El catal als fogons

Receptes elaborades per entitats catalanes de persones immigrades.

El catal als fogons

Receptes elaborades per entitats catalanes de persones immigrades.

El catal als fogons 5

Sumari
Prlegs Presentaci Lloc dorigen de les receptes dEl catal, als fogons. Receptes Entrants Amanida Mimosa - C Guacamole Ahuacamolli - Guacamole Primers plats Empanades argentines Empanadas argentinas Migas Migas Sopa de quinoa Sopa de Kinua Segons plats Berinani Pollastre picant - Wallpa Jaya - Picante de gallina Golabki - Gobki Xai amb salsa Encocado de llagostins Piqwayusqa langostino Encocado de langostinos Arrs amb peix Thiebu djene Cuscs amb carn de vedella Postres Zarda Bica blanca de Trives - Bica branca ou amanteigada de Trives Vocabulari general de cuina (catal-angls) Notes Annex: manifest El catal, llengua comuna 16-19 20-23 24-27 28-31 32-35 36-39 40-43 44-47 48-51 52-55 56-59 60-63 64-67 68-71 72-73 74-77 78-79 6-9 10-11 12-13

El catal als fogons 6

El catal als fogons 7

Prlegs
La cultura, a taula, sempre suma Penso que a hores dara ning no posa en dubte que la cuina i la llengua de cada territori formen part dun patrimoni cultural que cal protegir, cuidar i fer crixer, i per aix sn tan importants les actituds dels ciutadans que hi habiten. Quan jo era petita, les menges mantenien un dileg molt estret amb la producci de cada lloc, vull dir que un plat com un arrs a la cassola reflectia amb plenitud el territori i es tenyia dels colors propis dels productes de cada estaci. El mateix passava amb altres menges com per exemple les amanides, que eren totalment diferents a lestiu o a lhivern, no per gust ni per caprici, sin per la senzilla limitaci dels productes que es produen en cada temporada. Ara, un arrs a la cassola o una paella continuen essent plats que per si sols ja fan festa, per deixant de banda loferta industrial de productes que faciliten el treball culinari, i que poden capgirar els sabors originals, tamb ens ha arribat un coneixement i una informaci daltres maneres de cuinar, de menjar, o damanir, que hem descobert a travs potser dun viatge, dun programa de TV, dInternet o de larribada de nous vens al nostre entorn. La nostra manera de comprar menjar ha ampliat notablement la llista de productes, perqu el mateix mercat de consum sha anat nodrint dunes varietats de mescles de fulles fresques embossades, de tomquets de disseny, despcies, i duna llarga llista daliments de cinquena gamma. Recordo el primer dia que a casa meva va arribar una pinya americana de pot, tamb el dia que la pinya la vrem comprar fresca, i lodissea que va ser tallar-la i repartirla, recordo la sorpresa que va causar a casa meva tastar per primera vegada cocacola o el primer cop que la meva mare va preparar un gaspatxo. Ara mateix, si som curiosos i observadors, podrem veure com als mercats ja no s rar trobar-hi gingebre, iuca, xili de Jalapa o alga kombu. Tamb al sper podem trobar-hi tes de diferents procedncies, moltes varietats darrs, de cuscs o de pastes wonton. A la secci despcies el curri ja ha assolit popularitat, i ens delim per trobar un bon wasabi. s interessantssim descobrir cultures noves a taula, ben segur que els primers seitons que varen arribar al pas devien causar una sorpresa semblant, aix com els primers torrons amb mel i fruits secs, o els primers canelons. Resseguint el fil cultural de la cuina tradicional de cada lloc s possible analitzarne la histria i lorigen, per aix sc del parer que la cultura, a taula, sempre suma! Suma en coneixement, suma en descobriments, i suma variacions i divertiments a la llista de plats que ens ve de gust menjar. El fenomen internacional de la globalitzaci cultural que vivim ens demana de ser receptius i curiosos per tal dassolir ms coneixements que ens ajudaran a obrir la ment que tasta, la ment que entn, la ment que conviu en un mn que reclama respecte per no perdre ni lorigen ni la identitat. Carme Ruscalleda Xef i copropietria del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i assessora del Restaurant Sant Pau a Tquio (Jap) i el restaurant Moments de lHotel Mandarin Oriental de Barcelona.

El catal als fogons 8

El catal als fogons 9

Compartir la taula en catal El fet de compartir i el dintercanviar sn grans virtuts de la humanitat. En compartir la taula conflueixen dos elements importants, com sn la cuina i el llenguatge. Tots dos sn el vehicle que ens porta a LA COMUNICACI. El fet de compartir una taula s molt ms important que no pas el menjar en si mateix; el fet de compartir quan nhi ha i quan no nhi ha: durant la guerra de Pol Pot a Cambodja, la meva famlia va compartir tot el que van poder per salvar la vida dels altres: simplement pensaven que si sobrevivien ells sols sense els altres, la vida ja no tenia SENTIT. La cuina i la llengua sn dues de les premisses ms importants de totes les cultures i de totes les civilitzacions i sn una expressi de la diversitat cultural. Ms enll de les fronteres poltiques ens agermanen; cadascuna mostra un tarann, una manera de fer que les fa especials. I posats a taula, la llengua i la cuina sentrellacen ntimament: com compartir millor un plat a casa nostra si no s en catal; o fer-ho a Frana o je parle franais. Al mateix temps, la llengua per a un nouvingut s la millor via per a la integraci. La meva cuina dorigen est lligada als gustos i les aromes de les espcies i les herbes aromtiques. De fet, podem assegurar que la histria de la humanitat va lligada a la histria de les espcies: va portar lhome a fer grans viatges, a descobrir noves rutes martimes i terrestres que contriburen a fer conixer altres terres, altres cultures, altres productes: la Ruta de la Seda, per posar un exemple, va posar en contacte Orient i Occident i va portar a un intercanvi del coneixement. Ara que vivim en un mn globalitzat, la cuina, i tamb la llengua, han de ser expressions didentitat i alhora de coneixement daltri; i tant luna com laltra ens enriqueixen com a persones. Ly Leap Xef i propietari del Restaurant Indochine de Barcelona

El catal als fogons 10

El catal als fogons 11

Presentaci
El catal als fogons s un recull de receptes de cuina tradicional darreu del mn, narrades per nous ciutadans catalans nascuts fora dels territoris de parla catalana. Aquestes persones formen part dentitats dimmigrats situades a Barcelona i al seu entorn metropolit que, juntament amb la Plataforma per la Llengua, han participat no noms en la preparaci daquesta publicaci sin tamb en lelaboraci dels plats en restaurants, cuines de centres cvics i cuines de cases particulars, entre el maig del 2011 i el maig del 2012. Les sessions culinries organitzades consistien, primer de tot, a anar a comprar els ingredients amb els membres de lentitat que feia la proposta del plat. Tot seguit, es cuinava el plat mentre sen feien fotografies i, al final, tot el grup sasseia en una taula i compartia el plat cuinat. Molts dels representants i membres de les entitats que han participat en les sessions sn potencials catalanoparlants o b lestan aprenent, amb la qual cosa el projecte, dentrada, ha servit per reforar la seva motivaci per a laprenentatge o la prctica del catal. Cal dir que el receptari no s un projecte allat amb aquests collectius, sin que sha fet en el marc de treball que portem a terme des de fa ms de vuit anys entre ms de vint entitats de la immigraci i la Plataforma per la Llengua, amb el lema El catal, llengua comuna. Entre totes formem la Xarxa Associativa de la Immigraci, amb lobjectiu dendegar projectes i activitats que potencin ls del catal entre les persones que no han nascut en el territori catalanoparlant, per que hi viuen i en formen part. El catal, com a llengua oficial i prpia del pas, s percebuda com la llengua que cohesiona la nostra societat respectant la identitat dorigen de cadasc. El receptari que teniu a les mans, doncs, exemplifica plenament aquest rol del catal, ja que a travs daquesta llengua fem palesa la diversitat gastronmica i lingstica de casa nostra. Les receptes que trobareu a continuaci han estat redactades per les mateixes entitats i persones afiliades, havent-hi afegit, en la versi final, alguns canvis. Ara b, alhora que hem aportat una estructura i una certa coherncia als continguts del receptari, hem vetllat al mxim per mantenir-nos fidels a la redacci de les receptes que enviava cada entitat. Un ingredient afegit: vocabulari bsic en catal El catal als fogons mostra algunes diferncies amb els receptaris de cuina estndard, ja que no es tracta dun simple recull de plats, sin que tamb inclou un petit manual de vocabulari en catal que pensem que pot ser til per a les persones que estan adoptant aquesta llengua. Aix, en lapartat de Vocabulari general de cuina (pg. 72) hi ha un llistat de noms i verbs en catal que apareixen de manera recurrent a les receptes, acompanyat dillustracions i una traducci a langls. Aix mateix, cada recepta destaca alguns mots en catal a lapartat Qu s...?, que shan tradut en la primera llengua, o primeres llenges, dels membres de lentitat que fa la proposta del plat. Tal com els lectors podeu imaginar, aquesta s tamb una manera de reconixer i fer palesa algunes de les llenges que sn presents en els territoris de parla catalana, encara que som conscients que aquest s tan sols un petitssim tast de la riquesa lingstica que ens envolta.

El catal als fogons 12

El catal als fogons 13

Lloc dorigen de les receptes dEl catal, als fogons

Polnia Pasos eslaus

Galcia Andalusia Mxic Marroc Senegal

Equador

Pakistan

Bolvia

Argentina

Receptes

El catal als fogons 16

El catal als fogons 17

Amanida Mimosa
C
Llenges de la recepta: catal i ucrans. La Casa Eslava s una associaci nascuda el 7 del 7 del 2007, una data que consideren mgica perqu se suposa que tot el que sha creat aquest dia durar molt de temps. Les activitats de la Casa Eslava se centren sobretot en promoure la cultura i lart i lorganitzaci de jornades i trobades.

30

Nivell de dificultat

Entrant

Ingredients per a 4 persones

5 ous cuits 200 g de maionesa ceba gran (o una de petita) 1 llauna (~ 250 g) de peix (salm o tonyina o sardines) 1 llauna de remolatxa cuinada formatge al gust

Pasos eslaus
Els pasos eslaus es troben ubicats a Europa, a la zona central, meridional i oriental. Segons la regi i el pas al qual pertanyen, tenen certes diferncies culturals, climtiques, econmiques i poltiques entre ells. Els pasos eslaus sn els segents: Bielorrssia, Bsnia i Hercegovina, Bulgria, Montenegro, Txquia, Crocia, Macednia, Polnia, Rssia, Eslovnia, Eslovquia, Srbia i Ucrana. A banda dels pobles eslaus que hi ha dins els mateixos pasos, existeixen els pobles eslaus que viuen dins daltres pasos: els cosacs, els moravians i els serbis.

Preparaci
Lamanida es prepara fent capes, posant-les una a sobre de laltra. Prviament, cal ratllar per separat el rovell i la clara de lou, ratllar el formatge i picar el peix en petits trossos. Tot seguit, sha de picar o moldre la ceba. A continuaci, en un plat no gaire fondo, es van posant les capes en lordre segent: 1r. Clara ratllada 2n. Formatge 3r. 100 g de maionesa 4rt. 125 g de salm o tonyina o sardines 5. Ceba 6. Remolatxa 7. La resta del salm o tonyina o sardines (125 g) 8. La resta de la maionesa (100 g) 9. El rovell de lou

Qu s... ?
Rovell: Clara: Capes: Maionesa: Remolatxa:

Curiositats
Recepta proposada per: Casa Eslava C. Provena, 529, 1r 4a 08025 Barcelona 622 615 769 info@casaeslava.com www.casaeslava.cat A Catalunya hi ha un plat molt similar anomenat ous a la mimosa, on es posen menys ingredients (normalment noms ous, tonyina i maionesa). Una altra diferncia amb lamanida Mimosa ucranesa s que a Ucrana les amanides sn considerades aperitius o zakuska (es mengen abans del primer plat), i van acompanyades de vodka, la beguda ms popular del pas. El vodka es beu directament com un gotet [traguet duna beguda alcohlica], seguit dun o diversos plats zakuska.

El catal als fogons 18

El catal als fogons 19

El catal als fogons 20

El catal als fogons 21

Guacamole

20

Nivell de dificultat

Entrant

Vegetari

Ahuacamolli Guacamole
Llenges de la recepta: catal, hhuatl i castell. LAssociaci Cultural Mexicano Catalana (MEXCAT) va nixer amb la finalitat de difondre la cultura mexicana a Catalunya i la catalana a Mxic, buscant, aix, els punts de trobada entre aquestes dues nacions. Leix principal s la inclusi social a travs de la difusi de la cultura popular.

Ingredients per a 6 persones

6 alvocats madurs ceba 2 tomquets madurs 1 ramet de coriandre 1 llimona 1 beina de xili (opcional i sense la llavor) Oli doliva Sal i pebre

Mxic
Mxic s un estat amb una immensa diversitat lingstica: a ms del castell, el govern reconeix 62 llenges indgenes com a llenges nacionals. Segons el darrer cens oficial, el 6% de la poblaci mexicana parla una llengua indgena, i la meitat daquests no parlen castell. Tamb es parlen a Mxic altres llenges no indgenes que van portar els immigrants europeus, com langls, encara que no tenen cap reconeixement oficial. La llengua indgena ms parlada s el hhuatl, amb un mili i mig de parlants (1,5% de la poblaci). El nom de guacamole prov precisament de les paraules ahuactl i molli, que sn de la llengua hhuatl, i que en catal volen dir alvocat i salsa respectivament.

Preparaci
Els alvocats sobren per la meitat, sels retira la llavor (que es guarda per desprs) i amb el ganivet es marca una quadrcula a cadascun, i de seguida amb una cullera es treu tota la polpa i es buida en un bol. Sesclafen tots els alvocats amb lajuda duna forquilla fins que saconsegueix una pasta uniforme. A la pasta tamb shi afegeix un raig de suc de llimona per evitar que soxidi. A continuaci, es barregen la resta dingredients: la ceba picada fina, el tomquet tallat a daus i el coriandre picat. I, si es vol, tamb el bitxo (o xili). Samaneix amb una mica doli oliva, llimona, sal i pebre al gust. Per evitar que es posi negre shi deixen les llavors a dins, tot i que es recomana preparar el guacamole poc abans de portar-lo a taula.

Qu s... ?
Alvocats: Ahuacatin Aguacates Llavor: Xinaloani Semilla Llimona: Limoni Limn Coriandre: Zacalicpatli Cilantro Bitxo / xili : Chilchotl Chile verde, chile jalapeo

Curiositats
Com passa amb la importaci de molts plats, certs elements o funcions duna recepta poden experimentar canvis en el pas dacollida sense que en siguem conscients. Aix mateix ha passat amb el guacamole: la tradici dacompanyar-lo amb nachos s cosa daqu. A Mxic el guacamole s habitualment un entrant o salsa que acompanya el segon plat.

Recepta proposada per: Associaci Cultural Mexicano Catalana (MEXCAT) C. Mineria 4-6, escala B, 3r 4a 08038 Barcelona 932 989 563 - 679 753 934 mexcat.org@gmail.com www.mexcat.org

El catal als fogons 22

El catal als fogons 23

El catal als fogons 24

El catal als fogons 25

Empanades argentines
Empanadas argentinas
Llenges de la recepta: catal i castell. FEDELATINA s una federaci que des de 2004 treballa amb altres entitats llatinoamericanes per tal de millorar les condicions dels immigrants llatins a Catalunya i facilitar la interacci entre aquests i la societat dacollida. Els valors principals de lentitat sn la interculturalitat, la integraci i la promoci dels valors llatinoamericans.

50

Nivell de dificultat

Primer

Ingredients per a 4 persones

1 dotzena de tapes per a empanades (oblees) 1 kg de carn picada de vedella 150 g dolives sense pinyol 1/2 dotzena dous 100 g de panses de Corint 500 g de salsa de tomquet natural 2 cebes mitjanes Sal

Argentina
Tot i la diversitat lingstica dels seus habitants, la Repblica Argentina nicament t el castell com a llengua oficial. El guaran, per, s cooficial a la provncia de Corrientes mentre que el qom, el moqot i el wic ho sn a provncia del Chaco.

Preparaci
Primerament shan de tallar les dues cebes a trossets ben petits i fregir-les fins que quedin ben rosses. Shan de bullir quatre ous durant dotze minuts i, desprs, hem de separar els rovells de les clares. Els rovells no els farem servir. Les clares shauran desmicolar, aix com tamb les olives. A continuaci posarem la salsa de tomquet, la carn picada, la ceba fregida, les olives picades, les clares dou cuites i les panses de Corint dins duna olla, i ho remenarem a foc mitj fins que la carn quedi cuita. Mentre la mescla es refreda, shan de batre els dos ous restants en un bol. Arribats en aquest punt, s el moment de farcir les tapes dempanada amb la mescla ja refredada. Ho farem posant una cullera plena de farcit a cada empanada, i tancant la massa tot fent un plec. Amb un pinzell de cuina pintarem les empanades amb el batut dou cru. Finalment, shauran de posar les empanades en una safata de metall amb paper de plata perqu no senganxin, i coure-les al forn fins que quedin ben torrades.

Qu s... ?
Rovell - Yema Panses - Pasas Bol Cuenco Plec Repulgue Farcit - Relleno Recepta proposada per: Federaci dEntitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA) C. Nou de Sant Francesc, 15 08002 Barcelona 931 924 114 secretaria@fedelatina.org www.fedelatina.org

Curiositats
Les tapes per a crestes de gall que utilitzem a Catalunya sn ms petites i ms primes que les que fan servir els argentins per preparar empanades. Si volem recobrir el farcit tal com ho fan a lArgentina haurem de comprar les tapes dempanades (o oblees) en una botiga que vengui productes llatinoamericans.

El catal als fogons 26

El catal als fogons 27

El catal als fogons 28

El catal als fogons 29

Migas
Migas
Llenges de la recepta: catal i castell. Altres Andalusos som tots aquells que vivim a Catalunya i considerem que la nostra representaci poltica es troba nicament al Parlament de Catalunya. Per tant, qualsevol intent de situar-se polticament al marge daquesta instituci, manipulant els sentiments que provoca la nostlgia dels orgens, no ser compartit per la nostra associaci. Ens dediquem a lestudi, lanlisi i la recerca de dades de les diferents migracions que han enriquit Catalunya al llarg de la seva histria. No fem classes de catal perqu la majoria de socis de la nostra entitat utilitzem tant el catal com el castell indistintament des de la naturalitat i la normalitat. En aquest sentit, i des de la nostra fundaci lany 2005, hem publicat tres llibres. En el primer, van participar sis autors i cadascun es va expressar en la seva llengua materna (tres en catal i tres en castell). El segon i el tercer han estat escrits ntegrament en catal.

60

Nivell de dificultat

Primer

Ingredients per a 4 persones

Mig got doli doliva 4 grans dall 3 pebrots verds 250 g de crosta de pa 250 g de molla de pa 100 g de xorio 100 g de cansalada 4 talls de mel

Preparaci
Primer de tot, tallem el pa del dia abans en llesques fines i petites. El guardem a la nevera remullat amb una mica daigua i el deixem reposar tota la nit. Tallem els pebrots en trossos petits i, tot seguit, posem oli en una paella i hi deixem daurar la cansalada tallada a trossets durant 5 minuts perqu doni gust a loli. Quan la cansalada estigui daurada, la retirem de la paella i hi afegim els pebrots verds tallats, alls, sal i ho barregem sense deixar que es cremin. Hi afegim la molla i la crosta de pa que prviament haurem deixat escrrer. A foc lent, deixem que les Migas es vagin coent durant 30 minuts fins que la barreja agafi color. Els girem un parell de vegades (de la mateixa manera que ho fem quan cuinem la truita de patates) fins que estiguin una mica torrades. Al final fregim el xorio i el tallem en trossos petits. Per servir-ho, posem en primer lloc les Migas en un plat i desprs hi afegim trossets de xorio i cansalada, i ho servim acompanyat dels talls de mel.

Andalusia
Andalusia oficialment i en castell, Andaluca s una naci dEuropa sudoccidental constituda com a comunitat autnoma dEspanya. s la ms poblada i la segona ms gran de les comunitats autnomes. La llengua oficial a Andalusia s el castell. Hi ha tamb landals, que s un dialecte o varietat lingstica de la llengua castellana que shi parla principalment. Aquest dialecte t una gran riquesa i varietat i conserva moltes paraules en rab i daltres idiomes. No est unificat i presenta una gran diversitat interna de trets caracterstics que no tenen una distribuci geogrfica homognia.

Qu s... ?
Cansalada: Panceta Crosta: Corteza Molla: Miga Xorio: Chorizo Remull: Remojo Recepta proposada per: Associaci Altres Andalusos C. de la Cendra, 34, baixos 08001 Barcelona 934 434 346 info@altresandalusos.org www.altresandalusos.org

Curiositats
Les Migas, tamb conegudes com Migas de pastor, sn un plat tpic dAndalusia amb el qual saprofiten les sobres del pa dur. Aquest plat t altres variants en la zona sud-est de la pennsula Ibrica, amb les quals comparteix la mateixa base, que s el pa. El fet curis daquest plat s que habitualment sacompanya amb mel per tal de contrastar els gustos, cosa que el fa semblant al mel amb pernil, conegut aqu com a primer plat estiuenc i molt refrescant.

El catal als fogons 30

El catal als fogons 31

El catal als fogons 32

El catal als fogons 33

Sopa de quinoa
Sopa de kinua
Llenges de la recepta: catal i qutxua. FASAMCAT es va fundar lany 2001 com a primera Federaci daquest tipus que neix a lEstat espanyol. Aplega associacions, fundacions, ONG i altres entitats vinculades a lAmrica Llatina que treballen junts en rees especfiques per millorar la recepci, la integraci i la convivncia de limmigrant de lAmrica Llatina a Catalunya. Des de la seva fundaci, actua simultniament en lelaboraci i implementaci de projectes propis o en aquells que fa conjuntament amb entitats federades, amb una mfasi especial en el sector cultural i la de la formaci. Tamb actua com un interlocutor reconegut de la comunitat dimmigrants de lAmrica Llatina davant ladministraci pblica municipal i regional.

60

Nivell de dificultat

Primer

Ingredients per a 4 persones

250 g de quinoa 250 g de costelles de porc 5 patates mitjanes 1 ceba petita Bixa (o achiote, colorant natural) Sabora (barreja despcies) 250 g de col Sal Julivert 4 pltans

Equador
La Repblica de lEquador s un estat del nord-oest de lAmrica del Sud, amb uns dotze milions dhabitants. Hi ha molts pobles indgenes a lEquador, i alguns han conservat la seva llengua autctona, per molts altres han estat assimilats lingsticament. Lany 2008 els equatorians van aprovar una nova Constituci, que reconeix els drets dels pobles autctons i defineix el pas and com un Estat intercultural i plurinacional. La nova Carta Magna continua atorgant a lespanyol lestatus de llengua oficial de la Repblica, per millora lestatus de dos idiomes autctons, el qutxua i el shuar, que juntament amb lespanyol esdevenen els idiomes oficials de relaci intercultural de lEstat. La resta de llenges autctones (una desena) sn ds oficial noms per als pobles amerindis que els parlen.

Preparaci
El dia abans posem en remull la quinoa. Quan comencem a cuinar el plat, en primer lloc posem lolla amb un litre daigua a bullir. Quan arrenca el bull hi afegim les costelles de porc, la ceba tallada fina i la sal. Ho remenem i ho deixem que es cogui durant 15 minuts a foc mitj. Desprs, escorrem la quinoa, lafegim a lolla i la deixem coure durant 10 minuts ms. Tot seguit hi afegim la barreja despcies, que sanomena sabora, la col, les patates tallades a daus i la bixa. Ho deixem que es cogui mitja hora ms a foc lent. Ho servim en un bol o plat de sopa, i hi afegim el julivert tallat per sobre. Es pot acompanyar amb pltan (un per cap).

Qu s... ?
Quinoa: Kinua Patates: Papas Carn de poc: Carne de choncho Bixa: Achiote

Curiositats
Recepta proposada per: Federaci dAssociacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT) C. de Rocafort, 242 bis, 2a planta (Espai CIEMEN) 08029 Barcelona 935 112 563 932 385 527 info@fasamcat.org www.fasamcat.org La sopa de quinoa s un plat tpic de lEquador, de la zona de la Sierra. Es menja tots els dilluns per comenar la setmana. La quinoa t un gran valor nutritiu i s un aliment bsic de lEquador, de Bolvia i del Per, on es concentra el major cultiu daquest cereal. Per als inques, la quinoa s la chisaya mama, que vol dir la mare de tots els grans. No s una casualitat, doncs, que les Nacions Unides declarin lany 2013 com lAny Internacional de la Quinoa. Aquesta sopa sacompanya amb pltan en comptes de pa com es fa aqu, cosa que explica la diferncia entre les dues maneres de menjar la sopa.

El catal als fogons 34

El catal als fogons 35

El catal als fogons 36

El catal als fogons 37

Beriani
Llenges de la recepta: catal i urd. Associaci Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses, ACESOP, fundada el maig de 2005, t com a finalitat la inclusi social de les dones pakistaneses en el teixit social i econmic catal, ofereix el bagatge cultural pakistans i afavoreix lapropament entre collectius. ACESOP realitza activitats i tallers diversos, entre els quals hi ha classes de catal i traduccions del catal a lurd.

2hi

Nivell de dificultat

Segon

Ingredients per a 6 persones

1 pollastre 500 gr darrs 3 tomquets madurs 3 cebes 2 bitxos 4-5 cullerades de sofregit de tomquet 1 iogurt crems (tipus grec) 3-4 grans dall 2 cullerades soperes de menta fresca tallada 1 tros de gingebre duns 3 cm 1 culleradeta de garam massala (preparat despcies) uns brins de safr

Pakistan
La Repblica Islmica del Pakistan o el Pakistan (en urd ) s un estat ubicat a lsia meridional. Limita amb lndia, lIran, lAfganistan, la Xina i el mar Arbic. T ms de 170 milions dhabitants, 96% dels quals sn musulmans. Les llenges oficials sn langls (oficial des del 1947) i lrd, que s tamb la llengua prpia del pas. Aix mateix, existeixen altres llenges prpies al pas: punjabi, balutxi, sindi, saraiki, pashto, hindko, shahpuri, kashmiri i barahui, tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial.

Preparaci
Prepareu un sofregit de tomquet (en el cas que no utilitzeu salsa de tomquet ja preparada) i reserveu-lo. En una cassola, sofregiu-hi la ceba. Quan sigui rossa, hi afegiu el gingebre ratllat i els alls picats. Un cop tingueu el sofregit a punt, incorporeu-hi el pollastre (tallat al vostre gust) i el garam massala (una barreja despcies que trobareu ja preparada a les botigues dalimentaci pakistaneses). Remeneu-ho sovint. El pollastre sha danar daurant sense que senganxi a la cassola. Poseu a bullir larrs (molt millor si utilitzeu arrs del tipus basmati). A mig coure el pollastre, afegiu a la cassola el sofregit de tomquet (o la salsa de tomquet fregit ja preparada). Remeneu-ho b. Quan larrs estigui a mitja cocci, el retireu del foc, lescorreu i el reserveu. Afegiu a la cassola del pollastre una capa de tomquets madurs, tallats a trossos grossos; per sobre dels tomquets hi poseu els bitxos tallats petits i, per sobre, les fulles de menta fresca tallades. Aboqueu larrs que teniu reservat a sobre de tot. Desfeu uns brins de safr en una mica de llet (o aigua) i aboqueu-lo per damunt larrs. Cobriu la cassola amb un drap de fil i poseu-hi la tapa a sobre. Daquesta manera evitareu que el vapor de la cocci sescapi. Al cap de 20 minuts ja estar a punt per servir-lo.

Recepta proposada per: Associaci Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses (ACESOP) C. del Carme 34, pral. 1a 08001 Barcelona 931 855 680 - 931 855 681 - 647 573 583 acesop786@yahoo.es www.acesop.cat

Qu s?
Sofregit: Gingebre: Madur: Bitxo: Safr: Capa:

El catal als fogons 38

El catal als fogons 39

Curiositats
El beriani s un plat que recorda larrs a la cassola: un plat molt popular a les terres catalanes que ha roms de la tradici danar a menjar al camp arrelada de fa centenars danys al nostre pas. Una de les principals caracterstiques del beriani pakistans, que el diferencia de larrs a la cassola i tamb daltres receptes de beriani del sud dsia, s la gran quantitat despcies que cont. El pollastre s un altre ingredient caracterstic de la versi pakistanesa del beriani, i que el fa el plat preferit tant de joves com de grans.

El catal als fogons 40

El catal als fogons 41

Pollastre picant

60

Nivell de dificultat

Segon

Wallpa Jaya Picante de gallina

Llenges de la recepta: catal, qutxua i castell. El Centro Boliviano Cataln s una associaci nascuda lany 2002 que agrupa persones dorigen bolivi que viuen a Catalunya amb la finalitat de facilitar la inclusi social daquesta poblaci i promoure una bona relaci amb les institucions i associacions catalanes. Des de lany 2004, amb la collaboraci del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, el Centro Boliviano Cataln ofereix cursos de catal i assessorament jurdic per als seus membres i informa sobre temes socials.

Ingredients per a 4 persones

1 pollastre 1 kg daj (pebrot) vermell mlt 1 kg de patates 1/2 kg de chuo (patata deshidratada) mitj remullat 1/4 kg darrs 1/4 Kg de ceba 1 pebrot morrn (pebrot de morro de bou) 1 all 1/4 kg de psols 1 grapat de julivert 1/2 litre doli 3 ous (o b de cacauet) sal

Bolvia
Bolvia s un estat multilinge on almenys es parlen unes quaranta llenges diferents, la majoria dorigen amerindi (primers nadius dAmrica). El darrer cens oficial (any 2001) va detectar que almenys un 47% de la poblaci parlava una llengua amerndia, un percentatge que probablement avui haur augmentat, ja que en els darrers anys el govern bolivi ha pres una srie de mesures de promoci i les ha dotat de ms cobertura legal. Aix, la Constituci boliviana aprovada el 2009 va reconixer 37 llenges com a oficials de lestat, entre les quals hi ha el castell i les llenges amerndies qutxua, aimara i guaran, que sn amb diferncia les quatre llenges ms parlades a Bolvia. La recepta que us oferim prov de la comunitat qutxua.

Preparaci
Ratlleu la ceba i el pebre vermell. Moleu lall i piqueu el julivert. Poseu-ho tot a coure en una olla fins que sevapori tota laigua. En una paella a part, cogueu laj vermell fins que sassequi i poseu loli per a fregir-lo. Una vegada fregit, poseu els condiments de la salsa daj vermell prviament cuinats per preparar el suc. Poseu a coure en una olla el pollastre desossat. Cogueu a part les patates i els psols. Prepareu el chuo remullat i cogueu-lo amb els ous (o b amb el cacauet mlt). En una cassola a part, aboqueu un raig doli damunt larrs. Serviu en un plat larrs i el chuo. En un altre plat, poseu-hi el pollastre i les patates ja preparades amb el suc i escampeu-hi el julivert picat.

Qu s... ?
Pebre vermell: Qomer pementa Pimienta roja Aj vermell (pebrot vermell): Qomer jaya Aj rojo Pollastre desossat: Wallpa mana tullusnistinta Pollo desosado Psol: Arweja Arveja Remullat: Chullusqa Remojado Cacauet: Mane Man

Recepta proposada per: Centro Boliviano Cataln C.Reina Amlia, 30-32 tic 3 08011 Barcelona 678 569 780 centrobolivianocatalan@hotmail.com www.centreboliviacatala.cat

Curiositats
Aquest plat t una arrel comuna amb la cultura catalana perqu significa la introducci de la cuina catalana als pasos sud-americans. Lnica cosa que el diferencia sn les espcies que li afegim i certs ingredients com el chuo. El chuo (mot castell derivat del qutxua, chuu) es consumeix a Bolvia i Per. Es tracta de patata deshidratada amb un procs de congelat i assecat al sol, amb la qual es preparen diversos menjars criolls.

El catal als fogons 42

El catal als fogons 43

El catal als fogons 44

El catal als fogons 45

Golabki
Golabki
Llenges de la recepta: catal i polons. LAssociaci Cultural Catalana Polonesa es va crear lany 2000 amb lobjectiu de promoure la cultura polonesa a Catalunya. Lassociaci disposa duna mplia oferta cultural, amb cursos didiomes (polons, catal i castell), sessions de cinema polons, i organitzaci desdeveniments com ara exposicions, concerts, conferncies, etc. Tamb organitza sortides i celebracions de festes tradicionals poloneses i catalanes. Darrerament, ha inaugurat un punt dinformaci i assessorament per a la comunitat polonesa resident a Catalunya, i realitza diversos serveis com ara la traducci de textos.

120

Nivell de dificultat

Segon

Ingredients per a 4 persones

Una col amb fulles no gaire tancades sobre si mateixes 250 g darrs 250 g de carn de porc picada 1 ceba 1 ou Sal Pebre negre 45 g de gingebre litre de brou

Per fer la salsa:

1 gra dall 175 g de cansalada 4 tomquets pelats 1 ceba i 1/2 12 g de gingebre ratllat 50 g de mantega 1 cullerada de farina de blat 12 g de tomquet fresc concentrat

Polnia
Polnia era un estat plurilingstic i multicultural abans de la Segona Guerra Mundial, per la modificaci de les seves fronteres, una important disminuci de la poblaci jueva a causa de lHolocaust i lexpulsi dels alemanys en letapa final de la guerra van fer de Polnia un dels pasos aparentment ms homogenis del mn. En el cens del 2002, un 97% es considerava tnicament polons i noms el 3% dels habitants tenen una llengua materna diferent a la polonesa. Malgrat aquest baix percentatge, Polnia t una quantitat considerable de grups minoritaris. La llengua oficial de la Repblica s el polons, una llengua eslava que sescriu amb alfabet llat. Fins fa poc, el rus era una llengua important que sestudiava com a segona llengua, per avui dia ha estat reemplaada per langls.

Preparaci
Coem la col durant 10 minuts en una cassola amb fora aigua. Apartem la cassola del foc, i quan laigua shagi refredat una mica traiem la col i la separem en fulles. Llavors, a cadascuna de les fulles li tallem o piquem la part dura i els nervis gruixuts. Per al farciment, coem larrs amb poca aigua, el retirem a mitja cocci i el deixem refredar. Tallem la ceba en daus i la daurem en el greix. Unim larrs amb la carn crua i la ceba, hi afegim lou, la sal i el pebre negre al gust, i ho mesclem tot acuradament. Podem preparar el farcit sense larrs. Llavors, a cada fulla de col colloquem dues o tres cullerades de farciment i la dobleguem en forma de sobre. Situem els farcellets ben junts els uns contra els altres, en una cassola folrada de fulles de col. Ho cobrim amb aigua salada o brou de manera que els rotllets quedin coberts i ho coem fins que la col estigui totalment tendra. Finalment, per fer la salsa, primer piquem la cansalada en trossos fins i la saltem a foc lent amb oli. Hi afegim la ceba tallada molt fina i una dent dall. Daurem lall i lenretirem. Posteriorment, hi afegim els tomquets pelats, sense llavors i picats fins, i quan la ceba es torri, ho assaonem i condimentem amb una mica de gingebre ratllat. Mantenim el bull fins que la salsa estigui feta. Podem espessir la salsa amb zasmazka (a la paella daurem una cullerada de farina de blat i afegim una mica de mantega) i lacidifiquem amb tomquets frescos o concentrats. Seguidament, aboquem la salsa sobre els farcellets i ja tindrem el plat a punt per servir.

Recepta proposada per: Associaci Cultural Catalana Polonesa (ACCP) Stowarzyszenie Kulturalne Katalonsko-Polskie C. Arag, 414 entl. 5a 08013 Barcelona 934 221 794 punktbcn@gmail.com www.catalunya-polonia.com

Qu s... ?
Nervis gruixuts: Nerwy lisciowe Farciment: Farsz Doblegar: Skladac Rotllets: Rulonik Gingebre: Imbir

El catal als fogons 46

El catal als fogons 47

Curiositats
La col s un dels mltiples productes que tenen en com la cuina tradicional de Catalunya i la de Polnia. De fet, a Catalunya tenim un plat gaireb idntic al golabki: els farcellets de col, que se sofregeixen a la cassola. El golabki s un plat mtic per als polonesos associat a la fora que dna als que en mengen. A Polnia existeix una llegenda sobre el golabki. Conten que el Gran Duc de Litunia i rei de Polnia Casimir IV va alimentar el seu exrcit a base de golabki abans duna batalla clau dels tretze anys de guerra fora del castell de Marienburg (Malbork) contra lOrdre Teutnica cap a lany 1465. La llegenda sost que la victria sobre lOrdre Teutnica fou grcies a la fora del menjar a base de golabki de la qual es beneficiaven els polonesos i els seus aliats.

El catal als fogons 48

El catal als fogons 49

Xai amb salsa

Llenges de la recepta: catal i urd. LAssociaci de Treballadors Pakistanesos (ATP) s una entitat sense nim de lucre, fundada el 2001. La seu de lassociaci i local dactivitats es troba al districte barcelon de Ciutat Vella. El local disposa de 100 metres quadrats i est organitzat per rebre el pblic. Shi fan assessories, classes de catal cinc dies per setmana i hi ha ordinadors disponibles per als usuaris de lassociaci. Tamb disposa duna sala dactes, on es fan diverses activitats durant lany, com ara xerrades, sessions audiovisuals, trobades i festes culturals entorn a la inclusi social, la immigraci, la cultura, els costums locals i de la comunitat pakistanesa, etc.

30

Nivell de dificultat

Segon

Ingredients per a 4 persones

1 kg carn de xai 150 g oli 1 tomquet 10 g gingebre 3 grans dall 200 g ceba 250 g iogurt 10 g de llavors de coriandre 2-3 g de fulles de coriandre 10 g pebre negre Sal (al gust) 1 got daigua

Pakistan
La Repblica Islmica del Pakistan o el Pakistan (en urd ) s un estat ubicat a lsia meridional. Limita amb lndia, lIran, lAfganistan, la Xina i el mar Arbic. T ms de 170 milions dhabitants, 96% dels quals sn musulmans. Les llenges oficials sn langls (oficial des del 1947) i lrd, que s tamb la llengua prpia del pas. Aix mateix, existeixen altres llenges prpies al pas: punjabi, balutxi, sindi, saraiki, pashto, hindko, shahpuri, kashmiri i barahui, tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial.

Preparaci
Peleu les cebes a tires i talleu petits trossets de gingebre i all. Poseu una olla al foc amb loli, desprs afegiu-hi les cebes, la sal i un tomquet tallat en dos trossos. Barregeu-ho tot i al cap duns 2 minuts poseu-hi la carn. Al cap de 3 minuts, afegiu-hi un got daigua. Deixeu-ho al foc de 5 a 7 minuts. Quan sevapori laigua, mentre ho barregeu, afegiu-hi les llavors de coriandre i el pebre negre. Desprs poseu-hi el iogurt, i mantenint-ho a foc lent (per no massa lent) aneu barrejant-ho duns 3 a 5 minuts (opcional: en aquest moment podeu afegir un got daigua ms i qualsevol verdura, per exemple petits trossos de patates, psols, etc.). Tot seguit abaixeu la intensitat del foc, tapeu lolla i deixeu-ho coure 10 minuts. Un cop cuit, podeu posar les fulles de coriandre sobre la carn.

Qu s... ?
Oli: Iogurt: Foc: Llavors de coriandre: Recepta proposada per: Associaci de Treballadors Pakistanesos (ATP) C. dEn Robador, 11, Baixos 08001 Barcelona 654 121 302 - 933 043 646 atpcat@atpcat.org www.atpcat.org

Curiositats
Els pakistanesos gaireb sempre que cuinen carn ho fan amb verdures, llegums o arrs, i el plat va sempre acompanyat de pa. En general, aix sexplica perqu la carn surt cara si es cuina amb poc o cap acompanyament. Tanmateix, al Pakistan els dimarts i dimecres est prohibit vendre carn (de xai i vedella), i per aix hi ha el costum de comprar-ne molta quantitat i guardar-la a la nevera. En canvi, els catalans dorigen pakistans han canviat els seus hbits de compra: a Catalunya ja no cal que en comprin grans quantitats, perqu no sen prohibeix la venda cap dia.

El catal als fogons 50

El catal als fogons 51

El catal als fogons 52

El catal als fogons 53

Encocado de llagostins

45

Nivell de dificultat

Segon

Piqwayusqa langostino - Encocado de Langostinos

Llenges de la recepta: catal, qutxua i castell. La FEECAT va ser creada el mar de 2007. Actualment tenim 28 associacions dequatorians de diferents parts de Catalunya, relacionades amb la cultura, lesport i el benestar social. Hem realitzat cursos dorientaci sobre els drets de la dona, de formaci professional, com la informtica, cursos de formaci i creaci de projectes, cursos de catal, etc. Mantenim tradicions i costums que enyorem de la nostra terra, com ara les festes populars, el Carnaval, la Setmana Santa, el nostre primer crit dindependncia sud-americana (10 dagost del 1809), o el Dia de la raa, com lanomenem all (12 doctubre). Per aix organitzem esdeveniments en diferents espais que afortunadament ens han brindat les terres catalanes, que vnen a ser la nostra segona casa.

Ingredients per a 4 persones

1 coco pelat 3/4 de litre de llet 1 kg de llagostins frescos 3 grans dall picats 1 ceba paitea mitjana 1 pebrot verd 3 pltans mascles madurs 3 pltans mascles verds 1 llimona 1 culleradeta de mantega Sal Pebre negre mlt Oli Com, orenga, achiote (en catal, bixa) i coriandre picat 1/4 de kg darrs

Equador
La Repblica de lEquador s un estat del nord-oest de lAmrica del Sud, amb uns dotze milions dhabitants. Hi ha molts pobles indgenes a lEquador, i alguns han conservat la seva llengua autctona, per molts altres han estat assimilats lingsticament. Lany 2008 els equatorians van aprovar una nova Constituci, que reconeix els drets dels pobles autctons i defineix el pas and com un Estat intercultural i plurinacional. La nova Carta Magna continua atorgant a lespanyol lestatus de llengua oficial de la Repblica, per millora lestatus de dos idiomes autctons, el qutxua i el shuar, que juntament amb lespanyol esdevenen els idiomes oficials de relaci intercultural de lEstat. La resta de llenges autctones (una desena) sn ds oficial noms per als pobles amerindis que els parlen.

Preparaci
Peleu els llagostins, traieu-los la veneta i condimenteu-los amb sal, pebre, com, orenga i all. Talleu la ceba a part i el pebrot molt fi i poseu-los a fregir amb lachiote i una culleradeta de mantega. Liqeu el coco en una tassa amb la llet i coleu-ho. Separeu aquesta primera llet, torneu-lo a liquar i a colar. Tot seguit, colloqueu els llagostins dins el sofregit perqu es coguin, i afegiu-hi el segon suc de coco colat (per no ho tapeu, aix evitarem que es talli la preparaci). Deixeu-ho bullir uns 5 minuts. Retireu-ho del foc, afegiu-hi la primera llet i el coriandre picat, i serviu-ho. Els pltans madurs es pelen i es tallen a rodanxes i es cuinen a part. Quan estiguin tous els afegim i els servim. Acompanyeu el plat amb una porci darrs i/o amb patacones o amb chifles ms gruixuts. Els patacones sn pltans verds tallats a trossos semigruixuts, fregits i desprs aixafats amb una pedra o un mall de fusta, i fregits fins que queden cruixents. Els chifles, tamb sn pltans verds, tallats en formes fines rodones o allargades i fregits amb bastant doli (tipus patates fregides). Quan servim el plat, hi afegim un tros de llimona per assaonar-lo al gust de cadasc.

Recepta proposada per: Federaci dEntitats Equatorianes a Catalunya (FEECAT) C. dEn Robador, 17 08002 Barcelona 634 762 323 feecat@gmail.com

Qu s... ?
Liquar: Yakuyachiy Licuar Suc: Qapisqa Zumo Suau: Llampu Suave Gruixut: Raku Grueso Cruixent: Tuqyaq Crujiente Mall de fusta: Kaspimanta takana Mazo

El catal als fogons 54

El catal als fogons 55

Curiositats
El plat que oferim s originari de la provncia dEsmeraldas, on hi ha concentrada una important comunitat afroequatoriana (el 8% de la poblaci del pas). La diversitat i la riquesa dels plats es reflecteix tamb en les diverses llenges indgenes que es parlen avui dia a Esmeraldas: awapt, epera pedede i chapapalaa chi. Aquestes llenges tamb es parlen en algunes parts de Colmbia, on destaca la presncia duna comunitat afrocolombiana important. Aix, es fa evident la influncia africana daquest plat, que es remunta al perode dels esclaus africans portats forosament a lAmrica del Sud, especialment a lEquador i Colmbia.

El catal als fogons 56

El catal als fogons 57

Arrs amb peix

Thiebu djene
Llenges de la recepta: catal i wlof. Nascuda lany 1988, lAssociaci Catalana de Residents Senegalesos de Barcelona t com a missi principal acompanyar els migrants senegalesos en el seu procs dinclusi a la societat catalana, particularment a Barcelona. Lobjectiu s de facilitar que sapropinn de la seva ciutadania transnacional, conscients que la seva integraci a la societat contribuir en el seu desenvolupament personal i collectiu. Portem a terme accions de solidaritat, dassessorament i ajuda a la inserci social i econmica, organitzem activitats per promoure el coneixement de la cultura senegalesa a Barcelona, participem en projectes de codesenvolupament entre el Senegal i Catalunya. Des del 2001 lassociaci s oberta a tothom, amics i simpatitzants.

90

Nivell de dificultat

Segon

Ingredients per a 4 persones

1 corball (o thiof) sense cap un tros de caragol de mar (o yeete) un tros de bacall sec (o guedj) 1 ceba 1 albergnia 1/2 carbassa 4 pastanagues 1/4 de col 1 pebrot vermell 1/4 de iuca 6 ocres 2 pebrots petits picants (o cani khee) 100 g de tomquet concentrat 5 tomquets naturals 2 kg darrs trencat (o thiebe bou sew) 1/2 litre doli

Senegal
La Repblica del Senegal s un pas que es troba al sud del riu Senegal, a la part occidental del continent afric. T una poblaci duns tretze milions dhabitants, que tenen com a llengua oficial (tot i que no prpia) el francs; tanmateix, la gran varietat dtnies i llenges que posseeix el pas (ms de vint), fa que aquesta sigui la primera llengua, per noms duna minoria. Aix, la llengua prpia ms parlada s el wlof (primera llengua dun 42% de la poblaci); seguidament, les ms destacades sn el pular, el serer, el diola i el mandiga. Quan es parla del Senegal, sovint tamb es fa referncia a la seva histria. I s que des del segle XVI, la ubicaci de la seva capital, Dakar, va resultar avantatjosa per al comer martim dEuropa i Amrica. Per aix, lilla de Gore (a 3 km de la capital), juntament amb la posici estratgica de Dakar, va fer que gran part del comer desclaus es fes a les costes senegaleses.

Espcies:
Tamarinde Bissap sec blanc (bissap bou wkh) 3 pastilles de Jumbo (pastilles de caldo) Sal Nokos (barreja dalls, pebre negre i ceba)

Preparaci
En primer lloc cal rentar, pelar i tallar les verdures. Les pastanagues es poden deixar senceres. Un cop tallat el thiof, sha de condimentar amb el rof abans de cuinar-lo. El rof s una picada de julivert, all, pebre negre, ceba i un tros de pebrot vermell. Un cop hem preparat el peix amb el rof, el fregim en una cassola amb mig litre doli. Una vegada fregit, el reservem i, al mateix oli que hem fet servir per fregir-lo hi afegim ceba, cani khee (pebrots petits picants), un trosset de cargol de mar, un trosset de bacall sec, la salsa de tomquet concentrat i els cinc tomquets espremuts i ho fem coure tot durant uns quants minuts. Abans de posar-hi aigua, cal que el sofregit tingui un color vermell. Hi hem dafegir una bona quantitat daigua (3-4 litres) i desprs les verdures (albergnia, col, pastanagues, pebrots, ocres, carbassa, iuca); desprs hi afegim nokos (una picada) i un parell de pastilles de Jumbo, sal i ho deixem coure tot plegat, entre 30-45 minuts, sense tapar del tot lolla. Un cop les verdures estan cuites, hi afegim el peix fregit perqu agafi el gust i el color i ho deixem coure tot entre 10-15 minuts. Finalment, un cop enllestit el caldo, enretirem el peix i totes les verdures de la cassola; amb aquest caldo cuinarem larrs. El procs de cocci s de 10 minuts

Recepta proposada per: Associaci Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) C. de Sant Pere Mitj, 42 08003 Barcelona 932 683 943 - 616 204 463 associacionsenegal@yahoo.es www.senegalesos.org

El catal als fogons 58

El catal als fogons 59

per, abans daix larrs exigeix una preparaci prvia. Cal rentar-lo amb aigua i cuinar-lo amb vapor entre 20-30 minuts. Un cop cuit larrs, laboquem en una safata; per damunt hi posem tot el peix i les verdures i aix ja tenim la presentaci final del plat.

Qu s... ?
Corball sense cap: Dienou thiof Ceba: Soble Carbassa: Nadio Col: Suppame Iuca: ambi Albergnia: Batanza

Curiositats
La recepta del Thiebou diene cont una vinculaci directa amb Catalunya. I s que les pastilles Jumbo que sutilitzen per assaonar el plat, van associades a la histria dun xit empresarial duna marca catalana: Gallina Blanca. Cap a finals dels anys trenta del segle passat, lempresa catalana creadora de la marca (que porta el mateix nom), va exportar a lfrica lemblemtica marca de pastilles i en va canviar el nom comercial. Va adaptar el producte als gustos africans: un gust ms intens que el del caldo catal, i un color resultant ms fosc. Actualment, les pastilles Jumbo es troben en ms de vint-isis pasos africans, i sn un referent gastronmic en el receptari tradicional de moltes regions africanes.

El catal als fogons 60

El catal als fogons 61

Cuscs amb carn de vedella

Llenges de la recepta: catal i amazic. Cornell sense Fronteres va nixer lany 2001, instants desprs de les tancades dels immigrants que reivindicaven els papers i el dret a viure i a treballar a Catalunya. Organitzem trobades com ara les festes del calendari amazic i altres activitats de promoci de la interculturalitat i la convivncia: cicles de cinema formatiu, teatre, classes dacollida i de llengua catalana i castellana. Lassociaci porta a terme tasques de suport a limmigrant: acompanyament i derivaci de les persones nouvingudes, orientaci sociolaboral i estrangeria. Els membres de Cornell sense Fronteres sn majoritriament de procedncia amaziga (berber), per la qual cosa la defensa dels drets del poble amazic i de la seva llengua i cultura han tingut sempre una gran importncia per a la nostra entitat.

120

Nivell de dificultat

Segon

Ingredients per a 4 persones

1/2 kg de carn de vedella 250 g de smola de cuscs de gra mitj 2 tomquets 2 carbassons Un tros de carbassa 1/2 col 2 cebes 2 pastanagues 1 manat de julivert Oli doliva 250 g de cigrons precuinats 1 cullerada de caf, 1 de pebre negre, gingebre en pols, pebre vermell dol i colorant 1 culleradeta de udi (mantega clarificada), que sanomena ghee a lndia

Marroc
El Marroc (Tamzgha Occidental) s una terra del amazics i amazigues des de fa ms de 8.000 anys. Va passar per la dominaci dun seguit dinvasors (vndals, fenicis, romans, rabs, europeus...) i es troba parcialment arabitzat pel procs darabitzaci que va comenar al segle VII amb larribada de lIslam des de lArbia. Les llenges oficials sn lrab clssic i, darrerament, lamazic amb lultima reforma de la constituci. Shi parla tamb lrab dialectal (la llengua materna anomenada darija). Aquest ltim, juntament amb lamazic, sn els dos idiomes que parlen la majoria dels marroquins i marroquines. Des de 2003, es va comenar lensenyament de lamazic a lescola pblica del Marroc. Des de llavors, shi va fundar lInstitut Real de la Llengua i la Cultura Amaziga que est portant els treballs de normalitzaci i estandarditzaci daquesta llengua. Lamazic sescriu amb el carcter propi, el tifnagh, conservat pels tuaregs des de fa segles. Tamb es fa servir el carcter llat per escriure lamazic (sobretot a la Cabilia i en alguns llocs de la dispora, com ara Frana) Les altres llenges que es parlen (entre les elits sobretot) sn el francs, que es parla a les gran ciutats del centre i sud del pas, i el castell, que es parla al nord.

Preparaci
Posem la carn, les cebes tallades petites i loli a la sera (un recipient de cuina on es prepara el cuscs al vapor i que est format per dues peces encaixades, luna sobre laltra). Hi afegim sal, pebre negre, gingebre, pebre vermell dol i ho deixem coure uns 10-15 minuts. Desprs hi afegim un litre daigua i esperem que comenci a bullir. Mentrestant aboquem la smola en un plat de cermica, hi tirem una cullerada de sal, un raig doli doliva i un got daigua. Ho remenem amb la m perqu quedi ben barrejat. Afegim la smola a lolla bullent. El vapor far coure-hi el cuscs. Al cap duns 30 minuts retirarem la smola i labocarem en el mateix plat de cermica. Deixarem que es refredi un mica. Hi afegim una mica daigua i oli doliva, ho repartim b, desfent els grumolls amb la m. Tornem a posar-la al vapor (aquest procediment el podem fer una tercera vegada si la smola no sha estovat). Quan laigua bulli, hi hem dafegir les pastanagues; la deixem coure durant mitja hora. Quan passi aquest temps, hi hem dafegir el carbass tallat, la carbassa, els tomquets tallats a trossets ben petits, col, un manat de julivert i els cigrons precuinats. Tamb, afegim una culleradeta de udi (mantega clarificada) i ho deixem coure durant mitja hora ms. Per servir, posem la smola al fons dun gran plat de cermica, anomenada tazlaft. Aboquem amb compte les verdures i la carn i ho reguem amb una mica de brou.

Recepta proposada per: Cornell sense Fronteres Plaa dels Enamorats, s/n (pati de lesglsia de Santa Maria) 08940 - Cornell de Llobregat 627 217 047 sensefronteres@gmail.com www.cornellasensefronteres.cat sensefronterescornella.blogspot.com.es

Qu s... ?
Mantega clarificada: Pastanaga: Plat de cermica: Vapor:

El catal als fogons 62

El catal als fogons 63

Curiositats
El cuscs, en amazic seksu, s un plat dorigen amazic. s un aliment bsic al llarg de pasos com el Marroc, Algria, Tunsia i Lbia. El nom deriva del berber seksu que vol dir ben format, arrodonit. El cuscs t similituds en la seva elaboraci amb lescudella catalana, ja que tots dos plats requereixen ms temps per cuinar-los, porten carn, cigrons, verdures (com les pastanagues, col, ceba). A ms a ms, el cuscs s un plat calent que es menja amb la famlia els divendres a lhora de dinar i tamb en les celebracions especials, com s lany nou amazic, de la mateixa manera que lescudella sha convertit en un pat de Nadal o de dies de festa a lhivern.

El catal als fogons 64

El catal als fogons 65

Zarda

30

Nivell de dificultat

Postres

Vegetari

Llenges de la recepta: catal i urd. El Mirador dels Immigrants s una associaci que pretn fer de pont entre dues cultures: una comunitat de fora (la pakistanesa) i la comunitat dacollida. A ms de ledici dun setmanari, el projecte cont altres activitats, com ara el Festival de la Pau o el Festival de la Cultura. El setmanari El Mirador dels Immigrants fa deu anys que es publica i surt un cop per setmana. A ms de lurd, hi ha continguts en catal.

Ingredients per a 4 persones

2 tasses darrs basmati Safr 1 cullerada de colorant groc daliment 1 cullerada de canyella 3 peces de cardamom 3 peces de claus (espcia) 100 g de panses 100 g de festucs 8 trossos danacard picat 1 tassa de sucre 3 gots daigua 3 cullerades de mantega clarificada ghee o udi 250 g de ashrafis (fruita confitada) per a guarnici

Pakistan
La Repblica Islmica del Pakistan o el Pakistan (en urd ) s un estat ubicat a lsia meridional. Limita amb lndia, lIran, lAfganistan, la Xina i el mar Arbic. T ms de 170 milions dhabitants, 96% dels quals sn musulmans. Les llenges oficials sn langls (oficial des del 1947) i lrd, que s tamb la llengua prpia del pas. Aix mateix, existeixen altres llenges prpies al pas: punjabi, balutxi, sindi, saraiki, pashto, hindko, shahpuri, kashmiri i barahui, tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial.

Preparaci
Rentem i remullem larrs durant 2 hores; posem laigua a bullir en una cassola gran i afegim la canyella, el cardamom, el clau despcia i el safr. Quan es formen les bombolles daigua, hi afegim larrs basmati remullat i el deixem coure durant uns 15 minuts, de manera que larrs no estigui completament cuit, tan sols un 80% cuit no lhem de cuinar totalment perqu, ms tard, quan hi afegim el sucre, larrs hauria de ser capa dabsorbir el sucre i convertir-se en dol. Desprs, en una paella gran aboquem larrs bullit i hi afegim 3 cullerades de ghee (mantega clarificada); posteriorment hi afegim sucre, panses, festucs, ametlles, lanacard i el colorant groc, i ho saltem durant 5 minuts. Tot seguit tapem la paella i la mantenim a foc lent durant uns 10 minuts fins que larrs estigui estovat, i la retirem del foc. Per servir, posem larrs en un plat gran i el decorem amb asharfis (fruita confitada).

Qu s... ?
Cardamom: Recepta proposada per: El Mirador dels Immigrants C. de lArc del teatre, 20, baixos 08001 Barcelona 600 349 434 miradorhamwatan@yahoo.es pressbcn@gmail.com www.hamwatan.net Festuc: Arrs: Clau despcia: Safr:

El catal als fogons 66

El catal als fogons 67

Curiositats
Zarda s un plat tradicional i un dels ms populars; s una de les postres ms colorides de tot el Pakistan. Es menja normalment durant un dinar o en ocasions religioses especials, com ara per Nisf-shaban o per Aid al Fitr (fi del Ramad). A ms, continuen sent unes postres molt populars en casaments. s un plat que es menja tant fred com calent, tot i que millor que es mengi calent. Zarda tamb s conegut com arrs dol. En aquest sentit sassembla a larrs amb llet que es menja a Catalunya, ja que aquestes ltimes postres tamb porten alguns dels ingredients de zarda, com la canyella, larrs o el sucre.

El catal als fogons 68

El catal als fogons 69

Bica Blanca de Trives

Llenges de la recepta: catal i gallec.

60

Nivell de dificultat

Postres

Vegetari

Bica Blanca ou amanteigada de Trives

Ingredients per a 4 persones
3 ous 250 g sucre 150 g mantega (150 g) 200 ml nata 300 g farina 1 sobre de llevat canyella

LACGB neix com a aglutinador de persones i collectius vinculats a les identitats gallega i catalana, amb una visi desquerra i com una alternativa a lassociacionisme gallec a Catalunya. LACGB s una xarxa, un espai de trobada, de creaci i dacci. Entre els diversos collectius que aglutina destaquen en lmbit lingstic els projectes Galauda i Conversem. Galauda s un projecte educatiu intercultural que busca el coneixement de la cultura gallega a Catalunya i de la cultura catalana a Galcia a partir dun crdit variable que es cursa a lESO. Conversem s un programa de parelles lingstiques galaicocatalanes.

Preparaci
Per comenar shan de batre els ous i el sucre. Una vegada ben batut, hi hem dafegir en lordre segent la mantega, la nata, la farina i el llevat. Abans denfornar-ho, cal barrejar en un recipient a part el sucre i la canyella, i cobrir la massa. Sha de coure durant 30 minuts a 170 C.

Galcia
Galcia (en gallec Galicia o Galiza) s una naci situada al nord-oest de la pennsula Ibrica, constitut com a comunitat autnoma de lEstat espanyol. LEstatut dAutonomia de Galcia declara el gallec com a llengua prpia de Galcia i nestableix loficialitat juntament amb el castell. s una llengua que ha resistit amb molta fora a Galcia fins a finals del segle XX, i que actualment sempra a lescola i a ladministraci.

Qu s... ?
Ous: Ovos Sucre: Azucre Mantega: Manteiga Farina: Faria Llevat: Fermento ou lvedo Forn: Forno

Curiositats
A Catalunya no s gaire habitual trobar aquest tipus de postres, sin que s molt ms habitual la Tarta de Santiago, malgrat que s ms seca. Resulta curis constatar que a Catalunya la Tarta de Santiago sacostumi a servir amb licor, cosa gens habitual a Galiza. El motiu pot ben ser la dificultat de trobar un autntic pasts dametlles compostell, fet 100% amb ametlles, sucre i ou, ja que, com que habitualment lametlla s ms cara, sacostuma a substituir parcialment per patata o moniato. La bica sn unes postres gallegues tpiques de la provncia dOurense, concretament de la comarca de la Terra de Trives, encara que tamb molt populars en altres zones, com la Ribeira Sacra. s imprescindible en festes com el carnestoltes de Laza.

Recepta proposada per: Asemblea Cultural Galega de Barcelona (ACGB) C. Ciudad Real, 25 08012 Barcelona info.acgb@gmail.com www.vvacgbcn.wordpress.com

El catal als fogons 70

El catal als fogons 71

El catal als fogons 72

El catal als fogons 73

Vocabulari general de cuina (catal-angls)

Amanir - Dress

Barrejar - Mix

Bullir - Boil

Posar un raig Dash

Ratllar Grater

Refredar Cool down

Colar - Strain

Coure - Cook

Cru - Raw

Remenar - Stir

Servir - Serve

Tallar Cut

Cuit - Cooked

Escalfar - Heat

Evaporar - Evaporate

La cassola Pan

El colador Colander

Lembut - Funnel

Fer a daus - Dice

Fer capes - Make layers

Foc lent/mitj - Low/ Medium heat

El morter Mortar

Lolla - Pot

La paella Pan

Fregir - Fry

Moldre - Grind

Picar - Crush

El ratllador - Grater

El catal als fogons 74

El catal als fogons 75

Notes

El catal als fogons 76

El catal als fogons 77

Notes

El catal als fogons 78

El catal als fogons 79

Annex

Manifest El Catal, Llengua Comuna

Qui digui que una llengua no s res ms que una manera de compartir informaci i que mentre ens comuniquem ja est b, sequivoca. Una llengua s molt ms que aix i la nostra posici davant della determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el mn, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu ms de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per aix noms a travs del coneixement i s de la llengua dun pas es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perqu et reconec com a proper i no texcloc, jo et parlo en la teva llengua perqu vull formar part daquest tot. Najat El Hachmi, escriptora El catal, llengua comuna Les entitats signatries daquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procs dinclusi social de les persones nouvingudes. Creiem que sn una srie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot aix manifestem el segent: 1. Larribada de gent de tot el mn ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia ms de 250 llenges. Aqu vivim tamb en xins, en wlof, en urd, en qutxua, en angls, en gallec, en amazic o en rab. Oferim les nostres llenges i cultures dorigen per enriquir aquest pas, i aquest oferiment creiem que la societat catalana lha daprofitar. 2. Les administracions i institucions pbliques han dapostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui lalumnat per motius dorigen, i que potenc el reconeixement de la diversitat lingstica. El catal ha de ser la llengua vehicular de lensenyament. Aquest fet s compatible amb qu es promogui el respecte de les noves llenges que ara tamb sn catalanes. 3. En aquest context de diversitat lingstica, el catal s la llengua que ens uneix a tots i a totes. s lidioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per aix volem que sigui la llengua comuna. 4. En aquest sentit, els poders pblics encara poden fer molt ms perqu tothom que vulgui aprendre el catal ho pugui fer. Ls de la llengua prpia s un dret que recull la llei. Els poders pblics, per tant, han destablir les mesures necessries per facilitar lexercici daquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del catal s la defensa de totes les nostres llenges. Volem transmetre la importncia que t parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres tamb volem que en els nostres pasos dorigen la llengua prpia sigui compartida per tothom. 6. El catal s una eina dinclusi social. Quan utilitzem el catal fem una aproximaci real a la societat catalana i propiciem la relaci entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simblicament, la condici de ciutadans. 7. Adoptar la llengua prpia s un pas necessari per gaudir duna ciutadania en igualtat de condicions. Ladopci del catal ha danar acompanyat tamb de mesures que facilitin ladquisici dels drets socials i poltics. Aquest pas t el repte que ens incorporem a la societat catalana i, aix, participem en la creaci dun espai com. Per fer-ho possible s imprescindible que ho fem en condicions digualtat i, per aix, s tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que t qualsevol ciutad. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a lhabitatge s inseparable del dret al treball, del dret lingstic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcci de promoure la inclusi social i ladquisici de la ciutadania catalana. 8. El catal s sinnim de cohesi. La llengua s el millor vehicle per fer comunitat, ms enll de la comunitat cultural de cadasc. Ls de la llengua s la millor manera i la ms fcil dimplicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom. 9. La llengua s una eina daproximaci i no pas un instrument de confrontaci. Des dalguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma denfrontament poltic. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que t per trencar els murs de la incomunicaci i per desfer les fronteres que ens separen. 10. Volem viure en catal! Fem del catal la llengua dacollida. No ens discrimineu pel fet dhaver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en catal, que participem en la construcci daquest pas que entre tots i totes estem edificant. Manifest presentat pblicament el 23 dabril del 2008, al Moll de les Drassanes de Barcelona.
Entitats signatries del manifest:

Plataforma per la Llengua Dipsit legal: 28554 - 2012 Barcelona, setembre del 2012 Tiratge: 2.000 exemplars

Amb el suport de :

Textos: Gemma Ponsa Hi han collaborat: Marc Biosca, Eullia Buch, Raquel Juanola, Mireia Ludevid, Xavier Miralles, Rafik El Mossaoui, Mart Gasull i Judit Recasens. I les entitats: Asemblea Cultural Galega de Barcelona (ACGB), Associaci Altres Andalusos, Associaci Catalana de Residents Senegalesos (ACRS), Associaci Cultural Catalana Polonesa (ACCP), Associaci Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Associaci Cultural Mexicano Catalana (MEXCAT), Associaci de Treballadors Pakistanesos (ATP), Casa Eslava, Centro Boliviano Cataln, Cornell Sense Fronteres, El Mirador dels Immigrants, Federaci dAssociacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), Federaci dEntitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA), Federaci dEntitats Equatorianes a Catalunya (FEECAT). Agraments a: Xavier Sust i Novell I a les organitzacions i empreses: Amics de la UNESCO de Barcelona, Fundaci Centre Obert Joan Salvador Gavina, Restaurant Adil Tandoori, Restaurant Dar Salam, Restaurant Zeeshan Kababish, TASCA- Projectes danimaci sociocultural. Fotografies: Mart Gasull i Avelln Coordinaci editorial: Francesc Revert i Judit Jordana Disseny grfic i maquetaci: Jlia Brunet Estudi Grfic Illustracions: Valent Gubianas Impressi: Correcci al catal: Merc Espuny i Jordi Manent Traducci al qutxua i urd: Comunicant, creaci i gesti del coneixement en xarxa, SL. Les traduccions a lucrans, hhuatl, castell,polons, qutxua (recepta del pollastre picant), wlof, urd (receptes del xai amb salsa i postres zarda ) i gallec, les han realitzat les entitats de persones immigrades que han participat en aquesta publicaci.

Plataforma per la Llengua Via Laietana, 48 A. Principal 2a 08009 Barcelona info@plataforma-llengua.cat Tel.: 93 321 18 03 Fax: 93 321 12 71