Llistat de termes tcnics dart ( Curs 2009-10)

Proves dAccs a la Universitat (PAU) Part I

ABSIDIOLA ABSIS ACRPOLIS ACROTERI GORA AIGUADA (guaix, pintura a laiguada) ALQUIBLE AMETLLA MSTICA (mndorla) AMFIPRSTIL AMFITEATRE AQUARELLA (pintura a laquarella) AQEDUCTE ARC ARC APUNTAT O OGIVAL ARC LOBULAT ARC DE FERRADURA ARCBOTANT O ARC BOTERELL ARC DE MIG PUNT

ARC DE TRIOMF ARC FAIX ARC PERALTAT ARQUITRAU ARRAB ARQUIVOLTA ATRI BALDAQU BAPTISTERI BASAMENT (crepidoma) BASLICA BODEG (natura morta) BUST CNON CAPITELL CARITIDE CATEDRAL CELLA CERA PERDUDA CIMBORI CIRC

CLAU (darc, de volta) CLAUSTRE COLLAGE COLUMNA SALOMNICA COLUMNA TOSCANA CONTRAPOSAT (contraposto) COR CORA (Kor) CORNISA CREPIDOMA (crepis) CREUER CRUGIA CPULA DEAMBULATORI (girola) DECUMANUS DPTIC DOVELLA NTASI ENTAULAMENT ESCENA ESCOR ESFUMAT

ESTILBATA ESTPIT ESTOA EXTRADS FAANA (frontis) FINESTRA CORONELLA FLETXA (darc) FRUM FRESC (Pintura al fresc) FRIS FRONT FUST GABLET GRGOLA GIROLA (deambulatori) GROTESC HRAM ICONA ICONOCLSTIA ICONOGRAFIA

ABSIDIOLA Absis secundari o petit.

Esglsia de San Mart de Frmista, a Palncia, amb un absis i dues absidioles circulars.

ABSIS Part duna esglsia que sobre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb volta de quart desfera, a linterior hi sol haver el presbiteri.

ACRPOLIS Part duna polis fortificada i situada en una zona elevada, que servia com a defensa i com a centre religis.

ACROTERI Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta situat als extrems o al vrtex dun front als temples grecs, etruscs i romans.

GORA Plaa principal duna polis, que era el centre de la vida poltica, social i comercial.

AIGUADA (guaix, pintura a laiguada) Tcnica pictrica que fa servir laigua per estendre el color, per a diferncia de laquarella (amb la que t punts en com) fa servir el pigment blanc. Els colors sn opacs i una mica apagats, per permet que un color clar es pugui aplicar sobre un de fosc, cosa que amb laquarella no es pot fer.

ALQUIBLE Mur duna mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala doraci (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab.

AMETLLA MSTICA (mndorla) Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importncia especial.

AMFIPRSTIL Dit del temple de lantiguitat grecollatina amb prtic de columnes a les dues faanes ms estretes.

Temple de Nik ptera, s. V

AMFITEATRE Lloc destinat als espectacles de lluita entre gladiadors, caa danimals salvatges i fins i tot batalles navals simulades (naumquies) Consta duna cvea de forma ellptica al voltant dun espai circular larena on es desenvolupa lespectacle. Les grades saixequen sobre un conjunt de voltes superposades.
Amfiteatre rom de Tarragona s I d C

AQUARELLA (pintura a laquarella) Tcnica pictrica de gran transparncia realitzada amb una pasta pictrica obtinguda a partir de la dissoluci dels pigments en aigua i goma arbiga, dassecat rpid per la qual cosa requereix una execuci decidida i breu.

AQEDUCTE Obra arquitectnica formada per una combinaci darcades i impostes superposades. Serveix per conduir laigua cap una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell de terreny i mantenint una inclinaci adequada.

Aqeducte rom de Segvia

ARC Estructura arquitectnica que, mitjanant formes corbades, cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes i descarrega lateralment la pressi vertical sobre els elements de suport sobre els que descansa.

ARC APUNTAT O OGIVAL Arc format per dues seccions de circumferncia que es tallen a la clau.

ARC LOBULAT Arc lintrads del qual est format er un nombre senar de lbuls (Part cncava que sobresurt dun perfil dibuixant una mena dona)

ARC DE FERRADURA Arc format per un segment de circumferncia de ms de 180 amb el centre situat per damunt de la lnia darrencada.

ARCBOTANT O ARC BOTERELL Arc caracterstic del gtic que transmet part de lempenta de les voltes de la nau central als contraforts laterals exteriors, i tamb serveix per evacuar laigua de pluja de la teulada.
Seu de Manresa. Gtic catal. (S. XIV)

ARC DE MIG PUNT Arc format per una semicircumferncia, amb el centre en la lnia darrencada. La seva fletxa s igual a la seva semin-lo.

ARC DE TRIOMF Monument caracterstic de larquitectura romana format per un o tres arcs distributs simtricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un tic amb una inscripci commemorativa.

Arc de triomf de lemperador Titus (81 d C) Roma

ARC FAIX Arc que sobresurt de d'intrads duna volta i que, en dividir-la en trams la refora.

ARC PERALTAT Arc amb la lnia darrencada per sobre de la imposta.

ARQUITRAU Part inferior dun entaulament o element horitzontal que es recolza directament sobre les columnes o elements sustentadors.

Prtic nord de lErecteion, Acrpolis dAtenes

ARRAB Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islmiques.

ARQUIVOLTA Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals, emmarca lobertura duna porta o finestra.

ATRI Pati interior, generalment voltat de prtics, al voltant del qual sobrin les distintes cambres, especialment en la casa romana de tradici etrusca.

BALDAQU Construcci exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona.

Baldaqu de Sant Pere del Vatic. Bernini (s XVII)

BAPTISTERI Part duna esglsia on hi ha la pica o font baptismal, A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts de petites dimensions i plana centralitzada, on hi havia la font baptismal.

Baptisteri de la catedral de Florncia. Indret on Ghiberti feu les seves famoses portes de bronze. Primera manifestaci de lescultura renaixentista

BASAMENT (crepidoma) Conjunt de la base i pedestal duna columna.

Baslica de Maxenci. Roma (segle IV)

BASLICA Edifici pblic de lpoca romana on sadministrava justcia o es tractaven assumptes comercials, de planta rectangular, amb dos absis (un a la capalera i un altre als peus) Estava dividida en tres naus separades per columnes, la central ms ampla i alta que les laterals, per a rebre la llum. Lestructura arquitectnica de la baslica romana es perpetu en servir de base per a la construcci dels temples cristians, que en prengueren tamb el nom.

BODEG (natura morta) Obra plstica el tema de la qual s la representaci dobjectes inanimats naturals o artificials.

BUST Escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos duna persona.

Gianlorezo Bernini. Bust de Constaza Bonarelli (segle XVII)

CNON Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporci i la simetria entre les parts duna obra i el tot i entre les parts entre elles per formar una unitat harmnica.

Cnon egipci

Cnon grec (Polclet)

CAPITELL Element superior de la columna sobre el qual sassenta larquitrau o arc. La seva funci s la de connectar la columna amb lelement arquitectnic que aquesta mateixa columna sost. Alhora t una funci ornamental important.

Capitell romnic de Santa Maria de lEstany (Girona)

CARITIDE Esttua femenina que exerceix una funci de suport en substituci duna columna o un pilar. Utilitzada especialment en arquitectura grega, lexemple ms conegut s a lErecton dAtenes (s. V aC)

Caritides de lErecton. 421-406 aC. Atenes. Grcia.

CATEDRAL Del llat ctedra, seient destinat al bisbe. Esglsia principal duna dicesi, en la qual resideix el bisbe i el captol catedralici.

CELLA En general, sala petita. En el temple grec, la naos o cambra central que allotjava lesttua de la divinitat a qui era dedicat.

Temple rom de Diana (Segle I) Mrida

CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjanant una nima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de lpoca clssica.

CIMBORI Construcci en forma de torre, aixecada sobre el creuer usualment coberta amb una cpula i de planta quadrada, octogonal o cilndrica. s un element important per a la illuminaci interior dun edifici.

Cimbori de la catedral vella de Salamanca (s. XII)

CIRC Edifici pblic de lantiga Roma dedicat a lespectacle de curses de carros, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una cvea.

Circ Mxim (s I a C) Roma

CLAU (darc, de volta) Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.

CLAUSTRE Passatge cobert duna o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a laltra, que volta un pati o un jard i uneix les diferents dependncies dun edifici especialment religis.
Claustre del monestir de Poblet (s. XIII) Catalunya

COLLAGE Tcnica de composici plstica dinvenci cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, etc.) sobre un suport pictric. Desprs de Picasso i Braque fou practicada per altres pintors cubistes (Gris) i per altres moviments, futurisme, dadaisme, surrealisme.

Collage futurista de Gino Severini (s.XX)

COLUMNA En arquitectura, element de suport vertical de secci circular. Est formada generalment per tres parts, la base, el fust i el capitell, la forma del quals pot variar segons lestil arquitectnic.

COLUMNA SALOMNICA Columna de desenvolupament helicodal, utilitzada a lestil Barroc.

COLUMNA TOSCANA
Columna que t el fust llis, lbac i lequ sn menys desenvolupats i t unes proporcions ms esveltes que lestil dric del que deriva.

CONTRAPOSAT (contraposto) Representaci de la figura humana prpia de les escultures clssiques i de la pintura i lescultura del Renaixement basada en lalternana de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i laltra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal devitar la frontalitat i la simetria i donar sensaci de dinamisme i equilibri.
El Dorfor i el Diaudumenos de Polclet ( S V a C)

COR Part de lesglsia on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de lofici litrgic. En algunes esglsies es confon amb el presbiteri, lloc on se situa el clergat.

Planta de lesglsia de sant Pau. Saragossa

CORA (Kor) Escultura femenina de lpoca arcaica de lart grec de marbre o de bronze. A diferncia dels kouroi, nus, sempre apareixen vestides b amb el pplum o b amb altres peces de roba.

Kor del peple. Museu de lAcrpolis (530aC)

CORNISA Element arquitectnic horitzontal que, amb forma de motllura, se situa a la zona superior de la faana. T una funci de protecci i decorativa.

Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)

CREPIDOMA (crepis) Esterebat compost per tres escalons.

CREUER En una esglsia s lespai determinat per la intersecci de dues naus, la longitudinal o principal i la transversal o transsepte. Sol estar cobert amb una cpula o cimbori.

CRUGIA Espai comprs entre dues parets mestres

CPULA
CPULA Coberta semiesfrica. Pot estar aixecada sobre un tambor i quan sala sobre una superfcie quadrada, sobre petxines o trompes. Ha estat molt emprada per diversos estils arquitectnics al llarg de la histria especialment el rom (Pante) el bizant (Santa Sofia) el romnic, lislmic, el renaixentista i el barroc.

DEAMBULATORI (girola) Prolongaci de les naus laterals duna esglsia que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de labsis, i que sn laccs a les capelles absidals. s caracterstic de les esglsies romniques de pelegrinatge i de les gtiques.

DECUMANUS Via central que travessava les ciutats i campaments de lantiga Roma dest a oest, perpendicular al cardo mximus.

Decumanus mximus de Volbilis al Marroc Plnol ideal duna ciutat romana

DPTIC Conjunt de dues taules unides per frontisses i plegables com un llibre, decorades amb figures pintades o esculpides en baix relleu. Solen estar fets de fusta, per tamb nhi ha divori i de metall.

Joan de Castella. Dptic de Felip lHerms i els seus fills. Segle XVI

DOVELLA Qualsevol dels blocs de pedra en forma de tasc amb els quals es construeixen els arcs i les voltes.

NTASI Convexitat lleugera del primer ter del fust duna columna destil dric que dissimula lefecte visual de concavitat que produeix un fust completament recte.

ENTAULAMENT En larquitectura clssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el fris i la cornisa.

ESCENA Edifici de dues plantes dun teatre grec situat darrere del prosceni amb la finalitat de facilitar lentrada i sortida dactors.

ESCOR Representaci plstica duna deformaci de les proporcions dacord amb les regles de la perspectiva.

ESFUMAT (sfumato) Procediment pictric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar la sensaci que estan immerses en latmosfera.

ESTILBATA Basament continu sobre el qual descansa una columnata. Esgla superior del basament dun temple grec.

ESTPIT Pilastra en forma de pirmide truncada i invertida, de vegades antropomorfa.

ESTOA Construcci porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els porxos duna gora.

Estoa dAttalos a Prgam. Perode Hellenstic (159 /138 a C)

EXTRADS Superfcie convexa i exterior dun arc o una volta.

FAANA (frontis) Cara exterior dels murs que delimiten un edifici, especialment la que t la porta principal.
Faana de sant Pere del Vatic. Carlo Maderno, s. XVII.

FINESTRA CORONELLA Finestra dividida en dues meitats o en tres parts per un o dos mainells.

Finestres coronelles de Can Serrra del carrer de la Gerreria. Ciutat de Mallorca

FLETXA (darc) Alada dun arc o volta contada a partir de la clau.

FRUM Plaa monumental de les antigues ciutats romanes, centre de la seva vida poltica i econmica, emplaada generalment en lencreuament del cardo mximus amb decumanus mximus.

Excavacions arqueolgiques al frum de Pollntia. (Alcdia, Mallorca)

La Creaci dAdam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel ngel (1508-12)

FRESC (Pintura al fresc) Obra pictrica realitzada damunt un arrebossat de cal i arena, emprant una pasta pictrica obtinguda a partir de pigments i aigua de cal que sha dassentar mentre aquest es mant fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa dexecuci.

FRIS Part de lentaulament compresa entre larquitrau i la cornisa, de forma triangular, en la qual hi sol haver figures o elements decoratius esculpits. Per extensi, qualsevol element decoratiu que es desenvolupa de manera horitzontal en un mur.

FRONT Acabament triangular o de perfil corbat duna faana, un prtic, una porta o una finestra. El seu espai interior sanomena timp.

FUSTE
FUST Part vertical duna columna situada entre la base o lestilobat i el capitell.

GABLET Front ornamental molt punxegut que corona els finestrals, prtics o arquivoltes dels edificis gtics.

GRGOLA Canal volada per on vessa, a una certa distncia de la paret, laigua que plou sobre la coberta dun edifici, sovint esculpida en forma dsser grotesc o fabuls. Saplica especialment a les figures de pedra utilitzades en arquitectura gtica. Grgola de la llotja de mercaders. Guillem Sagrera. S XV.

GIROLA (deambulatori) Prolongaci de les naus laterals duna esglsia que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de labsis, i que sn laccs a les capelles absidals. s caracterstic de les esglsies romniques de pelegrinatge i de les gtiques.

GRUTESC GROTESC Element decoratiu generalment O en una mural que consisteix

estilitzaci delements fantstics, humans, vegetals i animals entrellaats, emprada durant al Renaixement i provinent de la decoraci mural romana.

HRAM Sala doraci duna mesquita, generalment dividida en naus orientades perpendicularment a lalquible. Mot rab que significa sagrat.

ICONA Imatge pintada, esculpida en baix relleu o feta amb mosaic damunt taula, del Sant Crist , de la Mare de Du o dalgun sant, especialment entre els cristians ortodoxos.

Mare de Du de Vladimir. Constantinoble, segle XII. Santuari Nacional de Rssia i de l'Esglsia Ortodoxa Russa

ICONOCLSTIA Prohibici de representacions de la divinitat o de tot sser vivent per tal devitar la idolatria. La prohibici es basava en la por que es tenia a que lhome volgus imitar a Du creant unes imatges amb aparena de vida, i pitjor eren encara les figures tridimensionals de lescultura, que tenien el caire de doble realitat. Lislam va ser iconoclasta.

Relleu de la catedral de Sant Mart, Utrecht, afectat per la iconoclstia del segle XVI

ICONOGRAFIA Cincia auxiliar de la histria de lart que serveix per a desxifrar la totalitat de lobra. Mitjanant lanlisi iconogrfica hom pot trobar les fonts, lorigen dun tema determinat i estudiar-ne levoluci i els canvis soferts per una representaci en les diferents rees culturals. En definitiva, la iconografia s la cincia que estudia lorigen, la forma i el desenvolupament dels temes figurats i dels atributs que shi poden identificar i que usualment els acompanyen.

BIBLIOGRAFIA: SALV LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK