ART CLSSIC: ROMA. 1. INTRODUCCI.

- l'art rom s'inicia en ntima connexi amb l'art etrusc i amb el de les colnies gregues de la Magna Grcia, de la cultura de la qual s directe hereu, incorporant, a ms, mltiples elements de les ms diverses cultures mediterrnies sota domini rom, amb un sincretisme summament caracterstic. - es desenvolupa fonamentalment a partir del segle III a.C. i evoluciona amb evident homogenetat fins al segle V d.C., a travs de les etapes que van assenyalant la seua evoluci poltica: Repblica (fins a 27 a.C.), Alt Imperi (fins al segle III d.C.) i Baix Imperi (segles IV i V d.C.). 2. L'ART ETRUSC. a) Arquitectura. - les seues principals aportacions a l'arquitectura romana sn l'ocupaci de l'arc i la volta i l'estructura dels seus temples, el model dels quals va ser seguit pels temples romans. El temple. - encara que algunes de les seues caracterstiques s'inspiren en el temple grec, la seua estructura s original. - els temples etruscs descansaven sobre un alt podi de pedra i en la seua faana principal tenien un prtic tetrstil amb columnes toscanes, desprs del qual solia haver-hi tres portes que conduen a tres celles paralleles dedicades a les tres principals divinitats etrusques. La teulada era a dues aiges i la decoraci escultrica se situava sobre ell i en els relleus policromats de les plaques de terracota que protegien les bigues de fusta que ho formaven. - encara que en alguns aspectes segueixen el model del temple grec, en la seua estructura fonamental els temples romans seguiran el model etrusc. Les tombes. - freqentment excavades o tallades en la roca i cobertes per un tmul de terra de forma cnica, consten d'una gran sala, coberta amb falsa cpula o volta. Exemple: Tombes de la necrpoli de Cerveteri. - les parets estaven decorades amb pintures i relleus, amb representacions de parelles funerries, els sarcfags i amb l'aixovar corresponent. Les fortificacions. - el ms destacat sn les portes, amb arcs de mig punt i voltes, entre dues torres, que influiran en els models romans. Porta de la muralla de Volterra. b) Escultura. - l'escultura etrusca va estar dedicada quasi exclusivament a finalitats religioses i funeraris.

- encara que utilitzaven la pedra, les seues obres ms representatives es van realitzar en bronze i terracota. - la seua principal aportaci a l'escultura romana ser el realisme dels seus retrats. Parelles funerries. - una de les tipologies escultriques etrusques ms destacades sn les tapes dels sarcfags, que reprodueixen als morts recolzats en el llit funerari en escenes relaxades i quotidianes. De gran realisme, encara que en els rostres sn evidents les petjades d'arcaisme grec (ulls ametllats, el somriure arcaic). - el ms conegut s el Sarcfag dels esposos (finals del segle VI a.C.). En ell una parella de difunts, mig tumbats en un triclinium, departeixen amb els seus convidats com feien en vida. Escultura animalstica. - molt caracterstica de l'art etrusc s l'escultura zoomorfa en bronze, que probablement se situava a l'entrada de les necrpolis, per la qual cosa es tractaria de genis protectors. - monstres fantstics de tipologia oriental, com la Quimera de Arezzo. - o de carcter naturalista, com la Lloba Capitolina, que amb el temps es convertir en el smbol de Roma. Escultura Exempta. - un altre captol important de l'escultura etrusca s el de les esttues d'embalum red, de terracota (les que adornaven les teulades dels temples) i de bronze (retrats honorfics). - en les terracotes s evident l'arcaisme grec: Hermes i Apollo de Veyes (segle VI a.C.). - els bronzes del perode final es caracteritzen pel seu elevat realisme: Mart de Todi (segle IV a.C.), el bust de Lucio Junio Bruto i L'Orador o Arringatore (segle I a.C.). Sn difcils de classificar entre l'art etrusc i el rom. c) Pintura. - en la pintura etrusca es pot veure una clara influncia de Grcia, com desprs la pintura etrusca ho far en la romana. - est molt relacionada amb el mn funerari, ja que han aparegut a l'interior de les tombes. D'una banda, apareixen escenes de banquets funeraris i, per un altre, apareixen situacions de la vida quotidiana per a embolicar al mort de tot el que havia tingut. - la tcnica s al fresc; els colors sn plans i vius; els fons sn llisos i sobre ells es retallen les figures, en les quals predomina el dibuix; apareix la vegetaci, aus; es tracta d'una pintura bidimensional (sense perspectiva); se cerca el moviment, encara que moltes vegades es representa d'una manera molt convencional 3. L'ARQUITECTURA ROMANA.

- l'esperit prctic del poble rom s'imposa en les obres arquitectniques, interessa fer obres tils, la qual cosa contribueix a la uniformitat dels models arquitectnics. A ms, han de respondre a l'esperit de grandiositat, ordre i permanncia que regeixen la poltica romana. D'aquesta manera, l'arquitectura romana s l'expressi del poder i a porta al seu afany d'eternitat i colossalisme monumental. - segons la disposici dels materials en els murs s'obtenien diferents aparells. Els principals aparells romans sn: opus quadratum (carreus de pedra aparellat), opus latericium (rajoles estretes i profunds), opus reticulatum (no s un aparell, sin un tipus d'aspecte exterior mitjanant petites tesselles de forma piramidal), opus incertum (petits blocs de pedra collocats sense ordre) i opus caementicium (ciment o formig, que permetia una construcci rpida i crear multitud de formes com les immenses voltes i cpules que van a caracteritzar a l'arquitectura romana). - tots aquests materials constructius es recobrien amb materials nobles. Alguns de les construccions que s'han conservat eren enterament de marbre, per a era un luxe noms a l'abast dels emperadors, per la qual cosa eren molt ms freqents els revestiments de marbre o de mosaics. - en l'arquitectura romana es fonen els sistemes arquitravat grec, utilitzant els ordres grecs (amb ms llibertat, introduint variants i superposant varis en un mateix edifici, segons criteris de riquesa decorativa s'ordenen tosc, jnic, corinti i compost) i l'ordre tosc (fust llis i amb basa, substitueix al dric), amb les solucions voltades dels etruscs (arcs de mig punt, voltes de mig can i cpules). a) La ciutat i el frum. - la ciutat romana estava envoltada per una muralla i el seu traat urb s'establia amb certa regularitat, seguint el model etrusc i hellenstic hipodmic (entorn dels dos carrers principals perpendiculars, el cardus [N-S] i el decumanus [I-O]). - essencial en la ciutat s el frum, centre de la vida poltica, religiosa i administrativa, aix com de l'activitat comercial. Se situa on conflueixen el card i el decum i en ell se situen els edificis ms importants (cria, temples, basliques, termes, arcs de triomf). - exemples: Frum Rom (o Republic): zona central entorn de la qual es va desenvolupar l'antiga Roma i on estaven els principals edificis republicans. Frums Imperials: successi d'ampliacions del Frum Rom que es van realitzar al final de l'poca republicana i al principi de l'poca imperial per diferents governadors, que van erigir els seus propis frums fins a formar un vast complex. Es van realitzar perqu el Frum estava ja replet d'edificis i pel desig de tenir un frum ms representatiu i solemne. Sn cinc: els frums de Csar, August, Vespasi, Nerva i Traj. b) El temple. - la seua estructura segueix el model etrusc: sobre un podium, pseudoperpter (per usant els ordres grecs), amb un nic accs porticat i coberta a dues aiges.

- exemples: Temple de la Fortuna Viril (Roma, finals del segle II o principis de l'I a.C.): es troba en el Frum Boari (per al comer de bovins), s d'ordre jnic, prstil, tetrstil i pseudoperpter. El front (que sobrex molt) i el entaulament sn llisos. Maison Carre (Nimes, Frana, de temps d'August). Temple d'ordre corinti, prstil, hexstil i pseudoperpter). - tamb va haver-hi temples circulars, com el de Vesta a Roma (segle I a.C., en el frum Boari). En realitat estava dedicat a Hrcules Vctor Olivarius (patr del comer de l'oli), el seu cella s circular i est envoltada de columnes exemptes de capitell vegetal; li falta el entaulament i la coberta. - Pante de Agripa (Roma): es tracta d'un temple excepcional per la seua planta redona, la seua gran cpula amb cassetons i la seua nova concepci de l'espai interior. Era un temple dedicat a tots els dus, realitzat en 27 a.C. per Agripa, per va patir un incendi en 80 d.C. i entre 125 i 128 ho va reconstruir Adri. interior: realitzat en formig i rajola i est recobert a l'interior per plaques de marbre i a l'exterior amb estucat i pintura. A l'interior, el mur s'alleugereix amb forncules (rectangulars i semicirculars), en les quals es colloca l'esttua d'un du, i davant de cadascuna d'elles se situen dues columnes que suporten un entaulament que noms es trenca en la porta d'entrada i en la forncula central. Damunt, una cpula de mitjana taronja perfecta (de 43 m. de dimetre i altura), recoberta per cassetons quadrats que es van fent trapezodals segons es puja en altura. En el centre t un culo obert de 9 m. de dimetre. exterior: la cella est precedida per un prtic octstil d'ordre corinti, molt profund, amb altres vuit columnes darrere de les frontals que divideixen l'espai en tres, deixant l'espai central ms ampli, ms ample i alt. - un edifici original s el Ara Pacis d'August: altar realitzat en 13 a.C. per a commemorar la pau desprs de les guerres en les Gllies i Hispnia. L'altar est voltat per un mur lleugerament rectangular d'uns 10 metres, realitzat en marbre i decorat amb relleus. c) Edificis pblics. La cria. - edifici per a les reunions poltiques. La principal era la Cria Hostilia de Roma, on es reunia el Senat. Reconstruda diverses vegades, Csar la va traslladar al Frum Rom i va passar a cridar-se Cria Iulia. L'edifici actual data de finals del segle III. La baslica. - edifici per a impartir justcia i fer transaccions mercantils. Format per grans sales (generalment dividides en tres naus), amb exedres al fons i cobertes per voltes. Seran el model dels temples cristians. - Baslica de Majenci a Roma: estructurada en tres naus, la central contnua, ms ampla i alta i coberta amb voltes d'aresta, les laterals amb voltes de can amb

cassetons; al fons de la nau central hi ha una exedra semicircular i en un lateral una tribuna. La va acabar Constant a principis del segle IV. Termes. - les termes o banys pblics exercien una funci essencial en la vida social romana, no solament com a balnearis sin a ms com a llocs de reuni i esbarjo, per la qual cosa a voltes adquireixen extraordinries proporcions. Constaven de vestuaris (apoditerium), banys freds (frigidarium), temperats (tepidarium) i calents (caldarium) i altres dependncies (gimns, zones de massatges, biblioteques, espais oberts). - Termes de Caracalla (Roma): de gran grandria. En el centre estaven els banys prpiament dits; la zona dels banys era simtrica; la resta, les zones d'esbarjo, vestbul, vestuaris, estadi, gimns, biblioteca; tot luxosament decorat amb mosaics, marbres, escultures. Teatres. - el teatre rom deriva directament del grec, encara que existeixen algunes diferncies: s'organitza sense aprofitar el declivi del terreny, construint-se sobre una estructura envoltada d'arcs i voltes de rajola o formig (la cvea o gradero), amb una escena monumental, orchestra semicircular (en lloc de circular), i jardins i peristils en la part de darrere. - en tractar-se d'un edifici de fbrica, tamb tenia importncia l'esttica de l'exterior: presenten una srie de pisos, en el que juguen un paper important l'arc i la columna (en les obertures intermdies es collocaven esttues). A l'interior hi havia una srie de passadissos amb portes d'accs i vomitoris a la cvea, dividida en tres parts: la ima cavea, la mitjana cavea i la summa cavea, collocant-se els espectadors segons la seua classe social. - exemples: Teatre Marcelo (Roma), amb superposici d'ordres a l'exterior; el seu interior s'ha perdut totalment a causa que ha tingut diferents funcions al llarg de la histria. a Espanya, els de Mrida o Segbriga. Amfiteatres. - formats per la uni de dos teatres, les seues caracterstiques sn similars: de planta ovalada, amb arena en el centre per a l'espectacle (lluites d'animals, gladiadors), amb subterranis - exemples: el Coliseu (Amfiteatre Flavi, Roma): es va iniciar amb Vespasi en 69 d.C. i va ser finalitzat per Tito i Domici. La seua faana t quatre altures, superposici d'ordres (primera en ordre tosc, segona en jnic, tercera en corinti i en la part superior tancada hi ha pilastres d'ordre compost). els espanyols de Mrida o Itlica. Circs.

- lloc destinat a carreres, principalment de quadrigues, per en algunes ocasions tamb es van realitzar commemoracions d'esdeveniments, a causa que eren els edificis per a espectacles ms monumentals i de major capacitat. - t relaci amb els estadis grecs, per era molt ms gran i de planta molt allargada. En l'arena hi havia una espina, divisi en sentit longitudinal que marcava la lnia on havien de donar la volta els cavalls, en ella se solien collocar columnes, esttues, monuments commemoratius En un dels extrems les presons o quadres. Per a subjectar la graderia, se segueixen les solucions usades en teatres i amfiteatres. - exemples: Circ Mxim (Roma): d'poca imperial amb diverses remodelacions. a Espanya subsisteixen restes a Mrida, Toledo d) Monuments commemoratius. Arc de Triomf. - els arcs triomfals es construen per a les desfilades dedicades a generals o emperadors victoriosos, i se solien situar en llocs estratgics com a creus de calades, extrems de ponts i, sobretot, en els frums. - els conservats sn d'poca imperial, encara que ja va haver d'haver-los en poca republicana. - tipologia molt variada: generalment estan formats per un o tres obertures (ulls), el central ms ampli, per sobre d'aquests es disposa el entaulament i, sobre aquest, un segon cos anomenat tic (sobre el qual es colloquen les inscripcions). El conjunt es completa amb motius decoratius arquitectnics i escultrics. tamb existia un tipus d'arc de quatre ulls formant un quadrat, el denominat arc quadrifont. - exemples: Arc de Tito (Frum Rom, 81 d.C.): alat per a commemorar la victria sobre els jueus. T un sol ull molt profund que origina una volta de can decorada amb cassetons; la decoraci de l'arc s molt senzilla. Arc de Constant (Roma, principis del segle IV): t tres ulls i la majoria dels seus relleus sn aprofitats de construccions anteriors, noms uns pocs sn originals. Arc de Bar (Tarragona, segle I): s molt senzill, no hi ha decoraci escultrica; amb pilastres adossades que emmarquen l'ull. Columna commemorativa. - la columna monumental no solament s commemorativa, tamb pot tenir altres funcions, com la de Traj, que a ms guardava les seues cendres. - la columna s'assentava sobre un podi i tot el fust estava decorat amb relleus que narraven els fets que es commemoren. Normalment, en la part superior hi havia una esttua de l'emperador que la va manar construir.

- la rostra era una columna en la qual en el fust es colloquen els esperons dels vaixells que havien sigut presos a l'enemic. - exemples: Columna Trajana (principis del segle II, Frum de Traj): commemora la victria de Traj enfront dels dacis i tamb t carcter funerari (en el plint es guarda una urna amb les cendres de l'emperador i la seua dona). La columna estava coronada per una esttua de l'emperador (avui substituda per una de Sant Pere). El fust est decorat amb relleus en sentit helicodal i continu. molt semblant s la Columna de Marco Aurelio. i) Monuments funeraris. - se situen fora de les ciutats, en les principals vies. No hi ha una tipologia uniforme, encara que deriven de les etrusques i amb el temps van ser adquirint major llibertat i complexitat. - exemples: Mausoleu d'August (segle I): amb prou faenes es conserven restes i est format per un anell circular coronat per un tmul de terra amb xiprers i coronat per una escultura de l'emperador. Mausoleu d'Adri (segle II, actual Castell de SantAngelo, Roma): molt similar al d'August. En el seu interior hi ha tres cmeres per a l'emperador i la seua famlia. L'anell circular est assentat sobre una base quadrada i damunt del tmul hi havia un templet coronat per un carro tirat per l'emperador com si fra Apollo. a Espanya, la Torre dels Escipions (Tarragona, segle I a.C.): sembla una torre de carcter militar, per es tracta d'un enterrament, tres cossos i li falta la rematada (segurament piramidal). f) Edificis privats. - la casa romana deriva de l'etrusca i es va ser desenvolupant i complicant amb el temps. - la domus urbana. Casa unifamiliar urbana. Constava de diverses parts: l'accs (vestibulum): a un costat del vestbul d'entrada es trobava la sala on es rendia culte als dus i a l'altre costat hi havia una altra habitaci on es trobaven les mscares funerries. un pati central porticat (atrium), amb dos elements caracterstics, el impluvium i el compluvium. la resta d'habitacions donen a l'atri: al fons de l'atri apareixia el tablinum (on es rebien les visites), el triclinum (menjador), cubiculi (dormitoris) al fons, el peristilium (pati porticat) que servia de jard o hort, i on es trobaven la cuina, les dependncies del servei i altres estades. - aquestes cases solien estar decorades amb pintures, mosaics i marbres. Els millors exemples es conserven en Pompeia i en Herculano. - la insula: equivalia a una poma de cases, encara que el terme es va estendre per a acabar denominant a cadascuna de les cases que hi havia en una insula.

- eren cases de pisos, humils i de lloguer. Tenien un pati interior i a l'exterior tenien finestres i balconades. En la part baixa hi hauria tendes (tabernae). - la vila (casa de camp): parteix del concepte estructural de la domus per era ms gran i complexa, i no presentaven regularitat en planta. - estaven allunyades de la ciutat i eren llocs generalment rurals, centres d'explotacions agrries, o de descans. - finalment, el palau imperial: complex de moltes dependncies, com una petita ciutat. Com la Domus Aurea de Ner (Roma), el Palau de Diocleci (Spalato/Split) i la Vila Adriana (Tvoli). g) Obres d'enginyeria. Pantans i aqeductes. - la necessitat de comptar amb aigua abundant en les ciutats determina la realitzaci d'obres hidruliques. - pantans, com el de Proserpina (Mrida). - aqeductes: servien per a canalitzar l'aigua per la seua banda superior, s'alava sobre arcs per a salvar els desnivells, com el Pont-du-Gard (Nimes), que s alhora pont i aqeducte, el de Segvia, el dels Miracles (Mrida) Ponts. - extraordinries obres d'enginyeria, sobre arcs i voltes, que encara avui dia molts segueixen sent utilitzats. Alguns de gran altura, com el Pont d'Alcntara i uns altres d'extraordinria longitud, com el Pont de Mrida. Calades. - comuniquen entre s totes les grans ciutats de l'Imperi, existint una importantssima xarxa. - es tractava de rases farcides amb diferents capes de cants rodats i altres materials i damunt es colloquen pedres llises per a millorar la superfcie i que fra ms fcil transitar per elles. Van permetre el trasllat i la comunicaci entre les diferents ciutats de l'Imperi. - jalonades per milliaris: pedres cilndriques amb inscripcions indicatives i que marcaven les distncies. Altres. - ports (com el d'Empries); muralles (com les de Lugo o el Mur Adri); fars (Torre d'Hrcules a la Corunya) 4. L'ESCULTURA ROMANA. - en l'escultura romana s clara la influncia hellnica (especialment en les de carcter religis) i tamb la influncia etrusca (en el realisme del retrat). a) Escultura religiosa. - en els temes mitolgics trobem fonamentalment cpies d'obres gregues.

- s'observa una tendncia evolutiva des del idealisme grec en la Repblica i l'Alt Imperi cap al hieratisme i rigidesa de les ltimes realitzacions del Baix Imperi. b) El retrat. - el retrat s l'aportaci romana ms original a l'escultura. El seu origen est en l'antiga prctica funerria del culte als avantpassats i les imagines maiorum (quan algun patrici moria es treia una mscara de cera del seu rostre per a guardar-la a casa i exhibir-la en els funerals i cerimnies pbliques). - les seues caracterstiques principals sn la fidelitat en els trets i en els pentinats (especialment en el retrat femen). Perode Republic. - en aquesta poca sn d'un gran realisme, amb els trets facials molt accentuats. Sn busts curts (noms representa cap i coll). Els homes porten el pl curt. - exemples: Luci Junio Brut (segle IV a.C.): rom o etrusc. Pompeu (segle I a.C.): de gran realisme i penetraci psicolgica. Grup Barberini: encara que s ja de principis de l'Imperi, apareix amb dues imatges dels avantpassats en les seues mans, en peus. Cada personatge t trets diferents. retrats de Juli Csar, des d'exemples realistes a uns altres amb certa idealitzaci, tendncia que es consolidar al principi de l'Imperi amb els primers retrats de Octavi August. El retrat Imperial. - en el retrat de cos sencer dels emperadors de l'Alt Imperi trobem tres versions: imatge togata, com a patrici o Pontificex Maximus, amb toga. Exemple: el Retrat togat d'August, en el qual la postura marca el contraposat i el cap est cobert. imatge thoracata, com imperator (cap militar) o cnsol, amb indumentria militar i amb cuirassa. Exemple: August de Prima Porta, August s'est dirigint a l'exrcit, per la qual cosa est vestit de militar i amb el bra en alt, s'esculpeix amb precisi el contrast entre la cuirassa llisa i dura i la tela blana; la cuirassa est plena de relleus allusius a la pau augusta i en la part interior hi ha una figura infantil sobre un dof, allusiva a l'origen div de la famlia Julia. imatge apotesica, con un heroi o divinitzat, nu, corona de llorer i l'atribut d'algun du. Exemples: El Retrat apotesic d'August o el de Claudio divinitzat. - en els retrats dels primers emperadors (principis del segle I d.C.), s'observa una tendncia cap a cert idealisme per influncia grega, per la qual cosa podem parlar d'un realisme idealitzat en el qual els trets ms acusats es dissimulen (com en els esmentats retrats d'August, els de Calgula). - per a partir de Claudio i Ner es torna al realisme rom, com podem apreciar en Claudio divinitzat.

- en els segles II i III es tendeix a un progressiu barroquisme, el pl s'esculpeix ms llarg i separat del cap, amb rnxols molt engruixats, apareixen les barbes Des d'Adri i sobretot a partir del segle III es graven les pupilles. - exemples: Adri (segle II): els ulls estan tallats i no policromats, porta barba i el pl est molt marcat, llarg i treballat amb trep amb molta delicadesa. Marc Aureli (segle II): del que tenim un magnfic retrat eqestre en bronze del segle II, el ms antic dels conservats i el de major influncia posterior, principalment durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. Aquesta imatge tenia com a finalitat mostrar a Marc Aureli com imperator, general victoris i conqueridor, per al no portar armes o armadura sembla transmetre ms una imatge de pau que d'heroi militar, tal com ell es percebia a si mateix. Caracalla (segle III): va ser un emperador de carcter violent i altiu, carcters que queden reflectits en la seua escultura. - a partir del segle IV, ja en el Baix Imperi, el retrat rom es caracteritza per la rigidesa i el hieratisme (que heretar el cristianisme). - els retrats es deshumanitzen, es perd la preocupaci per fer retrats que s'acosten al retratat, es tendeix a una esquematitzaci que allunya a l'emperador de la societat. Per tant, aquesta escultura es pot considerar ja anti-clssica. - exemples: Retrat colossal de Constant: cap d'una escultura de cos sencer que es conserva fragmentada i era de dimensions colossals. Constant apareix imberbe i t el pl pegat al capdavant, els flocs sn meres lnies, els ulls sn desorbitats i desproporcionats El grup dels Tetrarques: representa als dos augusts i els dos csars donant-se l'abraada de la concrdia. c) El relleu. - principals caracterstiques: idealitzaci en els temes religiosos, realisme i carcter narratiu en els relleus histrics. - en els relleus histrics (els ms abundants i importants), destaca el seu realisme i el seu carcter narratiu. Al contrari que en l'escultura grega, on els grans fets histrics es recordaven mitjanant temes mitolgics, en la romana els protagonistes sn els homes i els generals que van guanyar les guerres parar Roma. - podem destacar tres obres excepcionals: el Ara Pacis d'August (Roma): altar realitzat per a commemorar la pau desprs de les guerres en la Gllia i a Hispnia. L'altar est voltat per un mur de marbre lleugerament rectangular d'uns 10 metres decorat amb relleus: el mur exterior amb dos frisos, en la part baixa un amb decoraci floral i animals minsculs, i en la part superior apareix una magnfica process (August amb la seua famlia i cortesans) amb una gran riquesa en actituds, posicions i vestimentes, amb homes, dones i xiquets en diferents plnols, que donen profunditat i creen un excellent espai. Al costat d'una de les portes hi ha una representaci mitolgica de la Terra, amb dos xiquets i fruits en la seua falda, animals als seus peus i vegetaci, i

flanquejant-la hi ha dues nimfes, una sobre un cigne i l'altra sobre un llop mar; l'interior es decora amb bucranis i garlandes. Arc de Tit (81 d.C., Roma): la decoraci s molt senzilla ja que noms es troba a l'interior de l'arc, emmarcat per columnes que descansen sobre grans plints i en els carcanyols apareixen victries. En un dels relleus apareix el moment en el qual Tit, triomfant, entra a Roma al costat d'una Victria (que li corona) i la deessa Roma guiant el seu carro. Hi ha perspectiva, l'atmosfera s'aconsegueix amb un difuminat, hi ha preocupaci pel moviment, estudi de diferents actituds L'altre relleu representa el moment en el qual l'exrcit triomfant entra en la Ciutat per un arc del triomf amb els tresors presos als jueus. Columna Trajana (107-113 d.C., Roma): commemora la conquesta de Dcia. Tot el fust est decorat amb relleus en sentit helicodal, continu i de tema histricnarratiu. En el plint, decoraci amb armes i elements propis d'una armadura. - en el relleu tamb s'adverteix una clara evoluci: es passa de l'estil pictric (de modelatge i realisme plenament aconseguits, amb diversos plnols, perspectives quasi pictriques) als exemples de finalitats de l'Imperi, en els quals les figures, frontals i hiertiques, es juxtaposen, constituint el que es denomina l'estil cristall, que ha de passar a l'art cristi (relleus del Pedestal de l'Obelisc de Teodosio). - captol apart mereixen els sarcfags, on podem apreciar totes les caracterstiques esmentades per al relleu, tant en els de l'Alt Imperi, de temtica mitolgica o narrativa sobre el difunt, com en els de el Baix Imperi, ja sota el predomini del cristianisme. 5. LA PINTURA ROMANA. - les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans ms adinerats. Generalment es tracta de pintura al fresc, encara que tamb est documentada la pintura sobre taula. - va tenir com a precedents els frescs de les cmeres funerries etrusques i la pintura grega, aconseguint un gran desenvolupament. - no obstant a, les restes conservades sn mnims i quasi es redueixen als oposats en les excavacions de Pompeia i Herculano, on els historiadors han establit quatre estils. a) Pintura al fresc: els estils pompeians. - primer estil o d'incrustacions (segles II i I a.C.): el ms antic, imita revestiments de marbres. - segon estil, arquitectnic o de perspectiva (segle I a.C-I d.C.): els murs s'adornen amb representacions arquitectniques fingides i intents de perspectiva. Tamb s'introdueixen temes figuratius, paisatges i bodegons. - tercer estil, ornamental o de parets reals (segle I a.C-I d.C.): caracteritzat per posar els elements arquitectnics en primer plnol, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures representades sn fantstiques, introduint-se garlandes i amorets en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

- quart estil o de illuminisme arquitectnic (segle I d.C.): es reprn la perspectiva del segon estil per s'usen ms colors i ms elements decoratius, introduint-se formes arquitectniques molt diverses, requadres amb escenes mitolgiques i paisatges imaginaris. b) Pintura sobre taula. - igual que a Grcia, la pintura sobre taula va haver de ser habitual a Roma, per en tractar-se de materials peribles no s'ha conservat, excepte casos excepcionals, com els Retrats de al Fayum, necrpoli egpcia (segle II): representen, molt sovint, a persones joves, per la qual cosa havien de ser retrats que el mort s'havia fet en vida. c) El mosaic. - el mosaic era la decoraci assolida per mitj de petites peces (tesselles) de pedra, terracota o vidre, amb les quals es formaven decoracions de motius geomtrics o figurats. S'utilitzaven per a la decoraci dels sls, encara que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets. - els motius decoratius sn molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar en el centre (l'emblema). Trobem diversos tipus, depenent de la grandria de les tesselles: opus sectile: el ms rudimentari, imita labors de marbres o pedra mitjanant grans peces de marbre de diferent grandria que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomtriques. opus tesellatum: quan la grandria de les tesselles s superior a 1 cm. Formen escenes desenvolupant vertaderes composicions pictriques. opus vermiculatum: quan la grandria de les tesselles s inferior a 1 cm. El mosaic es concep en aquest cas com a imitaci de la pintura, cercant-se un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell. Per a a, s'utilitzen cubs summament reduts i se cerquen les mximes gradacions de color. Destaca el Mosaic d'Alexandre (Pompeia).