Abril 2004

El nou paradigma educatiu

Projecte TIC
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci

El nou paradigma educatiu

Barcelona, abril de 2004

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

Necesitamos un nuevo paradigma educativo porque seguimos resolviendo problemas cada ms vez complejos con el modelo pedaggico del pasado".

Para que las TIC desarrollen todo su potencial de transformacin (...) deben integrarse en el aula y convertirse en un instrumento cognitivo capaz de mejorar la inteligencia y potenciar la aventura de aprender" (Beltrn Llera)

" Si educar implica inducir actitudes positivas a los hijos-alumnos, difcilmente lo podremos hacer si los padres-profesores no podemos ofrecer nuestro testimonio personal"

INDEX
1. INTRODUCCI 1. CARACTERSTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACI 2. ROL DEL MESTRE 3. FORMACI DELS MESTRES 4. CONTINGUTS 5. METODOLOGIES 6. TREBALL EN XARXA DE MESTRES I DESCOLES 7. ROL DE LESCOLA

Ms informaci Definici de Paradigma

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

Des de lany 1998, a travs del projecte Xarsec, hem apropat les tecnologies a lescola a travs dels cursos de formaci i dels projectes telemtics. Ara, volem fer un pas ms i per aix hem dissenyat el Projecte TIC Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci -. Lobjectiu s facilitar a les escoles la integraci del les TIC ens els diferents mbits: el de gesti, el densenyament- aprenentatge, etc. Per aconseguir-ho, hem preparat diferents actuacions que puguin permetre als centres fer els canvis pertinents per portar a terme una progressiva incorporaci de les TIC. Aquest Projecte TIC es fonamenta i semmarca en el que hem anomenat el Nou Paradigma educatiu del que us en fem un breu resum. Lhem incorporat en totes les activitats formatives del Projecte perqu els mestres de les escoles de la FSECC en coneguin i incorporin en la seva tasca docent els trets bsics per respondre a les necessitats educatives actuals.

INTRODUCCIO La incorporaci de les noves tecnologies en la nostra societat ha configurat un mn en canvi constant. En aquest context es fa necessria una reflexi general sobre limpacte daquests canvis en la realitat escolar i, en particular, una reflexi de com aprofitar els canvis tecnolgics, que tindr per objectiu posicionar satisfactriament les nostres escoles i afrontar amb eficcia i eficincia els reptes socials i educatius del present i del futur, presidits per un entorn en permanent canvi i transformaci. Lescola no pot mirar-se la societat i tot all que en ella shi cou des de fora, sin que ha de saber treballar i conviure amb tots els elements i les eines que intervenen i fan possible el progrs. Des de les aportacions de diferents experts en el tema, hem configurat un marc de referncia, un nou paradigma educatiu, que fa ms fcil la identificaci de les necessitats a les quals hem de respondre i la contextualitzaci adequada de les finalitats a les quals haurem dorientar leducaci escolar. CARACTERSTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACI Com assenyala Coll (2003), un dels trets que caracteritza duna manera ms clara la societat de la informaci s que situa leducaci en un lloc central, com a base per a laccs al coneixement, i la converteix en una prioritat estratgica per al desenvolupament econmic i social, ms enll del seu paper en els processos de desenvolupament i socialitzaci de les persones. Aquest paper central de leducaci i la formaci en el nou ordre econmic i social impulsa la transformaci radical dels plantejaments educatius heretats de la societat industrial. Neil Postman (1992) ja va assenyalar que el canvi tecnolgic s ecolgic: no es limita a afegir alguna cosa, sin que ho canvia tot. Pere Marqus (2003) afirma que limpacte que implica el nou marc globalitzat de la Societat de la Informaci i les prestacions de les omnipresents, imprescindibles i poderoses eines TIC, est induint una profunda revoluci en tots els mbits socials que afecta tamb, i molt especialment, el mn educatiu: les necessitats de formaci dels ciutadans es perllonguen ms enll dels primers estudis i sallarguen per tota la vida (formaci continua), apareixen nous entorns formatius en el ciberespai, creix la importncia de leducaci informal (mass-media, Internet), es revisen i es canvien els objectius i programes dinstitucions formatives, tot insistint en la necessitat duna educaci al servei de totes les dimensions de la vida de la persona (com veurem en desenvolupar el punt sobre els continguts i habilitats que cal treballar)... Es va perfilant doncs, un nou model descola i dinstitucions educatives en general, i certament, aquest nou model exigeix noves

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

competncies professionals per al professorat i per als gestors dels centres. Segons Joan Maj (2000), hem passat duna situaci en la qual la informaci era un b escs a una societat en qu la informaci s un recurs sobreabundant o excessiu ... La causa principal de la manca de coneixement actual s lexcs dinformaci, a ms de la manca dhabilitat per a processar la informaci. Davant de la quantitat dinformaci que tenim actualment, shan dintroduir noves pautes. Avui, ms que mai, es necessari que l'escola parteixi d'un projecte hum (Florentino Sanz, 2003), s a dir, duna clara opci de valors (Manuel Castells, 2000), per no trobar-nos sense referents en el cam de la societat de la informaci a la societat del coneixement, i per construir un mn basat en la ciutadania responsable (L. Rayn, 2003). La transformaci de la informaci, t implicacions de naturalesa diversa. Duna banda, la necessitat que els alumnes assoleixin capacitats per continuar aprenent al llarg de tota la vida, per utilitzar la informaci emmagatzemada digitalment i recombinar-la de manera que pugui generar coneixements adequats a cada objectiu plantejat (Castells 2002); i de laltra, la capacitat per aprendre i pensar de manera autnoma, la personalitzaci necessria dels processos educatius i el perill de les noves formes dexclusi social.

ROL DEL MESTRE Hi ha arguments que sn a la base de les reformes educatives dels darrers trenta anys i que el nou paradigma de la tecnologia de la informaci (Castells 1999) ha contribut a actualitzar i a amplificar. Aix, les xarxes dinformaci existents posen en qesti (Pere Marqus, 2003; Jess A. Beltrn Llera, 2001) que la transmissi de coneixements (paradigma instruccional) sigui lobjectiu prioritari dels centres educatius i del treball del professorat. Lescola, els mestres, hem de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents mbits disciplinars per, alhora, tamb cal proporcionar les competncies necessries perqu els estudiants puguin continuar aprenent de forma autnoma (paradigma personal) al llarg de tota la vida. Com apunta Joan Maj (2000), en el mn de leducaci no podem ensenyar les mateixes coses de la mateixa manera. Shan de revisar les metodologies i tamb els continguts. Sha densenyar a desaprendre, no noms a aprendre a aprendre. El paper del professorat ser cada cop ms el de tutor que ordena la informaci, dirigeix els alumnes cap on la poden trobar, fa notar les diferncies de qualitat en la informaci. Pere Marqus (2004) considera que el rol del mestre s el de mediador dels aprenentatges dels estudiants. Aix, el mestre, deixa de ser el principal transmissor dinformaci als alumnes i es converteix en mediador entre la cultura i els estudiants, un gestor de coneixements i recursos que orienta els aprenentatges, assessora, motiva i s capa de crear un clima de confiana i de dileg a laula.

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

FORMACI DELS MESTRES El nou rol de mestre que acabem de definir requereix un tipus determinat de formaci: Formaci inicial, formaci pedaggica en tecnologies de la informaci i comunicaci, i formaci permanent. Tal com apunta P. Marqus (2004), el professorat de la societat de la informaci tamb es veu obligat a una formaci contnua per poder afrontar les repercussions educatives dels continus canvis cientfics, tecnolgics i socials. De la mateixa manera que els alumnes, els mestres necessiten una alfabetitzaci digital que els permeti utilitzar de manera efica i eficient aquests nous instruments tecnolgics en les seves activitats professionals. Per a ms a ms, requereix una peridica actualitzaci dels coneixements sobre la matria que imparteixen i una actualitzaci didctica tecnolgica que consideri ls especfic de les TIC en els diferents rols com a mestre: orientador, assessor, tutor, prescriptor de recursos per laprenentatge, font dinformaci, organitzador daprenentatges, model de comportament, motivador, i el treball docent en equip. Quant als coneixements generals, cal promoure una formaci que inclogui: Coneixements culturals en general. Coneixement especialitzat de la prpia matria. Competncies pedaggiques: habilitats didctiques, tcniques dinvestigaci-acci, coneixements psicolgics, coneixement del component emocional de la intelligncia i dhabilitats socials per dinamitzar el grup, resoldre conflictes i educar en la diversitat.

Pel que fa a les competncies didacticodigitals, shaurien de treballar les que descrivim a continuaci: Competncies tcniques instrumentals: sobre sistemes informtics, equips informtics, xarxes, navegaci per Internet, pgines web, sistemes tecnolgics aplicats a leducaci, ... Competncies professionals actualitzades: coneixement de les possibilitats dels recursos TIC i dels entorns virtuals daprenentatge, accs a fonts dinformaci i recursos en suports TIC i a Internet, utilitzaci de programes especfics de la matria, ... Competncies de la metodologia docent: coneixement dels nous llenguatges audiovisual i hipertextual, selecci de recursos i disseny de sessions formatives tot integrant els recursos TIC, aplicaci destratgies didctiques en qu es facin servir aquests recursos, elaboraci de materials didctics multimdia, s de recursos TIC per al seguiment tutorial dels alumnes i per a lavaluaci, elaboraci duna web docent, s de la web de centre o duna Intranet, ... Actituds: actitud oberta i crtica davant el context social i les TIC, actitud investigadora, prudncia front a la informaci que es rep i als missatges, ...

CONTINGUTS Pel que fa als aprenentatges, s fonamental la selecci dels continguts en funci de les noves necessitats educatives, per tal darribar a una educaci de qualitat que, tal com la defineix lOCDE (1995) s la que assegura a tots els joves ladquisici de coneixements, capacitats, destreses i actituds necessaris per a preparar-los per a la vida adulta.

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

Cada vegada ms, es fa necessari distingir entre el coneixement codificat que podem trobar en diverses fonts dinformaci i les habilitats per gestionar-lo. A ms, segons linforme Delors de la UNESCO (1996), no noms hem de pensar en lmbit de laprendre a saber, sin tamb en els mbits del ser, el fer i el conviure. En aquest sentit, Manuel Castells (1997), Miquel ngel Prats, Edgar Morin (1999), Joan Maj (2000), Pere Marqus (2004), proposen el que es consideren habilitats fonamentals que cal ajudar a desenvolupar (les hem classificat segons els quatre mbits de Delors, com proposa Marqus): Aprendre a ser: inclou les habilitats dautoconeixement, autoestima i autenticitat personal, la capacitat dadaptar-se a circumstncies canviants, la disposici a aprendre i a desaprendre durant tota la vida, la intelligncia emocional amb el control de les prpies emocions, la motivaci i la capacitat per afrontar frustracions, lactitud de curiositat i obertura davant la realitat, amb la capacitat de formular-se preguntes i dinvestigar, junt amb la capacitat dafrontar lincertesa; la capacitat dabstracci, de raonament i de reflexi; la responsabilitat personal i, en general, ladquisici de criteris tics de valor per aplicar en la prpia vida i en les decisions personals. Aprendre a saber i a conixer: inclou la capacitat dinformar-se, per tal danalitzar i comprendre millor la realitat; tamb, la capacitat de construir el coneixement, mitjanant la negociaci de significats i lelaboraci prpia; (autoaprenentatge), tot integrant coneixements fragmentaris i desenvolupant slids esquemes culturals; laccs a la cultura concebuda com un conjunt de visions diverses del mn, valors diferents, formes diverses de comunicaci, per exemple, amb codis variats; a ms, suposa promoure aprenentatges polivalents i diversos tipus de pensament (com destaca Jess A. Beltrn, 2001, el pensament analtic, el pensament dialctic, el pensament pragmtic i el conciliador). Aprendre a fer: capacitats diniciativa en la presa de decisions, la perseverncia, la tendncia al pensament sistmic per resoldre situacions de la realitat, lactitud creativa i oberta al mn, la capacitat danalitzar situacions complexes, aplicar diversos coneixements i resoldre problemes, lhabilitat per fer servir de manera eficient els recursos i tenir bons hbits de treball. Aprendre a conviure: inclou totes les capacitats comunicatives, escoltar i parlar (habilitats del dileg), llegir i escriure, amb claredat i eficincia; tamb es tracta destablir bones relacions personals, amb sensibilitat, empatia i capacitat de negociaci i gesti de conflictes; la capacitat de cooperaci i treball en equip; la comprensi mtua, la sociabilitat, el respecte a tothom i la solidaritat participativa en la comunitat.

METODOLOGIES Canviar de paradigma exigeix canvis en les persones i en els centres. P. Marqus (2004) considera que els canvis metodolgics que poden derivar-se del accs universal a la informaci i a la comunicaci que proporciona Internet i de ls innovador de les tecnologies en el marc de la societat actual sn tant importants que ens permeten dibuixar un nou paradigma de lensenyament basat en plantejaments cognitivistes i sociocontructivistes de laprenentatge, que promou laprenentatge a partir de la cerca, relaci, experimentaci i transformaci dels coneixements (no de la memoritzaci). Algunes caracterstiques de la metodologia emmarcada en aquest nou Paradigma:

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

Lactivitat docent es centra en el desenvolupament personal dels estudiants i en aconseguir els aprenentatges previstos en el currculum. Des de perspectives socioconstructivistes, es tendeix a laplicaci de metodologies actives, participatives i que promoguin el treball cooperatiu. Ms autonomia dels alumnes. Lestudiant planifica, desenvolupa estratgies daprenentatge, construeix coneixements, els aplica i navalua els resultats. Presncia en el ciberespai i aprenentatges collaboratius i cooperatius en xarxa. La possibilitat de treballar en xarxa modifica la relaci entre mestres i entre estudiants, afavoreix la interdisciplineitat , i facilita lactivitat tutoritzada. Trenca el tradicional allament entre els centres i promou una cultura solidria entre escoles i mestres. Atenci a la diversitat per la construcci daprenentatges significatius. Es tendeix a una pedagogia ms diferenciada, individualitzada, per donar resposta a lheterogenetat de nivells dels estudiants. Especial atenci en les competncies bsiques, incidint en matries nuclears de cada nivell. Varietat de recursos per els aprenentatges i s de les TIC. Es tendeix a la utilitzaci de tot tipus de recursos, tant convencionals i audiovisuals com basats en noves tecnologies.

TREBALL EN XARXA DE MESTRES I DESCOLES Com a conseqncia de la pressi que sexerceix sobre el sistema educatiu, la complexitat de les tasques que les escoles han de dur a terme en el context actual i la incertesa respecte dels canvis que seran necessaris en el futur, el treball del professorat haur de tendir a ladopci de formes dorganitzaci de lactivitat educativa basades en el treball en equip, en la flexibilitat, en el dileg i en la participaci de tota la comunitat educativa, i els centres hauran de comptar amb equips de professors i professores predisposats a la innovaci, al treball en xarxa i a la formaci professional continuada. ROL DE LESCOLA La personalitzaci de leducaci, amb el suport de les TIC, i especialment dInternet, obre la possibilitat de dur lactivitat educativa a una gran varietat descenaris reals i virtuals i dimplicar nous agents en els processos educatius. El pas cap a un entorn social educador, enfront del model escolar de la societat industrial, basat en lhomogenetat i en lallament respecte de la comunitat, promou una major obertura de lescola i desdibuixa les fronteres entre leducaci formal i leducaci no formal. Cal la definici i concreci duna concepci escola per a tothom, que esdevingui centre local de cultura i formaci a tots nivells, tot recorrent als mitjans que siguin ms adequats en funci de la gran diversitat de collectius que hi tindran accs.

Abril 2004

El nou paradigma educatiu

La interconnexi daquests centres locals de cultura, ha de permetre el flux de coneixements i experincies. El cooperativisme ser bsic tamb en aquest nivell. Ms informaci:

http://www.esicm.cu/cejisoft/www.espanol/eve/1999/ponencia7.htm http://contexto-educativo.com.ar/2003/5/nota-03.htm http://iris.cnice.mecd.es/ceiie/area1/conclusiones.html http://tecnologiaedu.us.es/edutec/paginas/125.html http://www.campus-oei.org/administracion/aguerrondo.htm http://www.astrolabio.net/educacion/articulos/107332512171256.html http://dewey.uab.es/pmarques/impacto.htm http://dewey.uab.es/pmarques/perfiles.htm http://dewey.uab.es/pmarques/madrid032.htm http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/PIC_escoles_0_10.pdf

Definici de Paradigma Diccionari de lEnciclopdia Catalana - http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

paradigma [1839; del ll. paradigma, i aquest, del gr. pardeigma 'exemple, model'] m 1 Exemple, model. Era el paradigma de la bellesa. 2 FILOS En la teoria platnica, el mn de les idees, prototip del mn sensible. 3 GRAM 1 En gramtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexi nominal i verbal. 2 En lingstica moderna, tot conjunt d'unitats lingstiques que mantenen una relaci de possible commutaci dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles.