Les Activitats Energètiques

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica
Pg 1
Resum
Les activitats energtiques (processat, transformaci, consum,..) representen un 80% de les emissions de CO2 a escala mundial, s per aquest fet que diem que la energia posseeix la clau del canvi climtic. La motivaci daquest projecte es centra en el fet de que el consum denergia final al sector residencial s el 27% del total de lenergia final consumida a lEuropa dels 25 (MITYC, 2006, p16) i en la necessitat de construir, per tant, vivendes dalta eficincia energtica que redueixin aquestes necessitats energtiques. Aquest document combina noves solucions constructives amb estratgies solars passives aplicades a una vivenda estudi, amb lobjectiu daconseguir una vivenda prototipus de baix consum energtic de climatitzaci per a quatre zones climtiques que defineixen globalment lestat espanyol (Madrid, Sevilla, Bilbao i Barcelona). Dites solucions constructives es centren en la utilitzaci de panells alleugerats, conformats per una nima de poliestir expandit amb dues malles dacer electrosoldades espacialment, com a tancaments de la vivenda. El programa de simulacions dinmiques per ordinador TRNSYS v16 s la eina amb la qual sobtindran els resultats daquest projecte. El procediment s definir una vivenda de referncia que compleixi la normativa del nou CTE a travs del programa LIDER. Es situa la temperatura de calefacci a 21C i la de refrigeraci a 25C, assegurant sempre aix aquesta franja de temperatures a linterior de la vivenda. Dita vivenda sintrodueix a TRNSYS i sapliquen escenaris destratgies passives de millora energtica trobant un semiptim a cada escenari i acumulant-lo als escenaris posteriors. Finalment sobt una vivenda ptima en quant a consums energtics per les quatre zones climtiques. Els escenaris queden definits com S.0 Cas Base, S.1 Orientaci, S.2 Impacte en lallament, S.3 Elements dombra i S.4 Finestres. Els consums energtics totals de la vivenda (calefacci i refrigeraci) a cada escenari sexpressen en kWh/m2any. La mitjana dels resultats en les quatre zones climtiques de cada semiptim expressats en % de reducci de S.0 ha estat el segent: un 2% en lorientaci, un 18% en allament, un 28% en elements dombra i un 50% en finestres. Aquests resultats volen dir que amb laplicaci dels quatre escenaris semiptims sobt una vivenda ptima amb un consum energtic total de climatitzaci la meitat del cas base. La utilitzaci dels panells de poliestir com a parets de la vivenda combinat amb aquestes estratgies solars passives en forma descenaris dna com a consums totals en mitjana per les quatre zones climtiques de 15 kWh/m2any de calefacci i 25 kWh/m2any de refrigeraci. Vistos aquests consums tant mnims, diem que els objectius daquest document shan complert satisfactriament.
Pg. 2
Memria
Pg 3
Sumari
RESUM ______________________________________________________1 SUMARI _____________________________________________________3 1. 2. GLOSSARI _______________________________________________6 PREFACI_________________________________________________9
2.1. Origen del projecte........................................................................................... 9 2.2. Justificaci........................................................................................................ 9 2.3. Antecedents ................................................................................................... 10
3.
INTRODUCCI ___________________________________________11
3.1. Objectius del projecte..................................................................................... 11 3.2. Abast del projecte........................................................................................... 12
4.
MARC NORMATIU D ESTALVI ENERGTIC A LHABITATGE ____13

4.1. Comunitat Europea ........................................................................................ 13 4.2. Estat Espanyol ............................................................................................... 14
4.2.1. 4.2.2. 4.3.1. 4.3.2. NBE-CT-79 i RITE ...............................................................................................14 Llei dordenaci de ledificaci (LOE) i Codi tcnic de ledificaci (CTE)...........15 NRE- AT- 87 ........................................................................................................18 Decret decoeficincia 2006 ................................................................................19
4.3. Catalunya ....................................................................................................... 18
5.
DADES OPERACIONALS __________________________________21

5.1. Descripci de la vivenda unifamiliar i del seu model trmic .......................... 21 5.2. Descripci de les zones climtiques a estudiar ............................................. 22 5.3. Elements constructius .................................................................................... 25
5.3.1. 5.3.2. 5.3.3. Elements verticals................................................................................................25 Elements horitzontals ..........................................................................................26 Obertures: Finestres............................................................................................27
5.4. Guanys interns i percentatges docupaci..................................................... 29 5.5. Ventilacions i Infiltracions ............................................................................... 31 5.6. Confort i Climatitzaci .................................................................................... 32
5.6.1. Concepte de confort i definici dels seus parmetres........................................33
6.
DEFINICI DE LA VIVENDA DE REFERNCIA O CAS BASE _____35
Pg. 4
Memria
6.1. 6.2. 6.3. 6.4.
Dades generals de ledifici ............................................................................. 35 Base de dades de LIDER .............................................................................. 36 Introducci grfica de ledifici......................................................................... 36 Clcul de ledifici............................................................................................. 37
7.
DESCRIPCI DEL PROGRAMA DE SIMULACI TRNSYS________39

7.1. Outputs de TRNSYS...................................................................................... 40 7.2. Diagrama principal de clcul.......................................................................... 40
7.2.1. 7.2.2. 7.2.3. 7.2.4. 7.2.5. 7.2.6. 7.2.7. 7.2.8. Generador Climtic: type 109 ............................................................................. 41 Aire humit: type 33e ............................................................................................ 42 Temperatura efica: type 69b ............................................................................. 43 Online graphical plotter: type 65d ....................................................................... 44 Quantity integrator: type 24................................................................................. 45 Printer without units: type 25c............................................................................. 46 Overhang and wingwall Shading: type 34 .......................................................... 47 ON/OFF Differential Controller: type 2................................................................ 47
8.
ESTUDI I SIMULACIONS TRMIQUES________________________49

8.1. 8.2. 8.3. 8.4. Simulaci en punt flotant del cas base .......................................................... 49 Definici dels escenaris o casos.................................................................... 51 S.0. Cas Base ................................................................................................ 52 A. Proteccions per minimitzar consums ........................................................ 57
8.4.1. S.1. Orientaci de la vivenda .............................................................................. 57 S.1*. Recull de dades escenari S.1 i nou ptim......................................................... 59 8.4.2. S.2. Impacte en lallament.................................................................................. 59 S.2*. Recull de dades escenaris S.2 i nou ptim....................................................... 61 8.4.3. S.3. Elements dombra........................................................................................ 62 S.3*. Recull de dades escenaris S.3 i nou ptim....................................................... 64 8.4.4. S.4. Finestres ...................................................................................................... 65 S.4.1 Canviar tipologia de vidres............................................................................... 66 S.4.2 Proteccions solars mbils exteriors ................................................................. 71 S.4.3 Minimitzar finestres a la faana Nord .............................................................. 75 S.4.4 Augmentar finestres a la faana Sud .............................................................. 76 S.4*. Recull dades escenaris S.4 i nou ptim............................................................ 80
8.5. Sumari de resultats ........................................................................................ 82
9.
CONCLUSIONS __________________________________________88
10. AGRAMENTS ___________________________________________90 11. BIBLIOGRAFIA __________________________________________93
Pg 5
11.1. Referncies bibliogrfiques............................................................................ 93 11.2. Referncies de la normativa utilitzada ........................................................... 94
n de pgina relatiu als annexos
NDEX ANNEXOS______________________________________________ 1 A. ZONAS CLIMTICAS (CTE, 2006, PHE1-31) ______________________ 3

A.1. Determinacin de la zona climtica a partir de valores tabulados......................3 A.2. Determinacin de la zona climtica a partir de registros climticos ...................4
A.2.1. Clculo de las severidades climticas ....................................................................... 5 A.2.1.1. Severidad climtica de Invierno (SCI).............................................................. 5 A.2.1.2. Severidad climtica de Verano (SCV).............................................................. 6
B. SISTEMA CONSTRUCTIU DE PANELLS PAMODIN________________ 9

B.1. Introducci..........................................................................................................9 B.2. Materials bsics del panell .................................................................................9
B.2.1. Poliestir expandit ....................................................................................................... 9 B.2.2. Malla electrosoldada espacial................................................................................... 11
B.3. Fabricaci, emmagatzematge i transport .........................................................12 B.4. Tipus de panell i peces duni ..........................................................................13
C. TRANSMISSI DE CALOR EN TANCAMENTS___________________ 19

C.1. Conducci ........................................................................................................19 C.2. Convecci ........................................................................................................20 C.3. Radiaci ...........................................................................................................21
D. INFORME LIDER DE LA VIVENDA DE REFERNCIA _____________ 23 E. PRESSUPOST DEL PROJECTE_______________________________ 31

E.1. Cost dels recursos humans..............................................................................31 E.2. Cost dels recursos materials ............................................................................33 E.3. Cost total del projecte.......................................................................................34
F. ARTICLE REVISTA ECOCONSTRUCCIN ______________________ 35
Pg. 6
Memria
1. Glossari
Angle dazimut, s langle que forma el cercle vertical que passa per un punt de la esfera celest o del globus terraqui amb el meridi. s una de les dos coordenades del sistema altazimutal o sistema de coordenades astronmiques horitzontals. Calor latent, s la quantitat de calor absorbida o despresa per un material quan hi ha un canvi destat. En aquests canvis destat no hi ha variacions de temperatura. Calor sensible, s la calor acumulada per un cos quan hi ha un canvi de temperatura. Calor especfic, C, que s lenergia necessria per augmentar la temperatura una unitat per unitat de massa, sense canvi destat. Pot ser a volum constant Cv o a pressi constant Cp. Per substncies incompressibles (slids i gasos) C=Cp=Cv. El calor especfic s una mesura de la capacitat del material a emmagatzemar calor. Les seves unitats en SI sn [J / ( kgK )]. coeficient de conductivitat trmica, , que es defineix com la quantitat denergia que travessa una superfcie dun m2 i un m despessor, quan les temperatures a ambds costats difereixen dun grau K. Les seves unitats en el SI sn [W/mK] que equival a 0.86 kcal/mK. Coeficient de transmissi trmica dun tancament, U, que s la quantitat de calor que passa per un m2 del tancament, quan les temperatures a ambds costats difereixen dun K. Les seves unitats en el SI sn [W/m2K]. Eficincia energtica, s un concepte que relaciona el consum de recursos amb els resultats obtinguts que no sha de confondre amb la eficcia. Per ser eficients hem de ser eficaos, per no necessriament a linrevs; es pot ser efica assolint un determinat objectiu per totalment ineficient si es valora la quantitat de recursos emprats per aconseguir-ho. Es pot parlar, doncs, deficincia mxima quan un sistema cobreix una necessitat especfica esmerant la quantitat mnima de recursos per aconseguir-ho Demanda energtica, s la quantitat denergia que es requereix per satisfer les necessitats derivades de cadascun dels usos energtics dun edifici. En el cas de la climatitzaci s la quantitat denergia que cal aportar en un determinat local en forma de fred o calor, per tal de garantir uns parmetres de confort interior prviament definits segons les caracterstiques de ledifici, el tipus ds i la zona climtica en qu es trobi, per a un perode de temps determinat. Envolvent trmica, el reglament defineix aquest element com el conjunt de tancaments que limiten espais habitables amb lambient exterior (aire, terreny o un altre edifici), i les particions interiors que limiten els espais habitables amb els espais no habitables i que al mateix temps estan amb contacte amb lexterior.
Pg 7
EPS, poliestir expandit, s una material plstic escumat de color blanc que presenta una estructura cellular tancada i plena daire. Ofereix propietats dallament termo-acstic, baixa densitat, resistncia mecnica i bon comportament en front de laigua. s per aquests motiu que sutilitza mpliament en el mon de ledificaci. Humitat relativa, s la fracci de la pressi de saturaci que representa la pressi parcial del vapor daigua a lespai o ambient exterior en estudi. Es t en compte al clcul de les condensacions, superficials i intersticials dels tancaments. Pont trmic, les parets i els sostres dels edificis no acostumen a tenir una resistncia trmica uniforma en tota la seva superfcie, a causa de lheterogenetat de materials i gruixos. El pont trmic es produeix en les zones dun tancament per on passa ms rpidament la calor. El trencament de pont trmic es produeix quan sintenta suavitzar i igualar aquestes zones de diferncia en la resistncia trmica i per tant reduir les prdues energtiques. Tancament, element constructiu de ledifici que el separa de lexterior,ja sigui aire, terreny o altres edificis. Vivenda bioclimtica, en el projecte que ens ocupa aquest concepte es refereix a una vivenda que ha estat dissenyada utilitzant sistemes passius deficincia energtica (aprofitament mxim de lenergia natural provinent del sl) per optimitzar el procs de climatitzaci de la vivenda. Aquestes vivendes no sn estanques, sin que transpiren amb lexterior i daquesta manera saconsegueix minimitzar lenergia aportada per viure-hi en unes condicions de confort adequades. Zona climtica, es defineixen 12 zones climtiques en funci de les severitats climtiques dhivern (A, B, C, D, E) i estiu (1,2,3,4) de la localitat en qesti. Sexclouen les combinacions impossibles per la climatologia espanyola.
Pg 9
2. Prefaci
2.1. Origen del projecte
Aquest projecte forma part del projecte ESTUDIO EFICIENCIA ENERGTICA Y CONSTRUCCIN CASA ECOLGICA - BIOCLIMTICA PAMODIN (ECOPAM) el qual sha enviat la Memria Descriptiva y Tcnica i la Memria Econmica al Programa de Fomento de la Investigacin Tcnica (PROFIT 2006) per intentar subvencionar-lo. A finals de lany 2006 se sabr si ha estat escollit. Igualment, la empresa ha considerat convenient realitzar un estudi energtic a travs de simulacions trmiques per ordinador amb millores energtiques passives del sistema i ha estat anomenat ESTUDI I SIMULACI TRMICA DUNA VIVENDA BIOCLIMTICA . Aquest, precisament s el cas que ens ocupa i el projecte en qesti.
2.2. Justificaci
Les poltiques energtiques han traslladat les seves preocupacions inicials, centrades en la manera de cobrir les necessitats energtiques dels ciutadans i de les empreses, a unes noves estratgies que ajudin a redut el consum energtic i promoguin leficincia i lestalvi energtic. Com ja es sabut, la construcci s lactivitat que menys ha evolucionat de totes les que realitza el ser hum. No obstant, en els ltims anys, la societat est experimentant un conjunt vertigins de canvis i influncies que podrien modificar de forma definitiva certs aspectes de la promoci i construcci dedificis: la crisis energtica, la creixent conscincia ecolgica, el desenvolupament sostenible, les altes tecnologies de control i telecomunicaci, els nous hbits de consum i necessitats de la gent. Es per aix que shan de introduir a les vivendes els ltims avanos tecnolgics per aconseguir leficincia energtica, i el confort que avui dia exigeixen els consumidors. La construcci convencional genera ms dun 50% dels residus que produeix el sser hum. Amb els sistemes prefabricats o semi-prefabricats, com el que es far servir, la generaci de residus s mnima ja que els elements es fabriquen a mida i la fabricaci de EPS no es nociva pel medi ambient. Aquest fet sense dubte s un benefici ecolgic i mediambiental important.
Pg. 10
Memoria
Construir cases delevada eficincia energtica, a un preu assequible, disminuiria de manera substancial el consum denergia i conseqentment la producci de gasos perjudicials per al medi ambient. Al baixar el consum energtic i per tant disminuir la demanda denergia, a la vegada es disminuiria els recursos necessaris per a la seva producci, possibilitant aix la creaci denergies netes en complement amb estratgies passives de disseny. A Espanya sest iniciant el desenvolupament constructiu sostenible en detriment daltres pasos dEuropa com Holanda que ja fa temps que es treballa seguint aquesta tendncia. Els nmeros ens diuen que ens falta molt cam que recrrer en aquest nou sentit que ha agafat larquitectura sostenible i tecnolgicament avanada. A mesura que es vagi avanant sanir creant la conscincia collectiva de la importncia de dissenyar vivendes bioclimtiques. s per aix que en aquest projecte sha apostat pel disseny bioclimtic en detriment del disseny tradicional
2.3. Antecedents
A la tendncia actual de buscar alternatives constructives, que millorin el rendiment, la qualitat i els costos, sorgeixen els sistemes industrialitzats o prefabricats, que permeten un millor control i amortitzaci de tot el procs constructiu. No obstant fins ara, els sistemes prefabricats shan basat en lautomatitzaci dels processos de construcci tradicionals, assumint prctiques i materials que, en la majoria de casos no son competitius, son bruts i no milloren la qualitat ambiental de lentorn. Es per aix que amb aquest projecte, es pretn demostrar que la industrialitzaci i la integraci de sistemes energtics s viable i sutilitzaran els panells modulars PAMODIN fets de EPS, on es conjuguen rendiment i qualitat a un cost competitiu, com la base per la integraci de nous sistemes energticament eficients. En quant a utilitzaci de EPS en ledificaci com a les obres denginyeria civil, es troben nombroses aplicacions: plaques i panells dallament termo-acstic, motlles dencofrat, juntes de dilataci, elements decoratius interiors, blocs per dotar de lleugeresa a terraplens de carretera, illes artificials,... Si parlem deficincia energtica dedificis, com a antecedent dir que un dels pioners de larquitectura sostenible a Espanya, s larquitecte Lus de Garrido, membre de l Associaci Nacional per la vivenda del futur (ANVIF). Organitzadora de dos congressos internacional darquitectura sostenible; el primer Edificios inteligentes y de alta eficiencia energtica realitzat a Valencia, el 14 i 15 de Novembre del 2003, i el segon Arquitectura Sostenible y Diseo de Vanguardia, realitzat a Barcelona el 16 dabril del 2005 a CONSTRUMAT.
Pg 11
3. Introducci
El projecte consisteix amb del disseny duna vivenda energticament eficient, utilitzant nous materials i sistemes passius destalvi energtic amb el que es far un us racional de les energies generades i com a conseqncia es respectar el medi ambient. La intenci s desenvolupar i demostrar per unes condicions climatolgiques, una nova metodologia pel disseny dedificacions bioclimtiques en quant a requeriments denergia es refereix, utilitzant el sistema constructiu PAMODIN.
3.1. Objectius del projecte

Lobjectiu principal daquest projecte s, partint de la vivenda semi-prefabricada de PAMODIN situada a Sers (Lleida), obtenir una vivenda ptima en quant a consums energtics totals (climatitzaci) a les quatre zones climtiques escollides, mitjanant simulacions trmiques dinmiques per ordinador. Per aconseguir-ho es definir una vivenda de referncia diguals caracterstiques a la que ja est fabricada i que compleixi la normativa vigent en quant a eficincia energtica. A aquesta se li realitzar una primera simulaci obtenint la primera vivenda ptima. A partir daqu se li aplicaran canvis a travs de noves simulacions que faran fluctuar els nivells de kWh/m2any de calefacci i refrigeraci. A cada simulaci sobtindr una crrega de calefacci i una de refrigeraci, les quals es sumaran, i es comparar aquest valor amb el valor de lptim anterior. Si s menor voldr dir que el canvi a la vivenda ha estat beneficis i per tant aquest ser el nou ptim. Lobjectiu que sha proposat dins del projecte ECOPAM, s fer un estudi inicial per poder aix seguir amb el projecte general amb valors justificats de consums energtics i poder decidir els equips que shi installaran en matria denergia renovable. Lobjectiu empresarial daquest projecte s obtenir una vivenda tipus per les diferents zones climtiques espanyoles, per poder fer el primer pas per ms tard poder comercialitzar-la rpidament a tota la pennsula i garantir els consums energtics estudiats. Construir cases delevada eficincia energtica a un preu competitiu implicar una millora socioeconmica, de progrs i benestar, a ms dajudar a solucionar el problema de lhabitatge.
Pg. 12
Memria
3.2. Abast del projecte

Aquest, projecte es centra nicament en tcniques passives per disminuir els consums energtics de la vivenda en qesti. Labast real daquest document s fins a obtenir els valors que es considerin lmit de consums, tant de calefacci com de refrigeraci. No es contempla en aquest projecte la installaci delements energtics que puguin fer front a aquesta demanda energtica, ni la manera amb que aix es realitzi. Tampoc es contempla la manera com es far front a les ventilacions (forades) que simposin. La idea s obtenir els valors de demanda energtica, i daquesta manera que sigui ms fcil la elecci dels sistemes actius energtics a installar a la vivenda per fer-hi front en quant a la potncia que han de desenvolupar.
Pg 13
4. Marc normatiu d estalvi energtic a lhabitatge

En aquest punt el que es pretn s explicar com ha evolucionat el marc normatiu de ledificaci, i ms en concret en les mesures que sapliquen actualment en quant a estalvi energtic en vivendes principalment de nova edificaci. Hi ha normatives, lleis i reials decrets aqu citats que tracten de ledificaci, incloent aspectes com la seguretat contra incendis i la prevenci de riscos laborals. El que realment interessa a aquest document s la normativa destalvi energtic i ms en concret la limitaci de la demanda energtica, per tant als altres temes noms es far esment si cal. Sha volgut realitzar aquest captol, per desenvolupar una vivenda que compleixi la llei com a primera instncia i a partir daqu poder fer-la encara millor. Primer es fa esment a la normativa europea, tot seguit a la espanyola i finalment a la catalana degut a la jerarquia jurdica existent.
4.1. Comunitat Europea

La Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2002 estableix un marc com destinat a fomentar la millora del rendiment energtic dels edificis de la Comunitat Europea, tenint en compte les condicions climtiques exteriors i les particularitats locals, aix com els requisits ambientals interiors i la relaci cost-eficcia. La proposta fa referncia al sector residencial i al sector terciari (oficines, edificis pblics, etc). Alguns edificis estan exclosos de lmbit daplicaci de les disposicions relatives a la certificaci, per exemple els edificis histrics, els edificis industrials, edificis religiosos i construccions provisionals. La Directiva deficincia energtica dels edificis, establir un nou marc normatiu que haur de basar-se en els segents aspectes principals: 1. Ladopci duna metodologia de clcul de leficincia energtica integrada dels edificis. Aplicable a escala nacional o regional, que sadaptar peridicament als avanos tcnics i que sexpressar de forma clara, incloent-hi un indicador demissions de CO2. Aquesta metodologia haur dincloure: les condicions climtiques exteriors i les condicions de confort interiors, les caracterstiques trmiques de lenvolvent de ledifici i la seva orientaci, sistemes solars passius, les installacions trmiques
Pg. 14
Memria
(calefacci, climatitzaci, ACS), la ventilaci mecnica i natural i la illuminaci artificial. 2. Laplicaci, per part dels Estats membres, duns requisits mnims deficincia energtica sobre la base de la metodologia de clcul anterior. Aplicable a edificis nous i a edificis existents que siguin objecte de reformes importants 3. La inspecci peridica de calderes i dels sistemes daire condicionat. 4. La certificaci energtica dels edificis. El certifica deficincia energtica dun edifici s un certificat reconegut per lEstat membre, o per una persona jurdica designada per ell, que inclou leficincia energtica dun edifici calculada segons la metodologia emprada anteriorment. Els Estats membres havien de posar en vigor les disposicions legals, reglamentries i administratives daquesta directiva al gener del 2006 per degut a la mancana despecialistes qualificats o acreditats, aquests podran disposar dun perode addicional de tres anys per aplicar plenament les disposicions relatives a la certificaci i a les inspeccions de les installacions.
4.2. Estat Espanyol

La proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell de la Uni Europea estableix un nou marc normatiu per a leficincia energtica dels edificis. Aquesta apartat estudia la normativa existent, NBE CT . 79 i RITE juntament amb els nous projectes que sestan desenvolupant com, els Requisits dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci o la Certificaci Energtica dels Edificis.
4.2.1.
NBE-CT-79 i RITE
La vigent normativa energtica dels edificis a Espanya t el seu origen a finals dels anys setanta amb laprovaci pel Reial Decret 2.429/79 de la Norma Bsica de lEdificaci NBECT-79, sobre Condicions Trmiques en Edificis, on els edificis quedaven definits trmicament mitjanant el coeficient de transmissi trmica global dun edifici KG. Referent a les installacions trmiques en els edificis, el Reial Decret 1618/1980 va aprovar el Reglament dInstallacions de Calefacci, Climatitzaci i ACS, amb la finalitat de racionalitzar el seu consum energtic, i al juliol de 1981 per una Ordre de Presidncia del Govern les Instruccions Tcniques Complementries denominades IT.IC. Posteriorment aquest reglament va quedar derrogat amb lentrada en vigor del Reglament dInstallacions
Pg 15
Trmiques en Edificis (RITE), Reial Decret 1751/1998, creant-se tamb la Comissi Assessora per a les installacions Trmiques dels Edificis. Aquest ha estat el marc general en el que sha desenvolupat lenergia dels edificis a Espanya des de finals dels setanta fins ara. Desprs de laprovaci de la Directiva 93/76/CEE, el Consell de Ministres va autoritzar al Ministeri de Foment a subscriure un conveni de collaboraci amb el Ministeri dIndstria i Energia per desenvolupar els programes corresponents a la certificaci energtica i a lallament trmic de nous edificis. Aquest conveni, que es va signar al novembre de 1997, tenia com a finalitat la collaboraci mtua entre la Direcci General de lhabitatge, larquitectura i durbanisme i lInstitut per a la Diversificaci i Estalvi de lEnergia (IDAE) per elaborar els segents treballs: Actualitzaci de la Norma Bsica NBE-CT-79, sobre Condicions Trmiques dedificis. Desenvolupament dun procediment tcnic de qualificaci i certificaci energtica dedificis aplicable a vivendes i a tot tipus dedificis.
4.2.2.
Llei dordenaci de ledificaci (LOE) i Codi tcnic de ledificaci (CTE)
CAPTULO II: Exigencias tcnicas y administrativas de la edificacin Artculo 3. Requisitos bsicos de la edificacin c) Requisitos bsicos relativos a la habitabilidad c.3) Ahorro de energa y aislamiento trmico, de tal forma que se consiga un uso racional de la energa necesaria para la adecuada utilizacin del edificio. Figura 4.1. Captol II de la Llei 38/1999, article 3, apartat c.3) Estalvi denergia
La llei 38/1999, del 5 de novembre , de Ordenacin de la Edificacin, ja parlava de lestalvi energtic en edificis. A la seva disposici final segona, autoritzava al Govern per a laprovaci, mitjanant reial dret i en un pla de dos anys, dun CTE, que establs les exigncies que han de complir els edificis en relaci amb els requisits bsics de seguretat i habitabilitat. Fins a la seva aprovaci, per satisfer aquests requisits bsics shaurien daplicar les normes bsiques de ledificaci NBE que regulen les exigncies tcniques dels edificis. Entre elles, la NBE-CT-79 (Condicions trmiques dedificis). Al Reial Decret 314/2006, del 17 de mar, saprova el nou CTE que dona compliment als requisits bsics de ledificaci establerts a la llei 38/1999 i suposa la modernitzaci del marc normatiu vigent fins fa poc, regulat pel Reial Decret 1650/1977 que va establir les NBE a partir de 1979. Per altra banda el CTE, crea un marc normatiu homologable al existent als pasos ms avanats i harmonitza la reglamentaci nacional existent de ledificaci amb les disposicions de la Uni Europea vigents en la matria. (entre elles la Directiva 2002/91/CE).
Pg. 16
Memria
En aquest projecte de CTE, els requisits destalvi denergia inclosos a larticle 15 del document, es disposen cinc exigncies bsiques. Lobjectiu daquests requisits consisteix en aconseguir un us racional de lenergia necessria per la utilitzaci dels edificis, reduint a lmits sostenibles el seu consum i aconseguir aix mateix que una part daquest consum procedeixi de fonts denergia renovable. A continuaci es citen les cinc exigncies bsiques (HE). Exigncia Bsica HE-1. Limitaci de Demanda Energtica: Aqu sintegren els treballs dactualitzaci de la NBE-CT-79. Exigncia Bsica HE-2. Rendiment de les Installacions Trmiques: els edificis disposaran dinstallacions trmiques destinades a proporcionar benestar trmic als seus ocupants. Aquesta exigncia es desenvolupa actualment en el vigent RITE i la seva aplicaci quedar definida al projecte del edifici. Exigncia Bsica HE-3. Eficincia energtica de les installacions dilluminaci: Aquestes hauran de complir amb un ndex deficincia energtic que faci compatible la creaci dambients agradables i confortables pels usuaris. Exigncia Bsica HE-4. Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria: El CTE obliga a que una part de lenergia necessria per a la producci daigua calenta sanitria sigui solar, en un percentatge variable depenent de la zona climtica i ls de ledifici. Tenint com a objectiu, dacord amb el Pla de foment de les energies renovables a Espanya 2000-2010, arribar al 2010 a quatre milions de metres quadrats de collectors solars installats. Exigncia Bsica HE-5. Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica: El CTE obliga per certes tipologies dedificis amb un consum denergia elctric elevat i situats en zones climtiques favorables, a que una part daquesta energia elctrica sigui autogenerada a partir de lenergia solar.
El punt que ens ocupa s el primer, ja que tracta de limitar la demanda energtica i per tant disminuir-ne els consums, que precisament s del que es tracta en aquest estudi. Tot seguit sexplica la HE-1 del CTE.
15.1 Exigencia bsica HE 1: Limitacin de demanda energtica Los edificios dispondrn de una envolvente de caractersticas tales que limite adecuadamente la demanda energtica necesaria para alcanzar el bienestar trmico en funcin del clima de la localidad, del uso del edificio y del rgimen de verano y de invierno, as como por sus caractersticas de aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposicin a la radiacin solar, reduciendo el riesgo de aparicin de humedades de condensacin superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus caractersticas y tratando adecuadamente los puentes trmicos para limitar las prdidas o ganancias de calor y evitar problemas higrotrmicos en los mismos. Figura 4.2. Article 15 del CTE. Documento Bsico HE: Ahorro de Energia
Pg 17
La habilitat dun edifici per oferir una elevada resistncia a la transferncia de calor i, per tant, un consum redut de recursos i energia, savalua i comprova al CTE, mitjanant la Exigencia Bsica HE-1 i a partir de dos procediments (substitutius de la anterior Norma Bsica de la Edificacin NBE-CT-79, sobre condicions trmiques dedificis): La opci simplificada, basada en el control indirecte de la demanda energtica dels edificis mitjanant la limitaci de certs parmetres caracterstics dels tancaments i particions interiors que componen la seva envolvent trmica. En aquest cas, la comprovaci es realitza a travs de la comparaci dels valors obtinguts al clcul amb els valors lmit permesos. Lobjectiu s limitar la presncia de condensacions a la superfcie i a linterior dels tancaments, reduir les infiltracions daire de les obertures i limitar la transmissi de calor entre les unitats dus calefactades i les zones comuns no calefactades La opci general, est basada en la avaluaci de la demanda energtica dels edificis mitjanant la comparaci daquesta amb la corresponent a un edifici de referncia que defineix la prpia opci i que comparteix els mateixos parmetres bsics. En termes generals, aquest procediment de clcul es basa en comprovar que tant la demanda energtica de calefacci com de refrigeraci de limmoble sn inferiors a les de ledifici de referncia, tenint en compte la transmitncia de la envolvent trmica en funci de la zona climtica. Tamb simposa la utilitzaci de un programa informtic de referncia que tingui la consideraci de Document Reconegut del CTE (LIDER). Aquest software ha estat desenvolupat mitjanant acord de Collaboraci per la Direcci General de lHabitatge, lArquitectura i lUrbanisme del Ministeri i lIDAE del Ministeri de Cincia i Tecnologia, amb lassistncia tcnica del Grup de Termotcnia del Departament dEnginyeria i Fluidodinmica de lEscola Superior dEnginyers de la Universitat de Sevilla. La opci general opci podr aplicar-se a tots els edificis que compleixin els requisits segents: 1. La nica limitaci per la utilitzaci de la opci general s la derivada de ls de ledifici de solucions constructives innovadores que els models en qesti no puguin ser introduts al programa LIDER. 2. En el cas dutilitzar solucions constructives no incloses al programa es justificaran al projecte les millores destalvi energtic introdudes i que sobtindran mitjanant simulacions o clculs. La figura 4.3. explica de manera grfica els dos procediments davaluaci i comprovaci del CTE.
Pg. 18
Memria
REQUISITS MNIMS
REDISSENY
OPCI SIMPLIFICADA
OPCI GENERAL PROGRAMA LIDER
VALORES LMITE DE PARMETROS CARACTERSTICOS
DEMANDA EDIFICI OBJECTE
DEMANDA EDIFICI REFERNCIA
NO COMPLEIX? SI
NO COMPLEIX? SI
COMPLEIX AMB LES EXIGNCIES DE HE-1. LIMITACI DEMANDA ENERGTICA Figura 4.3. Dues opcions de complir amb HE-1
4.3. Catalunya
La Llei espanyola preveu que les administracions competents autonmiques poden dictar normes que completin el Codi tcnic de l'edificaci espanyol.
4.3.1.
NRE- AT- 87
Degut al temps que va passar des de la publicaci de la normativa estatal, al 1987 el govern catal va fer una nova normativa reguladora en aquesta matria de forma que sadapts a la realitat constructiva i que defins amb precisi les zones climtiques de Catalunya. La NRE-AT-87 s una normativa dedificaci sobre allament trmic, aquesta permet una aproximaci ms ajustada al comportament trmic real de ledifici. Lobjectiu s aconseguir que els edificis de nova construcci sallin trmicament, seguint els requisits segents: Els coeficient mitjos Km, de transmissi trmica dels tancaments de cada unitat docupaci no han de superar els valors lmits establerts.
Pg 19
Els coeficients de transmissi trmica K, en qualsevol punt de la part massissa dels tancaments exteriors que delimiten les unitats docupaci, han de ser superiors als valors mxims establerts. El coeficient relatiu de transmissi trmica Tr de cada unitat docupaci no ha de ser superior als valors establerts. Aquest dependran de la classe de clima i del tipus denergia prevista per alimentar el sistema de calefacci del que disposi.
Aquesta normativa ja preveu installacions alimentades per energia solar i mitjanant sistemes passius denergia solar. A diferncia de la NBE-CT-79, aquesta contempla el factor dinsolaci (radiaci directa), els factors dombra i els beneficis energtics solars.
4.3.2.
Decret decoeficincia 2006
Decret 21/2006, del 14 de Febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. La llei estatal 38/1999 va obligar el desenvolupament dun nou CTE mitjanant Reial Decret el qual es va realitzar finalment lany 2006. La Generalitat de Catalunya sobre la base de la previsi legal esmentada i les seves competncies va considerar necessari establir les mesures previstes en aquest Decret. Aquestes, despleguen els requisits bsics dhabitabilitat dels edificis establerts a la Llei estatal indicada. Larticle 4 daquest document tracta dels parmetres d'ecoeficincia relatius a lenergia, els quals es citen a continuaci. 4.1. Les parts massisses dels diferents tancaments verticals exteriors dels edificis, tant si sn sobreexposats, exposats o protegits, segons NRE-AT/87, incloent els ponts trmics integrats en aquests tancaments, com: contorns d'obertures, pilars de faana, caixes de persiana o d'altres, tindran unes solucions constructives i d'allament trmic que assegurin un coeficient mitj de transmitncia trmica Km = 0,70 W/m2K. 4.2. Les obertures de faanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles o b d'altres solucions que assegurin un coeficient mitj de transmitncia trmica de la totalitat de l'obertura < = a 3,30 W/m2K. 4.3. Les obertures de les cobertes i de les faanes orientades a sud-oest ( 90) han de disposar d'un element o d'un tractament protector situat a l'exterior o entre dos vidres, de manera que el factor solar S de la part envidrada de l'obertura sigui igual o inferior al 35%. 4.4. Els edificis que en funci dels parmetres fixats a la taula de l'annex 1 d'aquest Decret, tinguin una demanda d'aigua calenta sanitria igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referncia de 60C, hauran de disposar d'un sistema de producci
Pg. 20
Memria
d'aigua calenta sanitria que utilitzi per al seu funcionament energia solar trmica amb una contribuci mnima en %, en funci de les zones de l'annex 2, i de la relaci de comarques i mapa de l'annex 3. 4.5. En els edificis en qu es vulgui utilitzar resistncies elctriques amb efecte Joule en la producci d'aigua calenta sanitria, la producci solar mnima en qualsevol zona haur de ser del 70%. 4.6. En qualsevol edifici, en el qual es prevegi la installaci d'aparell rentavaixelles, haur d'existir en l'espai previst una presa d'aigua freda i una altra d'aigua calenta.
Pg 21
5. Dades Operacionals
En aquest captol sexpliquen i es justifiquen les dades de partida daquest projecte que corresponen a la vivenda semi-prefabricada de PAMODIN ja construda. Aquestes dades podran ser constants al llarg del projecte o no ser-ho ja que seran susceptibles de ser millorades tal i com defineixen els objectius daquest document.
5.1. Descripci de la vivenda unifamiliar i del seu model trmic

Lestudi es centra en una vivenda semi-prefabricada de PAMODIN, unifamiliar de 62 m2 de superfcie total, duna sola planta i a sota teulada de dues aiges. La distribuci en planta de la vivenda s segons la figura 5.1. El model de la vivenda es centra en 5 zones trmiques, les quals sintroduiran degudament al programa de simulaci trmica per realitzar lestudi. A la taula 5.1. es descriuen cada una daquestes zones amb la seva superfcie i orientaci.
HABITACI 1 rea= 11,90 m2
BANY rea= 4,94 m2
HABITACI 2 rea= 11,90 m2
CUINA rea= 8,67 m2
SALA DESTAR rea= 21,58 m2
Figura 5.1. Croquis en planta de la distribuci de la vivenda.
Pg. 22
Memria
5.2. Descripci de les zones climtiques a estudiar

Segons el Codi tcnic de ledificaci i ms en concret amb el Document Bsic HE1 Limitaci de la demanda energtica es defineixen un total de 12 zones climtiques per al territori espanyol. Sidentifiquen mitjanant una lletra, corresponent a la divisi dhivern , i un nmero, corresponent a la divisi destiu. El procediment de determinaci de zona climtica es recull a lannex A. La taula 5.2 ens indica les capitals de provncia espanyoles amb la seva zona climtica: Capital Provncia Albacete Alicante Almera vila Badajoz Barcelona Bilbao Burgos Cceres Cdiz Castelln de la Plana Ceuta Ciudad Real Crdoba Corua Cuenca Donosti -San Sebastin Girona Granada Guadalajara Huelva Huesca Jan Len Lleida Logroo Zona Climtica D3 B4 A4 E1 C4 C2 C1 E1 C4 A3 B3 B3 D3 B4 C1 D2 C1 C2 C3 D3 B4 D2 C4 E1 D3 D2
Lugo Madrid Mlaga Melilla Murcia Ourense Oviedo Palencia Palma Mallorca Palmas gran canaria Pamplona Pontevedra Salamanca Santa Cruz de Tenerife Santander Segovia Sevilla Soria Tarragona Teruel Toledo Valencia Valladolid Vitoria-Gasteiz Zamora Zaragoza
D1 D3 A3 A3 B3 C2 C1 D1 B3 A3 D1 C1 D2 A3 C1 D2 B4 E1 B3 D2 C4 B3 D2 D1 D2 D3
Taula 5.2. Capital de provncia amb la seva zona climtica
El clima espanyol no s homogeni, per la ubicaci de la pennsula ibrica entre les latituds 36 i 46 N a la part occidental del continent europeu. Es pot dir que el clima dEspanya t uns trets marcats majoritriament per la influncia mediterrnia per afectada al Nord pel clima martim de la costa oest de lAtlntic i a linterior per un clima continental. Existeixen a ms traces de clima subtropical sec, sobre tot a la punta Sud del territori.
Pg 23
Tenint en compte que a Espanya hi ha uns climes molt variats i que no s significatiu estudiar un sol lloc, sha cregut convenient agafar a lestudi ms duna zona climtica. A la taula 5.3 es citen les ciutats escollides seguint un criteri de situaci geomtrica i de diferncia climtica dins el microclima espanyol, i que es faran servir com a referncia daquest estudi. Tamb sinclou una descripci del clima de les quatre zones. La figura 5.2 consta duna fotografia realitzada amb el programa dordinador Google Earth amb la qual sha fet aquest zoom del mapa mundi en que apareix el mapa espanyol i a sobre se situen les quatres ciutats espanyoles escollides com a zones climtiques destudi.
BILBAO
BARCELONA MADRID
SEVILLA
Figura 5.2. Mapa dEspanya amb les quatre ciutats a estudiar
Com es pot veure, sha intentat, a ms de tenir diferncia climtica que les ciutats estiguessin separades unes amb les altres aconseguint cobrir gaireb tot el territori. Barcelona t una situaci Nord-Est, Bilbao Nord, Madrid totalment central i Sevilla Sud-Oest
Zona
Ciutat
Descripci del clima de la zona
Pg. 24
Memria
Climtica El clima de Madrid s mediterrani continentalitzat i est molt influenciat per les condicions urbanes. Els hiverns sn freds, amb temperatures inferiors als 8C, gelades nocturnes i nevades ocasionals. Els estius sn calorosos amb mitges superiors als 24C al juliol i a lagost amb mximes que superen a vegades els 35C. La oscillaci diria s important a la perifria urbana per es veu reduda al centre de la ciutat per lefecte antrpic. El clima de Sevilla s mediterrani amb influncies continentals. La temperatura mitja anual s de 18,6C, el que fa que aquesta ciutat sigui de les ms caloroses dEuropa. Els hiverns sn suaus; gener s el mes ms fred amb 15,9C/5,2C i els estius sn molt calorosos; juliol posseeix les mitges ms altes, 35,3C/19,4C i tots els anys es superen els 40C en varies ocasions. Les temperatures extremes registrades a lestaci meteorolgica de laeroport de Sevilla sn -5,5C el 12 de febrer de 1956 i 46,6C el 23 de juliol de 1995. El clima de Bilbao s del tipus ocenic humit. El predomini dels vents de loest i lefecte regulador de loce suavitzen les temperatures i afavoreixen un clima temperat durant tot lany. Les temperatures mitges oscillen entre els 20,3C a lagost i els 9C al gener. Els extrems registrats a laeroport de Sndica sn 42C el 26 de juliol de 1947 i -8,6C el 3 de febrer de 1963.(Euskalmet,nd).
D3
Madrid
B4
Sevilla
C1
Bilbao
C2
Barcelona t un clima mediterrani humit, amb squia estival i pluges bastant abundants la resta de lany. Les temperatures sn clides a lestiu i suaus a lhivern, amb una escassa oscillaci Barcelona trmica diria. Els extrems registrats a laeroport del Prat de Llobregat sn 37,3C el 13 dagost de 2003 i -7,2C el 16 de gener de 1985.
Taula 5.3. Zones climtiques a estudiar i corresponent descripci climtica
Les dades climatolgiques de les quatre zones climtiques que sestudien en aquest projecte venen incorporades amb el programa TRNSYS i shan creat amb el programa Meteonorm v5 propietat de METEOTEST. El format dels arxius climtics s .tmy2 per tal que el generador de dades climatolgiques del programa TRNSYS funcioni.
Pg 25
5.3. Elements constructius

En aquest apartat es defineixen els elements constructius de la vivenda. Les diferents capes, conformen un tancament, i lordre en el que estan definides les capes s dexterior a interior de la vivenda. Aquests tancaments es caracteritzen per les segents propietats:
ei , espessor a la capa i [m]
i , coeficient de conductivitat trmica a la capa i [W/mK] i , densitat [kg/m3]

C p , calor especfic [J/kgK]
Cada tancament disposa dun coeficient total de transferncia trmica U que es calcula tenint en compte lefecte de la conducci i de la convecci, i trobant primer les respectives resistncies trmiques (Rosas, 2006, p8). A partir dels valors de ei i i del tancament es calcula resistncia de conducci Rcond tal i com sexposa a lannex C.1 La resistncia per convecci del tancament , Rconv, queda definida per TRNSYS i es divideix en la Rcond,ext que es considera 0,04 W/m2K i Rcond,int que es considera 0,13 W/m2K. (norma DIN 4701). Dit aix, lequaci 5.1 serveix per calcular la resistncia trmica total dun tancament i lequaci 5.2 s el clcul final del coeficient total de transferncia trmica.
Rtan cament = Rconv ,ext + Rcond + Rconv ,int

1 Rtan cament W m 2 K
m 2 K = 0,04 + + 0,13 i i W ei
Eq. 5.1
U tan cament =
Eq. 5.2
5.3.1.
Elements verticals
Com a elements verticals es troben les parets exteriors i les interiors. La epidermis de ledifici, o dit duna altra manera tot el que envolta ledifici exteriorment es defineix com a paret exterior. Cal dir que no varia segons la orientaci i s sempre conformada per les mateixes capes, tenint com a material central el sistema de panells PAMODIN (annex B). Les parets interiors utilitzen la mateixa tecnologia que les parets exteriors i tamb sn uniformes en composici en funci de la orientaci. Sn definides com els tancaments que separen les diferents zones trmiques entre elles.
Pg. 26
Memria
Cal dir que en aquesta primera definici dels tancaments corresponent a la vivenda ja construda, els gruixos de PAMODIN coincideixen tant en la paret exterior com en la interior amb 6cm dEPS tal i com es pot observar a les taules 5.4 i 5.5. Per tant tindran el mateix coeficient de transmissi trmica. Paret Exterior Morter de ciment EPS PAMODIN Morter de ciment 0,040 0,060 0,040
ei
1,200 0,037 1,200
i
1900 30 1900
i
1000 1200 1000
Cp
R paretext
1 W m 2 K 0,04 0,06 0,04 = 0,04 + + + + 0,13 = 1,858 ; U paretext = = 0,538 2 W R paretext m K 1,2 0,037 1,2
Taula 5.4. Definici del tancament que conforma la paret exterior
Paret Interior Morter de ciment EPS PAMODIN Morter de ciment 0,040 0,060 0,040
ei
1,200 0,037 1,200
i
1900 30 1900
i
1000 1200 1000
Cp
R paret int = 0,04 +
m 2 K 0,04 0,06 0,04 1 W + + + 0,13 = 1,858 ; U paret int = = 0,538 2 W 1,2 0,037 1,2 R paretext m K
Taula 5.5. Definici del tancament que conforma la paret interior
5.3.2.
Elements horitzontals
Com a elements horitzontals ens trobem tant la coberta com el terra i tant un com laltre incorporen tamb tecnologia PAMODIN tal i com es pot veure a les taules 5.6 i 5.7. La coberta s inclinada a dues aiges i no defineix cap tipus de golfes per tant dins de la vivenda es veu sostre inclinat. No obstant el programa no reconeix superfcies inclinades i per tant es considera horitzontal. Coberta Morter de ciment EPS PAMODIN Morter de ciment 0,030 0,100 0,050
ei
1,200 0,037 1,200
i
1900 30 1900
i
1000 1200 1000
Cp
Rcoberta = 0,04 +
W m 2 K 1 0,03 0,1 0,05 + + + 0,13 = 2,939 ; U coberta = = 0,340 2 W Rcoberta m K 1,2 0,037 1,2
Taula 5.6. Definici del tancament que conforma la coberta
Terra
ei
Cp
Pg 27
Grava EPS PAMODIN Formig baixa Morter de ciment Formig alta Parquet
0,040 0,060 0,050 0,040 0,200 0,050
0,189 0,037 0,489 1,200 2,100 0,210
1000 30 1000 1900 2450 800
1000 1200 1000 1000 1000 2800
Rterra = 0,04 +
U terra =
1 Rterra
m 2 K 0,04 0,06 0,05 0,04 0,2 0,05 + + + + + + 0,13 = 2,472 W 0,189 0,037 0,489 1,2 2,1 0,210 W = 0,404 2 m K
Taula 5.7. Definici del tancament que conforma el terra
5.3.3.
Obertures: Finestres
Les obertures bviament tamb sn tancaments i es defineixen com tot element constructiu amb contacte amb lexterior que pugui ser obert, en el nostre cas es troben finestres. Els parmetres que es tenen en compte en les finestres sn, la transmitncia trmica U, el factor solar g i la transmitncia visible v els quals sexpliquen a continuaci. (Wilson, 2004, p.1-2). Transmitncia trmica, U La transmitncia trmica o coeficient de transferncia trmica en una finestra, U, quantifica el rati de flux de calor a travs del propi vidre en unitats de flux de calor per unitat drea i per la diferncia de temperatura entre linterior i lexterior. [W/m2K]. Un vidre senzill de 4mm de gruix t una Uc de 5,8 W/m2K. Incrementar el gruix del vidre no t un efecte massa significatiu, s per aix que es recorre a construir doble vidres, on lefecte de 16mm daire a linterior fa baixar la Uc fins a 2,5 W/m2K. Tanmateix, el doble vidre daire, sha vist rellevat per una nova generaci de vidres que fa reduir molt ms la Uc. Els vidres daltes prestacions posseeixen Uc de lorde de 1 W/m2K i es diferencien dels anteriors per ladici dArg a la cavitat interior en comptes daire. Finalment es poden aconseguir valors de Uc inferiors a 0,5 W/m2K canviant lArg per Cript o Xen i afegint panells de vidre amb ms cavitats a linterior, triple vidre per exemple. Aquest nivells tant baixos de Uc sn particularment interessants en regions on existeixen grans diferncies entre la temperatura exterior i la desitjada a linteior de la vivenda.
Factor solar, g
Pg. 28
Memria
Tenint en compte que la Uc s important per tots els components que conformen lembolcall de la vivenda, incloent-hi parets, el factor solar g [0-1], tamb anomenat transferncia denergia solar total, centra el seu inters en els components transparents com sn les finestres. Es defineix com el rati de guany de calor solar travs de la finestra respecte la radiaci solar incident a la superfcie exterior, per un angle dincidncia i condicions climtiques donades. El valor ideal de g s aquell que es prou elevat com per permetre guanys de radiaci solar per calefactar linterior durant les poques fredes, reduint la necessitats de calefacci, per prou baix per evitar sobreescalfament en poques de calor. En termes generals, un alt valor de g s preferible en climes freds i per finestres redudes, tanmateix climes clids i grans finestres requereixen g baixes. Vidres amb un factor solar ms baix de 0,5 sn anomenats freqentment vidres de control solar, i sn recomanats per situacions amb abundant radiaci solar, i per tant, que necessita ser controlada per no caure amb el sobreescalfament de la vivenda. Valors per sota de 0,2 estan disponibles al mercat Europeu, i valors ms baixos es poden aconseguir. Contrriament, valors de g superiors a 0,65, sn vidres daltes prestacions usats per climes molt freds. Transmitncia visible , v El tercer component tcnic important dels vidres s la transmitncia visible v , definit com el rati de llum transmesa respecte la llum incident al vidre exterior, amb una incidncia donada.
v est definit per lespectre sensible de lull hum, V( ) i una constant de llum D65
especificada al CIE 38 (CIE,1977, p.nd). Generalment es desitjable un valor alt de v ja que penetra ms llum a linterior de la vivenda, amb el confort i els beneficis que aix implica. Valors ms alts de 0,81 es poden obtenir mitjanant vidres daltes prestacions. Un cop feta aquesta breu explicaci es defineixen les finestres installades a la vivenda PAMODIN com les corresponents a la llibreria de TRNSYS WinID 13920 tal i com es descriu a la taula 5.8. Aquestes sn de doble vidre, separats entre s per una cambra daire sec i estanc (4/8/4), utilitzant un marc dalumini convencional sense trencament de pont trmic. Finestra WinID 13920 Uc del vidre W/m K 2,48
2
Uc del marc W/m K 5,5

2
Factor solar g
0,762
v
0,815
Taula 5.8. Definici del tancament que conforma la Finestra
Les dimensions de les finestres utilitzades a linici sn 0,95 m damplada i 1,2 m dalada, el que fa una superfcie de 1,14 m2. Una Uc del vidre de 2,48 s relativament elevada tenint en
Pg 29
compte els tipus de finestres que sinstallen actualment, i propicia daquesta manera la transferncia de calor a travs daquest tipus de tancament. Tanmateix la Uc de 5,5 del marc tamb s molt elevada. La finestra en qesti posseeix un factor solar de 0,762, considerat elevat i idoni per a climes freds on es necessria lentrada de radiaci solar a dins de la vivenda. Lltim parmetre caracteritzat s la transmitncia visible, que correspon a 0,815. Aquest valor es considera bo a efectes lumnics ja que s elevat i voldr dir que entrar molta llum a travs de la finestra. Evidentment, al tenir quatre zones climtiques ben diferenciades en aquest projecte, shaur descollir la finestra que respongui millor a les inclemncies del temps daquella zona. Primer sagafaran les especificacions de finestra de la taula 5.5, fins que sarribi a lapartat de simulacions S.4. on sescolliran finestres que sadeqin millor a cada zona.
5.4. Guanys interns i percentatges docupaci

Els guanys interns de calor fan referncia a les persones, a lequipament interior daparells elctrics i a la llum artificial. Els valors daquests guanys depenen de molts factors, per es poden trobar aproximacions en diferents llibres de calor. La vivenda ECOPAM est pensada i s ideal perqu hi visquin 3 persones. Els guanys propis de lactivitat humana es resumeixen en calor latent i sensible, i depenen del grau desfor que resulti de lactivitat que sest desenvolupant i es troben estandaritzats segons la norma ISO 7730. El grau desfor escollit segons la normativa s el corresponent a poc treball, assegut i escrivint que correspon a una calor sensible de 75 W/persona i una calor latent tamb de 75 W/persona. En quant a lequipament interior es situen uns guanys de calor de 5 W/m2 i dilluminaci artificial de 15 W/m2.. (ASHRAE, 2001, p.104-121) Amb tots aquests guanys interns definits es defineix a cada zona trmica el nombre de persones i es calcula la calor generada a cada una de les zones trmiques en el cas duna ocupaci del 100% tal i com indica la taula 5.9.
Zona
rea (m2)
Guanys de Persones Q. Sensible Q. Latent
Guanys elctrics Equipament Llum artificial
Total
Pg. 30
Memria
HAB 1 BANY HAB 2 CUINA SALON
11,90 4,94 11,90 8,67 21,58
pers. 2 1 1 3 3
W/pers 75 75 75 75 75
W/pers 75 75 75 75 75
W/m2 5 5 5 5 5
W/m2 15 15 15 15 15
W 238,0 98,8 238,0 173,4 431,6
Taula 5.9. Distribuci dels guanys interns generats a la vivenda
Evidentment, les persones no estan vint-i-quatre hores al dia a cada zona; com a conseqncia daquest fet es defineixen horaris docupaci a cada zona trmica (SHEDULE). Els valors estan pensats per una vivenda unifamiliar a la qual tots els membres de la famlia treballen o estudien, per tant hi haur unes hores que la vivenda restar buida. Cal dir que els valors docupaci sn hipottics i pensats per famlies que van de casa a la feina i viceversa, i tamb dir que sha intentat maximitzar aquestes franges docupaci. La taula 5.10 escenifica la ocupaci dels dormitoris amb el corresponent us dequipament i llum artificial. Es suposa que noms es fa vida als dormitoris a partir de les 22h i fins a les 7h del mat segent, noms fent s dels aparells elctrics 2h que sn que les triguem en adormir-nos. No es fa diferncia entre locupaci entre setmana i la de cap de setmana ja que les hores de dormir sn les mateixes. Ocupaci Dormitoris % Perode diari 0:00 - 07:00 07:00 - 22:00 22:00 24:00 Entre setmana 100 0 100 Cap de setmana 100 0 100 Equipament i Llum artificial Diari % 0 0 100
Taula 5.10. Percentatges ocupaci horria als dormitoris
La taula 5.11 tracta sobre la ocupaci de la sala destar, el lloc on es fa ms vida dins de la vivenda. Entre setmana, locupaci de la sala destar s, abans de treballar de 7 a 9h i desprs de treballar fins lhora danar a dormir de 17 a 22h. Al cap de setmana shi afegeix locupaci de 9h a 17h, obtenint una franja horria docupaci a la sala destar de 7 a 22h fruit de la festa setmanal de cap de setmana. Quan hi ha ocupaci a la sala destar tamb existeix ls dequipament i llum artificial.
Ocupaci Sala destar % Perode diari Entre setmana Cap de setmana
Equipament i Llum artificial Diari %
Pg 31
0:00 - 07:00 07:00 09:00 09:00 17:00 17:00 22:00 22:00 24:00
0 100 0 100 0
0 100 100 100 0
0 100 0 100 0
Taula 5.11. Percentatges ocupaci horria a la sala destar
En quant a la cuina, la ocupaci es centra durant lesmorzar i el sopar o sigui de 7 a 9h i de 20 a 22h tant entre setmana com en cap de setmana. En aquestes hores bviament sutilitza tant lequipament i la llum artificial tal i com escenifica la taula 5.12. Ocupaci Cuina % Perode diari 0:00 - 07:00 07:00 09:00 09:00 20:00 20:00 22:00 22:00 24:00 Entre setmana 0 100 0 100 0 Cap de setmana 0 100 0 100 0 Equipament i Llum artificial Diari % 0 100 0 100 0
Taula 5.12. Percentatges ocupaci horria a la cuina
Finalment, al bany tamb sha optat per definir una ocupaci de 7 a 9h i de 20 a 22h seguint una mica la mateixa lnia de maximitzar els percentatges docupaci a cada zona trmica. La taula 5.13 fa ress daquest fet. Ocupaci Bany % Perode diari 0:00 - 07:00 07:00 09:00 09:00 20:00 20:00 22:00 22:00 24:00 Entre setmana 0 100 0 100 0 Cap de setmana 0 100 0 100 0 Equipament i Llum artificial Diari % 0 100 0 100 0
Taula 5.13. Percentatges ocupaci horria al bany
5.5. Ventilacions i Infiltracions

Lobjectiu de la ventilaci dels edificis s la garantia de la qualitat de laire necessria per a la respiraci i per evitar possibles olors. Lordre de renovaci daire, que es mesura en cabal absolut (m3/h) o relatiu respecte al volum del local (renovacions/hora = m3/m3h), s de 0,5 renovacions/h per usos residencials, un valor que augmenta dacord amb locupaci i el tipus dactivitat. Es situa la renovaci mnima higinica duns 25 m3/persh (Peters, 2005, p.39); com que la vivenda s de 3 persones es situa aproximadament a 0,5 renovacions/h. En cuines i banys s preferible que hi hagi 1 renovaci/h ja que sn llocs susceptibles a olors i fums.
Pg. 32
Memria
En la majoria dels edificis existents, part de la renovaci la proporcionen les infiltracions per la pell de ledifici, principalment les fusteries, per de forma incontrolada, amb efectes secundaria importants com fluxos daire molestos i prdues denergia en cas de ms ventilaci de la higinicament necessria. Es fa una hiptesis de infiltracions de 0,05 renovacions/h. Laltra part de la renovaci cal efectuar-la per ventilaci manual o mecnica. La ventilaci manual consisteix en una obertura de les finestres de ledifici de forma controlada, lexperincia mostra, per, que a la prctica aquest hbit s impossible de complir, per aix existeixen diferents conceptes de ventilaci controlada, amb ms o menys ambici destalvi energtic. El concepte de ventilaci es troba molt lligat a la refrigeraci de ledifici. Un concepte de refrigeraci passiva, que sest estenent molt en altres pasos, s el sistema de ventilaci nocturna, que es basa en laprofitament de loscillaci de la temperatura entre dia i nit i la inrcia trmica dels materials constructius a linterior de ledifici. En el cas de panells PAMODIN tot fa pensar que ens trobem en un clar cas de molt poca inrcia trmica ja que aquesta depn de la capacitat calorfica i la densitat dels materials, i en captols posteriors ja es veur com afecta aquest fet al nostre habitatge. Els materials amb important inrcia trmica (sostres, terres, murs) absorbeixen part de la calor que reben durant el perode calent i la desprenen durant la nit. La ventilaci nocturna de ledifici amb laire exterior dinferior temperatura augmenta el refredament del material. Per possibilitar la ventilaci nocturna, es necessita lobertura de finestres, que pot ser efectuat manualment, per normalment compta amb una domtica, que compara les temperatures exteriors i interiors i obra les finestres quan la diferncia entre ambdues sigui suficientment alta. En cas que la ventilaci natural sigui insuficient, es pot aplicar una ventilaci forada.
5.6. Confort i Climatitzaci

El cos hum s un sistema termodinmic obert, destructura complexa, amb capacitat per produir treball mecnic a partir de consum de combustible (aliments i oxigen) i amb la necessitat de cedir calor residual a baixa temperatura resultat de la seva activitat metablica. Aquesta cessi de calor residual i massa daigua evaporada es realitza a una temperatura corporal ms o menys constant de 36,0
+
0,5C, fet que permet la transferncia de dita
energia al sumider global que s latmosfera, a una temperatura menor que la del cos hum (la majoria de vegades). En aquest sentit les condicions atmosfriques per una ptima transferncia de calor i massa des de el cos es situen al voltant dels 24C de temperatura, una humitat relativa del 45% i una velocitat de laire de 0,2 m/s. Des de un punt de vista trmic, els ambients del planeta en els quals podem viure cmodament sense necessitat de protegir el nostre cos es situen als trpics del planeta. La
Pg 33
franja de clima tropical es especialment estreta i, per tant, el nostre clima ens aparta dels valors de confort anteriors, comportant aix a que els sistemes reguladors de la homestasis del cos hum comencin a fallar. De fet aix ha succet aix des del principi dels temps i el ser hum sempre ha estat capa de desenvolupar estratgies per sobreviure a les seves inclemncies a quasi b totes les latituds existents sense que et limitin les caracterstiques climtiques o biogeogrfiques del lloc. Aquestes estratgies han estat, en primer lloc, buscar una protecci adequada, tant individual com comunitria (vestimenta i vivenda) i, en segon lloc, dotar dita vivenda dun microclima adequat que permeti el desenvolupament de la vida a unes condicions de confort mnimes.
5.6.1.
Concepte de confort i definici dels seus parmetres
Les construccions arquitectniques que ens serveixen de vivenda i lloc de treball sn essencialment elements creadors i modificadors del clima. La protecci que ens ofereixen de les fluctuacions dels agents atmosfrics exteriors com la temperatura, la humitat, el vent, la insolaci,...permet al ser hum desenvolupar la seva activitat diria en unes condicions de confort adequades. Definides de forma exhaustiva, les condicions de confort impliquen les condicions que permeten arribar a la sensaci completa de benestar fsic i mental. Existeixen dos tipus de condicions de confort: les condicions de confort relacionades amb el parmetres ambientals i les relacionades amb factors de lusuari. Els parmetres ambientals de confort sn manifestacions energtiques que expressen les caracterstiques fsiques i ambientals dun espai habitable, independentment de ls de lespai i dels seus ocupants. Aquests parmetres poden ser especfics de cada un dels sentits (trmics, acstics o visuals) i aix permetr que, en molts casos, es pugui calcular amb unitats fsiques ja conegudes (grau centgrad pel confort trmic, lux pel confort lumnic, decibels pel confort acstic i concentraci de contaminants pel confort higinic) . Els factors de confort de lusuari sn condicions que influeixen sobre lapreciaci de lambient. Un mateix espai, amb idntics parmetres de confort, pot tenir respostes molt diferents segons les condicions biolgiques i fisiolgiques (herncia, sexe, edat, ...) i sociolgiques (tipus dactivitat, educaci, ambient familiar, moda, tipus dalimentaci,...) i psicolgiques de cada un dels usuaris.
Les exigncies de confort derivades daquests factors de confort de lusuari, sn molt difcils de satisfer ja que cada usuari tindr una sensaci de confort diferent a lambient que lenvolta. No obstant, es fixen uns lmits generals dins dels quals es poden moure els parmetres ambientals de confort i que, en ltima instncia, sn els que podem controlar mitjanant sistemes i equips fsics determinats.
Pg. 34
Memria
Estaci Estiu Hivern
Temperatura operativa Velocitat mitja de laire Humitat relativa de laire (C) (m/s) (%) 23 a 25 0,18 a 0,24 40 a 60 20 a 23 0,15 a 0,20 40 a 60 Taula 5.14. Condicions interiors de disseny.(Rosas, 2006, p.3)
Per tant la vivenda ECOPAM ha de disposar de sistemes i equips intelligents que puguin controlar bsicament les condicions de confort trmiques (temperatura), higromtriques (humitat) i higiniques (concentraci de contaminants) de lambient que ens envolta per intentar mantenir-les entre els lmits considerats acceptables. Els parmetres de temperatura i humitat (mesurats en C i en % respectivament) i velocitat daire, shan pogut acotar per assegurar unes condicions de confort que satisfacin a la majoria dusuaris com mostra la taula 5.14. El confort higinic (qualitat de laire) es quantifica a partir de la concentraci dagents contaminants o de substncies nocives. s un aspecte difcil davaluar i a efectes prctics sel considera indirectament a partir de la ventilaci dun local (renovacions daire /h). En comptes dagafar un interval de temperatures de confort dhivern i estiu, situarem la temperatura de refrigeraci a 25C i la temperatura de calefacci a 21C. Daquesta manera sempre ens assegurarem que a linterior de la vivenda estarem dins daquest interval de temperatures. Durant la primavera i la tardor hi haur dies que es far servir tant la calefacci com la refrigeraci, com cap de les dues, ja que la temperatura ambient sacostar molt a la franja de temperatures interiors de 21-25C. En canvi durant lestiu i lhivern on hi fa calor i fred respectivament la temperatura exterior distar molt daquest lmits i per tant hi haur un predomini dun tipus de climatitzaci.
Pg 35
6. Definici de la Vivenda de Referncia o cas base

Es defineix una vivenda de referncia o cas base en la que lobjectiu s realitzar variacions a travs de escenaris i aix poder avaluar els resultats. Per definir els parmetres de la vivenda de referncia sha buscat el cas lmit estructural i paramtric que compls la normativa HE-1 del nou CTE, i sha escollit la vivenda inicial sense cap canvi i feta amb PAMODIN. En el cas que passs les exigncies del CTE, voldria dir que la nostra vivenda ja seria apta per construir i per tant totes les millores que es facin seran benvingudes. Sha escollit passar la opci general perqu el nostre projecte es prou senzill en quant a estructura i no sorgiran problemes per introduir-lo amb el programa LIDER v1.0. bviament el sistema estructural PAMODIN, al ser nou, no figura dins les llibreries del programa LIDER i shan hagut de introduir. Desprs de fer els clculs i veure en tot cas que la nostra vivenda compleix la normativa, shaur dadjuntar la documentaci necessria conforme els valors que shan introdut son verdaders. En els segents punts sintrodueix la vivenda a LIDER.
6.1. Dades generals de ledifici

En aquest punt el ms important s introduir la zona climtica i la localitat de referncia. Com a localitat sha hagut de fer una primera hiptesis i sha agafat Madrid, que li pertany la zona D3. La explicaci daquest fet s que de les localitats escollides com estudi a la Taula. 5.3. de la pgina 24, Madrid s la ciutat que posseeix un clima ms extrem tant a estiu com a hivern i per tant en certa manera podem acaparar quasi totes les possibilitats climtiques. Sha decidit fer daquesta manera ja que definir 4 vivendes de referncia resultava massa complicat i extens en el treball que ens ocupa. En aquest apartat, tamb es defineix la orientaci de ledifici, i sintrodueix al programa com langle que forma lhabitatge respecte el Nord, 0; els usos de la vivenda, que sn residencials; el tipus de vivenda, que s unifamiliar; i les condicions higromtriques que en el nostre cas sn de Classe 3 (espais de baix risc de condensacions: espais en els que no es preveu una alta producci dhumitat).
Pg. 36
Memria
6.2. Base de dades de LIDER

Abans de comenar a introduir grficament ledifici, shan de carregar i/o introduir els materials que formen els tancaments aix com els tancaments i les finestres. Lordre correcte s: 1. Materials (crear de nous i carregar llibreria estndard de LIDER). Per crear-ne de nous, primer es crea el grup de materials i dins daquest grup es creen tots els materials que necessita ledifici. Shan de conixer les caracterstiques trmiques del material. 2. Tancaments. Shan de conixer tots els materials que composen els tancaments i els gruixos de cada un dells. 3. Finestres com a Huecos. Els tancaments aix les finestres sn els que shan definit al captol 5.5. i per tant lnic que sha de fer es anar introduint-los a LIDER.
6.3. Introducci grfica de ledifici

El primer que sha de fer es situar-se a la finestra de dibuix grfic de LIDER i introduir el plnol en planta de ledifici, definint un punt de referncia del plnol al punt (x,y):(0,0). Aquest es un programa que no permet construcci en 3D directament, sin que a partir de la definici de plantes en 2D permet aixecar els murs a lalada que es desitgi. Es defineixen els lmits exteriors de la vivenda i a partir daqu es crea la planta (planta baixa). Amb lajuda del plnol definim els espais interiors que coincideixen amb les zones trmiques definides al captol 5.2. Posteriorment saixequen els murs a lalada de 2.4 m (alada de la pell de ledifici) i es colloquen les obertures prpies de ledifici amb les propietats descrites al captol 5.3.3. Lltim pas es definir la coberta de ledifici a travs de lnies auxiliars i els elements dombra propis de ledifici inicial. Sha de dir que el programa defineix automticament els materials de cada tancament depenent del tipus que es tracti (Paret Exterior, Paret Interior, Coberta i Terra). A la figura 6.1 es pot veure el resultat de la introducci grfica de ledifici.
Pg 37
Figura 6.1. Vivenda ECOPAM introduda a LIDER
La orientaci de ledifici s la inicial, que correspon el Nord amb leix de coordenades Y, definint aix leix X com a Est, leix Y com a Sud i leix X com a Oest.
6.4. Clcul de ledifici

Ara ja est tot definit i lnic que falta es calcular ledifici. Pitjant el bot de clcul surt que la vivenda PAMODIN COMPLEIX les exigncies bsiques HE-1 del CTE a travs de lopci general - LIDER. Linforme que proporciona el programa sinclou a lannex D daquest projecte i tot seguit es recullen els aspectes ms rellevants. El programa dona dos valors, un % de calefacci i % de refrigeraci. s condici indispensable per no suficient que els dos % surtin menors del 100% (edifici de referncia creat per LIDER). El programa compara ledifici introdut amb un que no necessriament ha de ser igual de forma per que s que compleix els lmits de la opci simplificada; per tant aquests valors de % no sn significatius en quant a consums reals denergia. Els resultats sn 89,6% de calefacci i del 96,8% de refrigeraci, i una proporci relativa de calefacci del 78,5% i de refrigeraci per tant de 21,5% (el que ens vol dir que la nostra vivenda t ms demanda de calefacci que de refrigeraci). Ms endavant es veur si aquest fet s verdic o no ho s. Un cop vist que amb la zona climtica de Madrid (D3) s compleix la normativa destalvi energtic, sha comprovat que amb les altres tres zones climtiques implicades en aquest
Pg. 38
Memria
estudi, Barcelona, Sevilla i Bilbao, tamb es compleixi la normativa. El resultat ha estat satisfactori, per tant queda justificat que a vivenda PAMODIN pot ser la vivenda de referncia daquest estudi.
Pg 39
7. Descripci del programa de simulaci TRNSYS

El programa LIDER no es comparable amb grans programes de simulaci dinmica de sistemes com s TRNSYS, i no comprn aspectes importants com sn els guanys interns, les ventilacions i les infiltracions, i la climatitzaci i el confort. s per aix que per realitzar les simulacions dinmiques de la vivenda, un cop obtingut el CUMPLE de LIDER, sintrodueix la vivenda a TRNSYS v16. amb les mateixes caracterstiques que a LIDER, per amb la inserci dels parmetres no contemplats en aquest ltim. Aquests parmetres han estat degudament definits al captol 5 daquest document. No obstant sha de dir que no shan introdut les viseres utilitzades com a elements dombra de la vivenda ja que aquest punt es considera un escenari a estudiar. TRNSYS v16, sutilitza en el mn dels enginyers i el mn de la recerca per validar nous conceptes energtics, des de sistemes daigua calenta sanitria domstica fins al disseny i simulaci de vivendes i el seu equipament, incloent estratgies de control i sistemes denergia alternatius (vent, solar, fotovoltaica, sistemes dhidrogen,...). Un projecte amb TRNSYS es realitza mitjanant la connexi grfica de components al Simulation Studio. Cada component s anomenat type i s una caixa negra on hi tenim entre daltres, inputs, outputs i parmetres. La principal interfcie visual es el TRNSYS Simulation Studio. A partir daqu es poden crear projectes a travs de components connectables entre s i aplicant els parmetres globals de simulaci. Per executar el projecte es crida el programa TRNEXE, i a travs daqu es podran veure dotzenes de outputs definides al projecte ja siguin grfiques o fitxers de dades. Una vivenda multizona es defineix com un component, type, i es realitza amb el programa TRNBuild. Aquesta eina ens permetr entrar les dades de la vivenda, tot definint els detalls estructurals necessaris per portar a terme la simulaci trmica de ledifici. Tamb es definiran parmetres ptics de finestres, les temperatures desitjades a les zones, parmetres de confort, ventilaci, infiltracions, ocupacions,... Amb al vivenda dissenyada amb el TRNBuild ja es pot incorporar al Simulation Studio i relacionar-la amb els altres components a travs de connectors. Quan estigui llest ens disposarem a simular un any tipus, obtenint els resultats que es desitgin.
Pg. 40
Memria
7.1. Outputs de TRNSYS

Sentn com a outputs les sortides que ens dna el programa i que ens permetran obtenir els resultats. Existeixen moltes opcions de outputs, per tant lusuari els haur de triar quan defineixi la vivenda al TRNBuild, per desprs utilitzar-los i tractar-los al Simulation Studio. Per fer aquest estudi el que s ms til s obtenir les temperatures, aix com la demanda sensible denergia a cada una de les zones trmiques. Daltra banda per obtenir finalment els consums denergia en forma de calefacci i refrigeraci (kWh/m2any), es recorrer als outputs que fan la suma de les demandes sensibles de calefacci i refrigeraci de les zones. Per tant els outputs que es faran servir en totes les simulacions seran els segents: TAIR; QSENS; SQHEAT; SQCOOL; Temperatura de laire a cada zona Demanda sensible denergia; calefacci (+), refrigeraci (-) Suma de la demanda sensible de calefacci de les zones (+) Suma de la demanda sensible de refrigeraci de les zones (+) [C] [kJ/h] [kJ/h] [kJ/h]
s pot dir que si es sumen les QSENS de cada una de les 5 zones trmiques en un pas horari de simulaci i dna positiu, aquell valor ser el mateix que el SQHEAT. No obstant, si dna negatiu correspondr al SQCOOL per en forma positiva.
7.2. Diagrama principal de clcul

Un cop definida la vivenda amb el TRNBuild i triats els outputs ja es pot definir el diagrama principal de clcul al TRNSYS Simulation Studio. Es partir del generador de dades climtiques, i aquestes sintroduiran a la vivenda obtenint els valors dels outputs escollits a lapartat anterior. La figura 7.1. correspon al diagrama bsic implementat a TRNSYS el qual farem les primeres simulacions. Els types que el conformen no variaran al llarg de les simulacions, simplement sanir complicant lesquena afegint nous elements.
Pg 41
Figura 7.1. Diagrama de clcul bsic
A continuaci es presenten els tres types dentrada a la vivenda, el type 56 corresponent a la vivenda ECOPAM i els cinc de sortida, citant els inputs i els outputs dels mateixos sempre i quan es facin servir.
7.2.1.
Generador Climtic: type 109

Aquest component llegeix dades climtiques en intervals de temps dun fitxer de dades, convertint-les al sistema dunitats desitjat i processant la radiaci solar per obtenir radiacions i angles dincidncia en superfcies.
Aquest type permet llegir fitxers de 4 maneres diferents, el mode 1 definit per lusuari, el mode 2 per llegir fitxers en format .tmy2, el mode 3 per llegir fitxers en format TRY i el mode 4 que s un sistema estandaritzat alemany. En el nostre cas el type 109 llegeix el fitxer de dades climtiques en format .tmy2. Aquest tipus de format es pot generar amb molts programes com pot ser el Meteonorm (sota llicncia de Meteotest). Els arxius proporcionats per Meteoronorm i que shan fet servir sn: ES-Madrid-Barajas-82210.tmy2, ES-Sevilla83810.tmy2, ES-Bilbao-Sondica-80250.tmy2 i ES-Barcelona-City-81800.tmy2. A continuaci es citen tant els inputs com el outputs daquest component.
Inputs
Pg. 42
Memria
Reflectncia solar: 0,2 Direcci i Azimut de la superfcie: Hi haur 5 tipus de superfcies, la Nord (direcci 90, azimut 180), la Sud (direcci 90, azimut 0), la Est (direcci 90, azimut 90), la Oest (direcci 90, azimut -90) i la superfcie horitzontal (direcci 0). Outputs Temperatura Ambient Humitat relativa Solar zenith angle Solar azimuth angle Radiaci total a la superfcie 1: Nord Radiaci directa a la superfcie 1: Nord Angle dincidncia a la superfcie 1: Nord Radiaci total a la superfcie 2: Sud Radiaci directa a la superfcie 2: Sud Angle dincidncia a la superfcie 2: Sud Radiaci total a la superfcie 3: Est Radiaci directa a la superfcie 3: Est Angle dincidncia a la superfcie 3: Est Radiaci total a la superfcie 4: Oest Radiaci directa a la superfcie 4: Oest Angle dincidncia a la superfcie 4: Oest Radiaci total a la superfcie 5: Horitzontal Radiaci directa a la superfcie 5: Horitzontal Angle dincidncia a la superfcie 5: Horitzontal C % kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2
7.2.2.
Aire humit: type 33e
Aquest component agafa com a entrada la temperatura de bulb sec i la humitat relativa de laire humit i crida a la rutina Psychometrics, donant les corresponents caracterstiques de laire humit: temperatura de bulb sec, temperatura de rosada, temperatura de bulb mullat, humitat relativa, humitat absoluta i entalpia. Inputs Temperatura del Bulb Sec Humitat Relativa Outputs Temperatura de Rosada C 22C 60%
Pg 43
7.2.3.
Temperatura efica: type 69b
Aquest component determina una temperatura efica del cel, que sutilitza per calcular lintercanvi de radiaci de llarga ona entra una superfcie externa arbitraria i la atmosfera. La temperatura efica del cel est sempre per sota que la temperatura ambient, i en aquest cas es suposa que el cel s una superfcie negra ideal. Per exemple a negra nit amb un cel clar, se li assigna un punt baix de temperatura efica del cel per explicar les prdues radiatives addicionals duna superfcie exposada al cel. En aquest type, la nuvolositat del cel es calcula mitjanant el bulb sec proporcionat per lusuari i el punt de rosada. Inputs Temperatura ambient Temperatura de Rosada Radiaci directa horitzontal Radiaci difosa horitzontal Outputs Temperatura efica del cel Clculs Intervenen els segents parmetres en el clcul de la temperatura efica del cel. CCover EDif EDir EGlob,h g h patm p0 0 0 Tamb Tsat Tsky [0..1] [kJ/hr.m2] [kJ/hr.m2] [kJ/hr.m2] [m/s2] [m] [atm] [atm] [kg/m3] [0..1] [C] [C] [C] Factor dombra del cel Radiaci difosa horitzontal Radiaci directa hortizontal Radiaci total horitzontal Gravetat Alada respecte el nivell del mar Pressi atmosfrica pressi atmosfrica a cota 0 Densitat de laire a cota 0 Emissivitat del cel ser Temperatura ambient Temperatura de rosada a les condicions ambientals Temperatura fictcia del cel C C C kJ/hm2 kJ/hm2
El factor dombra del cel es pot determinar segons la segent equaci (Kasten, 1980, p.177189) :
Pg. 44
Memria
C Cover
E Dif = 1.4286 0 .3 E Glob, h
0.5
Eq. 7.1.
La pressi atmosfrica es calcula dacord amb la frmula de lalada baromtrica de lindret en qesti:
g p0 h
p atm = p 0 e
p0
Eq. 7.2.
La emissivitat del cel ser es pot calcular a partir de la Tsat corresponent a les condicions atmosfriques (temperatura i humitat de laire) ( Martin, 1984, p.321-330):
2 0 = 0.711 + 0.005Tsat + 7.310 5 Tsat + 0.013 cos 2
time 5 + 1210 ( p atn p 0 ) 24
Eq. 7.3.
, on la variable time correspon a la hora del dia. Finalment la temperatura efica del cel es calcula segons ( Martin, 1984, p.321-330):
TSKY = Tamb ( 0 + 0.8(1 0 )C Cover )
0.25
[K]
Eq. 7.4.
7.2.4.
Online graphical plotter: type 65d
Aquesta eina sutilitza per mostrar les variables elegides mentres la simulaci sest processant. Aquest component sutilitza habitualment i es recomana el seu s ja que proporciona informaci instantnia sobre una variable i permet a lusuari saber si el sistema funciona correctament. La informaci es mostra a la pantalla en una finestra separada de la pgina principal. En aquest type en concret no es crea cap fitxer de dades extern. En el cas que ens ocupa hi ha tres online graphical plotters; el grfic de consums energtics globals de calefacci i refrigeraci, el grfic de consums energtics per zones trmiques i el grfic de levoluci de temperatures de cada zona trmica. Aquests sn els inputs daquests tres types; els outputs no es defineixen perqu no existeixen com a tals sin com a desplegament de les dades a travs de la pantalla. Inputs QHEAT QREFRIG [kJ/h] [kJ/h]
Taula 7.1. Inputs corresponents al type 65d de consums energtics globals de calefacci i
Pg 45
refrigeraci
Els valors de QHEAT I QREFRIG de la taula 7.1 corresponen als outputs del type 56 SQHEAT I SQCOOL respectivament. QHAB1 [kJ/h] QCUINA [kJ/h] QSALON [kJ/h] QBANY [kJ/h] QHAB2 [kJ/h]
Taula 7.2. Inputs corresponents al type 65d de consums energtics per zones trmiques
THAB1 TCUINA TSALON TBANY THAB2
[C] [C] [C] [C] [C]
Taula 7.3. Inputs corresponents al type 65d de temperatures de cada zona trmica
Les variables definides a la taula 7.2 corresponen als outputs del type 56 QSENSi. En canvi les variables definides a la taula 7.3 sn els outputs del type 56 TAIRi.
7.2.5.
Quantity integrator: type 24
Aquest component integra series de quantitats en un perode de temps. Cada component pots integrar fins a 500 inputs. Tamb pot integrar en intervals donats per en el cas que ens ocupa sintegra fins al final de la simulaci, o sigui fins a lhora 8760 (1 any). En aquest cas sintegren dues variables, que corresponen als outputs del type 56 SQHEAT i SQCOOL i per tant a cada iteraci, a la sortida daquest component, hi haur la demanda daquella hora (kJ/h) sumada a la demanda de les hores anteriors. Per tant a la iteraci 8760h sobtindran les demandes energtiques de calefacci i refrigeraci anuals (kJ/any). Seguidament es defineixen els inputs i outputs de lintegrador, aix com lexplicaci dels clculs del component. Inputs Input to be integrated- 1 (SQHEAT) Input to be integrated- 2 (SQCOOL) Clculs El clcul de la integraci s molt senzill i ve donat per la equaci 7.5 a travs dels segents parmetres. Outputs Result of integration-1 (SUMA CALOR) Result of integration-2 (SUMA FRED)
[kJ/h] [kJ/h]
[kJ/h] [kJ/h]
Pg. 46
Memria
Xi Yi
[kJ/h] [kJ/h]
8760
El issim input a integrar La integraci issima de Xi

8760 i =0
Yi =
i =0
X i dt =
Eq. 7.5
7.2.6.
Printer without units: type 25c
Aquest type, igual que el online graphical plotter sutilitza com a output de variables amb els intervals de temps especificats. Aquest component crea un fitxer extern al qual simprimeixen els valors de la variable que es desitgin, on hi figura el nom de la variable (input) i linstant de temps en que es troba la simulaci. A la figura 7.1 del diagrama de clcul bsic existeixen dos printers; el de consums globals energtics de calefacci i refrigeraci, i el de consums energtics per zones trmiques. Aquests sn els inputs que defineixen aquests dos types a les taules 7.4 i 7.5. Com a outputs es consideren els arxius creats. SQHEAT SQCOOL SUMA CALOR SUMA FRED [kJ/h] [kJ/h] [kJ/h] [kJ/h]
Taula 7.4. Inputs corresponents a type 25c de consums globals energtics de calefacci i refrigeraci
Sha de dir que a linstant de temps 8760h, els valors de SUMA CALOR i SUMA FRED seran els valors finals de consums energtics en kJ/any. Larxiu que es crea sanomena carrega.xls. QHAB1 QCUINA QSALON QBANY [kJ/h] [kJ/h] [kJ/h] [kJ/h]
Taula 7.5. Inputs corresponents a type 25c de consums globals energtics de calefacci i refrigeraci
Larxiu creat sanomena consums zones.xls i recull els QSENSi provinents dels outputs del type 56.
Seguidament es presenten els dos types que es faran servir ms endavant en plenes simulacions. Aquests sn el type 34 corresponent a les viseres dombrai i el type 2 corresponent als controladors.
Pg 47
7.2.7.
Overhang and wingwall Shading: type 34
Aquest component sutilitza en edificis que es vol tapar una part de la seva superfcie i aix no permetre limpacte de la radiaci solar sobre aquella zona. Aquest component computa la radiaci solar sobre un receptor vertical (faana) i li proporciona ombra a travs de voladius horitzontals (overhang) o tamb amb ales laterals (wingwall). En el nostre cas noms es contemplaran voladius. Inputs Solar zenith angle Solar azimuth angle Radiaci total horitzontal Radiaci difosa horitzontal Radiaci directa a la superfcie Angle dincidncia de la radiaci directa Outputs Radiac incident a la superfcie Radiaci directa a la superfcie Angle dincidncia Parmetres En aquest component shan de introduir els parmetres corresponents a la visera que es vulgui collocar sobre una faana. Aquesta parmetres sn alada del receptor, amplada del receptor i la llarga de la visera com a projecci. kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2 kJ/hm2
7.2.8.
ON/OFF Differential Controller: type 2
Aquest component es comporta com un controlador que general un senyal de control a la sortida que pot valer 0 o 1. El valor del senyal de control s funci de la diferncia entre valors mxims i mnims (uppers i lowers values) comparat amb dos bandes de temperatures (dead band) introdudes per lusuari. El nou valor del senyal de control depn tamb del valor del control de senyal dentrada, per tant dona la possibilitat de retroalimentar. Lexplicaci ms detallada es troba a lescenari on sintrodueix aquest component degut a la complicitat daquest component. Inputs Upper input value
Pg. 48
Memria
Lower input value Senyal de control dentrada (0/1) Upper dead band Lower dead band Outputs Senyal de control de sortida (0/1)
Pg 49
8. Estudi i Simulacions trmiques

8.1. Simulaci en punt flotant del cas base
En aquest punt es contemplen les simulacions trmiques aplicades a la vivenda, observant sempre les crregues de consums energtics de calefacci i refrigeraci per mantenir les temperatures de confort descrites a lapartat 5. Abans de comenar aquestes simulacions, sha cregut convenient fer-ne unes altres amb punt flotant del model trmic de la vivenda (sense guanys interns, ventilacions ni climatitzaci) observant les temperatures assolides a cada zona en front de la temperatura ambient. Shan realitzat tres grfics, el primer s una evoluci anual de la temperatura ambient i de totes les zones trmiques de la vivenda, en canvi els dos segents sn una ampliaci del mateix en quatre dies molt freds i en quatre dies molt calents. Tots els grfics shan realitzat amb la zona climtica de Madrid, ja que s la que sha utilitzat en el programa LIDER. A la figura 8.1. es podran observar les zones susceptibles a escalfar-se molt i les zones ms fredes de la vivenda, en canvi a les figures 8.2 i 8.3 es veur el concepte de la inrcia trmica de la vivenda i de la eficincia dels tancaments amb allant PAMODIN. Tot aix ens ajudar a configurar els casos a simular perqu se sabran quines zones caldr protegir ms del sol i quines no.
Evoluci Tem peratures d'un any
C
TA B M
THA B1
TCUINA
TSA LON
TBA NY
THA B2
40 35 30 25 20 15 10 5 0 -5 0 730 1460 2190 2920 3650 4380 5110 5840 6570 7300 8030 8760
hores TMY (h)
Figura 8.1. Evoluci de la T de laire en les diferents zones trmiques durant un any tipus a Madrid.
Pg. 50
Memria
Fluctuaci Taire durant 4 dies a l'A gost

(C)
TA B M
THA B1
TCUINA
TSA LON
TBA NY
THA B2
40 35 30 25 20 15 10 336 360 384 408 432 hores d'agost (h)
Figura 8.2. Evoluci de la Temperatura de laire en les diferents zones trmiques durant 4 dies d Agost a Madrid (hores expressades en temps relatiu del mes dagost)
Fluctuaci Taire durant 4 dies al Desem bre

(C)
TA B M
THA B1
TCUINA
TSA LON
TBA NY
THA B2
12
-3 648 672 696 720 744 hores de desembre (h)
Figura 8.3. Evoluci de la Temperatura de laire en les diferents zones trmiques durant els ltims 4 dies de Desembre a Madrid. (hores expressades en temps relatiu del mes de Desembre)
Pg 51
Com a primera apreciaci dels 3 grfics cal dir que on sassoleix sempre una temperatura ms elevada s al bany i a lhabitaci 2 deguda a la seva orientaci a loest i sud-oest respectivament, que s on hi ha ms hores de sol diries. El bany, al estar envoltat de zones trmiques i tenir una finestra que ocupa bona part de la seva faana, s ms susceptible a escalfar-se que les altres zones. A ms el sol toca durant bona part durant el dia a la faana oest. Com es pot observar a les figures 8.2. i 8.3. lallament del cas base es prou bo ja que no ofereix grans variacions en front a la temperatura ambient, el que no vol dir que shagi de millorar. Les temperatures de les zones trmiques varien a cada cas de 1 a 2 C per dia, aquest fet pot ser un problema alhora de valorar la baixa inrcia trmica, i shaur de veure si ser molt difcil treure la calor de linterior deguda a les altes temperatures de lestiu i al bon allament.
8.2. Definici dels escenaris o casos

Per trobar la vivenda ptima en quant a calefacci i refrigeraci sha recorregut al sistema dassaig i error en qual es partir de la vivenda de referncia o cas base a la qual hi aplicarem canvis passius de ledifici (escenaris) per veure com aquests influeixen als consums a travs de TRNSYS. Quan es trobi una millora respecte al cas base, es partir daquella millora com a nou cas base-ptim, i aix fins que no es pugui millorar ms, trobant ledifici ptim. Es fa la suma entre crrega de calefacci i refrigeraci, i es compara aquesta suma amb la suma de l ptim anterior. Si s menor ja es t un nou ptim, en canvi si es major voldr dir que el canvi aplicat no es satisfactori, conservant aix lptim anterior. A continuaci es defineixen els casos destudi classificats en un grup, les proteccions per minimitzar consums (A). Dins daquest grup shan definit uns semigrups de l1 al 4 (orientaci, impacte de lallament, elements dombra i finestres). Aquesta classificaci de semigrups sha fet per poder trobar una vivenda semiptima a cada semigrup de millora, per aix obtenir la vivenda ptima i definitiva. A lacabament de cada semigrup es realitza un recull de dades en forma de quadre en el qual queden reflectides les variacions dels escenaris daquell semigrup respecte lptim anterior per poder aix decidir duna manera ms clara quin s el millor escenari i per tant quin s el nou ptim.
Pg. 52
Memria
0. Cas BASE
S.0. S.1. Orientaci
0.1. 1.1. 2.1. Trobar la millor orientaci de la vivenda 8cm PAMODIN a ParetExt 10cm PAMODIN a ParetExt 12cm PAMODIN a ParetExt 12cm PAMODIN a la Coberta Adici de 40 cm de visera a les faanes Est i Oest Adici de 60 cm de visera a les faanes Est i Oest Adici de 40 cm de visera a la faana Sud Adici de 60 cm de visera a la faana Sud Canviar tipologia de vidres Proteccions solars mbils exteriors a les faanes est i oest Minimitzar finestres a la faana Nord Redistribuci finestres Sud, Est i Oest
S.2. Impacte de lallament
2.2. 2.3. 2.4. 3.1
A. Proteccions per minimitzar consums S.3. Elements dombra
3.2 3.3 3.4. 4.1. 4.2.
S.4. Finestres
4.3. 4.4.
Taula 8.1. Escenaris destudi de les simulacions trmiques
8.3. S.0. Cas Base

Aquest primer cas tracta de fer una simulaci amb TRNSYS del cas base, imposant totes les condicions descrites al captol 5 i les condicions de temperatura descrites al captol 5.7.1. a totes les zones trmiques de la vivenda. Per tant a partir daquest punt ens sortiran grfics i resultats de consums energtics, quadruplicats ja que es fa lestudi en 4 zones climtiques. Per cada zona climtica es pretn recollir les crregues totals de calefacci i refrigeraci en kWh/anym2, i tamb un grfic-histograma amb les mateixes crregues per aquest cop mensuals. Daquesta manera es podr fer una comprovaci grfica de les evolucions dambdues crregues recollides cada mes.
Pg 53
La metodologia de clcul consisteix en tractar larxiu creat amb el sumador i el type 25c sobre consums anomenat crrega. El que fa el sumador s anar afegint a cada iteraci el resultat anterior de kJ/h a lactual, per tant si escollim que tracti el SQHEAT i el SQCOOL dels outputs, el valor de la iteraci 8760 hores (un any) ser el total dels kJ de calefacci i refrigeraci respectivament que es consumeixen en un any per mantenir la temperatura a linterior entre 21 i 25C (o sigui kJ/any). Aquests [kJ/any] shan de convertir en [kWh/m2any], per aix primer saplica el factor de conversi (1kWh/3600kJ) obtenint [kWh/any] i finalment es divideix pels 62 m2 que fa la vivenda de superfcie obtenint els desitjats [kWh/m2any] de calefacci i refrigeraci. Sha de dir que en el cas base es transcriuran tots els aquests passos per que partir de la S.1. i fins al final noms es presentaran els valors de [kWh/m2any] sense passos entremitjos. Madrid
Els consums energtics corresponents a Madrid del cas base sn els corresponents a la taula 8.2 i la figura 8.4.
CALEFACCI REFRIGERACI C+R factor 7 7 1,057 10 kJ/any 1,015 10 kJ/any 2,937 103 kWh/any 2,819 103 kWh/any 1kWh/3600kJ 2 47,377 kWh/anym2 45,467 kWh/anym2 92,844 kWh/anym2 1/62m Taula 8.2. Escenari S.0. Madrid. Crregues totals de calefacci i refrigeraci anuals
Crrega Calefacci mensual S.0. Madrid
18,0 17,0 16,0 15,0 14,0 13,0 12,0 11,0 10,0 9,0 8,0 7,0 6,0 5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 GN E FE B M AR ABR M AI JU N JU L AG O SE T O T C N V O DS E
Crrega Refrigeraci mensual
Figura 8.4. Escenari S.0.Madrid. Distribuci crregues totals de calefacci i refrigeraci mensuals
La informaci que podem extreure de la taula 8.2 es que a Madrid, fruit del seu clima continental, hi ha una distribuci ms o menys equitativa de consums de calefacci i de refrigeraci; propera a ambds cassos a 50 kWh/m2.
Pg. 54
Memria
Aquest fet tamb queda reflectit amb la figura 8.4 on es veu una distribuci per mesos de fred molt semblant als mesos de calor. Juliol s el ms que requereix major aportaci energtica, arribant fins a gaireb 14 kWh/m2 de refrigeraci; en canvi Desembre i Gener sn els mesos que es requereixen major aportaci denergia en forma de calefacci, superant els 12 kWh/m2. Vist aix els canvis que es realitzin a la vivenda per aquesta zona climtica hauran doferir una reducci ms o menys equitativa de les crregues de refrigeraci i les de calefacci. Sevilla
Els consums energtics corresponents a Sevilla del cas base sn els corresponents a la taula 8.3 i la figura 8.5.
CALEFACCI REFRIGERACI C+R factor 3,675106 kJ/any 1,601107 kJ/any 1,021103 kWh/any 4,446103 kWh/any 1kWh/3600kJ 2 2 2 16,465 kWh/anym 71,713 kWh/anym 88,178 kWh/anym 1/62m2 Taula 8.3. Escenari S.0 Sevilla. Crregues totals de calefacci i refrigeraci anuals
Crrega Calefacci mensual S.0. Sevilla
Figura 8.5. Escenari S.0 Sevilla. Distribuci de les crregues totals de calefacci i refrigeraci mensuals
Tal i com saprecia a la taula 8.2 el cas de Sevilla confirma lexistncia dun predomini del consum de refrigeraci en front al de calefacci el qual es superat en ms de 4 vegades, fruit de la seva situaci geogrfica (Sud dEspanya) i per tant del seu clima mediterrani continentalitzat. Aquest clima ofereix unes temperatures molt elevades a lestiu i ms aviat moderades a lhivern. Aix es tradueix per exemple a un mxim de consum de refrigeraci al Juliol de 17
Pg 55
kWh/m2 i uns mxims de calefacci al Gener i al Desembre de 5 kWh/m2, tal i com indica la figura 8.5. Com es pot veure la diferncia de mxims s molt significativa, i la alta crrega de refrigeraci situa una crrega energtica total molt elevada (88,178 kWh/anym2). Per tant, fent els canvis pertinents a la vivenda, si saconsegueixen rebaixar les crregues de refrigeraci, globalment aquest fet tindr un efecte molt important en la reducci de crrega energtica total degut a la predominana daquestes sobre les de calefacci. Bilbao
Els consums energtics corresponents a Bilbao del cas base sn els corresponents a la taula 8.4 i la figura 8.6.
CALEFACCI REFRIGERACI C+R factor 6 6 8,499 10 kJ/any 5,687 10 kJ/any 2,361 103 kWh/any 1,580 103 kWh/any 1kWh/3600kJ 2 2 2 1/62m2 38,079 kWh/anym 25,478 kWh/anym 63,557 kWh/anym Taula 8.4. Escenari S.0 Bilbao. Crregues totals de calefacci i refrigeraci anuals
Crrega Calefacci mensual S.0. Bilbao
Figura 8.6. Escenari S.0 Bilbao. Distribuci de les crregues totals de calefacci i refrigeraci mensuals
La taula 8.4 revela que les necessitats energtiques de calefacci de la zona climtica corresponent a Bilbao sn superiors a les de refrigeraci. Aquest fet sexplica pel seu clima amb influncia ocenica que proporciona unes temperatures mitjanes a lhivern inferiors a 10C. Tanmateix el clima de Bilbao s moderat, i ofereix temperatures a lestiu molt suaus combinades amb un fred a lhivern que no es comparable amb els climes continentals.
Pg. 56
Memria
Aquest fet fa que les necessitats energtiques totals siguin inferiors a les dues zones climtiques anteriors. La figura 8.6 revela clarament que les crregues de calefacci sn superiors a les de refrigeraci, sobretot per la influncia dels mesos de Gener i Desembre on es superen els 9 kWh/m2. En quant a les crregues de refrigeraci ofereixen un mxim al ms de juliol que no arriba als 7 kWh/m2. Els escenaris que sapliquin a la vivenda faran esment a aquesta superioritat de la crrega de calefacci intentant reduir-la al mxim per tamb sense oblidar la reducci a la crrega de refrigeraci. Barcelona:
Els consums energtics corresponents a Barcelona del cas base sn els corresponents a la taula 8.5 i la figura 8.7.
CALEFACCI REFRIGERACI C+R factor 1,029 107 kJ/any 5,470 106 kJ/any 1,520 103 kWh/any 2,857 103 kWh/any 1kWh/3600kJ 2 2 2 1/62m2 24,509 kWh/anym 46,078 kWh/anym 70,587 kWh/anym Taula 8.5. Escenari S.0 Barcelona. Crregues totals de calefacci i refrigeraci anuals
Crrega Calefacci mensual S.0. Barcelona
Figura 8.7. Escenari S.0 BCN. Distribuci de les crregues totals de calefacci i refrigeraci mensuals
Barcelona posseeix un clima purament mediterrani i tal i com illustra la taula 8.5 les crregues de refrigeraci sn molt superiors (gaireb el doble) a les de calefacci. Aquest clima ofereix unes temperatures ms aviat elevades a lestiu i moderades a lhivern.
Pg 57
La figura 8.7 representa clarament aquest fet situant, la mxima crrega energtica en forma de refrigeraci per sobre dels 12 kWh/m2 al Juliol i la mxima de crrega energtica en aquest cas de calefacci per sota els 8 kWh/m2 al Gener. La figura 8.5 corresponent a Sevilla s la que se li assembla ms en quant a tendncies energtiques, no obstant Barcelona ofereix temperatures ms baixes tant a lestiu com a lhivern i aquest fet queda reflectit en una menor crrega energtica total (70,587 kWh/anym2). La estratgia a seguir s tenir preferncia en reduir la crrega de refrigeraci mitjanant els escenaris marcats tant com sigui possible ja que s aquesta la que t un pes major de la suma global energtica. Igualment tamb sha dintentar reduir la crrega de calefacci sempre que sigui possible.
8.4. A. Proteccions per minimitzar consums

Aquest apartat consta de quatre subgrups (S.1 Orientaci de la vivenda, S.2 Impacte en lallament, S.3 Elements dombra i S.4 finestres) en els quals es troba un semiptim a cada un dells; al realitzar les simulacions es parteix sempre de lptim del subgrup anterior. Per exemple quan es trobi la millor orientaci (S.1*), aquesta es far servir com a orientaci per realitzar les simulacions dimpacte de lallament (S.2) i trobar el nou semiptim S.2*. Aquest procs es va repetint fins a trobar lptim S.4* i per tant ptim final.
8.4.1.
S.1. Orientaci de la vivenda
Aquest apartat es realitza per saber si la orientaci inicial S.0 i actual ptim de vivenda s la millor o nhi ha una altra que obt millors parmetres de consum. La orientaci inicial est definida al captol 5.1. Estudiarem la nova orientaci, simulaci S.1 de la vivenda posant lest on hi ha lentrada, quedant reflectida aquesta evoluci a les figures 8.8 i 8.9. Per poder fer aquest canvi noms haurem danar al TRNBuild on hi ha definida la vivenda i modificar les definicions dels tancaments segons la nova orientaci.
Pg. 58
Memria
Figura 8.8. Orientaci inicial, S.0
Figura 8.9. Orientaci a estudiar, S.1
Un cop presentat lescenari de la nova orientaci, es fa la simulaci i sobtenen els segents resultats de consums energtics tal i com escenifica la taula 8.6. Simulaci C R C+R
Madrid Sevilla Bilbao Barcelona
kWh/anym2 kWh/anym2 ptim S.0 47,377 45,467 S.1 45,143 46,126 ptim S.0 16,465 71,713 S.1 14,561 72,863 ptim S.0 38,079 25,478 S.1 36,521 25,344 ptim S.0 24,509 46,078 S.1 22,932 46,160 Taula 8.6. Resultat simulacions S.1 Orientaci de la vivenda
kWh/anym2 92,844 91,269 88,178 87,424 63,557 61,865 70,587 69,092
Els resultats diuen que a les quatre zones climtiques el canvi ens surt a compte en quant a reducci de la suma global de crrega energtica ja que en tots els cassos s redueix. Com es pot veure les variacions respecte lptim anterior no sn molt pronunciades per com a primera impressi es dedueix que per norma general la orientaci nova redueix la crrega necessria de calefacci per en canvi augmenta una mica la de refrigeraci. A efectes prctics aix vol dir que amb la nova orientaci sacumula ms calor dins de la vivenda al llarg de lany i per tant en poques de fred no ens cal tanta aportaci de calor.
Pg 59
Aquest mateix fet queda reflectit ms clarament en zones com Bilbao o Madrid que la crrega de calefacci t una proporci elevada i per tant al rebaixar aquesta crrega, rebaixa de forma ms significativa la crrega global energtica. Dit aix, sescollir com a nou ptim la orientaci S.1 de la vivenda per les quatre zones climtiques i per tant sactualitzar la nova orientaci al programa per seguir endavant amb els escenaris. S.1*. Recull de dades escenari S.1 i nou ptim A la taula 8.7 es recull els resultats de lactual ptim de la vivenda per les quatre zones climtiques. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.1*
kWh/anym2 kWh/anym2 kWh/anym2 45,143 46,126 14,561 72,863 36,521 25,344 91,269 87,424 61,865 Taula 8.7. Resultats ptims S.1*
kWh/anym2 22,932 46,160 69,092
8.4.2.
S.2. Impacte en lallament
En aquest apartat consisteix en variar els gruix dallament dels tancaments de la vivenda amb lexterior, o sigui les parets exteriors i la coberta. Es considera que no es necessari variar el gruix de les parets interiors per repartir millor la calor entre zones trmiques. Aquest fet es resol augmentant els gruixos dels panells Pamodin ja que daquesta manera augmenta el gruix dEPS i en conseqncia aconseguint un millor allament. Els gruixos de Pamodin disponibles i ms comuns sn de 6cm a 12cm, i els preus no varien a proporci, per tant la diferncia de preu duns amb els altres no hauria de ser limitant alhora descollir. Els gruixos actuals de les parets exteriors sn de 6cm i el de la coberta s de 10cm. Primer es realitzen simulacions variant noms el gruix de les parets exteriors i finalment es varia el gruix de la coberta mantenint el gruix de les parets exteriors inicials. Daquesta manera es pot comprovar duna manera ms clara si ens conv augmentar ambds gruixos i quina part de la variaci correspon a les parets i quina a la coberta. A la taula 8.8 es troba el recull de simulacions a realitzar amb els gruixos corresponents de les parets exteriors de 8 a 12cm i de la coberta de 10 a 12cm de Pamodin.
Gruix EPS PAMODIN
Pg. 60
Memria
Parets exteriors Coberta cm cm Escenari S.2.1 8 10 S.2.2 10 10 S.2.3 12 10 S.2.4 6 12 Taula 8.8. Relaci escenaris amb gruixos Pamodin
Vistos els escenaris es disposa a fer els canvis a la vivenda a travs del programa TRNBuild variant els gruixos dels tancaments, obtenint els resultats de la taula 8.9 per les quatre zones climtiques.
kWh/anym2 kWh/anym2 ptim S.1 45,143 46,126 S.2.1 39,981 46,208 S.2.2 35,733 46,028 S.2.3 32,856 45,950 S.2.4 45,064 44,740 ptim S.1 14,561 72,863 S.2.1 12,552 72,013 S.2.2 10,691 71,163 S.2.3 9,456 70,628 S.2.4 14,909 70,771 ptim S.1 36,521 25,344 S.2.1 31,894 26,359 S.2.2 28,317 26,700 S.2.3 25,889 26,983 S.2.4 36,107 24,928 ptim S.1 22,932 46,160 S.2.1 19,927 46,373 S.2.2 17,403 46,152 S.2.3 15,713 46,053 S.2.4 22,946 45,094 Taula 8.9. Resultat simulacions S.2 Orientaci de la vivenda
Simulaci
Madrid
Sevilla
Bilbao
Barcelona
kWh/anym2 91,269 86,189 81,761 78,806 89,804 87,424 84,565 81,854 80,084 85,680 61,865 58,253 55,017 52,872 61,035 69,092 66,300 63,555 61,766 68,040
C+R
Com a primera impressi de la taula 8.9 sha de dir que en totes les simulacions de cada zona trmica es rebaixen els consums energtics totals, per tant es pot dir que tant laugment del gruix de les parets com laugment del gruix de la coberta beneficien leficincia energtica de la vivenda. Tot seguit, a la taula 8.10, es realitza el recull de dades amb el qual es podr dir de manera ms clara com afecten els gruixos de Pamodin als consums energtics i quines variacions hi ha respecte lptim anterior S.1*.
Pg 61
S.2*. Recull de dades escenaris S.2 i nou ptim Madrid C C+R

Escenari ptim. S.1* S.2.1 Var. Abs. S.2.2 Var. Abs. S.2.3 Var. Abs S.2.4 Var. Abs
Sevilla R C C+R R C
kWh/anym2 14,561 72,863 87,424 12,552 72,013 84,565 -2,009 -0,850 -2,859 10,691 71,163 81,854 -3,870 -1,700 -5,57 9,456 70,628 80,084 -5,105 -2,235 -7,34 14,909 70,771 85,680
Bilbao R C+R
kWh/anym2 36,521 25,344 61,865 31,894 26,359 58,253 -4,627 1,015 -3,612 28,317 26,700 55,017 -8,204 1,356 -6,848 25,889 26,983 52,872 -10,632 1,639 -8,993 36,107 24,928 61,035
kWh/anym2 45,143 46,126 91,269 39,981 46,208 86,189 -5,162 0,082 -5,080 35,733 46,028 81,761 -9,41 -0,098 -9,508 32,856 45,950 78,806 -12,287 -0,176 -12,463 45,064 44,740 89,804
kWh/anym2 22,932 46,160 69,092 19,927 46,373 66,300 -3,005 0,213 -2,792 17,403 46,152 63,555 -5,529 -0,008 -5,537 15,713 46,053 61,766 -7,219 -0,107 -7,326 22,946 45,094 68,040 0,014 -1,066 -1,052
Barcelona C R C+R
-0,079 -1,386 0,348 -2,092 -0,414 -0,416 -1,465 -1,744 -0,830 Taula 8.10. Quadre recull de dades dels escenaris S.2
La tendncia general marca que com a ms gruix de les parets exteriors (ParetExt), o sigui de la S.2.1 a la S.2.3, ms es rebaixen les necessitats energtiques, dient per aix que les crregues de refrigeraci disminueixen menys significativament que les de calefacci. Incls, en el cas de Bilbao, la crrega de refrigeraci augmenta com a ms gruix de paret shi installi. Vist que a Madrid, Sevilla i Barcelona en tots els cassos disminueix la crrega energtica a ms gruix dallant, es decideix posar el gruix mxim de Pamodin, de 12 cm a les parets exteriors. En el cas de Bilbao encara que la crrega de refrigeraci augmenti, aquest fet queda neutralitzat per la gran disminuci de la crrega de calefacci, aconseguint rebaixar de manera global -8,993 kWh/m2any amb 12cm de gruix. Per tant tamb es decideix installar-hi 12 cm a les parets exteriors. En quant al canvi dels gruixos de la coberta, la S.2.4, cal dir que actua beneficiosament a tots els cassos de manera global (C+R) i totes les zones climtiques, disminuint aix les crregues energtiques, per tant es decideix canviar la coberta de 10cm a una de 12 cm.
Pg. 62
Memria
Vista la importncia de laugment de lallament en quant als consums energtics tant en les parets exteriors com en la coberta es realitza una simulaci definitiva variant ambds gruixos a 12cm. La simulaci de la vivenda amb aquests nous parmetres, defineixen el nou ptim de la vivenda, S.2*, donant els resultats de la taula 8.11. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.2*
kWh/anym2 14,189 44,677 58,866
Veient els resultats de la taula 8.12 diem que la combinaci dels dos augments dallant ha resultat molt positiva. Hi ha una rebaixa ms elevada dels consums installant el gruix a la coberta de 12cm quan ja sha installat el gruix de 12cm a les parets exteriors que quan sinstalla la coberta de 12cm sense canviar el gruix de les parets exteriors. Aquest fet s degut a que al tenir les parets exteriors menys allades (6cm), hi ha una gran prdua energtica a travs delles i es neutralitza laugment dallant a la coberta. Aix doncs els coeficients totals de transferncia trmica dels dos tancaments queden de la segent manera dacord amb les equacions 5.1 i 5.2del captol 5.
R paretext Rcoberta
m 2 K 0,04 0,12 0,04 1 W = 0,04 + + + + 0,13 = 3,480 ; U paretext = = 0,287 2 W R paretext m K 1,2 0,037 1,2
1 W m 2 K 0,03 0,12 0,05 = 0,04 + + + + 0,13 = 3,480 ; U coberta = = 0,287 2 W Rcoberta m K 1,2 0,037 1,2
Referent als coeficients es pot dir que ambds shan redut. La Uparetext ha sofert una reducci gaireb a la meitat de la inicial que era de 0,538 W/m2K dacord amb laugment dallant al doble de gruix. Un cop vist els nous coeficients de transferncia de calor es veu lgica la reducci de les necessitats energtiques.
8.4.3.
S.3. Elements dombra
Sentn com a element dombra tot aquell element material que obstaculitza la radiaci solar i per tant que hi impedeix el contacte amb la vivenda provocant-hi ombra. Aquests elements en el nostre cas sn voladius o tamb anomenats viseres sortints de la teulada. Com ja sha dit anteriorment aquestes viseres shan de collocar per fora ja que han quedat contemplades a LIDER. En aquest apartat es rebaixaran les crregues de refrigeraci sense augmentar massa les de calefacci. Per aix es faran simulacions descenaris amb diferents llargades de les viseres a les faanes Sud, Est i Oest. A la cara Nord no ser necessari ja que aquesta faana s de carcter ombrvol.
Pg 63
Sha volgut fer escenaris separats entre faanes per veure la hipottica importncia de collocar una visera a la faana Sud o no posar-hi. Sin, evidentment, seria ms rpid fer una simulaci amb tres viseres a les tres faanes. Aix doncs, primer es contemplen els escenaris amb viseres a les faanes Est i Oest damplades de 40 i 60 cm i posteriorment escenaris amb viseres a la faana Sud tal i com exposa la taula 8.12. Visera Faana
Est i Oest Sud cm cm Escenari S.3.1 40 S.3.2 60 S.3.3 40 S.3.4 60 Taula 8.12. Relaci escenaris S.3 amb la llargada de les viseres
Un cop situats tots els escenaris es colloca un nou tem al diagrama principal de clcul a travs del TRNSYS Simulation Studio. El component que permet fer ombres a travs de viseres s el type 34, Overhang and Wingwall Shading el qual sha definit degudament al captol 7 daquest document. Introduint les longituds de les viseres es troben els resultats de la taula 8.13. Simulaci Madrid C R C+R
Sevilla
Bilbao
Barcelona
kWh/anym2 kWh/anym2 ptim S.2 30,223 44,388 S.3.1 31,482 35,776 S.3.2 31,965 34,521 S.3.3 31,579 38,832 S.3.4 31,841 38,275 ptim S.2 8,449 68,257 S.3.1 9,005 57,726 S.3.2 9,230 56,162 S.3.3 8,979 61,135 S.3.4 9,086 60,373 ptim S.2 23,628 26,346 S.3.1 24,495 21,804 S.3.2 24,867 20,920 S.3.3 24,557 23,609 S.3.4 24,750 23,220 ptim S.2 14,189 44,677 S.3.1 14,794 38,290 S.3.2 15,059 37,073 S.3.3 14,905 40,721 S.3.4 15,044 40,178 Taula 8.13. Resultat simulacions S.3. Elements dombra
kWh/anym2 74,611 67,258 66,486 70,411 70,116 76,706 66,731 65,392 70,114 69,459 49,974 46,299 45,787 48,166 47,970 58,866 53,084 52,132 55,626 55,222
Pg. 64
Memria
A primer cop dull de la taula 8.13 es pot dir que en tots els escenaris i en totes les zones climtiques es rebaixen els consums totals de climatitzaci del cas ptim S.2*. Tamb cal dir que a ms llargada de la visera major s la reducci de la demanda energtica. Tot seguit, a la taula 8.14 es realitza el recull de dades amb el qual es podr dir de manera ms clara com afecten les diferents llargades de la visera als consums energtics i quines variacions hi ha respecte lptim anterior S.2*. S.3*. Recull de dades escenaris S.3 i nou ptim Madrid C C+R
Escenari ptim. S.2. S.3.1. Var. Abs. S.3.2. Var. Abs. S.3.3. Var. Abs S.3.4. Var. Abs
Sevilla R C C+R R C
kWh/anym2 8,449 68,257 76,706 9,005 57,726 66,731 +0,556 -10,531 -9,975 9,230 56,162 65,392 +0,781 -12,095 -11,314 8,979 61,135 70,114 +0,53 -7,122 -6,592 9,086 60,373 69,459
Bilbao R C+R
kWh/anym2 23,628 26,346 49,974 24,495 21,804 46,299 +0,867 -4,542 -3,675 24,867 20,920 45,787 +1,239 -5,426 -4,187 24,557 23,609 48,166 +0,929 -2,737 -1,808 24,750 23,220 47,970
kWh/anym2 30,223 44,388 74,611 31,482 35,776 67,258 +1,259 -8,612 -7,353 31,965 34,521 66,486 +1,742 -9,867 -8,125 31,579 38,832 70,411 +1,356 -5,556 -4,200 31,841 38,275 70,116
kWh/anym2 14,189 44,677 58,866 14,794 38,290 53,084 +0,605 -6,387 -5,782 15,059 37,073 52,132 +0,870 -7,604 -6,734 14,905 40,721 55,626 +0,716 -3,956 -3,240 15,044 40,178 55,222 +0,855 -4,499 -3,644
Barcelona C R C+R
+1,618 -6,113 +0,637 -7,884 +1,122 -3,126 -4,495 -7,247 -2,004 Taula 8.14. Quadre recull de dades dels escenaris S.3
Al contrari que al captol dimpacte en lallament, per norma general, les viseres sn beneficioses en quant a crregues de refrigeraci per empitjoren les de calefacci. Aix passa perqu al collocar la visera, toca menys raciaci solar a les parets i bviament entra menys calor a linterior de la vivenda. Si ens fixem amb la crrega de refrigeraci, la conseqncia s que sassoleixen temperatures ms baixes a linterior i per tant ms prximes als 25C (lmit en que es comena a refrigerar), disminuint laportament energtic en forma de fred. En canvi si ens fixem amb les de calefacci, com que tamb sassoleixen temperatures ms baixes, no
Pg 65
sarriba als 21C i per tant sha de fer un aportament extra denergia en forma de calefacci. A lhivern el sl s ms baix que a lestiu i lefecte de les viseres no es tant pronunciat com a lestiu on el sl toca de ple a les viseres. Aix explica perqu la crrega de refrigeraci (normalment estiu) disminueix de forma molt ms significativa que laugment que pugui fer la crrega de calefacci (normalment hivern). Segons es pot veure pels resultats de la taula 8.14, no es pot dir de manera clara que a ms longitud de visera, es tinguin millors resultats. Aquest fet sexplica perqu existeix un moment a lestiu en que per una longitud donada ja es cobreix tota la radiaci provinent del sol, i en el cas que sen fiqus una ms llarga sestaria perjudicant larribada dels rajos del sol a lhivern ja que aquest va ms baix. En tots els cassos, tant la visera de 60cm al Sud com les de 60cm al Est i al Oest, actuen beneficiosament, i es veu que en les simulacions S.3.2. i S.3.4. es rebaixen ms les crregues de refrigeraci del que augmenten les de calefacci. A Madrid i Bilbao la diferncia entre les prdues i els guanys energtics no es tant significativa per existeixen guanys. Com a conseqncia de tot aix es decideixen installar viseres de 60cm al Sud, a lEst i a lOest a totes les zones climtiques, obtenint els segents resultats com a nou ptim S.3* a travs duna nova simulaci amb TRNSYS. La taula 8.15 recull aquest nou ptim. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.3.
kWh/anym2 15,912 35,227 51,139
Efectivament sha rebaixat substancialment la crrega de refrigeraci sense augmentar massa la de calefacci tal i com es veu a la taula 8.15, per tant lobjectiu daquest apartat ha quedat cobert. Lefecte combinat de collocar viseres a les faanes Est i Oest ,i a la Sud s molt positiu ja que daquesta manera queden bloquejats els rajos solars a totes hores del dia; al mat a lEst, a la tarda a lOest i durant tot el dia a la faana Sud.
8.4.4.
S.4. Finestres
En aquest apartat el que es fan canvis relacionats amb les finestres de la vivenda, ja que es per aqu per on hi poden haver moltes prdues energtiques. Primer sescollir el millor vidre per a cada zona climtica i posteriorment sinstallaran proteccions solars mbils a les finestres.
Pg. 66
Memria
Tamb es faran canvis a nivell de distribuci de finestres i grandria de les mateixes. Els criteris a utilitzar en quant als parmetres de disseny dels vidres shan definit al captol 5.3.3 daquest document, que tracta de les obertures. Aquest apartat consta de quatre sub-apartats en els quals es troba un ptim a cada un dells i per tant els canvis realitzats en aquests, sarrosseguen als passos posteriors. Noms es realitza un quadre recull de dades, situat al final daquest punt. S.4.1 Canviar tipologia de vidres Aquest apartat ha resultat ser molt llarg ja que shan realitzat simulacions amb molts tipus de vidres, i com sestudien quatre zones climtiques han sortit una quarantena de simulacions en total. Sintueix que trobar el vidre adequat a cada zona climtica reduir substancialment la demanda energtica total. Els vidres testats a les quatre zones no tenen perqu ser els mateixos ja que sha intentat pre-escollir els vidres que sadeqin ms a cada zona. Sha decidit installar en tots els cassos vidres dltima generaci amb una U prxima a 1 W/m2K. Noms el fet de passar de una U inicial de 2,48 a una de 1 W/m2K ja es reduiran substancialment les crregues energtiques tant de calefacci com de refrigeraci. Es partir de la llibreria per defecte de TRNSYS (WinID) en la qual podem trobar tant vidres daltes prestacions com vidres senzills de marques i procedncia diferents. El criteri establert alhora descollir el vidre, ha estat fer la suma de la crrega de calefacci i de refrigeraci a cada vidre i triar el que obtingui el resultat ms baix. Quan shagi escollit el vidre per a cada zona climtica es far una explicaci del mateix, igual que sha realitzat pel vidre existent a lapartat 5.3.3. Madrid
Aquesta localitat es caracteritza per tenir climes molt freds a lhivern i molt clids a lestiu, per tant existiran grans diferncies de temperatura entre lexterior i la temperatura de confort de linterior de la vivenda. A conseqncia daquest fet sintentar escollir un vidre amb una U inferior a 1 W/m2K a ser possible. En quant al factor solar g, dir que al tenir unes crregues molt semblants tant de calefacci com de refrigeraci, aquest parmetre no hauria de ser determinant alhora descollir una classe de vidre o un altre. A la taula 8.16 hi ha els vidres amb els quals shan realitzat les diferents simulacions, amb la seva identificaci de TRNSYS, els seus parmetres bsics y els resultats obtinguts ja ordenats de menor a major suma total de crrega energtica. Sim. WinID U g
C+R
Pg 67
kWh/anym2 kWh/anym2 kWh/anym2 W/m2K 13920 2,480 0,762 0,815 33,439 32,666 66,105 ptim S.3. 1 4002 0,400 0,408 0,625 30,584 28,045 58,629 2 13005 0,590 0,402 0,670 31,028 27,877 58,906 3 14005 0,630 0,418 0,639 30,974 28,050 59,023 4 12008 0,590 0,451 0,658 29,925 29,250 59,175 5 12015 0,700 0,222 0,436 34,065 25,154 59,219 6 13006 0,520 0,585 0,741 27,971 31,388 59,359 7 3304 1,290 0,333 0,659 34,742 26,290 61,032 8 2003 0,860 0,598 0,706 30,169 31,443 61,612 Taula 8.16. Resultats escenaris S.4.1. Canviar tipologia de vidres a la zona climtica de Madrid
A partir de les simulacions realitzades, de la taula 8.16, podem extreure que el vidre que respon millor i ofereix unes crregues energtiques menors s el WinID 4002. Correspon una U de 0,4 W/m2K i una g de 0,408. De la primera cal dir que s la menor de totes les simulacions que shan realitzat i a ms, per norma general a major U, pitjors resultats. En quant a la g, no s ni alta ni baixa degut a la equitat entre la crrega de calefacci i la de refrigeraci, aconseguint daquesta manera reduir ambdues crregues. El vidre WinID 4002 s del tipus allant amb doble cambra de gas Xen. Consta de tres capes de 4mm de gruix de vidre amb dues cambres emplenades amb Xen que les separen de 8mm cadascuna. La caracterstica principal daquest tipus de vidre s que redueix molt les prdues energtiques. Sevilla
Aquesta localitat es caracteritza per tenir unes crregues de refrigeraci molt altes, en detriment de les de refrigeraci que no arriben ni a 10 kWh/m2any. Es per aix que s interessant intentar trobar un vidre que redueixi de manera significativa aquesta crrega de refrigeraci. Es creu que el coeficient de transferncia trmica, U, en aquest cas no ser tant important com en el cas de Madrid, agafant protagonisme el factor solar g, no obstant aix, sempre sintentar escollir una U inferior a 1 W/m2K. A la taula 8.17 hi ha els vidres amb els quals shan realitzat les simulacions, amb la seva identificaci de TRNSYS, els seus parmetres bsics y els resultats obtinguts ja ordenats de menor a major suma de crrega calefacci i refrigeraci.
Sim.
WinID
U
W/m K
2
C
kWh/anym
2
R
kWh/anym
2
C+R
kWh/anym2
Pg. 68
Memria
13920 2,480 0,762 0,815 9,806 53,392 63,198 ptim S.3. 1 12015 0,7 0,222 0,436 11,046 42,132 53,178 2 13012 1,05 0,288 0,445 11,172 43,051 54,223 3 15006 1,09 0,315 0,5 10,967 43,634 54,601 4 13005 0,59 0,402 0,67 9,317 45,898 55,215 5 4002 0,4 0,408 0,625 9,119 46,104 55,223 6 12008 0,590 0,451 0,658 8,711 47,780 56,491 7 13007 0,59 0,584 0,741 7,813 50,664 58,478 8 13002 1,1 0,609 0,782 8,176 51,709 59,885 Taula 8.17. Resultats escenaris S.4.1. Canviar tipologia de vidres a la zona climtica de Sevilla
Segons el que es veu a la taula 8.17, el vidre que millor respon i millors resultats dona s el WinID 12015 al qual li correspon una U de 0,7 W/m2K i una g de 0,222. Podem dir que en aquest cas la U no es la ms baixa de les 8 simulacions i per tant es fa ress del que shavia dit anteriorment sobre la importncia daquest parmetre. En canvi si ens fixem amb la g podem dir que es la ms baixa de totes i que si que existeix una relaci de millora de resultats a mesura que es disminueix la g. Aquest fet es del tot lgic ja que al tenir una crrega de refrigeraci tant alta, aquesta saconsegueix reduir disminuint el factor solar g de les finestres i per tant el rati de flux solar que hi penetra. La figura 8.10 representa la relaci entre el factor solar i la demanda energtica total.
kW h/m2any 61 60 59 58 57 56 55 54 53 0,222 52 0,20 0,25 0,315 0,288 0,402 0,451 0,408 0,584 0,609
0,30
0,35
0,40
0,45
0,50
0,55
0,60
0,65
Figura 8.10. Consum energtic total dels escenaris S.4.1 en funci del factor solar a Sevilla
Com es pot comprovar a la figura 8.10 en tots els cassos a menor g, menor consum energtic. Sha incls una lnia de tendncia quadrtica per veure millor aquesta evoluci. La nova finestra aconsegueix reduir la crrega de refrigeraci de manera substancial a canvi daugmentar relativament la de calefacci, cosa que de manera global ens interessa. Es tracta dun vidre daltes prestacions de la marca Pilkington i de la classe Optitherm, que ens aconsegueix una molt baixa transferncia solar a linterior de la
Pg 69
vivenda grcies a la reflexi de lenergia solar cap a lexterior. Es conforma de 5 capes, dues cavitats de 12mm i tres de vidre de 6mm igual que el vidre anterior. Bilbao
Bilbao es caracteritza per posseir un clima ms aviat fred a lhivern i temperat a lestiu, s per aix que la crrega de calefacci s lleugerament superior a la de refrigeraci. Aquest cas no es tant clar com el de Madrid per es pot preveure que la U jugar un paper molt important alhora de decidir el vidre per la vivenda. A la taula 8.18 hi ha els vidres amb els quals shan realitzat les simulacions, amb la seva identificaci de TRNSYS, els seus parmetres bsics y els resultats obtinguts ja ordenats de menor a major suma de crrega calefacci i refrigeraci. U
2
kWh/anym W/m K kWh/anym kWh/anym2 13920 2,480 0,762 0,815 25,976 19,643 45,619 ptim S.3. 1 4002 0,400 0,408 0,231 23,377 16,767 40,144 2 13005 0,590 0,402 0,396 23,733 16,600 40,333 3 12014 0,700 0,294 0,329 25,144 15,356 40,500 4 12015 0,700 0,222 0,329 26,108 14,401 40,509 5 12008 0,590 0,451 0,361 22,869 17,705 40,573 6 13006 0,520 0,585 0,254 21,371 19,492 40,863 7 15006 1,090 0,315 0,467 26,491 15,000 41,491 8 2306 0,810 0,632 0,237 22,176 20,148 42,324 Taula 8.18. Resultats escenaris S.4.1. Canviar tipologia de vidres a la zona climtica de Bilbao
2 2
Sim.
WinID
C+R
En aquest cas, igual que Madrid, sha optat per escollir el vidre WinID 4002 amb el que aconseguim reduir tant la crrega de calefacci com la de refrigeraci ja que consta de una g mitja i una U molt reduda. Tamb sha escollit la simulaci amb la U menor de totes les que shan realitzat, i podem veure tamb una tendncia a empitjorar els resultats al augmentar aquesta U, per en cap cas aquest fet s igual de significatiu que en el cas de Madrid. Barcelona
Barcelona s una ciutat que posseeix un clima mediterrani on les temperatures extremes no sn freqents i les mitjanes de temperatura a lhivern i a lestiu sn de 12C i 24C respectivament. No obstant aix, per causa de la humitat, la crrega de refrigeraci s molt ms elevada que la de calefacci, gaireb el doble. s per aquest fet que el que sintentar triar un vidre que rebaixi ms proporcionalment la crrega de refrigeraci encara que aix ens comporti a un petit augment de la crrega de calefacci. Sha de dir que igual que en el cas de Sevilla la g jugar un paper probablement ms decisiu que la U.
Pg. 70
Memria
A la taula 8.19 hi ha els vidres amb els quals shan realitzat les simulacions, amb la seva identificaci de TRNSYS, els seus parmetres bsics y els resultats obtinguts ja ordenats de menor a major suma de crrega calefacci i refrigeraci. U
2
kWh/anym W/m K kWh/anym kWh/anym2 13920 2,480 0,762 0,815 15,912 35,227 51,139 ptim S.3. 1 12015 0,700 0,222 0,329 16,665 27,054 43,719 2 15011 1,050 0,220 0,210 17,790 26,339 44,129 3 3003 1,260 0,212 0,120 18,516 25,941 44,457 4 15005 1,010 0,281 0,416 16,966 27,519 44,486 5 4002 0,400 0,408 0,231 14,458 30,285 44,743 6 13004 0,610 0,402 0,396 14,768 30,062 44,830 7 12008 0,590 0,451 0,361 14,020 31,606 45,626 8 13006 0,520 0,585 0,254 12,855 34,010 46,865 Taula 8.19. Resultats escenaris S.4.1. Canviar tipologia de vidres a la zona climtica de Barcelona
2 2
Sim.
WinID
C+R
El vidre escollit torna a ser el WinID 12015, aix no sorprn degut a la semblana de crregues energtiques dambds indrets. Es tracta dun vidre amb una g molt baixa que proporciona una bona resposta en climes on predomina el sol, com pot ser el clima mediterrani. En aquest cas tamb es veu una empitjora de resultats al augmentar la g, en canvi, igual que a Sevilla, la U no es determinant alhora descollir un vidre, sempre i quan sigui inferior al criteri establert de ms o menys 1W/m2K. Com ja shavia predit, els resultats amb el nou vidre de la crrega de refrigeraci han estat molt ms baixos que amb el vidre inicial en detriment del petit augment de la crrega de calefacci degut a la privaci dentrada denergia solar al interior. Un cop decidides les finestres de les quatre zones climtiques (WinID 4002 a Madrid i Bilbao i WinID 12015 a Sevilla i Barcelona).es disposa a fer la seva definici aix com el nou marc que sha escollir, tal i com es descriu a la taula 8.20. Finestra Uc del vidre
2
Uc del marc
2
Factor solar g
W/m K W/m K 0,4 2,2 WinID 4002 0,408 0,7 2,2 WinID 12015 0,222 Taula 8.20. Definici dels tancament que conformen les noves finestres
v
0,231 0,329
El primer vidre, WinID 4002, s de triple vidre 4/8/4/8/4 amb cambres de gas Xen, i el segon, WinID 12015, tamb de triple vidre per aquest cop 6/12/6/12/6.
Pg 71
Shan escollit uns marcs amb una U molt inferior a la inicial i daquesta manera sha aconseguit reduir les prdues energtiques que hi havia a travs del mateix. El nou marc s de PVC amb un 30% de material reciclat ja que est demostrat que aquest tipus de marc s el que ofereix un consum denergia menor i per tant unes emissions de CO2 ms baixes (Baldasano J.M., Parra R., Jimnez P., 2005, p4). Feta la descripci dels nous vidres, es recull el quadre resum del nou ptim S.4.1 a la taula 8.21 per les quatre zones climtiques amb el nous vidres ja installats. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.4.1*
kWh/anym2 kWh/anym2 kWh/anym2 30,584 28,045 11,046 42,132 23,377 16,767 58,629 53,178 40,144 Taula 8.21. Resultats ptims S.4.1*
kWh/anym2 16,665 27,054 43,719
S.4.2 Proteccions solars mbils exteriors Les proteccions solars mbils estan pensades per utilitzar-les tant a les finestres de les faanes Sud, Est i Oest. La faana Nord no s necessria ja que radiaci total incident s prcticament nulla. A lEst i a lOest el sol incideix durant la primavera, tardor i sobretot a lestiu de forma molt perpendicular a la superfcie vidrada, que comporta la necessitat de proteccions solars mbils. nicament sha de poder excloure la radiaci solar durant unes hores, mentre durant les altres hores del dia interessa una vista lliure i una bona illuminaci amb llum natural indirecta. Al Sud podria ser perfectament fixa i horitzontal, ja que el sol dhivern es benvingut per en aquest apartat sintentar trobar una opci per utilitzar proteccions mbils tamb al Sud sense influir en aquest aspecte. Aquestes proteccions consisteixen en petites persianes metlliques collocades una a sobre de laltra, cobrint daquesta manera tota la superfcie de la finestra per tal de que quan estiguin tancades no permetin la penetraci de la radiaci solar incident. Per tant actuaran de manera que es redueixi la crrega de refrigeraci i sintentar que la de calefacci no es vegi gaire afectada. Sha estudiat de quina manera shauria de definir lobertura o el tancament daquestes proteccions mbils i sha decidit utilitzar una combinaci entre la radiaci total solar incident sobre la cara Sud i la temperatura exterior. Aix s aix perqu encara que la radiaci solar sigui alta, per exemple en un dia de gener, no ens interessa tancar les persianes mbils ja que aix al mateix temps sescalfa la vivenda.
Pg. 72
Memria
Per simular aquest procs dobertura i tancament de les persianes, shan utilitzat dos controladors diferencials ON/OFF, definits com a type 2d al captol 7. Aquest component treballa com un interruptor que ens dna un 1 o un 0 en funci de la consigna introduda i els valors de tolerncia del propi controlador. En el cas que ens ocupa shan collocat dos controladors en srie de manera que el primera tracta la radiaci i el segon la temperatura ambient del moment. El resultat sintrodueix com a input de la vivenda (SHADING) el qual shaur creat anteriorment i daquesta manera poder treballar amb el resultat ON/OFF (1/0) dins el programa. Al programa TRNBuild , alhora que es defineixen les finestres de cada zona trmica, sintroduir la variable SHADING a la pestanya de factor dombra exterior que es defineix com a 1 (finestra totalment tapada) i com a 0 (finestra totalment visible). El primer controlador com a input li entra la radiaci total incident sobre la cara Sud (RSud), provinent del fitxer climtic. El valor per defecte del controlador s 0 (OFF), per com la sortida est retroalimentada, quan obtenim un ON a la sortida, lestat del mateix segueix sent ON a lentrada de la prxim instant. Quan el controlador est en OFF, aquest ens torna un 1 (ON) si la RSud s superior a un valor que sha de definir com a upper value (uv1) i 0 si es inferior. No obstant, quan el controlador est en ON, aquest ens torna un 1 (ON) si la RSud s superior a un valor que sha definit com a lower value (lv1). Amb aquest fet aconseguirem tenir un 1 a la sortida del primer controlador a linstant que existeixi una radiaci superior al uv1, per exemple podrien ser 10 del mat. Com a les temporades de fred no interessa tapat les finestres per aix obtenir ms calor al interior, sha hagut de definir el segon controlador, el qual rep la senyal de sortida del primer ON/OFF (1/0) i com a input li entra la temperatura exterior (Text) provinent del fitxer climtic. Si s 1 ens interessar mirar quina s la temperatura exterior i daquesta manera si s prou alta decidir si shan de tancar les persianes o no. El funcionament s idntic que el primer amb la diferncia que no existeix retroalimentaci ja que ve la senyal del primer controlador. Quan el controlador est en OFF, aquest noms ens torna un 1 (ON) si la Text s superior al uv2, per tant com ja no compleix el primer controlador situarem aquest uv2 a un valor que no pugui arribar mai la Text, per exemple 100C. Quan al controlador li entri un OFF, aquest noms ens tornar un 1 si la Text s superior al lv2. Veient tot aix, noms es pot tenir un 1 a la sortida dels dos controladors s es compleix que la RSudt s superior o igual a la franja definida per uv1 i lv1 i la Text,t s superior al lv2. La variable SHADING passar a valdre 1 i aix ens servir per dir que les persianes han destar tancades. Quan SHADING sigui 0 les persianes estaran obertes. A la taula 8.22 es defineixen els diferents escenaris que es realitzen en aquest punt, diferenciant uns amb els altres a travs dels parmetres de definici del controlador de radiaci i de temperatura.
Pg 73
Controlador de radiaci
Controlador de temperatura
uv1 lv1 uv2 lv2 kJ/hm2 C Escenari S.4.2.1 350 250 100 22 S.4.2.2 350 250 100 20 S.4.2.3 50 25 100 20 S.4.2.4 50 25 100 19 S.4.2.5 50 25 100 18 S.4.2.6 50 25 100 17 S.4.2.7 50 25 100 16 Taula 8.22. Relaci descenaris S.4.2 amb els parmetres dels controladors
Els dos primers escenaris, S.4.2.1 i S.4.2.2 retarden el tancament de les persianes respecte les altres simulacions ja que el parmetre del controlador de radiaci uv1 , 350 kJ/hm2, s ms elevat. De la mateixa manera, tamb savana el tancament tal i com marca el parmetre lv1 que tamb s ms elevat, 250 kJ/hm2, que en els segents escenaris. Ser interessant veure la diferncia entre les simulacions S.4.2.2 i S.4.2.3 ja que lnic que varien sn els parmetres del controlador de radiaci. A part dels escenaris amb diferents parmetres del controlador de radiaci, simultniament hi ha un escalonament del parmetre lv2 del controlador de temperatura de 22C a 16C des de lescenari S.4.2.1 al S.4.2.7, que defineix la temperatura a la qual es tanquen les persianes. Els resultats de les simulacions dels escenaris marcats es situen a la taula 8.23, sempre partint de lptim trobat a lapartat S.4.1 i per tant amb les finestres corresponents carregades al programa. Igual que en tots els apartats anteriors tamb es realitza la suma de les dues crregues per obtenir la crrega energtica total, la qual es vol minimitzar.
Sim. Madrid
ptim S.4.1 S.4.2.1 S.4.2.2 S.4.2.3 S.4.2.4 S.4.2.5 S.4.2.6 S.4.2.7
uv1 lv1 kJ/hrm2 350 250 350 250 50 25 50 25 50 25 50 25 50 25
lv2 C 22 20 20 19 18 17 16
kWh/anym2 30,584 30,598 30,678 30,679 30,785 30,972 31,211 31,457 kWh/anym2 11,046 11,072 11,181 11,183
kWh/anym2 28,045 24,079 23,600 23,347 23,112 22,961 22,804 22,707 kWh/anym2 42,132 38,593 38,271 38,049
kWh/anym2 58,629 54,677 54,277 54,026 53,897 53,933 54,015 54,164 kWh/anym2 53,178 49,665 49,452 49,232
C+R
Sim. Sevilla
ptim S.4.1 S.4.2.1 S.4.2.2 S.4.2.3
uv1
kJ/hrm2 350 250 350 250 50 25
lv1
lv2
C 22 20 20
C+R
Pg. 74
Memria
S.4.2.4 50 25 19 11,291 37,886 S.4.2.5 50 25 18 11,454 37,785 S.4.2.6 50 25 17 11,667 37,693 S.4.2.7 50 25 16 11,905 37,616 ptim S.4.1 23,377 16,767 Bilbao S.4.2.1 350 250 22 23,407 14,573 S.4.2.2 350 250 20 23,495 13,803 S.4.2.3 50 25 20 23,497 13,635 S.4.2.4 50 25 19 23,604 13,371 S.4.2.5 50 25 18 23,778 13,132 S.4.2.6 50 25 17 23,983 12,951 S.4.2.7 50 25 16 24,289 12,814 ptim S.4.1 16,665 27,054 Barcelona S.4.2.1 350 250 22 16,667 24,728 S.4.2.2 350 250 20 16,704 24,206 S.4.2.3 50 25 20 16,704 24,006 S.4.2.4 50 25 19 16,761 23,815 S.4.2.5 50 25 18 16,890 23,684 S.4.2.6 50 25 17 17,059 23,574 S.4.2.7 50 25 16 17,266 23,512 Taula 8.23. Resultat simulacions S.4.2. Proteccions solars mbils exteriors
49,178 49,239 49,360 49,521 40,144 37,980 37,298 37,132 36,975 36,910 36,934 37,103 43,719 41,395 40,910 40,710 40,576 40,574 40,633 40,778
Shan complert lobjectiu daquest apartat ja que en tots els cassos es redueix ms la crrega de refrigeraci que laugment que pateix la crrega de calefacci. Referent al controlador de radiaci, cal dir que sobtenen millors resultats quan tona un 1 just quan surt el sol, o sigui quan es t una radiaci solar superior a 50 kJ/hm2 (nulla si la comparem amb la que tenim al migdia que pot arribar a ser de 2000 kJ/hm2). Per tant en aquest sentit es descarten els escenaris S.4.2.1 i S.4.2.2. El segon controlador juga un paper ms sensible que el primer ja que amb la variaci de grau amb grau saconsegueix fer oscillar la crrega energtica total. Es veu a la taula 8.23 que com ms aviat ens torna un 1 (persianes tancades), millors resultats sobtenen; no obstant arriba un moment que aquesta tendncia sesmorteeix fent-se laugment de crrega de calefacci superior a la disminuci de refrigeraci corresponent. Els resultats ptims de Madrid i Sevilla els ha proporcionat les simulacions S.4.2.4., o sigui un parmetre lv2 de 19C. En canvi a les ciutats de Bilbao i Barcelona, la simulaci que ha donat els resultats ptims ha estat la S.4.2.5. o sigui amb una lv2 de 18C. Per tant sescollir aquestes temperatures dara endavant. La taula 8.24 reflecteix els consums energtics ptims corresponents als escenaris S.4.2 de les quatre zones climtiques tenint en compte els parmetres que shan escollit; pel controlador de radiaci (uv1 de 50 kJ/hm2, lv1 de 25 kJ/hm2) i pel controlador de temperatura (Madrid i Sevilla lv2 de 19C, Bilbao i Barcelona lv2 de 18C). Madrid Sevilla Bilbao Barcelona
Pg 75
C C+R
C C+R
C C+R
C C+R
ptim. S.4.2*
kWh/anym2 16,890 23,684 40,574
S.4.3 Minimitzar finestres a la faana Nord Est comprovat que a la faana Nord s on hi ha ms prdues de calor a lhivern, i ms en concret a travs de les finestres. Aix es deu a que no saprofita lenergia provinent del sol per radiaci, ja que la faana es de carcter ombrvol, i lnic que saconsegueix s transmetre calor de linterior cap a lexterior. Tamb hi ha guanys de calor a lestiu indesitjats fruit de les altes temperatures a travs de les finestres de la faana Nord. Per tant, dit aix, la funci principal de la faana Nord ha de ser dallament trmic de ledifici cap a lexterior, i una tctica a seguir s minimitzar les finestres que hi puguin haver. S que es veritat que en el nostre cas noms tenim una finestra encarada al Nord i situada a la sala destar, per igualment provarem de fer-la ms petita o simplement collocar-la a una altra faana. Daquesta manera, a la taula 8.25, es fa la definici dels escenaris a realitzar en aquest punt. Minimitzar finestres
Escenari S.4.3.1 Reduir fins al 50% la finestra situada al Nord S.4.3.2 Canviar la finestra situada al Nord a lEst Taula 8.25. Relaci descenaris S.4.3 amb lestratgia a seguir
La simulaci S.4.3.1. consisteix simplement en reduir la finestra situada a la sala destar per una de les mateixes caracterstiques, que faci drea la meitat, passant duna rea de 1.14m2 a una de 0.57m2. Aquesta simulaci es fa per veure si realment es rebaixa la crrega energtica simplement reduint lrea de les finestres a la faana Nord i ratificar el que shavia afirmat anteriorment. La simulaci S.4.3.2. consisteix en treure la finestra collocada al Nord i collocar-la a la faana Est de la mateixa sala destar. Cal dir que ara passar a formar part de les faanes que tenen proteccions mbils i per tant shauran daplicar el criteri de lapartat anterior. Els resultats daquests escenaris es troben a la taula 8.26 partint dels ptims trobats a S.4.2. Es presenten els resultats com habitualment, amb la crrega de calefacci, la de refrigeraci i la suma de les dues per comparar i decidir la simulaci ptima. Simulaci Madrid
ptim S.4.2
kWh/anym2 30,785
kWh/anym2 23,112
kWh/anym2 53,897
C+R
Pg. 76
Memria
S.4.3.1 30,810 22,622 53,432 S.4.3.2 30,349 22,137 52,486 ptim S.4.2 11,291 37,886 49,178 Sevilla S.4.3.1 11,229 37,526 48,755 S.4.3.2 11,170 37,043 48,213 ptim S.4.2 23,778 13,132 36,910 Bilbao S.4.3.1 23,808 12,727 36,535 S.4.3.2 23,577 12,303 35,880 ptim S.4.2 16,890 23,684 40,574 Barcelona S.4.3.1 16,808 23,418 40,226 S.4.3.2 16,779 22,971 39,749 Taula 8.26. Resultat simulacions S.4.3. Minimitzar finestres a la faana Nord
Com es pot comprovar a la taula 8.26, lescenari S.4.3.1 corresponent a reduir les dimensions de la finestra collocada a la faana Nord a la meitat rebaixa els consums energtics totals de lordre de 0,5 kWh/anym2 a totes les zones climtiques. Aquesta reducci prov majoritriament de les crregues de refrigeraci. Lescenari S.4.3.2, corresponent al canvi de la finestra inicial del Nord a lEst encara ofereix uns resultats ms contundents de millora energtics ja que aconsegueix reduir de manera global 1 kWh/anym2 a totes les zones climtiques. Aquest cop, aquesta reducci es divideix entre reducci de crrega de calefacci i de refrigeraci encara que la segona continua tenint ms protagonisme. Vist que a ambds escenaris saconsegueix una millora de resultats, sagafa com a ptim lescenari que redueix globalment ms crrega, per tant lescenari S.4.3.2 de les quatre zones climtiques. La taula 8.27 recull aquest nou ptim S.4.3. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.4.3*
kWh/anym2 16,779 22,971 39,749
S.4.4 Augmentar finestres a la faana Sud Aquest apartat consisteix en fer una distribuci nova de les finestres de la faana Sud per intentar millorar els consums energtics. Augmentar les finestres al Sud implica aprofitar la radiaci solar per escalfar linterior de la vivenda en poques de fred i per tant disminuir la crrega de calefacci. En canvi a lestiu com no interessa escalfar lambient, es far s de les
Pg 77
proteccions solars mbils que sha dissenyat anteriorment i daquesta manera contrarestar aquestes radiacions intentant no variar massa les crregues de refrigeraci. Sha de recordar que a la faana Nord ja no existeixen finestres ja que al apartat anterior sha decidit passar la finestra daquesta faana a la faana Est. Al Sud noms existeix la finestra que est situada al bany, la qual primer de tot augmentarem ostensiblement. Tamb sha pensat en una redistribuci de les finestres de les habitacions Est i Oest cal al Sud. La definici descenaris es troba a la taula 8.28. Augmentar finestres a la faana Sud
Escenari S.4.4.1 Augmentar al doble la finestra del bany S.4.4.2 Canviar finestres HAB1 i HAB2 al Sud Taula 8.28. Relaci descenaris S.4.4 amb lestratgia a seguir
La simulaci S.4.4.1 consisteix en augmentar les dimensions de la finestra situada al bany al doble, o sigui amb una superfcie de 2,28m2. La segent simulaci, S.4.4.2 tracta dagafar les finestres de les habitacions 1 i 2 situades a lOest i a lEst respectivament i passar-les a la mateixa habitaci per a la faana Sud. Els resultats daquests escenaris es troben a la taula 8.29, sempre partint dels ptims S.4.3. Es presenten els resultats com habitualment, amb la crrega de calefacci, la de refrigeraci i la suma de les dues per comparar i decidir la soluci ptima.
kWh/anym2 kWh/anym2 kWh/anym2 ptim S.4.3 30,349 22,137 52,486 Madrid S.4.4.1 29,192 22,157 51,349 S.4.4.2 28,591 22,073 50,664 ptim S.4.3 11,170 37,043 48,213 Sevilla S.4.4.1 10,836 36,995 47,831 S.4.4.2 10,471 36,983 47,454 ptim S.4.3 23,577 12,303 35,880 Bilbao S.4.4.1 22,836 12,299 35,135 S.4.4.2 22,458 12,262 34,720 ptim S.4.3 Barcelona 16,779 22,971 39,749 S.4.4.1 16,509 22,858 39,367 S.4.4.2 16,076 22,948 39,024 Taula 8.29. Resultat simulacions S.4.4. Augmentar finestres a la faana Sud
Simulaci
C+R
Com es veu en els resultats dambds escenaris de la taula 8.26, sha comprovat que afegint ms superfcie vidriada a la faana Sud, es rebaixen les crregues energtiques totals. Lescenari S.4.4.1, corresponent al doblament de les dimensions de la finestra del bany, rebaixa els consums energtics en totes les zones climtiques a causa de la disminuci de les crregues de calefacci. Sha de dir que en zones ms fredes, com a Madrid i Bilbao la rebaixa s ms notable. Lescenari S.4.4.2, corresponent al trasps de finestres al Sud i per
Pg. 78
Memria
tant tamb augmentant la superfcie vidrada de la faana Sud, rebaixa encara ms aquest consum energtic (de lordre de 1kWh/m2any en totes les zones). Aquesta reducci tamb s deguda a la disminuci de la crrega de calefacci. Com sha predit anteriorment, les crregues de refrigeraci no han augmentat grcies a les proteccions solars mbils programades que shan hagut daplicat a ambds escenaris, incls shan aconseguit rebaixar lleugerament. Dit tot aix, sagafa com a ptim lescenari S.4.4.2. No obstant, a part de trobar lptim daquestes dues simulacions, ara que sha vist que augmentar la superfcie vidrada a la faana Sud s beneficis, se nhaur de treure ms suc i veure fins a quin punt aix s cert. Es presenten nous escenaris, en els quals es varia la superfcie vidrada de la faana Sud. La actual superfcie vidrada s la suma de les tres finestres de la faana, o sigui 1,14m23 = 3,42m2 = Avt , sud . Es defineix com a la superfcie total til duna faana, la superfcie total
t duna faana que pot ser vidrada. Aix doncs, la superfcie total til de la faana Sud, Au , sud ,
es calcula segons la expressi 8.1.

t bany Au , sud = Auhab1 + Au , sud + Auhab 2 = 7,512 + 4,560 + 7,512 = 19,584m 2 , sud , sud
Eq. 8.1
Lactual percentatge til vidrat al Sud, %vidrat, s dun 17,463% (3,42m2100/19,584m2). La intenci s realitzar cinc simulacions augmentant aquest percentatge vidrat dun 30 fins a un 50%. Les noves dimensions de les tres finestres situades a la cara Sud, corresponents a lhabitaci 1, al bany i a lhabitaci 2 van en relaci, bviament, amb aquest augment percentil. Es pren com a criteri fixar la superfcie de la finestra del bany, Avbany , ja que aquest consta , sud dunes dimensions ms redudes. Daquesta manera les altres dues superfcies ( Avhab1 i Avhab 2 ) queden determinades al fer-les iguals. La taula 8.30 s el quadre explicatiu , sud , sud dels nous escenaris en relaci amb les superfcies vidrades de les tres zones trmiques.
% vidrat
fins ara Escenari S.4.4.3 S.4.4.4 S.4.4.5 S.4.4.6 % 17,463 30 40 50 60
Avt , sud
m2 3,420 5,876 7,834 9,792 11,750
Avhab1 , sud
m2 1,140 2,188 2,917 3,896 4,625
Avbany , sud
m2 1,140 1,500 2,000 2,000 2,500
Avhab 2 , sud
m2 1,140 2,188 2,917 3,896 4,625
Pg 79
S.4.4.7 70 13,710 5,355 3,000 5,355 Taula 8.30. Relaci de nous escenaris S.4.4 amb la superfcie vidrada
Aix doncs, segons la taula 8.30, es fan els canvis pertinents a TRNSYS per obtenir els resultats de la taula 8.31, sempre partint de lptim anterior que correspon a la simulaci S.4.4.2. Sim.
% kWh/anym kWh/anym kWh/anym2 ptim S.4.4.2 17,463 28,591 22,073 50,664 Madrid S.4.4.3 30 26,193 22,039 48,232 S.4.4.4 40 24,653 22,087 46,740 S.4.4.5 50 23,495 22,350 45,845 S.4.4.6 60 22,529 22,908 45,437 S.4.4.7 70 21,834 23,905 45,739 ptim S.4.4.2 17,463 10,471 36,983 47,454 Sevilla S.4.4.3 30 9,844 36,707 46,551 S.4.4.4 40 9,452 36,506 45,958 S.4.4.5 50 9,175 36,267 45,442 S.4.4.6 60 8,922 36,075 44,996 S.4.4.7 70 8,723 35,910 44,633 ptim S.4.4.2 17,463 22,458 12,262 34,720 Bilbao S.4.4.3 30 21,043 12,134 33,177 S.4.4.4 40 20,150 12,054 32,204 S.4.4.5 50 19,491 11,990 31,481 S.4.4.6 60 18,910 12,097 31,007 S.4.4.7 70 18,484 12,487 30,972 ptim S.4.4.2 17,463 16,076 22,948 39,024 Barcelona S.4.4.3 30 15,508 22,512 38,020 S.4.4.4 40 15,145 22,188 37,333 S.4.4.5 50 14,873 21,823 36,696 S.4.4.6 60 14,628 21,512 36,139 S.4.4.7 70 14,432 21,213 35,645 Taula 8.30. Resultat simulacions S.4.4. Augmentar proporci vidrada a la faana Sud
% vidrat
C
2
R
2
C+R
Tal i com es veu a la taula 8.30, en els quatre cassos es milloren els resultats al augmentar la proporci de vidre a la faana Sud. En tots els cassos ha sortit com a nou ptim laugment fins al 70% de la faana vidrada menys en el cas de Madrid on sescollir laugment fins al 60%. En aquestes ltimes simulacions sha comprovat com el fet daugmentar la superfcie vidrada al Sud influencia duna manera ms clara a la reducci de la crrega de calefacci i no pas a la de refrigeraci. La reducci mxima de crrega energtica es troba a Madrid, amb 5 kWh/m2any, fruit de la seva elevada crrega de calefacci. Les ciutats que posseeixen el vidre WinID 4002, o sigui Madrid i Bilbao, es veu clarament com la crrega de refrigeraci disminueix conforme es va augmentant la superfcie vidrada
Pg. 80
Memria
fins a un punt on comena a remuntar incls neutralitzant la disminuci de crrega de calefacci. Aquest fet segurament s degut a que aquest vidre posseeix un factor solar elevat i entra ms radiaci solar a linterior en augmentar la superfcie vidrada. En canvi a les ciutats com Sevilla i Barcelona, amb un clima molt ms calors durant tot lany, i que posseeixen el vidre WinID 12015 saconsegueix reduir ambdues crregues simultniament en augmentar la superfcie vidrada. Aquest fet tamb s degut al factor solar del vidre installat, que en aquest cas s molt ms baix que lanterior i per tant no deixa traspassar a linterior de la vivenda la radiaci solar. A la taula 8.31 es fa el recull de les dades que conformen el nou ptim S.4.4 de les quatre zones climtiques. Fent un resum daquest punt, primer es canvien les finestres de els habitacions 1 i 2 al Sud i posteriorment saugmenta el percentatge vidrat de la faana Sud dacord sha decidit a travs de la taula 8.30. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.4.4*
kWh/anym2 14,432 21,213 35,645
S.4*. Recull dades escenaris S.4 i nou ptim Un cop trobats els ptims de lapartat S.4 referent a finestres es torna a realitzar un recull de dades de tots els ptims que el conformen i lptim final S.4.4. Aquest quadre cont les variacions absolutes dels ptims respecte de lptim S.3 de les quatre zones climtiques. Aquest recull de dades es genera i dona format a la taula 8.32. Sha de dit que lptim S.4.4, que s lptim que cont tots els parmetres que conformen els ptims anteriors a ms dels seus propis, esdev lptim final de la vivenda i per tant es donen per concloses les simulacions.
Madrid C C+R
Escenari ptim. S.3.
Sevilla R C C+R R C
kWh/anym2 9,806 53,392 63,198 11,046 42,132
Bilbao R C+R
kWh/anym2 25,976 19,643 45,619 23,377 16,767
kWh/anym2 33,439 32,666 66,105 30,584 28,045
kWh/anym2 15,912 35,227 51,139 16,665 27,054
Barcelona C R C+R
ti
S41
Pg 81
58,629 Var. Abs. ptim S.4.2 Var. Abs. ptim S.4.3 Var. Abs ptim S.4.4 Var. Abs -2,855 -4,621 -7,476 30,785 23,112 53,897 -2,654 -9,554 -12,208 30,349 22,137 52,486 -3,09 -10,529 -13,619 22,529 22,908 45,437
53,178 1,24 -11,26 -10,020 11,291 37,886 49,178 1,485 -15,506 -14,020 11,170 37,043 48,213 1,364 -16,349 -14,985 8,723 35,910 44,633
40,144 -2,599 -2,876 -5,475 23,778 13,132 36,910 -2,198 -6,511 -8,709 23,577 12,303 35,880 -2,399 -7,34 -9,739 18,484 12,487 30,972
43,719 0,753 -8,173 -7,420 16,890 23,684 40,574 0,978 -11,543 -10,565 16,779 22,971 39,749 0,867 -12,256 -11,39 14,432 21,213 35,645 -1,48 -14,014 -15,494
-10,91 -9,758 -1,083 -17,482 -7,492 -7,156 -20,668 -18,565 -14,647 Taula 8.32. Quadre recull de dades dels escenaris S.4
Desprs de fer aquest quadre comparant els ptims S.4 de les finestres amb lptim S.3* es pot dir que les crregues energtiques es rebaixen substancialment. Lptim S.4.4 esdev lptim S.4* ja que com sha dit les simulacions sn acumulatives i per tant lltim ptim trobat ser lptim daquell captol. La rebaixa ms gran dels consums energtics de lapartat S.4 es troba a Madrid, on es rebaixen ms de 20 kWh/m2any repartits equitativament entre crrega de calefacci i crrega de refrigeraci. Posteriorment, Sevilla s la segona ciutat on es rebaixen ms les crregues energtiques amb 18 kWh/m2any repartits duna manera molt favorable en la crrega de refrigeraci que sen emporta ni ms ni menys que 17 kWh/m2any. A Barcelona passa el mateix que a Sevilla on duna rebaixa total de 15 kWh/m2any, 14 kWh/m2any corresponent a la disminuci de crrega de refrigeraci. Finalment, Bilbao s la ciutat on hi ha menys rebaixa energtica degut al fet que tamb era la que tenia menys energia per reduir inicialment, 14 kWh/m2any. Tamb en aquest cas, la rebaixa entre crrega de calefacci i refrigeraci s equitativa. En tots els cassos, lapartat S.4.3, corresponent a la minimitzaci de finestres al Nord, s el que rebaixa menys les crregues totals energtiques, amb una disminuci que en algun cas fins i tot no arriba a 1 kWh/m2any. Aquest fet s del tot normal si pensem que noms existeix una finestra a la cara Nord i de dimensions redudes, 1.14m2. Com ja sha dit, veient els valors del nou ptim, a Madrid i a Bilbao es rebaixen de manera similar tant les crregues de calefacci com les de refrigeraci, en canvi a Sevilla i a Barcelona es rebaixen les crregues de refrigeraci un ordre superior a les de calefacci.
Pg. 82
Memria
Aquest fet s degut bsicament al tipus de vidre utilitzat, triat en funci del tipus de zona climtica i la prioritat de rebaixar la crrega de refrigeraci o la de calefacci. En el cas de Madrid i Bilbao sha escollit un vidre polivalent que no deixi passar calor a lestiu per en canvi que a lhivern entri calor solar. En canvi a Sevilla i Barcelona el tipus de vidre prioritza la disminuci crrega de refrigeraci. Aquest fet explica doncs els resultats del nou ptim S.4*. Tot seguit, a la taula 8.33 es recull el nou ptim general, corresponent a lptim S.4. Madrid C C+R R C C+R Sevilla R C C+R Bilbao R Barcelona C R C+R
ptim. S.4* ptim gral.
kWh/anym2 kWh/anym2 kWh/anym2 22,529 22,908 8,723 35,910 18,484 12,487 45,437 44,633 30,972 Taula 8.33. Resultats ptims generals
kWh/anym2 14,432 21,213 35,645
8.5. Sumari de resultats

A aquest apartat es fa un recull dels parmetres que conformen lptim final per les quatre zones trmiques aix com els guanys energtics que hem obtingut al llarg de totes les simulacions en forma de percentatges de millora i variacions absolutes respecte del cas base S.0. A continuaci, a la taula 8.34, es troba el recull de parmetres que han conformat els ptims dels vuit apartats que shan realitzat escenaris i que tots junts, al final, esdevenen la soluci ptima per la vivenda ECOPAM per les quatre zones climtiques estudiades. Sha de dir que aquests parmetres shan de complementar amb les dades operacionals descrites al captol 5 daquest document, ja sigui substituint-les en alguns cassos com afegint-les en daltres.
Sumari ptims S.1* Orientaci Gruix allament ParetExt
Madrid
Situant lEst a lentrada 12cm
Sevilla
Bilbao
Barcelona
S.2*
Pg 83
Gruix allament Coberta Visera a lEst i lOest S.3* Visera al Sud S.4.1* Canviar tipologia de finestres Proteccions solars mbils Minimitzar finestres faana Nord
12cm
12cm
12cm
12cm
60cm 60cm
60cm 60cm
60cm 60cm
60cm 60cm
WinID 4002 uv1 lv1 lv2 C 19
S.4.2*
kJ/hrm2 50 25
kJ/hrm2 50 25
kJ/hrm2 50 25
kJ/hrm2 50 25
S.4.3*
Canviar la finestra del Nord a lEst Canviar les finestres HAB1 i HAB2 al Sud Augmentar el % vidrat del Sud fins al 60%
S.4.4*
Augmentar finestres faana Sud
Taula 8.34. Recull dels parmetres que conformen els ptims de cada apartat i per tant lptim final
La taula 8.34 ja s bastant explicativa, no obstant sha realitzat un quadre que escenifica les variacions de crregues que ha patit la vivenda de referncia en front els ptims trobats en els diferents punts daquest captol. A part de les variacions absolutes de crrega de calefacci i refrigeraci safegeix tamb el tant percent de reducci respecte el cas base calculat com a variaci relativa segons la expressi 8.2.
% reducciX =
Crrega nova X Cas baseX 100 Cas baseX
Eq. 8.2
on, x es refereix a la crrega de calefacci, a la de refrigeraci o a la crrega total energtica, obtenint per cada cas tres reduccions respecte el cas base. Seguidament, a la taula 8.35, es situa el quadre recull de resultats
Escenari
Madrid C R C
Sevilla R C
Bilbao R
Barcelona C R
Pg. 84
Memria
Cas Base S.1* Var. Abs. Reducci S.2* Var. Abs. Reducci S.3* Var. Abs. Reducci S.4* Var. Abs Reducci
kWh/anym2 47,377 45,467 92,844 45,143 46,126 91,269 -2,234 0,659 -1,575 -4,72% 1,45% -1,70% 30,223 44,388 74,611 -17,154 -1,079 -18,233 -36,21% -2,37% -19,64% 33,439 32,666 66,105 -13,938 -12,801 -26,739 -29,42% -28,15% -28,80% 22,529 22,908 45,437 -24,848 -22,559 -47,407
C+R
kWh/anym2 16,465 71,713 88,178 14,561 72,863 87,424 -1,904 1,150 -0,754 -11,56% 1,60% -0,86% 8,449 68,257 76,706 -8,016 -3,456 -11,472 -48,69% -4,82% -13,01% 9,806 53,392 63,198 -6,659 -18,321 -24,980 -40,44% -25,55% -28,33% 8,723 35,910 44,633 -7,742 -35,803 -43,545
C+R
kWh/anym2 38,079 25,478 63,557 36,521 25,344 61,865 -1,558 -0,134 -1,692 -4,09% -0,53% -2,66% 23,628 26,346 49,974 -14,451 0,868 -13,583 -37,95% 3,41% -21,37% 25,976 19,643 45,619 -12,103 -5,835 -17,938 -31,78% -22,90% -28,22% 18,484 12,487 30,972 -19,595 -12,991 -32,585
C+R
kWh/anym2 24,509 46,078 70,587 22,932 46,160 69,092 -1,577 0,082 -1,495 -6,43% 0,18% -2,12% 14,189 44,677 58,866 -10,320 -1,401 -11,721 -42,11% -3,04% -16,61% 15,912 35,227 51,139 -8,597 -10,851 -19,448 -35,08% -23,55% -27,55% 14,432 21,213 35,645 -10,077 -24,865 -34,942
C+R
-52,45% -49,62% -47,02% -49,93% -51,46% -50,99% -41,12% -53,96% -51,06% -49,38% -51,27% -49,50% Taula 8.35. Recull de resultats ptims, i variacions respecte el cas base
Com es pot veure al primer i al segon ptim es rebaixen molt les crregues de calefacci. El tercer ptim s el que aconsegueix es rebaixar la crrega de refrigeraci i finalment lltim ptim rebaixa substancialment ambdues crregues. Lltim ptim, lS4*, com ja sha dit s lptim final i es pot veure que rebaixa de lordre de 50% la crrega energtica del cas base en les quatre zones climtiques. A part del quadre recull de resultats, shan realitzat grfics de consums energtics mensuals per les quatre zones climtiques corresponents a lptim final S.4* en front dels mateixos corresponents al cas base. Aquests grfics shan extret dels fitxers de dades crrega.xls provinents del printer de consums totals. Sha preferit sumar les crregues cada mes de calefacci i refrigeraci i obtenir consums energtics totals mensuals per no tenir quatre columnes cada mes i sigui ms fcil comparar resultats amb el cas base.
Pg 85
Aquests quatre grfics shan realitzat a la mateixa escala a les quatre zones climtiques per poder veure de manera ms clara les distribucions mensuals de cada zona i poder comparar-les. La figura 8.11 correspon a la zona climtica de Madrid.
Crrega energtica cas base Crrega energtica ptim
Cas base vs ptim MADRID

Figura 8.11. Crrega energtica total mensual del cas base vs lptim de Madrid
Tal i com es veu a la figura 8.11, la distribuci ptima de consums energtics s molt semblant a la inicial amb a una tendncia ms o menys sinusodal, degut a grans consums tant a lhivern com a lestiu. Aquest fet per es ben normal degut al clima continental de Madrid que aix ho provoca. No obstant a cada ms hi ha hagut una rebaixa prxima al 50% de crrega energtica tal i com afirmava la taula 8.35. El mes on hi ha ms necessitats energtiques, en forma de refrigeraci, continua sent el Juliol per aquest cop amb 7 kWh/m2. De la mateixa manera, Desembre s el mes hi ha ms necessitats energtiques en forma de calefacci amb 6 kWh/m2.
Sha de dir que els mesos dabril i octubre on la crrega energtica ja era la ms baixa del cas base, sha redut en el cas ptim fins a valors insignificants, propers a 1kWh/m2. Aquests mesos corresponen al canvi de temps de calor a fred i a linversa, i segur que hi haur dies que es necessiti calefacci i altres en canvi que faci falta refrigeraci. Seguidament es troba la figura 8.12, corresponent a Sevilla.
Pg. 86
Memria
Crrega energtica cas base
Crrega energtica ptim
[kWh / m2]
18,0 17,0 16,0 15,0 14,0 13,0 12,0 11,0 10,0 9,0 8,0 7,0 6,0 5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 GN E FE B M AR ABR
Cas base vs ptim SE VILLA
M AI
JU N
JU L
AG O
SE T
O T C
N V O
DS E
Figura 8.12. Crrega energtica total mensual del cas base vs lptim de Sevilla
La distribuci de la crrega energtica per mesos de la figura 8.12 continua marcant en el cas ptim una tendncia de altes crregues energtiques a lestiu en forma de calefacci i molt baixes crregues energtiques a lhivern per de forma ms moderada. Aix es deu al seu clima mediterrani del Sud, continentalitzat que ofereix grans temperatures a lestiu i moderades a lhivern. No obstant shan aconseguit reduir molt les crregues energtiques dels mesos destiu passant a ser Juliol i Agost el mesos amb una mxima crrega energtica en forma de refrigeraci de 9 kWh/m2 (prviament 17kWh/m2). Els mesos amb menor necessitat energtica sn, Febrer, Mar, Abril i Novembre, amb una crrega que no arriba a 1 kWh/m2.
Crrega energtica cas base
2 [kWh / m ]
Crrega energtica ptim
Cas base vs ptim BILBAO
Figura 8.13. Crrega energtica total mensual del cas base vs lptim de Bilbao
Pg 87
La figura 8.13 revela que el nou ptim requereix unes necessitats energtiques mensuals encara ms suaus i constants que el cas base, oferint una mitja mensual de 2,5kWh/m2. Aquest fet s propi de zones on existeix un clima ms aviat atlntic. Els mesos de mxima necessitat energtica sn Gener i Febrer amb crregues de calefacci de 5 kWh/m2. En quant a les crregues de refrigeraci cal dir que sha redut de manera substancial. En el mes de Juliol es rebaixa la crrega energtica fins a 3 kWh/m2 (prviament 7 kWh/m2). Els mesos amb menor necessitat energtica tornen a ser els mesos corresponents a la primavera i a la tardor. Abril i Octubre no arriben a la crrega energtica mensual de 1 kWh/m2.
Crrega energtica cas base Crrega energtica ptim
[kWh / m2]
18,0 17,0 16,0 15,0 14,0 13,0 12,0 11,0 10,0 9,0 8,0 7,0 6,0 5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 GN E FE B M AR
Cas base vs ptim BARCE LONA
ABR
M AI
JU N
JU L
AG O
SE T
O T C
N V O
DS E
Figura 8.14. Crrega energtica total mensual del cas base vs lptim de Barcelona
A Barcelona, segons la figura 8.14, continuen havent al cas ptim ms necessitats energtiques a lestiu en forma de refrigeraci que a lhivern de calefacci. Aquesta tendncia, per aix, sha aconseguit reduir, i shan obtingut unes crregues energtiques al llarg de lany ms moderades i constants que en el cas base. El mxim de crrega energtica es troba al mes de Juliol on es sobrepassen els 6 kWh/m2 (prviament 13 kWh/m2) en forma de refrigeraci. Gener i Desembre ofereixen el mxim de crrega de calefacci amb 4 KWh/m2. Cal notar que els mnims de crrega energtica es troben a loctubre i al mar amb menys de 0,5 kWh/m2 degut a la similitud de les temperatures exteriors amb les temperatures de consigna del nostre sistema de climatitzaci.
Pg. 88
Memria
9. Conclusions
La combinaci entre la utilitzaci de panells dEPS PAMODIN com a tancaments i les estratgies passives deficincia energtica aplicades a vivendes donen uns resultats ptims en quant a necessitats energtiques. Tamb cal dir que la zona climtica no restringeix laplicaci daquest procs ja que com sha demostrat a les quatre zones climtiques estudiades hi ha una reducci prcticament a la meitat de la crrega energtica total. La orientaci de la vivenda ha resultat no ser crucial alhora de reduir les crregues energtiques degut a que la vivenda destudi s prcticament quadrada. No obstant sha aconseguit reduir la crrega energtica canviant la orientaci inicial. Sha vist clarament com lincrement de gruix dallant als tancaments exteriors s directament proporcional a la disminuci de necessitats energtiques i ms en concret de calefacci. Sha decidit escollir un gruix de 12cm de PAMODIN en detriment dels 6cm inicials per aspectes de costos i constructius. La empresa PAMODIN t estandaritzats els processos de construcci de panells inferiors o iguals a 12cm per aix no es contempla la installaci de panells ms gruixuts. En quant als elements dombra cal dir que responen a lobjectiu de reduir les crregues de refrigeraci sense augmentar massa les crregues de calefacci i daquesta manera reduir la crrega energtica que al punt anterior no sha aconseguit reduir. Al final daquest punt hi ha una reducci de les crregues energtiques del cas base propera a un ter daquestes. El punt dels vidres s molt extens i s el que fa passar duna reducci dun ter a una reducci de la meitat de crrega energtica. Dins daquest punt shan realitzat quatre escenaris diferents amb els que sha aconseguit rebaixar de manera equitativa ambdues crregues. Lapartat S.4.1 ha servit per determinar en separar les quatre zones climtiques inicials en noms dues i utilitzar en climes ms clids el vidre WinID 12015 el qual rebaixa noms les crregues de refrigeraci, i en climes ms variats el vidre WinID 4002 el qual rebaixa ambdues crregues. Les proteccions solars mbils (S.4.2) sn un punt clau en tot disseny bioclimtic ja que saprofita la calor a lhivern i en canvi a lestiu no permeten que la radiaci solar penetri, impedint aix un sobreescalfament no desitjat a la vivenda. Com a recomanaci dir que a la realitat aquestes persianes mbils es regeixen en funci de laltura solar, i com que els fitxers climtics de TRNSYS no proporcionen aquesta dada en aquest document es fa el procs a travs de la temperatura exterior i la radiaci solar.
Pg 89
La redistribuci de finestres (S.4.3, S.4.4) ha servit per reduir de manera general les crregues de calefacci grcies a laugment de la superfcie vidrada a la faana Sud. La minimitzaci de finestres a la faana Nord aconsegueix reduir ambdues crregues per de manera molt mina ja que noms es disposava inicialment duna finestra a aquesta faana.
Pg. 90
Memria
10. Agraments
Vull agrair abans de tot al senyor Pere Buchaca Gea, president del grup PBG Corp., per la confiana que mha demostrat alhora de contractar-me per realitzar aquest document. Tanmateix tamb vull agrair als seus treballadors, aix com la cooperaci del senyor Josep Cuat i el bon equip que hem fet durant aquests sis mesos. Seguidament, mha estat de gran ajuda els consells del tutor del meu projecte, Dr. Jos M Baldasano Recio, amb la seva llarga i contrastada experincia en aspectes mediambientals. Li agraeixo latenci que ha tingut sempre vers la meva persona en qualsevol moment que lhe requerida. Finalment, vull fer una menci als professors de la Universitat de Lleida, senyors Manuel Ibaez i Joan Ignasi Rossell pel lloc de treball que em varen facilitar a ledifici CREA. Els seus consells juntament amb lhumilitat amb que mhan tractat, mhan ajudat a conixer i dominar mitjanament el programa que he fet servir en aquest projecte
Pg 91
Pg 93
11. Bibliografia
11.1. Referncies bibliogrfiques
Aquestes sn les referncies bibliogrfiques que han servit i ajudat per desenvolupar aquest document. Es presenten segons el sistema de cites i referncies bibliogrfiques Harvard Asociacin Americana de Psicologa (Harvard-APA). Shan utilitzat llibres, informes i revistes cientfiques. ASHRAE. (2001), American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers, Fundamentals Volume (S.I. edition.). Atlanta: ASHRAE BALDASANO J.M., PARRA R., JIMENEZ P. (2005). Estimation of the energy consume and carbon dioxide emissions associated to the life cycle of windows. Barcelona: Innovation by Life Cycle management BOSCH, MONTSE. (2006) Avaluaci energtica dedificis. Lexperincia de la UPC, una metodologia danlis. Barcelona: EDICIONS UPC COMMISSION INTERNATIONALE DE LECLAIRAGE. (1977). CIE 38 Radiometric and Photometric Characteristics of Materials and their Measurement. Wien (Austria): CIE PUBLICATIONS EUSKALMET. (nd). El clima de Bilbao. Obtinguda el 18 de Juliol del 2006, de http://www.bilbao.net/ KASTEN F., CZEPLAK G. (1980). Solar and terrestrial radiation dependent on the amount and type of cloud. Solar Energy Vol. 24, p. 177-189 MARTIN M. , BERDAHL P. (1984). Characteristics of Infrared Sky Radiation in the United States. Nerkeley (California). Solar Energy Vol. 33, p. 321-336 PETERS, CHRISTOPH. (2005). Estudi tecnolgic darquitectura bioclimtica i les seves millors tecnologies disponibles en consum denergia. Barcelona: Generalitat Catalunya ICAEN ROSAS i CASALS, MART. (2006), Curso LIDER CALENER. Parmetros caractersticos de la envolvente trmic. Terrasa: Dept. Mquines i Motors Trmics Campus Terrassa - UPC ROSE WILSON, HELEN. (2004). High-Perfomance Windows. Freiburg (Germany): ISES Solar Academy
Pg. 94
Memria
Espaa. MITYC, SECRETARIA GRAL DE LA ENERGIA. (2005). La energia en Espaa 2005. Obtinguda el 30 de Setembre del 2006, de http://publicaciones.administracion.es
11.2. Referncies de la normativa utilitzada

Directiva 2002/91/CE. Reial Decret 2429/79 pel qual saprova la NBE-CT-79. Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi tcnic de ledificaci 2006. DOGC de 27-04-1987 en el que es fa constar la NRE-AT-87. DOGC de 06-09-2006 . Decret decoeficincia 21/2006

Les Activitats Energètiques

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Les Activitats Energètiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

MARC NORMATIU D ESTALVI ENERGTIC A LHABITATGE ____13

4.3. Catalunya ....................................................................................................... 18

DADES OPERACIONALS __________________________________21

DEFINICI DE LA VIVENDA DE REFERNCIA O CAS BASE _____35

6.1. 6.2. 6.3. 6.4.

DESCRIPCI DEL PROGRAMA DE SIMULACI TRNSYS________39

ESTUDI I SIMULACIONS TRMIQUES________________________49

8.5. Sumari de resultats ........................................................................................ 82

10. AGRAMENTS ___________________________________________90 11. BIBLIOGRAFIA __________________________________________93

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

11.1. Referncies bibliogrfiques............................................................................ 93 11.2. Referncies de la normativa utilitzada ........................................................... 94

n de pgina relatiu als annexos

NDEX ANNEXOS______________________________________________ 1 A. ZONAS CLIMTICAS (CTE, 2006, PHE1-31) ______________________ 3

B. SISTEMA CONSTRUCTIU DE PANELLS PAMODIN________________ 9

C. TRANSMISSI DE CALOR EN TANCAMENTS___________________ 19

D. INFORME LIDER DE LA VIVENDA DE REFERNCIA _____________ 23 E. PRESSUPOST DEL PROJECTE_______________________________ 31

F. ARTICLE REVISTA ECOCONSTRUCCIN ______________________ 35

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

3.1. Objectius del projecte

3.2. Abast del projecte

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

4. Marc normatiu d estalvi energtic a lhabitatge

4.1. Comunitat Europea

4.2. Estat Espanyol

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Llei dordenaci de ledificaci (LOE) i Codi tcnic de ledificaci (CTE)

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

OPCI GENERAL PROGRAMA LIDER

VALORES LMITE DE PARMETROS CARACTERSTICOS

DEMANDA EDIFICI OBJECTE

DEMANDA EDIFICI REFERNCIA

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Decret decoeficincia 2006

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

5.1. Descripci de la vivenda unifamiliar i del seu model trmic

HABITACI 1 rea= 11,90 m2

BANY rea= 4,94 m2

HABITACI 2 rea= 11,90 m2

CUINA rea= 8,67 m2

SALA DESTAR rea= 21,58 m2

Figura 5.1. Croquis en planta de la distribuci de la vivenda.

5.2. Descripci de les zones climtiques a estudiar

Taula 5.2. Capital de provncia amb la seva zona climtica

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

Figura 5.2. Mapa dEspanya amb les quatre ciutats a estudiar

Descripci del clima de la zona

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

5.3. Elements constructius

ei , espessor a la capa i [m]

i , coeficient de conductivitat trmica a la capa i [W/mK] i , densitat [kg/m3]

Rtan cament = Rconv ,ext + Rcond + Rconv ,int

R paret int = 0,04 +

Estudi i Simulaci trmica duna vivenda bioclimtica

0,040 0,060 0,050 0,040 0,200 0,050

0,189 0,037 0,489 1,200 2,100 0,210

1000 30 1000 1900 2450 800

1000 1200 1000 1000 1000 2800

Uc del marc W/m K 5,5

Taula 5.8. Definici del tancament que conforma la Finestra

10. AGRAMENTS _90 11. BIBLIOGRAFIA 93

NDEX ANNEXOS________________________ 1 A. ZONAS CLIMTICAS (CTE, 2006, PHE1-31) 3

D. INFORME LIDER DE LA VIVENDA DE REFERNCIA _ 23 E. PRESSUPOST DEL PROJECTE___________________ 31