Psicologia de L'edat Adulta

PSICOLOGIA DE LEDAT ADULTA

LA NOVA CONCEPCI DE LA VELLESA - Entre 20-40/45 Edat adulta jove - Entre 40/45- 65 Edat mitjana - Mes de 65 vellesa Una persona s vella quant es sent vella (nhi ha que als 60 anys shi senten i nhi ha daltres que als 90 no shi senten), per tant s una concepci molt subjectiva.
INDEX DE CONTINGUTS
1. La transici de ladolescncia a la vida adulta (pg. 2) 2. Diferents concepcions de maduresa (pg. 13) 3. Canvis fisics i fisiologics i les seves repercusions en diverses arees (pg. 17) 4. La intelligncia en ledat adulta (pg. 27) 5. Les persones adultes i el procs evolutiu personal, afectiu i social (pg. 33) 6. La senectut com a un procs diferencial (pg. 42) 7. El rol de lancianitat. Evoluci cultural (pg. 49) 8. Canvis psicofisiolgics i salut (pg. 50) 9. Les capacitats de la vellesa (pg. 51) 10.Aspectes psicosocials de la senectut: Modificacions de la identitat, rol i estatus (pg. 54)
1. LA TRANSICI DE LADOLESCNCIA A LA VIDA ADULTA

1. Concepte de transici i els indicadors de transici Dins de la psicologia evolutiva lestudi del concepte de transici s molt recent encara que hi ha una seria dautors que parlen del que es aquesta. Alguns dells sn: - Measor i Woods que el 1984 la van definir com un rite de pas, aquests sn estudiats dintre de lantropologia i fan referncia al moviment en el qual passes a ser una persona amb unes altres expectatives. Shan danar adoptant noves formes de conductes que shan dassimilar en les seves noves situacions de la vida. Un rite de pas que t ha veure amb les societats primitives on als nins sels i feien passar unes proves molt dures que si les superaven formaven a passar part de la vida adulta. - El 1985 hi ha autors com Kimmel i Weiner que parlen de la transici a travs de la metfora del pont amb el que volen representar la dificultat de passar de ser un tipus de persones a ser-ne una altre tipus, tot aquest trajecte s el de la transici, un procs on sadopten noves conductes i expectatives que es caracteritzen per la seva dificultat on es poden cometre errors. El pont es una situaci nova que sha de passar per poder canviar cap a una altra persona. Un exemple de transici seria quant una dna esta embarassada on passar a ser una altre persona que es completar en tenir un infant on haur fet una canvis fsics i psicolgics importants. - Hidalgo s una autora que ha treballat molt la transici a la viada adulta, lany 1995 va donar la segent definici de transici: una transici sn totes aquelles experincies que tenen lloc durant tot el cicle vital i degut a que requereixen de ladopci de nou rols i dadquisici de noves exigncies sn moments potencialment propicis perqu donin lloc a canvis importants, tant a nivell interpersonal com interpersonal. Hi ha canvis en les nostres relacions amb els altres i es manifestar a nivell de conducta amb els altres, per tamb shauran modificat aspectes interns nostres (cognicions, sentiments, sensibilitats,..). Llavors quant aquests esdeveniments impliquen un canvi molt gran poden produir desequilibris interns que es visquin duna manera traumtica, per la forma de viure cada una daquetes transicions dependr molt de cada una de les caracterstiques personals de les persones, i dels recursos familiars i socials que tinguin en el seu entorn per afrontar-les. Tenir-les o no fa que les transicions i la manera
2
dafrontar-les siguin com una cosa normal o que suposin vertaders problemes en la vida. En general, els autors (Hofmav, Paris i Hall) diuen que les transicions sn canvis que comporten una reestructuraci de la vida com a resposta a les noves experiencias. Antigament hi havia 2 indicaors: - Accs laboral (home) - Matrimoni (dona) ACTUALMENT, els indicadors a la vida adulta son: - Acabar els estudis. - Incorporaci al mn laboral. - Emancipaci dels joves. - Formaci de parelles. - Matrimoni, la maternitat i paternitat.
Fa molts anys els indicadors noms eren dos, per els homes era fer feina i per les dones casar-se i tenir fills, i aqu sacabaven les seves transicions amb aquests indicadors. Per sort els indicadors han canviat. Abans amb els indicadors antics les dones que no es casaven no passaven a la vida adulta sin que no sels considerava adultes (ex quedaven a cuidar dels pares i no tenien gaireb autoritat sin que aquesta era dels germans casats), les dones solteres tenien un estigma damunt i sels considerava dones amb una moral molt dubtosa, amb malalties mentals, perqu era una dona de la vida,... aquesta concepci s molt generalitzable a nivell universal. En els anys vuitanta trobem estudis que diuen que aquests indicadors van canviant i que lopci de casar-se ja a deixat de ser un indicador de transici cap a la vida adulta. A Espanya a partir del 1975 va suposar una poca de canvis on es van anar diluint aquests estigmes cap a les dones, entre els anys 80 i 90 les dones espanyoles duien un retrs duns 10 i 20 anys vers les dones de la resta dEuropa (un exemple s lpoca de les sueques a Mallorca). El que est passant actualment s que les tendncies sn que entre els homes de classe social ms baixa i ha ms solteria mentrestant s en les classes socials altes de les dones s on hi ha ms solteres, aix la tendncia entre sexes s inversa. Els estudis diuen que totes les persones que es senten estimades i tenen amor viuen ms que les altres. Aix s una perspectiva de la psicologia positiva que estudia lalegria, la felicitat, lamor... ara la part de les emocions s molt ms estudiada per la psicologia (per exemple, riure allarga la vida) que abans noms sestudiava des duna perspectiva fisiolgica.
3
La finalitzaci dels estudis cada vegada es fa ms tard i aix ha produt tot un retard en el que es el pas a la vida activa i tenir infants. Tamb hi ha un retard en lemancipaci dels joves de les seves llars paternes, sha de tenir en compte que el fet demancipar-se s molt important perqu ajuda a guanyar autonomia, rompre vincles emocionals de dependncia, en definitiva ens ajuda a expressar la prpia identitat. Aquesta emancipaci du a una reorientaci de les relacions interpersonals basada en la equitat (de adult a adult). Un altre indicador s construir parelles, actualment s poden formar parelles de moltes maneres: relacions homosexuals, relacions clssiques, relacions reconstrudes, relacions internacionals, relacions sense comproms i relacions sense convivncia. Tots aquestes relacions exposades sn des de la plena llibertat dels dos subjectes (per exemple, no hi cap el matrimoni de convenincia dun cub que es casa amb una espanyola per motius de papers). CARACTERSTIQUES DE LA TRANSICI A LA VIDA ACTIVA (3 tendncies) A. Retard en la transici: cada cop els joves sels exigeix ms (nivell de formaci,...) que fa que es retardi aquesta transici (latur s un exemple de qu sexigeixen moltes competncies en el mn actual). No noms hi ha retard en lentrada al mercat laboral sin que tamb es retarda la maduresa (un no es casa, no cerca fills, est vivint amb els pares,..) la maduresa es va retardant perqu no culls unes responsabilitat, en la llar familiar et segueixen fent totes les feines. Hi ha un 70% de joves que viuen amb els seus pares, ledat de emancipar-se en els espanyols est entre els 28-29 anys entre els homes i entre els 27-28 en les dones, aix sn edats molts altes. B. Discontinutat: significa que aix com abans una persona acabava uns estudis i trobava feina, actualment aix no passa sin que hi ha un temps despera i molts cops la primera feina no ser lesperada. Per aix, tal vegada passaran un parell danys que es caracteritzaran per una inestabilitat laboral on es provaran i cercaran diferents feines. Per una altra part, si estudissim la histria laboral de la feina del segle XX observarem que les dificultats de trobar feina ha estat constant (un clar exemple sn les migracions de feina dels espanyols cap Argentina en la recerca de feina). C. Trajectries atpiques: fan referncia a que moltes vegades i pot haver joves que shagin independitzat i tinguin una feina, per per causes de voler tenir una millor formaci, per motius intrnsecs o per motius de mercat laboral, el que fan es tornar a ser depenent econmicament perqu s difcil trobar una feina que et permeti emancipar-te econmicament i combinar-ho amb uns estudis.
4
Per una altra banda, trobem Casal (1996) que parla de modalitats de la transici a la vida adulta, sha dedicat a estudiar la joventut i a delimitat uns models de transici a la vida adulta. Parteix dun anlisis que diu que la configuraci a la vida activa ve determinat per el context socio-histric, dispositius institucionals i un procs biogrfic. - El context social i histric fa referncia al territori on est la persona, la cultura en que est immers i la poltica del pas que crea uns sistema de producci (precapitalistes, liberals, neoliberals,...). Espanya t la seva prpia historia i redunda en eixos transversals que tenen ha veure amb el nivell socioeconmic dun pas, en factors de desigualtat social (diferents classes socials, tnies,...), i t ha veure amb els models dorientaci social (valors que donen la famlia, els masmedia,...). - Els dispositius institucionals fan referncia als sistemes formals i informals daprenentatge que t un pas. Els sistemes de formaci professional sn com un sistemes que no sarriben a valorar, aquest hauria de ser molt important per la joventut perqu ajuden molt. Els sistemes institucionals fan referencial a com est regulat el mercat laboral (ex lleis que hi ha respecte a aquest). En els anys seixanta hi va haver una crisis arreu dEuropa al mercat laboral i es va potenciar un tipus de regulacions del mercat perqu poguessin accedir a aquest. - El procs biogrfic s individual de cada un, t ha veure amb les trajectries de vida activa que sn tot el conjunt daccions que fa cada persona respecta a la seva formaci (expectatives, estratgies que utilitza per arribar a les expectatives, presa de decisions i quins recursos socials t com per exemple de quina informaci disposa). El recursos que un t tamb depn molt de la famlia (hi ha molta gent que no es plantatge una formaci perqu no sap com fer-ho). Partint daquesta configuraci, Casal parla de 5 models de transici: - Modalitat dxit preco: sn itineraris de formaci sense ruptura (gent que ha fet tota una escolaritzaci de manera continua) que tenen molt bon currculum, molt bones que aviat entren dintre del mercat laboral, per tant hi ha una emancipaci rpida. - Modalitat de trajectries obreres: sn itineraris de feina sense cap qualificaci, hi ha molt poca formaci i es va aprenent fent feina, depenen molt del mercat laboral (ex a Mallorca els joves estudiaven poc perqu hi havia una oferta de feina hotelera molt bona, el fet de no tenir cap qualificaci depenen del mercat laboral i quant aquest decau perds la feina).
5
- Modalitat de trajectries desestructurades: fa referncia a aquells joves que han tingut una famlia desestructurada hi han tingut itineraris escolars curts i problemtics, el model familiar dificulta la inserci laboral, aquest model du a lexclusi social i latur. - Modalitat de trajectries en precarietat: aqu les expectatives poden ser altes o baixes perqu els teus perodes de formaci poden ser llargs o curts. Aix pot dur a inestabilitat laboral independentment de la teva curta o llarga formaci. - Modalitat de reajustament dexpectatives: aqu podem trobar perodes de precarietat i atur perqu depn de la teva mateixa persona que no saps ben b el que vol i sempre est en reajustament. Es una manca de definici per part de la persona. Actualment segons Imbernon, el que es valora alhora de fer un perfil professional s gent que spiga fer feina en grup (caracterstiques de responsabilitat, solidaritat,...), saber fer projectes (iniciativa, creativitat,..) i el currculum.
2. La transici a la vida activa, les seves caracterstiques i molalitats Aqu sexplica tot el que sn les relacions intimes, durant aquesta poca de transici hi ha dues coses molt importants que sn lamistat i les relacions intimes. Els terics diuen que aconseguir la capacitat destimar, acceptar, ser afectuosos i respondre sexualment s una demostraci que sha arribat a ledat adulta. Les relacions damistat sn importants dintre daquest context de donar amor, lamistat s important en totes les etapes de la vida per s en ladolescncia on adquireix la seva mxima importncia on els pares passen en un segon pla vers les amistats. Els llaos damistat es poden definir com un vincle afectiu que sestableix entre dues persones de manera recproca. Per tant, lamistat no simposa sin que es tria per una seria de qualitats (comprensi, identificaci, estimaci, diversi,...). A part daix, es diu que un amic s una persona en qui puc confiar i li puc contar totes les meves coses (bones i dolentes) sabent que no me trair. Aqu sha de parlar de Laura Cousin, que s una investigadora de Hardward que va descobrir com loxitocina, una hormona, ens ajuda a sentir benestar. Aqueta ajuda a les dones al part i s una hormona que ajuda a sentir-se b. La cientfica va trobar que les dones lalliberen molt quant en una situaci traumtica tenen bones amistats, en solitari passar una situaci traumtica pot desembocar en situacions psicosomtiques (per exemple malalties a la pell).
6
Tenir amics i amigues possibilita que a travs de lafecte salliberi aquesta hormona que dna benestar i ajuda a no tenir malalties psicosomtiques. Quan s fan amistats? Aquestes es poden fer al llarg de la vida, per quant s construeixen ms relacions damistat s durant la joventut perqu no es tenen tantes responsabilitats familiars i socials, aix repercuteix amb tenir ms temps per compartir amb els altres (sessions esportives, ldiques,...). s quant som adults joves que sestableixen ms relacions damistats. Dins lamistat hi ha autors que diuen que hi ha diferencies entre homes i dones, els homes es basen ms amb activitats i interessos compartits (anar a crrer, al cinema,...), entre les dones s basa ms en compartir emocions i donar ajuda en temps de crisis (es tracta de compartir emocions). Lamistat entre homes i dones sempre es pot donar, aquestes tenen una histria molt recent perqu abans estvem molt mal vistes. Les amistats entre diferents sexes permeten ampliar coneixements i relacions cosa que s molt positiu, donen la possibilitat de trobar coses que tenim en com amb les quals ens podem trobar molt identificats.
3. Les relacions ntimes Dintre del marc de les relacions intimes un dels primers autors s Maslow que s un psicleg humanista que parla de lescala de necessitats i posa la necessitat damor i pertinena com una de les primeres i bsiques. A partir daqu ja venen les altres com les dxit, reconeixement... Erikson parla dintimitat versus allament, s aqu on els joves satreuen i intenten construir relacions de parella i tenir intercanvis ntims. Si no s aix es degut a lallament o la solitud degut a la manca de capacitat dinteraccionar amb laltra. Tamb deia que molts cops el fet denamorar-se fa por a causa de poder perdre el seu jo (propis comportaments). Aix ha estat molt qestionat perqu les persones es poden enamorar sense perdre el seu propi jo autonomia (per exemple, si al teu amor li agrada una msica no t perqu agradar-te a tu).
La perspectiva de la psicologia social va introduir DUES PERSPECTIVES: - La teoria del intercanvi social que fa referncia en que en tota relaci hi ha unes compensacions i uns costos. Les compensacions poden ser de prestigi, protecci,... per tamb hi ha uns costos com s la inversi de temps. Aix s perqu entre les parelles no agrada tot al 100%. Perqu una relaci vagi b hi ha dhaver ms compensacions que costos.
7
- La teoria de lequitat sustenta que les relacions seran satisfactries en aquells casos on es senti que hi ha una igualtat entre all que sinverteix i el que sobt (entre el que es dna i es rep). Quan un dels dos membres senti que no hi ha una igualtat pot arribar a cansar i desembocar amb la ruptura.
Sternberg va escriure el Triangle de lamor que s la conseqncia duna investigaci sobre el qu es lamor. Aquest americ va fer una investigaci sobre lamor en els anys 80, per posteriorment les seves investigacions derivaren en la intelligncia. En el seu estudi sobre lamor va agafar una mostra dhomes i dones dAmrica i Canad on la mitja dedat va ser de 32 anys, dels resultats que va obtenir el conduren a escriure aquest llibre. Diu que lamor est format per 3 components que sn intimitat, passi i comproms: La passi sn totes les emocions, desitjos i necessitats que tenen les persones quant senamoren durant un perode de la vida, s quant hi ha una seria de respostes fisiolgiques molt importants (batec del cor, sudoraci de les mans, prdua de fam,...) que fan que sempre vulguis estar amb aquella persona. La intimitat s un sentiment de carinyo que est compost per aquesta calidesa, s un vincle que tamb fa referncia a la connexi (feeling). El comproms s la decisi que un pren destimar a laltre persona, el comproms t un component molt cognitiu (de ra) sin tot lamor seria molt voltil. Segons Sternberg si no i ha aquest 3 components no hi ha amor, aquest autor segueix sent un referent en tots els estudis de lamor. Lenamorament en psicologia no es defineix com un sentiment sin com un estat i aquest pot desaparixer o ser constant al llarg de la vida. La Teoria de lafecci de Bubling diu que en la infncia establin uns vincles afectius (segur, ambivalent,...) Els terics de lafecci actuals tamb estudien els vincles dels adults i diuen que quant shan establert uns bons vincles afectius en la infantesa, les persones poden arribar a establir vincles afectius amb ms seguritat i confiana. Aquest vincle dafecte durant la infncia seria un prototip de com anem establint vincles afectius posteriors. Des daqueta perspectiva la parella compleix diverses funcions: - Hi ha un desig de proximitat i contacte - La parella proporciona seguretat i suport emocional - Proporciona benestar en la presencia de laltre.
8
Aix laltre es converteix en la figura central de la meva vida emocional, en la infantesa aix requeia en les figures dels progenitors. Actualment les relacions de parella sn el centre vital de lindividu per aix s que cada cop ms els joves demanen ms en les relacions de parella cosa que abans no passava. A una parella se li demanen moltes coses: respecte, fidelitat, confiana, recolzament, diversi,... abans noms es demanava que fos un bon home i que dugus el sobre cada setmana perqu no hi havia el concepte damor actual.
El procs de selecci de parella, des de la psicologia evolutiva, es distingeix en 4 fases: 1. Els joves es seleccionen per laparena fsica o per la manera de ser (aix es el que ens du a entrar en contacte). 2. Es quant comena a avera-hi les cites, les trobades serveixen per obtenir informaci un de laltre (ideologia, pensament,...) si la informaci la considerem positiva sentra a laltra fase. 3. Descobriment de la compatibilitat de rols, sorgeix el sentiment dempatia i es comena a tenir el coneixement de com respon laltra (davant una situaci determinada cada un sap el que pensa laltra). Si en aquesta etapa no hi ha cap problema es passa a la segent. 4. Es quant es consolida la relaci.
Sa de tenir en compte que la relaci es pot acabar en qualsevol de les fases perqu: - Hi hagi informaci indesitjable. - Ens agradi una altra persona. - Davant un projecte personal laltre no hi estigus dacord. En les relacions ntimes i t ha veure el nostre concepte damor (aspecte cognitiu), all que sha aprs sobre la relaci de les persones i com ens han socialitzats respecte com sha de viure.
Definici damor de Rilke Rilke diu que lamor sn dues solituds que es defensen, sadmiren i es rendeixen homenatge.
4. La transici a la maternitat i la paternitat La majoria dautors diuen que aquesta pot ser una de les transicions ms rellevants en la vida de les persones perqu implica canvis a nivell personal, social i de parella. En el principi aquesta es una transici estressant perqu un no t experincia en tenir infants i aix pot repercutir en estrs, uns dels canvis que sexperimenta s que el ritme de dormir saltera per la preocupaci cap a la criatura. La majoria de parelles (80%) normalment decideix tenir infants, per aix s un fet normatiu pel gran nombre de persones que decideixen dur a terme aquesta transici. Tamb trobem el fenomen de les dones solteres que decideixen tenir fills sense la necessitat de parella.
Canvis personals: - Un es sobre la identitat, el fet de ser pare o mare ens canvia lautoconcepte perqu hi ha una nova percepci del jo mateix, la meva identitat sa ampliat perqu hi ha un altre persona sobre la que jo tinc molta responsabilitat. Si abans era fill ara soc pare amb totes les responsabilitats que aix comporta. - Un altre canvi es en lautoestima que pot variar en aquest moments de paternitat, varia en el cas de si jo soc capa de respondre de manera competent davant la nova situaci que tinc o no ho soc. - Un altre canvi s el dels hbits de la vida quotidiana: canvien les pautes de dormir (ex infant t fam, plora,...), canvia el temps lliure i doci (menys temps per fer certes activitats) i aquests temps tamb repercutir amb la meva relaci de parella (ex canvis conductuals on sha de repartir el temps amb el cuidat del infant).
Canvis de la parella: - Canvia el temps que tenim per fer coses junts (excursions, cinema,...). - Canvia la comunicaci, aquesta pot disminuir perqu tot est ms focalitzat en linfant, pot ser ms reduda. - Canvien les responsabilitats tant a nivell emocional com cognitiu, sha destimar i establir uns vincles efectius bons amb la criatura. A nivell cognitiu tamb hi ha canvis alhora de prendre decisions (ex educaci fill) - Canviar la conducta sexual, ara es t menys temps per fer lamor. Canvia la qualitat i la satisfacci. Si no hi ha una bona relaci desprs dhaver tingut linfant pot derivar en la ruptura.
10
- Canvia la distribuci en les tasques domestiques perqu hi ha ms feines ha haver de fer i a cops, per error, la dona agafa ms responsabilitats que lhome.
Canvis en el pla social: Canvia la situaci laboral on hi ha dhaver una reorganitzaci en aquest apartat de la vida per part de lhome i la dona, sha de cuidar i educar linfant per part dambds progenitors. Per trobem diferents cassos: - Les dones molt compromeses amb la seva feina i les dones que necessiten molt la seva feina econmicament, generalment continuen fent la mateixa feina. - Hi ha dones que deixen la feina desprs de tenir la criatura. - Hi ha dones que demanen reducci de jornada. - Dones que allarguen el perms maternal ms enll dels 4 mesos. - Hi ha homes que demanen el perms paternal. Canvien les relacions amb la famlia i amistats, en quant a la famlia el canvi s que si abans shavien distanciat ara es tornen a recolzar amb la famlia i el contacte torna a ser ms freqents (sincrementen les relacions familiars). Aix depn de 3 factors: - De la seva posici social (si un pot pagar ajudes un no t perqu dur linfant a la mare) - Tamb ledat (si un t linfant de prest tindr la necessitat de sortir ms i el deixar als pares i mares) - Depn de la situaci laboral (hi ha feines amb ms duresa cosa que fa que necessitin ms ajuda). Canvien les amistats, es redueixen els contactes amb els amics i no es pot quedar tant amb elles. En tot cas es comparteix ms lamistat en el cas que els altres tinguin infants de la mateixa edat. Sha de tenir en compte un conjunt de factors que fan que la transici a la maternitat i paternitat siguin duna manera o duna altra Les caracterstiques de pares i mares Les relacions de parella Les caracterstiques dels infants
Aquests 3 conjunts de factors fan que la maternitat i la paternitat es visquin duna manera determinada.
11
Dintre de les caracterstiques de pares i mares sha de tenir en compte El gnere: els processos de socialitzaci dhomes i dones han estat molt diferents i sha de tenir en compte alhora de compartir una vida i tenir infants. Ledat: de cada cop es pensa que s millor tenir els infants a major edat perqu la formaci que hi ha s diferent i per tant a major edat i pot haver major maduresa i preparaci. A major edat implica que s un embars desitjat entre progenitors. A major edat hi ha ms estabilitat en la parella. La personalitat: shan de tenir en compte el nivell dautoestima, el locus control (atribuci dels xits o fracassos) i la flexibilitat en ladopci de rols. La dimensi cognitiva: quines estratgies cognitives disposen les persones, tenen ha veure amb la capacitat analtica, la presa de decisions, la capacitat per resoldre problemes i ladopci de perspectives amplies. Tot aquests sn elements fonamentals per aquest procs de desenvolupament. Una altra caracterstica sn les relacions de parella, el bon clima entre la parella fa que la maternitat sigui ms fcil. Depenent de les caracterstiques de linfant (si linfant est sa o t algun problema).
12
2. DIFERENTS CONCEPTCIONS DE MADURESA

Lestudi del concepte del jo s molt recent, el concepte didentitat a lantiguitat no hi era sin que existia amb relaci a la famlia i el jo privat era inexistent. A Ledat Mitjana la identitat estava en lescut de la famlia, hi havia una gran influncia del cristianisme on cada un ocupava el lloc que li havia assignat Du on ning era lliure sin que vivia segons el dest que se li havia presentat. Va ser a partir del Renaixement quan va comenar a aparixer un inters cap a la identitat personal i es separa el que es el jo social i el jo ntim. Sorgeix el principi dautonomia i de no estar lligat al llinatge familiar (principi de diferncia individual). Aquest concepte dun jo individual (autoconcepte) creix amb lpoca del romanticisme on el potencial de cada persona es t ms en compte.
Concepcions del que es considera una persona sana: Freud: (1929) s un psicoanalista i un dels primers autors que parla sobre el que s una persona sana, diu que s sa el qui t la capacitat de fer feina i la capacitat destimar. Fromm: (1947) s un humanista que publica Lart destimar i diu que una persona no pot estimar a una altra si primer no sestima a si mateix, lamor comena per una valoraci de si mateix i si no es aix poca cosa podem donar als dems. Diu que una persona sana i madura s aquella que s capa destimar productivament (capa de generar amor en laltre persona amor recproc) i desenvolupar una feina creativa. Un altre llibre clau daquest autor s la Por a la llibertat que explica com les persones no arriben a ser lliures per por a la llibertat, tenir llibertat s tenir la responsabilitat sobre la teva prpia vida i molts tenen por daquesta responsabilitat i sestimen ms que siguin altres els qui decideixin. Maslow: (1968) diu que una persona s madura quant t capacitat dautorealitzar-se. Lautorealitzaci implica ser una persona creativa, centrada en els problemes, que saccepti a si mateix i als dems, que sigui autnoma, i amb sentit del humor. Rogers: (1959) diu que limportant s el procs de construir-se en persona (les persones es van construint constantment al llarg de la vida). Una persona madura ha de ser oberta a lexperincia, ha de conixer els propis sentiments, saccepta a si mateix i els dems, i confia en si mateixa i en els dems.
13
Allport: (1973, 1963) diu que una persona sana s aquella que t un bon concepte de si mateix, un projecte de vida, capacitat dautoobjectivaci, i sentit del humor. Fierro i Cardenal: diuen que una persona madura implica una excellncia, s a dir una qualitat de la persona. Una persona completa i integra que intenta desenvolupar les seves potencialitats humanes. Rice: (1997) defineix una persona madura com ledat, letapa o el moment de la vida en que es considera que una persona ha adquirit un desenvolupament fsic, social, intellectual i emocional. El desenvolupament intellectual es pot avanar durant el llarg de la vida anant configurant el desenvolupament emocional.
Indicadors del que s una persona madura per Rojas Marcos: 1. La presencia dun model didentitat en al formaci de la personalitat, s molt important perqu quan som adults es nota molt totes les persones que han tingut un referent sobre el qual han aprs a ser un tipus de persona determinada sobre aquells que no ho han tingut. 2. El coneixement de si mateix. Aix s una constant en tots els terics del cicle vital, es basa en conixer totes les coses positives dun mateix (actituds i aptituds) i les seves limitacions. Aix facilita la relaci entre les persones. 3. Tenir un equilibri psicolgic entre els aspectes cognitius i afectius, lequilibri psicolgic significa que hem de ser cap i cor de manera equilibrada (ex hi ha gent que pensa massa amb les emocions sense posar-hi cap). Aquest equilibri s favorable alhora destablir relacions. 4. La identitat personal, fa referncia a tenir autoacceptaci. Un ha de ser comprensiu amb si mateix (ex ser capaos dacceptar com un s sent complaent amb un mateix). 5. Disposar dun projecte de vida, el projecte es basen amb una filosofia de vida que fa que un construeixi el seu propi projecte de vida. El projecte ha de ser el ms coherent possible, sorgiran contradiccions durant el desenvolupament de la vida que alhora sn necessaris per crixer com a persones. Ha de ser amb metes concretes a curt termini (ex cursar uns estudis). 6. Tenir una filosofia de vida. Sha danar adquirint uns principis i creences per construir la nostra vida on un es va creant sobre aquests valors (ex un actua depenent de les seves creences com pot ser la solidaritat)
14
7. La Naturalitat. Aqu hi posa la senzillesa, lespontanetat i labsncia de sofisticaci. 8. Laconseguiment de cert autocontrol (locus de control). 9. Tenir una temporalitat sana. Significa viure el present sense estar pensant ni en el futur ni el passat perqu impedeix viure lara. 10.La responsabilitat. Es defineix com aquella capacitat de donar una resposta a una situaci concreta. 11.La sexualitat. Capacitat de poder establir unes relacions sexuals satisfactries. 12.Capacitat de poder construir una convivncia adequada. Les convivncies no sn per viure malament amb una altre persona sin per gaudir i compartir. 13.Capacitat per gaudir de la vida. Saber valorar el que un t. 14.Tenir sentit del humor. Gaudir dun sentit del humor va molt b perqu pots desdramatizar situacions i riure dun mateix, el sentit del humor s un bon indicador de la maduresa. 15.La salut fsica. s necessaria per poder gaudir de la maduresa dun mateix
Alguns autors relacionen la maduresa dels ciutadans amb unes certes qualitats de les ciutats: Qualitats duna ciutat sana: qualitats que informa del grau de salut/maduresa dels ciutadans - Un entorn fsic net, segur i dalta qualitat. - Un ecosistema ambiental i urb estable i sostenible. Referit tamb a un cert control de les emissions contaminants. - Una comunitat slida que tingui un sentiment de collectiu fort, que estima la terra, que defensa aquesta comunitat, etc. - Alt grau de participaci i control. A major maduresa, major responsabilitat en aquesta participaci en totes les decisions que afecten la vida daquesta comunitat. - Satisfacci de les necessitats bsiques. En referncia a qu ho ha dassolir tothom: alimentaci, beguda, feina, casa, etc. Est molt relacionat amb les poltiques administratives. - Accs a una mplia gama dexperincies i recursos. En referncia a bones comunicacions entre barris i pobles, etc.
15
- Una economia vital, innovadora i diversa. Saber crear treball, gaudir duna economia diversificada. - Que es promocioni la vinculaci amb el passat. Capacitat didentificar trets histrics a partir de determinats llocs o espais de la ciutat. - Una estructura urbana compatible. Que la ciutat creixi de forma ordenada i es fonamenti la intercomunicaci entre els diferents collectius, per evitar els getos. Sha daconseguir que la ciutat sigui habitable per tots els collectius: per infants, joves, persones majors, etc. - Un nivell ptim de serveis apropiats de salut pblica. - Una situaci sanitria dalt nivell.
16
3. CANVIS FSICS I FISIOLGICS I LES REPERCUSSIONS EN DIVERSES REES

(Termes del temari) Lmit mxim de vida: Fa referncia al nombre mxim danys que ha viscut lespcie humana, algun individu. Actualment, la persona que ms ha viscut ha estat una dona francesa que visqu 122 anys, mor en 1997. El seu nom era Jeanne Calment. Per aix es diu que el lmit mxim de vida est entorn dels 125 anys. Es diu que aquesta francesa era molt prima, menjava molta xocolata i havia anat en bicicleta tota la vida. Els darrers estudis bioqumics diuen que el cos est preparat per viure fins al mxim de 120 anys. A www.xlsemanal.com buscar el n1214 del 30 de gener de 2011. Hi ha un article sobre el lmit mxim de vida. Es parla de qu hi ha 3 rees geogrfiques on la gent viu molt temps: pobles de muntanya de lEquador, una zona de Pakistan i a una zona del Cucasso rus. Tamb es parla de la ciutat japonesa dOkinawa i a Sardnia a Itlia. Expectativa de vida: Fa referncia a la quantitat danys que sespera que visqui una societat determinada. En el nostre cas les dones estan als 84 anys i els homes 77 anys. Lallargament daquesta expectativa ha estat un dels canvis ms grans del s. XX, perqu a principi daquest segle a Espanya estava als 35 anys i als Estats Units47 anys. Actualment la vida sallarga molt, per a costa de la qualitat de vida, en el segle XXI es parla de millorar aquesta qualitat. A la prehistria lexpectativa de vida era de 18 anys, el canvi comen a ser important al s. XIX i XX. Longevitat: Sn les persones que superen la xifra de lexpectativa de vida. Actualment una persona de ms de 85 anys es pot qualificar de longeva. Cada cop la gent viu ms, i sha observat lincrement segent de persones centenries: - 1950-1960: 51% - 1960-1970: 71% - 1970-1980: 77% - 1980-1990: 95% Centenaris: Actualment hi ha al voltant de ms de 8000 persones centenries a Espanya quan fa 10 anys nhi havia uns 3000. Als pasos desenvolupats (Europa) es diu que hi ha 1 centenari per cada 20.000 persones. Fa 30 anys era 1 centenari per 200.000 persones. A Europa a lany 2000 hi havia 46.600 persones centenries, que implica 65
17
centenaris per mili de persones. Lany 2050 es preveu 1.117 centenaris per mili de persones. A Mallorca, al 2004 hi havia 312 centenaris, dels quals 229 eren dones. La poblaci humana mundial sha duplicat en els darrers 40 anys. Supercentenaris: sn persones que tenen o passen dels 110 anys. Lany 2004 hi havia 818 supercentenaris a tot el mn, dels quals 729 eren dones i 87 homes. A Menorca hi ha una famlia famosa per la seva longevitat, un dels germans visqu 114 anys i a darrera t dos germans tamb centenaris. Hi ha dues hiptesis sobre aquest augment de lesperana de vida: que s degut a factors socioeconmics o que s degut a factors gentics. Nosaltres creiem que es tracta duna interacci de factors daquestes dues ndoles.
Caracterstiques dels centenaris - Sn persones amb una vida activa, no deixen mai de fer feina tot i que es jubilin. - Dieta: mengen ms b poc, amb moltes verdures. Es diu que mai somplen, no peguen panxades. Ms verdures i menys proteines. - s important que es sentin valorats i estimats, que els hi fan cas, que la comunitat els estima. Tot aix els fa estar integrats i actius en aquesta comunitat. Tot aix ajuda a lautoestima i ajuda a perllongar la vida. - s gent que mai deixa de fer exercici fsic, sempre han dut una vida molt activa. 1. Concepte de salut. Autopercepci de salut en dones i homes Dins el s.XX hi ha un canvi paradigmtic sobre aquest concepte, es passa duna visi biomdica (absncia de malaltia) per veure-ho com un concepte biopsicosocial, o sigui, salut com que no depn tant de lindividu sin que hi tenen a veure altres coses com factors psicosocials i comunitaris. El 1986 hi hagu una conferncia a Canad (Otawa) de la OMS, on es consolida una nova visi de salut pblica immersa en un model sostenible de desenvolupament i harmonia. Estat de bennestar complet, fisic, mental i social, tant dels individus com de les societats i de les comunitats.
18
A partir daqu es defineix la salut des de una triple perspectiva: 1. Individual: cal tenir en compte una srie de 5 components: - Fsic: relatiu a la biologia, al cos individual de cada persona. - tica: relacionat amb els principis de vida, filosfics, etc. de cada persona. Tamb relacionat amb els valors de cada un. - Emocional: relacionat amb el poder reconixer i expressar els sentiments (s una font de salut saber-ho fer). - Intellectual: fa referncia a saber donar solucions i prendre decisions racionals, tamb fa referncia a saber aprendre i pensar amb claredat. - Social: construcci de les nostres relacions interpersonals, tant construir-les com mantenir-les.
2. Comunitria: es repeteixen els mateixos components que en el cas anterior: - tica: fa referncia als valors, creences, moral, religi, etc. duna societat. - Fsic: en referncia a lestructura de la societat, de la ciutat: edificis, carreteres, infraestructures, etc. - Emocional: sensibilitat social, emocions i sentiments que desenvolupa la societat, aix com el sentiment didentitat i pertinena de la societat. - Intellectual: relacionat amb el sistema educatiu de la societat. - Social: t a veure amb el tipus de relacions socials que sestableixen: tipus ajudes, patrons culturals, econmics i poltics, etc.
3. Medioambiental: estructurat en tres grups de factors: - Fsica: condicions de la terra, de laigua, de laire, llum, etc. All fsic. - Biolgic: relacionat amb les interrelacions establertes entre els humans i les condicions fsiques. - Ecolgic: salut, gesti de laigua, etc. Molt relacionat amb lanterior.
19
En aquesta concepci ens assenyalen 8 condicions per tal que hi hagi salut: pau, alimentaci, vivenda, treball, educaci, ecosistema estable, sostenibilitat dels recursos naturals i equitat i justcia social. Per aconseguir tot aix lOMS propos 5 macroestratgies: 1. Desenvolupament de poltiques pbliques de salut. 2. Creaci dentorns sostenibles, o sigui sensibilitzar de la mtua interdependncia entre persones i terra. 3. Reforar lacci comunitria, o sigui, reforar les identitats de les comunitats, participaci pblica i control democrtic. 4. Desenvolupament de les habilitats personals mitjanant leducaci. 5. Reorientaci dels serveis de salut cap a la prevenci. Hi ha molts estudis que han demostrat una clara relaci entre activitat fsica i envelliment competent, o sigui, qui ha fet activitat fsica i no ha estat sedentari envelleix de manera ms funcional, millor.
Per avaluar la salut hi ha 4 mesures: 1. Mortalitat: nombre de morts que hi ha cada any entre les persones duna poblaci. 2. Morbiditat: fa referncia a les malalties que tenen els individus al llarg de la seva vida. Aquestes malalties poden ser de dos tipus: agudes (repentines, dun dia per laltre) o crniques (poden durar tota la vida). 3. Discapacitat: Fa referncia a la impossibilitat de dur a terme una vida autnoma, no poder fer les activitats prpies de la vida quotidiana. 4. Vitalitat: nivell de salut i energia que tenen les persones, es mostra en els aspectes fsics, intellectuals i tamb socials. s una mesura subjectiva ja que una persona pot sentir-se molt b tot i tenir una malaltia crnica (passa molt en les persones majors, que accepten els problemes de salut, el 75% de persones majors tenen una autopercepci de salut). En termes de salut, s en ledat adulta jove (20-40 anys) quan normalment es gaudeix de millor salut i quan hi ha menys malalties. Tot i aix, hi ha alguns tipus de problemes ms comuns en aquesta etapa de la vida que en les altres: major abs de drogues (dependencies fortes), ms trastorns alimentaris (bulmia i anorxia) i ms morts violentes (accidents, homicidis o sucidis).
20
La vellesa s el moment ms vulnerable a les malalties. La OMS estableix una srie dobjectius per a la promoci de la salut: - Prevenir la prdua innecessria de capacitat funcional: aix vol dir que a partir de certa edat calen revisions, controls, etc. - Prevenir i tractar els problemes de salut per poder mantenir la qualitat de vida. - Donar assistncia amb lobjectiu de qu la gent gran pugui estar de cada vegada ms en el seu domicili, es tracta dintentar evitar els internaments hospitalaris, sha dintentar no moure a les persones grans del seu context. - Evitar la ruptura amb els serveis normals dassistncia. Molt relacionat amb lanterior. Sintenta no ingressar als hospitals per evitar que la persona es desubiqui, - En cas de qu shagi dinternar evitar la iatrognia (malalties o problemes que es deriven duna estada hospitalria). Per tot aix es diu que sn molt importants tots els programes deducaci per la salut.
Existeixen tres tipus de prevencions: - Prevencio Primaria: totes aquelles mesures que es prenen abans de diagnosticar la malaltia. vas a fer la revisio abans que es tengui la malaltia. sinclouen tots els programes deducaci per a la salut. - Prevencio Secundaria: maxim diagnostic preco, les 24h que tenim un mal seguit o continu hem danar al metge. - Prevencio Terciaria: evitar la progreci duna malaltia, la malaltia esta alla pero es pot evitar la seva progreci.
Autopercepci de salut entre homes i dones: Sembla ser que hi ha diferncies entre sexes Les dones manifesten una menor sensaci de benestar i qualitat de vida que els homes. No es senten tan b. Malgrat que les dones visquin ms anys, viuen amb ms malalties crniques que els homes. Per aix, es diu que tenen una salut ms vulnerable. Hi ha estudis que argumenten que aquesta vulnerabilitat ve donada per la manca dautoestima i una menor valoraci social que els homes, tamb per portar una major crrega emocional que els homes.
21
Els homes tenen ms sensaci de benestar i qualitat de vida. Per tenen moltes ms malalties agudes com infarts, lceres destmac, pulmonies, etc. Per tant, la seva vida s ms vulnerable (moren abans).
2. Processos biolgics: embars, part i menopausia (Els apunts estan al llibre de lassignatura)
3. Canvis fsics i fisiolgics Canvis en ledat adulta jove: A partir dels 20 o 30 anys comena un procs de canvi que t moltes implicacions, aquest procs sanomena senescncia. Aquests canvis sn lents i van canviant el funcionament del cos. Senescncia fa referncia a lestat fsic i no psicolgic. Hi ha una prdua gradual de la fora i eficincia dalguns rgans. No es parla dun declivi fsic ni dun deteriorament (que s una paraula massa forta per aquesta edat) sin de canvis. Aquests canvis es localitzen en varis llocs: - Pell: menys fina i menys elasticitat, comencen a aparixer les arrugues. Aquests canvis es donen degut a qu les cllules serosionen ms rpidament del que sn reemplaades. Hi ha una disminuci de les glndules cebcees. - Cabells: cancie, els cabells tornen blancs ja que hi ha menys producci de cllules que donen sedimentaci. Prdua dabundncia, molt ms com en els homes que en les dones. - Estatura: a partir dels 30 anys es comena a perdre aproximadament un millmetre per any. Aix s similar als dos gneres. Hi ha altres canvis menys visibles: - Funcionament del ronyons, que van perdent eficincia. - Capacitat pulmonar, que tamb es va perdent. Les persones fumadores o que estan exposades a contaminants veuen agreujada aquesta prdua. - El to muscular tamb es va perdent, en la mesura que augmenta el teixit adips.
22
Canvis en ledat mitjana: Hi ha modificacions que es noten ms que en letapa anterior. - Continuen canvis en la pell: es donen ms arrugues, augmenta la sequedat de la pell. - Saguditza la prdua de cabells, sobretot en els homes. - Degut a tots els canvis menopusics, hi ha una afectaci de les ungles, que es tornen molt ms dbils. La menopausa tamb provoca canvis en el sistema endocr, que salenteix. - Canvis dentals: augmenten les malalties periodentals. Tamb es dna un canvi en la forma de masticar. - La capacitat visual tamb sol reduir-se, es sol donar la presbiopia (vista cansada) degut a la prdua delasticitat de la crnia de lull. - Canvis de pes tant en homes com en dones. - Algunes malalties crniques com losteoporosi (ms en les dones que en els homes), artrosis, artritis, etc.
LA VELLESA Una de les primeres coses que sha de tenir en compte s la gran variabilitat que existeix en el procs denvelliment perqu s producte de totes les predisposicions biolgiques de la persona i les seves experincies vitals, el producte daquestes dues variables fa que hi hagi molts processos diferents denvelliment. Una altre factor a tenir en compte s que hi ha lenvelliment normal i lenvelliment patolgic, el primer fa referncia a la normalitat denvellir amb el pas dels anys que s universal i inevitable, el segon fa referncia a les malalties que acceleren el procs denvelliment i les capacitats de les persones.
Les teories de les causes de lenvelliment Hi ha una primera classificaci que distingeix les teories que atribueixen lenvelliment a aspectes exgenes (externes) i les que ho fan a causes endgenes (internes). Les exgenes expliquen que qualsevol agressi externa al cos influeix en el procs denvelliment, aquestes poden ser voluntries o involuntries. Les voluntries fan referncia a lestil de vida (consum de drogues, vida sedentria, alimentaci,...). Les involuntries fan referncia a exposicions contaminants (ex radioactivitat al Japo, aigua amb males condicions,...)
23
Les causes internes es divideixen en 3 tipus de teories: - La teoria neuroendocrinolgica que explica lenvelliment a travs del desgast en els programes que regulen lhomeostasi de les neurones, per tant es dona un desequilibri hormonal que provoca lenvelliment perqu hi ha menys capacitat de recuperaci dels sistemes. - La teoria immunolgiques que explica la disminuci dels mecanismes de defensa de lorganisme que provoca una major possibilitat dadquirir malalties. - Les teories metabliques que expliquen els canvis en el funcionament gentic, a mesura que la gent es fa major i ha ms errors en la sntesi (cpia) denzimes i protenes (ex fotocpia vdeo). Grcies als avanos mdics el procs denvelliment a canviat molt i fins als darrers trams de la vida no es desprogramen tots els sistemes interns de manera accelerada.
Canvis perceptius de la vellesa: - La visi: un 80% de les persones majors necessiten dur ulleres. Es donen Malalties importants com: les catarates (creixement del cristall), la degeneraci de la mcula (deteriorament de la retina) i el glaucoma (produeix una lesi del nervi ptic produt per lacumulaci de fluts a linterior de lull). Les 3 provoquen la ceguera i pot alterar molt la vida de les persones grans perqu perden la independncia. - Laudici: amb el pas del temps es degenera la capacitat de sentir els sons (presbiacucia). Un altra problema de la gent gran s que tot el temps senten brunzits que sn molestos. Les prdues auditives tamb efecten a lestat independent perqu incomunica a la persona, les persones es poden tancar en elles mateixes. - Lolfacte: reducci considerable per detectar olors, es perden cllules receptores que incapaciten la recepci dolors. Aix pot derivar situacions greus (ex deixar els fogons de la cuina encesos). - El gust: disminuci de les sensibilitats del gusts perqu les papilles gustatives es deterioren amb el pas dels anys i els gustos no es senten iguals que en la joventut (ex els vells els i agrada el dol perqu les papilles gustatives que capten el dol es deterioren menys despresa que daltes com puguin ser les salades). - Les funcions vitals: canvis en les funcions orgniques vitals, els sistemes de lorganisme perden eficcia: disminueix el batec del cor, la capacitat
24
pulmonar,... Canvis al sistema cardiovascular com la prdua delasticitat de les vlvules del cor i les artries (per aix es cansen ms), per sort el cor t molta capacitat per si una zona falla compensar-la per altres. Hi ha canvis en el sistema respiratori on es va perdent ms capacitat, el processos digestius perden eficcia, en general les persones majors solen tenir molsties gastrointestinals perqu les digestions sn ms lentes, lestil de vida tamb ajuda a provocar estrenyiment (ex estrenyiment). - El sistema excretor: els ronyons perden la seva funci perqu segueixen estant en marxa per no filtres com abans i perden capacitat per eliminar la toxicitat del que singereix. - El sistema endocr: els canvis efecten a les funcions autoreguladores de la temperatura, les persones grans tenen menys possibilitats per adaptar-se a situacions extremes de fred i calor. - El sistema immunolgic: disminuci de la capacitat de captar i eliminar substncies estranyes augmentant la possibilitat dagafar malalties (ex grip) i salenteix la fase de recuperaci. - El sistema reproductor: hi ha canvis com la menopusica en les dones (sequedat vaginal que dificulten el coit) i en les homes hi ha una baixada del flut seminal i en la fora ejaculadora, les fases dexcitaci tamb sn ms lentes. Aix juntament amb certes malalties (ex prstata, diabetis, hipertensi,...) disminueixen lactivitat sexual. La sexualitat com activitat en els homes segueix un patr, hi ha gent que necessita molta freqncia al llarg de la vida i daltres que menys. - El sistema nervis central: les neurones van disminuint.
4. Principals malalties i causes de mortalitat Trobem dos tipus de malalties: Malalties crniques: son de llarga durada, progresives i en general ireversibles. Malalties agudes: sn de durada curta i que en general es poden curar. Entre les malalties crniques les que presenten un major freqncia sn la hipertensi, el colesterol, la diabetis, malalties cardaques i allrgies. Altres malalties sn artritis i dficits auditius. Un altre conjunt de malalties molt importants sn les demncies com lalzheimer, la malaltia de pick, huntingtov, parkinson,... Totes les demncies es caracteritzen per deterioraments cognitius, trobem malalties de llenguatge i de carcter motor. En les demncies canvia la personalitat de la persona.
25
Principals causes de mort Sn les cardaques i les cerebrovasculars, el cncer, lalzheimer i els accidents que sn una causa de mort molt important en ledad adulta jove. Una altra causa de mort sn els sucidis i els homicidis, la mortalitat de les dones en els part sobretot en els pasos subdesenvolupats. Els maltractaments per part dels homes cap a les dones, la SIDA (en el mn hi ha 40.000.000 de persones que sn portadores de SIDA).
26
4. LA INTELLIGNCIA EN LEDAT ADULTA

Els primers estudis sobre la intelligncia semmarcaren dintre dels tests clssics, actualment tenim moltes definicions dintelligncia: La capacitat de raonar o pensar de forma abstracta La capacitat daprendre i treure profit de les experincies La capacitat de resoldre problemes La capacitat dadaptar-se eficament al medi Sepearman: (1924) La capacitat per generar nova informaci o coneixement a partir de la informaci o coneixement conegut i disponible per lindividu. Els primers estudis que es varen fer de la intelligncia fou a travs dels tests (Simon-Binet, 1905). Els tests dintelligncia foren molt desenvolupats entre les dues grans guerres. En les guerres es classificaven els soldats a travs dels tests per extreuren el mxim profit depenent de la seva intelligncia. Merill va etudiar els tests dintelligncia el 1928 i deia que fins els 30 anys hi havia un nivell dintelligncia que es mantenia i que posteriorment anava minvant. Dins daquests estudis dintelligncia un test molt important es el de Weschsler (el Wais) que estava destinat a lmbit clnic, dintre daquest test hi ha dos subtests, un de verbal i un de manipulati. Es constata que en els subtest verbal la puntuaci es mantenia al llarg del temps, per el manipulativa presentava una baixada considerable a partir dels 30 anys. Uns treballs que continuaven la lnia de weschler foren els Cattel i Horn que el 1966 distingiren entre dos tipus de intelligncia, la fluida i la cristallitzada. La fluida era aquell tipus dintelligncia que satribua a la gentica (heretada), la cristallitzada era aquell tipus dintelligncia que era fruit de lexperincia al llarg de la vida i estava determinada pels factors culturals i educatius. Varen trobar que la intelligncia fluida disminua clarament amb ledat i la cristallitzada era la que es mantenia estable o incls podia augmentar amb ledat. Sobre aix Baltes (1990) diu que la intelligncia fluida est compensada per la intelligncia cristallitzada. En els anys 50 grcies els tests es va popularitzar la idea del declivi intellectual. Posteriorment sortiren els terics del cicle vital (anys 60 i 70) que critiquen aquests estudis excessivament biolgics de la intelligncia i diuen que shan de tenir en compte les diferencies individuals, les circumstancies histriques i els canvis que pateixen les persones al llarg de la vida.
27
Considerant tamb que el concepte de desenvolupament s multidimensional i multicausal, en una persona no noms hi ha prdues sin tamb guanys. Finalment el terics del cicle vital parlen del concepte de plasticitat (caracterstiques que es van formant per les caracterstiques de lambient), aspectes biolgics poden anar conviant depenent de la interacci amb lambient (capacitats intellectuals de la persona optimitzen els seu desenvolupament). Una altra crtica que es feia era el disseny emprat que noms contemplava una sola presa de dades, aquesta hauria de ser longitudinal envers de transversal. Mancava una definici clara del que mesura, mancava un recolzament teric fort sobre el que s la intelligncia. Aquests tests mesuraven el rendiment intellectual (capacitat de fer tests) i no la intelligncia. Els terics del cicle vital introduren dintre de les seves investigacions el disseny longitudinal (estudi duna mateixa persona en diferents moments de la seva vida), es va poder veure que la intelligncia no declina a partir dels 30 anys sin que es mantenia estable i era a partir del 60 anys que comenava a declinar. Actualment es diu que la intelligncia no varia igual en hom sin que trobem gent vella molt intelligent i viceversa. Totes aquests estudis cientfics tenen una forta repercussi social i laboral (ex dificulta de les persones majors en trobar feines). Per fer aquestes investigacions empren el test daptituds mentals primries (PMA) que avalua la capacitat espacial, comprensi verbal, capacitat numrica, de raonament i fludesa verbal.
Factors que poden influir en el rendiment intellectual - La salut: determina el rendiment intellectual que una persona pot tenir (ex malalties cardiovasculars, lansietat, demncia, depressions,...). - Estil de vida i educaci: un status social i educaci elevats fa que un tingui majors rendiments. - Vida laboral activa: provoca diferncies intellectuals entre les persones depenent del tipus de treball que hagin realitzat. - Les relacions socials i lestimulaci en la vida social: la gent amb ms intercanvis socials ser ms propensa a tenir un rendiment ms alt. - Lactitud davant la tasca: la gent jove s molt ms arriscada i davant tems que no sap contesta com vol.
28
Com es concep la intelligncia actualment Des del punt de vista cognitiu de Piaget ledat adulta saconsegueix lestadi de les operacions formals, una caracterstica daquest tipus dintelligncia formal s la capacitat dabstracci, una altra s la capacitat de poder plantejar hiptesis, transcendir del mn real, una darrera caracterstica important s la capacitat metacognitiva, la capacitat de pensar en el pensament. A Piaget se li varen fer crtiques com que el pensament formal no s universal perqu noms un percentatge petit de la poblaci pensa daquesta manera, deien que aquest nivell de pensament s propi de la gent molt escolaritzada i daquesta crtica sorgeix el pensament post-formal.
El pensament post-formal - El pensament postformal es relativista perqu no hi ha veritat absolutes - El pensament postfomral s interpersonal i sorienta cap als sentiments, els pensadors postformals tenen en compte: els sentiments, intucions i experincies personals per prendre decisions. - El pensament postformal sinteressa per la formulaci de preguntes i contemplar noves perspectives. Aix com el pensament formal es centrava en la resoluci de problemes, des daquesta perspectiva es te en compte la formulaci del problema (plantejament).
Gardner diu que la intelligncia s tot un ventall que compren tota una seria de intelligncies, parla de 7 tipus dintelligncia: - La intelligncia verbal. - La intelligncia logicomatemtiques (la capacitat verbal i la intelligncia logicomatematica conformen la intelligncia acadmica perqu la societat sa centrat en aquestes dues). - La intelligncia espacial (ex la necessiten els arquitectes). - La intelligncia corporal o cintica. - La intelligncia musical. - La intelligncia interpersonal (comprensi social) que es aquella que necessitem per establir bones relacions. - La intelligncia intrapsquica/intrapersonal (autocomprensi) que es aquella que fa experimentar un benestar perqu es quan hi ha harmonia amb els sentiments. Aquesta intelligncia s la que ens dur a la autocomprensi i reflexi interna.
29
Cada una daquestes intelligncies t la seva prpia xarxa neurolgica concentrada en distintes parts del cervell. En quant a la cultura diu que cada una delles valora de diferent manera la intelligncia o el diferents tipus dintelligncia, aix fa que els pares i mares estimulin un tipus de capacitats que culturalment estan ms valorades, les escoles posen mfasis en aquests tipus dintelligncia i la societat i els adults els mantenen. Aix les persones noms desenvolupen les intelligncies que estan ms valorades en detriment de les altres. Sternberg va anar canalitzant els seus estudis cap a la intelligncia i diu que aquesta esta composada per 3 components: un component analtic, un component creatiu i un component prctic. Cada component s independent de laltra, ara b la intelligncia per Sternberg s cada persona que t els tres components. Des del seu punt de vista una persona amb intelligncia no es basa en la quantitat sin que es basa en un equilibri entre els tres components (sense un equilibri entre els tres no es pot considerar intelligncia). 1. El component analtic s aquella capacitat que tenen aquelles persones de comparar, programar, analitzar i classificar. Es un tipus dintelligncia que serveix per resoldre problemes. 2. El component creatiu s aquell tipus dintelligncia que ens dna la capacitat de inventar, imaginar, descobrir, suposar. La intelligncia creativa s aquella que ens permet decidir quin problema hem de resoldre. Les persones son innovadores, flexibles, obertes. 3. El component prctic s aquella capacitat que ens permet solucionar els problemes, s un tipus dintelligncia que permet aplicar, utilitzar i aprofitar. Ens permet resoldre situacions de la vida quotidiana. Sternberg va fer una gran crtica als tests perqu es basaven molt des la perspectiva acadmica, per no mesuraven realment el que era la intelligncia.
Caracterstiques duna persona intelligent segons Sternberg: - Les persones que han aconseguit un bon nivell dintelligncia sn aquelles que coneixen b les seves virtuts i a travs daix compensen i corregeixen les seves febleses, per aix sha de tenir un bon nivell dintelligncia intrapsquica. - Les persones intelligents sn aquelles que desafien les expectatives negatives, mai permet que lavaluaci externa li impedeixi fer el seu cam i assolir els seus objectius malgrat els obstacles que es puguin trobar., serquen el seu cami i el segueixen.
30
- Les persones intelligents sn autosuficients perqu tenen confiana amb les seves possibilitats tot i conixer les seves limitacions. - Les persones intelligents sn persones que cerquen activament models, cerquen el model daquelles persones que els i agraden i sels fan seus (agafen sempre la part bona i la negativa la deixen perqu hom te parts bones i dolentes, sense voler ser mai una copia de laltre). - Les persones intelligents cerquen el medi que ms els pot afavorir, el context que millor els permet desenvolupar-se, cerquen aquelles feines o relacions que els puguin afavorir al seu desenvolupament, mentre que rebutjen tot all que els limita.
La intelligncia emocional de Goleman Goleman va popularitzar el terme dintelligncia emocional per el qui primer va parlar sobre aquest terme fou un psicleg israelita que es Reuven Bar-On. Segons Guilera (2007) la intelligncia emocional s la capacitat natural que tenim el humans per gestionar les nostres emocions per tal dadaptar-nos a les circumstncies del nostre entorn. Capacitat que podem millorar mitjanant la introspecci i la prctica. Goleman defineix la intelligncia emocional amb una seria de caracterstiques: - Una s lautocontrol, una persona que no actua per impulsos sin que raona la seva conducta. - s una persona que evita que lansietat interfereixi en les seves facultats racionals. Lansietat fa baixar el nivell intellectual. - s una persona perseverant, no es deixa endur per les frustracions. - s una persona en capacita per motivar-se a un mateix. - s una persona que intenta dotar dintelligncia les emocions, empatitzar i confiar en els dems.
Caracterstiques duna persona adulta intelligent segons Belsky, 2001 - Sha de tenir inters per totes les coses noves. Sn persones que sn capaces danalitzar les coses de manera nova i original. - Sn persones que els interessa conixer i aprendre coses noves. - Sn persones que tenen la ment oberta a idees i tendncies noves. - Sn persones que saben aprendre nous tipus de conceptes i raonar amb ells.
31
- Te curiositat. - Descobreix noves idees. - Linteressa la seva carrera. - Sap recrrer i emmagatzemar informaci nova. - Pensa amb rapidesa. - Entn com realitzar les coses noves. - Pensa amb el futur i es fixa objectius. - T una ment activa.
Competncies quotidianes Belsky, 2001 - Mostrar un bon sentit com - Actua amb maduresa - Actua amb responsabilitat - Sacomoda a les situacions de la vida - Aborda els problemes i lestrs de manera efica - T uns elevats valors morals - Aprecia a joves i ancians - Demostra bon judici en els seus actes i en les idees - Pren decisions racionals.
Competncia verbal Belsky, 2001 - T un vocabulari ric - Sap extreure conclusions de la informaci que rep - T fludesa verbal - Parla amb clarinat
32
5. LES PERSONES ADULTES I EL PROCS EVOLUTIU PERSONAL, AFECTIU I SOCIAL

1. Canvis i estabilitat a la vida adulta. Aproximacions teriques. (Aqu veurem les TEORIES PSICOSOCIALS)
ERIKSON En primer lloc, destacar a Erikson (psicoanalista, va treballar molt en estudis culturals i especialment el tema de la identitat), estudiat dins la teoria del desenvolupament hum en la infncia, i que ens explica el desenvolupament a travs de 8 etapes evolutives (5 primeres vistes dins la infncia, i les 3 ltimes sn prpies de ledat adulta jove, edat adulta mitjana i vellesa, i sn les segents (unes etapes que sajusten als nivells de vida dabans): - 20-30 anys: Intimitat contra allament, etapa en qu normalment, els joves han construt una bona imatge de la seva identitat, s a dir, tenen un sentit del que sn. Per tant, hi haur una tendncia a ser tolerants i acceptar les diferncies dels altres. Etapa en qu hi ha una predisposici per establir unes relacions i establir una confiana amb els altres (relacions afectives); s una etapa dobertura i hi ha necessitat destablir vincles sense la por de perdre la prpia identitat. Tamb hi ha una tendncia a desenvolupar relacions de cooperaci amb els altres. - 30/40-60 anys: Generativitat contra estancament, generativitat vol dir exercir la cura cap als altres; els adults es senten responsables de la seva famlia, dels fills i filles que tenen, i a ms, estan preocupats pel mn que hauran de viure i viuen. Hi ha una implicaci molt forta per fomentar el benestar dels ms joves, i tamb hi ha lesfor per crear un mn millor. Tamb hi ha una tendncia a participar a diverses activitats socials, per la prpia responsabilitat dels seus menors. - A partir dels 60 anys: Integritat contra desesperaci, es quan es comena a recordar molt i a reflexionar sobre la vida que un ha tingut, s a dir, hi ha una tendncia als records i a la reflexi. Tamb hi ha la tendncia a pensar qu la vida que un t ha estat conseqncia de les diverses decisions que shan anat prenent anteriorment. Tamb hi trobem lacceptaci de la mort com una part ms i inevitable de la vida. Ell pensa que lambient ens influeix molt en els canvis del ser hum. Explica el desenvolupament a travs de canvis, com un procs continu, i en qu cada estadi representaria una organitzaci psicolgica de la personalitat, i per tant,
33
el pas dun estadi a un altre es fa a travs duna superaci duna crisis o conflicte. Per tant, aquestes superacions de crisis, representen elements de construcci del jo, s a dir, el nom de crisis significa criba, un moment de tria dels diferents elements en qu sabandonarien els elements negatius que ens interfereixen en el nostre desenvolupament, i que Jung ho anomenava com a ombres (aspectes negatius que portarem i que ens pertorbarien el nostre desenvolupament). Per tant, en aquest sentit, les crisis no serien dolentes, sin que serien moments que ens ajudarien a reflexionar i, de qualque manera, farem una higiene mental. Aix seria la primera teoria que ens presenta Erikson en base a la perspectiva psicosocial.
2. El canvi multicausal: la perspectiva del cicle vital. Havighurst i Neugarten (formen part de la perspectiva del cicle vital anys 70)
HAVIGHURST Havighurst ens diu que en arribar a ledat adulta jove, la persona sha dintegrar en el mn laboral, seleccionar una parella, aprendre a viure en matrimoni, tenir una famlia prpia, criar els fills, responsabilitzar-se de la llar, assumir algunes responsabilitats cviques i trobar un grup social estable (per assolir el sentiment de pertinena). Dins ladultesa mitjana, Havighurst ens diu que la persona a dafavorir lassumpci de responsabilitats i felicitat dels fills, aconseguir una responsabilitat cvica adulta, aconseguir i mantenir uns nivells professionals satisfactoris, desenvolupar activitats doci adulta, relacionar-se amb la parella com a persona, acceptar els canvis fisiolgics de la mitjana edat i ajustar-shi i adaptar-se a lenvelliment dels pares. I dins la vellesa o adultesa tardana, el ser hum hauria dadaptar-se al declivi de la fora fsica i de la salut, adaptar-se a la jubilaci i a la reducci dingressos i adaptar-se a la mort de la parella.
NEUGARTEN Segons Neugarten la persona a ledat adulta jove hauria de: - Situar-se i prosperar en les activitats laborals o professionals. - Desenvolupar satisfactriament les funcions prpies de la vida familiar. - Implicar-se significativament en les relacions interpersonals.
34
A ledat mitjana, Neugarten ens exposa, la necessitat de: - La revisi de les relacions entre marits i dones, amb noves expectatives sobre el que significa ser home i dona. - El canvi del sentiment del jo a mesura que els nins creixen i les prpies victries o els fracassos sn calculats dacord amb els progressos del nin. - La necessitat destablir rpidament una relaci ntima com un estrany quan apareix un gendre o una nora. - La necessitat dajustar-se rpidament al divorci dun fill. - Laparici dun nt, que porta en si mateix una nova conscincia de lenvelliment, per tamb noves fonts de gratificaci. - La conscincia del jo com a pont entre generacions. - Responsabilitats i preocupaci a causa del benestar dels pares que envelleixen, que podria denominar-se atenci als pares. - La necessitat de nodrir i actuar com a model, guia o mentor dels joves. - Una major tendncia a fer balan, ms introspecci i reflexi. - El sentiment destar en la flor de la vida en quant a lexperincia i bon judici i, per altre banda, el sentiment de ser vulnerable de nou. - Per ambds sexes existeix la certesa de qu els cos s menys predictible que abans i es posa major atenci al control del cos.
Finalment, a la vellesa, Neugarten destaca la necessitat de: - Adaptar-se a prdua de treball, amics i parella, laband duna posici dautoritat i la posta en qesti de les competncies del passat. - Lacceptaci de la tristesa causada per la mort daltres persones i ladveniment de la prpia mort. - La conservaci del sentit dintegritat. - El reconeixement de qu shan degustat una mplia gama dexperincies i, per tant, se sap el que s la vida. - La certesa de qu, desprs dhaver experimentat el dolor fsic i psicolgic, un es recupera i s capa denfrontar-se a les circumstncies futures. - Dependncia i deteriorament.
35
3. Identitat, autoconcepte i autoestima a ledat adulta LAUTOCONCEPTE s un element bsic de la personalitat i organitza i dirigeix un ampli conjunt de funcions psicolgiques i socials, regulant el comportament interpersonal i possibilitant que la persona sigui competents en lmbit social. Per tant, lautoconcepte compren dues parts, una s la imatge corporal (com ens veiem fsicament, acceptem els nostres gestos,...) i la identitat personal (socupa de les valoracions afectives com lautoestima , les valoracions cognoscitives i les valoracions motivacionals com lautoeficcia). Lestudi de lAUTOCONCEPTE des de la perspectiva dels trets de la personalitat no han mostrat canvis significatius en ledat adulta, de manera que es prediu una estabilitat en quant el que s lautoconcepte i lAUTOESTIMA. Pel que fa referncia als estudis dels estats (o trets) es diu que hi pot haver un augment de lautoconcepte i de lautoestima perqu de cada cop hi ha un procs de reajustament ms important en quant el que sn les tasques psicosocials que donen una major autoestiama i un millor autoconcepte.
4. Les relacions interpersonals a ledat adulta (Context familiar i Context laboral) El context familiar i el context laboral sn molt importants dintre de ledat adulta. Dintre del context familiar una de les primeres coses que ha daconseguir la parella s trobar un equilibri entre els seus diferents rols, les famlies, la feina i les relacions socials. Es a dir, dintre duna parella els anys ms difcils son els primers anys de convivncia perqu sha de trobar lequilibri entre tot aix i s necessita duns reajustaments.
Factors relacionats amb aquest procs dadaptaci mtua perqu la parella funcioni b - Hi ha dhaver la percepci de que la parella t moltes coses en com - Es important que puguin parlar de temes comuns i la manera de veure les coses per part dun sigui acceptat per part de laltra - Que cadasc es pugui posar al lloc de laltra - Que sestableixin rols i necessitats de mutu acord Tenim tanta variabilitat dintre de ledat adulta que pots trobar parelles que tinguin la necessitat de compartir coses en com i altres que no ho necessiten. Els estudis assenyalen que la satisfacci matrimonial comena a disminuir quan es tenen els infants i a mesura que aquests es comencen a
36
independitzar-se aquesta parella torna a tenir un major grau de satisfacci dintre del matrimoni perqu gaudeix de ms privacitat, gaudeixen de molta mes llibertat i tenen menys dificultats econmiques. El context familiar es molt important perqu s on les persones maduraran i aniran aprenent a responsabilitzar-se perqu shauran dafrontar amb responsabilitats i compromisos. Aix fa que la famlia sigui una xarxa de suport social. Les funcions de la famlia sn de crua, de protecci als infants, deducar-los i socialitzar-los, amb aquesta socialitzaci hi ha una transici de cultura que s importantssima per la seva construcci personals. Les famlies haurien de tenir un projecte pedaggic perqu la socialitzaci dels infants sigui positiva, sha de pactar un tipus deducaci i els progenitors no shan de contradir davant els fills. Hi ha una seria de preocupacions dins la famlia que varia depenent de ledat dels infants: en la primera infncia s la salut dels infants, en ledat mitjana la salut dels infants deixa de tenir el monopoli i preocupen molt les infraestructures que tenim (ex collegis adequats, parcs prxims, biblioteques amb activitats, camps esportius,...), en ladolescncia la preocupaci passa a ser el tipus damistat amb qui es relaciona els seus fills perqu aquest influiran en la seva manera de ser. Un dels canvis ms important que hi ha en la dinmica familiar s el divorci, a EEUU un 40% dels infants no viuran amb els seu pares biolgics. Ha passat que les expectatives de la parella han canviat molt perqu abans, degut als diferents rols dels homes i dones, no es tenien tantes exigncies, actualment duna relaci de parrella sespera una relaci damor, i tamb sespera que un pugui seguir amb el seu propi desenvolupament personal i dautorealitzaci (aix en les dones abans no era possible). Les causes de separaci poden ser per la manca de comunicaci, per manca de comprensi, per la manca de cooperaci o per desamor.
Dintre del divorci hi ha 3 tapes: 1. Etapa de predivorci: s letapa ms dura on es passen els pitjors moments perqu costa prendre la decisi de divorci. A ms, sn moments on hi pot haver tristesa, depressi, insomni, ganes de no fer res,... Es difcil tant deixar com ser deixat, perqu prendre la iniciativa tamb pot ser difcil. 2. Etapa de separaci: sn moments daclarir moltes coses (gestions econmiques, repartir responsabilitats,...) 3. Etapa de postdivorci: s una etapa de reajustament en quant a nivell de relacions, vivenda, familiar, damistats i laboral. Sha de tenir molt en
37
compte no perjudicar a fills i filles, cercar noves relacions socials i sexuals. La majoria de divorcis es troben en letapa adulta jove, en menys freqncia a ledat adulta mitjana i encara menys en ledat adulta vella, per en totes les edats hi ha divorcis. El context laboral es molt important perqu estructura la vida de les persones.
Les funcions del context laboral: - Estructura el temps - Amplia lexperincia social fora de lmbit familiar - Possibilita la participaci en tasques collectives - Saconsegueix una identitat en virtut del treball que es fa - Implica i indueix lindividu a una activitat regular - s una font dingressos
Ledat adulta mitjana s una de les etapes de ms creativitat i consolidaci dels objectius que shan proposat. Fa falta per una part tenir objectius clars i per altra tenir molta perseverana. Hi ha una consolidaci dexperincia, de responsabilitat i una millor situaci econmica. Tamb hi pot haver una seria de canvis en aquesta edat sobretot en professions esportives, canvis degut a que pensen que amb aquella feina han arribat al lmit del que poden donar i aix els du a cercar nous treballs. Algunes persones necessiten reorientar la seva vida laboral degut a qu els seus objectius giren en torn a una major realitzaci personal. Altres reajustaments venen deguts a divorcis o viudedats on molts sha de reinventar per trobar-se altres medis per guanyar un sobresou. Dones de mitjana edat que no feien feina i tenen els seus fills adolescents i es volen reincorporar a la vida laboral. A travs del treball anem demostrant les nostres capacitats i en aquest moment tot el que s formaci i ocupaci est molt vinculat, per tant el que s la carrera laboral s un procs de formaci permanent.
38
Diferencies laborals entre homes i dones, com s la feina de les dones i com es la dels homes:
La de les dones t un carcter de: Voluntarietat El salari te una consideraci de segon ingrs T pitjors situacions laborals Percep salaris ms baixos per fer la mateixa feina que els homes Menors nivells de promoci El treball de la dona es considera menys important Davant la incompatibilitat amb les situacions laborals sn les dones les primeres que deixen la feina La dels homes t un carcter de: Necessitat s el fonamental Millors situacions laborals Perceben salaris ms alts Tenen millors nivells de promoci La seva feina es considera ms important No abandona el lloc del treball davant situacions familiars problemtiques
Aspectes que poden millorar el mn laboral: - En comenar una feina, el primer que sha de fer es comenar a aprendre a fer aquesta feina - Acceptar les responsabilitats que suposen les funcions i tasques de la feina. Acceptar les responsabilitats dintre del mn laboral s fonamental (ex negatiu: els mestres novells que davant les mnimes dificultats es donen de baixa) - Acceptar la situaci de subordinat dintre de lorganitzaci - Aprendre a relacionar-se amb els companys i superiors (habilitats socials) - Demostrar que una persona es capa de mantenir la feina sent capa de millorar la seva activitat i fer els progressos que sesperen dell - Trobar la connexi entre la propi vlua i lactivitat de lempres on estam - Definir els lmits entre la feina i les altres rees de la vida - Avaluar la prpia elecci professional - Saber mantenir-se entre xits i frustracions, una feina pot donar xits per tamb i pot haver frustracions i fracassos
39
La feina s una font de gratificacions personals per tamb ens pot dur una seria de problemtiques: - Extres i tensi: pot venir per varis motius, produeix estrs tenir molta feina i tenir-ne poca. Altres moltius destrs sn la rapidesa en la realitzaci de les tasques amb molta desorganitzaci, la presa de decissions, els canvis en lorganitzaci laboral, un accs dhores de feina... Lestrs i la tenci poden poden provocar una simptomatologia que pot ananr des de linsomni, fatinga crnica, mal de cap, irratibilitat, manifestacions psicosomtiques (com ara mal de panxa), abs dalcohol o altres drogues... - La situaci datur: s negativa i afecte en 3 ambits com sn leconomic (si latur sallarga efecta en la qualitat de vida de les persones), sociocultral (afecte en el temps doci perqu no hi ha recursos per mantenir certes activitats) i personal (afecte a la propia salut i estat psicologic perqu et pots sentir depressiu, baixar el teu autoconcepte, culpabilitzar-te, perdua damistats,...). El que pot suavitzar la perdua de feina es la disposici de recursos econmics, no culpabilitzar-se per haver fracasat, veure la perdua de la feina intentant ser objectius i tenir suport per part de la famlia i les amistats. - Laddici al treball: sn aquelles persones que tot el dia estan fent feina i no saben fer res ms. Per tant, a poc a poc van perdent estabilitat emocional i ens convertim amb persones obsessionades per arribar a lxit professional, sn persones on la seva autoestima depn totalment de la seva feina per aix necessiten avarcar ms control i poder, aquestes persones van perdent a poc a poc les seves relacions interpersonals perqu no tenen temps per res ms i poden arribar a tenir problemes familiars i de parella. Encara que siguin persones eficaces tenen problemes com lobsessi al perfeccionisme, labs de substncies txiques, medicaments,... sn persones amb molts de canvis dhumor i por al fracs, tenen fatiga crnica a causa de lhiperactivitat, poden arribar a tenir tics nerviosos i atacs de pnic. - Lassetjament moral: el primer que va parlar dassetjament moral fou el psiquiatra Leyman (1996), per fou Hirigoyen (2004) qui el va popularitza i va donar-li la segent definici todo comportamiento abusivo (gestos, palabras, comportamientos, actitudes, etc) que atenta, por su caracter repetitivo o sistemtico, contra la dignidad o integridad fsica o psicologica de un empleado, poniendo en peligro la conservacion de su empleo o emperoando el ambiente de trabajo. Lobjectiu s excloure a algun empleat, per tamb es pot donar la situaci inversa on determinats
40
equips vulgin llevar-se a un cap, normalment es fa a persones vulnerables i solen ser les dones les qui ms ho pateixen especialment les viudes, separades, immigrants,... Les conductes que es fan sn contactes fsics innecessaris, invitacions compromeses, demandes de favors sexuals, bromes de mal gust, abusos de llenguatge,... Els sectors que es veuen ms efectats sn les administracions pbliques, lmbit medicosocial i lensenyament
RELACIONS SOCIALS Les relacions interpersonals en ledat mitjana tenen com objectiu proporcionar vincles afectius i suport social. Una relaci de suport social es produeix quan una persona accepta ajuda i es preocupa per laltre, demanar ajuda s unsimptoma de maduresa, el comportament afectiu sempre afavoreix lequilibri psicolgic i redunda positivament en lautoestima i el control personal. Actualment es parla molt de lharmonia, aquesta sha dintroduir en tots els mbits per poder estar b psicolgicament. Les formes de relacions socials en les societats urbanes es fan entorn a la famlia i els amics. Segons la problemtica que es tingui a ledat adulta varia a qui tadreces, sembla ser que quant hi ha problemes de salut les dones demanen ajuda a la famlia i els homes a la dona, si les dificultats que tenen sn econmiques tant homes com dones sadrecen a la seva famlia i en menys freqncia als amics, quan sn de feina sadrecen en els amics i quan els problemes sn familiars o personals les dones solen acudir al pare i la mare i els homes solen anar ms als amics. Una altre forma de relaci ve donada pel que sn els companys, que sn unes persones que comparteixen una seria dinteressos comuns (professionals, culturals o politics), els vincles amb els companys no sn tant estrets com els damistat i es poden rompre ms fcilment. Un altre forma de relaci social s la que ve donada per les institucions ja siguin culturals, doci, poltiques...
Les relacions interpersonals les formen: - Famlia - Amics - Vens - Institucions
41
6. LA SENECTUT COM A PROCS DIFERENCIAL

El procs denvelliment depn de les actituds i aptituds de les persones. El concepte de vellesa es molt subjectiu, depen de cada un, un es pot sentir vell als 60 anys i un altre pot no sentirse vell als 90. La concepci de la vellesa te molt que veure amb factors gentics (cada persona t una gentica diferent a laltra, tot i que sn molt semblant entre les diferent persones), per tamb amb factors psicolgics i socials. Per tant, lenvelliment s un procs diferencial, perqu els diferents factors diferencien unes persones dunes altres, lenvelliment es una interacci daquests tres factors. Respecte als factors psicolgics o psicosocials, cal tenir en compte la personalitat de cada persona, ja que far que tinguem un envelliment duna manera o duna altra, i dins aquesta personalitat, caldr tenir en compte lautoestima. Tamb tenir en compte la confiana en si mateixos. El control intern tamb sha de tenir en compte, ja que ens podr haver dut al cam del canvi, de la modificaci, i de poder establir uns altres tipus de relacions. Dins el que s la personalitat, tamb hi ha la capacitat de poder aspirar a un futur o a un mn millor, daqu tenir en compte loptimisme i la prpia confiana de la prpia persona. Tamb, dins els factors psicolgics, tenir en compte tots els aspectes cognitius, que ens diferenciaran duns als altres, i que far que tinguem millors condicions de vida respecte a altres persones, davant les mateixes situacions. La motivaci i el nivell, tamb tenir-ho en compte dintre dels factors psicolgics. A ms, els interessos que puguem tenir davant la vida, de tenir una vida molt ms rica i plena. Incls, la capacitat de comunicaci i expressi de sentiments, que pot fer que no es generin tants de mals estar i conflictes. Lestil de vida, dins aquest procs diferencial en quant a factors psicolgics, cal tenir-ho en compte, com tipus dalimentaci, activitat fsica, intellectual, etc.; s psicolgic perqu ho escollim nosaltres. La salut, tamb, la qual s sinnima dindependncia, s un factor psicolgic. Dins els factors socials, influeix molt la concepci social que hi ha de la vella, que segons Moscovici, s tot un sistema de creences i valors de la societat sobre com han de ser els vells. Aleshores, la representaci social influir gaireb en la resta de punts. Daquesta representaci dun sistema de creences i valors, trobem la consideraci social de la vellesa i els seu estatus social (depn directament del punt anterior). Actualment, hi ha una consideraci molt baixa de la vellesa, i
42
en canvi hi ha una sobrevaloraci de la joventut i la bellesa. A partir de totes aquestes consideracions, hi ha tot una srie de poltiques d promoci de la salut, que segons com siguin, faran que lenvelliment sigui diferent. Assegurar determinats serveis ajudaran a garantir lenvelliment amb dignitat 8ex. actualment els dentistes no entren a la seguretat social, o sigui, si no tens diners possiblement et quedis sense dentadura). Dintre daquestes poltiques hi ha les accions preventives i els tractaments mdics i psicolgic. La seguretat social s molt poc efectiva en el que respecta pels tractament psicolgics (sessions mensuals que resulten poc efectius per manca de recursos). Un altre aspecte que fa que hi hagi molta variabilitat s lestructura familiar, i que la nostra davui dia, la nuclear, no afavoreix un clima dafectivitat. Lestructura familiar actual, no afavoreix positivament als processos denvelliment; aix, per aconseguir major satisfacci i confortabilitat shauria de canviar tota lestructura familiar. Tamb tenir en compte els recursos econmics, perqu si aquests no es disposen donaran ms vulnerabilitat a les persones, en canvi, si es disposen, faran que les persones es sentin ms segures, i a lhora, major benestar. La participaci social, s a dir, el fet que les persones puguin prendre decisions dels processos que lis afecta a la seva vida, cosa que donar un altre tipus denvelliment; perqu tota aquesta participaci social proporcionar empoderament, ents com la capacitat de donar poder i decisi. A ms, destacar fomentar els hbits de vida, com leducaci vial, leducaci per a la salut... Els recursos econmics i arquitectnics, molt a veure amb la promoci de la salut i la prevenci, i directament relacionat amb la disponibilitat de majors o menors recursos per a dur-ho a terme, aix que un pas ms ric pugui adequar molt millor tota la seva arquitectura i majors installacions i oferiment de recursos. Incls els recursos culturals, s a dir, tota loferta que es pugui donar o oferir a la gent gran (ex. viatges de lInserso). El sistema educatiu que hi ha en un pas tamb tenir-ho en compte. Els estereotips, s a dir, totes aquelles impressions que tenim dun poble o dun collectiu, i que han estat bastant negatius, ja que hi ha una creena de pensar que quan la gent s gran no t inters, no t motivacions, que sn manitiques, s molt rara, la gent gran t poca energia, s molt lenta (tot i que hi ha una major lentitud) etc. Per tant, els factors socials i gentics influiran sobretot en els factors psicolgics, de manera que hi ha una gran variabilitat en quant a processos
43
denvelliment, ja que depenen de molts factors que poden diferir entre unes persones i altres. Sempre, lo psicolgic est entremig, influt per altres variables. Butler, ens parla de viejismo o ancianismo (nosaltres direm veura), un terme molt despectiu i discriminatori respecte al collectiu de gent gran, s a dir, reflexa tot una srie dactituds negatives cap aquestes persones. El gnere, els rols que han de fer uns i altres, aix tamb s una cosa que influir en la vellesa. Tot i que els estudis senyalin que el gnere es va flexibilitzant al llarg de la vida, a diferncia en edats anteriors. Seguim amb el procs diferencial de lenvelliment podem dir que s un concepte subjectiu, la vellesa s un concepte subjectiu i els experts diuen que una persona s vella quan shi sent, quan aix ho manifesta.
Hi ha dues formes denvellir: Lenvelliment normal, que cursa amb els canvis fsics que vrem al vdeo, tenen uns canvis fsics, algun tipus de problema de salut, etc. Cognitivament funcionen b, tenen una vida activa, etc. Lenvelliment patolgic s el que va lligat a alguna malaltia crnica que fa que la persona no pugui funcionar tan autnomament, crea dependncia, etc.
Tamb podriem afegir el que es coneix ltimament com envelliment ptim, que vendria a ser una visi ms actual de lenvelliment normal, s aquell que va sense cap tipus de malaltia, son persones que es troben b. Hem de tenir en compte que a la vellesa s quan hi ha ms vulnerabilitat a les malalties. Si a una persona major se li afegeix una malaltia aguda, la seva recuperaci s molt ms difcil i lenta. Si aquesta persona t una malaltia crnica, pitjor s el pronstic. Als anys 90 una srie dautors com Baltes i Baltes (1990), ens parlen denvelliment amb xit. Ms tard, altres autors com Rowe i Khan (1997) parlen duna tercera via denvelliment que anomenen envelliment ptim. (les dues perspectives representen aquesta tercera via). Lenvelliment ptim s aquell en que es t un alt funcionament cognitiu, bona capacitat fsica funcional i un comproms actiu amb la vida. Sn persones amb menor predisposici a emmalaltir que la resta de persones. Actualment hi ha molta gent que representa aquesta forma denvellir.
44
Digurem que lenvelliment es caracteritza per la gran variabilitat, per dintre daquesta hem de distingir entre la variabilitat interpersonal i la intrapersonal. La primera fa referncia a la forma denvellir del collectiu, a les diferncies entre els individus. La intraindividual fa referncia a qu pot haver-hi alguns aspectes fsics que en alg hagin declinat ms que en altres, ex: jo puc tenir un problema dossos que em limita, per puc tenir un sistema respiratori que funciona molt b. Els avanos clnics actuals han augmentat la qualitat de vida fins que als darrers anys de la vida, comencen a fallar ms sistemes que fan que el perode entre que sest realment malament i la mort, sescurci molt.
Lestudi cientfic de la vellesa (dintre de la disciplina de la psicologia evolutiva) comena als segles XVIII i XIX. Hi ha tres grans precursors cientfics: J.N. Tetens (1777) fou el primer que escriu en el camp del desenvolupament adult i lenvelliment i manifest la necessitats destablir unes lleis generals del desenvolupament que inclogus des del naixement fins a la mort. A. Carus (1808) fou el primer en oferir una descripci psicolgica de les persones al llarg de tota la vida. Quetelet (1835) tamb fou precursor en lestudi cientfic de la infncia, fou el primer en fer un estudi empric transversal que prcticament abarcaba tota la vida (una mostra que ms o menys contenia des dels 7 als 60 anys). Sel considera el pare del cicle vital.
Obres ms cientfiques: - Hall (1922) fou una de les primeres obres dintre del marc cientfic sobre la senescncia. Escriu el llibre La senectut: la segunda mitad de la vida escrit des de un punt de vista psicologic. - Cowdry (1939) parl sobretot dels problemes de lenvelliment i escriu un llibre que recull la problematica de lenvelliment. - Birren (1959) tenim el primer manual sobre lenvelliment. Centrat en el procs denvelliment psicolgic i tamb biolgic.
Es va veure que dintre la psicologia evolutiva lestudi de lenvelliment havia quedat endarrerit, i shavia estudiat molt ms la infncia i ladolescncia. Fins als 60s no es comena a veure la necessitat de fer estudis cientfics daquestes etapes evolutives (Adulta i vellesa).
45
Limpuls que es va donar a lestudi daquests vingu donat per: Lincrement de lexpectativa de vida (reducci de la mortalitat infantil) fa que la gent es comenci a preocupar ms per aquesta gent, ja que ara la gent vivia ms. Tamb la psicologia avana i necessita una major especialitzaci que ara pot incloure la vellesa. Reducci de lndex de natalitat. Organitzacions professionals i de formaci: de cada vegada la gent t ms necessitat de tenir coneixements. El canvi de model de desenvolupament que implica la perspectiva del cicle vital. A partir de la segona guerra mundial sorgeixen organitzacions professionals que es refereixen a les agrupacions i collectius que proposen cursos de formaci, congressos, etc. que donaren un impuls molt gran a la formaci: - 1945 es crea la societat gerontolgica dAmrica. - 1949 sorgeix la societat internacional de gerontologia - 1948 es crea la societat espanyola de gerontologia.
Metcnikoff a principis del s. XX, va realitzar uns estudis des del punt de vista de la gerontologia. Sha dentendre la gerontologia com a lestudi de el que es lenvelliment des duna triple perspectiva: - Cientfica: camp dinvestigaci sobre la vellesa que inclou molts tipus de coneixements: part psicolgica, part mdica (geriatria, Nasher), economia, sociologia, aspectes legals, etc. Els cientfics demanen la figura del metge geriatra per millorar latenci a les persones majors, es reclama que passi similar amb els pediatres, a partir duna certa edat, acudir a un geriatre enlloc del metge de capalera o lespecialista de torn. Aquests geriatres tamb tenen una sensibilitat distinta. Avui noms hi ha geriatres a les residncies o que controlen als hospitals. - Acadmica: hi ha moltes disciplines que sincorporen al sistema educatiu (com la nostra), assignatures sobre vellesa, etc. Aquest fet no sha donat a Espanya fins als 80s, que les universitats han comenat a incorporar lestudi de la vellesa, sobretot en els doctorats. Fins als 90s no sintrodueix a totes les universitats espanyoles. - Aplicada: s un camp daplicaci mdica i tamb un camp dactuaci molt relacionat amb totes les decisions poltiques que es prenguin, que determinaran uns o altres serveis.
46
TEORIES PSICOSOCIALS Hi ha 3 teories, la teoria de la desvinculacio (Cumming i Henry, 1961), la teoria de lactivitat (Havighurstt i Albrecht, 1953) i la teoria de la continutat (Neugarten, 1964, i Atchley, 1971):
Teoria de la desvinculaci (Cumming i Henry, 1961) Diu que el procs normal denvelliment porta a un distanciament o desvinculaci de les persones. Aquesta desvinculaci t 2 components, psicolgic i social. Sesta produint un distanciament psicologic. La persona, de cada vegada, est ms mirant-se a ella mateixa, deixa de preocupar-se pels dems, per centrar-se en un mateix. (agafar dependencia, deixar de ser autonoma, ms tancament psicologic, es comunica menys) Per una part tamb hi ha una desvinculaci afectiva, la persona de cada vegada es preocupa menys pel que passa als dems, hi ha un distanciament entre les persones. El component sociolgic diu que les persones van perdent la xarxa damistats i suport social, poc a poc. (deixa de tenir contacte amb les seves amistats, passejos per al poble..) Tamb ens diuen que aix ho protagonitzen les persones que sn cuidades, que tenen gent que els cuiden i tenen cobertes les seves necessitats bsiques (deixes de fer el dinar, pero tel fa la teva filla, etc), ja que quan no tenen cobertes aquelles necesitats basiques no sho poden permetre. Els terics diuen que aquest tipus de desvinculaci vendria a ser una preparacio per a la desvinculacio definitiva que es la mort.
Teoria de lactivitat (Havighurstt i Albrecht, 1953) Aquesta teoria diu tot el contrari, parla de qu les persones continuen volguent tenir les mateixes activitats i rols que tenien quan eren adultes, es volen sentir tils i continuar iguals. Sn valorades per les activitats que fan i els rols que desenvolupen. Sn les persones que continuen tinguent a dinar la famlia els diumenges, que van al club, sajunten amb altres, etc. Sentir-se tils i estar actives els fa sentir-se b i els puja lautoestima. Les persones per a sentirse be, per sentirse utils i productives necesiten continuar fent el que sempre han fet. Son persones molt actives i necesiten desempenyar i continuar fent tots els rols que han fet fins ara, ja que moltes vegades aquells rols son els que els hi han donat reconeixement social. Es centra mes amb el rol, amb lactivitat.
47
Teoria de la continutat (Neugarten, 1964, i Atchley, 1971) Aquesta explicaci t un caire ms psicolgic, diu que les persones, en el seu procs denvelliment, continuaran emprant les mateixes estratgies que han emprat durant tota la seva vida (segueixen amb els mateixos rols de personalitat i emplen els mateixos recursos). Est centrada amb la personalitat dels individus, ja que aquesta no canviar. Per aix diuen que la personalitat de les persones pot ser un bon predictor de com envelliran. Segons els seus trets denvelliment tendras un tipus denvelliment o un altre. Es centra mes en un aspecte psicologic.
48
7. EL ROL DE LANCIANITAT: LEVOLUCI CULTURAL

Al llarg de la histria, tal i com ens explica en Vctor Alba, la gent gran abans era molt considerada i aix d qualque manera ha anat declinant. Alba situa que amb lentrada del sistema capitalista comena a canviar aquesta concepci dels ancians, ja que sn ms valorades la gent jove, degut a la seva rapidesa i agilitat per lhora de treballar.
49
8. CANVIS PSICOFISIOLGICS I SALUT

(Aquest tema ja est donat en el Bloc 1)
50
9. LES CAPACITATS DE LA VELLESA

Quasi tots els estudis sobre la memria ens parles de 3 processos bsics: 1. Adquisici: Comena amb lentrada de lexposici dels estmuls. Aix ens permet obtenir informaci i implica que hi hagi un registre daquests estmuls i seleccionar-los. Aquesta es una primera fase daprenentatge i adquisici. 2. Emmagatzemant: Aquesta informaci que hem obtinguda la guardem. 3. Recuperaci: Aquell procs en el que reconeixem tota la informaci emmagatzemada i lutilitzem en el moment en que la necessitem. Amb el pas del temps, el problema ms gran de la memria s recuperar i tamb emmagatzemar aquesta informaci.
Turving (1985) ens parla de tres tipus de memria: 1. Memria procedimental o implcita: s aquell tipus de informaci que es pren sense cap tipus desfor. s una memria inconscient, automtica que incloa respostes emocionals, rutines... Es un tipus de memria que fa referncia a reconixer les cares de les persones 2. Memria semntica: Consisteix en tot aquell coneixement que t una persona, tot lo que anem estudiat com ara conceptes, histria... Sn aquells coneixements adquirits i que recordem durant tota la vida. 3. Memria episdica: s la memria que es necessita per recordar fets especfics que estan succeint en el mateix moment. Aquesta memria s la que la gent gran va perdent amb el pas del temps. Recorden el que han fet fa 20 anys, per no recorden lo que han sopat ahir.
Zubiri i Aranguren diuen que la memria afectiva s un tipus de memria que la gent s que sol recordar, es a dir, la memria sentiente. El que et comena a passar durant lEdat mitjana s: - Anar a una habitaci a buscar un objecte i oblidarse del que sanava a buscar. - Tenir una paraula o nom a la punta de la llengua i no poder recordar-lo. - Tenir dificultat per a recordar una paraula que es desitja utilitzar - Durant una conversaci, oblidar tactar un punt important. - No recordar un nom o una paraula quan un ho intenta i enrecordar-se ms
51
tard. - Rellegir prrafs anteriors de la noticia que est llegint per a poder comprendrer-la. - Oblidar que ja shavia contat alguna cosa a una persona i tornar a contarli. - Guardar un objecte importante en un lloc segur i oblidar on sha guardat. - Perdre el fil en una conversa. - Arribar a una tenda dalimentaci o a una farmacia i oblidar el que es pensava comprar.
Hi ha una srie destratgies per anar estimulant la memria: - s important tenir una salut fsica i emocional per no oblidar. Exemple: Els smptomes de la depressi en la vellesa, provoca els oblits. - s important mantenir-se estimulat amb una vida activa. Sempre fer-los fer memria amb receptes de cuina, notcies... - Que sajudin amb llistes de compra, agendes, calendari... - Tenir un bon autoconcepte influeix a mantenir el nivell. - En la terpia de reminiscncia es fa sempre un tipus dactivitat que els faci recordar, per exemple parlar de temes concrets, parlar de la infncia...
LA SAVIESA Baltes ha fet molt estudis sobre la saviesa, llavors ens la defineix coneixement expert sobre assumptes fonamentals de la vida. Serien persones que han acumulat una srie de coneixements i experincies, saben que fer. Hi ha una srie de caracterstiques que apunten a una svia: - Tenen una gran quantitat de coneixements emmagatzemats. - Coneixements que provenen de les experincies viscudes. - Tenen un ric coneixement sobre com tractar els problemes de la vida quotidiana. - Conscincia de que la vida s un conjunt de contexts relacionats entre s, i all que canvia en un, afecta a tots. - Conscincia de la relativitat dels judicis respecte a la cultura i els sistemes de valors particulars.
52
com un aquelles per tant persona
- Conscincia de la impredictibilitat i incertesa fonamental de la vida i acceptaci daquesta situaci. Hi ha una srie dautors que ens diuen que totes aquestes caracterstiques tenen un caire molt cognitives, per que hi ha les segents caracterstiques de personalitat (caracterstiques personals) que fan tamb svies a les persones i sn molt importants: - La justcia - La sensibilitat - Lamabilitat - La discreci - La tranquillitat (serenitat) - La tendncia a no jutjar a laltre. Totes les dimensions han destar amb interrelacio amb aquestes caracterstiques de la personalitat. Cada part potencia a laltre de tal manera que saconsegueix un bon judici en situacions complexes i problematiques, sempre han danar juntes per tenir saviesa. Aquest concepte est molt poc distribuda en la poblaci, ja que noms compta amb ella el 5% de la poblaci. La saviesa tant pot estar en gent jove, de mitjana edat i gent gran, per tant no t res a veure amb ledat de la persona.
53
10. ASPECTES PSICOSOCIALS DE LA SENECTUT: MODIFICACIONS DE LA IDENTITAT, ROL I ESTATUS

Neuroticisme: (Neuroticisme VS Control emocional) El neuroticisme fa referncia a lestabilitat emocional i inclou la ansietat, hostilitat, depressi, impulsivitat i vulnerabilitat. 1. Extroversi: Fa referncia a la capacitat destablir vincles amb altres persones. Sn persones que cerquen la companyia dels altres, estan implicades en relacions interpersonals, sn persones assertives i tendeixen a experimentar emocions noves. 2. Obertura a lexperincia: Sn persones que cerquen coses noves, hi ha una certa tendncia a cercar lo desconegut, a conixer i aprendre coses noves... 3. Afabilitat: Sn persones que tenen confiana, respecte, estan orientades cap a lo positiu dels altres, cerquen lo bo... 4. Conscincia: Sn persones que solen tenir autocontrol, son reflexives i auto disciplinades.
Els mono-trets sn: - El locus control: Tendeix a baixar amb ledat - Lautoestima sol baixar una mica amb la vellesa. Es troba molt relacionada amb els nivells de salut que tenen les persones, en les actituds cap a lenvelliment
Caracterstiques de la conducta sexual en la vellesa: - La conducta sexual duna persona s molt variable duna persona a laltra. - Els canvis fisiolgics tamb sn molt variables - El grau de satisfacci no t perqu disminuir amb ledat - La menor freqncia de lactivitat sexual esta molt ms relacionada amb aspectes psicosocials que fisiolgics - Lactivitat sexual t mltiples manifestacions auto ertiques - Aspectes essencials de la sexualitat com el inters sexual, lenamorament, la comunicaci i lafecte no involucionen amb ledat.
54
- Lactivitat sexual de la dona sol dependre ms del desig i la capacitat de lhome que de ella mateixa - La gent gran tendeix a voler establir relacions ntimes, entrar en contacte amb els altres.
LA JUBILACI Un fet important en aquesta etapa evolutiva s la jubilaci. La jubilaci implica la finalitzaci de lactivitat laboral, i en aquests moments, encara amb dret a remuneraci. Etimolgicament, la jubilaci ve de jbilo (joia, s a dir, estar contents). El fet de qu es pogus tenir a la jubilaci una pensi (remuneraci) fou grcies a Bismarck, al 1898, va instituir el sistema de pensions, a partir dels 65 anys, que era ledat en qu la gent es moria, de manera que els qui sobrevivien cobrarien. Aleshores, el sistema de jubilacions s un producte social dels pasos industrialitzats. Avui dia, sen parla molt de ledat de les jubilacions. Als EEUU no hi ha edat de jubilaci, sin que cadasc es jubila dacord amb el seu poder econmic. Hi ha diverses formes de jubilar-se, en funci de la persona, i poden ser voluntries i involuntries, poden ser prejubilacions (anticipades). De cada vegada ms, es diu que s molt bo aprofitar tota lexperincia laboral que han anat acumulant en la seva trajectria, de manera que sn persones que es poden aprofitar amb la seva experincia i saviesa acumulada.
Dins el que s la Psicologia Evolutiva, destacar a Atchley (1989), un dels terics que ms ha estudiat el tema de la jubilaci, i ha establert una srie detapes dins la jubilaci: 1. Prejubilaci: Sn aquells anys en qu ests a punt de jubilar-te i vas creant unes expectatives o fantasies del que ser la teva jubilaci. 2. Jubilaci: Quan un t 65 anys, i un t inters de jubilar-se. Aqu dins es poden donar tres tipus de vivncies, com: - Lluna de mel, en qu sintenta fer tot el que sha desitjat fer sempre i no sha pogut fer a causa de la feina, per tant s una fase deufria. - La rutina, perqu sn aquelles persones que el que els interessa fer s dur una vida rutinria, molt normal.
55
- La vivncia del descans, un no programa res perqu lo nic que vol es reduir lactivitat. 3. Desencantament: Les persones es donen que no poden complir les expectatives que shavien fet. Tamb poden ser expectatives que desprs veus que leconomia no tho permet. 4. Reorientaci: s qui en aquesta etapa sha de tornar a reorientar o tornar a estructurar-se la vida, i intentar ser realista. 5. Estabilitat: Desprs daquesta reorientaci, un aconseguiria un ajustament entre les possibilitats de la vida real i all que un pot dur a terme.
La jubilaci, com a una etapa vital, representa un canvi tant en laspecte personal com social. Referent a lmbit personal, significa un canvi en les condicions de la vida, del nivell econmic i dels hbits diaris. I pel que fa a lmbit social, representa una prdua destatus a nivell econmic i a nivell social. I desprs, a nivell damistats i companys de feina, tamb es redueix molt.
Les actituds que hi ha davant la jubilaci, sn molt variades, i influeixen bastants de factors, com: - Factors individuals - Factors socials - Leconomia (ex. autnoms) - La salut fsica i psicolgica - Tipus de feina i la seva exigncia
Una cosa que sha pogut veure, s que aquelles persones ms implicades en la seva feina, solen tenir ms una actitud menys favorable cap a la jubilaci. A ms, aquesta gent que est molt implicada, difcilment es jubila, ja que es volen seguir tenint projectes, etc. Tot i aix, Moragues diu encara que durant aquests 2030 anys ha canviat molt lactitud de jubilar-se, encara es veuen manifestacions psicosomtiques daquelles persones que shan de jubilar, com una certa depressi, una apatia vital, insomni, etc. Aix ho podrem aplicar a totes aquelles persones que shan vist obligades a prejubilar-se.
56
VIDA MATRIMONIAL Avui dia, encara, la gent gran sol seguir casada, destacant com en la vellesa es solen donar menys divorcis. Dels 65 als 70 anys hi ha molts mes homes casats que dones (83% dhomes i 54% de dones). Ara b, una dada significativa, s que aquestes persones grans jubilades, hi ha un percentatge ms alt dhomes casats que de dones, perqu els homes que es queden vidus es tornen casar, mentre que les dones, si queden vdues no es tornen a casar, a ms si ho afegim que tenen una expectativa de vida molt ms alta, a ms de qu molt homes que es queden vidus es casen amb dones molt ms joves. Respecte al que s la satisfacci dins el matrimoni, hi ha diversitat de resultats en les investigacions; no hi ha acord. Alguns resultats sn: - Les persones grans casades presenten millor salut i experimenten menys soledat. La parella constitueix un bon sistema de mtua assistncia. - Tant homes i dones, en aquestes edats, valoren positivament el matrimoni, per amb una certa diferncia, els homes el valoren ms que les dones. - La relaci entre els matrimonis dedat ofereix una gamma que va des del que mantenen un perfecte enteniment fins als que discuteixen per qualsevol cosa. - En aquestes edats, si la parella t una correcta autoestima, ambds membres es poden sentir ms units.
LES RELACIONS AMB ELS FILLS I FILLES La majoria destudis que shan fet respecte en les relacions pares i mares amb els fills/es semblen afirmar que la majoria de persones tenir bona relaci amb aquests, encara que el contacte sol diferir, ja que sembla ser que amb les filles, el contacte sol ser ms directe, mentre que amb els fills s ms indirecte perqu sol ser ms per telfon. Ara b, en el moment en qu hi ha problemes o discapacitats fsiques o psquiques, en qu els pares van perdent autonomia, els estudis mostren que la majoria de famlies es comprometen econmicament, fsicament i emocionalment amb els seus pares. Tamb els estudis mostren que aquest recolzament familiar augmenta segons el grau de dependncia de les persones grans (depn del grau dautonomia). La majoria de gent gran, o b viuen a casa seva o b a casa dels fills o filles. Sempre hi ha una persona que sencarrega de fer una srie de tasques, de cuidar... s a dir, una persona de la famlia que es fa crrec de la situaci. Normalment, lestructura familiar que fa de cuidador, primer s la parella que
57
ajuda a laltre; quan aix no s aix, els fills o filles sn qui sencarreguen, podent arribar a ser els nts i, en darrer terme, nebots o nebodes. Ha cambiat el concepte de responsabilitat amb els pares. Abans hi havia la tendencia de dur els pares a viure a casa quan perdien la seva autonomia, per actualment ja no es dona (degut sobretot a laccs de la dona al treball).
LES RELACIONS AMB ELS NETS Segons estudis realitzats, sobserva que els nts i netes veuen com a figures importants dins la seva vida i que tenen bona relaci, en general. Per tant, el que diuen s que sn una font dafecte i de suport emocional, proporcionen autoestima i confiana. Ara b, hi ha una certa diferncia entre els rols dels padrins i padrines. A les padrines, se lis atribueix una relaci ms afectiva i un rol ms de cuidadora. I en quant als padrins, sn aquells que veuen com a persones que assessoren, que donen consells i que ensenyen. Hi ha una tipologia del mn anglosax de padrins i padrines: - Els padrins i padrines remots, s a dir, aquells que tenen els nts molt enfora, i hi ha amor i respecte. - Els padrins i padrines implicats, s a dir, els que viuen amb ells, i que participen molt en la relaci i en la vida quotidiana daquests nts, amb una imatge molt positiva dells i de la vellesa. - Els padrins companys, que sn tant independents i autnoms i que fan moltes coses, s a dir, planifiquen la visita amb els seus nts, per exemple un cop per setmana. - Els padrins per que fan de pares substituts, i que han dassumir la funci de pares o mares, sobretot en famlies desestructurades.
58
TEMES IMPORTANTS PER LEXAMEN Tema 1: Concepte de transcisio, modalitats de transcisio, canvis durant la maternitat i la paternitat, lamistat i les seves funcions. Tema 2: Que es una persona adulta Tema 3: Canvis fisics en cada una de les etapes evolutives Tema 4: La intelligencia (definicions fins a lactualitat, autors: Stemberg...) Tema 5: Teories especifiques, aspectes del context familiar o laboral.
59

Psicologia de L'edat Adulta

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Psicologia de L'edat Adulta

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA DE LEDAT ADULTA