Histria de la Msica

Luis de Miln
[Escribir el subttulo del documento]

Helena Calabuig Moreno 30/01/2012

Index
1. Biografia.1 2. Context histric.1-6 3.Viola de m6-8 4. Obra.8-9

1.Biografia
Llus del Mil (c.1500-c.1561), tamb conegut com Llus Mil, Luys Miln, Luys de Miln i Luis de Miln, va ser un escriptor, compositor i msic de la Cort de Valncia. La seva importncia histrica rau en ser el primer compositor que va publicar msica per a viola de m i el primer que va introduir instruccions verbals per marcar el tempo a les partitures. Conforma junt amb Luis de Narvez i Alonso Mudarra, la trada de grans compositors per a aquest instrument (viola de ma), antecedent de la guitarra, en el segle XVI. La seva biografia s poc coneguda. Fill d'una famlia aristocrtica valenciana, els seus pares foren Luys de Miln y Violante Eixarch . Sembla que va naixer a Xtiva i va passar la major part de la seva vida professional al servei del Virrei de Valncia Ferran d'Arag, Duc de Calbria, i de Germana de Foix, grans mecenes i protectors de les arts. Va viatjar a Portugal, on va estar en la cort de Juan III, a qui dedic el seu llibre El Maestro. Alguns indicis pareixen indicar que tamb viatj a Italia. No obstant, el centre musical que va acaparar les activitats musicals de Miln fou Valencia, principalment en la cort virreinal de Fernando de Aragn, Duque de Calabria y Germana de Foix, on va estar fins 1538.

2.Context histric
El Renaixement
La vida del Compositor transcorre entre lany 1500 al 1561 , periode duna poca anomenada Renaixement , durant aquesta poca convivim amb la msica renaixentista, que s la msica europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisi s difcil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A ms, el procs pel qual la msica va adquirir les seves caracterstiques renaixentistes va ser gradual i els musiclegs han situat els seus inicis, com a ms prest cap el 1300, i com a ms tard, al voltant del 1470. Est acceptat que el redescobriment i desenvolupament per part dels humanistes italians de l'esttica de l'art grec i rom de l'antiguitat va contribuir a renovar la msica de l'poca a un nivell conceptual, per els dubtes sorgeixen en intentar esbrinar la influncia directa sobre la teoria, la composici i la interpretaci musical, i per tant roman en el terreny de la suposici. Estil i tendncies: A l'edat mitjana, els intervals de tercera havien estat considerats com a dissonncies. Una de les caracterstiques ms pronunciades de la msica

renaixentista va ser la dependncia, progressivament ms important, de l'interval de tercera com a consonncia. Durant el segle XIVla polifonia, utilitzada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant ms elaborada i amb un major nombre de veus o part independents. A principis del segle XV la tendncia va ser anar cap a la simplificaci i la suavitzaci de les veus. Aix va ser possible a causa del gran augment del rang vocal en la msica en comparaci al que tenien a l'edat mitjana; un rang ms estret obligava a un encreuament ms freqent de les veus i a un major contrast entre elles. Les caracterstiques modals de la msica del Renaixement van comenar a ser una font de conflictes cap al final del perode, conflictes provocats especialment per l's creixent dels moviments amb intervals de quinta. Aix no representava un problema quan es realitzava dins el marc que posteriorment conformar la tonalitat i aquesta qesti seria un dels aspectes que impulsarien la consolidaci de la tonalitat. Formes: Durant el Renaixement les formes litrgiques ms importants, en continutat amb l'poca anterior, van ser les misses i els motets. A mesura que els compositors de msica sacra van comenar a adoptar les formes seculars, com per exemple el madrigal, aix va repercutir en el desenvolupament d'aquestes formes, especialment cap al final del perode en qu les ms utilitzades varen ser, a ms de la missa i el motet, el madrigal espiritual i el laude. La msica secular o profana va tenir cada cop ms difusi, amb una mplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparaci amb el que hi havia a l'poca medieval, aquesta explosi s'explica fonamentalment per la difusi aconseguida amb l'aparici de la impremta. s probable que una gran part de msica popular medieval de finals del perode s'hagi perdut a causa de la falta de documentaci. La msica secular del Renaixement inclou cants per a una o diverses veus, i formes com la frottola, can i madrigal. La llista de formes seculars s llarga i inclou la caccia, la chanson en les seves diferents formes (rond, virolai, bergerette, balada, msica mesurada), la canzonetta, el villancet, la villanella, lavillota, i la can per a llat. Tamb existien formes de motet mixtes, com el motet-can i el motet secular. La msica instrumental inclou la dels consorts de flauta dola o viola i altres instruments, aix com danses per a diversos conjunts. Les formes ms comunes van ser la toccata, el preludi, elricercare, la canzona i la intavolatura o intabulierung. Els conjunts instrumentals de danses podien tocar formes ballables com la bassedanza, la pavana, la galliarda, l'alemanda o la couranta. Cap al final del perode, apareixen els primers precursors dramtics de l'pera com la monodia, la comdia madrigal i l'intermedi. La notaci del Renaixement queda distorsionada quan s'intenta traduir amb el detall de la notaci actual, perqu es delimiten detalls d'una manera massa

estricta i es traeix l'amplitud amb que calia interpretar la msica d'aquella poca[1] Les composicions del Renaixement estaven escrites nicament en particelles; les partitures generals eren molt rares. Les barres de comps no s'usaven i les figures rtmiques eren generalment ms llargues que les usades actualment; la unitat depulsaci era la semibreu o rodona. Com ja succea durant l'ars nova cada breu (quadrada) podia equivaler a dues o tres semibreus relaci que es podria considerar com un equivalent al "comps" modern, tot i que es referia a un valor de nota i no a un comps. Aix, igual que en la notaci actual, una negra pot equivaler a dues corxeres o a tres, que s'escriurien com un treset. En la mateixa lnia de raonament, es poden tenir dos o tres valors ms curts als de la segent figura, la mnima (blanca) per cada semibreu. Aquestes diferents permutacions es denominaven:

"Tempus perfecte o imperfecte" en el cas de la relaci breu-semibreu, "Prolaci perfecta o imperfecta" en el cas de la relaci semibreu-mnima.

A ms a ms, existien totes les combinacions possibles entre un valor i l'altre. La relaci 3/1 es va considerar la "perfecta" i la 2/1, "imperfecta". Per a les figures allades existien regles que reduen a la meitat o doblaven el valor quan estaven precedides o seguides de determinades figures, realitzant una acci que "imperfeccionava" o "alterava" respectivament.

Teoria i Notaci

Les figures amb el cap negre (com les actuals negres) eren menys habituals. Aquest desenvolupament del mensuralisme s el resultat de la popularitzaci de l's del paper, en detriment del pergam, ms feble i que no permetia l'esquinat de la ploma per omplir les notes. L'escriptura musical d'poques precedents, s'havia escrit en pergam i en color negre. L's d'altres colors, i ms tard, pintar tota la nota de negre (ennegrir, van ser recursos per indicar imperfeccions o alteracions, i d'altres canvis de temps i de ritme.

Les notes accidentals no sempre s'especificaven, com poden trobar en notacions actuals que indiquen les digitacions (tablatura). Probablement els msics del Renaixement serien molt bons coneixedors delcontrapunt i posseen la informaci necessria per llegir i interpretar la partitura. (Vegeu: Musica ficta). Un cantant interpretaria la seva part amb frmules cadencials que sorgirien del seu pensament, i quan cantaven amb altres msics evitarien, per exemple, les octaves i les quintes paralleles o canviarien la seva cadncia en funci del que fessin els altres companys.[2] s a travs de les tablatures contempornies que existeixen per a diversos instruments de corda(guitarra) que obtenim molta informaci sobre quines notes accidentals deurien realitzar els intrprets d'aquella poca.

3.Viola de m
La Viola de m, anomenada Vihuela en castell i Viola da mano en portugus i itali, va ser un instrument de corda molt popular a les pennsules ibrica i itlica, aix com a Llatinoamrica, en el segle XVI. En aquests pasos, a diferncia de la resta d'Europa, va reemplaar el llat com a instrument ms popular. Els mots viola i vihuela procedeixen d'un mateix origen: Joan Coromines creu que es deriven de l'occit antic viola o viula. Haurien estat els noms genrics de tota una famlia d'instruments, que haurien variat en les caracterstiques i en la forma de tocar-los. La viola de m,vihuela o vihuela de mano descrita ac s'hauria tocat com una guitarra, fregant o pinant les cordes amb els dits de la m. L'actual violaprocedeix de la viola da braccio, o viola de bra, i es toca de forma similar al viol. Tamb hi hagu la vihuela de arco (tocada ambarquet), que originaria l'actual viola de gamba, i la vihuela de plectro (tocada amb plectre). La viola de m t una figura similar a la de la guitarra. Est feta de fusta i consta d'un mnec amb una xifra variable de trasts, normalment deu, un claviller, 11 cordes fetes de tripa, disposades en una de solta ms cinc parelles de cordes afinades igual (ordres), i una caixa de ressonncia en forma de nmero 8, amb un o ms forats a la tapa (=taula harmnica) i amb una petita barra transversal per a fixar-hi les cordes (cordal). La caixa t parets laterals rectes (riscle) i el fons pla o lleugerament acanalat. L'afinaci de les cordes s Sol-Do-Fa-La-Re-Sol. Per les illustracions conservades, sembla que hi va haver molta variabilitat en les formes i mides que tingu l'instrument

(decoraci: d'una a cinc rosetes a la taula harmnica, 6 i ms ordres, claviller recte o en angle respecte el mnec...). Les primeres referncies a la viola de m sn del segle XV: el compositor valenci Llus del Mil public a l'any 1536 l'obra El Maestro, la primera collecci de msica per a viola de m; la notaci musical que s'hi utilitza s la tablatura. La viola de m va ser l'instrument de corda ms ests en la msica ibrica dels segles XV i XVI, per caigu progressivament en l'oblit, juntament amb la complexa msica polifnica que formava el seu repertori. Va ser reemplaada per la guitarra barroca, ms popular. A Portugal toquen en l'actualitat les Violas campanias (i altres varietats regionals), que en serien descendents, i arreu s'empren rpliques modernes de la viola de m en l'execuci de msica del Renaixement. La recuperaci del ric patrimoni de msica de viola de m ha vingut modernament amb el guitarrista Emili Pujol, que a partir de 1920 edit i interpret els llibres clssics de Daa, Fuenllana, Mil, Mudarra, Narvez, Pisador i Valderrbano citats ms avall.

La viola de m Guadalupe Va realitzar una cpia d'una viola conservada al Muse Jacquemart Andre i, el 1933, va emprar-la en la gravaci de tres pavanes de Llus del Mil, en un dels enregistraments pioners de la histria de la msica, l'Anthologie Sonore dirigida

pel musicleg alemany Curt Sachs. Durant alguns estius, el mateix Pujol organitz, a Lleida i a Cervera, diverses edicions del Curs Internacional de Guitarra, Viola de m i Llat, amb fora assistncia. En l'actualitat, aquest cordfon s'ensenya en conservatoris i escoles de msica, usualment junt amb dos instruments ms de corda polsada, el llat i la tiorba, i es toca en concerts de msica de l'poca. [modifica]Instruments originals conservats Noms han sobreviscut tres exemplars originals de viola de m: el "Guadalupe" del Muse Jacquemart-Andre, el "Chambure" del Muse Instrumental du Conservatoire National Superieur de Musique, els dos a Pars, i un tercer instrument conservat a Quito. Aquest darrer s una relquia de Santa Mariana de Jess i es conserva a l'esglsia de la Compaa, dels jesutes. Hom ha considerat com a viola de m un quart instrument, al museu del Royal College of Music de Londres, signat per Belchior Dias el 1581, per hi ha opinions divergents (per interessos econmics entre violers?) en si es tracta d'una viola o d'una guitarra

4.Obra
Luis de Miln va publicar tres obres al llarg de la seua vida, totes elles en Valncia. De elles sols la segona cont msica:

Libro de Motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar , en 1535 El Maestro El Cortesano, en 1561. Inspirado en la obra del mismo nombre de Baltasar de Castiglione. Aporta detalles valiosos sobre la vida cotidiana en la corte de Valencia y sobre la propia prctica musical de Miln.

La seva obra ms important s el El maestro (Valencia, 1536), primer recull de msica instrumental publicat a Espanya. El Maestro va ser concebut com un manual per a la interpretaci de la viola de m, amb una part didctica acompanyada d'un conjunt de tablatures per a viola de m i per a peces vocals. La compilaci cont formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de m: villancets (en castell i portugus), romanos (en castell) i sonets del Petrarca (en itali). Tcnicament es caracteritza per la combinaci d'homofonia i polifonia, l'alternana de passatges lents i rpids i un inters especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisaci. Aquestes peculiaritats, a ms de la seva gran qualitat, han atret l'atenci dels intrprets i musiclegs contemporanis.

El cortesano s una obra humorstica bilinge en catal i castell que recrea de manera fictcia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Arag. L'obra reflexa la castellanitzaci de la cort. En ella els criats parlen catal i els cortesans castell. Mil s'inspira en El cortes de Baltasar de Castiglione. L'actual conservatori municipal de Xtiva s'anomena Llus de Mil.