Candidatura Autnoma de Treballadors i Treballadores de lAdministraci de Catalunya

Intersindical Alternativa de Catalunya

BARCELONA: Via Laietana 57, 4t 3a 08003. Tel 93 317 31 51 e-mail sindicat@catac.cat GIRONA: Joan Maragall, 35, 5. 17002. Tn. 972 22 15 88 e-mail girona@catac.cat LLEIDA: Av. Catalunya, 2 25002. Tn. 973 26 79 83 e-mail lleida@catac.cat TARRAGONA:Av.Ramon i Cajal,52, 1r43005 Tn. 977 226511 e-mail tarragona@catac.cat

Novembre 2012 www.catac.cat

Vaga general 14N

Reflexions del dia segent

El seguiment de la vaga general tant en persones que no van acudir al treball, com en el nombre de manifestants a moltes ciutats de Catalunya demostra que el rebuig a unes poltiques econmicament injustes i socialment insolidries continua creixent aqu i a tot Europa. La manifestaci del sindicalisme de classe alternatiu, conjuntament amb els moviments socials organitzats a barris i ciutats, ha estat la ms nombrosa feta fins ara. Donem les grcies a tots els companys i companyes que, duna o altra manera, han seguit aquesta mobilitzaci que ha danar ms enll dun dia concret. Per a CATAC iAC el resultat de la vaga passa principalment per analitzar i potenciar les possibles conseqncies. Cal emmarcar, doncs, aquesta vaga en un procs general de prendre conscincia que la defensa dels drets laborals i socials passa per les mobilitzacions i, singularment, per la consolidaci organitzativa de les organitzacions que, des de sempre, hem considerat que la situaci de crisi que patim no s una situaci conjuntural sin que larrel rau en la prpia estructura del sistema. I cal la unitat. Som conscients que la defensa dels drets laborals i socials no s exclusiva de cap organitzaci o moviment i, per tant, la unitat dacci ha de ser un dels elements bsic de la lluita, tot respectant els diferents punts de vista que cada organitzaci t sobre els objectius finals. Daqu que el 99% de les assemblees fetes han estat convocades conjuntament amb altres sindicats. Creiem que la lluita s complexa en tots els nivells. No val nicament una vaga general, per s necessria per demostrar socialment el malestar. Serveix la tasca diria dels delegats i delegades en els centres per s essencial el comproms dels companys i companyes. Cal defensar els nostres drets per cal saber que van en el mateix sac que la resta de treballadors i treballadores de la resta de sectors i dels aturats i aturades. Consolidaci i unitat s la resposta a i dem, qu? Estem convenuts que si hem aconseguit que avui, moltes ms persones que el dimarts, shan aixecat pensant que encara hi ha esperana i alternativa, ja tenim molt guanyat. Si avui, una sola persona sha aixecat pensant que t vergonya per no haver participat en la mobilitzaci dahir, ja hem guanyat (i que es tregui la vergonya). Si som capaos de tenir la resposta a les nostres preguntes en nosaltres mateixos (i no en Merkel, en Rajoy o en Mas) haurem donat un salt espectacular en la conscincia social. Ara ens toca a tots i principalment a nosaltres que tot aix es pugui traduir en organitzaci i acci permanent. Com ha dit Nelson Mandela: Una visi sense acci s un somni, una acci sense visi no t sentit, una visi amb acci canvia el mn.

Tornem-hi sobre la paga de Nadal

Vam publicar en un nmero doctubre del CATACCRAC un article sobre la paga de Nadal, on diem, entre altres coses: Qu passa amb la part proporcional ja meritada? Com sigui que el RDL no suprimeix la paga, se suscita la qesti del temps meritat entre l1 de juny i el 14 de juliol que representa, en nmeros rodons, el 25% de la mateixa. A aquests efectes hi ha una resposta de la FEMP a una consulta dun Ajuntament que deixa la porta oberta a reclamar per drets adquirits per vulneraci dels articles 9.3 i 33.3 de la Constituci espanyola. Qu fa el Sndic de greuges? I el Defensor del Poble? Serviran els recursos i les impugnacions? Tot i que des de CATAC IAC ja tenim previst engegar les demandes i els recursos que calguin en el moment que es produeixi el fet (al desembre quan no es cobri), considerem que la nica via real, lnic cam possible per defensar els nostres drets conculcats passa per la mobilitzaci i per assolir que la lluita s global en contra dels que, paradoxalment, van generar aquesta crisi i, al mateix temps, serigeixen en els que volen solucionar-la. Sembla ser que la defensora del poble ja sha pronunciat amb un estil jesutic. Duna banda creu que s ens han de pagar la part meritada, per, al mateix temps, no considera pertinent exercir la seva facultat de presentar recurs dinconstitucionalitat. Sembla ser, aix mateix, que en contradicci flagrant amb molts principis sindicals, alguns sindicats han iniciat una cursa per ser els primers a oferir al personal tota mena deines, ms o menys efectives, per lluitar contra la problemtica creada amb la meritaci de la paga de Nadal. Res no direm sobre les actuacions daltres organitzacions si no fos per la quantitat de persones que sestan dirigint a nosaltres sobre la qesti. A elles no els serveix de res que les adrecen al sindicat o sindicats que han iniciat aquestes actuacions. Per tant expressem la nostra opini, sempre tenint en compte que respectem les actuacions de la resta. 1. Que tothom s lliure demprendre qualsevol actuaci en defensa dels seus interessos. 2. Que, tamb, cada organitzaci s sobirana per adoptar els acords que consideri. En aquest cas concret, pel que sabem fins ara, sn acords correctes per CATAC IAC no els comparteix ni tampoc els dna suport. 3. No considerem necessari presentar cap sollicitud per cobrar la part meritada de la paga de Nadal des de l1 de juny fins el 14 de juliol. (Tot i que volem deixar clar que s correcte i legal). 4. Creiem que empnyer a companys i companyes a un procediment que pot comportar el pagament de la meravellosa taxa judicial catalana imposada pel govern de CiU no s el ms adient en temps de dificultats econmiques. 5. Pensem que interposar les actuacions jurdiques necessries s una decisi que podem adoptar com a sindicat, evitant costos individuals. I, com a mnim, cal esperar el mes de desembre. 6. La lluita pels nostres drets i condicions de treball t molts nivells de treball. Un dells s el legal, per no ens cansarem de reafirmar-nos que la mobilitzaci i lorganitzaci sn, a la llarga, el nivell decisiu ja que la legitimitat social de la lluita pot canviar decisions poltiques que poden ser illegals (o no).