MIQUEL NGEL: La Pietat del Vatic

a) Situeu lobra tirada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context histric A inicis del S.XVI, part dItlia estava patint canvis en tots els mbits, tant artstics, com econmics, com culturals. Aquests donaves lentrada a un nou moviments artstic anomenat Cinquecento. Daquesta poca en van sortir artistes importants com Bramante, Palladio o Miquel Angel. s el geni creatiu de la toscana, la seva obra es polifacetica, treballa la pintura, l'arquitectura, l'escultura i la poesia, destaca en tots aquets ambits. Lescultura La Piet fou esculpida entre 1498 i 1500 (finals del Quattrocento i principi del Cinquecento) poca que pertany al Renaixement. Miquel ngel va conixer la cultura clssica i la filosofia neoplatnica quan era un noi a Florncia, quan va relacionar-se amb els Medici i amb lAcadmia. Per aquest motiu la seva obra de joventut t molta influncia de lescultura grega, tal com podem apreciar en el Bacus, en el David o en La Pietat. On en el David, veiem l'harmonia de grcia i la perfecci dels cosos que en l'antiguitat donaven sentit. Ms endavant va ser cridat a Roma pel papa Juli II del qual va rebre varis encrrecs, com el de la seva tomba, que rest inacabada, el de la volta de la capella sixtina i el de la continuaci de les obres de Sant Pere del Vatic. b) Digueu a quin estil pertany lobra que heu triat i descriviu els elements ms importants daquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de lobra per donar suport a la vostra descripci

Miquel ngelm va tenir una caracteristica, ell tenia estil nic, per un problema va ser que escollia sempre ell el seu marbre i podia passar-se dies escollint-lo. Lobra pertany a lestil renaixentista. Miquel ngel lesculp al tombant de segle, tot i que, pel seu estil, ja es considera del Cinquecento. s el geni creatiu de la Toscana i treball pintura, escultura, arquitectura i poesia, s per aix que t una caracteristica diferent, que te un estil propi. A finals del s. XV treballa a Florncia on coneix lobra escultrica de Brunelleschi, Ghiberti i Donatello. Es tracta duna poca dinfluncia clssica en que fa obres com Bacus, o el gran David de la piazza della Signoria. A finals del s. XV li encarreguen La Pietat, per encrrec dun cardenal francs i a principis del XVI s cridat a Roma pel papa Juli II per a fer-hi vries obres: la seva tomba, de la qual arrib a fer el Moiss i els Esclaus, aquests darrers inacabats, perqu sallarga molt en el seu projecte i finalment el Papa s'estava apunt de morir, i la decoraci pictrica de la Volta de la Capella Sixtina. Posteriorment torn a Florncia per a realitzar la Capella Medici i, finalment, sinstall a Roma on pint el Judici final a la mateixa Capella Sixtina i continu les obres de Sant Pere del Vatic, acabant la cpula.

Miquel ngel, t un carcter apassionat i inconformista, que el fa sentir insatisfet amb l'art contamporani i fins i tot de la seva obra. De totes les arts que Miquel ngel va dominar, la ms important per a ell era lescultura, la qual an evolucionant des del classicisme cap a un estil ms tens que anuncia el manierisme. Miquel ngel tenia un temperament permanentment insatisfet i extremadament perfeccionista. Buscava lideal platnic(influenciat per l'Academia) per considerava que la matria mai no podia acabar dassolir-lo. Aquesta tensi entre matria i esperit es reflecteix en les seves figures molt belles per alhora inquietes i, sovint, amb algun tret desproporcionat, per exemple, pel que fa a la mida de les mans o dels peus. Al principi, si et fixes, es veuen les mans i els peus ms grans, per aquesta desproporcionalitat crea la mida perfecta, crea la harmonia de l'obra. La Pietat est feta en marbre de Carrara blanc, com la majoria dobres de lescultor. Ell mateix triava el material directament a la cantera. Per a ell lescultura era un art especial en el qual lartista havia danar traient la figura de dins de la matria informe: Lescultura ja s dins, jo noms trec el que sobra. En les seves obres sarriba a la culminaci de lequilibri entre la forma bella i el moviment, tot i que, al final de la seva obra, lequilibri va cedint pas al moviment anunciant el manierisme i el posterior barroc. En La Pietat hi veiem la influncia de la bellesa clssica tot i que en el treball de la falda de la verge ja shi anuncia la rotunditat dobres posteriors. La part superior de l'escultura, est treballada d'una manera llisa, provocant que la llum llisqui pels cossos i crei contrasts ms forts de llum i ombra a la base de l'escultura. Miquel ngel treball aquest tema dues vegades ms: la Pietat del Duomo, un grup escultric de quatre figures extretes totes del mateix bloc (Crist, Maria, Maria Magdalena i Josep dArimatea) que pretenia superar tot el que shavia fet fons aleshores en marbre, i lexpressiva Pietat Rondanini, una de les darreres obres, inacabada i la ms dramatica. Pel que fa a la del Vatic, es tracta duna escultura serena i equilibrada tpica del Renaixement. La Verge t el cap inclinat i els ulls mig tancats, com si accepts en silenci la mort del seu fill. Amb la m esquerra expressa conformitat amb la vulontat divina. Aquesta escultura, t un ritme lent i suau a la part superior i ms dramatic a la base. El grup est admirablement esculpit a partir dun bloc de marbre concebut com un tot. Crist travessa en diagonal la falda de la Verge integrant-se en els plecs de la roba. Tota lobra queda tancada en un triangle, que donava sensaci destabilitat, tal com passa amb la Verge de Bruges. La gran faldilla treballada en plecs pronunciats fa de base slida per a la composici. El rostre de Maria s hum i alhora idealitzat. El cos apollini de Crist encara sembla tenir vida, com si aquesta sacabs descapar. La part superior de lescultura s llisa i polida de manera que la llum llisca i es reflecteix en ells, mentre que la part inferior t ms entrants i sortints accentuant el clarobscur. Sha dit que, potser, el posat de la Verge sinspira en la postura de Crist en lltim sopar de Leonardo. Miquel ngel la representa tal com es feia al s. XIII o

XIV: jove, amb lexpressi trista i Jess als braos. En aquesta primera Pietat encara hi a un estil equilibrat i sensible que, progressivament, anir deixant pas a lanomenada terribilit de Miquel ngel. La seva obra influ a molts autors de la seva poca i a autors posteriors. Entre els ms importants destaquen Bernini al s. XVII i Rodin al s. XIX. Per resumir, podem veure en tota aquesta obra, l'infliencia de l'escultua clssica, especialment en la reserca de l'ideal de la bellesa grega. C) Resumiu el significat i la funci de lobra triada

En lescultura itlica es tracta duna obra pionera del tema del davallament de la creu que durant el Barroc es pos ms de moda. Es tracta de lnica obra signada per lartista que, segons sembla, qued plenament satisfet amb el resultat. Miquel ngel tenia un carcter difcil i permanentment insatisfet, en part degut als importants encrrecs que rebia i que volia dur a terme traient el millor dell mateix. Com shavia dit anteriorment , ell qui triava el material, lanava a buscar expressamen. Ell no tenia ajudants, ho feia tot ell sol i aix provocava l'enderriment de les obres.. Es tracta duna visi dramtica i humanitzada de Crist i la Verge: Crist es un home que acaben de matar i Maria es troba en el moment ms dolors de la seva vida. Aquesta, que havia de tenir molta ms edat que Jess, t un rostre molt jove: perqu s mare i filla de Du alhora. La imatge tan humanitzada dambds ens indica la influncia que ha tingut lhumanisme durant el Quattrocento; al llarg del Cinquecento sanir preferint una iconografia ms dramtica que anuncia el Barroc. Aquesta escultura va ser-li encarregada per un cardenal francs quan lautor noms tenia 23 anys per acompanyar la seva tomba. T, per tant, una funci religiosa. Posteriorment va ser traslladada a Sant Pere del Vatic on encara es troba avui.