1. Els toms i la teoria atmica 2.

tom dhidrogen i toms polielectrnics 2 t dhid t li l t i

Descobriment dels electrons

Thomson (1897) Tub catdic node d ctode

Pantalla fluorescent

Crrega dels electrons g

Experiment de la g p gota de Millikan ( (1909) )

atomitzador

Condensador carregat elctricament

Millikan va demostrar que unes petites gotes doli ionitzades es poden equilibrar amb la fora de gravetat dun camp elctric. q g p La crrega s un mltiple sencer de la crrega electrnica, e.

Models atmics
Model atmic de Thomson: budn de ciruelas

Model atmic de Rutherford (1911): Lmina dor Emissor de p partcules

detector

Teoria quntica de Planck ( q (1901) )

Planck va descobrir que els toms i les molcules noms emeten energia en quantitats discretes o quanta (quntum en singular). Fins l h Fi aleshores, es pensava que lenergia era l i un procs continu i que es podia emetre qualsevol quantitat d energia. denergia Per a poder comprendre la teoria quntica de Planck, cal tenir nocions sob e les o es a c , ca e oc o s sobre es ones.

Ones
Una ona s una pertorbaci que transmet energia a travs dun d un medi. Els camps elctrics i p magntics es propaguen com a ones a travs dun medi o el buit. energia. Una ona transmet energia

Propietats de les ones p

Longitud dona Longitud dona
Amplitud

Amplitud

Longitud dona Longitud dona Direcci de propagaci de lona

Amplitud

La longitud dona () s la distncia entre dos punts idntics de dues ones consecutives. d i Lamplitud s la distncia mxima entre el punt ms allunyat p p y duna ona i el punt dequilibri.

Propietats de les ones p

Longitud dona

La freqncia () s el nombre dones que passen a travs dun punt en 1 segon (Hz = 1 cicle/s). La velocitat (u) de lona =

Radiaci electromagntica
Maxwell (1873) va proposar que la llum visible consisteix ( ) p p q en ones electromagntiques.
component de camp elctric

La radiaci electromagntica s l i i lemissi i transmissi i i denergia en forma de ones electromagntiques.

component de camp magntic

Freqncia, longitud dona i velocitat q , g

Freqncia () en Herz, Hz o s-1. Longitud dona () en metres m metres, m. m nm cm

pm (10-2 m) (10-6 m) (10-9 m) (10-10 m) (10-12 m)

Velocitat (c) de qualsevol radiaci electromagntica 2.997925108 ms-1 g

c =

= c/

= c/

Lespectre electromagntic p g

Teoria quntica de Planck ( q (1901) )

Els toms i les molcules noms emeten (o ( absorbeixen) energia en quantitats discretes o quanta (quntum en singular). La mnima quantitat denergia que es pot emetre o absorbir en forma de radiaci electromagntica sanomena quntum. L Lenergia d quntum es pot calcular: i dun t t l l E = h

( (h = 6.6310-34 Js) )

Lenergia es pot emetre com a h, 2h, 3h... per no com a 1 67h o 3 58h. 1.67h 3.58

Lefecte fotoelctric (Einstein, 1905)

L'efecte fotoelctric s la capacitat de la llum p a expulsar p per p electrons d'una superfcie metllica. Aquesta llum ha de tenir almenys una determinada freqncia mnima i que es coneix com a freqncia llindar (0). Superada la freqncia llindar, el nombre delectrons d electrons alliberats (no la seva energia) depn de la intensitat de la llum. Si no sarriba a la freqncia llindar, no importa la intensitat de la llum, no sallibera cap electr. Einstein va proposar que la llum era un torrent de partcules i que cadascuna daquestes partcules, anomenades fotons, posseeixen una energia E que ve donada per E = h.

Lefecte fotoelctric

Els electrons es troben atrets pels nucli. Si < 0 , els electrons no semeten. Si = 0, el fot transfereix a lelectr lenergia exacta per vncer latracci del nucli i semet. Si > 0, els electrons semeten i adquireixen E cintica l l t t d i i i ti (Ec = mu2).

Un fot t una freqncia de 6.0 x 104 Hz. Converteix aquest valor de freqncia l i d d d f i en longitud dona (nm). En quina regi es troba ( ) E i i b aquesta radiaci?

Model atmic de Bohr (1913) ( ) the

L electr Lelectr (e-) noms pot prendre determinats valors denergia

En = - RH (

1 n2

n (nombre quntic principal) = 1,2,3, RH (constant de Rydberg) = 2.18 x 10-18J

Semet llum quan un e- es mou dun nivell energtic a un inferior (figura). Sabsorbeix llum quan un e- es mou dun nivell energtic a un superior.

E = h

E = h

ni = 3 ni = 2

ni = 3

Efot = E = Ef - Ei 1 Ef = -RH ( 2 nf 1 Ei = -RH ( 2 ni 1 E = RH ( 2 ni

) )
1 n2 f

nf = 2

nnf==11 f

Calcula la longitud dona (en nm) dun fot ems per un t tom dhidrogen quan el seu electr cau d dhid l l t des del nivell n = 5 fins al nivell n = 3.

Energia dionitzaci del hidrogen g g

s lenergia necessria per a arrancar un electr des de l estat lestat fonamental (ni = 1) 1).
E = RH ( 1 ni2 1 nf2 ) = h

Si nf tendeix a linfinit:
h = RH ( 1 ni2 ) = RH = Energia dionitzaci g

Aix tamb funciona per a les espcies similars al hidrogen com He+ y Li2+ (1 sol electr).
h = -Z2 RH

Lespectre atmic p
Excitaci de la mostra Detector

Prisma Longitud dona

Llum blanca Detector

Mostra

Prisma Longitud dona

Lespectre atmic p

Dues idees que van conduir a la q mecnica quntica

Dualitat ona - partcula:
Ei t i va suggerir que l ll Einstein i la llum t propietats i t t similars a les partcules. Aquestes propietats expliquen lefecte fotoelctric. p q Els patrons de difracci suggereixen que els fotons sn similars a les ones.

De Broglie, 1924:
Les partcules petites de matria poden mostrar propietats dones.

Electrons com a ones: difracci de-

Interferncia dones constructiva d t ti Difracci de raigs X

Interferncia dones destructiva

Difracci delectrons

El principi dincertesa (Werner Heisenberg)

El Principi d'incertesa de Heisenberg explica que no es d incertesa pot saber, al mateix temps i amb total precisi, el valor de certs observables com per exemple la p p p posici i el moment d'una partcula.

h xp 4

Funcions dona
En els sistemes macroscpics, la fsica clssica (Newton) funciona b, per en els sistemes subatmics, la fsica clssica no ens pot explicar la realitat. El 1926, Schrdinger va escriure una equaci que descriu la naturalesa ondulatria i de partcula dels electrons i daquelles partcules que posseeixin propietats dona. Aix, la funci dona (, psi) duna partcula o dun sistema , p ) p cont tota la informaci daquesta partcula o sistema (energia...). La probabilitat de trobar un electr en un volum de lespai ve d donat per 2. t

Funcions dona
Si apliquem el hamiltoni a la funci dona, podem conixer lenergia del sistema: H = E

H = E
H( (x,y,z) ) H( ) (r,,)
Coordenades polars esfriques

(r,,) = R(r)Y(,) ( , ,) ( ) ( ,)
R(r) s la funci dona radial. () Y(,) s la funci dona angular.

Funcions dona
Lequaci de Schrdinger noms es pot resoldre L equaci exactament per ltom dhidrogen (i toms hidrogenoides). Shan de fer aproximacions p tots els toms o ions p per polielectrnics.

Capes i subcapes p p p principals p

La soluci de la funci dona per ltom dhidrogen depn de 3 nombres quntics (n, l, ml) relacionats entre si:
Nombre quntic principal (determina el valor de lenergia i l energia el radi mig): n = 1, 2, 3 Nombre quntic del moment angular (determina lenergia e els toms polielectrnics): en e s o s po e ec cs) l = 0, 1, 2(n-1) l=0s l=1p l=2d l=3f Nombre quntic magntic: ml= - l -2, -1, 0, 1, 2+l

Capes i subcapes dun tom d hidrogen d'hidrogen

Capa

Subcapa Cada subcapa pot tenir fins a (2l + 1) orbitals

Orbitals s
Orbital: representaci grfica duna funci dona (funci matemtica). 2 : probabilitat de trobar lelectr en un volum de lespai l electr l espai.

1s

2s

3s

Orbitales p

ml = -1

ml = 0

ml = 1

Orbitales d

ml = -2

ml = -1

ml = 0

ml = 1

ml = 2

Espn de lelectr. El q p quart nombre quntic

toms polielectrnics p
S h di Schrdinger d desarroll su ecuacin d ondas ll i de d para el tomo de hidrgeno, un tomo que contienen slamente un electrn. ti l t l t Repulsin entre los electrones en los tomos multielectrnicos. q para los Los orbitales que se obtienen p electrones son del mismo tipo que los obtenidos para el tomo de hidrgeno. p g

Penetraci i apantallament p

La crrega nuclear efectiva Zef s la e crrega positiva neta experimentada per un electr en un tom polielectrnic. Zef = Z ( = apantallament)

Clcul de la crrega nuclear efectiva g

Primer, separem els electrons de ltom en grups de , p g p Slater: (1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...
Quan apantallen els electrons d sajunten amb els apantallen, s ajunten s i p per a formar un grup de Slater

Apliquem les regles de Slater: 1) Els electrons externs no apantallen. 2) Els electrons del mateix grup de Slater apantallen 0.35 (0.30 si s 1s) 1 ) 3) Per a un electr s o p, tots els electrons dun grup inferior apantallen 0 85i la resta delectrons interns apantallen 1 0.85i d electrons 1. 4) Per a un elactr d o f, tots els electrons interns apantallen 1.

Clcul de la crrega nuclear efectiva g

(1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...
Quan apantallen, els electrons d sajunten amb els s i p p a formar un g p de Slater per grup

Exemples: 1 electr 1s de lHe

1 electr 4s del V (Z = 23)

Clcul de la crrega nuclear efectiva g

(1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...
Quan apantallen, els electrons d sajunten amb els s i p p a formar un g p de Slater per grup

Exemples: 1 electr 3d del V (Z = 23)

Energia dels orbitals g

tom dhidrogen tres toms polielectrnics

Energia (no a escala) )

Principi daufbau p
Per a omplir els orbitals correctament, sha d seguir t t h de i la direcci de la fletxa tal com es mostra a la figura Primer figura. 2 e- a lorbital 1s, desprs 2 ms al 2s, desprs es puja a j 2p i es baixa a 3s, 3p i es baixa a 4s (i no a 3d). Aix successivament... i t Cal tenir en compte el principi dexclusi de Pauli i la regla de Hund g

Principi dexclusi de Pauli p

Principi dexclusi de Pauli: Dos electrons dun tom d exclusi d un
no poden tenir els quatre nombres quntics iguals.

1 e- (1,0,0,+) 1 e(1,0,0,-) (1 0 0 )

2 electrons a lorbital orbital 1s

La regla de Hund g
Lestat fonamental s aquell q t mxima multiplicitat q que p d'espn. La manera ms estable de collocar els electrons en un tom s aquella amb el mxim nombre despins parallels.

Com omplir els orbitals p p

Com omplir els orbitals d p

EXCEPCI!

EXCEPCI!

Quants orbitals 2p hi ha en un tom?

Quants electrons es poden collocar en una subcapa 3d? p p

Configuracions electrniques g q

Escriu la configuraci electrnica del: Ca (Z = 20)

Zr (Z = 40)

Configuracions electrniques g q

Escriu la configuraci electrnica del: Br - (ZBr = 35)

Configuracions electrniques g q

Escriu la configuraci electrnica del: Co2+ (ZCo = 27)

Configuracions electrniques i la taula peridica

elements dels grups principals
bloc s bloc p

elements de transici
bloc d

elements de transici interna

bloc f