contaminades del curs alt: E.5 (Ebo) i E.6 (Alcal). El redut cabal d'aigua i els abocaments dels pobles prxims donen com a resultat

AGUAITS - 10

1 03

aiges eutrfiques sense arribar a un grau d'alta contaminaci. E.6 presenta aigua a l'estiu, la qual cosa la converteix en un punt valus per a la posterior recolonitzaci del riu. 3) Estacions de flux temporal curt del curs mitj: E.3 (Pont entre Orba i Tormos). La circulaci d'aigua resulta massa efmera per a permetre la colonitzaci biolgica d'aquests trams. L'aigua del curs alt s absorbida pel karst entre Ebo i La Rectoria. 4) Estacions poc contaminades del curs baix: E. 1 (Els Poblets) i E.2 (Sanet). Malgrat tractar-se de la part de la conca amb una agricultura ms desenvolupada i intensiva, amb la riquesa de nutrients procedents de la fertilitzaci artificial que aix suposa, el cabal d'aigua aportat pels aqfers de la serra de Segaria crea les condicions ecolgiques adients que eviten, almenys durant el perode primaveral, la contaminaci. Considerem aix que, simplificant, el llit del riu Girona s ocupat durant una determinada part de l'any, corresponent al perode de precipitacions, per dos tipus de cabal: un d'origen alt, que no supera en ms que en comptades ocasions l'estret d'Isbert i un altre d'origen baix, procedent dels aqfers de la Segaria fonamentalment, que renova el riu i li dna caracterstiques que, en moments primaverals, resulten francament de capalera. Aquest efecte de renovaci ecolgica s conegut en altres casos de rius mediterranis, curts i temporals, on l'existncia de falles importants o zones crstiques talla el flux superficial del riu que no reapareix fins que les condicions dels aqfers immediats ho permeten.

BIBLIOGRAFIA Alba-Tercedor, J; Snchez-Ortega, A. (1988): Un mtodo rpido y simple para avaluar la calidad biolgica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978). Limntica, 4, pp.51-56. Bols, O. de, et al. (1990): Flora dels Pasos Catalans. Editorial Prtic. Barcelona. Climent, D. (1985): Les nostres plantes. Institut d'Estudis Juan Gil-Albert. Alacant. Costa, J. (1977): El Marquesat de Dnia. Universitat de Valncia. Valncia. Diversos autors (1990): Histria Natural dels Pasos Catalans. Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona. Fulla, J; Pascual, J; Savall, A (1990): Itinerari ecolgic del riu Foix. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Peneds. Llorente, G. (1988): Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic. Barcelona. Pascual, J. (en premsa): Comunitats de macroinvertebrats de la Riera de Pontons (Alt Peneds). Prat, N. et al. (1985): El Foix, entre l'eixutesa i la contaminaci. Servei del medi ambient de la Diputaci de Barcelona. Barcelona. Prat, N.; Puig, M.A.; Gonzlez, G. (1983): Predicci i control de la qualitat de les aiges dels rius Besos i Llobregat. Servei del medi ambient de la Diputaci de Barcelona. Barcelona. Tachet, H.; Bounaud, M; Richoux, Ph. (1980): Introduction l'tude des macroinvrtebrs des eaux douces. Universit de Lyon. Lyon.