Unitat 1.

Les normes jurdiques i lordenament jurdic

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC

Una norma jurdica s una prescripci amb el propsit dinfluir en el comportament hum, per la qual cosa, a diferncia de la resta de normes, contemplen sancions que es possible i legtim imposar en s de la fora socialment organitzada. Lordenament jurdic s la totalitat de normes que tenen naturalesa jurdica i fora dobligar > s un ordenament perqu hi ha un ordre entre les diferents normes > hi ha valors que donen coherncia i unitat, i regles i principis que ordenen les relacions entre normes

Bloc III. El sistema de fonts del dret

Ferran Domnguez Garcia

Els ordenaments aplicables

Als ciutadans espanyols sels apliquen normes catalanes, estatals i europees. -1 ordenament central i 17 ordenaments autonmics (corresponents a les CCAA que tenen autonomia poltica) >Tamb es pot parlar dun ordenament global espanyol que els inclouria a tots. - Lordenament europeu s un ordenament jurdic propi, i autnom.

Concepte de font del dret Font del dret (o categoria normativa): forma jurdica que lordenament jurdic confereix a cada conjunt de normes que, individualment considerades, compten amb un mateix rgim de producci, aplicaci, efectes i relacions internormatives.

Unitat 2. La Constituci
La Constituci espanyola (CE) s la norma suprema de

La Constituci

lordenament jurdic de la qual deriva la validesa de la resta de normes.

La Constituci s la norma fonamental i fonamentadora de

lordenament jurdic i se situa en el vrtex suprem dins lordenament jurdic de lEstat.

Les disposicions de la CE obliguen a tothom, tal com es

desprn de la redacci de larticle 9.1: Els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. > s lanomenat principi de constitucionalitat.

La Constituci: trets

La reforma de la Constituci
Iniciativa de la reforma: Lart. 166 CE remet als apartats 1 i 2 de larticle 87 CE: Govern, Congrs dels Diputats, Senat, Assemblees legislatives de les Comunitats Autnomes. Exclusi de la iniciativa legislativa popular. Els procediments de reforma: A) El procediment especial (art. 168 CE): revisi de la totalitat de la Constituci o de modificar-la parcialment, de forma que safecti el Ttol preliminar (grans definicions), la secci 1a. del captol segon del Ttol I (drets fonamentals) o el Ttol II (Corona)

La fora vinculant de tots els seus preceptes, tot i que alguns necessitin ser desenvolupats per lleis. La Constituci s superior a la llei i a la resta de normes de lordenament. La Constituci s font de les altres normes: disposa la forma de creaci de les normes inferiors. T garanties per assegurar la posici suprema de la Constituci: regulaci de la reforma constitucional i control de constitucionalitat de les lleis pel TC.

La reforma de la Constituci (2)

A) El procediment especial (cont.):

La reforma de la Constituci (3)

B) El procediment ordinari (art. 167 CE): reformes parcials de la resta de propostes de reforma de la Constituci. Aprovaci per les Corts Generals per 3/5. Si no hi ha acord, una comissi paritria elaborar un nou text. Eventualment si no sobt 3/5 de les dues cambres, per en canvi 2/3 parts del CD i majoria absoluta del Senat es considerar aprovada la reforma constitucional.

Aprovaci del principi de reforma per 2/3 del Congrs i del Senat. Dissoluci de les CG i convocatria deleccions. Ratificaci per les noves cambres de la decisi de procedir a la reforma (majoria simple en el CD i majoria absoluta en el Senat). Aprovaci per 2/3 del Congrs i del Senat. Aquest procediment s seguit de la celebraci dun referndum popular (preceptiu) que ratifiqui la modificaci esmentada (art. 168 CE).

Noms es convocar el referndum quan aix ho sol licitin una dcima part dels senadors o diputats (referndum facultatiu, per si es convoca s vinculant).

Unitat 3. Les lleis i les normes governamentals amb valor de llei. A) Les lleis

La llei: tipus

La llei s una norma general i abstracta dorigen parlamentari (prov de les Corts Generals de lEstat o dels parlaments de les comunitats autnomes), adoptada duna forma determinada derivada dun procediment parlamentari (procediment legislatiu), que est subordinada a la Constituci. Noms pot ser anullada pel Tribunal Constitucional.

Lleis estatals. El legislador estatal s un legislador limitat. Li correspon el poder legislatiu de lEstat, no tot el poder legislatiu. Lleis autonmiques, que, a ms destar subordinades jerrquicament a la Constituci, ho estan tamb a lEstatut dautonomia respectiu.

La llei: tipus
Lleis ordinries: sn les aprovades pel procediment habitual i per majoria simple de les dues cambres de les Corts Generals (Congrs i Senat) o per un parlament autonmic. Lleis orgniques: sn les que fan referncia a matries a les quals la Constituci atorga una transcendncia especial. Forma LO: aprovades per majoria absoluta (la meitat ms u del nombre total dels membres) del Congrs, sense que sigui exigida cap majoria especial en el trmit davant el Senat.
Contingut LO: Sn lleis orgniques les que regulen els drets

La llei: tipus

fonamentals, el rgim electoral general, les que aproven els estatuts dautonomia de les comunitats autnomes i aquelles altres matries en qu constitucionalment es prevegi (art. 81 CE).

Llei de pressupostos. Llei que cont la previsi dingressos i les despeses del sector pblic i que s una materialitzaci de les poltiques governamentals. No obstant, hi ha elements de naturalesa econmica i tributria expressament exclosos. Iniciativa exclusiva del Govern. Aprovaci pel parlament, tot i que amb certes peculiaritats del procediment legislatiu cal destacar la limitaci del dret desmena dels parlamentaris-.

La llei: tipus

Llei: rang Estatuts dautonomia: no sn en puritat lleis orgniques, sin un tipus especfic de llei amb una funci constitucional especfica: creaci de la CCAA i lassumpci de competncies, a part daltres funcions com organitzar les institucions autonmiques. Sn normes de carcter paccionat: concurrncia de dues voluntats, lautonmica i lestatal. Per tant, s indisponible unilateralment tant per al legislador estatal com per al legislador autonmic.

Les normes legals tenen totes el mateix rang (no hi ha diferncies jerrquiques internes entre les normes legals) i, per tant, no sels pot aplicar el concepte de fora entre elles. Saplica el principi de competncia (duna matria cal veure si est reservada a un tipus legal especfic).

B) Normes del Govern amb rang de llei

Unitat 4. Els tractats internacionals i el dret comunitari. A) Els tractats internacionals

Reial decret llei (E) / Decret llei (CAT): aprovaci pel Govern en casos dextraordinria i urgent necessitat [hi ha matries excloses] > convalidaci pel Parlament a posteriori (30 dies). Reial decret legislatiu (E) / Decret legislatiu (CAT): resultat duna expressa habilitaci-delegaci prvia del Parlament realitzada amb determinades condicions (expressa, per a matria concreta, amb termini fixat). Hi ha matries no susceptibles de ser delegades.

Un tractat internacional s un pacte entre dos o ms Estats o subjectes de Dret internacional (com poden ser les organitzacions internacionals o la Uni Europea) pel qual les diverses parts estipulen drets i obligacions entre ells. La categoria de tractat internacional s independent de la denominaci que tingui el pacte (tractat, conveni, acta, acord, bescanvi de notes, etc.). Lincompliment duna obligaci compresa en un tractat internacional comporta una responsabilitat internacional davant les altres parts o lrgan o rgans que shagin estipulat.

Tractats internacionals: tipus

B) La normativa de la Uni Europea: principals normes

Dret originari (Tractat de la Uni Europea, altres tractats): creat pels Estats membres de la Uni (tractats internacionals). Dret derivat (creat per les institucions de la Uni Europea):
Reglaments: s un norma dabast general, dobligat compliment per a

Larticle 93 de la CE: atribuci de competncies a organitzacions supranacionals autoritzaci de les Corts Generals mitjanant llei orgnica. Larticle 94.1 de la CE: matries despecial rellevncia (tractats de carcter poltic i militar, els que afectin a la integritat territorial i els drets i deures fonamentals del ttol I CE, els que impliquin obligacions financeres i els que requereixin la modificaci o aprovaci de lleis per al seu compliment) autoritzaci prvia de les Corts Generals Larticle 94.2 de la CE: altres continguts aprovaci pel Govern, informaci a les Corts Generals

tots els Estats membres i directament aplicable, sense necessitat de qu intervinguin els seus rgans. Directives: Sn normes obligatries que normalment no tenen una eficcia jurdica immediata: es tracta de vincular als Estats que sn destinataris al efecte que la Uni pretn aconseguir, per es deixa als Estats lelecci de la manera i els mitjans per donar compliment a la Directiva. Decisions: s un acte individual que vincula noms al destinatari de la decisi, podent ser un Estat membre o un particular. Els seus efectes comencen a partir de la notificaci als destinataris.

La normativa de la Uni Europea: relacions amb lordenament espanyol > principis

- Primacia: Les normes de dret europeu prevalen sobre les normes de dret intern. No existeix jerarquia, sin que la primacia actua de manera semblant al principi de competncia i cal veure si la Uni Europea o els Estats membres sn competents en una matria. Si sha atribut competncia a la Uni el seu dret desplaa al dret estatal i les autoritats pbliques dels estats i, especialment els jutges, estan obligats a inaplicar el dret estatal que sigui contrari al dret europeu. - Efecte directe: No cal ratificaci o un acte dincorporaci del dret europeu perqu aquest sigui aplicable (excepte els tractats europeus, que sn tractats internacionals). La seva eficcia s directa un cop les institucions europees lhan aprovat.

Unitat 5. El dret autonmic

Constituci Estatut dautonomia Llei catalana / norma del govern de Catalunya

amb rang de llei (decret llei i decret legislatiu)

Reglaments del Govern de Catalunya

(eventualment daltres rgans amb potestat reglamentria especfica com el CAC)

Tipus de Llei a Catalunya -Ordinries -Pressupost -Desenvolupament bsic de lEAC (art. 62.2 EAC): majoria absoluta (excepte 2/3 electoral), determinades matries: ens locals, llengua, Carta de drets, electoral, institucions (excepte CAC), Aran.

Combinaci dels principis de jerarquia i competncia

Unitat 6. Els reglaments Normes jurdiques de carcter general i innovadores de lordenament jurdic dictades pel Govern (central, autonmic o local) o per un ens amb potestat reglamentria especfica (p.ex. Consell General del Poder Judicial) i que es caracteritzen per tenir una fora o rang inferior al de la llei. Forma: Reials Decrets, Ordres ministerials (dictades pels ministres). CCAA: Decrets, ordres. Ens locals: ordenances. Control: Poder Judicial (jurisdicci contenciosaadministrativa).