El xic que matava d'amor (de "Contes curts de butxaca")

Fa un temps en un raco d'este mon. Vivia un xic al que tothom del poble tenia en estima. Exina i tot
deambulava per els carrers trist i solitari. Era conegut amb el malnom del xic de la mirada. per esta
rao sempre duia posades tots el dies de l'any unes ulleres de sol. Iosques. que li ocultaven els ulls a
la gent. I es que el pobre. patia no se sap ben be. si una malaltia de la que ell era portador o una
malediccio en v
ida. doncs la persona a la que mirava moria d'amor. Ja d'adolescent. a l'edat d'uns quinze anys es va
maniIestar el terrible do i va assassinar als seus avis i pares. Moriren davant d'ell sense que este.
pogues Ier res. nomes que plorar-los. Els metges de la zona diagnosticaren mort d'amor.
Els assistents a l'enterro declararen que mai havien vist uns morts tan Ielicos. els rostres dels quals.
sembla ser. que reien i tenien bon aspecte abans de ser soterrats.
Victima i botxi del seu dolor queda orIe i passa a carrec de les autoritats del poble Iins que compli
els divuit anys.
Pero. el problema restava lluny de solucio. Quina ironia portador d'amor no podia compartir-lo. Ho
intenta varies voltes amb resultats que acabaren quasi amb la vida de les seues enamorades. S'havia
agreuiat i ell. patint per veure's responsable del seu soIriment decidi Iugir de la bella preso en la que
s'havia convertit la seua llar. Prompte se n'adona que no seria tan Iacil com aixo. Visque temporades
d'un lloc a un altre i com duia les ulleres Iosques el sol mai llua. almenys per a ell igual que per als
demes. doncs. els dies de pluia eren mes tristos i les nits d'un color tan negre que diIuminava la llum
dels estels i la suau claredat de la lluna plena. Nomes al capvespre i a la matinada s'atrevia a llevar-
se-les i contemplar allo que estimava sense perill de matar a algu per accident.
Pero. vet aqui que un dia Ient-se Iosc. caminava per les aIores d'una ciutat. quan de sobte es troba
de cara amb una xica que plorava a brac partit. estava asseguda damunt d'un pilo de pedra deixos
que sovint adornen els costats dels vells camins de terra. No s'ho pensa dos voltes i marxa cap a la
xica commogut per les llagrimes que com a rius li brollaven dels dos ulls.
- Que et passa has pres mal? .- Dit aixo es sorprengue de la bellesa del seu rostre. un rostre al que
uns ulls sense passio i cansats no li acabaven de donar el color que li corresponia. Era com veure un
angel trist. - No. no es aixo exactament.
- M'ho pots contar si no es indiscrecio . Ell era prou diplomatic i no volia obligar a ningu a Ier res
que no volgues . - Es un tema d'amor. mes be de desamor. io i el meu company erem Ielicos Iins Ia
poc. Jo el vull molt i ell m'ha deixat dos dies despres de dir-me al cau de l'orelleta que m'estimava a
mi. mes que a totes les coses d'este mon. I ara. estic sola sense tindre el que mes volia. - Dona. no se
que dir. pero. pot ser recapacite i torne amb tu. Ets molt guapa i no crec que algu puga ser tan cruel
com Ier plorar a una xica. que segur te un somriure que esborra les penes.
- No estic tan segura del que dius. m'ha deixat per una altra. Es conegueren el mateix dia que em
declara el seu amor. - No alca el cap. el deixa com com caigut i moll i dites estes paraules i comenca
a plorar de nou.
- Mira no plores. io. patisc una malediccio. que qui em mira directament als ulls mor d'amor. en
canvi tu et pots reIer i sortir a l'encontre d'algu que et necessite. tant com tu a d'ell. Pensa que
estimar pot ser. siga no necessitar dependencia un de l'altre. pero si. sentir eixe Iil invisible. eixe
vincle secret que hi viu en el mes proIund dels pensaments i en el Ioc que acomoda la solitud dels
cors.
- Es veritat el que dius.? el qui et mira als ulls. mor? - per desgracia eixi es. mor d'amor. Contesta
resignat el xic.
- Aleshores mata'm d'amor. t'ho demane amb tota la Iortor en la que pot bategar el meu cor. - No. no
vull ser assassi d'animes innocents. si almenys el meu poder servix per matar als que donen mort.
sucumbira. qui sap? al teu desig de morir.
Pero. els precs de la xica es convertiren en crits que acaronaven amb tanta insistencia i desesperacio
que li esgarraren el cor i accepta de mala gana la peticio.
- Estas preparada? Dona'm la ma. no vull veure't caure sense vida i que no notes el calor huma del
que t'acomiades encara que siga per mitia d'un estrany.
- Gracies. - I es Irega els ulls enrogits. va Ier com si estigues preparada i li tanca un ull en senyal de
complicitat. Era el moment.
Es trague les ulleres somrient dolcament a la xica i experimenta una sensacio nova. per primera
volta de la seua vida. Un tremolor li recorregue el cos. I els dos xics agaIats de la ma es miraren un
al altre. El mon al seu voltant es movia rapidament pero. ells restaven quiets. cel i ocells dansaven
un ball estrany on el nuvols es precipitaven per desIer-se com si mai hagueren estat. una calor
agradable es Ieia sentir semblava que volgueren levitar per per poder alcar el vol. unes papallones
els Ieien cosconelles a l'estomac. unes cosconelles que els Ieien creixer les ales. el vent portava la
llavor de totes les estacions. comencant amb l'hivern per acabar amb una primavera de colors Ilorits
que s'installava als seus cors. el Ioc que els cremava. naixia del seu interior inundant-ho tot de
somnis. oIegant els malsons dels dos desconeguts. Es miraven cada cop amb mes passio i Ilua amb
mes Iorca un contacte que els unia. Ell es buidava mentre ella s'omplia. El temps no tenia rao de ser
temps i el moment que Iou un instant es converti en etern. El dolor i l'alegria. l'estima i el soIriment.
tots el sentiment. totes les emocions es barreiaven contents i contentes iugant al ioc de les cadires.
per trobar aquella corresponent. Deixant sense seient a la desidia i la resignacio. Lentament
s'acostaren un i altre. lentament s'abrasaren Iormant un sol cos. lentament comprengueren que no hi
han raons per a l'amor. que es capritxos i quan menys t'ho esperes es vist de gala amb els millors
perIums que atrauen les mirades solitaries. que acaronen les penes i minen els pessimismes.
Comprengueren. que s'havien enamorat. El xic podia compartir el seu amor que ia no pesava tant i
la malediccio havia desaparegut. la xica deixa de plorar perque l'estimar es molt gran per perdre'l.
amb una persona que no et correspon.
Els llavis dels dos es cridaven amb belles cancons amb un llenguatge que nomes ells coneixien i
parlaven. El Iluir es dilui Ionent-se amb un bes. El silenci calma l'escena que encara desprenia
pulsacions excitades. desordenades i convulses per l'impacte de l'encontre. entre dos mons diIerents
i dels quals naixia i es Iormava un sol univers. Tot estava igual. res havia canviat. res. menys en
l'interior d'estos dos amants enamorats. La nit arriba i una nova estrela aguaitava per l'horitzo.